Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||
| 55027 | Bosc de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-castellvi | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65.</p> | Les restes localitzades estan molt desbastades. | <p>Al N del Fondal de la Seguera es troben una sèrie de fondalades ocupades per les feixes amb vinya. Entre dues d'aquestes fondalades s'aixeca un promontori on el matollar cobreix el rocallís de substrat calcari, molt afectat per l'erosió. En aquesta àrea encara es poden veure diferents tipus de troballes: fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna, bàsicament informes, i alguns fragments d'àmfora itàlica, tots ells molt debastats. També s'observa una acumulació lineal de pedres disposades directament sobre el rocallís.</p> | 08145-7 | Fondo de les Tires, al N de la masia de Can Castellví | <p>La primera referència del jaciment l'aporta en Pere Giró en les seves notes de camp, a on indica la troballa de restes arqueològiques superficials en el promontori del bosc cremat: ceràmica a torn comú ibèrica (informes, nanses i vores d'àmfora i contenidors), fragments d'àmfora romana i restes d'un mur que ell interpreta 'que devia pertànyer a un nucli ibèric'.</p> | 41.3083400,1.6961300 | 390854 | 4573807 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144849.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55029 | Cova de la Plana Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-rodona | <p>FERRER, A.i GIRÓ, P. (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedès'. p. 193-194, Ampurias V. GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Mapa Arqueológico del Panedés. Inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3, carpeta 2). GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Esborrany d'un article de P. Giró, inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3). GIRÓ, P. (1970). 'Resum de les estacions penedesenques'. Dins Edició d'Homenatge a P. Giró, A. Massanell i P. Regull, p.16. Vilafranca del Penedès. GRIVÉ, M. (1934). 'Cova de la Plana Rodona (Olèrdola)'. Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, nº 37, p. 47. Vilafranca del Penedès PINTA RODRIGUEZ, J. (1983). 'Repertori de cavitats d'Interès Arqueològic de la Província de Barcelona'. Exploracions (espeleo Club Gràcia) nº 7. p. 19 Barcelona. RAURET, A.Mª. (1964). El proceso de la primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona, p. 118. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (Bisbal histórico del Panadés. Tarragona: s/d, 2ª ed, p.27. VIRELLA BLODA, J. (1979). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Dins Miscel·lània Penedesenca nº 1. Institut d'Estudis Penedesencs, p.257. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | Les restes recuperades estaven en mal estat de conservació. | <p>La cova de la Plana Rodona s'obre al nord/nordest, de cara al cementiri de la Plana Rodona, a l'altra banda del torrent i dalt la cinglera. Té dues cambres paral·leles, força baixes, i la principal té una profunditat màxima de 7,50 m.; la boca d'entrada té unes dimensions de de 2,40 m. d'amplada i 1,65 m. d'alçada. A l'interior encara es conserva una acumulació de sediment argilós abocat i segurament remogut.</p> | 08145-9 | Ribera dreta del fondo del cementiri, a uns 300 metres del Fondo de la Seguera | <p>La cavitat fou excavada l'any 1933 per Martí Grivé i alguns dels seus alumnes. La potència del sediment original era molt feble (12-15 cm); les restes arqueològiques aparegueren segons Grivé en 'dos indrets corresponents a dos clots naturals'. Consisteixen en: fragments de ceràmica a mà, grollera i de color fosc, informes. Un fragment de vora d'un gran vas decorat amb ungulacions disposades en tres fileres. Una vora de bol esfèric, sense decorar. Una nansa de tipus mugió. Les restes òssies humanes recuperades estaven en molt mal estat de conservació (falanges, vertebra, i peces dentaries d'un individu adult).</p> | 41.3173700,1.7170400 | 392619 | 4574783 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-foto-08145-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-9.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 55030 | Pintures murals del Sant Sepulcre d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-sant-sepulcre-dolerdola | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.</p> | XI | Es troben força deteriorades. | <p>A la capella del Sant Sepulcre s'hi localitzen, en els llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval. Cal destacar que és probable que hi hagi restes de mural a la cúpula i a l'absis (àmbits espacials importants), sota de l'actual arrebossat modern. Diferents estudiosos de les pintures han arribat a al conclusió que la iconografia és en certa manera atípica: personatges gairebé seriats sota arcades o compartiments policroms; oferents d'una Epifania més que dubtosa, monstres blaus i condemnats: personatges nimbats de grans dimensions, etc. També s'ha apreciat un evident primitivisme pel que fa al seu estil. El conjunt pictòric ha estat qualificat 'd'arcaic' pels diversos autors i caracteritzat pel predomini de la línia sobre el color, per l'us de la línia en les formes geomètriques, que es corresponen amb d'altres conjunts que conformen el caràcter protoromànic marcadament popular. La pintura d'Olèrdola pertany a una manera de fer popular, marginal i lluny dels grans corrents del romànic, es a dir, amb una component autòctona molt destacada.</p> | 08145-10 | Adossada a la casa anomenada del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.</p> | 41.3267000,1.7281100 | 393561 | 4575805 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025120049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025113743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025114426.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55033 | Taller de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-fontanilles | Es troba esgotat. | <p>Aquest taller es troba just al peu dels vessants de tres petites cavitats. Es creu que pel seu estat actual d'esgotament estratigràfic i per la coincidència de topografia, pàtines i rodament de sílex, que el jaciment consisteix en un dipòsit de vessant secundari fruit de l'erosió de sèries estratigràfiques que situarien en els tres abrics avui en dia esgotats. L'erosió, sigui natural o fruit d'una acció antròpica per tal de recollir terra, hauria format el taller. Les restes d'indústria lítica abasten molt fragments de làmina i ascles de talla centrípeda amb retocs simples, osques i rascadores. No es té cap element tipològic-guia encara que pel context de la comarca són conjunts industrials, neolítics avançats / eneolítics. El fet que es tingui la certesa de que són dèbils estratigrafies desmantellades fa ésser prudent a l'hora de marcar el ventall cronològic, ja que no es pot considerar tot el material com un sol conjunt. Hi ha materials del jaciment localitzats al Museu de Vilafranca i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08145-13 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132400,1.7184200 | 392728 | 4574323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55033-13.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 55036 | Cova de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-segarrulls | <p>ANÒNIM, Vilafranca del Penedès. Hallazgos arqueológicos. ANÒNIM (1958). Activitats. Butlletí de l'Agrupació Excursionista Catalunya. ANÒNIM (atribuit a Xavier Virella) (1983). 14ª excursió a peu pel Penedès. AYMAMÍ, G. (1989). Itinerari arqueològic per la Vall d'Olèrdola (Alt Penedès). Excursionisme n. 172. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. DE LA PINTA, J. Ll. (1983). Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la Provincia de Barcelona. Exploracions, n. 7. Espeleoclub de Gràcia. Barcelona. FERRER, A. (1968). Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès i Garraf). Espeleòleg Butlletí 'Grup espeleològic Talaia' de l'agrupació Excursionista Atalaia, n. 7. G.E.T de l'Ag. Exc. Atalaia. Vilanova i la Geltrú. GIRÓ, P. (1963). Activitats Arqueològiques I. Pintures rupestres a Olèrdola. Circular para los sres. Socios. Agrupació Excursionista Cataluña. Barcelona. POYO, A. (1958). La cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica, Vilafranca del Penedès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de pinturas rupestres en segarrulls / Olèrdola, Barcelona. Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona - Instituto de Prehistoria y Arqueología. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. VIÑAS, R. SARRIÀ, E. i ALONSO, A. (1983). La Pintura Rupestre en catalunya. Editat pels autors i Llibreria Altaïr. Barcelona. VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | Depenent de les figures de que es tracti, algunes es troben en millor estat que altres. Algunes de es pintures han estat objecte d'actes vandàlics. | <p>Ubicada en una vessant sense bosc amb una configuració calcària miocènica que forma estrats inclinats, la qual cosa facilita que per procesos d'erosió diferencial es formin graons. La cova queda situada sota l'angle SE de la granja de les Planes, situada a la plana de dalt la cinglera. La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d'ampla per 1,10 m d'alçada a la boca. La galeria, lleugerament esbiaixa a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreta a la meitat acabant en forma de petita sala (a la que va a parar la pendent del sòl, fins formar una petita cubeta a 0,70 m del sòl del passadís). Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles a l'esquerra de la Cova (mirant-la de front) és on estan les representacions dels arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està extès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius, segons va descobrir Ramon Viñas a finals dels anys 70. En total hi ha 22 figures pintades (segons les dades del Corpus d'Art Rupestre elaborat per Anna Alonso i R. Viñas). Segons aquest estudi l'arquer de la part superior esquerra medeix 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és de traç simple, color castany vermellós, amb una estructura de traços simples dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant amb l'arc. El segon arquer amida 5,5 cm la figura humana, 8,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa, i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'altre arquer. La descripció del material arqueològic exhumat és, per a les exigències actuals, imprecisa i deficient. Es pot deduir que hi havia ceràmica brunyida del Bronze Final a mà. Respecte a la indústria lítica destaquen els fragments de sílex, una destral polida i un possible gratador nucleiforme. D'altra banda, el quasi centenar de fragments de calota craneal calcinats i cremats, junt amb fragments i estelles de diàfisi també cremats / calcinats, tot plegat de classificació humana, fa indubtable el seu ús funerari.</p> | 08145-16 | Uns 30 m. per damunt del camí del Fondo de la Seguera. A 1 km. aprox. de la C-15 | <p>La primera notícia històrica d'aquest jaciment la proporciona el quadern de camp, vol. 5 (1956-58) de Pere Giró Romeu, que troba les pintures el dia 27 de juliol de 1958, quan era delegat local de la 'Comisaria general de Excavaciones Arqueológicas'. Ell mateix, junt a Joan Bellmunt i Poblet, i el Grup d'exploracions subterrànias del Museu de Vilafranca van portar a terme una excavació.</p> | 41.3142300,1.7150000 | 392443 | 4574437 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-161.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com la Cova de les Pintures. Les pintures de la Cova de Segarrulls van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1789 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55037 | Barraca del Camp del Nis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-nis | En estat semi ruïnós, es troba sense coberta. | <p>Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La part de la volta ha entrat en procés d'enrunament. Mides: 2 m d'alçada per 2,5 m de diàmetre.</p> | 08145-17 | Camp del Nis, al camí de la Font de l'Ametlló | 41.3062400,1.7037300 | 391487 | 4573564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-171.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55041 | Barraca del Fondo de la Seguera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-seguera-ii | <p>Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris.</p> | 08145-21 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.3077100,1.7074000 | 391796 | 4573722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-21_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-210_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-211_1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55042 | Balmes de can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-ximet | <p>RUBIO MORA, A. DEL CASTILLO, V. (1986-87). Nuevas pinturas rupestres en Olèrdola (Penedès, Barcelona), dins I Congreso Internacional de Arte Rupestre: Caspe (nov-1985). Bajo Aragón, Prehistoria. Vol. VII-VIII. 'Abric de Can Ximet' (1994), dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5</p> | S'observen moltes deixalles de l'activitat humana al voltant d'aquesta i d'altres abrics de la cinglera. Cal esperar que la resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural declarant l'escalada ús incompatible amb la preservació del bé ajudi a solucionar aquest problema. Pel que fa a les pintures, es veuen afectades per gran quantitat de matèria orgànica que les recobreix, segons l'estudi tècnic que es va realitzar. | <p>Abric situat en les cingleres de la Vall del Fondo de la Seguera. L'abric fa uns 20 m de longitud, 10 m de fondària i una altura mitjana de 10 m. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Les pintures rupestres se situen en l'extrem esquerre de la cavitat, per sobre de les restes de la primera sitja. En altres punts de l'abric s'observen restes de pigment. El conjunt pictòric es compon de 2 figures d'estil esquemàtic i traç simple. Aquestes dues figures són traços que configuren una creu o aspa. En fer la documentació l'any 1987, Elisa Sarria observà, tant en la diàclasi central com a la paret dreta de la gran cavitat, algunes restes de pigment molt deteriorades. Amb posterioritat a la realització d'aquestes documentacions i amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990), fou descoberta una tercera figura, de característiqques similars a les anteriors.</p> | 08145-22 | Al NO de les ruïnes d'Olèrdola i a la dreta de Can Castellví | <p>Descobert el 12 d'octubre de 1984 per Albert Rubio i Victòria del Castillo durant el transcurs d'una visita als conjunts rupestres dels Segarrulls i de Can Castellví.</p> | 41.3050900,1.7014900 | 391297 | 4573439 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-221.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | L'accés a l'abric és complicat, des de Can Castellví hi ha un fort pendent a la cinglera. Per accedir-hi des del Fondo de la Seguera, el camí passa per una propietat privada, la qual cosa pot crear problemes. Les pintures de Can Ximet van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55043 | Plat de premsa de can Castellví-can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-premsa-de-can-castellvi-can-ximet | <p>Plat de premsa esculpit sobre una roca masissa calcària (70 cm d'alçada). El seu diàmetre és de 1,20 m. Enmig de la peça hi ha un encaix, segurament era de biga horitzontal. La plataforma de la premsa està rebaixada respecte a una vora (de 25 cm) que circunda tota la premsa. Sembla que estigui caiguda en el vessant boscós del peu de la cinglera. S'ha de relacionar amb els jaciments propers de l'Abric de la Font de l'Ametlló i la Font de l'Ametlló.</p> | 08145-23 | Cinglera N del Fondo de la Seguera. Entremig del camí de Can Ximet a Can Castellví | 41.3055400,1.7004500 | 391211 | 4573490 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-231.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 55044 | Abric de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-can-castellvi | <p>RIPOLL PERELLÓ, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona. Institut de Prehistoria i Arqueologia, Barcelona. VIÑAS VALLVERDÚ, R. SARRIA BOSCOVICH, E. ALONSO TEJADA, A. (1983). La pintura rupestre en Catalunya. R. Viñas, E. Sarria i A. Alonso. Barcelona. VIÑAS, R. PALLARÉS, R. (1987). Un posible santuario preromano en el Abrigo de Can Castellví, Olèrdola (Barcelona), dins I Congreso de Religiones Prehistóricas y Protohistóricas: Salamanca- Cáceres. 'Abric de Can Castellví' (1994). dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5.</p> | <p>Les pintures rupestres se situen en un abric que fa 8 metres de longitud, 2 metres de fondària i 1 metre d'alçada. La part dreta del fris presenta un queixal retallat que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins a l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen una franja d'uns 2,5 metres per 0,8 metres i se situen al sector dret. El conjunt pictòric està format per un total de 26 figures, majoritàriament de traç simple i puntejat. Algunes de les figures corresponen a quadrúpedes indeterminats. A la part superior de la cinglera, a sobre de la balma hi ha una sitja circular retallada a la roca, amb una profunditat de 2 metres i una boca d'1 metre de diàmetre. A dintre hi ha una part del que devia ser la tapadora de la sitja, una roca retallada amb un encaix circular. Des de l'interior s'obren vàries galeries cap a diferents punts de la cinglera.També s'observen diferents encaixos a les parets de 10-15 cm, de funcionalitat incerta, però segurament relacionat amb la balma i el període medieval.</p> | 08145-24 | A prop de la masia del mateix nom, a la cinglera N del Fondo de la Seguera. | 41.3057300,1.6999500 | 391169 | 4573512 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-20190930121043.jpg | Legal | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Pintures rupestres localitzades a principis dels anys 70 per un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú. Durant els treballs de documentació portats a terme per R. Viñas, es localitzaren unes restes. Les pintures de Can Castellví van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||
| 55045 | Fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-la-seguera | <p>El fondo de la Seguera divideix dues vessants que conformen una petita vall. Les cingleres que formen les roques calcàries d'aquestes muntanyes han estat ocupades per l'home des de èpoques remotes, tal com mostren els jaciments arqueològics trobats a la zona. L'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ens indica que ha estat ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna. També és un àrea rica en fons naturals. Les masies que es troben a la zona, els camps de conreu (bàsicament vinya), amb les cabanes de pedra defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada. Si actualment ja és recorreguda per camins GR i PR, també per rutes local (Aigua i Vi), els elements del patrimoni que conté poden enriquir aquestes i futures iniciatives de difusió de la vall en el context del municipi.</p> | 08145-25 | Al SE del municipi | 41.3138500,1.7144300 | 392395 | 4574395 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-251.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-04-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55046 | Abric de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-lametllo | <p>VIRELLA BLODA, J. (1980). Habitacions troglodítiques. Miscel·lania Penedesenca. IEP nº 3</p> | <p>Es tracta d'un conjunt d'abrics situats a la cinglera nord del fondal de la Seguera, en un espai de 100 m. de llargada. De sud-oest a nord-est es poden identificar tres sectors amb penya calcària treballada i afloraments i espais acondicionats amb diversos tipus d'estructures: sector 1.- En la part més alta de la cinglera s'observen línies contínues d'encaixos, que en la part més al nord-est es combinen amb alguns encaixos solts de bigues i un parament de pedra seca. Uns 4 m. enfront també es pot identificar un pany de mur amb 'opus spicatum' que es recolza en un gran bloc després del cingle, es forma una mena de passadís natural que de ben segur fou aprofitat pel seu acondicionament. Es podria interpretar aquest sector com un espai d'habitació corresponent a una casa amb soterrani, d'uns 10 m. de llargada, al qual s'hi accediria segurament per dalt de la cinglera. Dels diversos paraments identificats es conserven vàries filades. Sector 2.- Uns 30 m. més endavant, també a peu de cingle, s'observa un seguit de retalls dubtosos i altres possibles encaixos, fins que s'hi arriba a un sector clarament acondicionat: hi ha un doble encaix linial a manera d'un sostre de doble vessant amb la línia inferior horitzontal i la superior obliqua, sota es disposen dues franges d'encaixos quadrangulars (de bigues), d'uns 8-9 m. de llargada. Es tracta de l'encaix d'algun tipus de supraestructura aèria (sostre) corresponent a un espai d'habitació (cobert, casa?). Sector 3.- A l'extrem nord-est, s'han documentat dues estructures més: una sitja retallada frontalment en la penya i a dos metres de distància un replà artificial excavat, on encara s'observen amb prou claredat les marques del treball sobre la pedra calcària (escarpa, cisell).</p> | 08145-26 | Al NO de la masia de Can Ximet, al SE i molt a prop de la Font de l'Ametlló, | 41.3054600,1.7040400 | 391511 | 4573477 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-20190930114310.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55048 | Molí d'en Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coll | <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> <p> </p> | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'un molí d'orígen medieval. S'hi conserva part de l'estructura exterior i interior; es poden veure restes dels quatre pisos en què s'estructurava. L'espai del soterrani és de planta rectangular, quasi bé tota te les parets excavades a la roca, un dels costats està excavat a la roca a manera d'absis. A les parets s'observen diferents encaixos. El sostre es tancaria amb l'ajuda de grans arcades (3 m des de terra al centre de l'arc) de mig punt fets de dovelles, només es conserva una d'elles, la resta estan desmuntades o enrunades i cobreixen el terra d'aquesta primera estança. A la zona absidiada s'hi observa al terra un forat que estava cobert per una llosa de pedra. Aquesta tancava l'entrada a un espai cobert amb volta de mamposteria ara enrunada, segurament serviria pel pas de l'aigua que procedia de la riera ('sala de màquines'). Per sobre del soterrani hi ha una estança amb la paret del fons semiexcavada a la roca i completada fins al sostre amb carreus irregulars, la resta de parets estan fetes de blocs de pedra escairats que tenen forma de volta des del terra. La volta es aguantada per dos arcs de carreus que a manera de dovelles es disposen també des de terra, un d'ells ha estat expoliat. En una de les parets s'observa una finestra d'espitllera en part tapiada. Part de la planta està enrunada, tindria unes dimensions de 6,5 m x 9,2 m. El pis que ve a continuació, a nivell del terra actual, està dividit en dos àmbits rectangulars, la paret més llarga amida 9,5 m, les parets d'aquests àmbits són de mamposteria. El sostre d'aquesta estança ha desaparegut. A partir d'aquí només s'observa part de l'alçat dels murs que configurarien el quart pis, es veuen els forats on s'hi encaixaven les bigues. A la part exterior, a la cantonada nord hi ha un carreu amb la data de 1740. És difícil saber si aquesta és la data d'edificació del molí o d'una reforma, ja que aquesta part es troba en millor estat que la resta de l'edifici i no hi ha carreus sinó plaques de pedra molt ben treballades. Al costat sud hi ha un canal excavat que devia portar l'aigua fins al molí. Al sector NW hi ha un annex on s'observen restes de mur que juntament amb la roca excavada conformen un tancat actualment envaït per la vegetació. A la part superior del canal, a l'oest, hi ha també restes de mur que configuren un espai poligonal d'estructura irregular de 8 m de llarg per 5 d'ample.</p> | 08145-28 | A la riera de la Doveria, entre la planta de triatge de residus i la masia de Cal Maiol | <p>Ens ha semblat molt interessant l'apartat d'història del molí que ha fet David Arenas Gómez i el reproduïm aquí.</p> <p>'</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els primers documents sobre aquest molí daten de l’any 1348 on un tal Guillem Carbonell, d’ofici pellisser i de Vilafranca, en el seu testament fa una deixa a Elisenda, muller de Pere Burdic, d’una terra situada a “…prop del molí de Jaume de Coll…” Aquest Jaume Coll era fill del Cavaller vilafranquí Bernat Coll. Els Coll del segle XIV tenien un important prestigi social i patrimonial. A partir d’aquí comença la història d’aquest molí en el qual successivament s’hi instal·len altres moliners. El següent en habitar-lo i que en tinguem referència és Antoni Cirera el qual ja surt esmentat a principis del Segle XV, concretament al 1407. Un document ja parla de que “…a prop de la Pedrera, hi ha el molí de Jaume de Coll, ara d’Antoni Cirera…” En va ser el moliner fins l’any 1413 i a més a més en el seu testament aclareix un altre ofici que era el de ballester.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El proper que se’n va fer càrrec i que tinguem constància va ser el moliner dels monjos del qual no tenim el nom però sabem que hi va viure del 1476 al 1487, any en el que el molí passa a mans de Pere Oller de Viladellops que el va arrendar al preu de 8 lliures i 2 sous.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més endavant ja trobem documents del 1513 en el qual el càrrec de moliner l’ocupa Joan Pallarès que estava casat amb la Joana Oller i que era filla de l’anterior moliner, en Pere Oller de Viladellops. Joan Pallarès havia estat moliner del Catllar i ara vivia al Molí d’en Coll. En uns capítols llegim la donació de Joan Pallarès a la seva filla Càndia de l’heretat del Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La següent fotografia és d’un document notarial de l’any 1519 que ens parla de “…Joan Pallarès moliner del terme del Catllar, ara habitant en lo molí d’en Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment del 1525 fins el 1541 el molí passa a mans de Jaume Palau, conjuntament amb la seva muller Càndia Pallarès, filla de l’anterior moliner Joan Pallarès.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El següent habitant del molí del qual se’n té constància és Miquel Mestre, que el va habitar durant un any (1543-1544). Aquest posseïa dues terres situades a la quadra de Moja, a prop del molí i el qual constituïa el límit a la part est on el rec del molí feia de llindar amb les altres terres. Aquestes terres les posseïa per l’establiment que li feu Jaume Palau, la seva muller i el fill d’aquest l’any 1543. Referent a aquest període existeix un document de l’any 1544 i que a continuació reproduïm i en el qual es confirma aquesta informació: “…Miquel mestre, habitant al molí del Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més tard, l’any 1570 Francesc Soler i la seva filla Montserrat, familiars del moliner dels Monjos Antoni Soler, fan un inventari dels béns mobles que tenen en el molí i els voltants. Ens diu que hi ha una petita fortificació, és a dir un baluard, un cup, una cambra que mira el baluard i una altra cambra. Aquests espais citats serien els corresponents a l’habitatge del moliner. L’inventari continua anomenant parts del mecanisme: una mola no gaire bona, perforada, un riscle i finalment un torn. Molt probablement hi havia altres parts del molí que no apareixen en l’inventari.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment arriben al molí els Raventós, els quals hi romandran durant més d’un segle (1598-1714), és a dir seran els que més temps viuran en el molí traspassant-se’l de generació en generació. Al final d’aquest període, segons els documents consultats el</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>moliner Bernat Ràfols de Castellet signa uns pactes amb el del Molí d’en Coll, Francesc Raventós per ajudar-se mútuament amb les feines dels molins. Mitjançant aquests pactes, Francesc Raventós arrenda per tres anys a Bernat la casa i heretat del Molí d’en Coll amb totes les terres i possessions i a canvi el Bernat tindrà l’obligació de netejar les seixanta passes que hi ha entre la riera i el Molí d’en Coll perquè hi pugui passar l’aigua. A més a més Francesc Raventós es reserva una cambra a la dita heretat. Francesc li recorda a Bernat que “…has de moldre segons costum i de bon moliner com fins ara tenien els parroquians del terme…”</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L’any 1599 en el Llibre Verd de Vilafranca es descriuen els límits del terme de Vilafranca començant per la casa del Molí d’en Coll i acabant al mateix lloc. Aquesta imatge és un fragment d’aquest document.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Malauradament hi ha un període que s’allarga fins a 1810 del qual no hem trobat documentació. En aquest any apareix com a moliner Ramon Martorell que escriu un inventari del molí amb els següents elements: una entrada, un estable amb un parell de bous i una burra, una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup a fora, un celler amb vuit botes, portadores amb deu gallines, una sala, la cambra del darrere, el rebost de dalt, una botiga on hi ha sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1860, els Plans van ser els masovers del Molí d’en Coll. La família formada per Antoni Plans Genestós, la seva dona Antònia Casajoana Fabré i els seus sis fills, que s’hi van instal·lar aquell any. Aquests són els avantpassats del senyor Josep Bosch Planas, que és l’historiador amb el que m’he posat en contacte per a fer aquest estudi sobre el Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Aquest molí, malgrat estar documentat en actes notarials com les que hem esmentat prèviament, no va ser localitzat fins l’any 2000 quan el vilafranquí Manuel Córdoba el va descobrir. Des d’aleshores ja consta en l’inventari patrimonial del municipi d’Olèrdola.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Si ens fixem en un dels carreus del mur de llevant hi ha una data escrita a la roca, on ens indica l’any 1744 que va ser quan es van dur a terme les darreres reformes en aquest molí per engrandir la capacitat i construir la casa del moliner just damunt del magatzem i de la qual encara es poden observar restes de parets interiors, els forats de les bigues o frontisses rovellades d’antigues portes.'</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> | 41.3267900,1.7102700 | 392068 | 4575837 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-wp20161112001-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141750.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 55049 | Jaciment de cal Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-maiol | <p>En aquest sector s'observen unes balmes obertes de encarades a nord-oest. Al peu d'aquestes s'extenen els camps de conreus hortícola i vitícola i algun sector amb vegetació de ribera. L'any 1961 aquest àrea fou explorada per Pere Giró, que no va obtenir resultats positius de les cavitats que va estudiar. A la part baixa, però, localitzà un taller de sílex en superfície amb materials molt escadussers, dels que destaca un gratador. En l'actualitat no s'observen materials lítics en superfície.</p> | 08145-29 | A 200 / 300 m. al SE de la masia de Cal Maiol | 41.3209400,1.7114700 | 392159 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55049-29.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55050 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-6 | <p>VIRELLA, X. (1974). Secció de Cultura (grup d'investigacions arqueològiques). Circular per als socis. Agrupació excursionista Talaia. Vilanovai la Geltrú.</p> | Les restes materials són escasses. | <p>Les restes materials recollits en superfície són escasses en l'actualitat. Tan sols hem pogut constatar alguns fragments de tègula i de dòlia. No obstant això, sumant les troballes recollides ara i en el passat, es pot fer un estudi tipològic: 1. El conjunt de materials més nombrós és el de la ceràmica sigil·lata: fragment de vora de plat decorat amb motius florals i d'altres d'informes amb cercles de producció hispànica; un fragment informe decorat amb una figura humana incompleta i cercles concèntrics, també d'hispànica; base de peu anul·lar segurament de producció sudgàl·lica. 2. Ceràmica comuna romana amb una base de peu anul·lar i varis fragments informes, a més de comptar amb alguns fragments de ceràmica de cuina romana del tipus de 'vora fumada'. 3. Fragments de dòlia. 4. Dos fragments, un de la part del broquet i l'altra de la cassoleta, que podrien correspondre a una pipa romana. La pasta és de color groc clar i molt ben depurada, sense presentar cap decoració. Aquestes troballes són l'indici que en aquest espai podia haver estat ubicat algun nucli agropecuari, vil·la o pagus, entre el segle I d.c. i el IV, tot i que no s'ha trobat cap resta de construcció a part de les tègules.</p> | 08145-30 | 800 m. al SO del nucli de Sant Miquel, al costat S de la nau de la granja de Les Planes | 41.3146500,1.7146500 | 392415 | 4574484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55050-30.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment fou localitzat per en Xavier Virella, membre de l'Agrupació Excursionista Talaia, el mes de maig de l'any 1974. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 55051 | Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellvi | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any '1789'. La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller.</p> | 08145-31 | A l'extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3047300,1.6971200 | 390931 | 4573404 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-311.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 55053 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-0 | <p>Seguint el camí que surt de la BV-2443, apareix un grup de plataners que determina l'àrea de la font. El broc modern està ubicat en un piló fet d'obra. Hi ha una placa ceràmica amb el nom. Des de la font, un canalet de ciment cobert per una estructura metàl·lica va a parar a una bassa de parets de totxo arrebossada. Té forma rodona, d'aproximadament dos metres de radi.</p> | 08145-33 | A 500 m. al nord-est de la masia de Segarrulls, a la BV-2443 | 41.3073900,1.7113100 | 392123 | 4573682 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-331.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 55054 | Carrerada de can Castellví a Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Avui dia una part de la carrerada discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la masia de Cal Castellví i segueix el camí antic de Vilafranca. A la dreta queda la carena de la cinglera del Fondo de la Seguera, on es troba les balmes de Can Ximet i la font de l'Ametlló. A l'arribar a unes granges, el camí es decanta a l'esquerra i davalla per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia de Cal Maiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de la construcció de la carretera C-15, avui cal passar per sobre un pont. A l'altre costat de la carretera, la carrerada segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere de Molanta, població que creua pel mig. Al barri de Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, fregant el polígon industrial, surt del municipi d'Olèrdola en direcció Sant Cugat Sesgarrigues.</p> | 08145-34 | Travessa el municipi de sud-oest a nord-est | 41.3056100,1.6968300 | 390908 | 4573503 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55054-340.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 55056 | Camí de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-casa-nova | Terreny molt remogut | <p>Les restes superficials foren documentades per en Josep Mestres i Mercadé, al llarg d'unes prospeccions realitzades pels volts de finals del 60, principis dels 70. Les ceràmiques d'època ibèrica, afloraven en la part alta del marge dret (nordest) del camí que des de Moja, en direcció a la via del tren i a l'autopista A-7, enllaça amb la Casa Nova. L'àrea de dispersió dels materials (avui dia molt escadussers) es localitza concretament al peu d'una torre d'electricitat de segon ordre, per la superfície del camp de conreu.</p> | 08145-36 | Al camí que uneix Moja amb la Casa Nova | 41.3267600,1.6857500 | 390016 | 4575865 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55056-36.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 55058 | Barraca de les Foses I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Les seves mides són destacades pel que acostumen a ser aquestes construccions: 5 m de diàmetre la planta circular, 2,84 d'alçada.</p> | 08145-38 | Al costat del camí que hi ha al S de l'esplanada coneguda amb el nom de les Foses | 41.3044700,1.7277300 | 393493 | 4573338 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-381.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55059 | Barraca del Camí de Viladellops I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 2,5 m de diàmetre i 2,3 d'alçada.</p> | 08145-39 | Al camí que hi ha al S de l'explanada coneguda amb el nom de les Foses, direcció Viladellops | 41.3058100,1.7294100 | 393636 | 4573484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-391.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||
| 55062 | Balma dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-masets | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del grup d'investigacions arqueològiques Talaia. Villanueva y la Geltrú (semanario de información local).</p> | Terreny molt remogut. | <p>Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i en l'actualitat pràcticament esgotada arqueològicament. L'entrada s'obre a sud; fa uns 4 m d'alçada i 5,20 m de profunditat (al fons el substrat calcari forma una mena de brancal) i 4 m d'amplada en la boca. Aflora el substrat rocós pel sòl i la part frontal de la cavitat. L'excavació del poc presentava per part dels membres del grup d'investigacions arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973, va donar com a resultat la recuperació de: ascles i fragments de sílex sense retocar; un gratador de sílex, de mida petita; fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, a torn; 1 moneda de coure amb la llegenda: Barcino Civitas 1612. Es tracta d'una cavitat utilitzada molt esporàdicament com a refugi i que ha deixat un registre arqueològic prou escadusser.</p> | 08145-42 | Prop del llit del torrent de les Jonqueres a Viladellops. A uns 275 m del nucli de l'Altrabanda' | 41.3032800,1.7350900 | 394107 | 4573196 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-421.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 55064 | Jaciment de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-joan-de-viladellops | <p>GRIVÉ M. S.F. (1935). Arxiu Ibèric (1). XV Vilafranca (2). Butlletí del Centre excursionista Vilafranquí. Núm. 40, gener-febrer. FERRER, A. i GIRÓ, P. (1943). La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés. Ampurias, vol. V. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (1948). Bisbal Histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | El material localitzat està molt rodat. | <p>El jaciment s'extén pel camp de vinya a tocar a la capella, els camps de la vessant sud, sudest i sudoest aterrassats per l'antic conreu d'oliveres avui abandonat, i fins i tot pel camí que porta a la cinglera i al fondal de Viladellops (torrent de les Jonqueres) on es troben encara materials rodats. L'existència d'una concentració de materials en els camps propers a la capella de Sant Joan de Viladellops, en la part alta del Fondal de Viladellops, i una dispersió força considerable de materials fruit de la dinàmica de dipòsits de vessant. El jaciment s'ubicaria en el sector més elevat, on es troba la capella. Es documenta una ocupació en època romana imperial que abraça un ventall cronològic des del segle II / I a.C fins al I / II d.C. Pel que fa al tipus d'assentament que estaria emplaçat en aquest terreny, segurament es tractava d'una vil·la agrícola pròpia d'aquest període. No es pot deixar de banda la possibilitat d'un assentament anterior (abans del segle I d.C) de caire agrícola però sense estructurar-se com a vil·la.</p> | 08145-44 | Al costat E i SE de la capella de Sant Joan de Viladellops | 41.3047300,1.7356800 | 394159 | 4573357 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55064-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 55065 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>A la font s'hi accedeix per unes escales que surten des de davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Històric i que baixen fins a una petita àrea arranjada amb bancs i plàtans. La font està construïda en una caseta d'obra, a la part frontal de la qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha una placa ceràmica identificativa. En els últims temps, la font s'alimenta bàsicament de les cisternes d'aigua que es porten que del fluxe d'aigua natural. Sembla que l'aqüífer que dóna aigua a la font està sobreexplotat. Sobre el camí que hi baixa, hi ha el que sembla ser una font més antiga.</p> | 08145-45 | Al recinte del Conjunt Històric d'Olèrdola | 41.3042600,1.7090900 | 391932 | 4573337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-20190807155035.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 55066 | Olivera de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-viladellops | Es troba en un extrem d'una vinya i és treballada habitualment. | <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.</p> | 08145-46 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | <p>Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària.</p> | 41.3053400,1.7324900 | 393893 | 4573428 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-46_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 55067 | Església de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X-XVII | <p>Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.</p> | 08145-47 | Al S del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la 'villa de Lobos'. L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i 'cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata'. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.</p> | 41.3049400,1.7353300 | 394130 | 4573380 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-47.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-471.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||
| 55068 | Torre de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En el moment de fer la revisió del Mapa de Patrimoni, s'hi estaven fent obres de consolidació. Una part de l'estructura es troba enderrocada. | <p>Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 3 m i els seus murs fan un gruix de 1,4 m. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals. Al seu costat s'adossa una petita construcció amb coberta a doble vessant que té el seu interior condicionat com a capella (es podria considerar la presó de la torre). La torre està parcialment esberlada i en procés de ruïna.</p> | 08145-48 | Enmig del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976. L'alou de Viladellops fou donat el 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l'orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l'abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. </p> | 41.3054200,1.7364100 | 394221 | 4573432 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-481.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||
| 55069 | Font de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladellops | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XIX | <p>Ubicada en la plaça de Viladellops, la font ve canalitzada d'un pou. El broc està situat entre mig d'una llosa enganxada a la paret que està esculpida amb un escut-anagrama. Sota del broc, dues piques de pedra serveixen per contenir l'aigua. A la part superir de la paret on es troba encastada hi ha la data 1877.</p> | 08145-49 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3063900,1.7366500 | 394243 | 4573540 | 1877 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 55071 | Nucli de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-viladellops | XI-XX | <p>El nucli de Viladellops està format per un conjunt de cases i dependències agrícoles amb un gran casal al centre. Consta d'un únic carrer que acaba en una placeta arbrada amb una font singular. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.</p> | 08145-51 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3062900,1.7369800 | 394270 | 4573528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-51.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-511.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/