Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 88973 | Fàbrica del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-rovira | XX | <p>La fàbrica de Cal Rovira està formada per diversos volums agrupats adoptant una planta allargada tendint a forma rectangular. Les estructures estan bastides adaptant-se al terreny en desnivell fet que determina una disposició esglaonada d'aquestes. El conjunt té orientació nord-oest a sud-est, seguint l'orografia del terreny, està constituït per diverses naus industrials que envolten un edifici de major alçada destinat a habitatges, situat a la part central. El cos de l'edifici d'ús residencial consta de planta baixa, dos plantes pis i unes golfes, té accés a peu de carrer per la façana de llevant; està bastit en maó massís vist, tot i que actualment la superfície de la paret de la planta baixa està arrebossada. Mostra una façana amb obertures distribuïdes regularment amb la porta d'accés l'eix central, al centre de la planta baixa, destaca la tarja de damunt la porta amb una reixa de ferro forjat amb la data 1914; a banda i banda de la porta, obertures simples. A les plantes superiors, a l'eix central obertures que conformen petites finestres i a costat i costat, balcons. Es tracta de balcons amb voladís, als quals obren dues portes en cadascun d'ells, destaca la decoració en motllura, força simple, però junt amb les baranes de ferro amb volutes a la part inferior aporten un toc decoratiu al conjunt de l'edifici. A la part superior tot un seguit de petites obertures en forma d'òcul per il·luminar i ventilar les golfes. El petit ràfec de la teulada mostra una disposició dels maons conformant una franja geomètricament ornamental. La teulada de l'edifici és a dos vents amb el carener seguint l'orientació del conjunt dels volums de nord-oest a sud-est, excepte cos posterior amb el carener perpendicular a la resta.</p> <p>Les naus són d'un o dos nivells, en general, amb les parets revestides; destaca la façana de migdia de la nau de l'extrem més sud, amb un gran finestral situat sota el carener i emmarcats en maó massís en llinda en arc molt rebaixat. La presència del maó també és visible en ampits de finestres i al ràfec de les naus on combinat amb teula aporta un toc decoratiu. </p> | 08144-193 | <p>La fàbrica de Cal Rovira, també coneguda amb el nom de la fàbrica de Ca l'Arenys, era una fàbrica de telers que es dedicava majoritàriament a la producció de teixit de roba de la llar, sobretot per estovalles. Molt probablement la data de construcció sigui entorn a la data indicada de 1914 que podem veure damunt la porta d'accés a l'edifici residencial. Les matrícules industrials, conservades a l'Arxiu Municipal d'Olvan, compten amb referències des de principis dels anys vint del segle XX. Els propietaris, la família Rovira, van tenir altres negocis a la casa del carrer de Berga (botiga de queviures, forn, transportistes,..). El cognom del propietari donava nom a la fàbrica per bé, que el lloc també era denominat com Cal Parretxo.</p> | 42.0562947,1.9038582 | 409300 | 4656607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150272.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89000 | Tines de Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-sastret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Terra i vegetació cobreix part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Sastret es troba bastida damunt una codina a pocs metres al sud de la qual s'hi conserven les restes de dues tines de vi; situades una al costat de l’altra, tot compartint follador. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les tines, totes dues són de planta circular, la més gran té un diàmetre de 1,80 m i es calcula que la seva capacitat total és de 2.600 litres, i pel que fa a la tina del costat més nord, té un diàmetre de 1,35 m i una capacitat total relativa de 1.950 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 224-225).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem els forats de cadascuna de les boixes respectivament; en el cas de la tina més gran, amb la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos i una filera de rebaixos picats a la roca, a manera de graonat erosionat pel pas del temps. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-194 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Sastret correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577608,1.9016720 | 409121 | 4656773 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130156.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89001 | Tina de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-marti-de-minoves-o-de-llavaneres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes es troben en part cobertes de terra i vegetació, a més, estan afectades per l'erosió. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el turó rocós i allargat on es troben les restes de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres, es localitzen també les restes d’una tina al costat de llevant, més concretament a la part sud-est i a pocs metres de les restes que s’atribueixen a l’església. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt d’estructures negatives excavades a la mateixa roca, en un extrem de la codina per tal d’aprofitar el desnivell de la mateixa i facilitar-ne la construcció. Concretament, s’identifica el rebaix del follador, de planta irregular, tendint a rectangular, amb el canal que connecta amb la tina; aquesta és de planta circular, avui reomplerta de terra. Les mesures de la tina són 1,70 m de diàmetre, una alçada aproximada de 50 cm i una capacitat d’uns 1000 litres aproximadament. Per les característiques que mostra, els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.223) referencien la tina com a tinardó. Al peu del tinardó, hi ha un rebaix on s’observa el forat de la boixa. També s’observen alguns altres forats, encaixos i rebaixos, força erosionats pel pas del temps, com un trencaaigües al costat est del tinardó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El follador correspon a l’espai on s’aixafava el raïm, el most del qual fluïa cap a la tina, en aquest cas, tinardó, del qual es considera que es trascolava a la tina de fermentació, que podria es creu que podria correspondre a la tina o cup situat metres més avall, al peu d’altres restes d’estructures de murs que poden correspondre al poblat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 222-223).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-195 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina amb follador, formada per dos dipòsits a tocar i comunicats, es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0776157,1.8858759 | 407843 | 4658995 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310427.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'un tinardó d’època medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89005 | Riera de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-portella | <p><span><span><span><a href='http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf'>http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF'>https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx'>https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/16/pdfs/A03151-03189.pdf</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>La riera de la Portella neix al municipi de la Quar i entra al terme d’Olvan per la zona nord, creuant vers la zona central-nord i fins l’extrem oest, tot desaiguant al Llobregat, a l’alçada de la Plana, constituint un dels afluents de la riba esquerra del Llobregat. Amb una longitud total aproximada de 6,10Km dins el municipi d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Discorre per una vall més aviat fonda i estreta, amb un recorregut sinuós, amb diversitat de corbes tot conformant alguns meandres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat no ser una riera molt cabalosa, té un constant i remarcable flux d’aigua. Fet palesat, amb la presència de diversos pantans en el seu recorregut, com el pantà de Fuïves i el de Minoves, amb finalitat d’acumulació d’aigua per ús de la població de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la riera, la seva capçalera, està inclosa en la declaració de “Reserves naturals fluvials de Catalunya” sota la denominació “Capçalera de la riera de la Portella” (amb el Codi ES100RNF100006) formant part de les conques internes de Catalunya, dins la tipologia de rius de muntanya mediterrània calcària. La reserva abasta des de la capçalera de la riera fins a la cua del pantà de Fuïves, amb una longitud total de la reserva de 4,91 km que discorren entre els dos termes municipals indicats, La Quar i Olvan. En aquest sentit, la descripció que ressenya la fixa de la reserva de l’Agència Catalana de l’Aigua aporta el següent detall: “La reserva transcorre dins l’espai protegit de la Serra de Picancel, des de l’inici de la massa d’aigua fins a la cua del Pantà de Fuïves. Es tracta d’un curs de règim permanent amb una gran riquesa florística. L’ecosistema forestal format per boscos mixtos de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i roureda (<em>Quercus faginea, Q. pubescens, Q. rotundifolia</em>) conflueix amb el bosc de ribera amb abundància principalment de freixes (<em>Fraxinus excelsior, F. angustifolia</em>) i sargues (<em>Salix eleagnos, S. purpurea</em>). A primera línia trobem una estreta franja de joncedes (de <em>Scirpus holoschoenus</em>) i prats inundables, i de manera puntual també alocars (<em>Vitex agnus-castus</em>), però només en aquells llocs on el substrat deixa arrelar ja que aquest presenta un elevat percentatge de la llera amb afloraments de la roca mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una reserva amb poques pressions antròpiques llevat de les pistes forestals i la pastura, molt puntualment, motiu pel qual l'aigua i l’ecosistema aquàtic presenten un bon aspecte i molt bona qualitat.”</span></span></span></p> | 08144-199 | <p><span><span><span>La inclusió de la capçalera de la riera com a reserva fluvial es realitzà en el marc del Reglament de la planificació hidrologia (Reial Decret 907/2007), en el qual, resumidament, es defineixen les reserves naturals fluvials com a masses d’aigua de la categoria riu amb escassa o nul·la intervenció humana i que presenten un alt grau de naturalitat, amb la finalitat de ser preservades sense alteracions i conservant els seus valors naturals, segons article 22 del Reial Decret 907/2007, de 16 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya estableix 38 reserves, que formen part de 34 masses d’aigua.</span></span></span></p> | 42.0744295,1.9037554 | 409317 | 4658622 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p3210610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La vall de la riera de la Portella és un espai de connexió natural i xarxa de comunicació històrica. A la capçalera de la riera s’hi localitza el monestir de Sant Pere de la Portella (municipi de la Quar), una antiga quadra i abadia benedictina fundada pels volts de l’any 1000; a la zona també s’hi ubica el desaparegut castell de la Portella, inicialment, centre de la senyoria del llinatge. La nissaga entroncà amb els Fenollet, vescomtes d’Illa, els quals al 1369, vengueren les possessions de la Portella i Lluçà a la baronia dels Pinós, senyors de l’alt Berguedà, que potenciarien Gironella com a centre de la baixa baronia en detriment d’Olvan. A nivell de patrimoni natural, malgrat gran part de la vall de la riera es veié enormement afectada pels incendis forestals de l’any 1994, la seva vàlua en termes d’interès fluvial i natural dins el municipi són destacables. En aquest sentit, especialment cal referir-se al tram superior que conforma la reserva natural fluvial (incloent la part inicial que forma part del veí municipi de la Quar) i, d’altra banda, al pantà de Fuives, una zona humida d’especial interès no catalogada. Les coordenades (UTM ETRS89 31 N) de l’inici de la reserva natural fluvial al terme municipal de la Quar són X: 412.067,40 – Y: 4.661.716,13, i del punt final, al terme d’Olvan, N: 409.325,82 – Y: 4.658.943.04.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89250 | Turó de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-castello | Les restes conservades visibles són escasses i cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Castelló s’hi localitzen les restes d’un mur de carreus rectangulars col·locats a trenca junt. Són visibles poques fileres i un tram curt del mur. El lloc és cobert de vegetació, sobretot arbustos, que dificulten la localització o identificació de més restes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-225 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El topònim del turó i de la masia situada al peu del turó porten a pensar en la possibilitat que al lloc hi hagués hagut una construcció de tipus casteller, un punt de vigilància o control. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Les referències al mas Castelló es remunten almenys fins al segle XVI. En aquest sentit, el fet que les restes de la masia no mostrin, aparentment, elements arquitectònics o restes d’estructures visibles que indiquin unes cronologies clares de la casa que puguin correspondre al segle XVI. A la vegada que el topònim es considera que podria referir-se a una construcció fins i tot d’època anterior, porta a pensar que les estructures identificades dalt del turó, podrien correspondre amb unes restes relacionades amb una construcció vinculada al topònim que dona nom al lloc.</span></span></span></span></span></p> | 42.0664502,1.9304863 | 411517 | 4657707 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p3280232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89250-p4010235.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les notícies orals recollides per la família de la masia de la Riba, assenyalen que dalt del turó havia estat un lloc utilitzat durant la Guerra Civil com a punt de control i atac. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89254 | Dipòsit de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-ferreres | XIX | En força bon estat, tot i que la vegetació cobreix gran part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt format per un gran dipòsit d’acumulació d’aigua i una bassa. El dipòsit està bastit per robustos murs de pedra amb grans carreus a les cantoneres i amb contraforts de reforç de l’estructura. A la part frontal hi ha un punt de sortida d’aigua amb una aixeta. A la part superior de l’estructura hi ha un petit volum vertical sobresortit, de planta quadrangular, format per carreus de pedra picada i polida, clos amb una peça de formes corbes en la que hi ha quatre forats probablement de ventilació, i damunt una peça metàl·lica, en forma tendint a creu. A un dels costats d’aquesta estructura hi ha una petita obertura d’accés tancada amb una porta, a la part superior en un dels carreus hi ha una inscripció gravada molt desgastada que sembla que indicava una data avui illegible, només s’identifica un 3 i el que sembla el símbol de Maria i la creu damunt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La bassa és de planta més o menys rectangular, en part picada a la roca i en part delimitada per murs de pedra i en part de maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-228 | <p><span><span><span>Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021.</span></span></span></p> | 42.0568182,1.8845938 | 407706 | 4656687 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310583.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89254-p1310569.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89255 | Forn de calç de l’Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalzinosa | XVIII-XIX | les estructures estan molt cobertes de vegetació i deteriorades. | <p><span><span><span>Les restes del forn de calç es troben molt cobertes de vegetació, arbustos i arbres que dificulten una bona visió de les restes conservades. L’estructura està bastida arrambada a un marge, mostra planta rectangular i murs fets a partir de grans blocs de pedra tallada. Tot i la vegetació, sobretot esbarzers es pot distingir un gran sot permet identificar l’espai interior del forn. Sembla que pel costat de ponent hi hauria l’accés a la cambra de combustió. </span></span></span></p> | 08144-229 | <p><span><span><span>El forn hauria estat utilitzat per la cuita de calç per fer front a obres d’ampliació o reforma de la masia de l’Alzinosa, situada a uns 450 metres de distància en línia recta.</span></span></span></p> | 42.0735868,1.9111254 | 409926 | 4658520 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270135.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||
| 89288 | Font del Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rull | <p><span><span><span>Font situada al peu de la riba esquerra de la riera de la Riba i més concretament, al costat sud del pantà d’Olvan. La font està emplaçada en un marge situat sota l’antic traçat de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès; en el pendent del terreny trobem els brolladors d’aigua, en un entorn obac i frescal. La font consta de diferents tubs de sortida d’aigua continua, aixetes o sobreeixidors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’espai està condicionat amb escales i baranes per facilitar l’accés als diferents punts d’aigua. El lloc es caracteritza per ser un entorn ombrívol i frescal amb el pantà de fons. Al racó també trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-230 | <p><span><span><span>La font del Rull és coneguda i freqüentada per gent del poble i d’algunes poblacions veïnes. Es tracta d’una de les principals fonts d’abastament d’aigua del poble d’Olvan; en el seu moment, la canalització d’aigua de la font vers el poble, cap al dipòsit del Serrat del Quirze, va suposar una gran millora per la població podent comptar amb aigua corrent a les llars. Les obres de canalitzacions i subministrament d’aigua van fer-se a partir de diverses fases al llarg de diversos anys del segle XX; destacant que a l’any 1932 es va realitzar la canalització i abastament al poble d’aigües provinents de la Font del Rull i que posteriorment, als anys seixanta del segle XX, es van instal·lar bombes d’aigua per millorar el subministrament d’aigua a les llars del poble d’Olvan.</span></span></span></p> | 42.0514295,1.9099351 | 409796 | 4656061 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89288-p1310625.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89292 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-231 | <p><span><span><span>La Font del Mig, la Font de l’Ateneu i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0568701,1.9052365 | 409415 | 4656670 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89292-pb010275.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres; anteriorment era al mig del carrer i es va reubicar al mateix indret però adossada a la paret d’una de les cases. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89296 | Font de l’Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lateneu | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana de ferro de colat, amb petits motius decoratius a la seva estructura i coronada amb una jardinera del mateix material. A la font s’identifica la marca “Soujol y [ R o P]”, situada al costat de l'edifici de l'Ateneu, entre els barri de Cal Magí i el de Serra-seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-232 | <p><span><span><span>La Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill van ser les tres primeres fonts que van abastir d’aigua al poble d’Olvan, la portada d’aigua provenia de la Font d’en Fèlix i data del 1914. La instal·lació de tres fonts repartides en tres punts del nucli urbà va ser una gran millora per la població, en una època en que els habitatges encara no comptaven amb subministrament d’aigua corrent. </span></span></span></p> | 42.0578567,1.9048240 | 409381 | 4656781 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010328.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89296-pb010329.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La ubicació actual no és exactament l’original, es va desplaçar uns metres. La marca “Soujol y [ R o P]” pot correspondre a l’empresa barcelonina, Soujol i Companyia (tot i que amb diversos denominacions pels canvis de propietat), que des de des de mitjans de segle XIX fins mitjans del segle XX, es dedicà sobretot a la construcció de canonades i conduccions d’aigua, gas i cablejat elèctric.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89404 | El Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobregat | <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>VILADRICH, L. GORCHS, M., MACARRO, J. BUSQUETS, J. M., AYMERICH, P., CABANAS, L., SANTACREU, J. (1990): <em>'La conca del Llobregat al Berguedà des de la perspectiva de les ciències de la natur</em>a'. L'Erol, núm. 30, pàg. 7-25.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span>El riu Llobregat configura el límit natural i administratiu del terme municipal de gran part de l’extrem de ponent; aproximadament des de la zona on rep el rec del Corral del Montsent (des d’aigües amunt de Cal Rosal) fins a l’extrem sud-oest del municipi a tocar de Gironella, a l’alçada del trencall de la carretera C-154 que porta de Gironella a Olvan (a la zona anomenada del Purgatori). En aquest tram, a més del rec esmentat, el riu rep com a afluents els cursos fluvials de les aigües de la rasa de Sant Martí, la riera de la Portella i el rec de Fuià. Pel que fa a les aigües de la riera d’Olvan o de la Riba, aquestes desaigüen dins el poble de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit del terme és pel mig del llit del riu, fet que determina que sigui la llera esquerra la que forma part d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a massa d’aigua fluvial, al seu entorn es desenvolupa un ecosistema aquàtic que aporta una gran biodiversitat al municipi, tot i que amb graus de conservació diferenciats segons el tram. En aquest sentit, es tracta d’un riu amb un elevat grau d’actuació i afectació humana, especialment per l’explotació de les seves aigües per part de diferents fàbriques, essencialment antigues tèxtils que es construïren en el seu recorregut, afegit a altres usos, com la generació d’energia o el subministrament d’aigua de rec, entre altres. Pel que fa a l’ecosistema associat, el de bosc de ribera afavoreix la presència de diverses espècies de fauna; es poden observar diversitat d’aus com poden ser el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica) o el rossinyol bord (Cettia cetti), entre altres. L’entorn esdevé també lloc de localització o pas de mamífers com el senglar, la guineu, el teixó, etc. A les seves aigües s’hi detecten algunes espècies de peixos, entre les quals, la truita comuna (Salmo trutta fario), la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), el barb comú (Barbus graellsii), junt amb d’altres. Al bosc de ribera desenvolupat al seu entorn hi trobem salzes (Salix alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i altres espècies junt amb una àmplia diversitat de vegetació, arbustos i altres plantes, el gatell (Salix cinerea), l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), etc. </span></span></span></p> | 08144-240 | <p><span><span><span>El riu Llobregat és un dels cursos fluvials més importants de Catalunya, la seva presència dins el municipi d’Olvan condiciona i determina la seva història i defineix la topografia del territori. Ha esdevingut un element important com a recurs hidrològic que discorre pel terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX i XX, a redós del riu Llobregat s'hi van instal·lar gran nombre de fàbriques tèxtils que requeriren la construcció de rescloses i canals per al seu funcionament, moltes de les quals van desenvolupar colònies tèxtils molt nombroses a la comarca; al municipi d’Olvan, testimoniat amb la colònia Cal Rosal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb el tancament de la majoria d’aquestes indústries del teixit, els seus sistemes de captació i generació d’energia han continuat funcionant i estan actives com a petites centrals elèctriques. </span></span></span></p> | 42.0714447,1.8689471 | 406433 | 4658327 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p3130070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89404-p2270003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Rosal va patir la gran riuada del 1982.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89405 | Riera de la Riba/Riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-ribariera-dolvan | En alguns trams caldria una actuació de neteja i manteniment de l’entorn del riu, així com intervencions per la millora de la qualitat de l’aigua. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera d’Olvan o de la Riba forma part de la conca del Llobregat, del qual és un afluent de la llera esquerra. Es tracta d’una riera important del terme municipal que es genera a partir dels recs que vessen les aigües de la zona nord-est, com els de Cal Vicenç i Cal Batlló, així com els de Sant Salvador, a la part més propera a la zona del Campament d’Olvan. També al peu de Ca l’Esmolet (a l’entrada sud del poble d’Olvan) rep les aigües del Rec de Cabots, a més d’altres torrents, recs i fonts que nodreixen el seu cabal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El seu recorregut és aproximadament del nord-est vers el sud-oest fins a desaiguar al riu Llobregat dins el poble de Gironella, al peu del casc antic i del pont vell. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>No es tracta d’una riera molt cabalosa però és constant i ha permès l’aprofitament històric de les seves aigües com a força hidràulica, aigua de rec, abastament d’aigua a la població o altres usos. La zona coneguda com els estrets de la riera d’Olvan i altres punts del seu curs, han estat lloc de bany habitual a èpoques o temporades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> </span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la seva llera hi trobem el petit pantà del Campament i el pantà d’Olvan. També es canalitzaven les seves aigües per l’abastiment i funcionament dels molins de Boladeres i el de Can Llop. Les seves aigües, junt amb les de la Font d’en Fèlix i del Rull, aquesta situada a peu del pantà d’Olvan, són les que abasteixen d’aigua el poble d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En diferents graus de conservació, a l’entorn de la riera trobem un ecosistema que afavoreix la biodiversitat del municipi, destaca especialment el bosc de ribera amb tota diversitat de flora i fauna associada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08144-241 | 42.0515623,1.9082258 | 409655 | 4656077 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3140053-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89405-p3210411.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pròpiament la riera de la Riba correspondria al tram del curs fluvial a partir del qual els recs de la Riba (Cal Vicenç i Cal Batlló) uneixen les seves aigües i fins aproximadament a Ca l’Esmolet, a l’entrada sud del poble d’Olvan, on rep les aigües del rec de Cabots. A partir d’aquí, aigües avall, la denominació més acceptada correspondria a la riera d’Olvan i fins a desaiguar al Llobregat. Tot i això, el nom de la riera de la Riba és molt emprat en tot el recorregut i fins a vessar les aigües al riu Llobregat, dins mateix de Gironella. Fins i tot en el darrer tram, les referències a un nom o altre, tant per part de la població com en documentació, són emprades ambdues. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89406 | Pantà de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-fuives | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>s/n (1981): 'La nova presa de Minoves', a <em>El Vilatà</em>, número 2, pàgs. 4-5.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>El pantà de Fuives està ubicat en el curs de la riera de la Portella, aigües amunt de la masia que li dóna nom. Tot i trobar-se al terme municipal d’Olvan, l’embassament abasteix d’aigua potable al municipi veí de Gironella, essent una de les seves principals fonts de subministrament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La presa és de formigó, té planta rectangular i la part frontal atalussada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En data <span>1981</span>, la revista <em>El Vilatà</em> (s/n:1981) informava de les obres de construcció de la nova presa, en aquell article anomenant l’embassament com a Pantà de Minoves. Obres que s’iniciaren al 1975 però que s’allargaren fins anys després, a causa de diverses aturades i circumstàncies esdevingudes durant el procés. En aquell moment es referenciava que el pantà tindria una capacitat total d’aigua embassada de 138.240 m3, una longitud de 609 metres i la superfície negada seria de 21.200 m2. També s’indicava que la presa tenia una longitud de coronació de 60 metres, una alçada total de 26,20 metres, una amplada dels fonaments de 22,5 metres i 1,5 metres d’amplada de la coronació. <span>Pel que fa a la comporta, les mides indicades són 400mm per 700mm de fons. (EL VILATÀ, 1981)</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest pantà esdevé un element hidrològic rellevant dins el terme municipal i a la vegada, com a zona humida, afavorint un ecosistema amb un destacat grau de biodiversitat. </span></span></span></p> | 08144-242 | <p><span><span><span>La primera presa del pantà <span>també anomenada de Minoves</span> datava de l’any 1927, havia estat construïda per l’empresa Edificis i Construccions <span>(VILATA, 1981</span>). Aproximadament entre els anys 1975 i 1981 es construí la nova presa, la qual va suposar un gran augment de la superfície inundada i, per tant, de la capacitats d’aigua emmagatzemada. Durant l’any 2021 s’han realitzat obres de millora de la seguretat i accessibilitat a la presa de Fuives.</span></span></span></p> | 42.0733623,1.9021613 | 409183 | 4658504 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p8230123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89406-p1310667.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest pantà rep diverses denominacions, trobant-se referenciat també com a pantà de la riera de la Portella o pantà de Minoves. El fet que l’embassament formi part de la xarxa d’abastament del municipi de Gironella determina que en el curs de la riera, aigües avall de la presa, hi hagi altres construccions i infraestructures que formin part del sistema de captació i transport d’aigües. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89408 | Elements petris decoratius de Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-petris-decoratius-de-cal-rafel | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Conjunt de diverses pedres commemoratives o simbòliques que es troben distribuïdes per l’entorn de Cal Rafel i la seva proximitat, com al centre de la rotonda que hi ha uns metres més amunt, al carrer del Serrat del Quirze. Les peces tenen formes diverses, quadrangulars, rectangulars o de forma totalment irregular, algunes estan col·locades a manera de monòlit commemoratiu, per ser clarament visibles i exposats, i altres de manera menys específica. Totes compten amb inscripcions gravades, incises en la pedra, algunes amb algun element figuratiu dibuixat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Trobem per exemple un carreu que té la inscripció </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> TAULA TÍPICA / A 66 MTS.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >>, la distància està</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> dins una cartel·la en forma de fletxa indicativa de la direcció, i les sigles </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> F.P.C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>>>. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Un monòlit disposat verticalment, a la cara del davant hi ha una creu incisa i la inscripció: </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>DEU VOS GUARD / DECAU EL DIA / CAN RAFEL / ANY...</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>seguit del dibuix d’un arbre també gravat; al cara posterior indica </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span><<</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>F. PALAU C.</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> >> i en un dels blocs de suport de la peça situats a la part posterior, la data gravada</span></span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span><span><<26-V-1966>>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Una altra peça en forma de llinda plana rectangular hi consta <<QUAN MA ORELLA NO OIRA / QUE US SENTI A VOS OH MARIA QUAN MON>>, al costat, un altre bloc similar a l’anterior amb la inscripció <<VERGE DE LA BONA MORT / DEL CEL DUEU-NOS AL PORT / TINGUEU PIETAT DE MI / EN LA HORA DE MA FI. >> i les inicials <<F. P. C.>>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-244 | 42.0580705,1.9071396 | 409574 | 4656801 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89408-p1200228.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||||
| 89412 | Font d'en Pere Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pere-casas | XX | <p><span><span><span>Font situada en un marge del peu del camí de la palanqueta, compta amb una estructura obrada que reforça el pendent del terreny. Concretament hi ha un frontal rectangular delimitat per carreus de pedra tallada i la part central, obrada en maó massís, al mig de la qual hi ha el brollador d’aigua i el tub del sobreeixidor que aboquen l’aigua a un clot situat a la base de l’estructura. A banda i banda un banc amb respatller construït amb lloses de pedra. </span></span></span></p> | 08144-248 | 42.0653656,1.8911975 | 408265 | 4657629 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89412-p3220128.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||
| 89413 | Font de la de la zona esportiva de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-de-la-zona-esportiva-de-cal-rosal | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La font està situada en un petit parc o zona d’esbarjo, al sud del nucli de Cal Rosal, entre el camp de futbol i les piscines. Es tracta d’una font formada per una estructura de pedra i morter formant un frontal rectangular on hi ha l'aixeta, i a la base una pica de planta semicircular, també feta amb pedres i morter. L’estructura de la font és coronada amb un carreu de pedra picada on hi ha gravada la data 2003</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-249 | 42.0673563,1.8693612 | 406461 | 4657874 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89413-pb150222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | |||||||||||||
| 89483 | Font d’en Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-felix | XX | <p><span><span><span>Font situada al peu del rec de Cabots, està emplaçada en el vessant esquerre del rec. Recentment, la font i el seu entorn ha estat objecte de millora de l’espai i reformades les estructures. La font pròpiament, està constituïda per un frontal de planta corbada format per peces rectangulars de pedra disposades verticalment, al centre del qual hi ha l’aixeta. A extrem i extrem del frontal hi ha un bloc quadrangular també de pedra, a manera de seient individual. L’entorn és un espai format per diverses feixes, definint un corriol principal condicionat amb baranes i mobiliari, taules i bancs. El lloc es caracteritza per ser un entorn força ombrívol i fresc. A l’extrem més nord, trobem algunes estructures corresponents a la captació d’aigua de la font per l’abastiment d’aigua al poble. </span></span></span></p> | 08144-254 | <p><span><span><span>La Font d'en Fèlix va ser la primera font a partir de la qual es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan, concretament a l’any 1914. En aquell moment, la portada d’aigua va servir per subministrar aigua a la població a través de tres fonts públiques distribuïdes en diferents punts del nucli urbà, la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Aquest servei va suposar una gran millora per la població, en un període en el qual els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La disponibilitat d’aigua subministrada a partir de la Font del Fèlix era escassa, fet que va determinar que posteriorment, a l’any 1932, es millorés el servei de captació i subministrament d’aigua a la població a partir de la canalització i abastament al poble des de la Font del Rull; actuació que en períodes posteriors va anar essent millorada i ampliada.</span></span></span></p> | 42.0621124,1.9028895 | 409228 | 4657255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89483-p3070361.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc on s'ubica la font és a tocar del nucli urbà, fet que afavoreix que sigui freqüentada per gent del poble. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 | ||||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/