Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||||
| 54876 | Goigs de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan | <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> | XX | <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> | 08144-42 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) | <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54940 | Arxiu municipal d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dolvan | <p>Arxiu Municipal. Olvan (1997). Tríptic editat per l'Àrea de Cultura i l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal d'Olvan es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en dos dipòsits diferents. Consta de 2.726 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes des de mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </p> <p>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau d'Olvan, i també, fons privats corresponents a la Cambra agrària local / Germandat de Llauradors i ramaders / Sindicat agrícola, Delegació Local de FET y de las JONS, Parròquia, Particulars i Grup Menor de Colonització.</p> | 08144-106 | Edifici de l'Ajuntament d'Olvan | <p>L'Arxiu municipal d'Olvan conserva de manera força continua els fons documentals generats pel mateix Ajuntament des de la mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una part de l'arxiu es va perdre.</p> <p>Com a documents destacats es poden esmentar les eleccions municipals a partir de 1835 (corresponent al document més antic de l'Arxiu), les quintes a partir de 1844, l'amillarament de 1853 i les actes del Ple a partir de 1872.</p> | 42.0569300,1.9073900 | 409593 | 4656675 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190507.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'any 1997 l'arxiu municipal d'Olvan fou condicionat, ordenat i inventariat gràcies al fet que l'Ajuntament d'Olvan es va acollir al programa de col·laboració impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Oficina de Patrimoni Cultural.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54952 | Goigs de Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura | XIX-XX | <p>De la Mare de Déu de Valldaura es coneixen les edicions dels goigs següents: - Any 1871, a la impremta de Joan Soldevila de Berga. La imatge que s'hi representa no s'assembla gens a la de les fotografies de la Mare de Déu de Valldaura que es coneixen. En una exposició gràfica feta pel Centre Excursionista de Catalunya l'octubre de 1961 sobre l'art romànic del Berguedà s'edità un programa, en la darrera pàgina del qual hi ha una reproducció d'aquests goigs. La lletra sembla que vol imitar la dels goigs de la Mare de Déu del Roser. - L'any 1957 en la Col·lecció de Goigs Santa Eulàlia s'editaren uns goigs de Valldaura que porten el núm. 13. Hi consta 'amb llicència eclesiàstica' i amb 100 dies d'indulgència concedits pel bisbe de Solsona Vicente Enrique Tarancón. En el revers d'aquests goigs s'hi troben notes històriques fetes per Joan Font i Rius. Tant la lletra com la música són obra de Mn. Adjutori Vilalta i no s'assemblen gens als d l'any 1871. - L'any 1958 es va fer una segona edició dels goigs anteriors amb una orla diferent i amb un peu d'impremta que diu 'P. Daví impressor- Vich'. Dels dos models, el de l'any 1957 i de 1958, n'hem vist de pintats a mà. - L'any 1988 es féu una altra edició del goigs a llaor de Sta. Maria de Valldaura amb una iconografia diferent i tres estrofes noves escrites per Mn. Josep Feu i Sala i, al peu, porten la inscripció 'ANY MARIÀ 1988. IMON SA, Manresa'. Al revers hi ha unes notes històriques, la primera feta per Mn. Antoni Pladevall, i la segona per Mn, Joan Cortès. - L'any 1994 es va fer una segona edició dels goigs de 1988, amb l'ornamentació amb tinta vermella i amb el peu '2a edició 1994. IMONSA-MANRESA'. N'hem vist una última edició de l'any 2002 feta per gràfiques Molins de Berga.</p> | 08144-118 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (C/. Mm. Huc 15, 08600-Berga) | 42.0802604,1.9422620 | 412510 | 4659229 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-p2260211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-foto-08144-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquesta informació està treta de: Les edicions fins a 1988 es conserven en l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà; les dues últimes en la col·lecció de Josep Busquets. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89399 | Fons documental d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'Àmbit de Recerques del Berguedà, a més del fons fotogràfic, compta d’un fons documental que referent al municipi d’Olvan inclou exemplars de Goigs de Valldaura, còpia de qüestionari sobre la parròquia, i conté a més de la col·lecció de Goigs, l’Himne popular a Santa Maria Assumpta Patrona d’Olvan, i fotocòpia dels regests de la documentació privada de les masies de Ferreres i la de Palau. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-235 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p22602101.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89398 | Fons imatges d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons fotogràfic està format per unes 200 fotografies corresponents al municipi d’Olvan. Inclou fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. La temàtica és diversa (urbanisme, indústria, agricultura, comerç i turisme, religió, ...), i destaquen especialment fotografies de la festa de Sant Sebastià i imatges de diverses masies. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-234 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260276.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89400 | Fons d’imatges d'Olvan a l’Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-dolvan-a-larxiu-fotografic-luigi | XIX-XXI | <p><span><span><span>L’arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant i extens fons d’imatges del municipi d’Olvan. Està format per quatre àlbums de fotografies, tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d’altres autors. El fons està ben conservat, classificat i registrat per temàtiques i dates, així com per reportatges específics. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. Actualment, el fons s’ha anat incrementant amb tota la incorporació dels fons digitals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del fons específic del municipi d’Olvan, també hi ha un nombre destacat d’imatges del municipi que estan incloses en altres arxivador per temàtiques específiques, és el cas del ferrocarril o les colònies. Fet que suposa que el nombre d’imatges no es pugui concretar. D’altra banda, el fons té un apartat importantíssim de fons particulars, imatges corresponent a fotografies d’estudi i sobretot a casaments, batejos i comunions, per encàrrec de privats. </span></span></span></p> | 08144-236 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | <p><span><span><span>L’arxiu Luigi està situat a l’actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l’avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia “La Camèlia” (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l’Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d’un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s’hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l’avi va deixar d’oferir servei de revelat. El 1938 moria l’àvia i la botiga “La Camèlia”. Un dels fill d’aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d’un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89400-img20210319195332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors, la majoria fotos pròpies de FotoLuigi. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54875 | Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> | 08144-41 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54873 | Pica baptismal de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventarai del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>Al baptisteri es troba a la part posterior esquerre de l'església i està tancat per un reixa de ferro forjat formant cercles i acavat amb elements punxeguts de 1,68 m d'alçada. A l'interior del batisteri s'hi troba la pica batismal de pedra picada que amb la base i tot medeix un metre d'alçada. Aquets elements són posteriors a 1940 ja que els originals es van perdre durant la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08144-39 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Desd'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 1945 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54873-p3070025.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 89568 | Rellotge antic del campanar de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-del-campanar-de-santa-maria-dolvan | XIX-XX | Actualment està en desús, cobert de pols i sense manteniment. | <p><span><span><span>Les restes de l’antic rellotge de l’església parroquial, actualment sense ús, es conserven en un espai de l’interior de la caixa d’escala del campanar, ubicat sobre unes posts de fusta que conformen una mena de bancada<span> que sembla que podria ser la ubicació origina</span>l. Està format per una estructura o esquelet exterior quadrangular, un cub de de ferro forjat fet a partir de barres planes, a l’interior del qual hi ha la maquinària conformada per un sistema d’engranatges, palanques, eixos i pinyons, pesos i contrapesos que feien moure els cilindres i activaven els diferents tipus de senyals horaris. Al costat de l’estructura hi ha un pes i algunes peces soltes; els pesos són de pedra.</span></span></span></p> | 08144-259 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0573925,1.9052582 | 409417 | 4656728 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54866 | Creu commemorativa d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-commemorativa-dolvan | XX | <p>Creu de formigó armat de 4'5 metres d'alt i 3 metres d'ample aproximadament, encastada al sòl amb un sòcol de formigó. Commemora la Santa Missió de l'any 1958, tal com es llegeix al medalló central que porta la inscripció: 'XXII -X al II- XI del 1958. SANTA MISSIÓ'.</p> | 08144-32 | Serrat del Quirze | <p>Durant els anys 1940 - 1960 era freqüent que les parròquies del Bisbat de Solsona, organitzessin unes jornades intensives de prèdiques i reflexions religioses que s'anomenaven 'Missions'. Consistien en la visita a la parròquia de torn de dos o tres pares predicadors, generalment Jesuïtes, que feien sessions formatives per els diferents sectors de població (infants, matrimonis, persones grans, etc.). L'últim dia, i com a clausura dels actes religiosos, s'organitzaven confessions i comunions per a tots els fidels. Per a commemorar aquestes jornades religioses intensives, posteriorment, s'alçaven monuments commemoratius com el que s'ha descrit. En anys posteriors des d'aquets indret es realitzaven les benediccions del terme.</p> | 42.0598479,1.9059131 | 409474 | 4657000 | 1958 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54866-p2280192.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La inscripció és en català, tot i que es va fer l'any 1958, en ple Franquisme.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54870 | Creu de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-trasserra | XX | <p>Creu de ferro de 2,30 m d'alçada, formada per dos braços travessers de 0,21 cm i 0,24 cm, rematats amb senzills elements decoratius que es repeteixen a la part superior del pal. La creu no té pedestal, és clavada directament en una roca i compta amb unes pedres de suport a la base.</p> | 08144-36 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Segons informació dels propietaris del mas Trasserra, la creu es va bastir per tal de fer rogatives per protegir les collites en cas de temporals i pedregades.</p> | 42.0461128,1.9189005 | 410530 | 4655461 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54870-p3060340.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54916 | Creu de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-minoves | XX | Actualment està desmuntada arran de les obres de la construcció de la carretera. | <p>Es tracta d'una creu commemorativa que recorda el lloc on fou assassinat el propietari de la masia de Minoves l'any 1936. És una creu que reprodueix el model de creu de malta obrada amb pedra ben tallada i picada a cops de punxó i estructurada en varies peces: una base de 97,5 cm de llarg x 45 cm d'alt; un cos més petit acabat en forma d'imposta bisellada de 88 cm de llarg i 45 cm d'alt que serveix de pedestal a la creu. La creu, completament quadrada, mesura 85 x 85 cm., mentre que la part central, també quadrada fa 40x 40 cm. Al sòcol hi ha una inscripció amb el nom del difunt i la frase: 'En memoria de Antonio Valldeperas Casanovas, propietario de la finca Minoves, caido por Dios y por España el 9 de agosto de 1936. RIP'.</p> | 08144-82 | Minoves | <p>La creu fou alçada entre 1939 i 1940 acabada la Guerra Civil i tres anys després de la mort del propietari del mas Minoves. La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 1939-40 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54916-foto-08144-82-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La creu es va veure afectada per les obres de construcció de la nova carretera comarcal C-16 al seu pas per Olvan i més concretament a cal Rosal. Actualment, la propietat la conserva desmuntada a l'espera de col·locar-la en un nou emplaçament. . | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54917 | Creu de Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-tapies | XX | <p>Creu de pedra picada i treballada a cops de punxó que consta d'un sòcol cúbic de 52x30 cm, un cos superior de 38 x 33 cm on hi ha la inscripció del difunt, i un de superior de 27 x 22 cm formant un sòcol esglaonat que sosté la creu de 127 x 74,5 cm d'ampla. La secció del pal de la creu és de 16 cm. La inscripció cita: 'En este lugar murió vilmente asesinado Juan Faura Badia. El primero de febrero de 1939. EPD.'</p> | 08144-83 | Montsenc | <p>Aquesta creu és una de les tres que es col·locaren al municipi d'Olvan en record de persones del poble assassinades durant la Guerra Civil de 1936-39; aquesta és en memòria de la mort de Joan Faura Badia que vivia al carrer de la Xauxa i que trobà la mort en el lloc on hi ha la creu.</p> | 42.0762600,1.8751900 | 406957 | 4658855 | 1939 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54917-p2270046.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54991 | Creu de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-riba | XX | <p>Creu llatina de ferro alçada al peu del camí que d'Olvan va a la masia de la Riba per recordar la mort violenta del propietari del mas, Miquel Corominas, el 10 de setembre de l'any 1936, durant la Guerra Civil.</p> | 08144-157 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentats des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas. La creu fou col·locada a l'indret on Miquel Corominas fou assassinat el 10 de setembre de 1936.</p> | 42.0605090,1.9207889 | 410707 | 4657058 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54991-pb150352-copia3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Situació aproximada de les coordinades UTM.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89292 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-231 | <p><span><span><span>La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0568701,1.9052365 | 409415 | 4656670 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 89296 | Font de l’Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lateneu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l'edifici de l'Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-232 | <p><span><span><span>La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0578567,1.9048240 | 409381 | 4656781 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54926 | Campament de l'antic 'Frente de Juventudes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lantic-frente-de-juventudes | XX | El campament, tot i que fa anys que està abandonat, d'una manera esporàdica és utilitzat per fer acampades per diferents grups de la comarca. | <p>Conjunt de construccions destinades a serveis, organitzat en dues arees ben diferenciades i separades per la carretera que va a Valladaura; en la primera zona, més propera a la riera, s'hi van construir mejadors coberts amb teulada soportada per set encavallades de fusta i pilars. La cuina es va construir a la riba dreta de la riera i per tal de facilitar l'accés, es va construir un senzill pont de formigó cobert amb teulada d'uralita amb dues vessants. La segona àrea està formada per el campament propiament dit i s'ubica a llevant de la carretera i encara s'hi poden observar l'esplanada per la instal·lar-hi les tendes al voltant d'un gran espai central com a nucli de les activitats col·lectives. En un extrem i en posició dominant s'alça una capella construïda amb fusta i obra vista, amb una teulada d'una sola vessant; està situada sobre una mena de podi de maons i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de 19 graons. A les parets de llevant i ponent de la capella hi ha dues finestretes en forma de creu llatina.</p> | 08144-92 | El Ballaró | <p>L'any 1960, i seguint la política governativa de formació del jovent en l'ideari del 'Movimiento' l'OJE ('Organización Juvenil Española') va llogar un tros de la propietat del Ballaró per construir-hi un campament ben equipat de serveis que només servia a l'estiu per fer-hi tandes d'acampada i mentalització. De campaments d'aquets n'hi havia repartits per tot l'Estat i aquest concretament portava el nom de 'Nuestra Señora de Queralt'. Deixà d'utilitzar-se després de la mort del General Franco, però l'any 1992, en ocasió de les Olimpíades de Barcelona, s'hi assentà un grup d'ideologia nazi, cosa que provocà un gran rebombori i la vinguda de nombrosos periodistes que era el que volien els nouvinguts per fer-se propaganda.</p> | 42.0567100,1.9139600 | 410136 | 4656643 | 1950 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070512.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al sud-oest de la capella del campament hi ha una lauda de ciment romboidal (2,5x 2,5 m) amb l'emblema del 'Frente de Juventudes' pintat (espasa creuada amb un trabuc i al centre una trompeta i un cercle).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54942 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XVIII | <p>L'actual pont d'Orniu, juntament amb el pont de la carretera C-16z, constitueixen els únics passos que creuen el Llobregat en aquest indret de cal Rosal. Construït al sector meridional de cal Rosal és una senzilla construcció d'una única arcada apuntada i molt rebaixada i amb la característica forma d'esquena d'ase. Tot ell és obrat amb pedra sorrenca, tallada i escairada, unida amb morter de calç i amb alguna reparació moderna per tal d'adequar-lo al trànsit rodat d'automòbils.</p> | 08144-108 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>La construcció d'aquest pont està directament relacionada amb la destrucció del pont vell que va produir-se durant la Guerra de Successió (1702-1714); la zona quedà desproveïda d'aquest pas tant important per la qual cosa fou necessari impulsar la construcció d'un pont nou, poc després de la fi d'aquella guerra, probablement a mitjans segle XVIII.</p> | 42.0679563,1.8683571 | 406379 | 4657941 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54942-pb150182.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 96|94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 88938 | Pont vell de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</p> <p>LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XIX | <p>El pont de la carretera a Cal Rosal, o pont antic de la colònia Rosal, és un pont de tres ulls, compta amb un gran arc rebaixat al centre d'uns 21 m de llum i, simètricament, un altre arc a costat i costat, ambdós de mig punt i d'uns 8 m. A cada extrem de l'obertura central hi ha unes pilastres que sobresurten del pla de l'estructura, reforçant l'obra, i que per la part inferior, vers l'intradós de l'ull central, mostren un acabat arrodonit. El conjunt de l'obra és de fàbrica formada per carreus de pedra ben tallada i polida, especialment als arcs i pilastres, en aquest cas els carreus es troben disposats a trenca junt; a la resta dels murs, el material és més bast. En origen les baranes eren massisses de pedra, actualment només es conserva en el coronament de les pilastres. La llargada del pont és d'uns 50 metres.</p> <p> </p> | 08144-190 | Cal Rosal, pont de la carretera C-16z . | <p>L'any 1858 els germans Anton, Ramon i Agustí Rosal van fundar la fàbrica tèxtil de la colònia Rosal, tot i formar part de Cal Rosal, es troba al territori que és municipi de Berga, just a tocar al límit amb Olvan, a l'altra banda del pont de l'antiga carretera. De fet, la carretera de Manresa a Berga es va acabar de construir el 1864, tot i això, el pont és posterior. Va ser projectat el 1876 per l'enginyer de camins, Victoriano Felip; consta que es va començar a construir el 18 de març de 1877 i que es devia finalitzar uns dos anys més tard (LACUESTA, R. i GONZALEZ, X.: 2008, pàg. 55).</p> | 42.0725035,1.8693349 | 406466 | 4658444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150017.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. Aquest pont es troba a la partió del límit municipal entre Olvan i Berga, delimitat pel riu Llobregat, formant part dels dos municipis. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89397 | Camí de Sagàs a Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sagas-a-gironella | XX-XXI | <p><span><span><span>El camí de Sagàs a Gironella passant per Olvan és a la vegada un dels principals trajectes d’Olvan cap a Prats i per extensió Vic, vers l’est, i cap a Gironella, en direcció oest des del centre del poble d’Olvan. Actualment el camí forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1 que creua bona part de l'àrea prepirinenca d’est a oest, el punt inicial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins Pont de Montanyana continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l’Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi d’Olvan forma part de l’etapa 12, Sant Andreu de Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància total de l’etapa de 11,158 km. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Creua el terme municipal més o menys d’est a oest, en aquesta direcció i a grans línies, el recorregut entra al terme pel costat de llevant prop de Collcervera, travessa pel mig d’aquesta masia dirigint-se cap a Boladeres i el Ballaró, passant entre les dues cases, tot continuant fins al peu de la riera de la Riba a tocar del molí de Boladeres, segueix vers Cal Tomàs tot dirigint-se cap al poble d’Olvan, creua el nucli pel peu de l’església parroquial, la plaça Major, carrer de Berga fins baixar a creuar el torrent de Cabots seguint cap a Cal Roig, continua passant a tocar de Cal Cussa per dirigir-se cap a Gironella, actualment a través del polígon industrial de Cantallops-Rocarodona vers Cal Ventet i Cal Tufa tot entrant al municipi de Gironella pel Cap del Pla.</span></span></span></p> | 08144-233 | creua el municipi d'est a oest. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català, en el tram d’Olvan passant per gran part del camí ral que portava, per un costat, cap a Gironella i, per l’altre, cap a Sagàs i Prats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0516547,1.9264807 | 411165 | 4656068 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l’identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||||
| 89403 | Camí ral a Sant Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-a-sant-maurici | el camí compta amb parts asfaltades, altres de pista de terra, i altres sender. Es va perdent el record del recorregut. | <p><span><span><span>El camí ral de Sant Maurici a Olvan té un recorregut que des de la plaça de l’església parroquial d’Olvan té continuïtat cap a la zona de l’Ajuntament, seguint cap al torrent de la font d’Olvan seguint pel camí que porta cap al campament d’Olvan, té continuïtat tot passant entre les dues masies del Ballaró i Boladeres per dirigir-se cap a Collcervera, en aquest punt prendrem sentit nord (abandonant el traçat del GR1) seguint la pista fins arribar a les runes de la masia l'Ocata, on continua el corriol que passa a peu mateix dels murs de la façana lateral. Des d’aquí continua en direcció nord ja entrant a terme del municipi de Sagàs fins arribar a Sant Maurici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El trajecte del camí, actualment, passa per trams asfaltats, pistes forestals i corriols. Part del recorregut és compartit amb el GR-1.</span></span></span></p> | 08144-239 | creua part del municipi d'oest a est, des del nucli d'Olvan vers llevant. | 42.0715423,1.9507599 | 413201 | 4658252 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89403-p2210108.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l’Ocata també hi ha una variant més contemporània que permet arribar fins a Sant Maurici per antigues pistes i en traçat també actualment asfaltat. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||||
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54852 | Sant Salvador de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-sant-salvador | <p>GAVIN (1985). Inventari d'esglésies del Bergueda, p.102. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Les estructures es troben molt malmeses i algunes parts amb esfondraments. | <p>Capella de petites dimenssions formada per una sola nau, sense absis, amb una porta de llinda plana monolítica oberta a ponent i que conserva restes d'un porxo, desaparegut arran de l'incendi de 1994; aquesta porta i una finestra, oberta a migdia, d'una sola esqueixada i arc rebaixat, són les úniques obertures de l'esglesiola. L'aparell és compost per simples carreuades de pedra sorrenca irregulars unides amb morter de calç, amb restes d'enlluït de tonalitat grogosa. La capella es cobreix amb una teulada de dues vessants, amb ràfec de filera doble de rajols plans i teula girada, que aixopluga una volta de canó de mig punt enlluïda amb tres capes de pintura, testimoni de les contínues refaccions. El paviment interior es format per cairons ceràmics de 20x20 cm. La sagristia, separada de la nau per un tampanell, està situada darrera el presbiteri. El mur que fa de retaule presenta una senzilla decoració amb el tema de la Transfiguració de Moisés segons el profeta Elies. A l'interior de la capella es conserven alguns ex-vots de fusta pintada.</p> | 08144-18 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653559,1.9178706 | 410472 | 4657600 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54852-p1210456.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54861 | Cuina de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | <p>Cuina econòmica de ferro colat formada per dos elements: la cuina econòmica pròpiament dita i els fogons de carbonet. Pel que fa al primer element, consta de dues fogaines i el forn, que podien funcionar amb carbó i llenya; la xemeneia és a l'extrem dret. Els fogons de carbonet consten d'una sola fogaina. Continua mantenint el seu ús com a cuina de la masia.</p> | 08144-27 | Riera de la Riba-Boladeres (Boladeres, 08611-Olvan) | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. Aquest tipus de cuina és característics de finals del s. XIX o començaments del s. XX, quan s'introdueixen a les cases i també a les masies substituint els tradicionals focs a terra.</p> | 42.0532800,1.9143200 | 410161 | 4656262 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54861-foto-08144-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54884 | Cups de vi de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-vi-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XV | <p><span><span><span>A tocar el que havia estat la masoveria del mas de la Pera, que es va cremar en l'incendi de juliol de 1994 i que ha estat reconstruïda per a ús de la família dels propietaris, s'hi troben dos cups excavats a la roca.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una de les tines està situada a l’extrem nord de la codina, per tant, al sud de la masoveria. L’estructura de la tina excavada a la roca, actualment coberta amb unes fustes, és una cavitat de plana circular de 1,14 m de diàmetre i 0,74 m de profunditat; es calcula que la seva capacitat total és de 750 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-1 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 218-219). A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, hi ha el rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base una pica de decantació. A la part superior de la de la roca també hi podem veure un rebaix a manera de trencaaigües, i al costat mateix de la tina hi ha unes escales picades a les roca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La segona de les tines està situada a l’extrem est de la codina, hi trobem les estructures negatives excavades corresponents al follador i una tina, avui molt parcialment cobertes de terra i vegetació; la tina està coberta amb unes fustes. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,20 m de diàmetre i 0,30 m de profunditat. Pel que fa a la tina és de planta circular, té un diàmetre de 2,00 m i una profunditat de 1,60 m; es calcula que la seva capacitat total és de 5.000 litres. Aquesta tina consta referenciada com a Tina de la Pera-2 en el llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 220-221). A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i a la base la pica de decantació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-50 | La Pera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de la casa de la Balma correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. Segons les informacions aportades pels germans Coromines, la tina que identifiquen com a Tina de la Pera -2 correspondria a una tipologia que pot ser de cronologia medieval, per contra la Tina de la Pera-1 la situen a l’època moderna.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0608200,1.9388600 | 412202 | 4657074 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54884-p2210043.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través del llibre dels germans Coromines (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017) assenyalada a la bibliografia.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 1 i 2 corresponen a la Tina de la Pera-1 i les imatges 3 i 4 a la Tina de la Pera-2. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | ||||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 | |||||||
| 54928 | Divesos elements petris treballats de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divesos-elements-petris-treballats-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVIII | <p>Al costat del mas es conserven una sèrie d'elements de pedra que servien de recipients relacionats amb diferents activitats agrícoles. - El primer d'ells és un bloc de pedra sorrenca en el qual hi ha buidat un petit recipient rectangular d'escassa profunditat i amb un sobreeixidor per poder basar líquids; la funció concreta de l'objecte ens és desconeguda però sembla que es pot relacionar amb la producció d'oli o de vi, ja que es troba situat prop de l'antiga tina (120 cm de llarg, 75 cm d'ampla i 42 d'alt). - El segon element és una pica de pedra sorrenca, picada i treballada, situada al porxo de la masoveria de la Riba; és formada per un únic bloc buidat, de planta rectangular, d'escassa profunditat i amb un forat circular per sobreeixir els líquids; situat fora del context original no podem precisar quina era la seva funció original.</p> | 08144-94 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei Felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans s. XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans s. XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54928-p4010123.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La cronologia dels dos elements ens és desconeguda però pot ser del s. XVIII.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc