Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54932 | Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII. El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIII-XX | Valldaura Vell ha estat reformada moltes vegades, últimament entre 1984 i 1994 per tal d'adapar-la a casa de colònies, servei que continua fent. | <p>Valldaura Vell, antic monestir de monges cistercenques reconvertit posteriorment en masia, és un interessant edifici d'estructura rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent. Aquest edifici té un cos afegit per la banda de ponent format per galeries o eixides amb arcs rebaixats a la zona de migdia i llindes de fusta a ponent, substituïdes, arran de reformes recents, per bigues de ciment. L'estructura original encara es pot entreveure, malgrat els afegits, estava composta d'una nau rectangular i un pis suportat per pilars de carreus ben tallats i escairats, i encavallades de fusta. A la façana de migdia es conserven dues arcades apuntades, les quals probablement haurien servit per comunicar amb un àmbit avui perdut. La porta, oberta a la façana de ponent, és d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra sorrenca. L'aparell és de carreus ben tallats i disposats en filades horitzontals que es pot relacionar amb la tipologia de carreuat de l'estructura de l'església.</p> | 08144-98 | Santa Maria de Valldaura | <p><span lang='CA'><span><span>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Santa Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Santa Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Avui dia conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'. </span></span></span>l 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys deshabitat, l'any 1984 responsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies. Actualment funciona com a Escola Terapèutica i Educativa.</p> | 42.0801171,1.9421340 | 412499 | 4659213 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54932-p3100277.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Valldaura Vell, Valldaura Nou, l'església de Santa Maria i el cementiri formen un conjunt arquitectònic de notable interès situat en una frondosa vall que és documentada des del segle XIII. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54922 | Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapies | XVII-XVIII | <p>Tàpies és una masoveria de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants, amb teules damunt de cavalls i llates de fusta, i amb el carener paral·lel a la façana principal, sense ràfec però si amb voladís. Les obertures són a les façanes de migdia i llevant amb línies de pedra i fusta. La porta principal és de llinda plana de biga de fusta i situada a migdia; l'aparell és de pedra picada a les cantoneres i a les llindes, mentre que la fàbrica és de pedra i rebliment de carreus mal tallats, units a contra junt. En aquesta modesta masoveria hi destaca la teulada en voladís que, a la banda de migdia, ha estat sobrealçada amb maons i obra vista. La base de la masia és del s. XVI i les ampliacions del s. XVIII.</p> | 08144-88 | Montsent | <p>Tàpies és una masoveria que, des dels segles XVI- XVII, es troba vinculada a la gran propietat de Minoves.</p> | 42.0760956,1.8747354 | 406919 | 4658838 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270066.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54922-p2270072.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 95|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54838 | Tina de vi del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XIX | El vidriat de les peces ceràmiques està molt malmès. | <p>Tina de vi situada al nord de la masia, construïda amb pedra sorrenca del país força ben tallada. La planta exterior vol ser quadrada i l'interior circular revestida amb peces molt deteriorades de ceràmica vidriada marró. Tot i que la capacitat és difícil de concretar, les mides són força considerables. L'entrada és a la part superior i consta d'una obertura quadrada de 50x50 cm., coberta per mitjà d'una tapa d'obra. L'obertura de sortida de líquids està paredada i s'hi ha adequat una aixeta per disposar d'aigua en cas de necessitat</p> | 08144-4 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del S XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un interessant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Aprofitant un decret de 1845 en el qual s'eximia de pagar contribucions per als terrenys erms que es dediquessin al cultiu de la vinya, molts propietaris rurals decidiren tornar-ne a plantar, i construïren noves tines per poder emmagatzemar el vi dels seus ceps. Aquest fou el cas del Ballaró que, després de passats tres anys de plantar els primers ceps, decidiren emprendre la construcció de la tina descrita.</p> | 42.0555543,1.9153549 | 410249 | 4656513 | 1848 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54838-p3270174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | La tina està construïda en part aprofitant un desnivell del terreny. Avui s'utilitza per a emmagatzemar aigua, cosa que ha fet que es pogués conservar.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||
| 55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54993 | Font del Tubang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tubang | <p>Situada en un indret encofurnat, sota la masia de la Riba i vora la riera del mateix nom, hi ha unes grans roques, una de les quals, fa una mica de balma: del seu fons surt una deu d'aigua cristal·lina que, quan la riera baixa crescuda, queda coberta pel seu corrent. Aquest paratge, antigament força popular, és conegut amb el nom de la font del Turang.</p> | 08144-159 | La Riba | 42.0672100,1.9302800 | 411501 | 4657792 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||||
| 54945 | Cuina de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuina-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX | S'utilitza ocasionalment. | <p>Situada en un espai del sector nord-oest de la masia, a la primera planta i prop de la sala, consta d'una campana de fum semicircular envoltada de per un banc escó amb respatller amb envans de tapia, fusta i calç, amb finestres i portes per tal de poder tancar l'espai i retenir l'escalfor de la llar. Dins d'aquesta dependència es conserven diferents objectes típics de les cuines antigues com galledes i pales per la cendra, clemàstecs, la manxa, els trespeus i l'olla.</p> | 08144-111 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant l'edifici i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54945-p3100179.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54888 | Mare de Déu de la Pietat de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pietat-de-palau | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XIX | <p>Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.</p> | 08144-54 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.</p> | 42.0069823,1.9038052 | 409225 | 4651132 | 1854 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010017.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54918 | Forn de teules del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XIX | <p>Restes de l'estructura d'una teuleria o forn construït a base de pedres unides amb morter i maons de la qual només en queden les restes de la planta baixa formada per aparell de grossos carreus mal tallats i units a trenca junt amb fragments de teules i lloses. La volta del forn, pràcticament desapareguda, és plena de vegetació. Al costat, i aprofitant el desnivell del terreny, es pot endevinar l'antic emplaçament de la casa del teuler, de la qual només es conserven els fonaments.</p> | 08144-84 | Cal Rosal | <p>La construcció de les grans colònies tèxtils a la segona meitat del s. XIX a la comarca del Berguedà, ocasionà una gran demanda de material ceràmic, el que propicià l'obertura de nombroses bòbiles en els llocs on la terra era adequada per la fabricació de materials constructius (maons, teules, cairons, etc.). Aquestes són les restes d'una d'aquelles teuleries construïda a finals del s. XIX per abastir la demanda dels molts edificis que es construïen a cal Rosal; deixà de funcionar cap als anys 50 del s. XX.</p> | 42.0708195,1.8718871 | 406676 | 4658255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170063.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54899 | Sant Martí de Llavaneres o de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-llavaneres-o-de-minoves | <p>Catalunya Romànica.XII. El Berguedà (1988), p.351-352. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994),p.134-135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya</p> | XI-XII | El conjunt arqueològic està en perill ha estat objecte d'espoli. | <p>Restes de l'església de Sant Martí formades pels fonaments i les primeres filades del carreus dels murs que insinuen un edifici de petites dimensions format per una sola nau rectangular, de la qual no se'n veu l'absis, atès que la vegetació i l'acumulació d'aparell enrunat ho fan impossible. En queden dretes unes poques filades del mur fetes amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, de mides regulars, escantonats a cops de martell i sense polir.</p> | 08144-65 | Llavaneres | <p>Amb el nom de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves es coneix una petita església d'una sola nau, actualment enrunada, i amb el cementiri al seu cantó de llevant, situada al nord-oest del municipi d'Olvan, a uns dos quilòmetres de la colònia Rosal on comença el camí per accedir-hi. D'aquesta església se'n té coneixement des del segle XIII, quan el 1228 Pere Guerau d'Olvan va vendre una vinya en aquell indret. Sembla que mai arribà a ser parròquia i sempre depengué de la església parroquial de Berga. Encara a començament del segle XX s'utilitzà el seu cementiri en algun cas d'epidèmia, i les parets de l'església es conservaven relativament bé fins els anys quaranta, quan algun particular aprofità els vells carreus per la construcció d'una casa. Probablement a d'aquests segles medievals correspon la construcció d'un petit nucli de cases a l'entorn de l'església.</p> | 42.0779033,1.8857874 | 407836 | 4659026 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54899-p1310425.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Seria molt interessar iniciar una campanya d'excavació en tot el conjunt del poblat medieval de Minoves.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54901 | Resclosa de la fàbrica de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-cal-rosal | <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS (2002.): Cal Rosal, L'Erol/ Suplement nº 1.</p> | XIX | <p>Resclosa de pedra i ciment construïda en diferents etapes formant un mur de contenció per tal de desviar les aigües del riu Llobregat i conduir-les cap al canal industrial situat al marge dret del riu, en el terme municipal de Berga. El canal, fet amb pedra, porta l'aigua a la turbina de la fàbrica. A l'entrada del canal hi ha la caseta amb la maquinària per fer funcionar el bagant.</p> | 08144-67 | Cal Rosal | <p>La resclosa de la fàbrica de filats i teixits de cotó de cal Rosal és una obra d'infraestructura bàsica per al funcionament de la fàbrica. Els germans Antoni, Ramon i Agustí Rosal van obtenir permís per a la construcció de la resclosa i el canal l'any 1859 i les obres van ser dirigides per l'enginyer Josep M. Folch Brosa. L'obra inicial, restaurada, ampliada i millorada al llarg del s. XIX i XX permet obtenir un salt brut de 16,6 m, i l'aprofitament de prop de 4000 l/seg. d'aigua del riu.</p> | 42.0815146,1.8765056 | 407073 | 4659437 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54901-p3130044.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La resclosa, tot i que ha estat modificada i millorada en diferents etapes, manté l'emplaçament original de la vella resclosa construïda als anys setanta del s. XIX. El seu estat de conservació es bo perquè, al tractar-se d'una obra d'infraestructura hidràulica, bàsica per al funcionament de la central hidroelèctrica de cal Rosal, es manté en bon estat de conservació.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 54885 | Pedres de la Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | <p>Pedres singulars per la seva forma i dimensions situades a uns 200 metres al sud del mas de la Pera que, probablement, són l'element natural que va servir per donar nom al lloc i al mas. Sembla que podien haver format un únic bloc que, en algun moment i per alguna raó que desconeixem (potser un moviment sísmic?) es partí per la meitat, més o menys, quedant tal com es veu actualment. Durant l'any 2020 un dels grans blocs, el del costat més de llevant, va patir un lleuger desplaçament possiblement degut a unes fortes pluges. </p> | 08144-51 | La Pera | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, ja hi trobem el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del segle XV (pergamins del mas Ballaró). Des del segle XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0601506,1.9389367 | 412208 | 4656999 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54885-p2210073.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 54836 | Pallissa del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII-XIX | <p>Pallissa de tres cossos construïda a base de pilars de pedra de secció rectangular reformats a la part superior amb maons i ciment pòrtland. La teulada és a dues vessants, amb la particularitat que la de llevant és molt estreta i la de ponent molt llarga; està obrada per mitjà de teules i llates de secció triangular i quadrada. Els forjats estan compostos per bigues que descansen damunt de grossos cavalls de fusta.</p> | 08144-2 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella a l'iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d'Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. Tipològicament, la pallissa sembla una construcció del segle XVII i XVIII ja que en un dels pilars es conserva una llinda amb la data de 1695. Sembla però que es tracta d'un element reaprofitat, tot i que l'actual construcció pot correspondre a diferents èpoques posteriors, per la documentació familiar sabem que entre el juliol i el setembre de 1862 es va reconstruir la pallissa i els jornals de paleta, manobre, els materials (teules, pedra, terra, calç, etc.) i transport de materials assoliren la xifra de 1171 rals.</p> | 42.0553392,1.9150221 | 410222 | 4656490 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p3270150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54836-p4060261.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les parets mestres de la pallissa, especialment la nord, té la base de pedra, amb un portal amb llinda també de pedra i la part superior amb tàpia, alternant-se amb filades de maons ceràmics per reforçar la tramada. La paret nord sembla correspondre a una obra anterior a la pallissa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||
| 54919 | Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1, p.4-17.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masoveria molt modificada que només conserva una façana original de les que corresponien a l'antiga construcció documentada almenys des del segle XVIII. És un edifici d'estructura rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessant i amb el carener orientat de nord-esta a sud-oest. Actualment, l'accés principal és per la façana nord-est, directe a la planta primera degut a que la construcció està bastida en un terreny en desnivell. Avui dia, l'edifici es troba envoltat de construccions que en els últims anys s'han aixecat a la colònia Rosal.</p> | 08144-85 | Cal Rosal | <p>Casa que dóna nom al raval o barri del Pla del Gol, antiga masoveria del mas Minoves. Cal tenir en compte que el nom primitiu d'aquest indret era Pla del Gual, ja que per aquí es travessava la riera de Llavaneres o de Sant Martí.</p> | 42.0711819,1.8711305 | 406613 | 4658296 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54919-p1170053.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||||
| 54850 | Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-1 | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | La casa quedà parcialment afectada pel gran incendi que va patir el Baix Berguedà la setmana del 4 al 9 de juliol del 1994. | <p>Masia senzilla de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Fruit de diferents etapes de construcció, consta d'un cos central, flanquejat per dos afegits laterals. A la planta baixa, l'antiga porta d'accés fou substituïda per una finestra i el nou accés a la masia es situà al cos de ponent, on resten vestigis d'un antic forn de pa. Al sector de llevant, afegit al s. XVIII, hi ha una finestra amb llinda de fusta i les restes d'un rellotge de sol obrat amb morter de calç i esgrafiats. El cos de ponent presenta un aparell molt simple de pedra mal tallada, barrejada amb fragments de teula. Totes les obertures d'aquest sector es van obrar amb maó, element típic de la construcció rural del s. XIX. Els carreus de les cantoneres, més regulars, són de pedra sorrenca i de dimensions més grans que la resta de l'aparell. Els diversos nivells de la masia es construïren amb forjats de fusta i la teulada està coberta amb teules sostingudes per llates i cavalls de secció triangular.</p> | 08144-16 | Sant Salvador d'Olvan (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0652643,1.9180477 | 410487 | 4657588 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54850-p1210441.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J; Cascante, P; Sellés, C.; Serra, R. | Cal fer notar que a la porta d'entrada de la masia de Sant Salvador s'hi conserva un picaporta de ferro forjat format per una anella decorada amb motius geomètrics (triangles incisos i puntejats), procedent dels models típics de la forja local. El mas Sant Salvador va patir els efectes dels incendis del Baix Berguedà l'any 1994 que van afectar la totalitat del bosc i una part de la casa; en el seu interior es conserven alguns elements senzills com per exemple la campana de la xemeneia de la llar de foc i el banc escó.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54903 | Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuives | <p>EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).</p> | 08144-69 | Fuives | <p>La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.</p> | 42.0709430,1.8923198 | 408366 | 4658246 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54975 | Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreres-0 | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> | XIV-XVIII | <p>Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.</p> | 08144-141 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54975-p3120511.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54900 | Montsent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent | XV-XX | Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> | 08144-66 | Montsent | <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> | 42.0854500,1.8919500 | 408356 | 4659858 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54944 | Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldaura-nou | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes; coberta a dues vessants, el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, on destaca una portalada de grans dimensions d'arc rebaixat formada per dovelles de pedra sorrenca, que dóna pas al vestíbul cobert amb volta catalana de llunetes i maó pla. És una masia clàssica de tres cossos, un de central (vestíbul a la planta baixa, sala principal al primer pis) i dos annexos on es distribueixen els antics estables a la planta baixa i les habitacions al primer pis. Les dues plantes superiors estan cobertes amb forjats de cavalls i llates sobre les quals reposa el terra format per cairons de 20 x 20 cm. Destaquen les obertures dobles de rajols de la façana principal, la sud, i una eixida afegida el 1906 al sector de migdia i tramuntana per iniciativa de Joan Valldaura, el seu propietari, que ocupa tota l'amplada de la façana: consta de cinc arcades a la planta baixa i primer pis de les quals la central és d'arc escarser, mentre que les altres són d'arc de mig punt. Corona l'eixida un terrat obrat tot ell amb rajoles. Les cantonades i les llindes són de pedra sorrenca picada, mentre que els paraments són de reble que comptava amb un acabat enlluït a base d'estucat blanc, actualment eliminat tot deixant la pedra vista.</p> | 08144-110 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del segle XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906. Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0777122,1.9444675 | 412689 | 4658943 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54944-p3100285.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia de Valldaura Nou conserva la sala principal amb la capella, cambres i habitacions; les que miren a migdia estan dotades amb sala i alcova decorada amb pintures de motius geomètrics fets amb plantilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54959 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants, amb un voladís de teula girada, té el carener perpendicular a la façana; la masia és totalment arrebossada i pintada. La part més interessant de l'edifici és la façana de migdia amb obertures d'arc rebaixat sobre pilars de totxo que ocupen part dels pisos primer i segon d'aquesta façana; dues finestretes semblants a les del pis primer, però més petites, il·luminen les golfes. La porta d'accés és situada al mig de la façana; al costat de llevant hi ha una gran porta d'arc de mig punt que permet accedir a les antigues quadres avui convertides en garatge. A la façana de llevant s'hi concentren gran quantitat d'obertures, finestres de petites dimensions que il·luminen les estances interiors i l'escala que permet accedir als diferents nivells de la masia. A la façana de tramuntana es conserva l'element més antic de la masia, es tracta d'una porta amb llinda de pedra amb la data 1781, emmarcada per les característiques decoracions d'aquest segle: motius florals a banda i banda de la data, la inscripció JHS entre les xifres 17 i 81, i una creu sobre l'abreviatura de 'Jesucrist Home Salvador'.</p> | 08144-125 | Torrent de Cabots | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campdeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781. També sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... ; els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929.</p> | 42.0537858,1.9008708 | 409049 | 4656333 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-pb150226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54881 | La Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | XVI-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> | 08144-47 | Les Cinc Alzines | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0607400,1.9390012 | 412214 | 4657065 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54867 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.vol. 5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135</p> | XVI-XVIII | Algunes parts de les cases mostren algunes patologies i signes de deteriorament. | <p>Masia d'estructura clàssica fruit de diverses ampliacions. Amb la planta rectangular i la façana orientada a tramuntana; presenta una coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana principal. Al sector de ponent la masia s'amplia amb la construcció d'un cos al s. XIX que provocà l'obertura d'una nova porta d'accés a aquesta façana, en forma d'arc de mig punt, situada prop de la capella i de la masoveria. Destaca també un volum afegit a la façana sud, que conformà un cos de galeries i eixides en els diversos nivells de planta. </p> | 08144-33 | Camí Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat.</p> | 42.0443291,1.9196140 | 410586 | 4655263 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p2210086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54867-p3060272.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54904 | Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII-XIX | <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> | 08144-70 | Casa Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> | 42.0637589,1.8762588 | 407027 | 4657466 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54941 | Pont medieval d'Orniu o pont vell d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-medieval-dorniu-o-pont-vell-dorniu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></p> <p>A.CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona</p> <p>J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol.</p> <p>J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | XIII-XV | Manca restaurar l'estrep del marge dret que és situat al terme municipal d'Avià. | <p>Les restes el pont medieval d'Orniu es situen a uns 50 metres aigües avall del pont actual. Només es conserven parts dels dos estreps, el de la riba esquerre i el de la riba dreta, dels quals el de la riba esquerre fou estudiat i restaurat per SPAL entre el 2001 i el 2002. L'estudi va permetre identificar aquestes restes com les d'un pont força monumental compost de quatre arcades de les quals la central era de considerables dimensions per tal de salvar el curs del Llobregat en aquest punt, mentre que les altres tres eren menors, formant la característica forma d'esquena d'ase. El pont tenia un tallamars o trencaaigües triangular aigües amunt de la riba esquerre, del qual avui dia només se'n pot veure la seva empremta retallada a la roca natural. Hom imagina un pont de característiques semblants a les del pont de Pedret. L'estudi va permetre deduir que aquest pont estava construït damunt d'un pont anterior del qual se'n conservaven únicament les primeres filades de la base dels pilars formades per carreus allargassats disposats horitzontalment formant filades força regulars i units amb morter de calç. La part que s'ha restaurat i consolidat conserva una arcada apuntada i els arrencaments d'una altra obrada amb grans carreus rectangulars de pedra sorrenca units amb morter de calç; el paviment i el nivell de baranes no es conserven ja que la construcció, un cop destruïda, fou reaprofitada per a bastir corrals i fins i tot una casa. L'estrep que es troba a la riba dreta, situat al terme municipal d'Avià, es conserva molt cobert de vegetació; tot i això, encara s'hi pot veure l'arrencada de l'arc central amb els encaixos per col·locar-hi la cintra, així com un segon arc, avui dia, cobert de vegetació i runa.</p> | 08144-107 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Per la tipologia constructiva el pont presenta forces similituds amb el pont gòtic de Pedret, dels s. XIII-XV, i per tant, podem considerar el pont d'Orniu com una construcció civil de la Baixa Edat Mitjana.</p> | 42.0674068,1.8687163 | 406408 | 4657880 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54941-pb150203.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54984 | Construccions hidràulliques de l'antic molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-hidraulliques-de-lantic-moli-de-can-llop | XIX | <p>Les construccions hidràuliques del molí de Can Llop, avui en estat ruïnós, estan formades per les restes de la resclosa, el canal i la bassa. - Es conserven nou forats quadrat de 20x20 cm, disposats en filera on deurien encastar.-hi les bigues d'una resclosa de fusta que retenia l'aigua. Un tros més amunt hi ha 20 forats més, de 15 cm d'ample i no tant regulars en els quals s'hi encastava una altra resclosa més gran que l'anterior i que ocupava tot el llit de la riera. L'existència de dues rescloses es podria explicar si pensem que, a la comarca del Berguedà gairebé tots els molins tenien escairadors de blat de moro, i en alguns casos, aprofitaven les escorrialles d'aigua de la primera resclosa per fer funcionar l'escairador. També és possible que aquest molí tingués dues moles i, per tant, que ambdues pugessin funcionar de manera independent. - També es conserven les restes d'un canal de pedra d'uns 60 cm d'ampla que conduïa l'aigua des de la resclosa més petita fins al casal moliner. - L'aigua derivada a partir de la resclosa més gran era conduïda a una gran bassa, formada per grans carreus de pedra units amb morter de calç, que avui es conserva plena de matolls.</p> | 08144-150 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó, com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris de can Llop van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan, de la mateixa manera que ho van fer els amos de Boladeres i de Fuives.</p> | 42.0434996,1.8947588 | 408528 | 4655197 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||||||
| 88928 | Resclosa de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-metre | <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.<br /> SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30.<br /> VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.<br /> TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial.</p> | XIX-XX | <p>La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La part est de la resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de d'Olvan i meitat oest de la resclosa al terme de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport.</p> <p>El tram del canal que es troba dins el terme municipal d'Olvan és d'uns 188 metres, la resta forma part del municipi de Gironella.</p> | 08144-189 | Al costat de la carretera C-16z | <p>L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal.</p> | 42.0404187,1.8785010 | 407178 | 4654872 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170101.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa i inici del canal de Cal Metre es troba dins el terme municipal d'Olvan, per bé que en una petita franja de territori que forma part del terme municipal a la zona sud-oest, entre els municipis de Casserres i Gironella, prop d'aquesta darrera població on hi ha situada la fàbrica de Cal Metre. Trobant-se situats aproximadament a uns 550 metres al nord del poble de Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54982 | Forn de pa de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-les-cases | XIX-XX | <p>La masoveria de les Cases conserva, dins la cuina, un forn de pa força antic; la boca d'aquest forn és situada a mitja alçada del mur que tanca la cuina i sobre la llar de foc. La casa també guarda la pastera i totes les pales d'enfornar, ja que fins fa pocs anys, la família Fígols es feia el pa en aquest forn.</p> | 08144-148 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), el mas de les Cases es va vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar més documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210045.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||||
| 54914 | Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-1 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII-XX | <p>La masoveria de Sant Martí ha estat molt reformada al llarg del temps i reconstruïda fa pocs anys amb materials moderns, ja que va patir els efectes dels incendis de l'estiu de 1994; consta de planta baixa, pis i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de migdia; de l'antic edifici es conserva un cos adossat a llevant avui reformat, de llindes i cantoneres de pedra picada i paraments de reble. La masoveria de Sant Martí de Minoves es va construir en un punt enlairat proper a la riera de Minoves; per poder-se abastir d'aigua, a finals del s. XIX es va instal·lar una bomba de la qual es conserva, en mal estat, la politja, el torn, els engranatges, una part del cable i la maneta que xuclava l'aigua d'una font propera però a un nivell molt més baix.</p> | 08144-80 | Llavareres | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0738419,1.8821704 | 407530 | 4658579 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54914-p3280382.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54887 | Masoveria de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-palau-de-biure | <p>BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.23-26</p> | XIV-XVII | <p>La masoveria de Palau, bastida davant de la pallissa i la masia, al sud de la casa principal, és un edifici de dues plantes coberta amb dues vessants i el carener paral·lel a la façana amb el ràfec de dues fileres de teula girada i maó pla. Presenta poques obertures, la major part amb llindes de pedra sorrenca i restes dels seus enlluïts. Les cantonades són de carreus ben tallats. Annex a l'edifici, a migdia, s'aixeca una torre de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates i el carener a ponent. Aquesta construcció conserva les obertures amb llindes als murs de migdia i llevant, de mides reduïdes i recolzades damunt d'ampits, i espitlleres per facilitar la defensa. Únicament sobresurt un finestral al segon pis; a tramuntana i migdia, prop de la coberta, s'obren un seguit d'arcades formant una galeria d'arc de mig punt damunt de pilastres. El parament és de pedra picada i conserva restes d'enlluïts.</p> | 08144-53 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del s. XII, però les restes de ceràmica del s. VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del s. XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del s. XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0065119,1.9036604 | 409212 | 4651080 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010042.jpg | Inexistent | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La torre sembla una construcció baix medieval, un exemple de masoveria fortificada vinculada a la masia. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.L'edifici es troba en terme municipal de Sagàs, just el límit entre aquest municipi i Olvan passa pel mig de l'era, entre la masoveria i la casa pairal. | 95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | ||||||||
| 54929 | Tina de vi de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-riba | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XIX | La tina es va netejar i condicionar al reformar-se la masia l'any 1999. | <p>La masia de la Riba tenia adossada, al costat de ponent, una tina o cup de vi que s'ha conservat íntegre. Es tracta d'un interessant recipient de forma circular d'un diàmetre de 2,15 m i una profunditat de 2,60 m, revestida tota ella, en la seva part interior, per peces de rajola ceràmica vidriada de color marronós de 40 x 40 cm i forma ovalada, per tal d'adaptar-se a l'espai circular; la part inferior de la tina té forma de cubeta per facilitar la sortida del líquid, i buidar la tina per un broc lleugerament inclinat que es troba situat a la part inferior, conegut amb el nom de boixa. Actualment la tina ha quedat incorporada a la sala d'estar de la masia com a element decoratiu, després de les obres de reforma efectuades l'any 1999, està protegida per un gruixut vidre que en facilita la visió i al mateix temps, en garanteix la seguretat.</p> | 08144-95 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54929-p4010130.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 | |||||||
| 54886 | Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-de-biure | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), 135. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Jaciment I011766. Mas Palau.</p> | XIII-XVIII | La masia fou restaurada l'any 1979 sota la direcció de l'arquitecte Antoni Sabaté (Pobla de Claramunt). | <p>La masia de Palau és una gran construcció fruit de diferents etapes edificatives; hi destaca la torre de finals de l'època medieval o del segle XVI, amb obertures gòtic-renaixentistes i espitlleres, coberta a quatre vessants i amb tres plantes, que avui ocupa la part central de l'edifici i que fa les funcions d'escala de comunicació vertical a les diferents plantes de la masia. Adossada a la torre de planta quadrada es construí una gran casa de planta rectangular, orientada a migdia, amb el carener perpendicular a la façana i ràfec amb quatre filades de teules girades i rajols plans. L'excel·lent restauració efectuada l'any 1979 va afectar a tot el conjunt de la masia destacant els espais més nobles situats a la primera planta: la sala, amb una gran xemeneia, que conserva el paviment original de cairons de 20x20 cm i que ocupa una gran part del cos central de la masia, i les habitacions i alcoves que flanquegen la sala. El segon pis de la masia fou adaptat com a habitatge.</p> | 08144-52 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però les restes de ceràmica del segle VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0067670,1.9036818 | 409214 | 4651109 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p40100122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54886-p4010031.jpg | Inexistent | Carolingi|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 90|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-10 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.