Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 84394 | Fons documental de l'Arxiu de la Família Desvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-familia-desvalls | <p>http://anc.gencat.cat/</p> | X-XX | <p>L’Arxiu de la Família Desvalls aplega els fons familiars i patrimonials de disset grans llinatges: el dels seus productors, els Desvalls, marquesos del Poal; els Masdovelles, castlans de Vilafranca del Penedès (arxiu incorporat l’any 1758) i que incloïa alhora els dels llinatges Pujades, Vilarnau, Vilafranca, Ferran i Rosanes; els Llupià, marquesos de Llupià (incorporat l’any 1774) i que incloïa també el dels Marquet, els Icard, els Carcassona, els Vallseca i els Roger; i finalment, els Ribes, marquesos d’Alfarràs (incorporat l’any 1796) amb tota la documentació dels Boixadors, dels Olzinelles i dels Maüll. El fons documental abasta des de l’any 981 fins al 1983. Inclou peces úniques i molt rellevants, com la carta de poblament d’Almenar (13 d’abril de 1147), les capitulacions de Cardona (18 de setembre de 1714) i els plànols dels jardins del Laberint d’Horta signats per l’arquitecte italià Domenico Bagutti (1790-1820). El fons documental abasta 4.529 pergamins, 289 capses d’arxiu amb manuscrits i documentació en paper, 554 imatges (172 plaques de vidre, 377 positius b/n i 5 positius color) i 203 plànols i dibuixos en tela, pergamí, paper i paper vegetal.</p> | 08145-241 | C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | <p>Aquest arxiu nobiliari era conegut pels investigadors des de fa molt de temps i, tal i com ens ha arribat, es va constituir l’any 1822 després de la mort de Joan Anton Desvalls i Ardena, marquès de Llupià. Aleshores el seu únic hereu, Antoni Miquel Desvalls i Ribes, marquès d’Alfarràs i de Llupià, va fer reunir en un sol dipòsit els arxius de les famílies Desvalls (marquesos de Llupià) i Ribes (marquesos d’Alfarràs). L’arxiu unificat es conservà successivament al Palau dels marquesos d’Alfarràs, situat a l’actual carrer Anselm Clavé de Barcelona, a la residencia dels jardins del Laberint d’Horta i finalment a la finca Viladellops (Olèrdola).</p> | 41.3210700,1.7216400 | 393010 | 4575188 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84394-20190806162445.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'arxiu de la família Desvalls va constituir-se l'any 1822 després que el marquès d'Alfarràs i de Llupià Antoni Miquel Desvalls i Ribes reunís en un sol dipòsits els arxius familiars de les cases Desvalls (marquesos de Llupià) i Ribes (marquesos d'Alfarràs). L'arxiu es va conservar primer al Palau dels marquesos d'Alfarràs (a l'actual carrer Anselm Clavé de Barcelona), al Palau de Llupià (residència als jardins del Laberint d'Horta) i finalment a la finca de Viladellops d'Olèrdola. A mitjans del segle XIX fou ordentat per l'historiador Francesc de Bofarull per encàrrec de Joaquim Desvalls i Sarriera, marquès d'Alfarràs i de Llupià. El fons va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya el 7 de febrer de 2017. Tota la informació s'ha tret de la web de l'Arxiu Nacional de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 86803 | Goigs de Sant Joan Baptista de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-de-viladellops | XX | <p>Es tracta dels goigs en llaor del gloriós màrtir Sant Joan Baptista, que es venera a l'església de Sant Joan de Viladellops. Tal i com consta en el propi goig, en van patrocinar l'edició els marquesos d'Alfarràs. Comença així: 'Vostra ermita és primorosa / us la volta un bell encant /Beneïu, feu-la amorosa / nostra terra, Sant Joan (...'.</p> | 08145-286 | Sant Joan de Viladellops | 41.3048600,1.7354000 | 394136 | 4573372 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86833 | Fons fotogràfic d'Olèrdola de Pere Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dolerdola-de-pere-catala | XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositat el fons Pere Català, que conté 34 fotografies d'Olèrdola. Són datades entre 1950 i 1956, en blanc i negre. Hi trobem fotografies del castell, de paisatge, de la Font de l'Ametlló, de l'església nova de Sant Miquel, Can Castellví, la Torre de Viladellops, Torre de Moja, etc.</p> | 08145-300 | C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55136 | Festa Major de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-moja | XX-XXI | <p>La Festa Major de Moja es celebra el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Aquesta festa encara conserva la capta en carro i les matinades. Com a balls folklòrics cal destacar el grup de diables i el Drac, una figura del bestiari que ha passat dels 20 anys de vida. La resta d'activitats de festa son els actes religiosos, els balls, el pregó, una tamborinada i la cercavila.</p> | 08145-116 | Moja | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55136-foto-08145-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55137 | Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-dolerdola | XX-XXI | <p>Es celebra el segon diumenge d'octubre, en honor de Sant Miquel. Destaca la cercavila amb un ball propi, el diables de Sant Miquel. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08145-117 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3206700,1.7212300 | 392975 | 4575144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55137-foto-08145-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55157 | Fira mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat | XX | <p>Fira-Mercat anual d'antiguitats, brocanters, artesans i col·leccionisme de Sant Pere Molanta. Es fa coincidir amb el cap de setmana proper al 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Es realitzen activitats vinculades a feines i tradicions artesanals.</p> | 08145-137 | Carrers Milà i Fontanals, Sant Ramon i Font Tallada | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 1994 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55157-foto-08145-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 84364 | Festa Major de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-trabal | XX-XXI | <p>La Festa Major de Can Trabal es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost. S'hi organitzen activitats lúdiques com activitats infantils i esportives, concursos, missa, àpat popular, etc. </p> | 08145-239 | Veïnat de Can Trabal | 41.3180200,1.7535100 | 395673 | 4574811 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||||
| 86823 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-3 | XX | <p>Els goigs en honor a Sant Roc, venerat a l'església de Sant Pere Molanta, es canten el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost. Fou editat durant el primer terç del segle XX i fou adaptat per mossèn Ramon Palomera, qui fou rector de Sant Pere Molanta entre els anys 1982 i 1996. Comença així:</p> <p>'De Montpeller de Provença / sou fill noble i gloriós, / i el camí de vostra vida / empreneu tot coratjós. / Acceptant la vida austera / vostra pas mai s'ha perdut. /</p> <p>Pelegrí, camí de Roma, / per guanyar el Sant Jubileu, per camins i senderoles / pobre i humil camineu. / I resta darrere vostre / el perfum de la virtut. (...)'</p> | 08145-293 | Sant Pere Molanta | 41.3418400,1.7440100 | 394916 | 4577467 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86910 | Llegenda del mal caçador d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mal-cacador-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que un caçador havia anat a missa a l'església de Sant Miquel. En el moment d'alçar Déu, va passar una llebre per allà i el caçador no va poder resistir-se i va sortir corrents darrera seu. Com a càstig davant d'aquest fet, Déu el va condemnar a anar sempre darrera la llebre i no poder-la atrapar mai. Al Penedès es contava que algunes nits d'hivern es sentien els lladrucs dels gossos desesperats, que passaven per allí cada set anys (amb la presumpció que és el que es tardava a donar la volta al món).</p> | 08145-336 | Castell d'Olèrdola | 41.3018900,1.7092000 | 391937 | 4573074 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86911 | Llegenda de la mestressa de Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mestressa-de-font-tallada | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que durant l'epidèmia del còlera del segle passat, els habitants de la masia de la Font-tallada van caure malalts. La mestressa va morir i va ser enterrada engalanada com era costum al cementiri de Sant Pere Molanta, al costat de l'església. Un mosso de la casa es va presentar aquella mateixa nit al cementiri, va trencar la llosa i va estirar les arracades daurades de la mestressa, qui va fer un crit que va fer que fugís espaorit. Per aquests fets, es creu que l'havien enterrat amb vida.</p> | 08145-337 | Can Torres de la Fontallada | 41.3358400,1.7398100 | 394555 | 4576806 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86912 | Llegenda del Castellot de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castellot-de-la-barquera | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que el turó del Castell de la Barquera era habitat pels moros durant més de set-cents anys. Una nit, els moros van veure una gran quantitat de llumetes que de Font-tallada s'enfilaven cap al castell. Creient que era un atac dels cristians, varen fugir deixant el castell i les terres que ocupaven. En realitat, les llumetes eren d'un gran ramat d'ovelles que duien una teia encesa a les banyes.</p> | 08145-338 | Castell de la Barquera | 41.3330600,1.7382900 | 394423 | 4576499 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86917 | Llegenda del llop del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llop-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Explica la llegenda que un llop ferotge amenaçava la tranquilitat de tot el veïnat de la Plana Rodona. Les àvies a la vora del foc alertaven als petits del perill de l'animal, que es feia veure dalt del castell. Cansat de viure amb aquest temor, un jove pastor de nom Jordi, va decidir parar-li un parany. Deixà prop del castell una ovella vella i anà amb una daga a caçar-lo. El llop el va envestir, i aleshores li clavà la daga fins a matar-lo. El pastor fou assistit tot ensangonat pels guardes del castell. Havia aconseguit acabar amb el malson de tot el veïnat.</span></span></span></p> | 08145-339 | Castell d'Olèrdola | 41.3017200,1.7091400 | 391932 | 4573055 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86918 | Llegenda del rei i els homes d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-i-els-homes-dolerdola | <p>Explica la llegenda, que el mal estat de la carretera de Vilafranca a Vilanova causava perjudicis al transport d'aiguardent que anava cap a les Amèriques. Per aquest motiu, una delegació en representació dels pobles per on transitava la via va anar a veure el monarca a Madrid. Quan el secretari de protocol va preguntar a les delegacions la seva representació van dir el següent:</p> <p>- Digueu que som els senyors de Vilafranca.</p> <p>- Digueu que som els industrials de Vilanova.</p> <p>- Digueu que som els homes d'Olèrdola.</p> <p>- Digueu que som els llenyataires de Canyelles.</p> <p>En saber-lo el rei va dir al seu secretari que fes passar primer als homes d'Olèrdola, ja que a ell li agradava més tractar amb homes.</p> | 08145-340 | 41.3210500,1.7216900 | 393014 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||||
| 86923 | Llegenda de la 'mala cosa' del a veïna de Cal Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-cosa-del-a-veina-de-cal-segarra | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que una dona del barri de Cal Segarra d'Olèrdola estava afectada de la 'mala cosa', una afecció en què es creia que un ésser imaginari es posava damunt les persones a la nit causant-los malsons i opressió al pit. Li van aconsellar de posar un mocador negre a la finestra, un plat de mill... i res no funcionava. Un dia s'anà a confessar al rector de Sant Pere Molanta, i aquest li va prometre que per Pasqua aniria a fer el salpàs a la seva casa per beneir-la. I fou aquesta la solució que acabà amb el malestar de la senyora i pogué tornar a descansar a les nits.</p> | 08145-341 | Barri de Cal Segarra | 41.3255900,1.7555200 | 395853 | 4575649 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86929 | Llegenda de la devota de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-devota-de-sant-miquel-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que a Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una dona molt devota, que cada nit resava amb fervor tot pregant a l'arcàngel que l'avisés tres dies del dia de la seva mort. Arribat el dia, Nostre Senyor va enviar Sant Miquel, que trucà a la porta i li digué que li feia saber de part de Nostre Senyor que d'aquí a tres dies la mort vindria a buscar-la. I ella va demanar a l'arcàngel que tornés al cel i li digués a Nostre Senyor que no l'havia trobat a casa.</p> | 08145-342 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3204500,1.7227600 | 393103 | 4575118 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86935 | Oració per curar cremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-cremades | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una oració supersticiosa per cremar cremades:</p> <p>'Cristo i Job van per un bosc</p> <p>i senten cridar Isop:</p> <p>- Què fas aquí?</p> <p>- He caigut dins el foc.</p> <p>- Alça't, aixeca't,</p> <p>senya i persigna la cremadura,</p> <p>en nom de Déu i la Santíssima Trinitat</p> <p>que es curi i assequi el mal d'en ... (el nom)</p> <p>com les llagues de Cristo crucificat.'</p> | 08145-343 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210700,1.7216400 | 393010 | 4575188 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86938 | Oració contra els lladres de camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-els-lladres-de-cami | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Pere Molanta era costum dir una oració supersticiosa contra els lladres de camí. Diu així:</p> <p>'La mala ombra s'aparti de mi,</p> <p>feu que la meva sang no sigui sagrantada,</p> <p>la meva carn no sigui amarada.</p> <p>Cans i llops, les dents serrades,</p> <p>i, lladres i traïdors, les mans lligades'.</p> | 08145-344 | Sant Pere Molanta | <p>Va ser recollida per Pere Sadurní a Sant Pere Molanta l'any 1958 i explicada per Timoteu Alabreda.</p> | 41.3418900,1.7437000 | 394890 | 4577472 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 87006 | Cançons populars d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-populars-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em><span>Folklore del Penedès. </span></em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Al municipi d'Olèrdola s'hi han recollit un seguit de cançons tradicionals. Es tracta de cançons que es cantaven a Olèrdola, Sant Pere Molanta i Moja a mitjans del segle XX. Una d'elles diu així:</p> <p>'Sortiu, viudets i viudetes,</p> <p>casadets i casadetes,</p> <p>boniques donzelletes,</p> <p>escolteu aquests minyonets.</p> <p>Visca la Pasqua Florida!'</p> | 08145-346 | Olèrdola | <p>Van ser recollides per Pere Sadurní al seu llibre de Folklore del Penedès.</p> | 41.3213000,1.7223400 | 393069 | 4575213 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 88944 | Goigs a Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-macari | XIX-XX | <p><span><span>Els goigs de Sant Macari es canten </span></span><span><span>a la festa Major d'hivern a Moja, celebrada al gener, i que estan dedicades a Sant Macari.</span></span></p> | 08145-347 | <p>Macari Major fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de sant Antoni i posteriorment venerat com a sant. Es conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. </p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 88945 | Goigs a Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-jaume | XIX-XX | <p><span><span>Goigs dedicats a Sant Jaume que es canten a la Festa Major de Moja d'estiu celebrada al voltant del 25 de juliol.</span></span></p> <p> </p> | 08145-348 | <p>Jaume segons el Nou Testament fou un dels dotze apòstols de Jesús. També conegut com a sant Jaume el Major. Segons la tradició les seves restes es troben a la catedral de Santiago de Compostel·la, punt de peregrinació cabdal a la tradició cristiana i final del Camí de Sant Jaume.</p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 88946 | Romería del Rocío d' Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-del-rocio-d-olerdola | XX | <p><span><span>Hi ha la tradició de </span></span><span><span>portar la Virgen del Rocío del nucli d' Olèrdola de Daltmar a la </span></span><span><span>Muntanyeta, i allà es venera i es resa tot el cap de setmana. Al camí hi</span></span><span><span> ha parades on es fan cants a la Virgen. També es celebra al vespre del </span></span><span><span>dissabte una misa Rociera,</span></span></p> <p><span><span>Ho organitza el Centre Cultural Virgen del Rocío.</span></span></p> | 08145-349 | 41.3210900,1.7216500 | 393011 | 4575190 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-20 00:00:00 | Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55027 | Bosc de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-castellvi | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65.</p> | Les restes localitzades estan molt desbastades. | <p>Al N del Fondal de la Seguera es troben una sèrie de fondalades ocupades per les feixes amb vinya. Entre dues d'aquestes fondalades s'aixeca un promontori on el matollar cobreix el rocallís de substrat calcari, molt afectat per l'erosió. En aquesta àrea encara es poden veure diferents tipus de troballes: fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna, bàsicament informes, i alguns fragments d'àmfora itàlica, tots ells molt debastats. També s'observa una acumulació lineal de pedres disposades directament sobre el rocallís.</p> | 08145-7 | Fondo de les Tires, al N de la masia de Can Castellví | <p>La primera referència del jaciment l'aporta en Pere Giró en les seves notes de camp, a on indica la troballa de restes arqueològiques superficials en el promontori del bosc cremat: ceràmica a torn comú ibèrica (informes, nanses i vores d'àmfora i contenidors), fragments d'àmfora romana i restes d'un mur que ell interpreta 'que devia pertànyer a un nucli ibèric'.</p> | 41.3083400,1.6961300 | 390854 | 4573807 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144849.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55029 | Cova de la Plana Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-rodona | <p>FERRER, A.i GIRÓ, P. (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedès'. p. 193-194, Ampurias V. GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Mapa Arqueológico del Panedés. Inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3, carpeta 2). GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Esborrany d'un article de P. Giró, inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3). GIRÓ, P. (1970). 'Resum de les estacions penedesenques'. Dins Edició d'Homenatge a P. Giró, A. Massanell i P. Regull, p.16. Vilafranca del Penedès. GRIVÉ, M. (1934). 'Cova de la Plana Rodona (Olèrdola)'. Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, nº 37, p. 47. Vilafranca del Penedès PINTA RODRIGUEZ, J. (1983). 'Repertori de cavitats d'Interès Arqueològic de la Província de Barcelona'. Exploracions (espeleo Club Gràcia) nº 7. p. 19 Barcelona. RAURET, A.Mª. (1964). El proceso de la primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona, p. 118. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (Bisbal histórico del Panadés. Tarragona: s/d, 2ª ed, p.27. VIRELLA BLODA, J. (1979). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Dins Miscel·lània Penedesenca nº 1. Institut d'Estudis Penedesencs, p.257. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | Les restes recuperades estaven en mal estat de conservació. | <p>La cova de la Plana Rodona s'obre al nord/nordest, de cara al cementiri de la Plana Rodona, a l'altra banda del torrent i dalt la cinglera. Té dues cambres paral·leles, força baixes, i la principal té una profunditat màxima de 7,50 m.; la boca d'entrada té unes dimensions de de 2,40 m. d'amplada i 1,65 m. d'alçada. A l'interior encara es conserva una acumulació de sediment argilós abocat i segurament remogut.</p> | 08145-9 | Ribera dreta del fondo del cementiri, a uns 300 metres del Fondo de la Seguera | <p>La cavitat fou excavada l'any 1933 per Martí Grivé i alguns dels seus alumnes. La potència del sediment original era molt feble (12-15 cm); les restes arqueològiques aparegueren segons Grivé en 'dos indrets corresponents a dos clots naturals'. Consisteixen en: fragments de ceràmica a mà, grollera i de color fosc, informes. Un fragment de vora d'un gran vas decorat amb ungulacions disposades en tres fileres. Una vora de bol esfèric, sense decorar. Una nansa de tipus mugió. Les restes òssies humanes recuperades estaven en molt mal estat de conservació (falanges, vertebra, i peces dentaries d'un individu adult).</p> | 41.3173700,1.7170400 | 392619 | 4574783 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-foto-08145-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-9.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55030 | Pintures murals del Sant Sepulcre d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-sant-sepulcre-dolerdola | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.</p> | XI | Es troben força deteriorades. | <p>A la capella del Sant Sepulcre s'hi localitzen, en els llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval. Cal destacar que és probable que hi hagi restes de mural a la cúpula i a l'absis (àmbits espacials importants), sota de l'actual arrebossat modern. Diferents estudiosos de les pintures han arribat a al conclusió que la iconografia és en certa manera atípica: personatges gairebé seriats sota arcades o compartiments policroms; oferents d'una Epifania més que dubtosa, monstres blaus i condemnats: personatges nimbats de grans dimensions, etc. També s'ha apreciat un evident primitivisme pel que fa al seu estil. El conjunt pictòric ha estat qualificat 'd'arcaic' pels diversos autors i caracteritzat pel predomini de la línia sobre el color, per l'us de la línia en les formes geomètriques, que es corresponen amb d'altres conjunts que conformen el caràcter protoromànic marcadament popular. La pintura d'Olèrdola pertany a una manera de fer popular, marginal i lluny dels grans corrents del romànic, es a dir, amb una component autòctona molt destacada.</p> | 08145-10 | Adossada a la casa anomenada del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.</p> | 41.3267000,1.7281100 | 393561 | 4575805 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025120049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025113743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025114426.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55033 | Taller de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-fontanilles | Es troba esgotat. | <p>Aquest taller es troba just al peu dels vessants de tres petites cavitats. Es creu que pel seu estat actual d'esgotament estratigràfic i per la coincidència de topografia, pàtines i rodament de sílex, que el jaciment consisteix en un dipòsit de vessant secundari fruit de l'erosió de sèries estratigràfiques que situarien en els tres abrics avui en dia esgotats. L'erosió, sigui natural o fruit d'una acció antròpica per tal de recollir terra, hauria format el taller. Les restes d'indústria lítica abasten molt fragments de làmina i ascles de talla centrípeda amb retocs simples, osques i rascadores. No es té cap element tipològic-guia encara que pel context de la comarca són conjunts industrials, neolítics avançats / eneolítics. El fet que es tingui la certesa de que són dèbils estratigrafies desmantellades fa ésser prudent a l'hora de marcar el ventall cronològic, ja que no es pot considerar tot el material com un sol conjunt. Hi ha materials del jaciment localitzats al Museu de Vilafranca i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08145-13 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132400,1.7184200 | 392728 | 4574323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55033-13.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55036 | Cova de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-segarrulls | <p>ANÒNIM, Vilafranca del Penedès. Hallazgos arqueológicos. ANÒNIM (1958). Activitats. Butlletí de l'Agrupació Excursionista Catalunya. ANÒNIM (atribuit a Xavier Virella) (1983). 14ª excursió a peu pel Penedès. AYMAMÍ, G. (1989). Itinerari arqueològic per la Vall d'Olèrdola (Alt Penedès). Excursionisme n. 172. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. DE LA PINTA, J. Ll. (1983). Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la Provincia de Barcelona. Exploracions, n. 7. Espeleoclub de Gràcia. Barcelona. FERRER, A. (1968). Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès i Garraf). Espeleòleg Butlletí 'Grup espeleològic Talaia' de l'agrupació Excursionista Atalaia, n. 7. G.E.T de l'Ag. Exc. Atalaia. Vilanova i la Geltrú. GIRÓ, P. (1963). Activitats Arqueològiques I. Pintures rupestres a Olèrdola. Circular para los sres. Socios. Agrupació Excursionista Cataluña. Barcelona. POYO, A. (1958). La cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica, Vilafranca del Penedès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de pinturas rupestres en segarrulls / Olèrdola, Barcelona. Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona - Instituto de Prehistoria y Arqueología. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. VIÑAS, R. SARRIÀ, E. i ALONSO, A. (1983). La Pintura Rupestre en catalunya. Editat pels autors i Llibreria Altaïr. Barcelona. VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | Depenent de les figures de que es tracti, algunes es troben en millor estat que altres. Algunes de es pintures han estat objecte d'actes vandàlics. | <p>Ubicada en una vessant sense bosc amb una configuració calcària miocènica que forma estrats inclinats, la qual cosa facilita que per procesos d'erosió diferencial es formin graons. La cova queda situada sota l'angle SE de la granja de les Planes, situada a la plana de dalt la cinglera. La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d'ampla per 1,10 m d'alçada a la boca. La galeria, lleugerament esbiaixa a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreta a la meitat acabant en forma de petita sala (a la que va a parar la pendent del sòl, fins formar una petita cubeta a 0,70 m del sòl del passadís). Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles a l'esquerra de la Cova (mirant-la de front) és on estan les representacions dels arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està extès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius, segons va descobrir Ramon Viñas a finals dels anys 70. En total hi ha 22 figures pintades (segons les dades del Corpus d'Art Rupestre elaborat per Anna Alonso i R. Viñas). Segons aquest estudi l'arquer de la part superior esquerra medeix 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és de traç simple, color castany vermellós, amb una estructura de traços simples dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant amb l'arc. El segon arquer amida 5,5 cm la figura humana, 8,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa, i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'altre arquer. La descripció del material arqueològic exhumat és, per a les exigències actuals, imprecisa i deficient. Es pot deduir que hi havia ceràmica brunyida del Bronze Final a mà. Respecte a la indústria lítica destaquen els fragments de sílex, una destral polida i un possible gratador nucleiforme. D'altra banda, el quasi centenar de fragments de calota craneal calcinats i cremats, junt amb fragments i estelles de diàfisi també cremats / calcinats, tot plegat de classificació humana, fa indubtable el seu ús funerari.</p> | 08145-16 | Uns 30 m. per damunt del camí del Fondo de la Seguera. A 1 km. aprox. de la C-15 | <p>La primera notícia històrica d'aquest jaciment la proporciona el quadern de camp, vol. 5 (1956-58) de Pere Giró Romeu, que troba les pintures el dia 27 de juliol de 1958, quan era delegat local de la 'Comisaria general de Excavaciones Arqueológicas'. Ell mateix, junt a Joan Bellmunt i Poblet, i el Grup d'exploracions subterrànias del Museu de Vilafranca van portar a terme una excavació.</p> | 41.3142300,1.7150000 | 392443 | 4574437 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-161.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com la Cova de les Pintures. Les pintures de la Cova de Segarrulls van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1789 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55037 | Barraca del Camp del Nis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-nis | En estat semi ruïnós, es troba sense coberta. | <p>Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La part de la volta ha entrat en procés d'enrunament. Mides: 2 m d'alçada per 2,5 m de diàmetre.</p> | 08145-17 | Camp del Nis, al camí de la Font de l'Ametlló | 41.3062400,1.7037300 | 391487 | 4573564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-171.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 77,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc