Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55030 | Pintures murals del Sant Sepulcre d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-sant-sepulcre-dolerdola | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.</p> | XI | Es troben força deteriorades. | <p>A la capella del Sant Sepulcre s'hi localitzen, en els llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval. Cal destacar que és probable que hi hagi restes de mural a la cúpula i a l'absis (àmbits espacials importants), sota de l'actual arrebossat modern. Diferents estudiosos de les pintures han arribat a al conclusió que la iconografia és en certa manera atípica: personatges gairebé seriats sota arcades o compartiments policroms; oferents d'una Epifania més que dubtosa, monstres blaus i condemnats: personatges nimbats de grans dimensions, etc. També s'ha apreciat un evident primitivisme pel que fa al seu estil. El conjunt pictòric ha estat qualificat 'd'arcaic' pels diversos autors i caracteritzat pel predomini de la línia sobre el color, per l'us de la línia en les formes geomètriques, que es corresponen amb d'altres conjunts que conformen el caràcter protoromànic marcadament popular. La pintura d'Olèrdola pertany a una manera de fer popular, marginal i lluny dels grans corrents del romànic, es a dir, amb una component autòctona molt destacada.</p> | 08145-10 | Adossada a la casa anomenada del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.</p> | 41.3267000,1.7281100 | 393561 | 4575805 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025120049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025113743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025114426.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||
| 55120 | Pous ibèrics de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-iberics-de-moja | <p>Amics de l'Art Vell (1935). Memòria de l'obra realitzada des de la seva fundació, 1929 - 1935. Barcelona. GIRÓ, P: Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares-III. Olèrdola. Ampurias, vols XXVI-XXVII (1964-65) RAURET, A.Mª. El proceso de la primitiva población del Penedès. Memoria presentada para la obtención del grado de licenciado. UB. Barcelona.</p> | L'estat de conservació és desconeix. | <p>A la plaça de l'església, on actualment s'emplacen les escoles, el pati de ca l'Anton Vidal, l'edifici de cal Ferret de la Plaça i part de l'espai públic, és on (segons referències orals) es documenta la notícia d'aquest jaciment. El jaciment és conegut tan sols per la notícia original apareguda a la 'Memòria dels Amics de l'Art Vell' (1929 - 1935), en la que s'esmenta que els senyors Bosch Gimpera i Feliu Elias es traslladaren a la localitat de Moja, l'any 1930, i estudiaren uns 'suposats pous ibèrics'. No s'informa de més detalls respecte de les estructures ni de la seva localització concreta. Solament a través de referències orals hem pogut localitzar el jaciment en el sector urbà abans descrit, encara que no s'ha determinat cap més dada referent al tipus d'estructures localitzades. Només hi ha referència que en fer-se les obres de clavegueram a principis dels anys 80 es trobaren alguns 'forats' que foren tapats, així com que probablement encara hi ha estructures soterrades en els terrenys de Cal Ferret de la Plaça, del mateix tipus (sense confirmar).</p> | 08145-100 | Sector de la Plaça de l'església, en la població de Moja | <p>Notícies històriques: Catálogo Arqueológico del Panadés: Museu de Vilafranca, s/n (arxiu Giró). Entrevista amb Francesc Solé, de Moja (28/03/1990), el qual ha recollit diversos testimonis d'anciants del poble que sabien de la troballa dels anys 30, i alhora ens ha confirmat l'indret de les troballes amb més precisió.</p> | 41.3258932,1.6904855 | 390411 | 4575762 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55120-100.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55122 | Caves Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-hill | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista de planta baixa i primer pis. A la seva façana destaquen les finestres decorades amb maons disposats esglaonadament, la decoració amb ceràmica verda i el ràfec també de maons que hi ha sota de la cornisa. A l'interior, es conserva la cava tal i com va ser construïda l'any 1918. A l'antic celler, avui sala de degustació, es conserva una premsa de 1925 de fusta i cargol central de ferro feta per Jaume Figueras de Vilafranca. Una sala coneguda com el celler de l'avi, que té a la porta la data de 1887, conté bótes de fusta que ja no es fan servir, de 1500 i 225 litres de capacitat.</p> | 08145-102 | carrer Bonavista / carrer Llarg, al sud de Moja, al límit del nucli urbà. | <p>L'origen de la família Hill es remunta al 1660, any en el que el primer mister Hill es va establir a la comarca, on va néixer la seva vocació vinícola. Els seus descendents van fer l'any 1887 la casa modernista. El 1924, Josep Hill s'inicia en l'elaboració i criança de vins de taula i escumosos. Tot i que el nom de la casa i la marca s'han mantingut, els propietaris actuals no són ja d'aquesta família.</p> | 41.3230380,1.6894030 | 390315 | 4575447 | 1887 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-foto-08145-102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||
| 55123 | Capitells de can Cerdà de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-can-cerda-de-ferran | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: El Penedès, l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XII-XIII | Es troben deteriorats. | <p>A la masia de Can Cerdà del barri de Ferran s'hi conserven dos capitells col·locats en el portal d'accés. Tenen forma troncopiramidal invertida i presenten decoració figurada a les dues cares avui dia visibles. Un d'ells mostra la representació d'una arquitectura figurada mitjançant tres arcades, a l'arcuació central hi ha un personatge masculí que apareix lligat a la construcció a través de dues cordes. Sosté un objecte pràcticament cilíndric, que té un broc, en actitud d'introduir-se'l a la boca; sembla tractar-se d'un carretell. Al capitell oposat hi ha dos animals fantàstics alats, concretament grius. Tots dos recolzen les potes a la base del capitell i estan disposats contraposadament. Potser conflueixen en un sol cap d'au, com sovint succeeix; el fort desgast d'aquesta zona no permet d'esbrinar-ho. A la part central de la zona superior de les dues cares hi ha representat un floró. Els estudiosos del romànic català han arribat a la conclusió que l'artífex d'aquests capitells realitzà un treball força detallista. Malgrat tot, la qualitat dels capitells és mediocre, pecant les figures d'una certa rigidesa i pesantor. Formalment es poden relacionar amb les escultures de Sant Sebastià dels Gorgs, ja que les similituds estilístiques són destacables. La datació més avinent dels capitells es situaria sobre el final del segle XII i principi del XIII.</p> | 08145-103 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3527503,1.7393299 | 394542 | 4578683 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1031.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55124 | Font de les Cases de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-de-la-vall | La vegetació que és abundant tendeix a embrossar tota la zona sinó hi ha un bon manteniment. | <p>La font ha estat 'redescoberta' recenment per un grup de voluntaris que l'han netejat de la vegetació que l'havia tapat completament. Aquesta font es va començar a perdre quan les anomenades Cases de la Vall van ser enderrocades. Es tracta d'un paratge on s'aprecia de manera evident la concentració de la humitat i neix la vegetació típica de les fonts. En el moment de la sortida de camp, no s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc per on raja la font, ja que aquesta no rajava. Hi ha una bassa amb les parets exteriors de pedra -molt embrossada-, i un canal per on surt l'aigua. També es poden veure unes escales que servien per accedir-hi.</p> | 08145-104 | Al límit oest del Fondo de la Seguera | 41.3024700,1.6950300 | 390752 | 4573156 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55124-foto-08145-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Miquel d'Olèrdola 447-6-2 (278-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55127 | Església parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-dolerdola | XIX | <p>Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La façana principal és coronada amb un campanar octogonal amb coberta de pavelló. El portal d'entrada està fet per arquivoltes ogivals, un timpà frontal amb mosaic amb la inscripció 1889-1984 i la figura de Sant Miquel. La coberta és a dues vessants.</p> | 08145-107 | El nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. | <p>L'església actual de Sant Miquel es va edificar a final del segle XIX per substituir la que fins aquell moment era església parroquial, la capella romànica del Conjunt monumental.</p> | 41.3205220,1.7229947 | 393122 | 4575125 | 1885-89 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-foto-08145-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-foto-08145-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-1070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55127-1071.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55129 | Parc Natural d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-dolerdola | Malauradament els incendis forestals han castigat durament l'àrea del parc. L'últim episodi important es va produir l'any 1994. | <p>El Parc Comarcal d'Olèrdola té una superfície total de 608,23 Ha. Es troba situat als darrers contraforts del massís de Garraf, al sector comprès entre la riera de Vilafranca i el puig de l'Àliga, a la partió entre les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Les alineacions morfològiques tenen una clara orientació NE-SO, i presenten, sobretot a la zona NE de l'àrea, altiplans amb àmplies superfícies cultivables, al voltant de Sant Miquel d'Olèrdola i de Viladellops. Les elevacions del terreny oscil·len entre els 100 m. sobre el nivell del mar a la depressió de Canyelles i els 468 del puig de l'Àliga. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica, molt més moderada en aquesta zona que no pas l'elevada carstificació del Garraf meridional. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura. A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís de Garraf. La vegetació de la zona es veu molt afectada pel règim de pluges (pobre als limits del parc) i, per tant, les espècies que hi creixen espontàniament han d'afrontar un període de sequera estival que pot arribar a ser molt dur. Per aquesta raó, les plantes que hi viuen presenten adaptacions per tal d'evitar pèrdues excessives d'aigua. Durant aquesta època seca i amb un clima mediterrani, el creixement és lent, especialment el dels arbres i, per tant, la producció de fusta és baixa. La vegetació climax o potencial del parc estaria dominada per l'alzinar mediterrani Quercetum ilicis galloprovinciale, un bosc que ocuparia totes les muntanyes de direcció nord i els fons de vall. Les activitats agrícoles i ramaderes al llarg dels segles i els incendis forestals d'aquestes últimes dècades han transformat el paisatge vegetal potencial a un altre. La màquia de garric, llentiscle i margalló Querco-Lentiscetum també seria potencialement estesa al llarg del parc. La degradació de l'alzinar i la màquia ha portat a l'aparició de la garriga, que és una comunitat arbustiva baixa i molt impenetrable, degut a la presència del garric (Quercus coccifera). Actualment, els escassos boscos que es troben a la zona són bàsicament pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis). Cal dir que ni tan sols són veritables boscos sinó simples formacions arbòries recobridores de brolles també secundàries. Els incendis i les pastures d'aquestes zones ha portat a l'aparició de la brolla.</p> | 08145-109 | Als municipis de Canyelles i Olèrdola, corresponents a les comarques de Garraf i Alt Penedès. | 41.3074203,1.7056983 | 391654 | 4573692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp, Lluís Rius i Font OPC | El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55130 | Pedrera del conjunt monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-conjunt-monumental | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC. | <p>Ubicada al terç interior de la plataforma emmurallada, s'hi troba la pedrera que obriren els romans per tal de fornir-se de blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Encara es poden observar diferents blocs de pedra que ens permeten hipotetitzar sobre la tècnica emprada en l'explotació de la pedra. Els blocs ortòedrics estan delimitats per les quatre cares laterals. Per això devien haver practicat trinxeres al seu entorn. Un cop en aquest estat els devien desprendre de la base amb l'ajut de tascons de fusta o ferro.</p> | 08145-110 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. </p> | 41.3030894,1.7094898 | 391964 | 4573207 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1101.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 49 | 1.5 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55134 | Cal Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sadurni-0 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVII-XX | <p>Masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una masia de planta basilical. A principi del segle XX va ser reformada per incorporar elements d'estil eclèctic decorant les obertures. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra a la planta baixa i arrebossades als pisos. Els finestrals del pis tenen una motllura superior a mode de guardapols, així com sortida a sengles balcons de baranes forjades. A les golfes hi ha una galeria triforada emmarcada amb una motllura, des d'on arrenca una motllura dentada i el coronament. Part del frontis està tapat per un cos perpendicular longitudinal, del qual en destaca una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt decorada amb rajola policromada, aom també una garita a la part posterior. Aquesta part de la casa, l'antic celler i la quadra, està transformada avui dia en el que s'anomena aula de la vinya i el vi, una iniciativa privada que pretén educar als seus visitants en aspectes de la cultura vitivinícola de la comarca del Penedès. </p> | 08145-114 | Al veïnat de nom homònim, al costat de l'església de Sant Pere Molanta i de la carretera BV-2415 | 41.3415974,1.7442662 | 394937 | 4577440 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-1140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55134-1141.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Eclecticisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|102|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55136 | Festa Major de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-moja | XX-XXI | <p>La Festa Major de Moja es celebra el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Aquesta festa encara conserva la capta en carro i les matinades. Com a balls folklòrics cal destacar el grup de diables i el Drac, una figura del bestiari que ha passat dels 20 anys de vida. La resta d'activitats de festa son els actes religiosos, els balls, el pregó, una tamborinada i la cercavila.</p> | 08145-116 | Moja | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55136-foto-08145-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55137 | Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-dolerdola | XX-XXI | <p>Es celebra el segon diumenge d'octubre, en honor de Sant Miquel. Destaca la cercavila amb un ball propi, el diables de Sant Miquel. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08145-117 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3206700,1.7212300 | 392975 | 4575144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55137-foto-08145-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55140 | Premsa de vi de Sant Pere Molanta al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-sant-pere-molanta-al-vinseum | XVIII | <p>Premsa per extreure el most del raïm. És vertical d'un cargol descendent de fusta, amb els dos muntants laterals de pedra. La pastera és quadrangular de pedra, amb un rebaix intern per encaixar-hi la gàbia també quadrangular de costelles verticals. Aquesta té quatre travessers de fusta, horitzontals, que tanquen la gàbia. De la pastera en surt una canal excavada a la pedra, que recull el most i l'aboca pel broc a la cassola de forma oval, igualment excavada a la pedra. Els dos muntants laterals són de pedra calcària. A la cara externa del travesser hi trobem instal·lat el cargol descendent amb una peça cúbica a la part inferior (tot d'una peça) on s'introdueix la barra que fa girar el cargol. Aquest exerceix la pressió sobre un estret travesser de fusta, que es desplaça verticalment a partir d'uns encaixos oberts a la cara interna dels muntants. Sota d'aquesta peça hi trobem la tapa rectangular de fusta que tanca la caixa de costelles.</p> | 08145-120 | Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pl. Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p>L'emplaçament original de la premsa era la rectoria de Sant Pere Molanta. Sembla que la premsa es va utilitzar fins l'any 1945. L'any 1953 va ingressar al Museu de Vilafranca.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 1797 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55141 | Centre d'Interpretació d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-dolerdola | XX | <p>Adossat a la cara interior de la muralla romana, on s'hi ubicava l'antiga masia rectoria que va ser enderrocada l'any 1967, hi ha l'actual centre d'interpretació d'Olèrdola. Es tracta d'un edifici eclèctic, de planta quadrada, dos pisos i murs de pedra. La sala oberta al públic es troba al primer pis. Els plafons explicatius s'estructuren en tres blocs temàtics que ajuden al visitant a comprendre perquè, quan i com l'home ha ocupat Olèrdola i ha transformat el seu entorn. Es posa una èmfasi especial en mostrar les claus estratègiques que han afavorit aquesta ocupació al llarg de 4.000 anys. La sala també alberga una vitrina que concentra algunes peces materials que serveixen per il·lustrar tots els moments d'ocupació que s'han donat a Olèrdola. Per últim, una maqueta ajuda a la interpretació del Conjunt històric.</p> | 08145-121 | Muntanya d'Olèrdola | 41.3040732,1.7094706 | 391964 | 4573316 | 1971 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-foto-08145-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-1210.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Camil Pallàs | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55142 | Col·lecció de peces arqueològiques del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-arqueologiques-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona.</p> | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola és només una petita part del conjunt de peces que han aparegut a Olèrdola i que es conserva a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta d'algunes de les peces més significatives que il·lustren i complementen l'evolució històrica i apropen al visitant del Conjunt Monumental a la quotidianitat dels homes i dones que visqueren a Olèrdola durant els períodes en què aquest territori va estar ocupat. D'entre les peces destaquen les eines per treballar el camp, la pedra, el cuir, per filar, teixir i cosir, per moldre el gra, per escriure; atuells de ceràmica per cuinar, servir, menjar, guardar i transportar aliments; objectes fets en os o metall per l'ornament personal, armes o monedes. En tant que elements artístics i escultòrics, destaquen dues peces, probablement procedents de l'església romànica de Sant Miquel. Es tracta d'un fragment de l'ara de l'altar i un petit capitell de marbre.</p> | 08145-122 | Al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3040600,1.7094600 | 391963 | 4573315 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155605.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 79|80|81|83|85|91|92|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55143 | Casa del c. Santa Margarida, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-santa-margarida-21 | XX | <p>Edifici d'inspiració noucentista que ha estat notablement reformat a finals del segle XX. Consta de planta baixa i primer pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En destaquen les finestres d'arc mixtilini del pis, la forma esgraonada de les quals és resseguida per una motllura superior de diferent tonalitat. Les línies geomètriques de la casa també són remarcables al coronament del frontis, amb un capcer esgraonat que arrenca d'una imbricació amb fileres de rajols amb voladís, pintada de la mateixa tonalitat que la motllura de les finestres. </p> | 08145-123 | Al C. Sta. Margarida, 21 Moja | 41.3252400,1.6891500 | 390298 | 4575692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55143-20190808124148.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55144 | Pedrera de mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mas-romeu | <p>Enric Aragones i Valls ( 1992) La primera cartografia geològica subvencionada per una institucion catalana ( 1869-1870). Treb. Mus. Geo. Barcelona, 2:13-44 G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1989) The tertiary serenia of catalonia. Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern)- Switzerland. G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1990) Els sirenis fòssils del Penedès. Olerdulae, any XV Num. 1,2,3,4. Gener-Desembre ( separata) Rius Font, Lluís ( 2007) Un viatge submarí per l'Alt Penedès. Amics dels. Parcs Naturals. núm.10, febrer 2007. Edita: Àrea d'Espais Naturals, Diputació de Barcelona. Descripció. Rius Font , Lluís ( 2008) Un Viatge submarí per l Alt Penedès ( part II). Quaderns de patrimoni del Garraf, núm.8. Consell Comarcal del Garraf.</p> | XIX | <p>Pedrera de pedra corresponent a sediments marins del miocè inferior i propera a la masia de Mas Romeu Vell , situada a la vessant sud est de la mateixa. La pedrera ha estat explotada antigament, encara avui podem veure les restes del front de pedrera. En aquesta explotació procedeixen les úniques restes penedesenques senceres, d'un mateix individu de sireni miocènic, batejat com a Metaxytherium catalaunicum, dipositat a l'antic museu de Vilafranca del Penedès, avui VINSEUM.</p> | 08145-124 | Mas Romeu | <p>La referència que tenim d'aquesta pedrera és bibliogràfica, ja en el 1881 va ser descrita pel geòleg Maureta ,J. Thos i Codina en el seu treball Descripción física, geológica y minera de la província e Barcelona, on s'esmenta: 'un fragment de roca que conserva el seu propietari, on hi ha implantat varis ossos y molars bastant desgastats i borrosos'. De fet, aquest tros de roca, va ser trobat en el 1869-1870 l'enginyer francès Jacint de Moluin i Temblec, com a responsable per a realitzar el mapa cartogràfic de la província de Barcelona, a escala 1:1000, impulsat i promogut per la Diputació de Barcelona. Aquesta peça és la història de tot un periple fins al seu dipòsit definitiu, al Museu de Vilafranca del Penedès, setanta-cinc anys de la seva troballa. Els treball d'extracció es van realitzar amb tota normalitat, fins que, el mateix propietari de la masia es va oposar al seu trasllat definitiu, restant com a dipòsit a la mateixa masia, temps després, aquesta bloc de pedra fou transportada al carrer de la Quadra de Vilafranca del Penedès, fins que en el 1944, el canonge Lluís Via, vinculat al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona, en feu la restauració i es diposità definitivament al Museu de Vilafranca del Penedès.</p> | 41.3265700,1.7240600 | 393222 | 4575796 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55144-foto-08145-124-1.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font , Oficina de Patrimoni Cultural | 123|125 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55145 | Sireni de Mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-mas-romeu | <p>G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1989) The tertiary serenia of catalonia. Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern)- Switzerland. G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1990) Els sirenis fòssils del Penedès. Olerdulae, any XV Num. 1,2,3,4. Gener-Desembre (separata) Via Boada y Santafe Llopis( 1985) Sirenios actuales y fósiles, Mundo Científico núm. 44,pp142-146 Via L.(1950) Un mostruo marino en Vilafranca. Acción Católica, n.33( extraord) p.8 Vilafranca del Penedès</p> | <p>Nova espècie de sireni de la família dels dugons actuals. Es tracta d'un mateix individu de Metaxytherium catalaunicum amb: crani, mandíbula, atlas, axis, una cervical i fragments de costelles, trobat a la pedrera de Mas Romeu Vell ( Olèrdola), després de tot un periple de circumstàncies va ser dipositat al Museu Comarcal de Vilafranca de Penedès en el 1950, avui Museu de les Cultures de Vi amb el núm. de registre1210, gràcies a la gestions que va fer el mossèn Lluís Via i Boada, aleshores vinculat al museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.</p> | 08145-125 | VINSEUM, Plaça Jaume I, 1 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona | <p>Aquesta resta va ser especialment important perquè va permetre la determinació a nivell genèric d'altres elements aïllades i fragmentaries en d'altres indrets de la conca penedesenca com: Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, Moja, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva del Penedès i Subirats.</p> | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55145-foto-08145-125-2.jpg | Física | Neògen | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font , Oficina de Patrimoni Cultural | 125 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55146 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-4 | <p>Plaça parcialment adoquinada i de forma irregular en la confluència dels carrers Sant Macari i Lluís Companys. S'obre davant de l'església, en direcció sud. Al centre hi ha una petita elevació d'adoquins amb una farola metàl·lica de tres braços i de farols de vidre. En front de l'església hi ha l'edifici del casal d'avis i al costat est l'edifici de correus. Des de la plaça es pot tenir accés a la Capella de Sant Cugat i es pot veure la Torre de Moja</p> | 08145-126 | Moja | 41.3259800,1.6905700 | 390418 | 4575772 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55146-foto-08145-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55146-foto-08145-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55147 | Camí de cal Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-piques | Excavat completament | <p>Es tracta d'una sitja d'emmagatzematge parcialment seccionada i que va ser reutilitzada com abocador. Es van documentar restes de macrofauna, d'origen domèstic, de ceràmica, la gran majoria informe, i restes lítiques.</p> | 08145-127 | 700 metres al sud del nucli de Sant Pere de Molanta. Al costat del camí. | <p>Jaciment descobert de manera accidental l'any 1992 durant els treballs de condicionament del camí. El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar-se durant abril de 1993.</p> | 41.3407200,1.7398700 | 394568 | 4577347 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55147-foto-08145-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55147-20200708143327.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55148 | Forat del Pont / Forat Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-pont-forat-rodo | Desapareguda per les obres de la carretera. | <p>Es tractava en una galeria estreta de pocs metres de fondària i amb una entrada de secció circular. Es van localitzar restes òssies de 3 individus, un penjoll d'os, un fragment de petxina i diversos fragments de ceràmica a mà llisa.</p> | 08145-128 | Carretera C-15 a Sant Miquel d'Olèrdola | <p>L'existència de restes ja era coneguda i es van aprofitar les obres de desdoblament de la carretera C-15 en el tram Canyelles-Vilafranca del Penedès per realitzar una intervenció a l'any 2004.</p> | 41.3189300,1.7259000 | 393363 | 4574945 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55148-20190806141240.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | TRIADE SCP | 78|79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55149 | Jaciment de mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-rabassa | III-IV | Es desconeix la zona exacta de la troballa | <p>Es tracta de dues sepultures que van aparèixer al darrer tram que unia Vilafranca del Penedès amb Mas Rabassa. Es tracta d'un sepulcre de cista de lloses irregulars sense restes i un enterrament que conserva dues tègules i algunes restes humanes corresponents a extremitats inferiors.</p> | 08145-129 | Al NO de la masia Mas Rabassa | <p>Excavacions portades a terme per P. Giró l'any 1952.</p> | 41.3373375,1.7204666 | 392939 | 4576996 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55149-20191030120515.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | TRIADE SCP | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55033 | Taller de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-fontanilles | Es troba esgotat. | <p>Aquest taller es troba just al peu dels vessants de tres petites cavitats. Es creu que pel seu estat actual d'esgotament estratigràfic i per la coincidència de topografia, pàtines i rodament de sílex, que el jaciment consisteix en un dipòsit de vessant secundari fruit de l'erosió de sèries estratigràfiques que situarien en els tres abrics avui en dia esgotats. L'erosió, sigui natural o fruit d'una acció antròpica per tal de recollir terra, hauria format el taller. Les restes d'indústria lítica abasten molt fragments de làmina i ascles de talla centrípeda amb retocs simples, osques i rascadores. No es té cap element tipològic-guia encara que pel context de la comarca són conjunts industrials, neolítics avançats / eneolítics. El fet que es tingui la certesa de que són dèbils estratigrafies desmantellades fa ésser prudent a l'hora de marcar el ventall cronològic, ja que no es pot considerar tot el material com un sol conjunt. Hi ha materials del jaciment localitzats al Museu de Vilafranca i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08145-13 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132400,1.7184200 | 392728 | 4574323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55033-13.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55150 | Sarcòfag del mil·liari romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-milliari-roma | <p>'Un mil·liari romà reutilitzat com sarcòfag en època medieval a Sant Pere Molanta (Olèrdola, Alt Penedès', Tribuna d'Arqueologia, 3-V-2012 http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/2012/05/03/un-mil%C2%B7liari-roma-reutilitzat-com-sarcofag-en-epoca-medieval-a-sant-pere-molanta-olerdola-alt-penedes/</p> | I-XII | <p>Es tracta d'un mil·liari romà, datat durant la segona meitat del segle I, reaprofitat com a sarcòfag en època medieval. La seva alçada és de 2,26 m sobre una base cúbica de 0,85 m x 0,64 m i un cos, originalment cilíndric, d'1,4 m x 0,64. és de pedra calacrenita molt abundant a la zona. La coberta sembla ser part d'un altre mil·liari reaprofitat perquè no coincideix amb el sarcòfag. A l'extrem superior es conserven dues lletres originals del text epigràfic. El cos pertanyia a un individu masculí d'uns 43-45 anys i '1,68 d'alçada. La datació encara no és concloent.</p> | 08145-130 | Església de Sant Pere Molanta | <p>Descobert durant el control d'unes obres de canalització de les conduccions d'aigua l'any 2009.</p> | 41.3420800,1.7439400 | 394910 | 4577493 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55150-foto-08145-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55150-20190807122326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55150-20190807122219.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | Ara es troba ubicat al costat dels altres dos sarcòfags trobats a la mateixa zona. | 83|85|80 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55151 | Zona d'interès de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dinteres-de-la-muntanyeta | <p>És una finca d'unes 70 ha. Que inclou els terrenys ocupats per l'antic abocador de Moja, que afronten amb la finca de la Muntanyeta en la seva part més occidental. S'ha convertit en un parc municipal on es poden dur a terme activitats lúdiques com marxes amb BTT, caminades,...</p> | 08145-131 | A l'est del municipi | <p>La finca va ser adquirida per l'ajuntament el 18 de setembre de 1997.</p> | 41.3171256,1.7049193 | 391604 | 4574771 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55151-20191127105201.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55152 | Cementiri de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-moja | <p>Informe tècnic emès pels Serveis tècnics municipals sobre l'estat actual del Cementiri de Moja.</p> | XX-XXI | <p>El Cementiri de Moja està format per dos recintes. El primer recinte que trobem quan accedim el cementiri té una antiguitat aproximada de 1900 (segons dades cadastrals). Aquest recinte, que és rectangular té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 26 m. Està format: entrant a mà esquerra i tocant a la façana amb el camí, per un primer bloc de trenta-tres nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); al lateral esquerre, per un segon bloc de 69 nínxols (23 de longitud per 3 d'alçada) que arriba fins la cantonada del recinte, a on trobem un petit habitacle tancat amb porta metàl·lica); al fons, hi ha un tercer bloc de nínxols en el que trobem: un grup de 21 nínxols (7 de longitud per 3 d'alçada), un panteó, un petit habitacle tancat, un grup de 6 nínxols (2 de longitud per 3 d'alçada), un altre panteó, i un grup de 27 nínxols (9 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest primer recinte hi trobem: un panteó (situat a la part esquerra més propera a l'entrada), dos grans xiprers que emmarquen l'accés i altre vegetació. El paviment d'aquest recinte és de terra, excepte davant dels blocs de nínxols que hi ha una petita vorera de formigó, d'aproximadament un metre d'amplada i que en alguns trams es troba en bastant mal estat de conservació. Els blocs de nínxols són d'obra de fabrica construïts in situ, i els murs perimetrals són de tapia, estan arrebossats i pintats de color blanc i en la seva part posterior tenen contraforts per suportar-los. El segon recinte, construït al principi dels anys noranta, també és rectangular i té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 15 m. Està format: entrant a ma dreta i tocant a la façana amb el camí, per una edificació amb tres habitacles tancats i una capella oberta; al lateral esquerre, que afronta amb la part antiga del cementiri, amb la paret exterior del primer recinte (que encara conserva els seus contraforts) i amb un bloc nou de nínxols que està inacabat i que consta de 15 nínxols (5 de longitud per 3 d'alçada); al fons, hi ha un altre bloc de 33 nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); i en l'últim lateral, que coincideix amb l'extrem est del cementiri, trobem un bloc de 69 nínxols (de 23 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest recinte hi ha vegetació (una olivera i varis arbustos) col·locada de forma desordenada. El paviment d'aquest segon recinte també és de terra, excepte davant dels blocs de nínxols que hi ha una petita vorera de formigó, d'aproximadament un metre d'amplada. Els blocs de nínxols són d'obra de fabrica construïts amb peces semi-prefabricades. Aquest recinte, que és rectangular té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 26 m. Està format: entrant a ma esquerra i tocant a la façana amb el camí, per un primer bloc de trenta-tres nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); al lateral esquerre, per un segon bloc de 69 nínxols (23 de longitud per 3 d'alçada) que arriba fins la cantonada del recinte, a on trobem un petit habitacle tancat amb porta metàl·lica); al fons, hi ha un tercer bloc de nínxols en el que trobem: un grup de 21 nínxols (7 de longitud per 3 d'alçada), un panteó, un petit habitacle tancat, un grup de 6 nínxols (2 de longitud per 3 d'alçada), un altre panteó, i un grup de 27 nínxols (9 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest primer recinte hi trobem: un panteó (situat a la part esquerra més propera a l'entrada), dos grans xiprers que emmarquen l'accés i altre vegetació.</p> | 08145-132 | El Maset, al costat del Camí Rossend Montané | 41.3211518,1.6982012 | 391049 | 4575226 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55152-20190808125214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55152-201908081251300.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55153 | Forn de calç de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-daltmar | XVIII-XX | L'interior és ple de runa i deixalles. | <p>Forn de dimensions mitjanes de planta circular, construït en pedra i cobert de calç. Presenta una boca amb arc de pedra i en el seu interior una altre arc, de menor dimensió, de maons en llibret. En el seu interior encara conserva les parets rubefactades.</p> | 08145-133 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.2860243,1.6897786 | 390285 | 4571337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55154 | Penya del Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-papiol | <p>AAVV, Olèrdola, Bressol del Penedès, Ajuntament d'Olèrdola, 2009</p> | <p>Petit cim, prop d'una pedrera, on conflueixen un seguit de camins rurals. Es tracta duna zona típica del Penedès amb extensos camps de vinyes saltejats per masies disperses on també s'aprecien antigues pedreres. Des del cim es poden veure zones del Garraf. </p> | 08145-134 | Entre Sant Miquel d'Olèrdola, Sant Pere Molanta, Viladellops i Can Trabal | <p>És una zona de passejades populars i també és un punt de guaita durant les campanyes de vigilància i prevenció d'incendis</p> | 41.3211800,1.7427500 | 394777 | 4575174 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55154-20191029125612.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55155 | Societat Cultural de Sant Jaume de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-cultural-de-sant-jaume-de-moja | <p>REFORMA I AMPLIACIÓ LOCAL SANT JAUME A MOJA. MEMÒRIA. PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU, STEM arquitectes S.C.P., ESTEVE AYMERICH, INÉS DE RIVERA, TON SALVADÓ, arquitectes, ANGEL OBIOL, estructura; MANUEL COMAS, JAVIER MATEOS, instal·lacions; JUDITH DABAN, pressupost, BERNAT HERNÀNDEZ, MARIA CAMPOS, MARTA CARRASCO, MIQUEL RODRÍGUEZ col·laboradors, JUNY 2009</p> | XX | Recentement restaurat i ampliat. | <p>Es tracta d'un edifici amb planta en forma de prisma d'uns trenta-vuit metres de longitud per setze metres d'amplada i uns sis metres i mig d'alçada, cobert a quatre aigües, i orientat en el sentit longitudinal gairebé de llevant a ponent. L'accés principal original a l'edifici es fa pel carrer Sant Ferran, enfrontat a la Rambla Pau Casals, mirant gairebé a llevant. Actualment però ja que cal atravessar el cafè fins arribar a la sala, i per raons de facilitat d'accés i d'evacuació, l'accés a la sala s'està fent per la façana lateral des del solar contigu. L'edifici per tant està a quatre vents, i de les façanes de mamposteria, només està revestida la de l'accés principal, ja que la resta mantenen la seva textura original, amb la impronta de les intervencions fruit dels canvis d'usos que ha anat sofrint al llarg del temps.</p> | 08145-135 | Carrer Sant Ferran,1 xamfrà amb carrer del Local Nou i carrer de Penyafel | <p>El projecte objecte d'aquesta memòria consisteix en les obres de reforma i ampliació del local Sant Jaume de Moja. La seu de la Societat Cultural Sant Jaume de Moja, havia estat confiscada per l'Estat durant la Guerra Civil. El setembre de 2007 l'Ajuntament d'Olèrdola en va obtenir la seva cessió per part de la Subdirección General de Patrimonio Sindical del Ministerio de Trabajo, amb el compromís públic de l'Ajuntament de recuperar-ne el seu ús cívico-cultural. La construcció de l'equipament va ser sufragada pels seus socis fundadors i inicialment es va utilitzar com a saló de ball, per a representacions teatrals i concerts, així com cafè social. Amb el temps i fruit de l'època també es va convertir en sala de projecció de cine.</p> | 41.3248204,1.6894100 | 390319 | 4575645 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55155-20190808105440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55155-20190808104436.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55156 | Gegants de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-pere-molanta | <p>Informació donada per la Colla Gegantera de Sant Pere Molanta</p> | XX | <p>Es tracta d'una parella de gegants, en Pere Moranta, de 45 quilos de pes i una alçada de 3,35 metres i la Griselda de 3,30 metres d'alçada i el mateix pes. Van vestits com a nobles medievals, sobretot el gegant.</p> | 08145-136 | C. Milà i Fontanals, 15, Sant Pere Molanta | <p>Pere Molanta és un veí històric del nucli i es va prendre el seu nom per batejar al gegant.</p> | 41.3493128,1.7392059 | 394526 | 4578302 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | Manel Casserres i la Colla Gegantera de Sant Pere de Molanta | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55157 | Fira mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat | XX | <p>Fira-Mercat anual d'antiguitats, brocanters, artesans i col·leccionisme de Sant Pere Molanta. Es fa coincidir amb el cap de setmana proper al 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Es realitzen activitats vinculades a feines i tradicions artesanals.</p> | 08145-137 | Carrers Milà i Fontanals, Sant Ramon i Font Tallada | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 1994 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55157-foto-08145-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55158 | Gegants de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-moja | XXI | <p>Es tracta de dues parelles de gegants que representen per una banda a en Ramon de Copons que va ser el primer marquès de Moja el 1.702 i na Josepa Sarriera i de Copons darrer membre de la família Copons en posseïr el títol del marquesat de Moja, morta el 1.865, i per una altra banda, Farigola i Romaní, de caire més popular, que són el resultat de l'esforç de tota la comunitat educativa de l'Escola Pública Circell per tal de col·laborar en l'enriquiment folklòric i cultural d'Olèrdola. La primera parella per reforçar el seu simbolisme històric, llueixen al pit un medalló que reprodueix la torre medieval de Moja en el cas del gegant, i la geganta porta dibuixat al ventall la façana del Palau Moja a Barcelona.</p> | 08145-138 | Local Social Sant Jaume, Carrer Sant Ferran,1 xamfrà amb carrer del Local Nou i carrer de Penyafel | <p>La Colla de Geganters de Moja va presentar en societat el projecte de gegants al juliol de 2004 i van encarregar a Dolors Sans, especialista en imatgeria popular, la seva fabricació. L'altra parella es van elaborar sota la direcció de l'Angels Vinyals a l'activitat extraescolar de manualitats el curs del 99. El diumenge 24 de setembre del 2.006 es va fer la presentació oficial dels nous gegants de Moja, juntament amb els seus padrins els gegants dels Monjos, el Pla, Sant Pere Molanta, de Vilafranca i els gegantons de l'Escola Pública Circell i de l'Escola Bressol Gotims.</p> | 41.3247636,1.6896603 | 390340 | 4575638 | 2004 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55158-foto-08145-138-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55159 | Local Social Rossend Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-rossend-montane | XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que en un dels seus extrems presenta una forma arrodonida, que ocupa tota la illa compresa entre els carrers Rossend Montané, La Moreneta, Font de l'Avellaner i Josep Tarradellas. Presenta 4 cares molt senzilles amb un petit annex de planta ovalada a les dues façanes que donen al carrer La mOreneta i al carrer R. Montané, on s'ubiquen les dues portes d'entrada principals. Té diferents accessos a tres carrers, només la façana que dona al carrer Josep Tarradellas no té cap obertura, i una amplia gama de finestres que permeten una àmplia entrada de llum. En la façana principal presenta unes petites finestres quadrades a la planta baixa i amplis finestrals d'alumini en la primera planta i, en alguns casos amb trencallums rodons, com a la façana principal. La teulada és a dues aigües seguint l'eix transversal i presenta un petit ràfec un metre per sota de la teulada. En la façana que dona al Carrer Font de l'Avellaner hi ha una àmplia balconada amb baranes de ferro i de format simple. Els materials emprats són molt senzills, maó de color blanc, blocs de formigó, i s'adeqüen a la pròpia funcionalitat de l'edifici doncs es tracta d'un edifici polivalent de titularitat pública.</p> | 08145-139 | C. de la Moreneta, 11 | <p>Es tracta d'un local social on hi ha el consultori mèdic, el casal d'avis i el casal social o casal d'entitats que inclou una sala gran de festes. Construit el 1991 va ser ampliat el 2010 , afegint el casal d'avis i l'ambulatori.</p> | 41.3195024,1.7226485 | 393092 | 4575012 | 1991 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55159-20190930143035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55159-20190930143124.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2021-02-17 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55160 | Escull coral·lí de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escull-coralli-de-sant-miquel-dolerdola | <p>PERMANYER, A. ( 1990) Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Tesi. Institut d estudis Catalans. RIUS LLUÍS, MAURI ALFRED ( 2007) Un viatge submarí per l Alt Penedès. Amics dels Parcs Naturals., núm. 10. Diputació de Barcelona. RIUS FONT, LLUÍS (2007) Un viatge submarí per l Alt Penedès. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm 7 i 8. Consell Comarcal del Garraf.</p> | <p>Promontori de Sant Miquel d Olèrdola, entre la urbanització Daltmar fins a zona de Sagarrull. Podem accedir pel GR92-3 des del mateix recinte del Castell. Aquesta atalaia històrica del Castell d Olèrdola en realitat està assentada damunt d'un registre sedimentari d'edat miocena. inferior, format per dipòsits terrigens i carbonatats propis d'una transgressió marina languiana. Els congles del castell trobem una sequència geològica de la successió de l'escull coral·lí format per un conglomerats de base, amb contacte amb les calcàries cretàciques com assentament del compelx escullós. Al seu damunt, sequències de sorres intercalades amb nivells rics amb ostres i molusc. Aquest serà el suport per a desenvolupar el veritable escull ric amb coralls hemoesfèrics formats per Favidads i Porites massius. Finalment, la mort de l'escull trobem una sequència de coralls arborescents tipus Mussismia i Leptomussa.</p> | 08145-140 | A Cal Farreny, sobre la riera de Sant Marçal | <p>La història de la depressió del Penedès va comença ara fa uns 30 milions d'anys, però entre els 16 i 14 milions anys hi hagué un canvi ecològic dràstic, l'enfonsament de la vall combinat amb un augment dels nivells de l'oceans, propicià la penetració terra endins d aigües marines, responsables de veritables formacions coral·lines a Sant Pau d'Ordal, Sant Sadurní d'Anoia, Pacs i Sant Martí Sarroca.</p> | 41.3052800,1.7177100 | 392655 | 4573440 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural | Aquesta zona presenta un interès cultural i natural de primer ordre, fet pel qual trobem diferents graus de protecció com a Parc Comarcal d'Olèrdola , dins del Pla especial urbanístic de proteccióaprovat el 22/01/1998. D0'altra banda, resta en com a zona d interès geològica inventariat com a Geozona 346 ( Sant Miquel d Olèrdola)per la Ditrecció General del Medi Natural de la Genralitat de Catalunya . Destaquem el compex arqueològic ibèric, romans i medievals, declarat com a Monument nacional al 1931 | 125 | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55161 | Antic pi de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pi-de-la-serreta | <p>Ortofoto 1957-57 Diba - MINDEF RIUS FONT, LLUÍS ( 2009) Històries d'arbres. Programa de Festa Major de sant Llorenç d Hortons.</p> | Caldria neteja de l'entorn i tractament de l'arbre | <p>Espècimen de pi blanc de caràcter monumental, d'una alçada de 20 metres i capçada d'uns 23 metres creant una zona sense competidors ecològics al seu voltant. El seu tronc té una circumferència de més de 6 metres. Se li pressuposen més de 200 anys d'edat. Sense cap mena de dubte, és el millor exemplar de Pinus halepensis de tot el Penedès. Presenta un brancantge ben desenvolupat horitzontalment , la qual cosa li ofereix un aspecte imponent.</p> | 08145-141 | Mas Rabassa | <p>El Pi Gran de la Serreta té la funció de topònim, la qual cosa ens indica que era un referent local important , de fet, era l'únic pi present a la zona, si observem la imatge aèria del 1956-67 entenem la funció de topònim. D altra banda, el fet d'estar molt proper al límit del terme municipal amb Vilafranca del Penedès ens fa pensar que també podria haver estat com a funció de fita terme, preservant així la seva supervivència.</p> | 41.3283700,1.7141300 | 392394 | 4576008 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | Els arbres són la projecció cultural d'una societat en un espai determinat. Els arbres, en certa manera, formen part del nostre imaginari de paisatge rural i tradicional de referència cada cop més allunyat del paisatge real. En aquests darrers anys hem assistit a unes transformacions territorials i paisatgístiques radicals, transformacions que són la base, en bona part, de l'actual desconcert referencial paisatgístic i, d'altra banda, d'una globalització poc respectuosa amb l'entorn. Les grans infraestructures viàries, l'increment de l'espai urbanístic, la ràpida industrialització i la pèrdua de l'activitat tradicional en són factors transformadors. És en aquest context de pèrdua dels imaginaris col·lectius on l'arbre esdevé un element de forta càrrega simbòlica i denominador intel·ligible del nostre passat col·lectiu. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55162 | Camí de l'ermita de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-de-sant-joan | <p>Camí pintoresc que travessa la Plana de Sant Joan des de l'Ermita direcció al bosc de Sant Joan. Aquest camí de terra presenta un rengle de xiprers de més de 70 anys i ametllers, tot plegat ofereix una visió molt coherent amb l'ermita al seu fons.</p> | 08145-142 | Camí de l Ermita de Sant Joan a la Riera de Vilafranca, Viladellops | 41.3054138,1.7320130 | 393853 | 4573437 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 55163 | Olivera del Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-corral-nou | <p>Exemplar d'olivera de tronc bifurcat i capçada ben desenvolupada. Avui forma part del jardí de la masia del Corral. Aquesta olivera formava part d'un antic conreu (avui camp per a l' hípica), on hi havia un rengle d'oliveres i aquest exemplar ha estat conservat com element del jardí actual.</p> | 08145-143 | La Serreta | 41.3248000,1.7198900 | 392870 | 4575604 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55163-foto-08145-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55163-foto-08145-143-3.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural | Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55164 | Alzinar gran de mas Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gran-de-mas-rabassa | Fa uns quants anys, l'azina més antiga va morir. | <p>Bosc mixta d' alzines i pi blanc i pinyoner. Situat a Montaspre, entre la masia de Mas Rabassa i Cal Cànames, essent d'especial interès el conjunt de 7 alzines de grans dimensions. Algunes tenen uns 2 metres de diàmetre del tronc. Constituïnt una de les poques zones boscoses amb certa maduresa ecològica.</p> | 08145-144 | Mas Rabassa | 41.3345252,1.7243156 | 393256 | 4576679 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55164-foto-08145-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55164-20191030124937.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural | En general, el bosc es troba molt descuidat amb un nivell alt d'infecció dels arbres pel la caparreta de l'alzina (Kermoccocus Vermilio). Alguns exemplars presenten podridures al tronc que amb el temps els poden debilitar i provocar la seva caiguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 77,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc