Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54919 | Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> | 08144-85 | Cal Rosal | <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> | 42.0711819,1.8711305 | 406613 | 4658296 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54924 | Can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llop | XX | L'aspecte exterior de la casa és força descuidat; l'interior es troba en bon estat de conservació. | <p>Antiga masia reconstruïda al s. XX a partir dels models de torre senyorial noucentista seguint el tipus dels habitatges d'estiueig i segones residencies que la burgesia industrial i comercial es construïa als pobles d'estiueig de la costa o de les zones de muntanya; fins i tot té paral·lelismes amb els habitatges que els propietaris de les colònies tèxtils es construeixen al Berguedà.</p> | 08144-90 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris.</p> | 42.0441299,1.8906569 | 408190 | 4655271 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170179.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54925 | Mare de Déu de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-can-llop | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XX | Actualment és una cambra de desembaràs. | <p>Capella de planta rectangular (5,20x3,40m i 2,60 m d'alçada) avui sense culte, l'espai de la qual es fa servir actualment de cambra de mal endreços de la casa de Can Llop. Construïda a l'interior de la casa, s'hi entra per una porta situada a la façana de tramuntana, amb arc de mig punt i adornada amb vitralls de diferents colors. Una finestra també d'arc de mig punt il·lumina l'espai interior que conserva restes de decoració; dos capitells situats a cada banda de la nau sostenen un arc amb la següent inscripció: 'Regina pacis ora pro novis' i, a la paret lateral esquerra, hi ha pintat un crismó.</p> | 08144-91 | Can Llop | <p>L'església de la Mare de Déu de la Pau de Can Llop es va construir a principis dels anys cinquanta del s. XX; el bisbat de Solsona n'autoritzà la construcció i li donà la categoria de capella particular l'any 1953 quan n'eren els amos la família Güell de Cervera.</p> | 42.0440800,1.8906600 | 408190 | 4655266 | 1953 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54925-0002.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografia: Imatge escanejada del llibre de Josep M. Gavin (1985): Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 54927 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-0 | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, dues plantes i golfes, la teulada és coberta a dues vessants amb teula àrab damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec de la teulada és d'una única filada de teula girada i maó pla que es perllonga en tot el perímetre de la casa. No s'hi observen gaires fases constructives, la qual cosa fa que sigui una construcció força unitària, per bé que s'hi que mostra algunes traces d'ampliacions o modificacions antigues, a part de les actuacions més recents. De les quatre façanes, la que sembla més alterada és la de ponent ja que porta afegits construccions i obertures modernes, però conserva la disposició original de finestres en diversos nivells i la balconada al pis principal que coincideix amb l'espai de la porta. És una clàssica masia de tres cossos, el de ponent i central cobert, a la planta baixa, amb volta de pedra, i la de llevant, amb volta de llunetes i maó pla, característica del s. XIX. La façana de llevant, destaquen les tres finestres sota teulada i una porta oberta al nivell del primer pis, atès que la masia es construeix aprofitant el desnivell del terreny, fet que li facilita disposar de diversos nivells d'accés. Majoritàriament, l'acabat de les obertures que no són de recent formació, tenen muntants de carreus i llinda plana monolítica, i a més, a les finestres ampit motllurat, predomina el treball dels angle interiors tallats al biaix. Conserva l'escala interior de planta baixa a primera, de graons de pedra en forma de ventall.</p> | 08144-93 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010239.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54932 | Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII-XX | Valldaura Vell ha estat reformada moltes vegades, últimament entre 1984 i 1994 per tal d'adapar-la a casa de colònies, servei que continua fent. | <p>Valldaura Vell, antic monestir de monges cistercenques reconvertit posteriorment en masia, és un interessant edifici d'estructura rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Aquest edifici té un cos afegit per la banda de ponent format per galeries o eixides amb arcs rebaixats a la zona de migdia i llindes de fusta a ponent, substituïdes, arran de reformes recents, per bigues de ciment. L'estructura original encara es pot entreveure, malgrat els afegits, estava composta d'una nau rectangular i un pis suportat per pilars de carreus ben tallats i escairats, i encavallades de fusta. A la façana de migdia es conserven dues arcades apuntades, les quals probablement haurien servit per comunicar amb un àmbit avui perdut. La porta, oberta a la façana de ponent, és d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra sorrenca. L'aparell és de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals que es pot relacionar amb la tipologia de carreuat de l'estructura de l'església.</p> | 08144-98 | Santa Maria de Valldaura | <p><span lang='CA'><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Avui dia conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. </span></span></span>l 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys deshabitat, l'any 1984 responsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies. Actualment funciona com a Escola Terapèutica i Educativa.</p> | 42.0801171,1.9421340 | 412499 | 4659213 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100277.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Valldaura Vell, Valldaura Nou, l'església de Santa Maria i el cementiri formen un conjunt arquitectònic de notable interès situat en una frondosa vall que és documentada des del segle XIII. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54935 | Santa Maria de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-valldaura | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII | Restaurada, per iniciativa del propietari, entre 1984-1994 | <p>Església de planta rectangular, sense absis i amb el presbiteri quadrat; coberta amb teulada a dues vessants suportada amb cavalls i llates de fusta, i reforçada per mitjà de dos arcs diafragmàtics apuntats, dels quals arrenquen un seguit de permòdols que suporten la coberta. Els arcs divideixen l'espai en tres crugies i externament són reforçats amb contraforts de planta quadrada. Quatre finestres de doble esqueixada i arc de mig punt il·luminen l'interior, tres són situades a migdia i l'altra al mig de la façana principal i decorada amb una pinya, l'emblema de la família Pinós, sobre la porta a la façana de ponent. La porta es formada per un arc de mig punt adovellat i amb guardapols bisellat sostingut per dues mènsules amb motius figuratius i geomètrics. Un campanar de cadireta de dos ulls corona la façana. El paviment de cairons és de la reforma de 1984-94. L'aparell de l'edifici es un carreuat molt simple amb peces tallades i escairades col·locades en filades horitzontals i unides amb morter de calç.</p> | 08144-101 | Santa Maria de Valldaura | <p><span><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. Santa Maria de Valldaura és l'església del monestir que, per notícies documentals, l'any 1563 encara conservava una part de claustre tot i que molt malmès.</span></span></span></p> | 42.0802604,1.9422681 | 412511 | 4659229 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54935-p3100093.jpg | Inexistent | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al tall del terreny, en el costat del mur de tramuntana, es poden veure els testimoni de restes de les estructures de l'antic monestir.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54939 | Sindicat d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-dolvan | XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 300 m2 cobert per bigues de fusta i revoltons i amb teula a dues vessants. Tot i que es tracta d'un edifici auster i que respon a l'esperit pràctic d'un magatzem, presenta tres ossos o departaments simètrics, el central ressaltat, a la façana, per un frontó circular. La façana és arrebossada i pintada de color blanc i els emmarcaments de les portes, motllures i frontó són fets amb maó vermellós.</p> | 08144-105 | Plaça Nova d'Olvan | <p>L'edifici del Sindicat, que era una cooperativa que tenia per nom oficial de 'Unión Obrera d'Olvan' és va construir el 1911 aprofitant part de l'espai de l'antic cementiri de l'església parroquial. El Reglament fou redactat el 28 de maig de l'any 1911 i aprovat el 26 d'agost del mateix any pel governador civil M. Portela. La majoria dels socis eren obrers tèxtils que hi feien aportacions d'entre 250 i 500 pessetes i que allà podien comprar els queviures a preus inferiors als del mercat. Durant a Guerra Civil (1936-39) l'Ajuntament d'Olvan hi instal·là la secció d'Abastaments per controlar la distribució d'aliments. Acabada la Guerra Civil va servir per allotjar-hi homes i material de l'exèrcit franquista, la qual cosa provocà un notable deteriorament de l'edifici, fent-se'n càrrec l'Ajuntament que l'ha fet servir per diferents usos en profit del poble.</p> | 42.0574263,1.9055697 | 409443 | 4656732 | 1911 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54939-pb010299.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A l'edifici es prepara el popular àpat que es serveix en motiu de la Festa de Sant Sebastià.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54944 | Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes; coberta a dues vessants, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, on destaca una portalada de grans dimensions d'arc rebaixat formada per dovelles de pedra sorrenca, que dóna pas al vestíbul cobert amb volta catalana de llunetes i maó pla. És una masia clàssica de tres cossos, un de central (vestíbul a la planta baixa, sala principal al primer pis) i dos annexos on es distribueixen els antics estables a la planta baixa i les habitacions al primer pis. Les dues plantes superiors estan cobertes amb forjats de cavalls i llates sobre les quals reposa el terra format per cairons de 20 x 20 cm. Destaquen les obertures dobles de rajols de la façana principal, la sud, i una eixida afegida el 1906 al sector de migdia i tramuntana per iniciativa de Joan Valldaura, el seu propietari, que ocupa tota l'amplada de la façana: consta de cinc arcades a la planta baixa i primer pis de les quals la central és d'arc escarser, mentre que les altres són d'arc de mig punt. Corona l'eixida un terrat obrat tot ell amb rajoles. Les cantonades i les llindes són de pedra sorrenca picada, mentre que els paraments són de reble que comptava amb un acabat enlluït a base d'estucat blanc, actualment eliminat tot deixant la pedra vista.</p> | 08144-110 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del segle XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0777122,1.9444675 | 412689 | 4658943 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100285.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54959 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants, amb un voladís de teula girada, té el carener perpendicular a la façana; la masia és totalment arrebossada i pintada. La part més interessant de l'edifici és la façana de migdia amb obertures d'arc rebaixat sobre pilars de totxo que ocupen part dels pisos primer i segon d'aquesta façana; dues finestretes semblants a les del pis primer, però més petites, il·luminen les golfes. La porta d'accés és situada al mig de la façana; al costat de llevant hi ha una gran porta d'arc de mig punt que permet accedir a les antigues quadres avui convertides en garatge. A la façana de llevant s'hi concentren gran quantitat d'obertures, finestres de petites dimensions que il·luminen les estances interiors i l'escala que permet accedir als diferents nivells de la masia. A la façana de tramuntana es conserva l'element més antic de la masia, es tracta d'una porta amb llinda de pedra amb la data 1781, emmarcada per les característiques decoracions d'aquest segle: motius florals a banda i banda de la data, la inscripció JHS entre les xifres 17 i 81, i una creu sobre l'abreviatura de 'Jesucrist Home Salvador'.</p> | 08144-125 | Torrent de Cabots | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campdeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781. També sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... ; els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929.</p> | 42.0537858,1.9008708 | 409049 | 4656333 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-pb150226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54970 | Ateneu d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-dolvan | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular format per un cos central d'una sola planta i dos cossos laterals, amb planta baixa i un pis superior. L'edifici és construït amb totxo vist i cobert amb teula àrab. La façana principal, orientada a migdia presenta grans finestrals d'arc de mig punt, parcialment tapiats i segueix els models d'edificis de serveis comunitaris construïts a principis del s. XX. L'edifici encara conserva, reformat, la sala polivalent (teatre i ball) i les dependències de l'antic cafè.</p> | 08144-136 | Carrer Serraseca, s/n | <p>L'any 1922 Antoni Armengol i Capdevila, president de l'Ateneu d'Olvan, tenia el local llogat i funcionava com una sala d'espectacles. Es deuria tractar d'un edifici en mal estat de conservació per què aquest mateix any s'enssorrà per la qual cosa s'inicià un plet entre el propietari del local i l'Ateneu. Finalment fou reconstruït el 1923 i fou aleshores quan la 'Sociedad Ateneo Olvanés' ja en pagava contribució; als anys de la Guerra Civil funcionava com espai d'espectacles públics i un cop acabat el conflicte va canviar de nom. Aleshores el nom oficial, al menys el del teatre, era 'Teatro del Centro Español'.</p> | 42.0579162,1.9046096 | 409364 | 4656787 | 1932 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb150284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010318.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54975 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-0 | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.</p> | 08144-141 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120511.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 54979 | Mare de Déu del Roser de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà.(1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà GAVIN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol.17. Berguedà, p.104.</p> | XVIII | <p>La capella de la Mare de Déu del Roser de Ferreres és un senzill edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. A la façana principal trobem la porta d'accés de llinda plana monolítica, damunt la qual hi ha un òcul format per dos carreus treballats on consta indicada la data 1770 de la construcció de l'edifici, i a sobre una altra petita finestra rectangular. La teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.</p> | 08144-145 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0574542,1.8809850 | 407408 | 4656761 | 1770 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120427.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 88973 | Fàbrica del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-rovira | XX | <p>La fàbrica de Cal Rovira està formada per diversos volums agrupats adoptant una planta allargada tendint a forma rectangular. Les estructures estan bastides adaptant-se al terreny en desnivell fet que determina una disposició esglaonada d'aquestes. El conjunt té orientació nord-oest a sud-est, seguint l'orografia del terreny, està constituït per diverses naus industrials que envolten un edifici de major alçada destinat a habitatges, situat a la part central. El cos de l'edifici d'ús residencial consta de planta baixa, dos plantes pis i unes golfes, té accés a peu de carrer per la façana de llevant; està bastit en maó massís vist, tot i que actualment la superfície de la paret de la planta baixa està arrebossada. Mostra una façana amb obertures distribuïdes regularment amb la porta d'accés l'eix central, al centre de la planta baixa, destaca la tarja de damunt la porta amb una reixa de ferro forjat amb la data 1914; a banda i banda de la porta, obertures simples. A les plantes superiors, a l'eix central obertures que conformen petites finestres i a costat i costat, balcons. Es tracta de balcons amb voladís, als quals obren dues portes en cadascun d'ells, destaca la decoració en motllura, força simple, però junt amb les baranes de ferro amb volutes a la part inferior aporten un toc decoratiu al conjunt de l'edifici. A la part superior tot un seguit de petites obertures en forma d'òcul per il·luminar i ventilar les golfes. El petit ràfec de la teulada mostra una disposició dels maons conformant una franja geomètricament ornamental. La teulada de l'edifici és a dos vents amb el carener seguint l'orientació del conjunt dels volums de nord-oest a sud-est, excepte cos posterior amb el carener perpendicular a la resta.</p> <p>Les naus són d'un o dos nivells, en general, amb les parets revestides; destaca la façana de migdia de la nau de l'extrem més sud, amb un gran finestral situat sota el carener i emmarcats en maó massís en llinda en arc molt rebaixat. La presència del maó també és visible en ampits de finestres i al ràfec de les naus on combinat amb teula aporta un toc decoratiu. </p> | 08144-193 | <p>La fàbrica de Cal Rovira, també coneguda amb el nom de la fàbrica de Ca l'Arenys, era una fàbrica de telers que es dedicava majoritàriament a la producció de teixit de roba de la llar, sobretot per estovalles. Molt probablement la data de construcció sigui entorn a la data indicada de 1914 que podem veure damunt la porta d'accés a l'edifici residencial. Les matrícules industrials, conservades a l'Arxiu Municipal d'Olvan, compten amb referències des de principis dels anys vint del segle XX. Els propietaris, la família Rovira, van tenir altres negocis a la casa del carrer de Berga (botiga de queviures, forn, transportistes,..). El cognom del propietari donava nom a la fàbrica per bé, que el lloc també era denominat com Cal Parretxo.</p> | 42.0562947,1.9038582 | 409300 | 4656607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150272.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89004 | Casanova de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-ferreres | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia formada per diversos edificis que defineixen el conjunt de l’explotació agropecuària. L’edifici principal, el de la casa, és de planta essencialment rectangular per bé que amb diversos cossos i volums annexats al costat sud-est, corresponents a coberts, pallers, corts i altres annexes, junt amb altres estructures no adossades. La casa consta de planta baixa que havia estat destinada al bestiar i magatzem, la planta primera a habitatge i la planta superior o golfes, disposada sota coberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est, el carener es troba lleugerament desplaçat de l’eix central de la façana, segurament responent a modificacions i ampliacions realitzades a l’edifici al llarg dels anys. D’aquesta façana principal, destaca l’obertura principal de llinda en arc rebaixat feta en maó massís disposat de pla sobre brancals, de pedra en un costat i de maó en l’altre. A la planta pis, trobem dues obertures de finestra de tall rectangular, tot i que damunt la llinda conserva uns arcs rebaixats, probablement com a arcs de descàrrega, al costat de llevant hi ha la traça d’una tercera obertura totalment cegada amb el mateix material que configura el mur. Al darrer nivell, situada en l’eix de la porta, hi ha una gran obertura de llinda en arc de maó de pla quasi de mig punt i amb barana a l’ampit. Destaca que els murs de la planta baixa són bastits amb maó i paredat comú, i a partir del forjat de la planta baixa amb maó massís. A les façanes laterals la majoria d’obertures són de formació senzilla; a la façana del costat més de llevant hi destaca la diferent disposició del maó en els murs, i una gran obertura a mode d’eixida al nivell de les golfes. De la resta de volums, destaca el de la part posterior, de menor alçada, i de murs essencialment de pedra, que podria correspondre a l’estructura més antiga de la casa. Altres annexes dels pallers i coberts, mostren diferents tipologies de materials i d’acabats dels murs i cobertes, responent a les diferents cronologies constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-198 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Casanova de Ferreres es tracta d’una masoveria de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Les diferents estructures que configuren la masia i les característiques dels seus acabats indiquen que ha experimentat diferents modificacions i ampliacions al llarg dels anys. Documentalment, consten notícies de mitjans del segle XVIII, concretament 1744, que fan referència a la divisió de la propietat i heretat de la Casanova d’Olvan. Altres referències posteriors les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan consta la menció a la Casanova de Ferreres en la qual hi consta registrat José Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0489421,1.8956445 | 408609 | 4655800 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170336.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89174 | Edifici plurifamiliar plaça Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-plurifamiliar-placa-major-1 | XIX-XX | Mostra clars signes de deteriorament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici d’habitatges situat en una parcel·la de planta allargada entre la plaça Major i el carrer de Berga, fet que li permet tenir façana a aquests vials, tot i que pel costat nord (plaça Major) també comparteix mitgera amb l’immoble veí. Pel costat de ponent l’edifici obra a la zona d’horts i camps, i pel que fa a la façana posterior, la sud, dona a una parcel·la que únicament està ocupada parcialment per un garatge, fet que li facilita també tenir façana per aquest costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici bastit amb una combinació de materials constructius, gran part de l’edifici és de cantoneres de pedra més o menys escairada i murs de paredat comú, visible en la façana de ponent i la de llevant, la que afronta al carrer de Berga. A la façana est, la del carrer, a planta baixa hi ha un portal, avui cegat, de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat també de dovelles de pedra, en aquesta façana les obertures dels pisos superiors són de maó massís a brancals i llinda formant arcs rebaixats, que donen a balcons sense voladís. La façana del costat de la plaça Major és tota obrada amb maó massís, en destaca un volum annexat que conforma, a planta baix, un garatge i la porta d’accés als pisos superiors i, a sobre, una terrassa amb una barana de maó massís tota decorada amb la col·locació de peces ceràmiques conformant un fris de barrots i una franja romboïdal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-210 | Plaça Major, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’immoble forma part de les propietat dels Rovira, propietaris de la parcel·la i gran casa situades just a continuació pel costat sud. De fet la casa del Rovira, també coneguda com Ca l’Arenys, hi havia hagut diversos negocis, forn de pa, botiga de queviures, taverna, també havien fet de transportistes, segons consta en les matrícules industrials (Arxiu municipal d’Olvan) i també en el record del veïnat. Era també la família que tenia la fàbrica de telers de l’extrem sud-oest del poble, la fàbrica del Rovira.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569621,1.9049286 | 409389 | 4656681 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010128.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml