Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54994 | Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-de-reproduccio-de-rucs-guarans-de-fuives | <p>Dolors Tubau: Els guarans de Fuives, a 'El Vilatà' nº 99, p.54-56.</p> | XX | <p>Fa gairebé trenta anys que Joan Gassó Salvans, un ramader i tractant de bestiar de Berga, va adonar-se que estaven desapareixent els rucs de raça catalana, i per tal d'evitar-ho començà a comprar tots els animals d'aquest gènere que trobava, amb la particularitat que tots els que localitzava eren femelles, ja que el 'Cuerpo de Remonta del Ejército Español' en controlava la reserva de sementals. D'aquest cos militar en sortí l'únic ruc mascle que quedava, el 'Campero'. Des de llavors la granja ha anat prosperant i, en aquest moment, té un ramat força nombrós tant de mascles com de femelles. El guarà o ruc català té unes característiques ben diferents a les de la resta de races: la més significativa és les seves llargues orelles que fan prop de 40 cm i que sempre tenen dretes, gràcies a les seves potents insercions musculars; el pel és rogenc i llarg, a l'hivern, i quasi negre i curt a l'estiu, menys el ventre, morro i voltant dels ulls, que és sempre blanc. D'una important alçada, supera els 1,60 m a la creu, aquests rucs són molt apreciats per la seva resistència i pel fet que necessiten poques atencions. Han servit per millorar les característiques físiques d'altres races i, especialment, per obtenir matxos i mules, amb gran capacitat de treball.</p> | 08144-160 | Fuives | 42.0709669,1.8918425 | 408326 | 4658250 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p8230100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54994-p3130094.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | A la granja de Fuives que, a part dels rucs s'hi crien altres animals (vaques i vedells, porcs i aviram), s'hi poden fer visites guiades. Cal dir que l'any 1998 la Generalitat de Catalunya concedí al Sr. Gassó un dels premis 'Medi Ambient' en reconeixement per la defensa i protecció del guarà català.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54995 | Mercat del Bolet de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-bolet-de-cal-rosal | XX | <p>La gran tradició boletaire de la comarca del Berguedà i el fet que cal Rosal es troba situat al peu de la C-16z han fet possible el naixement del Mercat del Bolet, que s'inicia a finals d'agost, amb els primers bolets d'estiu, i que finalitza ben entrat el mes de desembre. Al peu mateix de la C-16z i en la plaça deixada en enderrocar l'antiga estació del tren, s'hi apleguen un munt de parades que venen bolets i altres queviures, molt especialment els caps de setmana i festius, però també els dies feiners. El mercat del bolet fa festa senyalada el tercer diumenge d'octubre i aleshores s'ofereix un tast de diferents bolets junt amb bon esmorzar a tothom.</p> | 08144-161 | Cal Rosal | <p>El Mercat del Bolet va començar a funcionar, d'una manera no organitzada, als anys vuitanta del s. XX, quan diferents boletaires oferien els seus</p> | 42.0708992,1.8699504 | 406515 | 4658266 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120434.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb120448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54995-pb010003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La construcció de l'actual traçat de la carretera C-16 suposà la desviació del trànsit que anteriorment passava pel centre de Cal Rosal; aquest fet però no ha suposat la pèrdua del mercat que es manté i continua essent freqüentat per visitants que hi fan parada expressament. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54996 | Festa de Sant Sebastià d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-dolvan | <p>AMADES, Joan: 'Costumari català. El curs de l'any', Salvat Editores, Barcelona 1982, vol. I, p. 557-558. VILADÉS, R. Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Festa de Sant Sebastià d'Olvan, Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà (inèdit).</p> | XIX | <p>La festa de Sant Sebastià d'Olvan es manté viva però transformada en l'actualitat. Consisteix en fer un àpat popular un cop finalitzada la missa i la processó en honor de Sant Sebastià per alguns carrers del poble, es canten els goigs i es besa la relíquia del sant. Sempre es celebra el dia del sant patró, el 20 de gener. L'àpat popular, que té lloc a la plaça de l'església i que és preparat per la gent del poble, consisteix en un arròs fet en grans paelles, tastet, pa, vi i postres.</p> | 08144-162 | Plaça de l'Església d'Olvan | <p>No es coneix la data exacta en que va començar aquesta festa de Sant Sebastià i més concretament l'àpat, però la tradició oral li atribueix una data anterior a l'any 1860. El que si és segur és que la instauració de la festa té relació amb una epidèmia que va afectar al poble i d'una prometença que aquest va fer al sant; és a dir si la gent es lliurava de la malaltia epidèmica donarien cada any dinar als pobres el dia de 20 de gener. Fins l'any 1945 el dinar era un autèntic àpat pels pobres, és a dir, només es donava dinar als pobres, un cop el capellà havia beneït les viandes (porc, fesols o una escudella, i de l'any 1940 al 1945, farinetes, degut a la penúria de la postguerra) i aquestes havien estat testades per les autoritats. El menjar es coïa en calderes i es tractava d'una olla de vianda que cada any cuinava unes cases diferents designades pel capellà i les autoritats.</p> | 42.0572400,1.9054900 | 409436 | 4656711 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54996-p1200169.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 54999 | Els estrets de la riera d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-estrets-de-la-riera-dolvan | <p>Al peu de la riera d'Olvan i prop de la masoveria de les Cases hi ha el paratge dels Estrets, un paratge riberenc molt concorregut per la gent d'Olvan que aprofitava els tolls d'aigua per banyar-s'hi, i reunir-se per a fer berenars i fontades. Prop d'aquest indret hi ha un gual conegut amb el nom de 'pas dels carros' per què els carruatges travessaven la riera d'Olvan en aquest lloc quan anaven o tornaven de Gironella.</p> | 08144-165 | A la riera d'Olvan | 42.0495300,1.8995000 | 408929 | 4655861 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54999-p3210336.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55000 | Safareig públic d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-dolvan | XX | L'estructura està malmesa i coberta de força vegetació. | <p>Aquest és l'únic safareig públic del poble d'Olvan; es tracta d'un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d'obra. El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d'obra per aixoplugar-se.</p> | 08144-166 | Darrera la carretera d'Olvan | <p>El safareig d'Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d'aigües al poble. L'aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d'Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d'Aigües d'Olvan i que porta per títol 'Memòria de la portada d'Aigües de la Font del Rull'. Dels diners que van sobrar de la portada d'aigües, l'any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat.</p> | 42.0558900,1.9052400 | 409413 | 4656561 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55000-p3070199.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55001 | Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dolvan-conservat-a-montserrat | XI-XIII | <p>Llibret en pergamí de 26 fulls de text (17,5 x 12,5 cm) que conté la còpia o transcripció de 29 documents, el primer de l'any 889 (Acta de consagració de l'església de Sta. Maria d'Olvan) i fins a mitjans s. XIII. La transcripció és feta, al menys, per quatre mans diferents, les més antiga del s. XI i les més recents del s. XIII (lletra gòtica).</p> | 08144-167 | Monestir de Montserrat | <p>El conjunt de documents relacionats amb l'església de Santa Maria d'Olvan, coneguts amb el nom de 'Cartolari de Santa Maria d'Olvan' o 'Llibre de la fundació de la rectoria d'Olvan' com figura a la portada de l'original es conserva a la Biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montserrat on hi figura com a: 'Manuscrit 886'. El pare arxiver, Marc Teixonera, l'adquirí a un antiquari de Barcelona a mitjans segle XX i des d'aleshores es conserva, en molt bon estat, a la biblioteca de l'esmentat monestir.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55001-foto-08144-167-3.jpg | Física | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Està situat fora del municipi | 91|92|93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 55002 | Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-lametlla-de-casserres | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 47, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials. VALL, P (1999), 'De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de Colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revalorització', Barcelona, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, nº 16.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de filats de l'Ametlla de Casserres es troba situada al bell mig del riu Llobregat i talla el curs del riu sota mateix de l'església de la colònia. Es tracta d'una gran obra d'enginyeria hidràulica construïda entre 1875-1897 que permet derivar fins a 5000 l/seg. d'aigua al canal i d'aquí a la turbina per generar hidroelectricitat. La resclosa té una alçada notable, gairebé cinc metres, és feta amb grans blocs de pedra procedents de la mateixa llera del riu, escantonats i tallats, i units amb ciment.</p> | 08144-168 | L'Ametlla de Casserres | <p>La fàbrica de l'Ametlla es va començar a construir l'any 1858 aprofitant l'estructura i canalitzacions d'un vell molí de finals del s. XVIII- principis del XIX; s'aprofità la primera resclosa, que ja era de pedra, i quan el propietari de la nova fàbrica, Josep Monegal, va obtenir permís, l'any 1875, per aprofitar més quantitat d'aigua del riu (5985 l/seg.)se'n construeix una de nova, 60 m més avall de la primera. L'administració concedí una nova sol·licitud d'aprofitament l'any 1897 que obligà a modificar l'alçada de la presa, les dimensions del canal d'entrada i de sortida. Aquesta obra és la que es manté en l'actualitat i que continua retenint l'aigua del Llobregat i derivar-la cap el rec que la porta a la turbina de la fàbrica..</p> | 42.0479781,1.8723053 | 406677 | 4655719 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p1200292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55002-p2270011.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | El terme municipal d'Olvan per aquest indret passa pel mig del riu, essent la llera esquerra del municipi d'Olvan i la dreta de Casserres. L'inici del canal, tot el seu recorregut i la fàbrica formen part del municipi de Casserres.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55003 | Resclosa de la fàbrica de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-fabrica-de-la-plana | <p>CLUA, J. (1994). 'Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya', tesi Doctoral presentada al departament de geografia Humana de la Universitat de Barcelona (inèdita). CLUA, J. (1995). 'La concessió d'aigües a les fàbriques Monegal i la Plana' a L'Erol núm. 45, p.18-21. CLUA, J. (2001). Les colònies industrials.</p> | XIX | <p>La resclosa de la fàbrica de la Plana, fàbrica desapareguda arran d'un incendi l'any 2000, es troba situada uns 250 metres riu amunt de la colònia Sanglàs o la Plana. És una construcció de pedra i ciment que talla el curs del riu Llobregat amb l'objectiu de derivar les aigües cap el canal o rec que les portava a la turbina de la fàbrica per tal de produir energia elèctrica. D'una alçada que s'acosta als quatre metres, és una obra d'enginyeria hidràulica construïda a finals del s. XIX.</p> | 08144-169 | La Plana | <p>L'administració concedí, l'any 1875, permís d'aprofitament de les aigües del Llobregat a l'empresa de Josep Monegal a partir d'un projecte que contemplava l'aprofitament hidràulic per la fàbrica de l'Ametlla i la de la Plana. Aquesta última era una fàbrica en mans d'una societat anònima en la qual Josep Monegal hi tenia accions. Les obres d'enginyeria van obligar a remodelar i millorar la resclosa i el canal de l'Ametlla de Casserres però també la de la Plana, que de ben segur és d'aquesta època. Un cop finalitzades les obres de construcció de la resclosa i el canal de la Plana, la fàbrica que ja estava construïda es va poder posar en marxa. L'any 1897, amb l'ampliació del cabal, probablement va caldre reforçar la presa i augmentar la profunditat del canal.</p> | 42.0653041,1.8694568 | 406467 | 4657645 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55003-p2280153.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55004 | Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-de-lantic-moli-fariner-dobiols | <p>BOLÓS, Jordi (1985): 'Canalització propera a Obiols', a Catalunya Romànica .XII.El Berguedà, p. 115-116.</p> | XII | <p>Al peu del riu Llobregat i a l'indret de la Plana es troben uns forats excavats a la roca que formen rengleres paral·leles al curs del riu i que semblen correspondre, junt a una canalització excavada a la roca, a les restes d'un antic molí fariner que es va bastir en aquest indret al s. XII. Es tracta d'uns noranta forats escampats al llarg de 40 metres, separats els uns dels altres uns 15 cm; amb un diàmetre de 16 cm i una profunditat de 15 són propers a una canalització excavada a la roca d'una amplada de 40 cm i una profunditat de fins a 50 cm. Aquesta canalització, que seria el rec fa una ziga-zaga. A la riba dreta, en terme del municipi d'Avià, es pot observar aquesta filera de forats; a la riba esquerra, també s'hi localitzen diversos forats però en menor quantitat.</p> | 08144-170 | La Plana | <p>En un llevador de comtes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) de l'any 1125 s'esmenta l'existència d'un molí fariner d'Obiols que era possessió d' aquest monestir i pel qual cobraven un cens anual de tres gallines. Tot sembla indicar que aquest forats a la roca podrien identificar-se amb el molí esmentat a la documentació ja que el lloc on es troben és proper a l'església preromànica de Sant Vicenç d'Obiols.</p> | 42.0532879,1.8731904 | 406758 | 4656307 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55004-p3280510.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. Les imatges 4 i 5 corresponen als forats de la riba dreta, del municipi d'Avià. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 55005 | Gotsenes (o Gotzeneres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gotsenes-o-gotzeneres | <p>SANTAMARIA; Joan: 'Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia', Solsona 1935.</p> | XIII/XIV-XVII | Es troba en procés avançat d'enderroc. | <p>Masia d'estructura clàssica que avui es troba en procés d'enrunament. La vegetació que cobreix les estructures així com l'enderroc del propi edifici dificulta una bona visió de les estructures. Es conserva una alçada destacable dels seus murs fins a nivell de segon forjat. S'observa una planta rectangular formada per més d'un cos, amb un volum principal que sembla el més antic d'origen medieval i altres adossats. Els murs són de carreus, podent ressaltar els de l'estructura principal bastida amb carreus força regulars, disposats a trenca junt. En aquest mateix cos hi podem veure una obertura a nivell de planta primera, que obra al nord, per la façana posterior es correspon amb una finestreta d'arc de mig punt format en un bloc de pedra tallat i polit i un carreu per brancal. D'aquest mateix mur nord, per la cara interior es poden identificar un parell de permòdols de pedra.</p> | 08144-171 | Gotzenes | <p>En el document que recull la dotació del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 1003 s'esmenten els seus límits, l'últim del quals és la riera que passa per Frontanyà (topònim del lloc que més tard és coneix com la Portella) i continua cap a Gotzeneres. Al segle XIV la documentació ja esmenta aquest mas com a Gotzenes i aleshores n'era l'amo Pere Arnau de Gotzenes segons consta en el capbreu del monestir de la Portella. Des d'aquesta data, 1348, desapareix el nom de la família i el mas esdevé masoveria que ja queda deshabitada a començaments del s. XX i que, en aquest moment, presenta un estat llastimós d'abandonament. Deshabitada des de començaments del s. XX.</p> | 42.0797200,1.9035800 | 409310 | 4659209 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p8230129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55005-p3210597.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Prop de la masia hi ha la Bauma de Gotsenes.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 55006 | Tines de Ferreres d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ferreres-dolvan | <p>COROMINAS; R. I COROMIAS, J. 'Les tines excavades a la roca de les Ferreres d'Olvan', a l'Erol nº 65, p.34-37.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></p> | <p>Conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central és molt més gran que les altres dues, que tenen una capacitat similar. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 ml; les mesures de la tina del costat oest són, 1,25 m de diàmetre, 0,90 m d'alçada i 1.100 ml de capacitat; i les de la tina del costat est, 1,15 m de diàmetre, 1,20 m d'alçada i 1.200 ml de capacitat <span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 228-229).</span></span></span></span></span> Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca i disposades paral·lelament al marge d'aquesta, i sota mateix s'hi excavaren unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.</p> | 08144-172 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una concòrdia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li va permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0580500,1.8863100 | 407850 | 4656821 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55006-p1310602.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Els propietaris de la masia de Ferreres van descobrir ocasionalment les tines amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval i fragments de 'tegulae' així com un element de ferro i utensilis de pedra granítica que hom ha identificat com a percussors o elements per a la molta de cereals. Totes aquestes troballes es conserven a la casa Ferreres. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 55007 | Corrandes i dites d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corrandes-i-dites-dolvan | <p>Fitxa d'Etnografia i Folklore. Pobles del Berguedà, Àmbit de Recerques del Berguedà : Fitxa d'Olvan feta per Ramon García (1988).</p> | <p>Corrandes de la literatura oral transmeses de pares a fills i que relacionen els municipis d'Olvan, Gironella i Casserres: 'A Casserres són boniques, i a Gironella garrins, a Olvan són llamineres burladores de fadrins'. 'Si a Casserres són boniques i a Gironella gentils, a Olvan són llagrimoses burladores de fadrins'. 'A Olvan, la tranquil·litat més gran'. 'A Olvan les bruixes hi van i a Gironella s'hi estan' 'A Olvan i a Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra' 'Cal Costa, cal Barbut i Salacruc, tres cases de poc suc'. 'Cal Costa, cal Barbut, Gotzenes i Salacruc, quatre cases de poc suc'.</p> | 08144-173 | <p>Informació proporcionada per Ramon Mª Canudas, Valentí Sans i Ventura Castanyer, a Ramon García l'any 1988 (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà).</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 55008 | Cançó de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-valldaura | <p>SERRA VILARÓ, Joan: 'El cançoner del Calic', l'Avenç, Barcelona 1913, p.74</p> | <p>Cançó recollida per Joan Serra Vilaró a l'obra 'El cançoner del Calic' (1913): 'Mentides diuen la gent; veritats no en diuen gaires: diuen que no tinc galans i en tinc la casa enrotllada. De lluny me miro l'amor que de prop no goso gaire. Trenta-vuit o trenta-nou, a la ratlla de quaranta. No n'estimo sinó un que n'és fill de Valldaura n'és petit i eixerit i bonicot de la cara.'</p> | 08144-174 | Valldaura | <p>El cançoner del Calic fou recollit per Mn Joan Serra Vilaró i editat l'any 1913; recull una bona colla de cançons, la majoria avui perdudes, que aquest pastor de Bagà de principis de segle cantava; es tracta d'una colla de cançons aleshores prou vives però que avui gairebé estan del tot perdudes. La que reproduïm fa referència a Valldaura i és l'única que hem identificat relacionada amb el terme municipal d'Olvan. Per ser tant excepcional, la considerem Patrimoni immaterial.</p> | 42.0801171,1.9421125 | 412498 | 4659213 | 08144 | Olvan | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55009 | Llegenda del castell d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolvan | <p>AMADES, Joan: ''Folklore de Catalunya. Rondallística', Editorial Selecta, Barcelona 1950, p. 1347. BERNADES, E.: 'El castell d'Olvan', dins de 'Llegendes del Berguedà', a l'Erol nº 20, p.20 i 26-27, Berga 1987.</p> | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou recollida per Joan Amades i diu així: 'Els moros se'n volien apoderar i el van tenir voltat durant set mesos lluitant sense no parar mai. La majoria dels defensors havien mort, uns de ferides, altres de cansament i de fam. El senyor del castell estava desanimat i més encara la poca gent que li restava, puix que cada dia els moros eren més i major la seva fúria, mentre que els del castell, anaven perdent gent i forces cada dia. El senyor estava decidit a rendir el castell, i quan va sortir dalt de la muralla per aixecar bandera blanca, va veure dalt del cel una gran creu platejada com d'argent. Va creure que era un avís que el cel li enviava perquè no es donés i seguís lluitant, i així va fer-ho i, com obra de miracle, amb les quatre pedres que tenien els del castell queien sobre els moros com a mosques; aquests van agafar por i van fugir, i el castell restà lliure i salvat. En record d'aquest prodigi el senyor d'Olvan va adoptar pel seu escut una creu platejada damunt d'uns fons de blau cel'.</p> | 08144-175 | <p>La llegenda del castell d'Olvan fou contada per Josep Casals, de Sant Julià de Cerdanyola, l'any 1925 a Joan Amades.</p> | 42.0570838,1.9053018 | 409420 | 4656693 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 55010 | Receptes de cuina de cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptes-de-cuina-de-cal-rosal | XX | <p>Conjunt de nou receptes de cuina registrades a l'Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya, recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996: Arròs amb cranc de riu, canelons, truita de trossets de molles de pa fregit, truita amb mel, tripa i peu de xai, gallina estofada amb figues, conill de bosc amb xocolata i vi blanc, granotes a la paella i bunyols de vent.</p> | 08144-176 | Cal Rosal | <p>Inventari del Patrimoni Etnogràfic de Catalunya: Registre ALIM 164 (nº d'accés 3373), ALIM 172 (nº d'accés 3381), ALIM3387 (nº d'accés 3387), ALIM 179 (nª d'accés3388), ALIM 217 (nº d'accés 3425), ALIM 242 (nº d'accés 3448), ALIM 255 (nº d'accés 3460), ALIM 260 (nº d'accés 3465) i ALIM 272 (nº d'accés 3476), recollides per Toni Massanés i inventariades l'any 1996 per Juan José Caceres.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55011 | Gorg del Garrofí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-garrofi | <p>La riera d'Olvan forma, just a l'alçada del molí de can Llop, un interessant salt d'uns 10 metres que es coneix amb el nom de el gorg del Garrofí. L'indret és un lloc destacat de la riera, ombrívol i frescal, envoltat de paisatge i bosc de ribera.</p> | 08144-177 | Can Llop | <p>El gorg del Garrofí és situat prop de can Llop i del molí del mateix nom. La informació oral indica que en aquest indret i aprofitant el salt natural de 10 metres, s'hi instal·là una roda de pales per fer electricitat per a la casa de can Llop. Avui no en queda res d'aquest enginy.</p> | 42.0453700,1.8941500 | 408481 | 4655405 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55011-foto-08144-177-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55012 | Font de cal Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-llop | XX | L'entorn està poc cuidat i amb força vegetació que cobreix part de les estructures. | <p>Sota la masia de can Llop i al costat del camí que porta al molí hi ha una font que es coneix amb el mateix nom de la casa i del molí. Un senzill broc de llautó facilita la sortida de l'aigua; al costat de la font hi ha un banc de pedra i unes taules, algunes fetes amb rodes del molí. Prop de la font hi ha els safareigs fets amb grans blocs de pedra buidats.</p> | 08144-178 | Can Llop | <p>Aquesta fou fou canalitzada i arranjada, segons figura en una llinda, l'any 1875 per la família propietària de la finca de can Llop. Anys enrere, aquest paratge estava molt ben cuidat i era tradicional que la gent de Gironella hi anessin a fer 'ouades' després de Pasqua i fontades el dimarts de la Festa Major.</p> | 42.0444200,1.8906300 | 408188 | 4655303 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55012-p1170139.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 55014 | Festa Major d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolvan | XIV-XX | <p>La Festa major d'Olvan es celebra el primer diumenge d'agost i té una durada de cincs dies. Inclou un programa variat d'actes (ball, concert, sardanes, concursos i competicions). Antigament es celebrava el cap de setmana que coincidia amb la Mare de Déu d'Agost, patrona de l'església parroquial d'Olvan.</p> | 08144-180 | Nucli d'Olvan | <p>Tot i que no tenim notícies concretes sobre els orígens de la Festa Major d'Olvan és possible que els seus orígens es situïn, com la resta de festes majors de Catalunya, a la baixa edat mitjana. En el cas d'Olvan és una festa tradicional del calendari festiu que ha anat perdent el seu caràcter religiós i que és organitzada per l'Ajuntament d'Olvan.</p> | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Fotografies web d'Olvan (www.olvan.cat), autor Lluís Fernández. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 55015 | Festa Major de Cal Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cal-rosal | <p>J. BUSQUETS: Cal Rosal, a 'Suplement nº 1, l'Erol, Berga, 2002.</p> | XX | <p>La festa Major de Cal Rosal té lloc el primer cap de setmana de juliol i té una durada de cinc dies; els actes festius són variats (balls, concursos, ballets, havaneres, etc.) i s'organitza des de la comissió de festes.</p> | 08144-181 | Cal Rosal | <p>La Festa Major de cal Rosal va néixer a finals del s. XIX i s'organitzà a partir del nucli industrial que formava la colònia, tot i que aquesta creix al peu del Llobregat i en tres termes municipals, el d'Avià, el de Berga i el d'Olvan. En l'actualitat, organitzada per una comissió de festes de cal Rosal, viu una de les seves etapes més esplendoroses.</p> | 42.0707900,1.8697300 | 406497 | 4658254 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 55016 | Diada nacional de l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-nacional-de-l11-de-setembre | <p>https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html</p> <p> </p> | XX | <p>Olvan celebra la diada nacional de Catalunya amb una ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, situat a la zona esportiva del nucli d'Olvan, i el cant col·lectiu de l'himne nacional. Al nucli de Cal Rosal també es realitza un acte institucional d'homenatge i ofrena floral, en aquest cas al Monument Diada 11 de setembre.</p> | 08144-182 | 42.0574800,1.9068800 | 409551 | 4656736 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La imatge correspon al cartell oficial dels actes de la Diada de l'any 2020 (Font: https://www.olvan.cat/turisme/festes-i-fires/diada-11-de-setembre-2020.html#prettyPhoto) | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55017 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan-0 | XX | <p>El poble d'Olvan celebra la revetlla de Sant Joan amb una festa que s'inicia al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó. La persona més gran del poble encén la foguera i tot seguit es llegeix el pregó. La festa continua amb una xocolatada i amb la beguda d' herbes remeieres.</p> | 08144-183 | Olvan | 42.0569100,1.9069700 | 409558 | 4656673 | 08144 | Olvan | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Les imatges són de la web d'olvan (www.olvan.diba.es) i l'autor és Lluís Fernández | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 55019 | Pou del Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-sant-salvador | <p>BUSQUETS (2002): Notícies històriques i arbre genealògic del Ballaró a partir del seu arxiu documental (inèdit)</p> | XVIII | Es conserva part de l'estructura però amb signes de deteriorament i molt coberta de vegetació. | <p>El pou es va construir adossat a la façana de tramuntana de la masia; presenta una planta circular amb un diàmetre de 100 cm aproximadament i una profunditat de 5 m. La seva fàbrica és composta per grossos carreus ben tallats i units amb morter de calç. Els elements de sosteniment i suport de la politja han desaparegut. L'accés al pou es realitzava per mitjà d'una petita finestra, avui molt deteriorada, la qual conserva els muntants de pedra sorrenca, l'ampit i els golfos de ferro per tancar-la. Per les característiques i la tipologia es tracta d'una obra de factura moderna, probablement de finals del segle XVII o començaments del XVIII. Actualment l'estructura es troba molt coberta de vegetació, fet que en dificulta la seva visió.</p> | 08144-185 | Riera de la Riba -Mas Sant Salvador | <p>Tot i que el mas i capella de Sant Salvador deuen tenir el seu origen a l'edat mitjana, la primera referència històrica de Sant Salvador és en un manual de notari de Gironella, on s'explica que Joan de Pinós, administrador del monestir de Sant Pere de la Portella, el desembre de 1545 establí el mas Sant Salvador a Bartomeu del Ballaró, d'Olvan. Des d'aquella data la masia ha estat vinculada al Ballaró. L'agost de 1689 Rafael Canudas, amo del Ballaró, deixà aquesta propietat a la parròquia d'Olvan per tal que resessin sufragis per la seva ànima. El 1918 Àngel Canudas recuperà la masia del Bisbat de Solsona i actualment continua unida al Ballaró.</p> | 42.0653041,1.9180477 | 410487 | 4657593 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55019-p31402490.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Aquest element arquitectònic es troba força deteriorat per l'abandonament de la masia a causa de l'incendi de l'any 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||
| 55020 | Element petri de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-petri-de-la-tor | <p>Es tracta d'un element immoble excavat en una roca propera a la masia de la Tor. Té forma quadrangular i consta d'un petit rec a la part superior; probablement en aquest espai s'hi encastava algun enginy que aprofitava com a paret la mateixa roca. Tot i que es fa difícil interpretar la seva funció, podria tractar-se d'un forn per a fer oli de ginebre, semblant, encara que més rústec, al que s'ha trobat prop de la masia cal Roig.</p> | 08144-186 | La Tor | <p>El nom de la masia desorienta una mica ja que Tor, normalment, és un topònim relacionat amb torra i aquesta casa ni per la seva situació geogràfica ni per la seva estructura no sembla que hagi de correspondre a cap de les antigues torres de defensa d'època medieval. Amb tot, la masia és documentada, al menys, des de l'època baixmedieval i més concretament des del s. XV. Jaume de la Tor era, l'any 1445, un dels cònsols de l'exterior de la Vila de Gironella. Sembla que al segle XVI compraren aquesta propietat als Fuives, amos d'una altra casa de pagès veïna.</p> | 42.0771300,1.9187600 | 410562 | 4658905 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/55020-p1280173.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 88291 | Rellotge de sol de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ferreres | <p>https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742</p> | Mostra algunes parts lleugerament deteriorades. | <p>Rellotge de sol de vareta, situat a la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-oest. Les línies horaries són de 9 a 6, amb línies llargues fins la vareta per les que marquen les hores i línies més curtes per a les mitges hores. Els nombres són indicats en xifres romanes incises en el suport.</p> <p>El rellotge es mostra a mode de plafó lleugerament sobresortit del pla de la façana; el perfil per sota les xifres és decorat amb formes corbades combinades amb altres menors angulars. </p> | 08144-187 | Masia Ferreres | 42.0571847,1.8813539 | 407438 | 4656730 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88291-p3120453.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 4873.Sota el rellotge hi ha un plafó amb un sagrat cor.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 88292 | Rellotge de sol de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-maria-dolvan | XX | <p>El rellotge de sol de l'església parroquial de Santa Maria d'Olvan està situat a la façana principal, a la part superior de l'extrem de llevant. Es tracta d'un rellotge de sol de vareta format per un plafó quadrangular, aparentment de material ceràmic. És del tipus vertical declinant amb els nombres en xifres romanes del 6 al 1, únicament amb línies que marquen les hores. Decorativament, a la part superior hi ha el dibuix d'un sol amb cara, al centre de la qual hi ha incertada la vareta, i del qual surten diversos raigs. A la part inferior del sol hi ha una inscripció que indica '*JO SENSE SOL Y TU SENSE FE NO VALEM RE*'. Aquesta frase i les números romans mostren restes de decoració pictòrica de coloració verdosa.</p> | 08144-188 | Plaça de l'Església, 1 | 42.0571985,1.9052852 | 409419 | 4656707 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88292-pb010076.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 88928 | Resclosa de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-metre | <p>SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa.<br /> SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30.<br /> VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo.<br /> TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial.</p> | XIX-XX | <p>La resclosa i l'inici del canal de la fàbrica de Cal Metre es situa uns 550 metres riu amunt des de l'entrada del canal a la fàbrica, es tracta d'una resclosa de planta lleugerament corbada a l'extrem de llevant de la qual hi ha les comportes que regulen l'entrada d'aigües al canal. A l'inici del canal hi ha tota la infraestructura i maquinària de control de la comporta de pas de l'aigua. La part est de la resclosa i els primers metres del canal es troben dins el terme municipal de d'Olvan i meitat oest de la resclosa al terme de Casserres. El canal és de murs de pedra i formigó, amb tot un seguit de contraforts de suport.</p> <p>El tram del canal que es troba dins el terme municipal d'Olvan és d'uns 188 metres, la resta forma part del municipi de Gironella.</p> | 08144-189 | Al costat de la carretera C-16z | <p>L'agost del 1862 Ramon Alsina Postius, presentà el projecte de Josep M. Folch Brosa per la reforma del molí de Gironella i per l'establiment d'una fàbrica de filats al mateix indret; el projecte contemplava no modificar l'alçada de salt útil existent del molí, 4,79 metres, però si que sol·licitava una regulació de l'amplada d'entrada del canal de 4 metres. La petició fou concedida el 1864. Posteriorment, el 1872, es féu sol·licitud de reconstrucció de la presa i eixamplament del canal. Dos anys més tard es sol·licitar modificar el punt de desguàs tot augmentant el salt; assolint la llargada de canal de desguàs actual; la concessió no es donà fins el 1879. Encara el 1898 es documenta una nova petició, en aquest cas el projecte és per la construcció d'una presa nova de pedra, a més d'augmentar-ne l'alçada i també la del canal.</p> | 42.0404187,1.8785010 | 407178 | 4654872 | 08144 | Olvan | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88928-p1170101.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La resclosa i inici del canal de Cal Metre es troba dins el terme municipal d'Olvan, per bé que en una petita franja de territori que forma part del terme municipal a la zona sud-oest, entre els municipis de Casserres i Gironella, prop d'aquesta darrera població on hi ha situada la fàbrica de Cal Metre. Trobant-se situats aproximadament a uns 550 metres al nord del poble de Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 88938 | Pont vell de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-la-carretera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BUSQUETS, J. (2002): 'Cal Rosal, un poble original', a l'Erol , Suplement núm. 1.</p> <p>LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | XIX | <p>El pont de la carretera a Cal Rosal, o pont antic de la colònia Rosal, és un pont de tres ulls, compta amb un gran arc rebaixat al centre d'uns 21 m de llum i, simètricament, un altre arc a costat i costat, ambdós de mig punt i d'uns 8 m. A cada extrem de l'obertura central hi ha unes pilastres que sobresurten del pla de l'estructura, reforçant l'obra, i que per la part inferior, vers l'intradós de l'ull central, mostren un acabat arrodonit. El conjunt de l'obra és de fàbrica formada per carreus de pedra ben tallada i polida, especialment als arcs i pilastres, en aquest cas els carreus es troben disposats a trenca junt; a la resta dels murs, el material és més bast. En origen les baranes eren massisses de pedra, actualment només es conserva en el coronament de les pilastres. La llargada del pont és d'uns 50 metres.</p> <p> </p> | 08144-190 | Cal Rosal, pont de la carretera C-16z . | <p>L'any 1858 els germans Anton, Ramon i Agustí Rosal van fundar la fàbrica tèxtil de la colònia Rosal, tot i formar part de Cal Rosal, es troba al territori que és municipi de Berga, just a tocar al límit amb Olvan, a l'altra banda del pont de l'antiga carretera. De fet, la carretera de Manresa a Berga es va acabar de construir el 1864, tot i això, el pont és posterior. Va ser projectat el 1876 per l'enginyer de camins, Victoriano Felip; consta que es va començar a construir el 18 de març de 1877 i que es devia finalitzar uns dos anys més tard (LACUESTA, R. i GONZALEZ, X.: 2008, pàg. 55).</p> | 42.0725035,1.8693349 | 406466 | 4658444 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88938-pb150017.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El paviment i baranes han estat substituïdes al llarg dels anys. Aquest pont es troba a la partió del límit municipal entre Olvan i Berga, delimitat pel riu Llobregat, formant part dels dos municipis. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 88939 | Tina de Cal Marceló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-marcelo | <p>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</p> | La vegetació cobreix part de les estructures | <p>La casa de Cal Marceló es troba bastida damunt una codina en la qual s'hi conserven les restes d'una tina de vi. Aquesta, està situada a la part superior i en un extrem de la mateixa codina on hi ha la casa. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i la tina, avui reomplertes de terra i vegetació. La tina és de planta circular i té un diàmetre de 2,20 m, es calcula que la seva capacitat total és de 8.000 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 216-217). En connexió amb la tina trobem el follador, on s'aixafava el raïm, es tracta d'una cavitat també de forma cilíndrica de poca profunditat. A l'extrem oest de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa i la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos, alguns potser corresponents a caps de biga que són testimoni de l'existència d'antigues estructures construïdes en aquest indret.</p> | 08144-191 | Cal Marceló | <p>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Marceló correspon amb les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </p> <p> </p> | 42.0520231,1.9059913 | 409470 | 4656131 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88939-p2200287.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 88940 | Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastret-1 | XIX | <p>Masia situada als afores del nucli urbà d'Olvan, prop del barri de Serra-seca que es troba a l'extrem nord-oest del poble. Es tracta d'un edifici bastit aprofitant el desnivell d'una codina, fet que determina que les seves façanes tinguin diferents alçades visibles; tres nivells pel costat sud i llevant, i dos a la façana orientada a l'oest, on trobem un dels accessos a l'interior, directe al nivell de planta primera. La façana de llevant compta amb un altre accés a l'interior format per una obertura amb muntants de pedra picada i llinda en arc rebaixat de maó massís disposat de pla. En conjunt l'edifici és de murs de paredat comú, amb les carreus més o menys escairats a les cantoneres, i les obertures, majoritàriament amb maó massís en els seus emmarcaments, predomina la llinda plana de maó amb arc rebaixat per sobre. També destaca una obertura central al darrer nivell, situada sota el carener, i de llinda en arc rebaixat. L'edifici compta amb altres annexes i coberts propis de les cases de pagès.</p> | 08144-192 | <p>Cal Sastret es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d'Olvan trobem l'anotació 'Sastret' i hi consta registrat 'Ramon Pujol'.</p> | 42.0578999,1.9018850 | 409139 | 4656788 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-pb150265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88940-p3130139.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la mateixa codina on hi ha bastida la casa es conserven les restes d'una antiga tina de vi.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 88973 | Fàbrica del Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-rovira | XX | <p>La fàbrica de Cal Rovira està formada per diversos volums agrupats adoptant una planta allargada tendint a forma rectangular. Les estructures estan bastides adaptant-se al terreny en desnivell fet que determina una disposició esglaonada d'aquestes. El conjunt té orientació nord-oest a sud-est, seguint l'orografia del terreny, està constituït per diverses naus industrials que envolten un edifici de major alçada destinat a habitatges, situat a la part central. El cos de l'edifici d'ús residencial consta de planta baixa, dos plantes pis i unes golfes, té accés a peu de carrer per la façana de llevant; està bastit en maó massís vist, tot i que actualment la superfície de la paret de la planta baixa està arrebossada. Mostra una façana amb obertures distribuïdes regularment amb la porta d'accés l'eix central, al centre de la planta baixa, destaca la tarja de damunt la porta amb una reixa de ferro forjat amb la data 1914; a banda i banda de la porta, obertures simples. A les plantes superiors, a l'eix central obertures que conformen petites finestres i a costat i costat, balcons. Es tracta de balcons amb voladís, als quals obren dues portes en cadascun d'ells, destaca la decoració en motllura, força simple, però junt amb les baranes de ferro amb volutes a la part inferior aporten un toc decoratiu al conjunt de l'edifici. A la part superior tot un seguit de petites obertures en forma d'òcul per il·luminar i ventilar les golfes. El petit ràfec de la teulada mostra una disposició dels maons conformant una franja geomètricament ornamental. La teulada de l'edifici és a dos vents amb el carener seguint l'orientació del conjunt dels volums de nord-oest a sud-est, excepte cos posterior amb el carener perpendicular a la resta.</p> <p>Les naus són d'un o dos nivells, en general, amb les parets revestides; destaca la façana de migdia de la nau de l'extrem més sud, amb un gran finestral situat sota el carener i emmarcats en maó massís en llinda en arc molt rebaixat. La presència del maó també és visible en ampits de finestres i al ràfec de les naus on combinat amb teula aporta un toc decoratiu. </p> | 08144-193 | <p>La fàbrica de Cal Rovira, també coneguda amb el nom de la fàbrica de Ca l'Arenys, era una fàbrica de telers que es dedicava majoritàriament a la producció de teixit de roba de la llar, sobretot per estovalles. Molt probablement la data de construcció sigui entorn a la data indicada de 1914 que podem veure damunt la porta d'accés a l'edifici residencial. Les matrícules industrials, conservades a l'Arxiu Municipal d'Olvan, compten amb referències des de principis dels anys vint del segle XX. Els propietaris, la família Rovira, van tenir altres negocis a la casa del carrer de Berga (botiga de queviures, forn, transportistes,..). El cognom del propietari donava nom a la fàbrica per bé, que el lloc també era denominat com Cal Parretxo.</p> | 42.0562947,1.9038582 | 409300 | 4656607 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/88973-pb150272.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89000 | Tines de Cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-sastret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Terra i vegetació cobreix part de les estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Sastret es troba bastida damunt una codina a pocs metres al sud de la qual s'hi conserven les restes de dues tines de vi; situades una al costat de l’altra, tot compartint follador. Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Pel que fa a les tines, totes dues són de planta circular, la més gran té un diàmetre de 1,80 m i es calcula que la seva capacitat total és de 2.600 litres, i pel que fa a la tina del costat més nord, té un diàmetre de 1,35 m i una capacitat total relativa de 1.950 litres (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 224-225).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'extrem est de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem els forats de cadascuna de les boixes respectivament; en el cas de la tina més gran, amb la cubeta de decantació. En el mateix pany de roca hi ha altres encaixos i una filera de rebaixos picats a la roca, a manera de graonat erosionat pel pas del temps. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-194 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina de Cal Sastret correspon a les tines amb follador, formades per dos dipòsits circulars a tocar i comunicats; es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0577608,1.9016720 | 409121 | 4656773 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89000-p3130156.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'una tina medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89001 | Tina de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-sant-marti-de-minoves-o-de-llavaneres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>-COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017): Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes es troben en part cobertes de terra i vegetació, a més, estan afectades per l'erosió. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el turó rocós i allargat on es troben les restes de l’antic poblat i de l’església de Sant Martí de Minoves o de Llavaneres, es localitzen també les restes d’una tina al costat de llevant, més concretament a la part sud-est i a pocs metres de les restes que s’atribueixen a l’església. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt d’estructures negatives excavades a la mateixa roca, en un extrem de la codina per tal d’aprofitar el desnivell de la mateixa i facilitar-ne la construcció. Concretament, s’identifica el rebaix del follador, de planta irregular, tendint a rectangular, amb el canal que connecta amb la tina; aquesta és de planta circular, avui reomplerta de terra. Les mesures de la tina són 1,70 m de diàmetre, una alçada aproximada de 50 cm i una capacitat d’uns 1000 litres aproximadament. Per les característiques que mostra, els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg.223) referencien la tina com a tinardó. Al peu del tinardó, hi ha un rebaix on s’observa el forat de la boixa. També s’observen alguns altres forats, encaixos i rebaixos, força erosionats pel pas del temps, com un trencaaigües al costat est del tinardó. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El follador correspon a l’espai on s’aixafava el raïm, el most del qual fluïa cap a la tina, en aquest cas, tinardó, del qual es considera que es trascolava a la tina de fermentació, que podria es creu que podria correspondre a la tina o cup situat metres més avall, al peu d’altres restes d’estructures de murs que poden correspondre al poblat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al pla de la roca hi ha les estructures negatives excavades corresponents al follador i les dues tines, avui totes reomplertes de terra i vegetació. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 1,03 m de diàmetre i de profunditat no calculada, generalment de poca fondària. Aquest es troba situat més o menys centrat entre les dues tines i a pocs centímetres d’ambdues; degué ser emprat per ambdues tines. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>(COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 222-223).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-195 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els germans Ramon i Jaume Corominas Camps (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017, pàg. 164) exposen que, aquest tipus de vestigis de tines excavades a la roca, es localitzen en una franja geològica de territori molt específica, on trobem un tipus de codines fàcils de buidar i impermeables; de la zona objecte del seu àmbit d'estudi, concretament es situen en una franja que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. El tipus de tina amb follador, formada per dos dipòsits a tocar i comunicats, es consideren els tipus més antics d'establiments vinícoles d'aquesta tipologia de tines excavades a la roca. Tot i que la cronologia és incerta, consideren que podria tractar-se d'estructures d'època medieval. Segons apunten, podrien tenir els seus orígens a la baixa edat mitjana, quan també es podria haver generalitzat el seu ús, i fins als segles XV o XVI, període en que es comencen a substituir per tines amb brescat, sense follador. En aquest sentit, en època moderna, del segle XVI al XVIII, es generalitzarien les tines sense follador, les qual en el darrer període l'interior era cobert amb els coneguts cairons ceràmics amb acabat vidriat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0776157,1.8858759 | 407843 | 4658995 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310364.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310368.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89001-p1310427.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons els germans Corominas (COROMINAS, R.; COROMINAS, J.: 2017), referenciats en la bibliografia, es tracta d'un tinardó d’època medieval; les referències i detalls de mesures han estat obtingudes a través de la mateixa font bibliogràfica.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89002 | Ca l'Esqueller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesqueller | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia situada a les afores del nucli urbà d'Olvan, a uns 350 metres en línia recta a l’est del poble. La casa és de planta rectangular, consta de tres nivells, planta baixa, pis i golfes; té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada al sud-est. En el frontis principal, les obertures estan distribuïdes regularment a partir de tres eixos verticals. Pel que fa a les obertures, la planta baixa trobem la porta d’accés amb llinda de biga de fusta sobre muntants de maó massís, flanquejada per petites finestres, també de llinda de fusta però brancals de carreus. A nivell de planta primera trobem tres obertures senzilles, amb la mateixa configuració, cadascuna conforma un balcó sense voladís, amb barana de ferro amb barrots decorats a partir de girs de la barra junt amb peces que defineixen volutes a la zona central. Al darrer nivell, sota el carener, hi ha una gran obertura a manera d’eixida que obra a les golfes, formada per tres arcs de mig punt separats per columnetes, tot fet de maó massís, i amb <span>barana</span> cegada, també en maó; per contra, els muntants dels extrems són de carreus poc visibles per l’arrebossat parcial que els cobreix. A més a més, a nivell de les golfes, també hi ha una obertura de finestra a banda i banda de la galeria, en aquest cas de tipus molt senzill. Els murs són de paredat comú amb cantoneres de pedra força escairada i picada. Els murs estan coberts parcialment per un arrebossat senzill.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa compta amb diversos annexes, coberts i altres construccions pròpies d’una masia i explotació agropecuària, alguns d’època recent. La masia havia tingut un edifici destinat a masoveria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-196 | 42.0567303,1.9011913 | 409079 | 4656659 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89002-pb150289.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||||
| 89003 | Cal Cussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cussa | XVIII-XIX | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui conformada bàsicament per un volum que defineix l’estructura de casa. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular, consta de planta baixa i una planta superior; actualment reformat, <span>fet que pot haver modificat alguns elements</span>. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. En aquesta façana trobem la porta d’accés, de llinda plana de biga de fusta sobre muntants de carreus escairats i més o menys polits, i al seu costat nord, una petita finestreta de llinda de pedra. Destaca l'eixida de la planta primera, a mode de terrat cobert, situada a l'angle sud tot obrint a dues façanes, a sud-est i sud-oest. La resta d’obertures són senzilles i sense elements remarcables, algunes resultat de la recent remodelació. Gran part dels murs són de paredat comú amb les cantoneres de carreus escairats i polits; alguns murs són bastits amb maó i altres presenten les superfícies revestides amb morter. L’actual edifici és el resultat de les reformes i modificacions recents, tot i que es pot observar que les traces d’antigues ampliacions així com restes d’annexes. </span></span></span></span></span></p> | 08144-197 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Cal Cussa es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència 'Casa Cussas' en la qual hi figura registrat 'Domingo Soler'. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0507257,1.8962708 | 408664 | 4655998 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170277.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89003-p1170294.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89004 | Casanova de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-ferreres | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Masia formada per diversos edificis que defineixen el conjunt de l’explotació agropecuària. L’edifici principal, el de la casa, és de planta essencialment rectangular per bé que amb diversos cossos i volums annexats al costat sud-est, corresponents a coberts, pallers, corts i altres annexes, junt amb altres estructures no adossades. La casa consta de planta baixa que havia estat destinada al bestiar i magatzem, la planta primera a habitatge i la planta superior o golfes, disposada sota coberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-est, el carener es troba lleugerament desplaçat de l’eix central de la façana, segurament responent a modificacions i ampliacions realitzades a l’edifici al llarg dels anys. D’aquesta façana principal, destaca l’obertura principal de llinda en arc rebaixat feta en maó massís disposat de pla sobre brancals, de pedra en un costat i de maó en l’altre. A la planta pis, trobem dues obertures de finestra de tall rectangular, tot i que damunt la llinda conserva uns arcs rebaixats, probablement com a arcs de descàrrega, al costat de llevant hi ha la traça d’una tercera obertura totalment cegada amb el mateix material que configura el mur. Al darrer nivell, situada en l’eix de la porta, hi ha una gran obertura de llinda en arc de maó de pla quasi de mig punt i amb barana a l’ampit. Destaca que els murs de la planta baixa són bastits amb maó i paredat comú, i a partir del forjat de la planta baixa amb maó massís. A les façanes laterals la majoria d’obertures són de formació senzilla; a la façana del costat més de llevant hi destaca la diferent disposició del maó en els murs, i una gran obertura a mode d’eixida al nivell de les golfes. De la resta de volums, destaca el de la part posterior, de menor alçada, i de murs essencialment de pedra, que podria correspondre a l’estructura més antiga de la casa. Altres annexes dels pallers i coberts, mostren diferents tipologies de materials i d’acabats dels murs i cobertes, responent a les diferents cronologies constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-198 | Al sud-oest del nucli d'Olvan | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Casanova de Ferreres es tracta d’una masoveria de la masia de Ferreres, una de les grans propietats del municipi d’Olvan. Les diferents estructures que configuren la masia i les característiques dels seus acabats indiquen que ha experimentat diferents modificacions i ampliacions al llarg dels anys. Documentalment, consten notícies de mitjans del segle XVIII, concretament 1744, que fan referència a la divisió de la propietat i heretat de la Casanova d’Olvan. Altres referències posteriors les trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan consta la menció a la Casanova de Ferreres en la qual hi consta registrat José Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0489421,1.8956445 | 408609 | 4655800 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89004-p1170336.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89005 | Riera de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-portella | <p><span><span><span><a href='http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf'>http://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/03_el_medi_hidric_a_catalunya/03_zones_protegides_i_habitats/06_reserves-naturals-fluvials/Llobregat/11RNF_Caocalera_Riera_Portella.pdf</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF'>https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html#param=param&text=Reserves%20naturals%20fluvials&color=vermell&background=topo_ICC&BBOX=151025.229358,4485000,642974.770642,4752000&layers=AIGUA_RNF,AIGUA_HABITATS_RNF</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx'>https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/Catalogo-Nacional-de-Reservas-Hidrologicas/informacion/cuencas-internas-cataluna/cabecera-riera-portella/default.aspx</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2007/07/16/pdfs/A03151-03189.pdf</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>La riera de la Portella neix al municipi de la Quar i entra al terme d’Olvan per la zona nord, creuant vers la zona central-nord i fins l’extrem oest, tot desaiguant al Llobregat, a l’alçada de la Plana, constituint un dels afluents de la riba esquerra del Llobregat. Amb una longitud total aproximada de 6,10Km dins el municipi d’Olvan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Discorre per una vall més aviat fonda i estreta, amb un recorregut sinuós, amb diversitat de corbes tot conformant alguns meandres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat no ser una riera molt cabalosa, té un constant i remarcable flux d’aigua. Fet palesat, amb la presència de diversos pantans en el seu recorregut, com el pantà de Fuïves i el de Minoves, amb finalitat d’acumulació d’aigua per ús de la població de Gironella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la riera, la seva capçalera, està inclosa en la declaració de “Reserves naturals fluvials de Catalunya” sota la denominació “Capçalera de la riera de la Portella” (amb el Codi ES100RNF100006) formant part de les conques internes de Catalunya, dins la tipologia de rius de muntanya mediterrània calcària. La reserva abasta des de la capçalera de la riera fins a la cua del pantà de Fuïves, amb una longitud total de la reserva de 4,91 km que discorren entre els dos termes municipals indicats, La Quar i Olvan. En aquest sentit, la descripció que ressenya la fixa de la reserva de l’Agència Catalana de l’Aigua aporta el següent detall: “La reserva transcorre dins l’espai protegit de la Serra de Picancel, des de l’inici de la massa d’aigua fins a la cua del Pantà de Fuïves. Es tracta d’un curs de règim permanent amb una gran riquesa florística. L’ecosistema forestal format per boscos mixtos de pi roig (<em>Pinus sylvestris</em>) i roureda (<em>Quercus faginea, Q. pubescens, Q. rotundifolia</em>) conflueix amb el bosc de ribera amb abundància principalment de freixes (<em>Fraxinus excelsior, F. angustifolia</em>) i sargues (<em>Salix eleagnos, S. purpurea</em>). A primera línia trobem una estreta franja de joncedes (de <em>Scirpus holoschoenus</em>) i prats inundables, i de manera puntual també alocars (<em>Vitex agnus-castus</em>), però només en aquells llocs on el substrat deixa arrelar ja que aquest presenta un elevat percentatge de la llera amb afloraments de la roca mare. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una reserva amb poques pressions antròpiques llevat de les pistes forestals i la pastura, molt puntualment, motiu pel qual l'aigua i l’ecosistema aquàtic presenten un bon aspecte i molt bona qualitat.”</span></span></span></p> | 08144-199 | <p><span><span><span>La inclusió de la capçalera de la riera com a reserva fluvial es realitzà en el marc del Reglament de la planificació hidrologia (Reial Decret 907/2007), en el qual, resumidament, es defineixen les reserves naturals fluvials com a masses d’aigua de la categoria riu amb escassa o nul·la intervenció humana i que presenten un alt grau de naturalitat, amb la finalitat de ser preservades sense alteracions i conservant els seus valors naturals, segons article 22 del Reial Decret 907/2007, de 16 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya estableix 38 reserves, que formen part de 34 masses d’aigua.</span></span></span></p> | 42.0744295,1.9037554 | 409317 | 4658622 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p3210610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89005-p1310650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La vall de la riera de la Portella és un espai de connexió natural i xarxa de comunicació històrica. A la capçalera de la riera s’hi localitza el monestir de Sant Pere de la Portella (municipi de la Quar), una antiga quadra i abadia benedictina fundada pels volts de l’any 1000; a la zona també s’hi ubica el desaparegut castell de la Portella, inicialment, centre de la senyoria del llinatge. La nissaga entroncà amb els Fenollet, vescomtes d’Illa, els quals al 1369, vengueren les possessions de la Portella i Lluçà a la baronia dels Pinós, senyors de l’alt Berguedà, que potenciarien Gironella com a centre de la baixa baronia en detriment d’Olvan. A nivell de patrimoni natural, malgrat gran part de la vall de la riera es veié enormement afectada pels incendis forestals de l’any 1994, la seva vàlua en termes d’interès fluvial i natural dins el municipi són destacables. En aquest sentit, especialment cal referir-se al tram superior que conforma la reserva natural fluvial (incloent la part inicial que forma part del veí municipi de la Quar) i, d’altra banda, al pantà de Fuives, una zona humida d’especial interès no catalogada. Les coordenades (UTM ETRS89 31 N) de l’inici de la reserva natural fluvial al terme municipal de la Quar són X: 412.067,40 – Y: 4.661.716,13, i del punt final, al terme d’Olvan, N: 409.325,82 – Y: 4.658.943.04.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||
| 89006 | Font de Ca la Manela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-manela | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’una font bastant coneguda per la gent de la població veïna de Gironella pel fet de trobar-se propera a aquesta població, prop del límit del terme municipal d’Olvan per aquest costat. La font té la surgència en el marge que es troba sota la carretera C-1411z, prop de presa de la fàbrica de Cal Metre, i molt propera al nivell de l’aigua. A la part baixa del marge i talús de la carretera trobem un petit frontal de tosca i vegetació en el qual hi ha un tub pel qual brolla l’aigua de la font. Un regueró condueix l’aigua vers el Llobregat, que discorre al peu mateix de la font.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-200 | 42.0409530,1.8785029 | 407179 | 4654931 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89006-p1170075.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 89166 | Ca l'Escolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescola-4 | XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta, a ponent, al carrer d’en Riba i la façana posterior un espai particular d’horts i jardins. Es tracta d’una de les grans cases del nucli antic d’Olvan. Consta de planta baixa, planta primera i planta segona, la coberta és a dos vessants amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. El frontis principal compta amb una gran portalada d’accés a l’interior, feta de grans dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus disposats en encadellat. Al costat sud de la porta hi ha una obertura de llinda plana monolítica sobre muntans de carreus de pedra, tot amb els angles treballats al biaix; a planta primera trobem tres finestres totes també de llinda plana monolítica i brancals de pedra, dues de les quals de mides similars i amb un mateix tractament dels carreus. D’aquestes dues la finestra situada just damunt la porta adovellada, té una inscripció gravada a la llinda que indica la data 1582. La tercera finestra mostra un acabat lleugerament diferent, podent correspondre a una obertura de cronologies posteriors. El darrer nivell és el resultat d’obres contemporànies de reforma i ampliació, en el qual es construïren un seguit d’obertures a manera de galeria de finestres, aquestes emmarcades amb maó massís i de llinda d’arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-202 | Carrer d'en Riba, 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Tal i com consta en una llinda d’una finestra de la casa, aquesta pot datar del segle XVI, concretament del 1582. Aquell primer edifici renaixentista hauria estat modificat i ampliat al llarg dels segles. Fonts orals citen que la casa era anomenada com a Cal Gabarrós, que de fet és el nom que rep la casa veïna del costat nord, degut a que ambdues eren d’una mateixa propietat; sembla que durant uns anys va anar emprant el nom de Ca l’Escolà i Ca l’Escolanet, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568339,1.9053246 | 409421 | 4656666 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89166-pb010259.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat del portal d’accés hi ha un plafó ceràmic encastat al mur que indica el nom de la casa i l’any que consta a la llinda de la finestra de damunt la porta, “CAL ESCOLÀ” (1582)”.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89167 | Cal Gabarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarros | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble situada en una parcel·la de cap de carrer, fet que afavoreix que pugui disposar de diverses façanes i obertures a tres bandes. Es tracta d’una casa de planta baixa, planta primera i segona, i golfes, té coberta de teula àrab a dos vessant amb el carener perpendicular a l’eix del carrer. De la casa destaca sobretot la façana oest, la qual afronta al carrer d’en Riba, on podem veure el material constructiu fins a nivell planta primera, la resta és resultat de reformes i ampliacions posteriors. Es tracta de murs de pedra, formats per carreus més o menys regulars junt amb algunes pedres de tall més irregular, i a la cantonera carreus bens escairats. A la planta baixa hi ha una portalada d’arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida sobre muntants de carreus, tot amb els angles treballats al biaix. Damunt la porta d’accés una finestra també de carreus i llinda plana monolítica, d’acabat similar a la porta principal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-203 | Carrer d'en Riba, 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada a la zona central del poble d’Olvan a poca distància de la rectoria i de la mateixa església parroquial de Santa Maria. Fonts orals citen que la casa junt amb la casa veïna del costat, avui anomenada Ca l’Escolà, eren d’una mateixa propietat, sembla que durant temps ambdues havien rebut el nom de Cal Gabarrós i que posteriorment la del veïna va anar reben el nom de Ca l’Escolanet i Ca l’Escolà, per finalment acabar adoptant aquesta denominació. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568945,1.9053366 | 409423 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89167-pb010285.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és coneguda amb el nom de Cal Nen i també de Cal Gabarrós.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89168 | Ca l’Oli / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli-ca-lelies | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la que és cap de carrer, fet que permet tenir diverses façanes que afronten a via pública i en part entre mitgeres. Pel costat nord, la façana principal obra a la plaça Major, per ponent al carrer Berga, i pel sud al carrer del Mig, la resta queda encaixada entre mitgeres. , situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa, dues plantes pis, i un darrer nivell en part conformant una terrassa. Les façanes tenen la superfície de les parets arrebossades i amb acabat pintat, tot i que tenen vistes les peces de les cantoneres de carreus de pedra més o menys treballades. De les obertures destaca una finestra de la planta baixa de la façana de ponent, la que dona al carrer Berga, emmarcada en carreus de pedra polits i llinda plana monolítica amb el mateix tractament, on consta una inscripció gravada amb una data que s’atribueix a un 1704, tot i que no acaba d’encaixar la tipografia amb l’element inicial que s’atribueix a un 1.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El conjunt de les façanes mostren una actuació de reforma d’una època més contemporània, que degué suposà una reforma i probablement ampliació de la casa al darrer nivell, amb una actuació en façana i obertures que homogeneïtza l’acabat i estructura global de l’immoble. En aquest sentit, excepte la finestra assenyalada, la resta d’obertures presenten un acabat més homogeni, format per obertures de tall senzill, però amb una franja a mode de faixa molt lleugerament sobresortida del plom de la façana; prenent relleu els balcons amb voladís i barana i elements de ferro forjat. La façana del carrer del Mig les obertures mostren acabats més simples. </span></span></span></span></span></p> | 08144-204 | Plaça Major, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa es troba emplaçada en una ubicació molt cèntrica del poble, en una posició principal de la plaça Major, la qual queda a poca distància de l’església de Santa Maria, i a peu del carrer de Berga, una via important, camí ral que portava cap a Sant Maurici per un costat i cap a Gironella i Berga per l’altre. Les referències que trobem en els elements arquitectònics del mateix edifici ens poden apuntar unes cronologies de l’immoble de segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569422,1.9050378 | 409398 | 4656678 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89168-pb010184.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment la casa se l'anomena Ca l'Elies, recollint el nom de pila del que va ser el seu propietari.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89169 | Cal Tuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuet | XVIII/XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, situada a davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes pis, la darrera sembla que resultat de modificacions posteriors. La teulada a un vessant vers la façana, orientada a tramuntana. De les obertures existents a la façana principal, destaca la porta d’entrada d’accés principal a l’interior, tot i que parcialment cegada o reduïda, és de llinda i muntants de carreus ben picats, polits i amb els angles interiors treballats al biaix; al seu costat una porta de garatge de factura moderna. A planta primera trobem dos balcons amb llinda i muntants de característiques similars a la porta principal de la planta baixa, i enmig una finestra també de configuració posterior. Els balcons d’aquest primer pis donen a un balcó amb voladís que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, amb barana de barrots en part recargolats, atorgant un toc decoratiu. Les dues finestres de la darrera planta són també de factura contemporània. A planta baixa és visible el material constructiu del mur, fet de paredat comú, la resta de nivells tenen un revestiment d’arrebossat amb acabat pintat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-205 | Plaça de l’església, 2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Tuet es troba emplaçada al centre del poble, adossada a la rectoria pel costat de llevant, i just davant l’església. En un àmbit que formaria part de l’antiga sagrera on s’originà el nucli inicial d’Olvan a l’època medieval. La casa però sembla que seria obra de plena època moderna, quan el poble experimentà un important creixement.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0570557,1.9052867 | 409419 | 4656691 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010097.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89169-pb010100.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys la casa era coneguda amb el sobrenom de Cal Manxego.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89170 | Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-10 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn i façana posterior a la zona d’antics horts. L’edifici té planta baixa, dues plantes superiors, la darrera sota coberta. La façana és el resultat de diverses actuacions de reforma. La coberta és a dues vessants amb el carener paral·lel al carrer. La façana compta amb una gran obertura a la planta baixa que ocupa gran part de l’amplada del frontis, aquesta permet tenir la porta principal d’accés a l’interior i la del garatge enretirades del frontal de la façana. La porta principal tot i que sembla resultat d’una reforma, està emmarcada amb carreus als brancals i a la llinda d’arc rebaixat format per tres úniques dovelles; en conjunt semblaria tractar-se de peces reaprofitades. El tractament de la planta primera és el que destaca més del conjunt de la façana, trobem dues grans obertures que donen al balcó, aquestes estan emmarcades amb grans carreus de pedra ben tallada i polida, i llinda plana monolítica també amb el mateix acabat. Destaca la llinda de l’obertura del costat més sud, tot i queda emplaçada a la part central del conjunt de la façana, aquesta té gravada la data 1888 amb les lletres IHS al mig, corresponents a l’abreviació de Jesucrist. Aquestes obertures donen a un gran balcó que ocupa quasi tota l’amplada de la façana, és de voladís amb els angles motllurats i ceràmic en escacat per sota, la barana de ferro conforma un volum lleugerament corbat al terç inferior, decorada amb barrot cargolats, barres que forment línies angulars i motius florals. Les obertures del darrer nivell defineixen una galeria formada per arcs de mig punt de maó sobre pilars de pedra, tot de factura contemporània.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els murs tenen un acabat arrebossat i pintat en gran part de la superfície. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-206 | Carrer del Forn, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona cèntrica del poble d’Olvan, que es degué desenvolupar a partir del nucli central d’origen medieval, en el període d’ampliació del poble sobretot a partir del segle XVIII. Segons consta en la llinda de l’edifici situada a la planta primera la casa podria haver estat construïda a les darreres dècades del segle XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0571653,1.9049303 | 409390 | 4656704 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89170-pb010165.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89171 | Ca la Marçala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-marcala | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble entre mitgeres, amb la façana principal que afronta a llevant, al carrer del Forn. Es tracta d’un edifici de planta baixa, dues plantes pis i un darrer nivell sota coberta i en el qual s’hi ha construït una terrassa. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. El frontis principal trobem dues obertures per planta, excepte al darrer nivell a sota coberta amb uns única finestreta que dona a la terrassa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa la porta principal a l’extrem més nord, té una gran llinda plana monolítica sobre muntants de carreus, tot ben tallat i polit; al seu costat sud, una àmplia obertura de garatge d’obertura contemporània, tot i que sembla que aprofita el brancal d’una antiga porta. A planta primera hi ha dues finestres, ambdues emmarcades per llinda plana també monolítica i carreus als brancals, totes amb acabat polit, i ampit motllurat però de material i factura posterior. Destacar que l’obertura del costat nord presenta els angles interiors tallats al biaix, per contra la de la banda sud, no tenen aquest acabat però ressalta la inscripció de la llinda, on hi ha gravada la data 1771. A la planta segona hi ha dues obertures també emmarcades amb carreus ben tallats i polits, aquestes obren a un balcó corregut que ocupa tota l’amplada de la façana; es tracta d’un balcó amb voladís, format per revoltons de maó massís posat de pla i suportats sobre caps de biga de fusta amb els angles motllurats. La barana és de barrots de ferro senzills, sense elements decoratius. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-207 | Carrer del Forn, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa emplaçada en una zona del nucli central del poble d’Olvan, en un carrer de configuració segurament d’entorn al segle XVIII. Època segurament de construcció de l’edifici, acord amb la data indicada en una llinda de la façana on hi ha gravat l’any 1771. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0572340,1.9049544 | 409391 | 4656710 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89171-pb010171.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89172 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio-1 | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Casa de poble emplaçada en un parcel·la en la que el carrer fa un gir angular, fet que tot i tractar-se d’una casa entre mitgeres, determina que tingui dues façanes que afronten a carrer. La casa ha estat objecte d’ampliació i reforma en època recent, tanmateix conserva la configuració de gran la façana principal. Actualment, l’edifici és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota-coberta. A la façana principal la planta baixa trobem un portal d’accés, amb brancals de carreus més o menys escairats i polits, amb una gran llinda plana monolítica. Al seu costat nord, hi ha un gran finestral, actualment en part cegat, però que conserva l’emmarcament original de característiques similars a les descrites per la porta. A la planta primera, damunt la porta d’accés una altra gran obertura en aquest cas que dóna a un balcó, és també de configuració força semblant a les anteriors però amb els angles interiors tallats al biaix. Destaca la inscripció gravada a la llinda, tot i que hi ha alguns caràcters que poden portar a confusió, semblaria que indica “MAGÍ” i a sota “MINOVES” i a la part superior una creu dins un cercle. La resta d’obertures són de configuració contemporània i sense elements a destacar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A nivell de la planta baixa els murs són de paredat i cantoneres de grans carreus de pedra tallada i polida, per contra a la resta de nivells no és visible el material constructiu, trobant-se les parets arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-208 | Carrer de l'Escola, 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0566465,1.9051616 | 409408 | 4656646 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89172-pb010225.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Anys enrere l'edifici era conegut amb el nom de Cal Campaner.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||
| 89173 | Llinda de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-serra | La data incisa està una mica degradada. | <p>Llinda plana monolítica formada per un bloc paral·lelepípede tallat i amb la superfície vista amb polit picat. Hi consta gravada la data 1787. Es tracta d'una llinda de la porta de la casa actualment coneguda amb el nom de Cal Serra. La porta obra a nivell de planta baixa; la casa té una altra porta d'accés pel carrer de l'Escola.</p> | 08144-209 | Carrer de l'Escola, 21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa està situada en un dels carrers que es degueren anar configurant a partir del nucli central d’origen medieval. Ocupant parcel·les que es degueren anar construint a partir del segle XVIII i XIX. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0568776,1.9050189 | 409397 | 4656672 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89173-pb010202.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llinda està situada en un edifici cap de carrer, ocupant una parcel·la que li permet afrontar a tres carrers. Pel costat del carrer de l'Escola hi havia hagut un petit bar fins entorn els anys setanta o vuitanta del segle XX.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | |||||||||||
| 89174 | Edifici plurifamiliar plaça Major, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-plurifamiliar-placa-major-1 | XIX-XX | Mostra clars signes de deteriorament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici d’habitatges situat en una parcel·la de planta allargada entre la plaça Major i el carrer de Berga, fet que li permet tenir façana a aquests vials, tot i que pel costat nord (plaça Major) també comparteix mitgera amb l’immoble veí. Pel costat de ponent l’edifici obra a la zona d’horts i camps, i pel que fa a la façana posterior, la sud, dona a una parcel·la que únicament està ocupada parcialment per un garatge, fet que li facilita també tenir façana per aquest costat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un edifici bastit amb una combinació de materials constructius, gran part de l’edifici és de cantoneres de pedra més o menys escairada i murs de paredat comú, visible en la façana de ponent i la de llevant, la que afronta al carrer de Berga. A la façana est, la del carrer, a planta baixa hi ha un portal, avui cegat, de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat també de dovelles de pedra, en aquesta façana les obertures dels pisos superiors són de maó massís a brancals i llinda formant arcs rebaixats, que donen a balcons sense voladís. La façana del costat de la plaça Major és tota obrada amb maó massís, en destaca un volum annexat que conforma, a planta baix, un garatge i la porta d’accés als pisos superiors i, a sobre, una terrassa amb una barana de maó massís tota decorada amb la col·locació de peces ceràmiques conformant un fris de barrots i una franja romboïdal.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-210 | Plaça Major, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’immoble forma part de les propietat dels Rovira, propietaris de la parcel·la i gran casa situades just a continuació pel costat sud. De fet la casa del Rovira, també coneguda com Ca l’Arenys, hi havia hagut diversos negocis, forn de pa, botiga de queviures, taverna, també havien fet de transportistes, segons consta en les matrícules industrials (Arxiu municipal d’Olvan) i també en el record del veïnat. Era també la família que tenia la fàbrica de telers de l’extrem sud-oest del poble, la fàbrica del Rovira.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0569621,1.9049286 | 409389 | 4656681 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89174-pb010128.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||
| 89231 | Cabots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabots | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia conformada per diversos volums adossats, actualment reformats i rehabilitats per ús de turisme rural. Els dos volums principals estan coberts a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, tot i que amb dos nivells de coberta degut a que les estructures tenen alçades diferents. Al costat nord tenim un volum de dos nivells, planta baixa i planta superior sota coberta, en canvi el volum del costat sud té un nivell més d’alçada, per tant, planta baixa, planta primera i sota coberta. El conjunt de les estructures estan construïdes bàsicament amb murs de pedres més o menys tallades de formes i mides diverses, amb cantoneres de carreus i amb algun tram refet amb maó massís o carreus de factura més recent. Part de la superfície del volum nord mostra revestiment en morter de ciment al nivell de la planta superior. Majoritàriament les obertures s’han uniformitzat amb emmarcaments de maó massís, tant als brancals com a les llindes, quasi totes de configuració plana excepte a la finestra superior de la façana sud feta en arc; també s’observen altres obertures en arc a planta baixa resultat de la reforma. En els seus murs conserva algunes obertures, avui totalment cegades, formades per carreus als muntants i llinda plana de fusta. A la planta baixa, a les façanes de sud i est hi ha adossats volums annexes, algun probablement corresponent a antigues corts o magatzems, avui conformant porxos. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-211 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856 ' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència Cabots en la qual hi figura registrat Ramon Casellas. Tal i com es relaciona a l’Amillarament de l’any 1864 (Arxiu municipal d’Olvan) la casa formava part de la possessió de la gran masia de Ferreres</span></span></span></span></span></p> | 42.0610666,1.9008264 | 409056 | 4657141 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p1310513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89231-p3130123.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 | ||||||||||
| 89232 | Cal Barbut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barbut | XVIII-XIX | L'edifici es troba en un avançat estat d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Cal Barbut es troben en mig d’una carena que es localitza al vessant est de la vall de la riera de la Portella, a l’alçada de la cua del Pantà de Fuives. A uns 210 metres de distància en línia recta per sobre de Can Costa, en el mateix vessant però més a la part central de la carena, en vistes ambdues bandes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de l’antiga masia mostren una estructura de planta rectangular allargada, bastida adossada al pendent del terreny. Els murs visibles, d’alçades molt variables superant en algunes parts els dos metres, són de carreus desbastats de pedra i grans blocs tallats i més o menys escairats a les cantoneres; en un dels murs conserva la part superior bastida en tàpia. A uns metres al nord, a peu del camí d’accés hi ha un cobert construït recentment, entre aquest i les restes conservades hi ha una pla que devia ser l’era de la casa. Per sota de la casa, al costat sud-oest, en la mateixa carena hi ha el camp de Cal Barbut, un camp ampli i planer que destaca en mig d’un terreny amb desnivell destacat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-212 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a la casa Barbut, en la qual hi figura registrat Clemente Casellas. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Maria Minoves i Pujols (Rafel) que ostentava la possessió i casa de Cal Rafel, també hi ha relacionades com a altres possessions i cases que tenia, La Tor, Blancs i Cal Barbut, entre altres. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.0772941,1.9096786 | 409811 | 4658933 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89232-p2270124.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.