Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89255 | Forn de calç de l’Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalzinosa | XVIII-XIX | les estructures estan molt cobertes de vegetació i deteriorades. | <p><span><span><span>Les restes del forn de calç es troben molt cobertes de vegetació, arbustos i arbres que dificulten una bona visió de les restes conservades. L’estructura està bastida arrambada a un marge, mostra planta rectangular i murs fets a partir de grans blocs de pedra tallada. Tot i la vegetació, sobretot esbarzers es pot distingir un gran sot permet identificar l’espai interior del forn. Sembla que pel costat de ponent hi hauria l’accés a la cambra de combustió. </span></span></span></p> | 08144-229 | <p><span><span><span>El forn hauria estat utilitzat per la cuita de calç per fer front a obres d’ampliació o reforma de la masia de l’Alzinosa, situada a uns 450 metres de distància en línia recta.</span></span></span></p> | 42.0735868,1.9111254 | 409926 | 4658520 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270135.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 89288 | Font del Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rull | <p><span><span><span>Font situada al peu de la riba esquerra de la riera de la Riba i més concretament, al costat sud del pantà d’Olvan. La font està emplaçada en un marge situat sota l’antic traçat de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès; en el pendent del terreny trobem els brolladors d’aigua, en un entorn obac i frescal. La font consta de diferents tubs de sortida d’aigua continua, aixetes o sobreeixidors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai està condicionat amb escales i baranes per facilitar l’accés als diferents punts d’aigua. El lloc es caracteritza per ser un entorn ombrívol i frescal amb el pantà de fons. Al racó també trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-230 | <p><span><span><span>La font del Rull és coneguda i freqüentada per gent del poble i d’algunes poblacions veïnes. Es tracta d’una de les principals fonts d’abastament d’aigua del poble d’Olvan; en el seu moment, la canalització d’aigua de la font vers el poble, cap al dipòsit del Serrat del Quirze, va suposar una gran millora per la població podent comptar amb aigua corrent a les llars. Les obres de canalitzacions i subministrament d’aigua van fer-se a partir de diverses fases al llarg de diversos anys del segle XX; destacant que a l’any 1932 es va realitzar la canalització i abastament al poble d’aigües provinents de la Font del Rull i que posteriorment, als anys seixanta del segle XX, es van instal·lar bombes d’aigua per millorar el subministrament d’aigua a les llars del poble d’Olvan.</span></span></span></p> | 42.0514295,1.9099351 | 409796 | 4656061 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310625.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89292 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-231 | <p><span><span><span>La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0568701,1.9052365 | 409415 | 4656670 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89296 | Font de l’Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lateneu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l'edifici de l'Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-232 | <p><span><span><span>La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0578567,1.9048240 | 409381 | 4656781 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89397 | Camí de Sagàs a Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sagas-a-gironella | XX-XXI | <p><span><span><span>El camí de Sagàs a Gironella passant per Olvan és a la vegada un dels principals trajectes d’Olvan cap a Prats i per extensió Vic, vers l’est, i cap a Gironella, en direcció oest des del centre del poble d’Olvan. Actualment el camí forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1 que creua bona part de l'àrea prepirinenca d’est a oest, el punt inicial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins Pont de Montanyana continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l’Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi d’Olvan forma part de l’etapa 12, Sant Andreu de Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància total de l’etapa de 11,158 km. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Creua el terme municipal més o menys d’est a oest, en aquesta direcció i a grans línies, el recorregut entra al terme pel costat de llevant prop de Collcervera, travessa pel mig d’aquesta masia dirigint-se cap a Boladeres i el Ballaró, passant entre les dues cases, tot continuant fins al peu de la riera de la Riba a tocar del molí de Boladeres, segueix vers Cal Tomàs tot dirigint-se cap al poble d’Olvan, creua el nucli pel peu de l’església parroquial, la plaça Major, carrer de Berga fins baixar a creuar el torrent de Cabots seguint cap a Cal Roig, continua passant a tocar de Cal Cussa per dirigir-se cap a Gironella, actualment a través del polígon industrial de Cantallops-Rocarodona vers Cal Ventet i Cal Tufa tot entrant al municipi de Gironella pel Cap del Pla.</span></span></span></p> | 08144-233 | creua el municipi d'est a oest. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català, en el tram d’Olvan passant per gran part del camí ral que portava, per un costat, cap a Gironella i, per l’altre, cap a Sagàs i Prats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0516547,1.9264807 | 411165 | 4656068 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l’identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89398 | Fons imatges d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fons fotogràfic està format per unes 200 fotografies corresponents al municipi d’Olvan. Inclou fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. La temàtica és diversa (urbanisme, indústria, agricultura, comerç i turisme, religió, ...), i destaquen especialment fotografies de la festa de Sant Sebastià i imatges de diverses masies. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-234 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89398-p2260276.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89399 | Fons documental d’Olvan a l’Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-a-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'Àmbit de Recerques del Berguedà, a més del fons fotogràfic, compta d’un fons documental que referent al municipi d’Olvan inclou exemplars de Goigs de Valldaura, còpia de qüestionari sobre la parròquia, i conté a més de la col·lecció de Goigs, l’Himne popular a Santa Maria Assumpta Patrona d’Olvan, i fotocòpia dels regests de la documentació privada de les masies de Ferreres i la de Palau. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-235 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p><span><span><span>L’Arxiu fotogràfic de l’Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l’entitat l’any 1981, des de llavors s’ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L’Arxiu compta amb un fons de més d’entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d’altres de generals de la comarca, a més d’un gruix d’imatges d’altres indrets de Catalunya i de fora.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p2260206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89399-p22602101.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89400 | Fons d’imatges d'Olvan a l’Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-dolvan-a-larxiu-fotografic-luigi | XIX-XXI | <p><span><span><span>L’arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant i extens fons d’imatges del municipi d’Olvan. Està format per quatre àlbums de fotografies, tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d’altres autors. El fons està ben conservat, classificat i registrat per temàtiques i dates, així com per reportatges específics. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. Actualment, el fons s’ha anat incrementant amb tota la incorporació dels fons digitals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més del fons específic del municipi d’Olvan, també hi ha un nombre destacat d’imatges del municipi que estan incloses en altres arxivador per temàtiques específiques, és el cas del ferrocarril o les colònies. Fet que suposa que el nombre d’imatges no es pugui concretar. D’altra banda, el fons té un apartat importantíssim de fons particulars, imatges corresponent a fotografies d’estudi i sobretot a casaments, batejos i comunions, per encàrrec de privats. </span></span></span></p> | 08144-236 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | <p><span><span><span>L’arxiu Luigi està situat a l’actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l’avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia “La Camèlia” (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l’Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d’un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s’hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l’avi va deixar d’oferir servei de revelat. El 1938 moria l’àvia i la botiga “La Camèlia”. Un dels fill d’aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d’un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet.</span></span></span></p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89400-img20210319195332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors, la majoria fotos pròpies de FotoLuigi. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89403 | Camí ral a Sant Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-a-sant-maurici | el camí compta amb parts asfaltades, altres de pista de terra, i altres sender. Es va perdent el record del recorregut. | <p><span><span><span>El camí ral de Sant Maurici a Olvan té un recorregut que des de la plaça de l’església parroquial d’Olvan té continuïtat cap a la zona de l’Ajuntament, seguint cap al torrent de la font d’Olvan seguint pel camí que porta cap al campament d’Olvan, té continuïtat tot passant entre les dues masies del Ballaró i Boladeres per dirigir-se cap a Collcervera, en aquest punt prendrem sentit nord (abandonant el traçat del GR1) seguint la pista fins arribar a les runes de la masia l'Ocata, on continua el corriol que passa a peu mateix dels murs de la façana lateral. Des d’aquí continua en direcció nord ja entrant a terme del municipi de Sagàs fins arribar a Sant Maurici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El trajecte del camí, actualment, passa per trams asfaltats, pistes forestals i corriols. Part del recorregut és compartit amb el GR-1.</span></span></span></p> | 08144-239 | creua part del municipi d'oest a est, des del nucli d'Olvan vers llevant. | 42.0715423,1.9507599 | 413201 | 4658252 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89403-p2210108.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l’Ocata també hi ha una variant més contemporània que permet arribar fins a Sant Maurici per antigues pistes i en traçat també actualment asfaltat. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89404 | El Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobregat | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>VILADRICH, L. GORCHS, M., MACARRO, J. BUSQUETS, J. M., AYMERICH, P., CABANAS, L., SANTACREU, J. (1990): <em>'La conca del Llobregat al Berguedà des de la perspectiva de les ciències de la natur</em>a'. L'Erol, núm. 30, pàg. 7-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span>El riu Llobregat configura el límit natural i administratiu del terme municipal de gran part de l’extrem de ponent; aproximadament des de la zona on rep el rec del Corral del Montsent (des d’aigües amunt de Cal Rosal) fins a l’extrem sud-oest del municipi a tocar de Gironella, a l’alçada del trencall de la carretera C-154 que porta de Gironella a Olvan (a la zona anomenada del Purgatori). En aquest tram, a més del rec esmentat, el riu rep com a afluents els cursos fluvials de les aigües de la rasa de Sant Martí, la riera de la Portella i el rec de Fuià. Pel que fa a les aigües de la riera d’Olvan o de la Riba, aquestes desaigüen dins el poble de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit del terme és pel mig del llit del riu, fet que determina que sigui la llera esquerra la que forma part d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a massa d’aigua fluvial, al seu entorn es desenvolupa un ecosistema aquàtic que aporta una gran biodiversitat al municipi, tot i que amb graus de conservació diferenciats segons el tram. En aquest sentit, es tracta d’un riu amb un elevat grau d’actuació i afectació humana, especialment per l’explotació de les seves aigües per part de diferents fàbriques, essencialment antigues tèxtils que es construïren en el seu recorregut, afegit a altres usos, com la generació d’energia o el subministrament d’aigua de rec, entre altres. Pel que fa a l’ecosistema associat, el de bosc de ribera afavoreix la presència de diverses espècies de fauna; es poden observar diversitat d’aus com poden ser el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) o el rossinyol bord (Cettia cetti), entre altres. L’entorn esdevé també lloc de localització o pas de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, etc. A les seves aigües s’hi detecten algunes espècies de peixos, entre les quals, la truita comuna (Salmo trutta fario), la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), el barb comú (Barbus graellsii), junt amb d’altres. Al bosc de ribera desenvolupat al seu entorn hi trobem salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i altres espècies junt amb una àmplia diversitat de vegetació, arbustos i altres plantes, el gatell (Salix cinerea), l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), etc. </span></span></span></p> | 08144-240 | <p><span><span><span>El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més importants de Catalunya, la seva presència dins el municipi d’Olvan condiciona i determina la seva història i defineix la topografia del territori. Ha esdevingut un element important com a recurs hidrològic que discorre pel terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX i XX, a redós del riu Llobregat s'hi van instal·lar gran nombre de fàbriques tèxtils que requeriren la construcció de rescloses i canals per al seu funcionament, moltes de les quals van desenvolupar colònies tèxtils molt nombroses a la comarca; al municipi d’Olvan, testimoniat amb la colònia Cal Rosal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el tancament de la majoria d’aquestes indústries del teixit, els seus sistemes de captació i generació d’energia han continuat funcionant i estan actives com a petites centrals elèctriques. </span></span></span></p> | 42.0714447,1.8689471 | 406433 | 4658327 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p2270003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Rosal va patir la gran riuada del 1982.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89405 | Riera de la Riba/Riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-ribariera-dolvan | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal que es genera a partir dels recs que vessen les aigües de la zona nord-est, com els de Cal Vicenç i Cal Batlló, així com els de Sant Salvador, a la part més propera a la zona del Campament d’Olvan. També al peu de Ca l’Esmolet (a l’entrada sud del poble d’Olvan) rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu recorregut és aproximadament del nord-est vers el sud-oest fins a desaiguar al riu Llobregat dins el poble de Gironella, al peu del casc antic i del pont vell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No es tracta d’una riera molt cabalosa però és constant i ha permès l’aprofitament històric de les seves aigües com a força hidràulica, aigua de rec, abastament d’aigua a la població o altres usos. La zona coneguda com els estrets de la riera d’Olvan i altres punts del seu curs, han estat lloc de bany habitual a èpoques o temporades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la seva llera hi trobem el petit pantà del Campament i el pantà d’Olvan. També es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop. Les seves aigües, junt amb les de la Font d’en Fèlix i del Rull, aquesta situada a peu del pantà d’Olvan, són les que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents graus de conservació, a l’entorn de la riera trobem un ecosistema que afavoreix la biodiversitat del municipi, destaca especialment el bosc de ribera amb tota diversitat de flora i fauna associada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08144-241 | 42.0515623,1.9082258 | 409655 | 4656077 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3140053-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pròpiament la riera de la Riba correspondria al tram del curs fluvial a partir del qual els recs de la Riba (Cal Vicenç i Cal Batlló) uneixen les seves aigües i fins aproximadament a Ca l’Esmolet, a l’entrada sud del poble d’Olvan, on rep les aigües del rec de Cabots. A partir d’aquí, aigües avall, la denominació més acceptada correspondria a la riera d’Olvan i fins a desaiguar al Llobregat. Tot i això, el nom de la riera de la Riba és molt emprat en tot el recorregut i fins a vessar les aigües al riu Llobregat, dins mateix de Gironella. Fins i tot en el darrer tram, les referències a un nom o altre, tant per part de la població com en documentació, són emprades ambdues. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89406 | Pantà de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-fuives | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>s/n (1981): 'La nova presa de Minoves', a <em>El Vilatà</em>, número 2, pàgs. 4-5.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>El pantà de Fuives està ubicat en el curs de la riera de la Portella, aigües amunt de la masia que li dóna nom. Tot i trobar-se al terme municipal d’Olvan, l’embassament abasteix d’aigua potable al municipi veí de Gironella, essent una de les seves principals fonts de subministrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és de formigó, té planta rectangular i la part frontal atalussada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data <span>1981</span>, la revista <em>El Vilatà</em> (s/n:1981) informava de les obres de construcció de la nova presa, en aquell article anomenant l’embassament com a Pantà de Minoves. Obres que s’iniciaren al 1975 però que s’allargaren fins anys després, a causa de diverses aturades i circumstàncies esdevingudes durant el procés. En aquell moment es referenciava que el pantà tindria una capacitat total d’aigua embassada de 138.240 m3, una longitud de 609 metres i la superfície negada seria de 21.200 m2. També s’indicava que la presa tenia una longitud de coronació de 60 metres, una alçada total de 26,20 metres, una amplada dels fonaments de 22,5 metres i 1,5 metres d’amplada de la coronació. <span>Pel que fa a la comporta, les mides indicades són 400mm per 700mm de fons. (EL VILATÀ, 1981)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pantà esdevé un element hidrològic rellevant dins el terme municipal i a la vegada, com a zona humida, afavorint un ecosistema amb un destacat grau de biodiversitat. </span></span></span></p> | 08144-242 | <p><span><span><span>La primera presa del pantà <span>també anomenada de Minoves</span> datava de l’any 1927, havia estat construïda per l’empresa Edificis i Construccions <span>(VILATA, 1981</span>). Aproximadament entre els anys 1975 i 1981 es construí la nova presa, la qual va suposar un gran augment de la superfície inundada i, per tant, de la capacitats d’aigua emmagatzemada. Durant l’any 2021 s’han realitzat obres de millora de la seguretat i accessibilitat a la presa de Fuives.</span></span></span></p> | 42.0733623,1.9021613 | 409183 | 4658504 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p1310667.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pantà rep diverses denominacions, trobant-se referenciat també com a pantà de la riera de la Portella o pantà de Minoves. El fet que l’embassament formi part de la xarxa d’abastament del municipi de Gironella determina que en el curs de la riera, aigües avall de la presa, hi hagi altres construccions i infraestructures que formin part del sistema de captació i transport d’aigües. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 89412 | Font d'en Pere Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pere-casas | XX | <p><span><span><span>Font situada en un marge del peu del camí de la palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny. Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís, al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot situat a la base de l’estructura. A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra. </span></span></span></p> | 08144-248 | 42.0653656,1.8911975 | 408265 | 4657629 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220128.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89483 | Font d’en Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-felix | XX | <p><span><span><span>Font situada al peu del rec de Cabots, està emplaçada en el vessant esquerre del rec. Recentment, la font i el seu entorn ha estat objecte de millora de l’espai i reformades les estructures. La font pròpiament, està constituïda per un frontal de planta corbada format per peces rectangulars de pedra disposades verticalment, al centre del qual hi ha l’aixeta. A extrem i extrem del frontal hi ha un bloc quadrangular també de pedra, a manera de seient individual. L’entorn és un espai format per diverses feixes, definint un corriol principal condicionat amb baranes i mobiliari, taules i bancs. El lloc es caracteritza per ser un entorn força ombrívol i fresc. A l’extrem més nord, trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-254 | <p><span><span><span>La Font d'en Fèlix va ser la primera font a partir de la qual es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan, concretament a l’any 1914. En aquell moment, la portada d’aigua va servir per subministrar aigua a la població a través de tres fonts públiques distribuïdes en diferents punts del nucli urbà, la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Aquest servei va suposar una gran millora per la població, en un període en el qual els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La disponibilitat d’aigua subministrada a partir de la Font del Fèlix era escassa, fet que va determinar que posteriorment, a l’any 1932, es millorés el servei de captació i subministrament d’aigua a la població a partir de la canalització i abastament al poble des de la Font del Rull; actuació que en períodes posteriors va anar essent millorada i ampliada.</span></span></span></p> | 42.0621124,1.9028895 | 409228 | 4657255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070361.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc on s'ubica la font és a tocar del nucli urbà, fet que afavoreix que sigui freqüentada per gent del poble. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89502 | Fons de material arqueològic d’Olvan al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-dolvan-al-museu-comarcal-de-berga | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials provinents del municipi d’Olvan conservats al Museu Comarcal de Berga corresponen a les troballes produïdes en vint indrets diferents del </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>municipi, entre els quals jaciments com el de Sant Martí de Minoves, el Serrat de la Vila o el poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, per esmentar alguns dels més coneguts. Els indrets on s’han produït les troballes són jaciments o punts considerats com a potencials jaciments. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El fons inclou materials que pertanyen a un ventall cronològic molt ampli des de l'edat dels metalls fins època contemporània, junt amb fragments de cronologia indeterminada. Entre els tipus de materials custodiats destaca majoritàriament la ceràmica, de tipologies i èpoques diverses, amb un nombre superior de ceràmica medieval grisa; es conserven sobretot fragments informes, però també hi ha fragments de formes com de vores, anses, etc. A més, també hi ha restes òssies humanes i de fauna, de metall, de vidre i materials lítics</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-258 | Museu Comarcal de Berga. Espai de reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.0570037,1.9070246 | 409562 | 4656683 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-smm-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89502-sdv-07.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Del conjunt del fons el material provinent del jaciment anomenat poblat de Cal Cussa-Rocarrodona 1, és resultat de troballes prèvies a l’excavació arqueològica. El material recuperat arran de les intervencions arqueològiques està pendent de recepció, per trobar-se en fase d’estudi (arran de la intervenció arqueològica es passà a considerar com dos jaciments, o dues àrees amb restes arqueològiques denominades Rocarodona I i Rocarodona II).Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Les imatges han estat facilitades pel Museu Comarcal de Berga i la Societat d'Arqueologia del Berguedà; la imatge 1 i 2 corresponen a materials localitzats a la codina del jaciment de Sant Martí de Minoves i les imatges 3 i 4 al turó del Serrat de la Vila. | 78|79|81|83|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89568 | Rellotge antic del campanar de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-antic-del-campanar-de-santa-maria-dolvan | XIX-XX | Actualment està en desús, cobert de pols i sense manteniment. | <p><span><span><span>Les restes de l’antic rellotge de l’església parroquial, actualment sense ús, es conserven en un espai de l’interior de la caixa d’escala del campanar, ubicat sobre unes posts de fusta que conformen una mena de bancada<span> que sembla que podria ser la ubicació origina</span>l. Està format per una estructura o esquelet exterior quadrangular, un cub de de ferro forjat fet a partir de barres planes, a l’interior del qual hi ha la maquinària conformada per un sistema d’engranatges, palanques, eixos i pinyons, pesos i contrapesos que feien moure els cilindres i activaven els diferents tipus de senyals horaris. Al costat de l’estructura hi ha un pes i algunes peces soltes; els pesos són de pedra.</span></span></span></p> | 08144-259 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0573925,1.9052582 | 409417 | 4656728 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070168.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89568-p3070170.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89569 | Rocarodona I i II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocarodona-i-i-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLADÓ,<em> </em>M. (2016): “<em>Els Jaciments dels Rocarodona: noves dades per a l'estudi de la prehistòria a la vall mitjana del Llobregat”</em>, a L’Erol, núm. 127 (primavera 2016), p. 41-43.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>TRULLÀS, O. (2009): Memòria de la prospecció arqueològica superficial realitzada al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2010): Informe d’afectació d’estructures al Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques. Olvan (Berguedà).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARCOS, R. (2011): Memòria del cobriment d'estructures arqueològiques de Pla parcial del polígon d'activitats econòmiques de Rocarodona – Olvan </span></span></span><span lang='CA'><span>[Consultable en línia: </span></span><a href='http://hdl.handle.net/10687/428193'><span><span><span><span>http://hdl.handle.net/10687/428193</span></span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span><span> ]</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment de Rocarodona, de fet, està conformat per dues àrees amb restes arqueològiques, que es diferencia com a dos jaciments, els anomenats Rocarodona I i Rocarodona II. Aquests van ser documentats arran de la intervenció arqueològica portada a terme entre el 20 de setembre i el 30 de novembre <span>de 2010</span>, quan s’efectuà el control arqueològic del moviment de terres per a la construcció de vials i rases del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Es van localitzar dues àrees amb restes arqueològiques (sense evidències a nivell superficial). En el decurs dels treballs, es va portar a terme la documentació de les restes i l’excavació d’una part, a fi de poder fer una valoració més acurada d’una possible excavació en extensió. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona I</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciment Rocarodona I s’hi identificaren 23 estructures negatives que ocupen entorn mitja hectàrea de terreny. Concretament es van localitzar 12 estructures negatives corresponents a sitges o cubetes d’entorn un metre de diàmetre; dos grups probablement de forats de pal disposats linealment; i dues estructures complexes de funció desconeguda (una de les quals podria interpretar-se com un fons de cabana semi-excavada). Del total d’estructures es va dur a terme l’excavació d’una sitja quasi complerta, de forma troncocònica, excavada al terreny natural; el dipòsit presentava unes mesures d’1 metre de profunditat, 1 metre de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d'1,25 metres. En l’excavació es van recuperar materials, una part dels quals fora de context, com és el cas d’una única peça lítica; també es van recuperar 87 fragments, dels quals 8 són vores i 2 de fons de base plana i 3 nanses, que permeteren situar el jaciment en el bonze inicial-ple (entre inicis fins a mitjans del segons mil·lenni cal. BC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rocarodona II</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Del jaciment Rocarodona II només se’n coneix una sitja que es va excavar, es tracta d’una estructura retallada al terreny natural, de forma globular irregular i fons pla, que en localitzar-se es trobava seccionada verticalment. Es creu que no seria un element aïllat sinó que podria formar part d’un jaciment de majors dimensions, no conegudes. Les dimensions de la sitja són d’1,2 metres de profunditat, 95 centímetres de diàmetre de boca i un diàmetre màxim d’1,5 metres. L’excavació de l’estratigrafia que reblia el seu interior, va suposar la identificació d’un estrat, que per les seves característiques es considera un estrat de farciment antròpic intencionat, que es relaciona amb les deixalles habituals d’un espai d’habitat i que permet indicar que pot testimoniar la presència d’un possible hàbitat proper, desconegut fins al moment. En aquest cas es van recuperar un total de 76 fragments ceràmics, sobretot petits fragments informes, 2 vores, 1 base còncava i 1 arrencament de nansa; la majoria són fragments de ceràmica a mà de cocció mixta, únicament 1 fragment presentava decoració corresponent a un cordó llis sota el llavi. Tot i que les característiques del material no va permetre aportar una cronologia molt ajustada, sembla que s’inscriu dins el període prehistòric recent, hipotèticament podria correspondre a l’horitzó cronològic del neolític (LLADÓ: 2016, 42). </span></span></span></span></p> | 08144-260 | <p><span><span><span><span lang='CA'>El jaciments de Rocarodona van ser identificats arran de les tasques de seguiment d’urbanització del polígon industrial de Rocarodona-Olvan. Inicialment es va portar a terme una primera fase d’estudi de valoració, en aquest cas superficial de les restes visibles i identificables en prospecció sense remoció de terreny que no va permetre identificar restes arqueològiques d’interès potencialment destacable, únicament la identificació de petits fragments ceràmics de cronologia moderna, la situació estructures o d’edificis existents a l’àrea del futur polígon, des de la masia de Rocarodona fins un parell de barraques o altres elements. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Una fase d’intervenció arqueològica de seguiment, excavació (dues campanyes, i cobriment de les restes), que s’han portat a terme en diferents períodes des del 2010 fins al 2016. </span></span></span></span></p> | 42.0516800,1.8916400 | 408282 | 4656108 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1020037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-p1970940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89569-1-sitja.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació s’ha obtingut a partir de les dades facilitades per la Societat d’Arqueologia del Berguedà, els informes i memòries rebudes fins la data de l’elaboració de la present fitxa, i especialment, a partir de l’article de Meritxell Lladó sobre els jaciments de Rocarodona publicat l’any 2016 a la revista “L’Erol” (LLADÓ: 2016, 41-43). Apuntar que no s’ha realitzat una excavació complerta del jaciment ni tampoc una delimitació total. Actualment, les restes estan cobertes i protegides. Un cop finalitzi l’estudi dels materials, aquests es dipositaran a l’espai de reserva del Museu Comarcal de Berga. Museu Comarcal de Berga, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga.Autoria de les imatges: Societat d'Arqueologia del Berguedà (Josep Sánchez). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89571 | Forn d’oli de ginebre de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-castello | XX | La traça del forn està erosionada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en un petit pla de roca amb un pendent molt suau. Les restes negatives del forn estan una mica degradades, però es pot identificar el cercle que constituïa la zona de combustió (d’uns 35 centímetres de diàmetre), del qual en surt un petit canaló pel qual regalimava l’oli, seguint el lleuger pendent, al final del qual trobem un forat rebaixat a la roca, on era recollit el líquid. Al costat mateix del cercle, també en la part la roca té el pendent, s’hi localitza un parell de forats arrodonits i petits, un dels quals té un altre mena de canaló i una altre rebaix a l’extrem, tot de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-261 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest element és un testimoni d'una tipologia d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar i que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres, de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals per tal de guarir malalties o altres finalitats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’oli de ginebre correspon a l’extracte de la resina de les <span>soques</span> del ginebre blanc, el qual s’obté a partir de la combustió de les soques d’aquest arbust, que, per tal que es pugui processà, convé recollir en un període concret de l’any i assecar en determinades condicions d’humitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La principal utilitat documentada de l'oli de ginebre és com a desinfectant, especialment emprat en les ferides del bestiar, i per curar mals de queixal i de panxa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656350,1.9312025 | 411575 | 4657617 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 12 metres a l’est de la masia de Castelló, en una franja de roca just a l’altra banda del camí. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89573 | Font i barraca de l’horta del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-barraca-de-lhorta-del-ballaro | XIX-XX | Alguns elements mostren parts deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font del Ballaró es troba situada a l’alçada de la masia però a l’altra banda de la riera de la Riba, en una zona amb feixes i camps de conreu. Al lloc hi trobem diversos elements, la font, un viver i safareig, i un altre viver més modern, també l’horta i una barraca. L’horta es troba delimitada per un mur de tancament de pedra seca format per grans blocs de pedra, a la part de llevant del qual hi ha un portal d’accés format per brancals de pedra ben escairada i polida, i llinda de biga de fusta damunt la qual un petit teulat fet aprofitant revoltó ceràmic i teula àrab. Dins el tancat de l’horta a la part nord, hi ha la barraca, avui modificada amb materials contemporanis, però conservant part dels murs de pedra, es tracta d’una barraca amb coberta de teula àrab a dos vessants, destinada a guardar material i eines, i aixoplugar-se en cas de mal temps. A l’extrem més nord, al costat de la barraca trobem un brollador de font i un safareig, tot bastit en pedra amb el remat dels murs amb grans lloses planes pel costat de l’horta. A la part del davant de l’horta hi ha un altre dipòsit més recent, a mode de viver, al costat del qual trobem una bonica alzina. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els elements estan envoltats d’altres feixes i camps de conreu. Al fons del vessant on estan situats els elements, discorre la riera de la Riba.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-263 | 42.0567430,1.9136279 | 410109 | 4656647 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070376.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89573-p3070401.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta de la font del Ballaró de la masia del mateix nom, a la qual abastia d’aigua; actualment continua proporcionant-li aigua. La casa es troba situada a menys de 200 metres en línia recta vers el sud-est. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89574 | Barraca de la vinya del Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sastret | XX | La barraca no té teulada i part dels murs estan ensorrats. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca de pedra seca construïda aprofitant un desnivell de roca pel costat de ponent, de mides més aviat petites i d’un sol nivell. Els murs són fets amb grans blocs de pedra irregular; l’obertura de la porta d’accés està situada al costat de llevant, obrint al camp de conreu a l’extrem del qual hi ha l’estructura. La planta tendeix a rectangular tot i que l’angle sud-est és més aviat arrodonit per la part exterior, en part degut a la diversitat i irregularitat dels blocs que conformen el mur. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-264 | 42.0678196,1.9090611 | 409746 | 4657882 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300097.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fonts orals recollides expliquen que la barraca recull el sobrenom de la persona que menava els camps de la zona. La barraca era emprada per guardar l’animal, mula, matxo o altre tipus d’èquid, així com aixoplugar-se o guardar algunes eines. A la vegada el nom també ens testimonia que a la zona hi havia feixes amb vinyes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.