Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54943 | Forats del pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-del-pont-dorniu | <p>A. CAIXAL MATA, Pont Vell d'Orniu (Cal Rosal-Olvan) SPAL de la Diputació de Barcelona, www.olvan.diba.es/Pont J.BUSQUETS (2002). Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, L'Erol. J.BUSQUETS i R.COROMINAS, El pont d'Orniu, a l'Erol nº 75, hivern 2002.</p> | X-XI | La situació d'aquest element a la riba del riu Llobregat afavoreix la seva erosió i degradació. | <p>Els forats estan situats a pocs metres del pont nou d'Orniu. Es tracta d'una sèrie d'orificis circulars retallats a la roca natural que presenten la característica que estan situats alineats formant una única filada horitzontal, amb un diàmetre de 25-30 cm aproximadament; es troben tant a la riba dreta com a l'esquerra del riu. És difícil interpretar l'origen i la funció d'aquests forats excavats a la roca però tant pel lloc que ocupen, un punt on el cabal del riu s'estreny, així com per la seva posició, podria tractar-se de diversos encaixos a la roca natural per encabir-hi bigues o estructures de fusta similars a una possible passera.</p> | 08144-109 | Colònia Rosal, a la llera del riu Llobregat | <p>Els orígens d'aquests forats semblen anteriors a l'antic pont de pedra que es va construir al s. XII i que fou substituït per un de nou al s. XIV. Com que la construcció d'un pont de pedra sempre venia impulsada després de la destrucció d'un pont o passera anterior, moltes vegades, perdut a causa dels aiguats. Si tenim en compte la memòria del SPAL 2000-2001 el lloc on s'edificà a la Baixa Edat Mitjana un pont gòtic ja hi havia una construcció anterior, probablement del s. XII; per tant, la suposada passarel·la de fusta fou un dels primers passos que es crearen per creuar el Llobregat en època alt Medieval.</p> | 42.0680519,1.8684160 | 406385 | 4657951 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54943-pb150177.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Creiem que aquets forats corresponen als encaixos d'una passera, en el cas que fos una resclosa els orificis estarien foradats al sòl del curs fluvial formant una alineació. En aquest cas la hipòtesi d'una passera es reforça pel fet que en aquest indret s'han construït dos ponts medievals i dos de moderns (carretera C-1411 i C-16).Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 89255 | Forn de calç de l’Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalzinosa | XVIII-XIX | les estructures estan molt cobertes de vegetació i deteriorades. | <p><span><span><span>Les restes del forn de calç es troben molt cobertes de vegetació, arbustos i arbres que dificulten una bona visió de les restes conservades. L’estructura està bastida arrambada a un marge, mostra planta rectangular i murs fets a partir de grans blocs de pedra tallada. Tot i la vegetació, sobretot esbarzers es pot distingir un gran sot permet identificar l’espai interior del forn. Sembla que pel costat de ponent hi hauria l’accés a la cambra de combustió. </span></span></span></p> | 08144-229 | <p><span><span><span>El forn hauria estat utilitzat per la cuita de calç per fer front a obres d’ampliació o reforma de la masia de l’Alzinosa, situada a uns 450 metres de distància en línia recta.</span></span></span></p> | 42.0735868,1.9111254 | 409926 | 4658520 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270135.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54982 | Forn de pa de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-les-cases | XIX-XX | <p>La masoveria de les Cases conserva, dins la cuina, un forn de pa força antic; la boca d'aquest forn és situada a mitja alçada del mur que tanca la cuina i sobre la llar de foc. La casa també guarda la pastera i totes les pales d'enfornar, ja que fins fa pocs anys, la família Fígols es feia el pa en aquest forn.</p> | 08144-148 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), el mas de les Cases es va vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu és fa difícil trobar més documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0466900,1.8995400 | 408929 | 4655546 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54982-p3210045.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54918 | Forn de teules del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-pla-del-gol | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XIX | <p>Restes de l'estructura d'una teuleria o forn construït a base de pedres unides amb morter i maons de la qual només en queden les restes de la planta baixa formada per aparell de grossos carreus mal tallats i units a trenca junt amb fragments de teules i lloses. La volta del forn, pràcticament desapareguda, és plena de vegetació. Al costat, i aprofitant el desnivell del terreny, es pot endevinar l'antic emplaçament de la casa del teuler, de la qual només es conserven els fonaments.</p> | 08144-84 | Cal Rosal | <p>La construcció de les grans colònies tèxtils a la segona meitat del s. XIX a la comarca del Berguedà, ocasionà una gran demanda de material ceràmic, el que propicià l'obertura de nombroses bòbiles en els llocs on la terra era adequada per la fabricació de materials constructius (maons, teules, cairons, etc.). Aquestes són les restes d'una d'aquelles teuleries construïda a finals del s. XIX per abastir la demanda dels molts edificis que es construïen a cal Rosal; deixà de funcionar cap als anys 50 del s. XX.</p> | 42.0708195,1.8718871 | 406676 | 4658255 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54918-p1170063.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89572 | Forn d'obra de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-minoves | XIX-XX | Tot i que l'estructura es conserva força bé, la vegetació creix al seu voltant i cobreix part de les restes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’estructura del forn d’obra es troba bastida adossada a un marge d’un camp de conreu, aprofitant el desnivell del terreny afeixat per accedir als diferents nivells de l’estructur</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>a. <span>Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt en el costat que orientat a ponent. Es tracta d’un forn que tot i trobar-se molt cobert de vegetació arbustiva que hi ha crescut, sembla que segueix les característiques arquitectòniques més comunes en els forns d’obra tradicionals, conformant una planta rectangular en part excavada al terreny natural. En aquest cas, compta amb dues boques d’accés al forn que es situen a la part inferior de l'estructura des d’on s’alimentava i controlava el foc de la cocció. La part superior corresponia a l’espai on es disposava el material ceràmic, maons, teules, etc., per la seva cocció. L’estructura està bastida amb pedres de dimensions diverses, tot i majoritàriament més aviat grans, desbastades, lligades amb morter de calç, i alguna part amb pedra seca. Les boques d’accés corresponen a unes obertures en arc més o menys de mig punt fet amb maó massís disposat de pla. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-262 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura que pot situar-se en un context cronològic modern i contemporani, segurament del segle XVIII al XX, coincidint amb ampliacions o remodelacions de la masia de Minoves, o amb la construcció o obres de reforma d’alguna de les seves masoveries. A partir del segle XVIII es documenta un creixement poblacional i d’ocupació del camp català que suposà un augment de construcció de cases de pagès i ampliacions de les existents, que podia comportar la necessitat de disposar de material d’obra, sobretot teules i maons.</span></span></span></span></span></p> | 42.0594908,1.8733769 | 406782 | 4656995 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89572-p6270244.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les informacions orals indiquen que la teuleria o forn d’obra va servir per coure material d’obra per la masia de Minoves i les seves masoveries.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89571 | Forn d’oli de ginebre de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-castello | XX | La traça del forn està erosionada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de les marques incises que conformen les restes d'un forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, en un petit pla de roca amb un pendent molt suau. Les restes negatives del forn estan una mica degradades, però es pot identificar el cercle que constituïa la zona de combustió (d’uns 35 centímetres de diàmetre), del qual en surt un petit canaló pel qual regalimava l’oli, seguint el lleuger pendent, al final del qual trobem un forat rebaixat a la roca, on era recollit el líquid. Al costat mateix del cercle, també en la part la roca té el pendent, s’hi localitza un parell de forats arrodonits i petits, un dels quals té un altre mena de canaló i una altre rebaix a l’extrem, tot de petites dimensions. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-261 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquest element és un testimoni d'una tipologia d'activitats de caire rural que la tradició oral ha permès documentar i que almenys s'han realitzat al llarg del segle XIX i gran part del XX. Es desconeix però l'origen d'aquesta activitat vinculada a les activitats remeieres, de recol·lecció i manipulació dels fruits silvestres, arbres i plantes medicinals per tal de guarir malalties o altres finalitats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’oli de ginebre correspon a l’extracte de la resina de les <span>soques</span> del ginebre blanc, el qual s’obté a partir de la combustió de les soques d’aquest arbust, que, per tal que es pugui processà, convé recollir en un període concret de l’any i assecar en determinades condicions d’humitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La principal utilitat documentada de l'oli de ginebre és com a desinfectant, especialment emprat en les ferides del bestiar, i per curar mals de queixal i de panxa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0656350,1.9312025 | 411575 | 4657617 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89571-p6270218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El forn d'oli de ginebre es troba situat uns 12 metres a l’est de la masia de Castelló, en una franja de roca just a l’altra banda del camí. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54969 | Fuià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuia | <p>'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i tot el seu abadiat i baronia' de Joan Santamaria.</p> | X-XX | Mostra signes de deteriorament. | <p>Masia de planta rectangular, amb la façana principal orientada a l'est, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Aquesta façana està tancada per una era, que té, al sector de migdia, una portalada d'arc de mig punt feta amb maó. La façana de migdia, ben visible des de la carretera C-16, es caracteritza per tenir, al pis sota coberta on hi ha les golfes, una eixida amb arcs de mig punt. A la façana de ponent, i en el mateix nivell de sota coberta, hi ha un porxo d'arcs de mig punt, amb balconada. La masia presenta l'arrebossat i la pintura força deslluïda. La casa està envoltada de coberts, pallisses i diferents construccions.</p> | 08144-135 | Entrada nord de la variant de Gironella | <p>Tot i que la masia és una construcció del finals del s. XVII o del XVIII, sabem que en l'acta de dotació de l'església d'Olvan de l'any 899 diu que el bisbe Nantigís d'Urgell vingué a consagrar aquesta església perquè li havia demanat un home il·lustre de nom Froià; si d'aquest nom en suprimim la R ens queda Foià, nom d'aquesta masia. El mateix nom el trobem en el testament de Wifred, senyor de la Portella, de l'any 1059 i el continuem trobant en documents posteriors, però el mas ha passat per molts propietaris diferents: el 1348 era Pere de Foià qui es declarava home propi del monestir de la Portella; el segle XVI n'eren amos la família Sala; el XVII, els Canudas; el XVIII ja era una masoveria dels Santamaria de Serrateix; el XIX ho comprà Ramon Alsina, àlies Metre, amo de la colònia del mateix nom a Gironella, posteriorment tornar a canviar de mans.</p> | 42.0455640,1.8778144 | 407129 | 4655444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54969-p2200054.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon Vilardaga, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54903 | Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fuives | <p>EL VILATÀ núm.142, nov-1997, p.24-27.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia formada per dues construccions d'estructura clàssica, ambdues cobertes a dues vessants i amb els careners paral·lels a la façana de migdia; el cos més gran corresponia a l'habitatge de la família propietària i l'altre a masoveria. Fruit de diferents ampliacions i usos, s'han modificat notablement els usos i les dimensions dels espais interiors, molt especialment en els últims anys en que la masia s'ha especialitzat en la cria del ruc català. L'actual entrada de la masia és a llevant on hi ha un cobert amb una gran portalada d'arc de mig punt i una eixida amb arcs de mig punt d'obra que amplia el que inicialment fou la masoveria, una construcció de notable alçada (planta baixa, tres pisos i golfes).</p> | 08144-69 | Fuives | <p>La primera notícia documental del mas Fuives és de mitjans del s. XIV: el 10 de maig de 1348 l'amo del mas era Nicolau Fuyves i, com a tal, és esmentat en un capbreu del monestir de Sant Pere de La Portella. Al s. XV els Fuives tenien una casa a la sagrera d'Olvan i al llarg de tot el s. XVI i fins a mitjans del s. XVII es pot reconstruir l'arbre genealògic de la família. Després es traslladaren a Berga i van vendre les terres a la família de Martín que en són els actuals propietaris.</p> | 42.0709430,1.8923198 | 408366 | 4658246 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-p3130116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54903-foto-08144-69-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els masovers de Fuives s'han especialitzat en la reproducció dels rucs de raça autòctona catalana.Autoria de les imatges: Imatges 1 i 2: Sara Simon, 2021; Imatges 3 i 4: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54952 | Goigs de Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura | XIX-XX | <p>De la Mare de Déu de Valldaura es coneixen les edicions dels goigs següents: - Any 1871, a la impremta de Joan Soldevila de Berga. La imatge que s'hi representa no s'assembla gens a la de les fotografies de la Mare de Déu de Valldaura que es coneixen. En una exposició gràfica feta pel Centre Excursionista de Catalunya l'octubre de 1961 sobre l'art romànic del Berguedà s'edità un programa, en la darrera pàgina del qual hi ha una reproducció d'aquests goigs. La lletra sembla que vol imitar la dels goigs de la Mare de Déu del Roser. - L'any 1957 en la Col·lecció de Goigs Santa Eulàlia s'editaren uns goigs de Valldaura que porten el núm. 13. Hi consta 'amb llicència eclesiàstica' i amb 100 dies d'indulgència concedits pel bisbe de Solsona Vicente Enrique Tarancón. En el revers d'aquests goigs s'hi troben notes històriques fetes per Joan Font i Rius. Tant la lletra com la música són obra de Mn. Adjutori Vilalta i no s'assemblen gens als d l'any 1871. - L'any 1958 es va fer una segona edició dels goigs anteriors amb una orla diferent i amb un peu d'impremta que diu 'P. Daví impressor- Vich'. Dels dos models, el de l'any 1957 i de 1958, n'hem vist de pintats a mà. - L'any 1988 es féu una altra edició del goigs a llaor de Sta. Maria de Valldaura amb una iconografia diferent i tres estrofes noves escrites per Mn. Josep Feu i Sala i, al peu, porten la inscripció 'ANY MARIÀ 1988. IMON SA, Manresa'. Al revers hi ha unes notes històriques, la primera feta per Mn. Antoni Pladevall, i la segona per Mn, Joan Cortès. - L'any 1994 es va fer una segona edició dels goigs de 1988, amb l'ornamentació amb tinta vermella i amb el peu '2a edició 1994. IMONSA-MANRESA'. N'hem vist una última edició de l'any 2002 feta per gràfiques Molins de Berga.</p> | 08144-118 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (C/. Mm. Huc 15, 08600-Berga) | 42.0802604,1.9422620 | 412510 | 4659229 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-p2260211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54952-foto-08144-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquesta informació està treta de: Les edicions fins a 1988 es conserven en l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà; les dues últimes en la col·lecció de Josep Busquets. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 54876 | Goigs de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolvan | <p>FORNER, Cl. I RAFART, B. (2001): Goigs Marians del bisbat de Solsona, Solsona.</p> | XX | <p>De Santa Maria o de l'Assumpta, patrona d'Olvan, no es coneixen caps goigs antics, només uns que sembla que s'han de datar del període de postguerra. La música és obra de P. Manuel Mola, O. F. M. i la lletra la va escriure Mn. Josep Serra Janer, consta de quatre estrofes i la tornada.</p> | 08144-42 | Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga) | <p>Sembla que els goigs de l'església parroquial d'Olvan es van compondre en ocasió de la col·locació del retaule i la inauguració del nou presbiteri, un cop acabada la Guerra Civil, ja que en els goigs hi consta el 'Nihil obstat', donat per la Comissió Diocesana de Música Sacra el 8 de juny de l'any 1951.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54876-p2260223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54994 | Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-de-reproduccio-de-rucs-guarans-de-fuives | <p>Dolors Tubau: Els guarans de Fuives, a 'El Vilatà' nº 99, p.54-56.</p> | XX | <p>Fa gairebé trenta anys que Joan Gassó Salvans, un ramader i tractant de bestiar de Berga, va adonar-se que estaven desapareixent els rucs de raça catalana, i per tal d'evitar-ho començà a comprar tots els animals d'aquest gènere que trobava, amb la particularitat que tots els que localitzava eren femelles, ja que el 'Cuerpo de Remonta del Ejército Español' en controlava la reserva de sementals. D'aquest cos militar en sortí l'únic ruc mascle que quedava, el 'Campero'. Des de llavors la granja ha anat prosperant i, en aquest moment, té un ramat força nombrós tant de mascles com de femelles. El guarà o ruc català té unes característiques ben diferents a les de la resta de races: la més significativa és les seves llargues orelles que fan prop de 40 cm i que sempre tenen dretes, gràcies a les seves potents insercions musculars; el pel és rogenc i llarg, a l'hivern, i quasi negre i curt a l'estiu, menys el ventre, morro i voltant dels ulls, que és sempre blanc. D'una important alçada, supera els 1,60 m a la creu, aquests rucs són molt apreciats per la seva resistència i pel fet que necessiten poques atencions. Han servit per millorar les característiques físiques d'altres races i, especialment, per obtenir matxos i mules, amb gran capacitat de treball.</p> | 08144-160 | Fuives | 42.0709669,1.8918425 | 408326 | 4658250 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p8230100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A la granja de Fuives que, a part dels rucs s'hi crien altres animals (vaques i vedells, porcs i aviram), s'hi poden fer visites guiades. Cal dir que l'any 1998 la Generalitat de Catalunya concedí al Sr. Gassó un dels premis 'Medi Ambient' en reconeixement per la defensa i protecció del guarà català.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54920 | Grup San Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-san-ramon | XX | <p>Conjunt de 87 habitatges formats per cases unifamiliars entre mitgeres, construïdes en el lloc anomenat Pla de la Saleta. El conjunt d'habitatges forma set carrers de diferents formes i mides i una plaça que es van construir adaptant-se al desnivell del terreny. Els habitatges responen a dues tipologies: planta baixa, pis i hort, que són les majoritàries, i el model de planta baixa i pati. Tot i que es tracta d'habitatges de considerables dimensions i amb una bona orientació que els proporciona sol, la seva edificació es va fer amb materials de poca qualitat, especialment pel que fa a les teulades, per la qual cosa va caldre refer-les totes entre 1970 i 1980.</p> | 08144-86 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>El grup d'habitatges de Sant Ramon es va construir entre l'any 1946 i 1950 per iniciativa de l'empresa 'Téxtil Colonia Rosal, SA', propietària de la colònia Rosal al terme municipal d'Olvan i ocupant l'espai que antigament corresponia a camp de futbol de la colònia. Responen al model d'habitatge obrer tipus 'ciutat-jardí' i es van construir per allotjar les famílies dels obrers que treballaven a la fàbrica. L'empresa es va acollir als avantatges que oferia l''Obra Sindical del Hogar' i les primeres claus foren entregades pel Governador Civil de Barcelona l'any 1949.</p> | 42.0697244,1.8707553 | 406581 | 4658134 | 1946-49 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54920-pb150144.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 120|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54921 | Grup Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-sant-josep | <p>BUSQUETS,(2002). 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement nº 1,p.4-17.</p> | XX | <p>Exemple singular d'habitatges obrers plurifamiliars, format per 56 pisos agrupats en una construcció formada per tres quadrilàters enganxats que formen tres patis interiors partits o separats per un corredor central i galeries per accedir a cada habitatge. Els wàters i dutxes es van construir els anys cinquanta del s. XX i fins aleshores funcionaven les comunes a l'exterior dels pisos.</p> | 08144-87 | Cal Rosal (Carretera de Berga) | <p>Els propietaris de la colònia Rosal es van acollir a la llei de 'Casas Barates' de l'any 1921 i l'any 1922 van iniciar la construcció del grup d'habitatges obrers coneguts amb el nom de 'Pisos nous', nom que posteriorment es canvià per Grup Sant Josep; els terrenys que s'ocuparen foren adquirits a la família de la masia Lledó d'Obiols.</p> | 42.0695174,1.8696713 | 406490 | 4658113 | 1921 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150117.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54921-pb150149.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Quan els habitatges no disposaven d'aigua corrent els veïns s'abastien d'aigua a partir de les fonts instal·lades en l'espai interior dels quadrilàters, unes fonts que es convertien en lloc de reunió dels veïns i on s'omplien càntirs i galledes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54992 | La Balma Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balma-cogulera | <p>La bauma Cogulera, una cavitat excavada sota d'una gran pedra sorrenca, és de grans dimensions, ja que al seu interior s'hi podien allotjar més d'un centenar de persones. Abandonada des de principis del s. XX està coberta de vegetació i fangs. El nom de Cogulera pot derivar de cugula, una planta de la família de les gramínies que creix en erms, vorals de camps i camins i d'una alçada entre 50 i 100 cm.</p> | 08144-158 | La Riba | <p>Per la tradició oral sabem que aquesta balma fou utilitzada com habitatge fins a començaments del s. XX ja que, a part de ser molt espaiosa, el que permetia mantenir a cobert persones i animals domèstics, en el seu interior hi ha unes filtracions d'aigua que, recollida degudament, podia solucionar el proveïment de líquid sense haver de moure's de casa.</p> | 42.0850400,1.9357600 | 411979 | 4659766 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54992-foto-08144-158-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 54988 | La bauma de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-de-la-bauma | <p>Balma situada prop de la masoveria del mateix nom, és una cavitat excavada sota una gran i massissa de pedra sorrenca que avui es troba força plena de bardissa i vegetació. L'espai interior és força gran, tot i que avui és reomplert de fang que li ha restat capacitat; és orientada a llevant. Delimitant <span lang='CA'><span>la balma, a</span></span> la part frontal de<span lang='CA'><span> l'extrem nord, hi ha un mur de pedra de mides irregulars i alguns carreus desbastats tot unit amb morter de calç, Al costat nord hi ha una fornícula de petites dimensions excavada al tapàs.</span></span></p> | 08144-154 | La Bauma | <p>Aquesta balma donà nom a la masia veïna; la tradició oral li atribueix funcions d'habitatge des de molt antic, tot i això no consten referències documentals conegudes d'aquesta balma com a tal. Situada dins la propietat de Ferreres d'Olvan, la masoveria de la Bauma es va construir a finals del s. XVIII i des d'aleshores la balma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0614450,1.8952113 | 408591 | 4657188 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54988-p3070322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||
| 54987 | La Bauma o la Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-o-la-balma | XVIII-XX | <p>Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Actualment rehabilitada i reformada en dos habitatges, està conformada per dos volums, ambdós de planta baixa i planta primera sota coberta, tot i que l'alçada de coberta és lleugerament diferent. Els accessos principals són per la façana de ponent. En el volum més nord, hi ha adossat un cos que defineix un porxo a nivell de planta primera. A la façana principal hi destaquen els tres grans arcs de mig punt de la planta baixa, fets amb obra. L'estructura és bastida en murs de paredat comú, majoritàriament format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs de pedra escairats i més o menys polits. Prop de la masia hi ha l'edifici que era destinat a pallissa que té una llinda amb la data 1909 i l'anagrama marià. És una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants; l'edifici ha estat reformat mantenint la línia de les grans obertures a la façana sud, </p> | 08144-153 | La Bauma | <p>Masoveria de Ferreres d'Olvan, la casa es va construir a finals del s. XVIII i va prendre el nom de la bauma veïna que, segons la tradició oral, fou durant molts anys habitatge. A partir de la construcció de la casa, l'antiga bauma es va fer servir com a corral de bestiar.</p> | 42.0608100,1.8955200 | 408616 | 4657118 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54987-p3070238.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54915 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-3 | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | <p>La Casanova és una de les masoveries de Minoves; de construcció senzilla, de planta rectangular consta de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, on es distribueixen, juntament amb la façana de migdia, la major part d'obertures. Els seus paraments estan arrebossats i en pocs llocs es pot veure la fàbrica; només resten vistos els carreus ben tallats i escantonats d'algunes cantoneres i llindes, junt amb maó massís en part de les cantoneres del frontis sud. La teulada és de teules damunt de cavalls de llates i fusta. Actualment compta amb un petit porxo annexat a la façana de migdia, resultat d'obres contemporànies de reforma.</p> | 08144-81 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a mitjans s. XIX.</p> | 42.0647266,1.8788391 | 407242 | 4657571 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54915-p3220153.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89407 | La palanqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanqueta-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanqueta és un petit pont, una palanca, que permet superar el curs fluvial de la riera de la Portella, aigües avall del pantà de Fuives, per sota de la Font d’en Pere Casas. La palanca està construïda a partir d’un tauler de formigó suportat, als estreps, sobre el mateix terreny natural i per una pila de secció ovalada construïda a partir de blocs de formigó, situat a la zona aproximadament central. A la ribera esquerra s’accedeix al pas a partir d’unes unes escales de maó, pel costat contrari continua el corriol. Escales i palanca conserven part d’una barana de barrots de ferro de secció circular.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La palanca es va construir en el camí que feien servir les persones del nucli d’Olvan i cases de la zona que anaven a treballar a Cal Rosal, bàsicament a la fàbrica dels Rosal. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-243 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí el van construir els germans que feien de paletes a la fàbrica de Cal Rosal, segons informació oral transmesa per Rubén Dalmau, net dels constructors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0659333,1.8924567 | 408370 | 4657690 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89407-p5260819.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54881 | La Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pera | <p>BUSQUETS (2002): El mas de la Pera i la família Buscallà (inèdit).</p> | XVI-XVIII | <p>Masia d'estructura clàssica, arran de recents obres de reforma i rehabilitació, entre altres altres actuacions s'ha eliminat l'arrebossat que cobria les seves façanes fet que ha permès veure elements arquitectònics que restaven amagats pel revestiment. La masia té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. En aquesta façana hi ha la portalada d'accés a l'interior, és d'arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntats de carreus també amb bon acabat. Al mateix frontis hi ha diverses altres obertures, unes finestres petites que flanquegen la porta, i a planta primera grans obertures que donen a balcons, totes emmarcades amb carreus a muntants i llindes. Al darrer nivell les obertures mostren altres acabats. A la façana de migdia podem també veure-hi rellotge de sol format per un plafó de peces ceràmiques en el que s'hi indica l'any 2020. A les altres façanes trobem majoritàriament obertures, algunes cegades, amb un acabat també de carreus als muntants i llinda plana monolítica, junt amb altres tipologies, com emmarcament de maó massís.</p> <p>Probablement la primera masia s'amplià amb la construcció d'un pis superior al s. XVIII i, fruit d'aquesta ampliació va caldre reforçar amb imponents contraforts el mur de tramuntana. La casa mostra la traça de diverses fases de constructives. Hi destaca un mur bastit amb carreus de pedra de grans dimensions (50 x 30 cm), tallats i escairats i col·locats en filades horitzontals i a contra junt, units amb morter de calç. Sobre aquest mur i fruit de les diferents ampliacions de la masia és va construir una volta catalana amb llunetes que cobreix l'entrada de la masia. Aquest mur correspon, probablement, a la masia de la Pera del s. XV. La cisterna de la masia és situada adossada a la part posterior, a tramuntana; aquesta recull les aigües de la vessant nord de la teulada, s'hi accedeix des d'una finestra-balcó situada al mur de la masia, i també per una obertura a la part baixa de l'estructura. </p> | 08144-47 | Les Cinc Alzines | <p>En l'acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan de l'any 899, hi consta referenciat el topònim de la Pera marcant el seu límit oriental. Es continua trobant el nom en la documentació posterior des del s. XV (pergamins del mas Ballaró). Des del s. XVII és propietat de la família Buscallà i, gràcies a l'estudi de la documentació del mas, s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des d'aquella data.</p> | 42.0607400,1.9390012 | 412214 | 4657065 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54881-p22100330.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Edificada sobre la roca, sobre la cuina hi ha un amagatall que durant la Guerra Civil va servir com a refugi. Es va veure afectada pels incendis de l'estiu de 1994, ha estat restaurada.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54927 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-0 | <p>BUSQUETS (2002). La Riba (inèdit)</p> | XVII-XXI | <p>Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, de planta rectangular amb baixos, dues plantes i golfes, la teulada és coberta a dues vessants amb teula àrab damunt de cavalls i llates i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. El ràfec de la teulada és d'una única filada de teula girada i maó pla que es perllonga en tot el perímetre de la casa. No s'hi observen gaires fases constructives, la qual cosa fa que sigui una construcció força unitària, per bé que s'hi que mostra algunes traces d'ampliacions o modificacions antigues, a part de les actuacions més recents. De les quatre façanes, la que sembla més alterada és la de ponent ja que porta afegits construccions i obertures modernes, però conserva la disposició original de finestres en diversos nivells i la balconada al pis principal que coincideix amb l'espai de la porta. És una clàssica masia de tres cossos, el de ponent i central cobert, a la planta baixa, amb volta de pedra, i la de llevant, amb volta de llunetes i maó pla, característica del s. XIX. La façana de llevant, destaquen les tres finestres sota teulada i una porta oberta al nivell del primer pis, atès que la masia es construeix aprofitant el desnivell del terreny, fet que li facilita disposar de diversos nivells d'accés. Majoritàriament, l'acabat de les obertures que no són de recent formació, tenen muntants de carreus i llinda plana monolítica, i a més, a les finestres ampit motllurat, predomina el treball dels angle interiors tallats al biaix. Conserva l'escala interior de planta baixa a primera, de graons de pedra en forma de ventall.</p> | 08144-93 | La Riba | <p>La Riba és un dels masos d'Olvan que trobem documentades des de l'any XXXII del rei felip, que correspon al 1092 de Crist, quan Arnal Bernat i la seva muller, Adaled, donaven dos trossos de terra a l'església de Santa Maria. Apareix de nou en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella de l'any 1348, ja que estava sota la jurisdicció d'aquest monestir. Bartomeu Riba, l'amo del mas en aquella data, confessava que havia de pagar tasca de tots els fruits (un onzè de la collita) a Sant Pere de la Portella. A mitjans segle XVIII el cognom dels amos passà a Boatella, per haver quedar una pubilla i tornà a canviar a mitjans segle XIX en casar-se la pubilla Casilda Boatella amb Martí Corominas, nom que es repeteix en l'actual propietari del mas.</p> | 42.0682600,1.9301900 | 411495 | 4657909 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54927-p4010239.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89579 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-5 | XIX | Es troba en avançat estat d'enderroc, les restes conservades estan cobertes de vegetació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Solana es troben a la vessant de la solana, orientada a llevant, del rec de Sant Salvador, i prop del torrent que davalla de la zona de la Tor. Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Les restes estan cobertes de vegetació i enderroc que en dificulta una correcta visió. Els murs visibles són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres, també conserva alguna resta de tàpia. Els murs conservats tenen unes alçades molt variables però es conserva únicament restes del primer nivell de planta, tot i que per les mesures d’amplada fan pensar en que podria tenir dos nivells de planta. L’estructura està orientada seguint l’orografia del terreny, quedant oberta vers llevant. Al seu interior es conserven restes de murs mitgers de càrrega, al mur posterior hi ha la boca del forn, del qual es conserva a lloc únicament la meitat de la pedra que defineix un arc lleugerament rebaixat. Al costat més sud hi ha restes d’alguns murs corresponents a algun annex, també al seu entorn proper s’hi poden identificar restes d’altres estructures, segurament destinades al bestiar i/o magatzem. A pocs metres també hi ha un clot que sembla que servia de bassa d’acumulació d’aigua. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-269 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Solana de la Alzinosa, en la qual hi figura registrat Anton Viladomat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0705800,1.9175700 | 410454 | 4658179 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89579-p5300047.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89238 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-4 | XVII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia està emplaçada capdamunt d’un morral de roca al sud del Pla de Déus, en una situació elevada i amb molt bona visibilitat. Està conformada per la casa, construccions destinades al bestiar, corts, magatzems, i a paller. L’edifici principal, el de la casa, és de planta rectangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de planta baixa i dues plantes més, la darrera sota coberta. Els mus són de pedra formats per peces de tall irregular i a les cantoneres de carreus ben escairats; la meitat superior tant a les cantoneres com part dels seus murs són de maó massís resultat de </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>reformes posteriors. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les obertures trobem diversitat de tipologies, testimoni de les diferents fases de construcció o reforma de la casa. Així hi ha obertures de muntants de carreus ben escairats i polits, i llinda de biga de fusta, també alguna amb llinda plana monolítica, junt amb d’altres emmarcades amb maó massís. Destaquen a la façana principal les obertures situades just sota el carener, es tracta de dues obertures a mode de galeria avui cegada, amb llinda en arc rebaixat de maó de pla sobre impostes i pilars també de maó massís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Adossats a la façana de llevant i de migdia trobem annexes destinats a corts i a coberts i magatzem, respectivament; són volums de planta baixa i coberta a un vessant. Compta amb d’altres construccions situades a pocs metres a l’est, destinades originàriament sobretot al bestiar; en aquest costat també trobem la bassa d’aigua de la masia. Al davant de la casa, a migdia, es conserva gran part d’una altra construcció que deuria correspondre a un volum destinat al bestiar i paller, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>de murs majoritàriament també de pedra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-215 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Talaia en aquesta cronologia. Tot i això l’estructura i alguns elements arquitectònics visibles de la casa testimonien unes cronologies anteriors, podent-se tractar d’un edifici bastit al segle XVII-XVIII, amb actuacions posteriors de reforma; </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>tanmateix l’edifici podria haver existit amb anterioritat i tenir uns orígens més reculats, cosa força habitual amb edificis que porten aquest topònim.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia de Cal Roig antigament era anomenada mas Vila.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0541388,1.8968143 | 408713 | 4656376 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060670.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060678.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89238-p2060686.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 54937 | La Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tor-1 | XVII-XVII-XXI | <p>Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a migdia. Actualment està en procés de rehabilitació. Les obertures de la façana principal es distribueixen en tres eixos, al central, a planta baixa la porta d'accés i en els dos nivells superiors, obertures formant senzills balcons, flanquejades per finestres a banda i banda. A l a planta primera recentment s'ha obert un gran finestral al costat del balcó central, d'arc rebaixat que ocupa l'espai que corresponia a l'antiga pica. Les portes i finestres que es conserven originals, mostres les llindes de pedra i alguna de fusta. Destaquen les pedres cantoneres escairades i polides. Del conjunt dels murs, el parament de la part inferior de la casa, especialment el del sector de migdia i de ponent sembla correspondre a la masia més antiga sobre la qual es bastí l'actual construcció de finals del s. XVII o mitjans s. XVIII. A la façana de tramuntana hi ha un portal de dovelles de pedra, tapiat en època posterior i avui reconvertit en finestra.</p> | 08144-103 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb el topònim 'torre' i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, almenys, des de l'època baix medieval i més concretament des del segle XV. Joan Jaume de la Tor, era l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0770000,1.9184600 | 410537 | 4658891 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p1280119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54937-p12801342.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-1 | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Masia de construcció senzilla, amb planta rectangular, dos pisos i teulada a dues vessants, amb teules damunt de llates i cavalls i carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. Consta d'obertures majoritàriament senzilles, algunes amb llinda de fusta i altres amb llinda de maó de pa; tot i això també trobem una finestra de la façana de llevant de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus amb els angles treballats al biaix i ampit motllurat. L'antiga porta principal avui dóna accés als corrals i conserva un llinda de pedra sorrenca rectangular. La funció inicial d'aquesta porta s'anul·là al construir-se una de nova, situada al primer nivell i accessible a partir d'una escala d'obra exterior; damunt la porta hi ha un plafó amb la data de 1909 i al seu damunt l'anagrama marià amb decoració geomètrica, fruit de la remodelació del s. XX. A la primera planta destaca la cuina-menjador amb una gran campana sostinguda per bigues que aixopluguen el banc escó, amb el seu nivell refractari de cairons de 20x20, els trespeus, els clemàstecs i l'olla. Encara conserva l'edicle amb el forn, foradat a la paret, format per un arc de mig punt de pedra molt ben tallada que dona pas a l'espai circular del forn de pa que es conserva intacte, bé que mig amagat pels afegitons posteriors. A la paret nord de la cuina-menjador es localitza la cuina de carbonet amb la fogaina, les graelles i l'aiguamans format per una fornícula d'arc de mig punt amb els encaixos per les prestatgeries, una pica de pedra i sobreeixidor exterior. A la part de tramuntana i en aquesta mateixa planta, es conserva completament colgada de runa i fems un recipient excavat a la roca natural i amb uns quatre metres de profunditat, que faria les funcions de dipòsit o cup per a líquids (també podria correspondre a una antiga tina).</span></span></span></p> | 08144-146 | Les Cases de Ferreres | <p>Tot i que en un document de al setembre de l'any 1233 ja hi figura com a testimoni Berenguer de les Cases (Cartulari de Montserrat), la masia de les Cases es van vincular, probablement a la Baixa Edat Mitjana, a la masia de Torrentpregon o Ferreres d'Olvan com a masoveria. Per aquest motiu es fa difícil trobar documentació concreta d'aquesta masia.</p> | 42.0465121,1.8990360 | 408887 | 4655527 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210027.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54980-p3210135.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||||||||
| 89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 54906 | Llindes de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVIII | Una de les llindes és d'una obertura exterior, la inscripció està deteriorada. | <p>Al mas de Minoves es conserven algunes llindes esculpides les quals es reparteixen entre portes i finestres del cos afegit a ponent. De totes les conservades en destaquem tres: - la primera és a la porta oriental de la sala principal de la masia que dóna a una habitació annexa, es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca rectangular i amb les inicials de Crist Salvador (IHS) i la data 1761 incisa i repartida entre les inicials esmentades; cal remarcar que la lletra 'H' porta sobre una creu llatina. -la segona llinda es conserva a la porta situada al sector occidental de la mateixa estança; es tracta d'un únic bloc de pedra sorrenca i que conserva incisa la inscripció 'AVE MARIA' dividida en dues filades i en posició central (no en coneixem la data). - finalment, la darrera llinda és situada a la porta del balcó i es composa d'un bloc de pedra sorrenca que porta incises les inicials de Crist Salvador, amb una creu a sobre i envoltades per la data 1760 (17 IHS 69 o 60).</p> | 08144-72 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És al segle XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638900,1.8765100 | 407048 | 4657480 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54906-p3250063.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | L'última llinda es conserva força deteriora i els motius incisos són de difícil lectura; cal tenir present que la llinda formava part d'una finestra la qual, amb posterioritat, fou convertida en balcó. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54837 | Llindes del Ballaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-del-ballaro | <p>SALES, N. (1989): Els segles de decadència. (XVI-XVIII), a 'Història de Catalunya, volum IV, Ed. 62 s/a, BCN, p.197. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia, p. 80. BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348. L'Erol nº 55,p.23-26. BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVII-XVIII | Alguna de les inscripcions està deteriorada pel pas del temps. | <p>Conjunt de quatre llindes distribuïdes en diversos llocs de la casa i de la pallissa: - La més antiga està situada en un pilar de la pallissa i porta gravada, en motius incisos, la data de 1695 i un text alfabètic: 'JOA ' BLRO' el qual correspon al nom de l'amo de la casa que en aquella època era Joan (Canudas) Ballaró. - La segona correspon al 1736 i és situada a l'exterior, a llevant de la galeria del pis principal. - La tercera està situada en un banc de pedra a l'esquerra de l'entrada principal del mas; es tracta d'un element reaprofitat i procedent d'un altre espai desconegut de la casa; porta gravada la data de 1776. - La quarta és situada damunt de la porta d'accés a la sala principal, correspon al 1766, i està coronada per una creu llatina. Cal destacar que la llinda s'ha pintat amb una pintura de tonalitat grisenca per homogeneïtzar-la al color de les llindes de les altres entrades que donen accés a la resta d'habitacions.</p> | 08144-3 | Riera de la Riba-El Ballaró (El Ballaró, 08611-Olvan) | <p>Masia documentada des del 9 d'abril de 1348 en un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella. La família Ballaró s'extingí a finals del segle XVI i la casa passà a mans de la família Canudas la qual en continua essent la propietària. L'extensió de la propietat ha anat augmentant al llarg dels segles amb l'annexió de Puigcogull i Casavadella al iniciar el segle XV, Sant Salvador al segle XVI i Piulant al segle XVII, totes elles en terme municipal d' Olvan. La masia guarda un ineteressant arxiu de pergamins i protocols notarials que van des del segle XIV fins a l'actualitat. S'hi ha realitzat un estudi sobre la història i la família del mas que resta inèdit. En diverses èpoques de prosperitat del mas s'hi realitzaren diferents ampliacions de les quals els picapedrers en deixaren constància a les llindes.</p> | 42.0553791,1.9151403 | 410232 | 4656494 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-foto-08144-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p3270148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54837-p4060260.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra | Les diverses llindes conservades corresponen a les diferents fases i ampliacions de la masia. La major part d'elles estan obrades amb blocs de pedra sorrenca característica del país.Autoria de les imatges: imatges 1 i 2: J. Busquets, P. Cascante, C. Sellés, R. Serra, 2002; imatges 3 i 4: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54933 | Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-blocs-monolitics-de-valldaura-vell | <p>SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95. Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134. BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XVIII | <p>A la casa de Valldaura Vell es conserven un seguit de llindes i blocs monolítics col·locats en diferents finestres i llocs de la masia. - Pel que fa a les llindes, la primera es troba situada en una finestra de la façana de migdia i es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca amb la part inferior bisellada i amb motius incisos que formen dues rosetes posades a banda i banda de la data 1784 i damunt d'una creu llatina incisa i en posició cèntrica que arrenca de la part inferior, formant una mena de motiu decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - A la planta primera i a l'eixida hi ha dues llindes, una de 1783 (amb motius decoratius i una creu llatina central) i una amb motius florals. - Pel que fa als blocs monolítics es troben a la eixida de la masia i en un dels coberts annexos a la masia; contenen senzilles decoracions de creus incises.</p> | 08144-99 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. <span lang='CA'><span><span>El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí el monestir enrunat de Valldaura amb les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data, prengué el nom de la propietat i la família passà a anomenar-se Valldaura. Actualment es conserva el nom tant en la propietat com en el cognom de la família propietària, tot i que canviat a 'Balldaura'.</span></span></span> El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.</p> | 42.0801011,1.9421340 | 412499 | 4659211 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-p31000992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-foto-08144-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54933-img-20210408-wa0009.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: imatge 1: Sara Simon, 2021; imatge 2 i 3: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R., 2002; imatge 4: Amalgama7, 2021. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54946 | Llindes i pedres de Valldaura Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-i-pedres-de-valldaura-nou | <p>BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)</p> | XIX-XX | <p>- Una llinda es troba a la finestra de llevant de la façana principal; es tracta d'un bloc rectangular de pedra sorrenca en el qual hi ha una colla d'elements decoratius incisos: dues rosetes ubicades a cada extrem de la llinda emmarcant una creu llatina al centre, la qual arrenca de la part inferior formant un fris decoratiu d'arcs de mig punt invertits. - Un dels elements escultòrics està ubicat damunt la clau de volta de la porta principal d'accés a la casa i es tracta d'un medalló oval que té incís, en el seu interior, la data de 1873, emmarcada per una motllura, que ens permet conèixer la data de construcció. - Els dos elements escultòrics situats a les columnes de l'arcada central del porxo de migdia són fets l'any 1906. Són dos blocs de pedra sorrenca un dels quals, el de ponent, porta incisa la inscripció 'Joan Valldaura' emmarcada per un medalló rectangular d'extrems acabats en punta; l'altre medalló, de llevant, porta la data de 1906 envoltada amb el mateix motiu que l'anterior.</p> | 08144-112 | Santa Maria de Valldaura | <p>Els elements escultòrics de Valldaura Nou ens informen de les dates de construcció de la casa, iniciada el 1873 i finalitzada a començaments del s. XX ja que en el porxo hi ha la data de 1906.Hi anaren a viure la família Valldaura quan van deixar l'antic monestir del mateix nom i, després d'habitar-la uns cent anys, es traslladaren al poble d'Olvan, llogant aquest edifici com a segona residència i servint el seu entorn com a granja de vaques i vedells.</p> | 42.0778100,1.9442700 | 412673 | 4658955 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100229.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54946-p3100239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La llinda presenta unes característiques tipològiques i estil molt similars a les de les llindes de la masia veïna de Valldaura Vell. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54925 | Mare de Déu de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-can-llop | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XX | Actualment és una cambra de desembaràs. | <p>Capella de planta rectangular (5,20x3,40m i 2,60 m d'alçada) avui sense culte, l'espai de la qual es fa servir actualment de cambra de mal endreços de la casa de Can Llop. Construïda a l'interior de la casa, s'hi entra per una porta situada a la façana de tramuntana, amb arc de mig punt i adornada amb vitralls de diferents colors. Una finestra també d'arc de mig punt il·lumina l'espai interior que conserva restes de decoració; dos capitells situats a cada banda de la nau sostenen un arc amb la següent inscripció: 'Regina pacis ora pro novis' i, a la paret lateral esquerra, hi ha pintat un crismó.</p> | 08144-91 | Can Llop | <p>L'església de la Mare de Déu de la Pau de Can Llop es va construir a principis dels anys cinquanta del s. XX; el bisbat de Solsona n'autoritzà la construcció i li donà la categoria de capella particular l'any 1953 quan n'eren els amos la família Güell de Cervera.</p> | 42.0440800,1.8906600 | 408190 | 4655266 | 1953 | 08144 | Olvan | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54925-0002.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografia: Imatge escanejada del llibre de Josep M. Gavin (1985): Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103. | 116 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||
| 54888 | Mare de Déu de la Pietat de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pietat-de-palau | <p>GAVIN (1985). Inventari d'Esglésies. Berguedà, p.103</p> | XIX | <p>Situada a la part nord-est de la masia de Palau, aprofitant l'angle del pati, la capella devia servir únicament per les funcions religioses de caire familiar. És un senzill edifici de planta rectangular amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a sud-est; coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i ràfec d'una única filada de teula girada i maó pla. El mur de la façana sud-oest, la que dóna al pati-terrassa de la casa a nivell de planta primera, té acabat arrebossat i pintat, excepte les cantoneres que tenen la pedra vista. Damunt de la porta hi ha un medalló rectangular amb la data 1854 i a la part superior, l'anagrama marià envoltat de dues rosetes. L'interior conserva les pintures originals a la coberta, feta amb volta catalana i llanternons.</p> | 08144-54 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del segle XII, però restes de ceràmica dels segles VII-IX testimonien una ocupació molt més antiga. La primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les grans masies de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia. L'arxiu familiar conserva documentació des del segle XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del segle XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes. No sabem per quina raó, enmig dels tràngols de les guerres carlines de meitat del segle XIX es devia posar de moda entre els propietaris de les grans cases pairals de la comarca (per exemple Ferreres, Trasserra o Cal Ramonet en el cas d'Olvan), sol·licitar al bisbat de Solsona la concessió de capelles particulars pel mas, per celebrar-hi en família els actes més significatius de la vida cristiana: bateigs, primeres comunions, casaments i funcions funeràries.</p> | 42.0069823,1.9038052 | 409225 | 4651132 | 1854 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54888-p4010017.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La capella és advocada a la Mare de Déu de la Pietat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54979 | Mare de Déu del Roser de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà.(1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà GAVIN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol.17. Berguedà, p.104.</p> | XVIII | <p>La capella de la Mare de Déu del Roser de Ferreres és un senzill edifici de planta rectangular, cobert a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. A la façana principal trobem la porta d'accés de llinda plana monolítica, damunt la qual hi ha un òcul format per dos carreus treballats on consta indicada la data 1770 de la construcció de l'edifici, i a sobre una altra petita finestra rectangular. La teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.</p> | 08144-145 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0574542,1.8809850 | 407408 | 4656761 | 1770 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54979-p3120427.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54887 | Masoveria de Palau de Biure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-palau-de-biure | <p>BUSQUETS (1997). Un capbreu de la Portella de l'any 1348', a l'Erol nº 55, p.23-26</p> | XIV-XVII | <p>La masoveria de Palau, bastida davant de la pallissa i la masia, al sud de la casa principal, és un edifici de dues plantes coberta amb dues vessants i el carener paral·lel a la façana amb el ràfec de dues fileres de teula girada i maó pla. Presenta poques obertures, la major part amb llindes de pedra sorrenca i restes dels seus enlluïts. Les cantonades són de carreus ben tallats. Annex a l'edifici, a migdia, s'aixeca una torre de dos pisos coberta amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates i el carener a ponent. Aquesta construcció conserva les obertures amb llindes als murs de migdia i llevant, de mides reduïdes i recolzades damunt d'ampits, i espitlleres per facilitar la defensa. Únicament sobresurt un finestral al segon pis; a tramuntana i migdia, prop de la coberta, s'obren un seguit d'arcades formant una galeria d'arc de mig punt damunt de pilastres. El parament és de pedra picada i conserva restes d'enlluïts.</p> | 08144-53 | Serres de Biure | <p>La masia de Palau de Biure és documentada des del s. XII, però les restes de ceràmica del s. VII-IX confirmen un poblament molt més antic; la primera notícia documental és de l'any 1121. En el capbreu de Sant Pere de la Portella de l'any 1348 s'esmenta l'existència de dos masos, Palau Sobirà i Palau Jussà, ambdós a la parròquia d'Olvan, la qual cosa permet identificar-los com la masia i la masoveria actuals. Es tracta d'una de les gras masies de la parròquia de Santa Maria de la Guardia. L'arxiu familiar conserva documentació des del s. XIV al XX que ha permès reconstruir el llinatge de la família que, des del s. XV, ha mantingut la propietat d'hereu a hereu, canviant una sola vegada el cognom de Palau pel de Cabanes.</p> | 42.0065119,1.9036604 | 409212 | 4651080 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54887-p4010042.jpg | Inexistent | Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La torre sembla una construcció baix medieval, un exemple de masoveria fortificada vinculada a la masia. Dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins l'alta Edat Mitjana' l'any 1997 es va dur a terme una prospecció davant de les expectatives arqueològiques que ofereix el topònim del mas. El resultat de la prospecció fou la recollida de fragments de ceràmica als camps de conreu que volten el mas, fragments que donen una cronologia de fundació entorn els segles VII-IX. Es conserven 20 fragments de ceràmica que corresponen a quatre formes globulars procedents de nivells arqueològics destruïts durant l'excavació d'una bassa a uns 100 metres del mas actual.L'edifici es troba en terme municipal de Sagàs, just el límit entre aquest municipi i Olvan passa pel mig de l'era, entre la masoveria i la casa pairal. | 95|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54869 | Masoveria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-trasserra | XVII-XIX | <p>Masoveria d'estructura clàssica, planta rectangular i coberta a dues vessant, amb el carener paral·lel a la façana; la façana principal és a ponent i presenta una senzilla porta de llinda plana monolítica, i una renglera de finestres, també de llindes planes, de petites dimensions a la primera planta; la planta baixa i el primer pis semblen correspondre a una obra del s. XVII bastida amb pedra sorrenca amb les cantoneres ben tallades i les pedra força alineades. La planta superior es fruit d'una ampliació, probablement del s. XIX, hi destaca la interessant balconada de fusta aixoplugada pel voladís de la teulada.</p> | 08144-35 | Camí de Salvatella (Tresserra, 08611-Olvan) | <p>Sembla que no s'ha conservat la documentació familiar d'aquest mas; la primera referència es troba en una compra-venda d'una peça de terra feta el 4 d'octubre de 1645 entre Jaume Font i Rafel Armengol i Trasserra, l'amo del mas. De totes maneres no descartem la possibilitat que hi hagi informació anterior de la masia però amb un altre nom, ja que durant el segles XIV i XV, a Olvan, van quedar qui-sap-los masos rònecs que es tornaren a habitar en el segle XVI, i alguns prengueren el nom dels nous emfiteutes. El cognom Armengol, del primer amo que coneixem, s'ha mantingut fins a l'actualitat. Com en altres masies del terme municipal d'Olvan, les grans propietats van bastir masoveries, al costat del mas principal, a finals del s. XVII i al llarg del s. XVIII.</p> | 42.0445880,1.9194451 | 410573 | 4655292 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54869-p3060281.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.;Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54904 | Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII-XIX | <p>Masia ampliada en diferents etapes la qual cosa fa que conservi, fragmentada, la part original amb l'afegitó de diferents cossos als sectors de llevant, ponent i migdia. El cos central de la masia s'estructura a partir d'una planta baixa i dues superiors, amb el carener paral·lel a la façana i cobert a dues vessants. Les ampliacions posteriors van alterar l'estructura de diferents espais i van provocar el tancament de múltiples finestres originals que s'obrien a la façana de ponent. Aquesta façana encara conserva la porta principal, formada per un arc de mig punt adovellat que dóna pas a un vestíbul dividit en dues crugies i cobert amb volta de llunetes i maó pla. Aquest espai coincideix, a la primera planta, amb la sala principal de la masia. L'escala, oberta a l'extrem de llevant, és de pedra picada i coberta amb la mateixa volta que el vestíbul. La sala, molt modificada, encara conserva el perímetre original, l'edicle del rellotge i una capella emmarcada per motllures i pilastres a l'estil neoclàssic i també el paviment de cairons quadrats de 20x 20 cm. A la segona planta s'hi troben un seguit de dependències diverses i força tardanes (habitacions, graners, etc.). La façana de migdia és la que ha conservat millor l'estructura primitiva de la masia, amb la porta de llinda plana monolítica i tres finestres a la planta primera, la central amb festejador. El ràfec de la teulada és format per una única línia de teula girada i maó pla, mentre que la façana de ponent el ràfec és de doble filada de teula girada i maó pla. Adossat a aquest cos central es conserva un cos a migdia amb un estil constructiu més simple i en el qual destaquen les galeries d'arc rebaixat de maons dels pisos superiors, amb habitacions i alcoves emmotllurades amb guix, molt tardanes (principis del s. XX). A tramuntana es construí una altra ampliació de la masia que correspon a la masoveria, coneguda amb el nom de 'Cal Xic'; conserva finestres i portals de llindes planes de pedra picada del s. XVIII. Pel sector nord-oest de la masia s'aixeca una altra ampliació de la casa principal comunicada amb ella; la planta baixa es coberta amb volta de canó seguit que sosté les estances de la planta principal. La galeria de llevant fou paredada després de la Guerra Civil amb obra vista i té el ràfec amb dues filades de teula girada i maó.</p> | 08144-70 | Casa Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. El pergamí més antic que es conserva a la masia està datat el 14 de febrer de 1331 i és una donació de terres feta pels marquesos de la Portella a Guillem de Minoves i al seu fill Jaume. És al s. XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves es construeix de nova planta al s. XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del s. XII fins a finals s. XIX.</p> | 42.0637589,1.8762588 | 407027 | 4657466 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54904-p3250073.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les diferents ampliacions de la masia de Minoves no van tenir en compte l'orientació original de la masia i tampoc van saber resoldre l'organització de les cobertes per la qual cosa l'annex de ponent té una teulada a dues vessant que aboca les aigües sobre la paret mitgera que l'uneix amb el cos central, provocant greus problemes d'humitat.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 54854 | Molí de Boladeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boladeres | <p>BUSQUETS (1997). 'Un capbreu de la Portella de l'any 1348'. L'Erol nº 55, p.23-26. BUSQUETS (2002): Estudi de l'arxiu del mas Boladeres (inèdit)</p> | XIX | Actualment es conserven poques restes de les estructures que havien conformat el molí i el casal moliner. | <p>Conjunt del molí hidràulic de Boladeres era format pels components comuns, la peixera, resclosa, canal, bassa i casal moliner. La peixera segurament fou tota obrada amb pedres, de les quals únicament se'n conserven les empremptes i una filada de pedres unides amb morter de calç que té una forma corbada. El canal està retallat a la roca amb unes dimensions de 0'5 m d'alt x 0'5 m d'ample. Conserva els encaixos per a col·locar-hi una comporta de fusta així com una llosa que fa de passarel·la. La bassa està situada just al costat de ponent del lloc on hi havia el molí i, tot i estar inutilitzada, es conserva força bé perquè s'ha reforçat en més d'una ocasió amb ciment pòrtland i encara s'hi pot observar la seva fàbrica més primitiva, composta per pedres unides amb morter de calç. Presenta unes dimensions força considerables i, pel que fa a la profunditat, ens és difícil esbrinar-ho.. L'extrem sud també està modificat per l'afegiment d'un edifici modern que fa de mur de contenció, que s'adossà l'antic obrador i casal moliner. L'aparell del casal moliner estava arrebossat amb ciment i tenia algunes parts de pedra junt amb d'altres de tàpia i maons. L'observació de les fotos antigues permet saber que el casal acollia un molí fariner i un escairador, amb l'arbre, dues moles de diferents mides, el cup i el pou. Tot el conjunt patir les conseqüències de l'incendi de 1994. Més recentment, és veié afectat per una crescuda important de la riera de la Riba.</p> | 08144-20 | Riera de la Riba-Molí de Boladeres | <p>El mas Boladeres, anomenat antigament mas de l'Abadia, és documentat des del s. XII. La família Boladeres, originària de Sant Andreu d'Oristà, va comprar-lo el 1548, i des d'aleshores fins avui manté el cognom de la família. Al s. XIX els amos del mas construïren un molí hidràulic i una important bòbila que subministrava material ceràmic a totes les obres que es feien al poble d'Olvan. La masia conserva un arxiu familiar format per un conjunt de pergamins. El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0527263,1.9115235 | 409929 | 4656204 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-foto-08144-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54854-p3270116.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment es poden identificar part de restes de la resclosa, el canal i de la bassa. Autoria de les imatges: imatges 1, 2 i 3: Arxiu Carme Sellés (?); imatges 4, 5 i 6: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||
| 54985 | Molí de can Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-llop | XIX | Està abandonat, la seva estructura es troba en un estat avançat d'enderroc. | <p>Situat uns tres-cents metres aigües avall de la resclosa hi ha el casal moliner de can Llop, es conserva en mal estat en mig de la bardissa i la vegetació de ribera. Tot i estar en estat ruïnós, encara conserva gran part dels murs de la construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants (avui desapareguda). A la part baixa del costat sud-oest, que dona a la riera hi ha el carcabà, avui totalment cobert de fang i brossa. El casal compta amb planta baixa i dos pisos, el primer dels quals aixoplugava les moles, mentre que l'habitatge del moliner era a les dues superiors, la darrera sota coberta. A la porta d'accés hi ha una llinda sorrenca que conserva la inscripció : 'Me ha fet Joan Cantallops al 18 .. '. Al costat del molí hi ha unes dependències que semblen correspondre a una serradora.</p> | 08144-151 | Can Llop | <p>El molí és una construcció de mitjans s. XIX, avui totalment ensorrat, aixecat al peu de la riera de la Riba d'Olvan. Després de la Desamortització de Mendizábal (1835), abolits els privilegis senyorials que obligaven a moldre en el molí del senyor situat a Gironella, els propietaris van poder construir aquest molí que treballava pels pagesos de la zona i terme d'Olvan.</p> | 42.0429666,1.8910378 | 408220 | 4655142 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54985-p1170246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 54900 | Montsent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montsent | XV-XX | Part de la casa es va cremar arran dels incendis del juliol de 1994. | <p>Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada migdia. És fruit d'un seguit d'ampliacions adossades a un cos central; destaca la de ponent, amb una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. En el pilar de la balconada de fusta hi ha una imposta de fusta que té les dates 1876 i 1955 incises. La gran majoria de les obertures tenen els emmarcaments de maó. La masia fou construïda sobre una gran superfície de pedra, que li fa de fonaments i alhora d'era. Dels paraments de l'edifici ressalta el carreuat de part dels murs que conformen l'angle nord-est, amb unes peces força regulars, col·locats a trenca-junt; les façanes de llevant i tramuntana semblen correspondre a les restes més antigues segurament d'origen baix medieval. Al voltant de la casa hi ha vàries estructures, algunes annexes al volum principal i altres situades a pocs metres, en conjunt de cronologies diverses, bàsicament modernes i contemporànies.</p> | 08144-66 | Montsent | <p>Tot i que a primera vista, la construcció actual no denota la seva antiguitat, cal tenir present que el topònim és esmentat com un dels límits de la parròquia de Santa Maria d'Olvan en l'acta de consagració de l'any 899 ja que el topònim 'Montesanto' evolucionà fonèticament fins a convertir-se en l'actual Montsent. La família de Minoves fou durant segles la propietària del mas fins que a finals del s. XIX el comprà la família Rosal, amos de la colònia veïna, que hi construïren un corral per explotació pecuària. Des que ells ho vengueren, ha passat per diferents propietaris que n'han descuidat la conservació. La casa és el resultat de diverses fases constructives que han suposat modificacions i ampliacions a partir d'una estructura originària que podria correspondre a l'època baix medieval, i a la qual s'anirien afegint cossos i estructures, o transformant parts existents, durant època moderna i contemporània. </p> | 42.0854500,1.8919500 | 408356 | 4659858 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54900-p8230039.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | ||||||||
| 89485 | Monument Diada 11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-diada-11-de-setembre | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a la Diada de l'11 de setembre, es tracta d’un monòlit de forma irregular al frontal del qual hi ha un escut metàl·lic amb la senyera i la inscripció “CAL ROSAL / 11 SETEMBRE 2002” també de peces metàl·liques. A la part posterior del hi ha una placa en la que hi consta el text “Aquesta obra / ha estat realitzada per / JAUME CASALS / ferrer de Cal Rosal, / a l’edat de 95 anys.” Al costat de tramuntana del monòlit hi ha una asta amb la senyera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-256 | 42.0703126,1.8703543 | 406548 | 4658200 | 2002 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89485-p5260717.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Casals | Tal i com consta a la plaça posterior, l'obra fou realitzada pel que fou conegut com el ferrer de Cal Rosal.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||
| 89486 | Monument Rafael Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rafael-casanovas | XX-XXI | <p><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Rafael Casanovas, format per una base de pedra damunt la qual hi ha un pedestal amb un bloc monolític al davant, en el frontal del qual hi consta la inscripció “ A RAFAEL / CASANOVA I / A TOTS ELS / DEFENSORS / DE / CATALUNYA / 1714-1998 / Olvan / 11-9-1998” i a sota “A.A.P.”; a sobre, un altre bloc de pedra actua de base d’una escultura d’un bust de Rafael Casanova. El bust és de morter o pedra artificial amb pàtina de diverses coloracions. La base del conjunt és de planta quadrada feta en pedres i morter, a la part superior a l’extrem de llevant hi ha diverses pedres unides amb morter que porten cadascuna d’elles referències incises a diversos pics, serres o cims, com Penyes Altes, Montorto, Pedraforca, Puigmal, entre altres, la majoria amb una data gravada. Damunt d’aquestes pedres s’alça un altre element, en aquest cas metàl·lic, format per una barra de secció circular a la part superior de la qual hi ha una placa, un escut amb la senyera i finalitza amb una escultura que recorda fulles d’alzina i roure entre altres elements. A la placa hi ha la inscripció “ANALOGIA ABORIGEN Flora –història / EL ROURE: Arbre de fulla caduca o mercescent. / molt flort i longeo. / L’hivern canvia la seva fesomia. / L’ALZINA: De fusta molt dura i llarga vida. / és símbol de perennitat. / Catalunya ha patit llargs “hiverns.” / també és molt vella. / longànime la seva història / àdhuc segueix sent ELLA. / Anònim / Olvan x Catalunya, setembre del 2000”. Aquest element, junt el pal amb la senyera, situat a la banda oposada, flanquegen el monument central a Rafael Casanova.</span></span></span></p> | 08144-257 | 42.0575546,1.9067922 | 409544 | 4656744 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89486-p5260841.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 | |||||||||||
| 54871 | Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olvan | XVIII | <p>El nucli urbà d'Olvan es situa prop de l'església parroquial i forma un seguit de carrers força estrets, amb cases entre mitgeres alineades a banda i banda, seguint el que havien estat els tradicionals camins. Les cases més destacades de l'actual nucli corresponen al segle XVIII, tot i que de ben segur que de ben segur tenen els seus orígens als segles medievals. Al llarg del segle XX el poble va ampliar-se en direcció a la carretera de Gironella i a la plaça de l'Ajuntament; a partir dels últims anys del segle XX s'ha urbanitzat una nova zona, cap al Serrat del Quirze.</p> | 08144-37 | Nucli d'Olvan | <p>Com molts pobles de Catalunya, Olvan va prosperar notablement durant el segle XVIII fruit d'un fort creixement demogràfic i econòmic, i es construïren o reconstruïren qui-sap-les cases, a l'espai que des del segle XII és documentat com a sagrera de Santa Maria d'Olvan. Algunes d'aquestes cases s'han restaurat en els últims anys, recuperant part del seu aspecte primitiu.</p> | 42.0568926,1.9050224 | 409397 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb010150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54871-pb150343.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/