Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54940 | Arxiu municipal d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dolvan | <p>Arxiu Municipal. Olvan (1997). Tríptic editat per l'Àrea de Cultura i l'Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal d'Olvan es conserva a l'edifici de l'Ajuntament, en dos dipòsits diferents. Consta de 2.726 unitats de descripció en caixes de documentació classificades per diferents temes des de mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. L'arxiu està organitzat per temes segons el model de quadre de classificació per ajuntaments i consells comarcals desenvolupat per la Generalitat de Catalunya: 1. Acció i òrgans de govern, 2. Organització i gestió administrativa, 3. Personal, 4. Patrimoni, 5. Recursos econòmics i financers, 6. Urbanisme, obres i mobilitat, 7. Sostenibilitat i medi ambient, 8. Ordenació i promoció de l'activitat econòmica, 9. Població i eleccions, 10. Serveis culturals, de l'esport i el lleure, 11. Serveis per a l'educació, 12. Serveis per al benestar i la salut, i 13. Seguretat i protecció de la ciutadania. </p> <p>A més del fons del propi Ajuntament, l'Arxiu compta amb fons públics no municipals, concretament del Jutjat de Pau d'Olvan, i també, fons privats corresponents a la Cambra agrària local / Germandat de Llauradors i ramaders / Sindicat agrícola, Delegació Local de FET y de las JONS, Parròquia, Particulars i Grup Menor de Colonització.</p> | 08144-106 | Edifici de l'Ajuntament d'Olvan | <p>L'Arxiu municipal d'Olvan conserva de manera força continua els fons documentals generats pel mateix Ajuntament des de la mitjans del s. XIX fins a l'actualitat. Durant la Guerra Civil (1936-1939) una part de l'arxiu es va perdre.</p> <p>Com a documents destacats es poden esmentar les eleccions municipals a partir de 1835 (corresponent al document més antic de l'Arxiu), les quintes a partir de 1844, l'amillarament de 1853 i les actes del Ple a partir de 1872.</p> | 42.0569300,1.9073900 | 409593 | 4656675 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54940-p4190507.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'any 1997 l'arxiu municipal d'Olvan fou condicionat, ordenat i inventariat gràcies al fet que l'Ajuntament d'Olvan es va acollir al programa de col·laboració impulsat per la Diputació de Barcelona i l'Oficina de Patrimoni Cultural.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54970 | Ateneu d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-dolvan | XX | <p>Construcció aïllada de planta rectangular format per un cos central d'una sola planta i dos cossos laterals, amb planta baixa i un pis superior. L'edifici és construït amb totxo vist i cobert amb teula àrab. La façana principal, orientada a migdia presenta grans finestrals d'arc de mig punt, parcialment tapiats i segueix els models d'edificis de serveis comunitaris construïts a principis del s. XX. L'edifici encara conserva, reformat, la sala polivalent (teatre i ball) i les dependències de l'antic cafè.</p> | 08144-136 | Carrer Serraseca, s/n | <p>L'any 1922 Antoni Armengol i Capdevila, president de l'Ateneu d'Olvan, tenia el local llogat i funcionava com una sala d'espectacles. Es deuria tractar d'un edifici en mal estat de conservació per què aquest mateix any s'enssorrà per la qual cosa s'inicià un plet entre el propietari del local i l'Ateneu. Finalment fou reconstruït el 1923 i fou aleshores quan la 'Sociedad Ateneo Olvanés' ja en pagava contribució; als anys de la Guerra Civil funcionava com espai d'espectacles públics i un cop acabat el conflicte va canviar de nom. Aleshores el nom oficial, al menys el del teatre, era 'Teatro del Centro Español'.</p> | 42.0579162,1.9046096 | 409364 | 4656787 | 1932 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb150284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54970-pb010318.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 89574 | Barraca de la vinya del Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-sastret | XX | La barraca no té teulada i part dels murs estan ensorrats. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca de pedra seca construïda aprofitant un desnivell de roca pel costat de ponent, de mides més aviat petites i d’un sol nivell. Els murs són fets amb grans blocs de pedra irregular; l’obertura de la porta d’accés està situada al costat de llevant, obrint al camp de conreu a l’extrem del qual hi ha l’estructura. La planta tendeix a rectangular tot i que l’angle sud-est és més aviat arrodonit per la part exterior, en part degut a la diversitat i irregularitat dels blocs que conformen el mur. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-264 | 42.0678196,1.9090611 | 409746 | 4657882 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89574-p5300097.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fonts orals recollides expliquen que la barraca recull el sobrenom de la persona que menava els camps de la zona. La barraca era emprada per guardar l’animal, mula, matxo o altre tipus d’èquid, així com aixoplugar-se o guardar algunes eines. A la vegada el nom també ens testimonia que a la zona hi havia feixes amb vinyes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89575 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-0 | Tot i que es conserva força bé, té algun petit despreniment de part de les parets. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Barraca realitzada a partir del rebaix del tapàs, en un marge d’una feina. Conforma un espai de reduïdes dimensions, de planta irregular, tot i que la part principal defineix una planta tendint a semicircular, amb un petit espai allargat al costat de ponent. Compta amb una obertura d’accés, també feta en el mateix tapàs i de forma quadrangular, tot i que no es conserva la fusteria, s’hi pot veure les restes d’alguna frontissa i alguns encaixos on hi aniria col·locada. A l’interior, en el costat de ponent, on hi ha un petit espai allargat, trobem una altra petita obertura, segurament a manera de finestra per ventilar i il·luminar l’interior. A la superfície interior de les parets hi ha algun rebaix i encaixos, i també unes creus incises en el lateral de la porta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-265 | 42.0570338,1.9132797 | 410080 | 4656679 | XX | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070389.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89575-p3070430.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la funció originària d’aquesta barraca, tot fa pensar en un espai per desar-hi eines i aixoplugar-se del mal temps. No es pot descartar que hagi tingut altres usos.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54936 | Blancs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blancs | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Casa habitada fins als anys setanta del segle XX. L'edifici es veié molt afectat arran dels incendis de juliol del 1994. Actualment es troba en procés de rehabilitació, fet que ha permès recuperar l'estructura que es conservava dempeus. Les façanes de ponent i la de tramuntana són les que han perdurat més íntegres, s'hi poden observar les cantoneres, el conjunt dels panys dels murs i algunes obertures fetes amb carreus ben escairats de pedra sorrenca o llindes de bigues de fusta.</p> | 08144-102 | La Tor | <p>La masia de Blancs és documentada des del s. XIV quan l'any 1348 n'era propietari Ramon de Blancs i, com a tal, capbreva el mas com una de les possessions del monestir de Sant Pere de la Portella. Ha estat habitat fins a mitjans del s. XX, però se'n coneixen poques notícies.</p> | 42.0790400,1.9178200 | 410487 | 4659119 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54936-p12803070.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Es troba ubicada al nord de la masia de la Tor, en una zona elevada amb bona visibilitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54951 | Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boix | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVII-XIX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, sota teulada. La casa fou ampliada al s. XIX pel sector de llevant conservant l'estructura original. La façana té una porta d'accés d'arc de mig punt adovellada i unes petites obertures, a banda i banda, per il·luminar els corrals. La planta pis s'il·lumina amb tres finestres amb ampit motllurat i llindes planes monolítiques, de pedra ben tallada i polida, en dues de les quals hi ha inscripcions incises. D'una banda, la finestra central, amb una inscripció de difícil lectura, s'identifiquen diversitat de lletres però no es pot completar el text, i d'altra banda, la finestra de llevant, que hi consta 'ME FECIT PETRUS ROCA 1868', corresponent al període de construcció del cos ampliat per llevant. Com que la masia es va construir aprofitant el desnivell del terreny, l'extrem d'est presenta un nivell més, quedant un espai destinat al bestiar per sota de la cota de la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. A la façana posterior, la de tramuntana, es pot observar la cisterna i la comuna. A la façana de llevant i sota teulada hi ha dos elegants arcs de mig punt amb balconada, així com finestres de llindes de pedra tallada en diversos dels seus nivells.</p> <p>Al costat nord-oest de la casa hi ha una pallissa i annexes amb una amplia era, conserva part del clos amb una porta d'accés per l'extrem de tramuntana; a la dovella de la clau d'aquest portal hi consta inscrit l'any 1846.</p> <p> </p> | 08144-117 | Camí de la Tor | <p>La primera notícia documental de la masia, aleshores anomenada Francs, és de mitjans s. XIV; concretament s'esmenta en el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348. Boix era l'amo del mas a mitjans del s. XV i Francesc Reixac ho era a mitjans del segle segons documents notarials de l'arxiu parroquial de Gironella.</p> | 42.0851200,1.9216600 | 410813 | 4659790 | 08144 | Olvan | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54951-p1280261.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54853 | Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà (1994), Barcelona, p. 135. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XVI-XIX | Una part de l'estructura del costat de llevant es va veure afectada per un esfondrament. | <p>Masia documentada des del 1548 amb ampliacions dels segles posteriors XVIII, XIX i de l'any 1930. Es tracta d'una masia clàssica de tres cossos amb teulada a dues vessants, amb ràfecs diferents en funció de les ampliacions: tres fileres de rajols del ràfec més modern i la resta amb teules i llates coincidint amb el cos més antic. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia; compta amb planta baixa i dos pisos, separats per forjats de cavalls sostenint peces ceràmiques de 40 x 40 cm. La planta baixa era destinada a quadres i estables; l'escala d'accés al pis principal és construïda modernament ja que l'original sembla que estava situada a la façana de migdia. Al primer pis era destinat a les dependències domèstiques de la masia: dormitoris, cuina, sala, i l'alcova principal (el dormitori principal, molt espaiós amb sala i alcova; aquesta separada de la resta de l'habitació per mitjà d'un arc barroc del tipus mixtilini, amb restes de pintures murals). La façana de ponent és arrebossada i conserva poques obertures originals, destacant tres finestres amb llinda plana que es corresponen amb sengles finestres més petites sota el ràfec de la teulada. Degut a diferents problemes estructurals del subsòl, la masia fou reforçada amb contraforts i tirants, visibles en aquesta façana de ponent. La façana de tramuntana, també arrebossada, només té dues finestres, la inferior amb motllures simples a l'intradós dels muntants i de la llinda, correspon a la finestra de l'alcova principal. El costat de llevant, molt reformat, amb diversos afegits, especialment per la construcció d'un contrafort i d'un pas volat que a manera de galeria, comunica la masia amb la masoveria, la qual inicialment era aïllada. La façana de migdia correspon a una ampliació del segle XIX quan es decidí construir una galeria composta per dos arcs carpanells de maó vist sostinguts per columnes de pedra i impostes de maó. Aquesta solució es repeteix al pis principal i a sota coberta, destacant que els dos últims arcs de sota teulada són rebaixats. Sembla que aquesta façana tenia, originalment, tres arcades a cada nivell, tot i que el pis superior no és avui visible des de l'exterior ja que la façana s'ha repintat de blanc; amb tot, a l'interior encara és visible l'empremta de les obertures paredades. La façana de migdia té les vessants de la teulada descentrades pel fet que la façana oest és més llarga com a conseqüència de la construcció d'un cos bastit l'any 1930 per Ramon Boladeres.</p> | 08144-19 | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del segle XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548 i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al segle XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins.</p> | 42.0530848,1.9141960 | 410151 | 4656240 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54853-p1170438.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Destaquem l'arc volat que uneix la masia de Boladeres amb la masoveria fet de maons ceràmics. També és interessant la masoveria de Boladeres, la qual conserva el pou, excepcionalment situat a la masoveria i no a la masia. El pou és de secció circular obrat amb carreus ben tallats i units amb morter de calç i la part superior modificada diverses vegades. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54947 | Cairons de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cairons-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | <p>Els paviments de la casa de Valldaura Nou estan resolts a partir de cairons ceràmics de 20 x 20 cm, alguns dels quals estan decorats amb formes de ventalls, línies incises diagonals, verticals, horitzontals i obliqües. De tots en destaca el que es conserva al paviment de la galeria de tramuntana en el qual hi ha incises les lletres de 'Amu Joan Valldaura any 1911', entre altres cairons amb altres grafies.</p> | 08144-113 | Valldaura | <p>La masia de Valldaura Nou es comença a construir a finals del s. XIX i és a començaments del s. XX quan s'acaben les obres de lluïment. Per la documentació que s'ha conservat a Valldaura sabem que com en moltes altres cases de pagès importants, tenien bòbila pròpia i quan els calia fer obres llogaven a teulers de la comarca (Gironella, Casserres) perquè els fessin les peces que necessitaven, això els sortia més econòmic i s'estalviaven el transport i el risc que es trenqués molt del material circulant per camins de bast. Sabem que, a començament del segle XX aquesta bòbila de Valldaura va funcionar en diverses ocasions fent obra per la casa i, fins i tot, que venien a cases veïnes. Els teulers cobraven la seva feina als següents preus: 1000 teules, 8 duros; 1000 totxos o cairons grossos, 9,5 duros, 1000 maons a 5 duros, etc.</p> | 42.0777321,1.9444245 | 412685 | 4658946 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-p3100196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54947-img-20210407-wa0020.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Joan Valldaura Ricart va encomanar la pavimentació de la masia amb cairons i deixà testimoni de la data de l'obra.Autoria de les fotografies: Imatges 1, 2, 3 i 4: Sara Simon, 2021; Imatge 5: Amalgama7. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89244 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut-1 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga casa de pagès bastida adossada al marge de roca que conforma el desnivell de la zona on està emplaçada, consta de dos volums adossats, la casa i al costat nord un volum anteriorment destinat a estable i paller, actualment integrats en la mateixa estructura. Es tracta d’un edifici de planta rectangular coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de carreus ben escairats. Les obertures trobem exemples de llinda i muntants de pedra tot i que la majoria són de brancals simples i llinda de maó massís disposat de pla; diverses de les portes i finestres han estat modificades en les recents obres de reforma i rehabilitació. La casa és de dues crugies, amb el carener centrat, tot i que l’afegit del costat nord fa que el vessant de la teulada per aquest costat tingui una llargada major. Algunes dels annexes exteriors han estat modificats. A la part posterior hi havia hagut el cos del forn de pa adossat, actualment únicament es conserva la boca del forn, a l’interior de la casa com element decoratiu. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’entorn de la casa hi ha algun altre cobert de construcció recent degut a l’afectació dels edificis arran dels incendis forestals del 1994. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-221 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l'Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0662873,1.9130921 | 410078 | 4657708 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210384.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89244-p1210396.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres vers el nord, al lloc conegut com el trull, on hi ha la font, el pou i la bassa, a pocs metres consta que hi havia hagut un forn, segurament d'obra, informació recollida oralment.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89234 | Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelo | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia bastida damunt i en un extrem d’una codina de roca, consta de la casa, el paller i algun altre cobert complementari. La casa és de planta baixa i planta primera, coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que és orientada a nord-est. L’emplaçament de la casa, en un extrem de la codina, determina que les seves façanes tinguin alçades diferents degut al pendent del terreny. Les parets de la casa tenen la superfície revestida de morter que dificulta veure el material constructiu, tot i això en alguns punts on s’ha desprès o l’arrebossat és menys homogeni, fet que permet veure part de murs de pedra de paredat comú, especialment a la planta baixa i totes les cantoneres de carreus escairats i més o menys polits; a la façana superior s’observa una part de mur de tàpia a nivell de la planta posterior superior. Pel que fa a les obertures, la porta d’accés està emmarcada amb una gran llinda planta monolítica i muntants de carreus escairats i polits, tot amb els angles interiors treballats al biaix. També compta amb diverses finestres conformades per carreus i llinda plana monolítica, les de la planta superior amb els angles interiors tallats al biaix i de mides majors a les de la planta inferior; algunes de les obertures tenen ampit sobresortit i acabat amb motllura. Conjuntament amb aquesta tipologia d’obertures, també hi ha altres finestres de configuració senzilla i sense mostrar cap emmarcament específic visible.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A tocar de la casa pel costat nord-est hi ha el paller, de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener est-oest perpendicular a la façana principal. L’estructura de la part més sud-oest és bastida majoritàriament amb murs de paredat comú, tant a la façana posterior com a la planta baixa del costat proper a la casa, també els pilars d’aquesta part són de carreus. La resta del paller és de murs i pilars de maó massís, corresponent a una ampliació posterior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la part sud, al peu mateix de la casa però en una cota més baixa degut a la pròpia topografia del terreny hi ha la bassa de la casa i a l’extrem de ponent una tina. Al davant de la casa s’estén un pla de roca que conformava l’era i on es construïen els pallers, encara podem veure alguns forats que semblen correspondre als pals de paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-213 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Marceló forma part de les propietats de Boladeres, una de les grans masies del municipi. Les referències documentals consultades esmenten Cal Marceló en cronologies de principis del segle XX, tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVIII-XIX, amb actuacions posteriors de reforma o ampliació dels edificis en diferents períodes. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Boladeres, entre altres cases hi consta Cal Codina, la qual podria correspondre a Cal Marceló atenent a la seva construcció dalt d’una codina, possibilitat que no s’ha pogut confirmar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0520248,1.9061085 | 409480 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200209nooo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200213.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89234-p2200234.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En un dels carreus dels muntants de la porta d’accés a l’interior de la casa hi ha una data gravada una data que sembla indicar 1965, la superfície està degradada fet que podria portar a confusió; si la data és correcte podria correspondre a l’any d’alguna actuació de reforma.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 54878 | Cal Rafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafel | XVIII-XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. És una masia clàssica de tres cossos, amb la façana amb una eixida de dues arcades d'arc rebaixat al primer pis, al segon i a les golfes. La porta d'accés està situada al mig de la façana i és d'arc de mig punt rebaixat. Totes les obertures, portes i finestres, són d'obra vista i els murs de pedra i reble. Les golfes s'il·luminen amb dos òculs.</p> | 08144-44 | Urbanització cal Rafel del poble d'Olvan (Cal Rafel, 08611-Olvan) | <p>No s'ha pogut trobar documentació de la casa ni de la família tot i que sembla procedir d'una branca del mas Minoves. Propietaris de la gran masia de la Tor i de les masoveries de Blancs i ca l'Àngel, probablement es van construir una nova casa, cal Rafel, prop del poble d'Olvan, a començaments del s. XIX. Un fill d'aquesta casa, nascut l'any 1841, i de nom Josep Minoves Pujols, es feu jesuïta i anà de missioner a les Filipines on morí l'any 1892.</p> | 42.0580795,1.9073027 | 409587 | 4656802 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-pb010361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54878-p1200185.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els amos d'aquesta masia eren un dels grans propietaris del terme municipal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54957 | Cal Ramonet de Pursals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet-de-pursals | <p>BUSQUETS, J. (2002). Els masos de Pursals (inèdit)</p> <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el caraner perpendicular a la façana principal orientada a migdia, sector que es va ampliar amb una eixida l'any 1841, segons consta en el pilar, i que, per tant, va fer créixer les dimensions de la masia i el ràfec de la teulada. A la façana de tramuntana es conserva un pou aixoplugat per una teulada. L'accés actual de la masia és per la façana de llevant, on hi ha unes llindes encastades a la paret que porta gravada la data 1652, que potser corresponia a una porta o finestra, cosa que no es veu per l'arrebossat que ho cobreix. Dins la casa hi ha una habitació dedicada a oratori, concedit a mitjans s. XX, sota l'advocació de la Sagrada Família.</p> | 08144-123 | Pursals | <p>L'any 1036 el monestir de Sant Pere de la Portella comprava dues peces de terra i una vinya del mas de 'Porsals'. En el capbreu de la Portella de l'any 1348 s'hi esmenten, en diferents apartats, les terres que limiten en Pursals però no hi consta que aquest mas pertanyés a la jurisdicció senyorial del monestir. A la documentació que es conserva a la casa hi ha un pergamí del 7 de març de l'any 1374 que es una compra-venda de la propietat i de presentació d'homenatge de Ramon Vicens, el nou propietari, a Pere Galceran de Pinós, senyor de les Baronies de la Portella. Després de passar per diferents amos, els actuals propietaris continuen anomenant-se Pursals.</p> | 42.0389986,1.9011390 | 409050 | 4654690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54957-p3210472.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | En un dels coberts de la casa és conserva un cup per tenir vi fet amb ceràmica vidrada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54959 | Cal Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roig | <p>BUSQUETS, J. (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.22-23.</p> | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes, i amb la façana principal orientada a migdia. Coberta a dues vessants, amb un voladís de teula girada, té el carener perpendicular a la façana; la masia és totalment arrebossada i pintada. La part més interessant de l'edifici és la façana de migdia amb obertures d'arc rebaixat sobre pilars de totxo que ocupen part dels pisos primer i segon d'aquesta façana; dues finestretes semblants a les del pis primer, però més petites, il·luminen les golfes. La porta d'accés és situada al mig de la façana; al costat de llevant hi ha una gran porta d'arc de mig punt que permet accedir a les antigues quadres avui convertides en garatge. A la façana de llevant s'hi concentren gran quantitat d'obertures, finestres de petites dimensions que il·luminen les estances interiors i l'escala que permet accedir als diferents nivells de la masia. A la façana de tramuntana es conserva l'element més antic de la masia, es tracta d'una porta amb llinda de pedra amb la data 1781, emmarcada per les característiques decoracions d'aquest segle: motius florals a banda i banda de la data, la inscripció JHS entre les xifres 17 i 81, i una creu sobre l'abreviatura de 'Jesucrist Home Salvador'.</p> | 08144-125 | Torrent de Cabots | <p>La masia és documentada des del s. XIV i més concretament s'esmenta en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 amb el nom de 'Roig de Sant Salvador'. La família Armengol-Comas, actuals propietaris de Cal Roig, són també els amos de Campdeparets, important heretat del municipi de la Quar; als anys vint del segle passat, volent acostar-se als avantatges que suposava viure prop del nucli d'Olvan, van comprar la gran casa de cal Roig, prop del poble i de la carretera de Gironella. A principis del s. XX la casa estava formada per diferents habitatges que foren ensorrats i en el seu lloc es bastí l'actual edifici conservant pocs elements de la vella masia. Entre aquests destaquen la porta situada a la façana nord la llinda de la qual està decorada i mostra la data de 1781. També sobre la porta que va del cancell de la casa al garatge s'hi pot veure una llinda de roure que porta gravat el clàssic JHS al mig de la data: 16 JHS ... ; els dos números finals no es poden veure per què han quedat coberts per la construcció d'un tampanell. Els actuals propietaris hi viuen des de 1929.</p> | 42.0537858,1.9008708 | 409049 | 4656333 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-pb150226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54959-p2060742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54923 | Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosal | <p>BALCELLS, A.; SERRA, R. (2019): Les colònies industrials de la conca del Llobregat. 150 anys d'història. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1, p. 50-53.</p> <p>BUSQUETS, J. (2005): 'Cal Rosal', a l'Erol , Suplement núm. 86-87, p.4-17.</p> <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.</p> <p>VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.</p> <p>https://patrimoniindustrial.cat/cas-estudi/invarquit</p> | XIX-XXI | <p>El nucli de Cal Rosal que forma part del municipi d'Olvan, durant molts anys, va ser anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan per haver-se desenvolupat a l'entorn de l'estació del ferrocarril de Manresa a Berga; actualment, la denominació ha quedat en desús. Cal Rosal és format per habitatges construïts pels propietaris de la fàbrica i colònia de cal Rosal (Grup Sant Josep i Sant Ramon) i per habitatges unifamiliars i plurifamiliars construïts per la iniciativa privada. Aquets formen un carrer allargassat al costat esquerre de la carretera de C-16z amb diverses tipologies pròpies del segle XX. Es tracta de construccions realitzades per mestres d'obra i arquitectes locals que no difereixen a les dels carrers dels pobles de la comarca.</p> | 08144-89 | Cal Rosal | <p>L'any 1881 es constituí la companyia ferroviària 'Ferrocarril Económico Manresa a Berga' i l'any 1887 el tren arribà al terme municipal d'Olvan on es construí l'estació final de trajecte, vora l'indret on des de mitjans segle XIX s'havia fundat la colònia Rosal. Els terrenys on es construí l'estació eren propietat de la família Minoves i justament al peu d'aquesta estació es començà a construir el tram ferroviari que havia d'arribar fins a Guardiola de Berguedà. La construcció de l'estació explica el naixement del barri i la seva evolució posterior; també hi contribuí el fet que la carretera de Manresa a Berga travessava el barri de l'Estació. Des de finals del segle XIX l'indret es convertí en un nucli de serveis a l'entorn de l'estació, impulsat a partir dels anys vint del segle XX amb el condicionament de la carretera que va permetre la circulació de camions. En aquest indret es construïren molts habitatges, no solament els destinats als treballadors de la colònia Rosal sinó també els que bastiren diferents particulars que establiren el seu negoci a redós de l'estació i al peu de la carretera, a partir de 1921 (forn de pa, botigues, cafè, fonda, serradora, etc.). El barri de l'Estació trencà d'aquesta manera amb la fesomia de colònia tèxtil, creant un segon nucli de població dins el municipi d'Olvan. Pròpiament Cal Rosal és un nucli més ampli que es troba ubicat a cavall de la confluència de tres municipis, Olvan, Avià i Berga.</p> | 42.0712600,1.8697600 | 406500 | 4658306 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54923-p1170040.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Durant diverses dècades el nucli era anomenat com a Barri de l'Estació d'Olvan; actualment, aquesta denominació no és pràcticament utilitzada, tant el nucli com la zona circumdant s'usa el nom Cal Rosal. Antigament també s'utilitzava el nom 'del riu' per designar el nucli del barri de l'Estació o Cal Rosal, sobretot per part de la població de la zona del nucli Olvan i el seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89484 | Cal Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vicens | XVIII-XIX | L'edifici està en avançat estat d'ensorrament, malgrat conservar-se una alçada de més d'un nivell de planta en gran part dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Vicens es troben en mig d’un pla obert, envoltat de feixes, al peu del camí que puja cap a Valldaura. Les estructures conservades mostren un edifici de planta rectangular, orientat en sentit nord-est a sud-oest, amb la part que sembla que correspondria a la façana principal envers el sud-est. Majoritàriament els murs conservats són de paredat comú format per pedres de tall irregular junt amb carreus desbastats i a les cantoneres carreus escairats i polits; hi ha també alguna resta de mur de tàpia. En algun extrem podem veure materials constructius contemporanis, fruit d’alguna reforma o actuació més recent. Es conserven murs fins aproximadament l’alçada de nivell de planta primera, tot i que en alguna part les restes superen aquesta cota. Les restes estan parcialment cobertes de vegetació, fet que dificulta la visió del conjunt; s’identifica una estructura principal de dos cossos separats per un mur mitger de pedra. I al costat més de ponent, un volum adossat, que podria ser destinat a paller. L’edifici es bastí adossat a un lleuger desnivell del terreny. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-255 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Vicens en la qual hi figura registrat Josep Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Rosell, consta que tenia la possessió i casa anomenada Cal Vicens. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Cal Vicens consta com a propietat de Raimunda Cruells.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724050,1.9453053 | 412752 | 4658354 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100295.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89484-p3100292.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54851 | Caldera del mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldera-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre geneològic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XX | <p>La caldera és una construcció d'obra de planta quadrada de 150 x 150 cm a l'exterior i circular a l'interior emprada com a recipient per a coure aliments pel bestiar. A la part inferior hi ha un orifici quadrat on s'hi col·locava la fusta i el combustible per alimentar el foc. La caldera estava aixoplugada per un teulat format per teules damunt llates de secció quadrangular. És una construcció aïllada per tal d'evitar males olors, bastida a mitjans s. XX.</p> | 08144-17 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0532900,1.8976100 | 408778 | 4656281 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54851-p3140234.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 89397 | Camí de Sagàs a Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sagas-a-gironella | XX-XXI | <p><span><span><span>El camí de Sagàs a Gironella passant per Olvan és a la vegada un dels principals trajectes d’Olvan cap a Prats i per extensió Vic, vers l’est, i cap a Gironella, en direcció oest des del centre del poble d’Olvan. Actualment el camí forma part del traçat del sender de gran recorregut GR-1 que creua bona part de l'àrea prepirinenca d’est a oest, el punt inicial és a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins Pont de Montanyana continuant cap a terres aragoneses. La distància total del recorregut en terres catalanes és de 378,16 km, creuant les comarques de l’Alt Empordà, Pla de l'Estany, Garrotxa, Ripollès, Osona, Berguedà, Alt Urgell, Solsonès, La Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà. El tram que creua el municipi d’Olvan forma part de l’etapa 12, Sant Andreu de Sagàs-Gironella passant per Olvan, amb una distància total de l’etapa de 11,158 km. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Creua el terme municipal més o menys d’est a oest, en aquesta direcció i a grans línies, el recorregut entra al terme pel costat de llevant prop de Collcervera, travessa pel mig d’aquesta masia dirigint-se cap a Boladeres i el Ballaró, passant entre les dues cases, tot continuant fins al peu de la riera de la Riba a tocar del molí de Boladeres, segueix vers Cal Tomàs tot dirigint-se cap al poble d’Olvan, creua el nucli pel peu de l’església parroquial, la plaça Major, carrer de Berga fins baixar a creuar el torrent de Cabots seguint cap a Cal Roig, continua passant a tocar de Cal Cussa per dirigir-se cap a Gironella, actualment a través del polígon industrial de Cantallops-Rocarodona vers Cal Ventet i Cal Tufa tot entrant al municipi de Gironella pel Cap del Pla.</span></span></span></p> | 08144-233 | creua el municipi d'est a oest. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El sender GR-1 es va crear tot resseguint trams d'antics camins, alguns dels quals ramaders, que permetien la comunicació est-oest del territori català, en el tram d’Olvan passant per gran part del camí ral que portava, per un costat, cap a Gironella i, per l’altre, cap a Sagàs i Prats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0516547,1.9264807 | 411165 | 4656068 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest camí és un sender homologat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, i com a tal està subjecte a la reglamentació de la mateixa Federació i està senyalitzat amb les marques que l’identifiquen com a sender de gran recorregut, una franja horitzontal blanca i sota una franja horitzontal vermella. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 89403 | Camí ral a Sant Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-a-sant-maurici | el camí compta amb parts asfaltades, altres de pista de terra, i altres sender. Es va perdent el record del recorregut. | <p><span><span><span>El camí ral de Sant Maurici a Olvan té un recorregut que des de la plaça de l’església parroquial d’Olvan té continuïtat cap a la zona de l’Ajuntament, seguint cap al torrent de la font d’Olvan seguint pel camí que porta cap al campament d’Olvan, té continuïtat tot passant entre les dues masies del Ballaró i Boladeres per dirigir-se cap a Collcervera, en aquest punt prendrem sentit nord (abandonant el traçat del GR1) seguint la pista fins arribar a les runes de la masia l'Ocata, on continua el corriol que passa a peu mateix dels murs de la façana lateral. Des d’aquí continua en direcció nord ja entrant a terme del municipi de Sagàs fins arribar a Sant Maurici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El trajecte del camí, actualment, passa per trams asfaltats, pistes forestals i corriols. Part del recorregut és compartit amb el GR-1.</span></span></span></p> | 08144-239 | creua part del municipi d'oest a est, des del nucli d'Olvan vers llevant. | 42.0715423,1.9507599 | 413201 | 4658252 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89403-p2210108.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de l’Ocata també hi ha una variant més contemporània que permet arribar fins a Sant Maurici per antigues pistes i en traçat també actualment asfaltat. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54926 | Campament de l'antic 'Frente de Juventudes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campament-de-lantic-frente-de-juventudes | XX | El campament, tot i que fa anys que està abandonat, d'una manera esporàdica és utilitzat per fer acampades per diferents grups de la comarca. | <p>Conjunt de construccions destinades a serveis, organitzat en dues arees ben diferenciades i separades per la carretera que va a Valladaura; en la primera zona, més propera a la riera, s'hi van construir mejadors coberts amb teulada soportada per set encavallades de fusta i pilars. La cuina es va construir a la riba dreta de la riera i per tal de facilitar l'accés, es va construir un senzill pont de formigó cobert amb teulada d'uralita amb dues vessants. La segona àrea està formada per el campament propiament dit i s'ubica a llevant de la carretera i encara s'hi poden observar l'esplanada per la instal·lar-hi les tendes al voltant d'un gran espai central com a nucli de les activitats col·lectives. En un extrem i en posició dominant s'alça una capella construïda amb fusta i obra vista, amb una teulada d'una sola vessant; està situada sobre una mena de podi de maons i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de 19 graons. A les parets de llevant i ponent de la capella hi ha dues finestretes en forma de creu llatina.</p> | 08144-92 | El Ballaró | <p>L'any 1960, i seguint la política governativa de formació del jovent en l'ideari del 'Movimiento' l'OJE ('Organización Juvenil Española') va llogar un tros de la propietat del Ballaró per construir-hi un campament ben equipat de serveis que només servia a l'estiu per fer-hi tandes d'acampada i mentalització. De campaments d'aquets n'hi havia repartits per tot l'Estat i aquest concretament portava el nom de 'Nuestra Señora de Queralt'. Deixà d'utilitzar-se després de la mort del General Franco, però l'any 1992, en ocasió de les Olimpíades de Barcelona, s'hi assentà un grup d'ideologia nazi, cosa que provocà un gran rebombori i la vinguda de nombrosos periodistes que era el que volien els nouvinguts per fer-se propaganda.</p> | 42.0567100,1.9139600 | 410136 | 4656643 | 1950 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070484.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54926-p3070512.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Al sud-oest de la capella del campament hi ha una lauda de ciment romboidal (2,5x 2,5 m) amb l'emblema del 'Frente de Juventudes' pintat (espasa creuada amb un trabuc i al centre una trompeta i un cercle).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 54924 | Can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llop | XX | L'aspecte exterior de la casa és força descuidat; l'interior es troba en bon estat de conservació. | <p>Antiga masia reconstruïda al s. XX a partir dels models de torre senyorial noucentista seguint el tipus dels habitatges d'estiueig i segones residencies que la burgesia industrial i comercial es construïa als pobles d'estiueig de la costa o de les zones de muntanya; fins i tot té paral·lelismes amb els habitatges que els propietaris de les colònies tèxtils es construeixen al Berguedà.</p> | 08144-90 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris.</p> | 42.0441299,1.8906569 | 408190 | 4655271 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170175.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p2200111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54924-p1170179.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 89004 | Casanova de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-ferreres | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia formada per diversos edificis que defineixen el conjunt de l’explotació agropecuària. L’edifici principal, el de la casa, és de planta essencialment rectangular per bé que amb diversos cossos i volums annexats al costat sud-est, corresponents a coberts, pallers, corts i altres annexes, junt amb altres estructures no adossades. La casa consta de planta baixa que havia estat destinada al bestiar i magatzem, la planta primera a habitatge i la planta superior o golfes, disposada sota coberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est, el carener es troba lleugerament desplaçat de l’eix central de la façana, segurament responent a modificacions i ampliacions realitzades a l’edifici al llarg dels anys. D’aquesta façana principal, destaca l’obertura principal de llinda en arc rebaixat feta en maó massís disposat de pla sobre brancals, de pedra en un costat i de maó en l’altre. A la planta pis, trobem dues obertures de finestra de tall rectangular, tot i que damunt la llinda conserva uns arcs rebaixats, probablement com a arcs de descàrrega, al costat de llevant hi ha la traça d’una tercera obertura totalment cegada amb el mateix material que configura el mur. Al darrer nivell, situada en l’eix de la porta, hi ha una gran obertura de llinda en arc de maó de pla quasi de mig punt i amb barana a l’ampit. Destaca que els murs de la planta baixa són bastits amb maó i paredat comú, i a partir del forjat de la planta baixa amb maó massís. A les façanes laterals la majoria d’obertures són de formació senzilla; a la façana del costat més de llevant hi destaca la diferent disposició del maó en els murs, i una gran obertura a mode d’eixida al nivell de les golfes. De la resta de volums, destaca el de la part posterior, de menor alçada, i de murs essencialment de pedra, que podria correspondre a l’estructura més antiga de la casa. Altres annexes dels pallers i coberts, mostren diferents tipologies de materials i d’acabats dels murs i cobertes, responent a les diferents cronologies constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-198 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Casanova de Ferreres es tracta d’una masoveria de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Les diferents estructures que configuren la masia i les característiques dels seus acabats indiquen que ha experimentat diferents modificacions i ampliacions al llarg dels anys. Documentalment, consten notícies de mitjans del segle XVIII, concretament 1744, que fan referència a la divisió de la propietat i heretat de la Casanova d’Olvan. Altres referències posteriors les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan consta la menció a la Casanova de Ferreres en la qual hi consta registrat José Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0489421,1.8956445 | 408609 | 4655800 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170336.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89247 | Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castello | XVII-XX | Les estructures mostren signes de deteriorament. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Castelló es troba emplaçada al costat sud del turó anomenat també de Castelló. Es tracta d’una masia de planta rectangular amb algun volum annexat que fa que mostrin una planta irregular. Consta de planta baixa, planta primera disposada sota coberta, té teulada de teula àrab a dues vessants, amb el carener. La façana principal és orientada al sud-est. El volum principal de la casa és de paredat comú a planta baixa, carreus a les cantores i a partir de nivell de planta baixa gran part dels murs de l’estructura principal són de tàpia. L’edifici presenta un volum adossat a façana principal, a la meitat més de llevant, és de dos nivells de planta, bastit combinant paredat comú als murs i maó massís a les cantoneres i obertures. A la façana lateral de ponent hi ha un altre cos adossat, també de dos nivells, però coberta a un sol vessant; la planta baixa és de murs de pedra i la superior de materials contemporanis. </span></span></span></span></span></p> | 08144-223 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Castelló consta documental almenys des del segle XVI, quan al 1563 s’esmenta el mas com una de les afrontacions de tramuntana del mas Ballaró, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella. (BOLÓS: 2009, 703) </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a la casa Castelló. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656172,1.9309980 | 411558 | 4657615 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89247-p4010203.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns metres a llevant de la casa, trobem la font i viver de la casa. Aprofitant un pendent de la roca existent a l’indret, hi ha un mur que conforma una bassa d’acumulació de l’aigua que davalla de la roca, així com la que aflora a la zona. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54879 | Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-cervera-antigament-coll-de-la-cervera | XVIII | <p>Masoveria construïda en diferents etapes al llarg dels segles, actualment adaptada a tres habitatges destinats a segona residència. El cos central, probablement el més antic, té planta quadrada, és cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana; a aquests cos s'hi adossaren dues ampliacions, cadascuna amb una coberta individualitzada. Bona part de la masia és arrebossada llevat dels murs de la planta baixa que conserven la pedra vista. En una llinda situada a la façana de ponent es'hi distingeixen, molt borroses, les dues primeres xifres d'una data del s. XVIII (17..).</p> | 08144-45 | Camí de la Pera | <p>Es coneixen notícies documentals des del s. XVII però probablement els seus orígens són més antics. Pel que en sabem, sempre ha estat una masoveria del mas de la Pera.</p> | 42.0517265,1.9256545 | 411096 | 4656078 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54879-pb150322.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El nom de la casa apareix escrit de maneres diverses, també és força habitual la utilització del nom Collcervera.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89243 | Coll d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-dolvan | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia de planta quadrada, bastida damunt un turonet de roca; consta de planta baixa, plana primera i sota coberta, amb teulada a dues aigües amb el carener disposat perpendicular a la façana principal que és orientada al sud-est. La casa mostra clarament almenys dues fases constructives, el primer edifici format per murs de paredat comú cantoneres de pedra més o menys ben tallada, al qual se li afegí al davant, a la façana sud-est una crugia més definint un cos de galeria. En aquest cas, el volum annexat és de murs també de paredat comú amb cantoneres combinades amb pedra a la part baixa i maó a la resta. Sembla que originàriament l’estructura principal era de menor alçada, indicant que es degué ampliar en alçada en una fase prèvia a la construcció del cos de galeria o en el moment que es bastí aquest. M</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>ajoritàriament les obertures són de maó massís als brancals i llindes, tot i que també n’hi ha alguna en la qual no és visible el material; esmentar que a la façana més de ponent es conserva el testimoni d’alguna obertura de muntants de pedra ben tallada i polida. De l’edifici destaca essencialment la façana principal, a planta baixa amb tres obertures de línies rectes a mode de porxo que protegeix la porta principal d’accés a l’interior; l’obertura de l’extrem est actualment tapiada. A planta primera, una eixida formada per tres grans obertures en arc de mig punt sobre pilars amb imposta amb una senzilla motllura. En el darrer nivell, centrada sota el carener trobem un obertura com les de la galeria de planta primera i a banda i banda tres petites obertures de forma triangular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la façana de de llevant hi ha un cos semicircular adossat fins a nivell de planta primera que podria correspondre a una cisterna o pou, sense que s’hagi pogut concretar. Al costat sud i oest hi ha alguns annexes i un espai delimitat per un mur de poca alçada. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est de la casa hi ha un altre edifici destinat a estable a la planta baixa i paller i magatzem a la superior. Està bastit adossat al pendent de la roca, facilitant l’accés en els dos nivells de planta. La seva estructura és de murs de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i emmarcant les obertures. Destaca especialment el conjunt d’obertures a la façana més est i la sud, en els dos nivells de planta, formades per llinda d’arc de mig punt, algunes de les quals tapiades en maó massís deixant espais buits per facilitar la ventilació de l’espai interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-220 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Coll d’Olvan (llavors referenciat com “Coll del Van”) en la qual hi figura registrat Ramon Serra. En l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa consta relacionada en el llistat de possessions de la Sra. Francisca de Martín conjuntament amb les finques de Fuives i Gotzenes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0652570,1.9000873 | 409001 | 4657607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89243-p1310471.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al mateix pla on hi ha ubicada la casa, vers a ponent, hi ha un petit espai boscós amb roures i alzines amb alguns exemplars de mides prou destacables. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 54875 | Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-culte-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>Conjunt d'orfebreria religiosa de l'església parroquial de Santa Maria Assumpta d'Olvan, format per dos reliquiaris, un de Sant Sebastià -patró del poble- i l'altre de Sant Isidre - patró dels pagesos-, una custòdia i una Veracreu que es conserven a la sagristia. També el sagrari, un salpasser i un encenser i la seva naveta</p> | 08144-41 | Nucli d'Olvan | <p>La primera església d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. A finals del s. XIII o principis del XIV es desenvolupar un petit nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors de la Portella cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan. Com que els objectes d'orfebreria de l'església, probablement obres del s. XVII i XVIII, foren saquejats i perduts durant la Guerra Civil, després del conflicte va caldre reposar de nou les peces per tal de poder celebrar els oficis religiosos. Tot i que aquestes peces -custodia, reliquiaris i veracreu- només es feien servir en festes religioses assenyalades van ser, d'entre tots, els que van merèixer un treball més acurat. Amb tot són peces molt comuns, daurades i que reprodueixen models generalitzats, propis de la penúria de la postguerra.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p1200095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54875-p3070067.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54984 | Construccions hidràulliques de l'antic molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccions-hidraulliques-de-lantic-moli-de-can-llop | XIX | <p>Les construccions hidràuliques del molí de Can Llop, avui en estat ruïnós, estan formades per les restes de la resclosa, el canal i la bassa. - Es conserven nou forats quadrat de 20x20 cm, disposats en filera on deurien encastar.-hi les bigues d'una resclosa de fusta que retenia l'aigua. Un tros més amunt hi ha 20 forats més, de 15 cm d'ample i no tant regulars en els quals s'hi encastava una altra resclosa més gran que l'anterior i que ocupava tot el llit de la riera. L'existència de dues rescloses es podria explicar si pensem que, a la comarca del Berguedà gairebé tots els molins tenien escairadors de blat de moro, i en alguns casos, aprofitaven les escorrialles d'aigua de la primera resclosa per fer funcionar l'escairador. També és possible que aquest molí tingués dues moles i, per tant, que ambdues pugessin funcionar de manera independent. - També es conserven les restes d'un canal de pedra d'uns 60 cm d'ampla que conduïa l'aigua des de la resclosa més petita fins al casal moliner. - L'aigua derivada a partir de la resclosa més gran era conduïda a una gran bassa, formada per grans carreus de pedra units amb morter de calç, que avui es conserva plena de matolls.</p> | 08144-150 | Can Llop | <p>Sembla que 'Els Casals' era el nom de l'antiga masia les terres de la qual es troben repartides entre el terme municipal de Gironella i Olvan. A finals del s. XVI la masia i les terres dels Casals foren adquirides pels Cantallops, família d'apotecaris berguedans, de la qual n'ha derivat el nom actual, can Llop. Fou una de les cases influents del terme municipal i els amos foren, repetides vegades, batlles de Gironella. L'any 1881 va morir la pubilla Margarida Cantallops i els seus successors van vendre la propietat a la família Güell de Cervera, propietària de la fàbrica de galetes 'La Polar'. Aquests la revengueren l'any 1960 a la família Viladomiu que construí, prop de la casa, una fàbrica de filats i de teixits de cotó, com ampliació de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou (Gironella). Després de la fallida de l'empresa 'Viladomiu SA' als anys vuitanta del s. XX, la propietat quedà en mans dels treballadors que la van vendre als actuals propietaris. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris de can Llop van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan, de la mateixa manera que ho van fer els amos de Boladeres i de Fuives.</p> | 42.0434996,1.8947588 | 408528 | 4655197 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210264.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54984-p3210287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc