Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55045 | Fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-la-seguera | <p>El fondo de la Seguera divideix dues vessants que conformen una petita vall. Les cingleres que formen les roques calcàries d'aquestes muntanyes han estat ocupades per l'home des de èpoques remotes, tal com mostren els jaciments arqueològics trobats a la zona. L'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ens indica que ha estat ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna. També és un àrea rica en fons naturals. Les masies que es troben a la zona, els camps de conreu (bàsicament vinya), amb les cabanes de pedra defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada. Si actualment ja és recorreguda per camins GR i PR, també per rutes local (Aigua i Vi), els elements del patrimoni que conté poden enriquir aquestes i futures iniciatives de difusió de la vall en el context del municipi.</p> | 08145-25 | Al SE del municipi | 41.3138500,1.7144300 | 392395 | 4574395 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-251.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-04-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55094 | Riera de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-marcal | En alguns trams s'observen molts residus urbans, abocaments de llots i runes. Les aigües no són netes i desprenen males olors. | <p>En els marges dels cursos fluvials de la riera de Sant Marçal o torrent de la Fontallada, s'hi troben una sèrie de comunitats vegetals i espècies que només es donen a les seves lleres (àlbers,oms, alzines,etc). Aquest fet converteix aquests cursos fluvials en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. </p> | 08145-74 | NE del municipi | 41.3341667,1.7447169 | 394963 | 4576614 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-05-15 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a torrent de la Fontallada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55027 | Bosc de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-castellvi | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65.</p> | Les restes localitzades estan molt desbastades. | <p>Al N del Fondal de la Seguera es troben una sèrie de fondalades ocupades per les feixes amb vinya. Entre dues d'aquestes fondalades s'aixeca un promontori on el matollar cobreix el rocallís de substrat calcari, molt afectat per l'erosió. En aquesta àrea encara es poden veure diferents tipus de troballes: fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna, bàsicament informes, i alguns fragments d'àmfora itàlica, tots ells molt debastats. També s'observa una acumulació lineal de pedres disposades directament sobre el rocallís.</p> | 08145-7 | Fondo de les Tires, al N de la masia de Can Castellví | <p>La primera referència del jaciment l'aporta en Pere Giró en les seves notes de camp, a on indica la troballa de restes arqueològiques superficials en el promontori del bosc cremat: ceràmica a torn comú ibèrica (informes, nanses i vores d'àmfora i contenidors), fragments d'àmfora romana i restes d'un mur que ell interpreta 'que devia pertànyer a un nucli ibèric'.</p> | 41.3083400,1.6961300 | 390854 | 4573807 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144849.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55029 | Cova de la Plana Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-rodona | <p>FERRER, A.i GIRÓ, P. (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedès'. p. 193-194, Ampurias V. GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Mapa Arqueológico del Panedés. Inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3, carpeta 2). GIRÓ, P. (finals dels anys 30), Esborrany d'un article de P. Giró, inèdit (Arxiu Giró, arxivador 10.3). GIRÓ, P. (1970). 'Resum de les estacions penedesenques'. Dins Edició d'Homenatge a P. Giró, A. Massanell i P. Regull, p.16. Vilafranca del Penedès. GRIVÉ, M. (1934). 'Cova de la Plana Rodona (Olèrdola)'. Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, nº 37, p. 47. Vilafranca del Penedès PINTA RODRIGUEZ, J. (1983). 'Repertori de cavitats d'Interès Arqueològic de la Província de Barcelona'. Exploracions (espeleo Club Gràcia) nº 7. p. 19 Barcelona. RAURET, A.Mª. (1964). El proceso de la primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona, p. 118. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (Bisbal histórico del Panadés. Tarragona: s/d, 2ª ed, p.27. VIRELLA BLODA, J. (1979). 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Dins Miscel·lània Penedesenca nº 1. Institut d'Estudis Penedesencs, p.257. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | Les restes recuperades estaven en mal estat de conservació. | <p>La cova de la Plana Rodona s'obre al nord/nordest, de cara al cementiri de la Plana Rodona, a l'altra banda del torrent i dalt la cinglera. Té dues cambres paral·leles, força baixes, i la principal té una profunditat màxima de 7,50 m.; la boca d'entrada té unes dimensions de de 2,40 m. d'amplada i 1,65 m. d'alçada. A l'interior encara es conserva una acumulació de sediment argilós abocat i segurament remogut.</p> | 08145-9 | Ribera dreta del fondo del cementiri, a uns 300 metres del Fondo de la Seguera | <p>La cavitat fou excavada l'any 1933 per Martí Grivé i alguns dels seus alumnes. La potència del sediment original era molt feble (12-15 cm); les restes arqueològiques aparegueren segons Grivé en 'dos indrets corresponents a dos clots naturals'. Consisteixen en: fragments de ceràmica a mà, grollera i de color fosc, informes. Un fragment de vora d'un gran vas decorat amb ungulacions disposades en tres fileres. Una vora de bol esfèric, sense decorar. Una nansa de tipus mugió. Les restes òssies humanes recuperades estaven en molt mal estat de conservació (falanges, vertebra, i peces dentaries d'un individu adult).</p> | 41.3173700,1.7170400 | 392619 | 4574783 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-foto-08145-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55029-9.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55033 | Taller de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-fontanilles | Es troba esgotat. | <p>Aquest taller es troba just al peu dels vessants de tres petites cavitats. Es creu que pel seu estat actual d'esgotament estratigràfic i per la coincidència de topografia, pàtines i rodament de sílex, que el jaciment consisteix en un dipòsit de vessant secundari fruit de l'erosió de sèries estratigràfiques que situarien en els tres abrics avui en dia esgotats. L'erosió, sigui natural o fruit d'una acció antròpica per tal de recollir terra, hauria format el taller. Les restes d'indústria lítica abasten molt fragments de làmina i ascles de talla centrípeda amb retocs simples, osques i rascadores. No es té cap element tipològic-guia encara que pel context de la comarca són conjunts industrials, neolítics avançats / eneolítics. El fet que es tingui la certesa de que són dèbils estratigrafies desmantellades fa ésser prudent a l'hora de marcar el ventall cronològic, ja que no es pot considerar tot el material com un sol conjunt. Hi ha materials del jaciment localitzats al Museu de Vilafranca i al Museu d'Arqueologia de Catalunya.</p> | 08145-13 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132400,1.7184200 | 392728 | 4574323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55033-13.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55036 | Cova de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-segarrulls | <p>ANÒNIM, Vilafranca del Penedès. Hallazgos arqueológicos. ANÒNIM (1958). Activitats. Butlletí de l'Agrupació Excursionista Catalunya. ANÒNIM (atribuit a Xavier Virella) (1983). 14ª excursió a peu pel Penedès. AYMAMÍ, G. (1989). Itinerari arqueològic per la Vall d'Olèrdola (Alt Penedès). Excursionisme n. 172. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. DE LA PINTA, J. Ll. (1983). Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la Provincia de Barcelona. Exploracions, n. 7. Espeleoclub de Gràcia. Barcelona. FERRER, A. (1968). Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès i Garraf). Espeleòleg Butlletí 'Grup espeleològic Talaia' de l'agrupació Excursionista Atalaia, n. 7. G.E.T de l'Ag. Exc. Atalaia. Vilanova i la Geltrú. GIRÓ, P. (1963). Activitats Arqueològiques I. Pintures rupestres a Olèrdola. Circular para los sres. Socios. Agrupació Excursionista Cataluña. Barcelona. POYO, A. (1958). La cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica, Vilafranca del Penedès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de pinturas rupestres en segarrulls / Olèrdola, Barcelona. Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona - Instituto de Prehistoria y Arqueología. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. VIÑAS, R. SARRIÀ, E. i ALONSO, A. (1983). La Pintura Rupestre en catalunya. Editat pels autors i Llibreria Altaïr. Barcelona. VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | Depenent de les figures de que es tracti, algunes es troben en millor estat que altres. Algunes de es pintures han estat objecte d'actes vandàlics. | <p>Ubicada en una vessant sense bosc amb una configuració calcària miocènica que forma estrats inclinats, la qual cosa facilita que per procesos d'erosió diferencial es formin graons. La cova queda situada sota l'angle SE de la granja de les Planes, situada a la plana de dalt la cinglera. La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d'ampla per 1,10 m d'alçada a la boca. La galeria, lleugerament esbiaixa a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreta a la meitat acabant en forma de petita sala (a la que va a parar la pendent del sòl, fins formar una petita cubeta a 0,70 m del sòl del passadís). Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles a l'esquerra de la Cova (mirant-la de front) és on estan les representacions dels arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està extès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius, segons va descobrir Ramon Viñas a finals dels anys 70. En total hi ha 22 figures pintades (segons les dades del Corpus d'Art Rupestre elaborat per Anna Alonso i R. Viñas). Segons aquest estudi l'arquer de la part superior esquerra medeix 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és de traç simple, color castany vermellós, amb una estructura de traços simples dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant amb l'arc. El segon arquer amida 5,5 cm la figura humana, 8,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa, i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'altre arquer. La descripció del material arqueològic exhumat és, per a les exigències actuals, imprecisa i deficient. Es pot deduir que hi havia ceràmica brunyida del Bronze Final a mà. Respecte a la indústria lítica destaquen els fragments de sílex, una destral polida i un possible gratador nucleiforme. D'altra banda, el quasi centenar de fragments de calota craneal calcinats i cremats, junt amb fragments i estelles de diàfisi també cremats / calcinats, tot plegat de classificació humana, fa indubtable el seu ús funerari.</p> | 08145-16 | Uns 30 m. per damunt del camí del Fondo de la Seguera. A 1 km. aprox. de la C-15 | <p>La primera notícia històrica d'aquest jaciment la proporciona el quadern de camp, vol. 5 (1956-58) de Pere Giró Romeu, que troba les pintures el dia 27 de juliol de 1958, quan era delegat local de la 'Comisaria general de Excavaciones Arqueológicas'. Ell mateix, junt a Joan Bellmunt i Poblet, i el Grup d'exploracions subterrànias del Museu de Vilafranca van portar a terme una excavació.</p> | 41.3142300,1.7150000 | 392443 | 4574437 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-161.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com la Cova de les Pintures. Les pintures de la Cova de Segarrulls van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1789 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55037 | Barraca del Camp del Nis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-nis | En estat semi ruïnós, es troba sense coberta. | <p>Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La part de la volta ha entrat en procés d'enrunament. Mides: 2 m d'alçada per 2,5 m de diàmetre.</p> | 08145-17 | Camp del Nis, al camí de la Font de l'Ametlló | 41.3062400,1.7037300 | 391487 | 4573564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-171.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55041 | Barraca del Fondo de la Seguera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-seguera-ii | <p>Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris.</p> | 08145-21 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.3077100,1.7074000 | 391796 | 4573722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-21_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-210_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-211_1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55042 | Balmes de can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-can-ximet | <p>RUBIO MORA, A. DEL CASTILLO, V. (1986-87). Nuevas pinturas rupestres en Olèrdola (Penedès, Barcelona), dins I Congreso Internacional de Arte Rupestre: Caspe (nov-1985). Bajo Aragón, Prehistoria. Vol. VII-VIII. 'Abric de Can Ximet' (1994), dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5</p> | S'observen moltes deixalles de l'activitat humana al voltant d'aquesta i d'altres abrics de la cinglera. Cal esperar que la resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural declarant l'escalada ús incompatible amb la preservació del bé ajudi a solucionar aquest problema. Pel que fa a les pintures, es veuen afectades per gran quantitat de matèria orgànica que les recobreix, segons l'estudi tècnic que es va realitzar. | <p>Abric situat en les cingleres de la Vall del Fondo de la Seguera. L'abric fa uns 20 m de longitud, 10 m de fondària i una altura mitjana de 10 m. Al seu interior s'observen una sèrie d'estructures excavades a la roca: escales, forats per a bigues i dos grups de sitges considerades d'època medieval. Les pintures rupestres se situen en l'extrem esquerre de la cavitat, per sobre de les restes de la primera sitja. En altres punts de l'abric s'observen restes de pigment. El conjunt pictòric es compon de 2 figures d'estil esquemàtic i traç simple. Aquestes dues figures són traços que configuren una creu o aspa. En fer la documentació l'any 1987, Elisa Sarria observà, tant en la diàclasi central com a la paret dreta de la gran cavitat, algunes restes de pigment molt deteriorades. Amb posterioritat a la realització d'aquestes documentacions i amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990), fou descoberta una tercera figura, de característiqques similars a les anteriors.</p> | 08145-22 | Al NO de les ruïnes d'Olèrdola i a la dreta de Can Castellví | <p>Descobert el 12 d'octubre de 1984 per Albert Rubio i Victòria del Castillo durant el transcurs d'una visita als conjunts rupestres dels Segarrulls i de Can Castellví.</p> | 41.3050900,1.7014900 | 391297 | 4573439 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55042-221.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | L'accés a l'abric és complicat, des de Can Castellví hi ha un fort pendent a la cinglera. Per accedir-hi des del Fondo de la Seguera, el camí passa per una propietat privada, la qual cosa pot crear problemes. Les pintures de Can Ximet van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55043 | Plat de premsa de can Castellví-can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-premsa-de-can-castellvi-can-ximet | <p>Plat de premsa esculpit sobre una roca masissa calcària (70 cm d'alçada). El seu diàmetre és de 1,20 m. Enmig de la peça hi ha un encaix, segurament era de biga horitzontal. La plataforma de la premsa està rebaixada respecte a una vora (de 25 cm) que circunda tota la premsa. Sembla que estigui caiguda en el vessant boscós del peu de la cinglera. S'ha de relacionar amb els jaciments propers de l'Abric de la Font de l'Ametlló i la Font de l'Ametlló.</p> | 08145-23 | Cinglera N del Fondo de la Seguera. Entremig del camí de Can Ximet a Can Castellví | 41.3055400,1.7004500 | 391211 | 4573490 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-231.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55044 | Abric de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-can-castellvi | <p>RIPOLL PERELLÓ, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona. Institut de Prehistoria i Arqueologia, Barcelona. VIÑAS VALLVERDÚ, R. SARRIA BOSCOVICH, E. ALONSO TEJADA, A. (1983). La pintura rupestre en Catalunya. R. Viñas, E. Sarria i A. Alonso. Barcelona. VIÑAS, R. PALLARÉS, R. (1987). Un posible santuario preromano en el Abrigo de Can Castellví, Olèrdola (Barcelona), dins I Congreso de Religiones Prehistóricas y Protohistóricas: Salamanca- Cáceres. 'Abric de Can Castellví' (1994). dins Corpus de pintures rupestres. Àrea Central i Meridional. Barcelona: Generalitat de Catalunta. Departament de Cultura. Vol. II, fasc. 5.</p> | <p>Les pintures rupestres se situen en un abric que fa 8 metres de longitud, 2 metres de fondària i 1 metre d'alçada. La part dreta del fris presenta un queixal retallat que sembla correspondre a una escala retallada en la cinglera, que puja fins a l'abric. A la dreta, a l'extrem, hi ha una pica per recollir l'aigua de les filtracions i en el sostre, dues perforacions per a bigues. A l'esquerra de la plataforma es distingeix una conducció o canal. Les pintures ocupen una franja d'uns 2,5 metres per 0,8 metres i se situen al sector dret. El conjunt pictòric està format per un total de 26 figures, majoritàriament de traç simple i puntejat. Algunes de les figures corresponen a quadrúpedes indeterminats. A la part superior de la cinglera, a sobre de la balma hi ha una sitja circular retallada a la roca, amb una profunditat de 2 metres i una boca d'1 metre de diàmetre. A dintre hi ha una part del que devia ser la tapadora de la sitja, una roca retallada amb un encaix circular. Des de l'interior s'obren vàries galeries cap a diferents punts de la cinglera.També s'observen diferents encaixos a les parets de 10-15 cm, de funcionalitat incerta, però segurament relacionat amb la balma i el període medieval.</p> | 08145-24 | A prop de la masia del mateix nom, a la cinglera N del Fondo de la Seguera. | 41.3057300,1.6999500 | 391169 | 4573512 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55044-20190930121043.jpg | Legal | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Pintures rupestres localitzades a principis dels anys 70 per un grup de col·laboradors del Museu de Vilanova i la Geltrú. Durant els treballs de documentació portats a terme per R. Viñas, es localitzaren unes restes. Les pintures de Can Castellví van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||
| 55046 | Abric de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-font-de-lametllo | <p>VIRELLA BLODA, J. (1980). Habitacions troglodítiques. Miscel·lania Penedesenca. IEP nº 3</p> | <p>Es tracta d'un conjunt d'abrics situats a la cinglera nord del fondal de la Seguera, en un espai de 100 m. de llargada. De sud-oest a nord-est es poden identificar tres sectors amb penya calcària treballada i afloraments i espais acondicionats amb diversos tipus d'estructures: sector 1.- En la part més alta de la cinglera s'observen línies contínues d'encaixos, que en la part més al nord-est es combinen amb alguns encaixos solts de bigues i un parament de pedra seca. Uns 4 m. enfront també es pot identificar un pany de mur amb 'opus spicatum' que es recolza en un gran bloc després del cingle, es forma una mena de passadís natural que de ben segur fou aprofitat pel seu acondicionament. Es podria interpretar aquest sector com un espai d'habitació corresponent a una casa amb soterrani, d'uns 10 m. de llargada, al qual s'hi accediria segurament per dalt de la cinglera. Dels diversos paraments identificats es conserven vàries filades. Sector 2.- Uns 30 m. més endavant, també a peu de cingle, s'observa un seguit de retalls dubtosos i altres possibles encaixos, fins que s'hi arriba a un sector clarament acondicionat: hi ha un doble encaix linial a manera d'un sostre de doble vessant amb la línia inferior horitzontal i la superior obliqua, sota es disposen dues franges d'encaixos quadrangulars (de bigues), d'uns 8-9 m. de llargada. Es tracta de l'encaix d'algun tipus de supraestructura aèria (sostre) corresponent a un espai d'habitació (cobert, casa?). Sector 3.- A l'extrem nord-est, s'han documentat dues estructures més: una sitja retallada frontalment en la penya i a dos metres de distància un replà artificial excavat, on encara s'observen amb prou claredat les marques del treball sobre la pedra calcària (escarpa, cisell).</p> | 08145-26 | Al NO de la masia de Can Ximet, al SE i molt a prop de la Font de l'Ametlló, | 41.3054600,1.7040400 | 391511 | 4573477 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-foto-08145-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55046-20190930114310.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55049 | Jaciment de cal Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-maiol | <p>En aquest sector s'observen unes balmes obertes de encarades a nord-oest. Al peu d'aquestes s'extenen els camps de conreus hortícola i vitícola i algun sector amb vegetació de ribera. L'any 1961 aquest àrea fou explorada per Pere Giró, que no va obtenir resultats positius de les cavitats que va estudiar. A la part baixa, però, localitzà un taller de sílex en superfície amb materials molt escadussers, dels que destaca un gratador. En l'actualitat no s'observen materials lítics en superfície.</p> | 08145-29 | A 200 / 300 m. al SE de la masia de Cal Maiol | 41.3209400,1.7114700 | 392159 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55049-29.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55050 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-6 | <p>VIRELLA, X. (1974). Secció de Cultura (grup d'investigacions arqueològiques). Circular per als socis. Agrupació excursionista Talaia. Vilanovai la Geltrú.</p> | Les restes materials són escasses. | <p>Les restes materials recollits en superfície són escasses en l'actualitat. Tan sols hem pogut constatar alguns fragments de tègula i de dòlia. No obstant això, sumant les troballes recollides ara i en el passat, es pot fer un estudi tipològic: 1. El conjunt de materials més nombrós és el de la ceràmica sigil·lata: fragment de vora de plat decorat amb motius florals i d'altres d'informes amb cercles de producció hispànica; un fragment informe decorat amb una figura humana incompleta i cercles concèntrics, també d'hispànica; base de peu anul·lar segurament de producció sudgàl·lica. 2. Ceràmica comuna romana amb una base de peu anul·lar i varis fragments informes, a més de comptar amb alguns fragments de ceràmica de cuina romana del tipus de 'vora fumada'. 3. Fragments de dòlia. 4. Dos fragments, un de la part del broquet i l'altra de la cassoleta, que podrien correspondre a una pipa romana. La pasta és de color groc clar i molt ben depurada, sense presentar cap decoració. Aquestes troballes són l'indici que en aquest espai podia haver estat ubicat algun nucli agropecuari, vil·la o pagus, entre el segle I d.c. i el IV, tot i que no s'ha trobat cap resta de construcció a part de les tègules.</p> | 08145-30 | 800 m. al SO del nucli de Sant Miquel, al costat S de la nau de la granja de Les Planes | 41.3146500,1.7146500 | 392415 | 4574484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55050-30.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment fou localitzat per en Xavier Virella, membre de l'Agrupació Excursionista Talaia, el mes de maig de l'any 1974. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55051 | Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellvi | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any '1789'. La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller.</p> | 08145-31 | A l'extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3047300,1.6971200 | 390931 | 4573404 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-311.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55053 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-0 | <p>Seguint el camí que surt de la BV-2443, apareix un grup de plataners que determina l'àrea de la font. El broc modern està ubicat en un piló fet d'obra. Hi ha una placa ceràmica amb el nom. Des de la font, un canalet de ciment cobert per una estructura metàl·lica va a parar a una bassa de parets de totxo arrebossada. Té forma rodona, d'aproximadament dos metres de radi.</p> | 08145-33 | A 500 m. al nord-est de la masia de Segarrulls, a la BV-2443 | 41.3073900,1.7113100 | 392123 | 4573682 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-331.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55054 | Carrerada de can Castellví a Sant Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Avui dia una part de la carrerada discorre sobre una carretera de trànsit rodat elevat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquesta carrerada comença a la masia de Cal Castellví i segueix el camí antic de Vilafranca. A la dreta queda la carena de la cinglera del Fondo de la Seguera, on es troba les balmes de Can Ximet i la font de l'Ametlló. A l'arribar a unes granges, el camí es decanta a l'esquerra i davalla per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia de Cal Maiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de la construcció de la carretera C-15, avui cal passar per sobre un pont. A l'altre costat de la carretera, la carrerada segueix la pista enquitranada fins a Sant Pere de Molanta, població que creua pel mig. Al barri de Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, fregant el polígon industrial, surt del municipi d'Olèrdola en direcció Sant Cugat Sesgarrigues.</p> | 08145-34 | Travessa el municipi de sud-oest a nord-est | 41.3056100,1.6968300 | 390908 | 4573503 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55054-340.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55056 | Camí de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-casa-nova | Terreny molt remogut | <p>Les restes superficials foren documentades per en Josep Mestres i Mercadé, al llarg d'unes prospeccions realitzades pels volts de finals del 60, principis dels 70. Les ceràmiques d'època ibèrica, afloraven en la part alta del marge dret (nordest) del camí que des de Moja, en direcció a la via del tren i a l'autopista A-7, enllaça amb la Casa Nova. L'àrea de dispersió dels materials (avui dia molt escadussers) es localitza concretament al peu d'una torre d'electricitat de segon ordre, per la superfície del camp de conreu.</p> | 08145-36 | Al camí que uneix Moja amb la Casa Nova | 41.3267600,1.6857500 | 390016 | 4575865 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55056-36.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55058 | Barraca de les Foses I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Les seves mides són destacades pel que acostumen a ser aquestes construccions: 5 m de diàmetre la planta circular, 2,84 d'alçada.</p> | 08145-38 | Al costat del camí que hi ha al S de l'esplanada coneguda amb el nom de les Foses | 41.3044700,1.7277300 | 393493 | 4573338 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-381.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55059 | Barraca del Camí de Viladellops I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 2,5 m de diàmetre i 2,3 d'alçada.</p> | 08145-39 | Al camí que hi ha al S de l'explanada coneguda amb el nom de les Foses, direcció Viladellops | 41.3058100,1.7294100 | 393636 | 4573484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-391.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55062 | Balma dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-masets | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del grup d'investigacions arqueològiques Talaia. Villanueva y la Geltrú (semanario de información local).</p> | Terreny molt remogut. | <p>Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i en l'actualitat pràcticament esgotada arqueològicament. L'entrada s'obre a sud; fa uns 4 m d'alçada i 5,20 m de profunditat (al fons el substrat calcari forma una mena de brancal) i 4 m d'amplada en la boca. Aflora el substrat rocós pel sòl i la part frontal de la cavitat. L'excavació del poc presentava per part dels membres del grup d'investigacions arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973, va donar com a resultat la recuperació de: ascles i fragments de sílex sense retocar; un gratador de sílex, de mida petita; fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, a torn; 1 moneda de coure amb la llegenda: Barcino Civitas 1612. Es tracta d'una cavitat utilitzada molt esporàdicament com a refugi i que ha deixat un registre arqueològic prou escadusser.</p> | 08145-42 | Prop del llit del torrent de les Jonqueres a Viladellops. A uns 275 m del nucli de l'Altrabanda' | 41.3032800,1.7350900 | 394107 | 4573196 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-421.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55064 | Jaciment de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-joan-de-viladellops | <p>GRIVÉ M. S.F. (1935). Arxiu Ibèric (1). XV Vilafranca (2). Butlletí del Centre excursionista Vilafranquí. Núm. 40, gener-febrer. FERRER, A. i GIRÓ, P. (1943). La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés. Ampurias, vol. V. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. SOLÉ CARALT, J. (1948). Bisbal Histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | El material localitzat està molt rodat. | <p>El jaciment s'extén pel camp de vinya a tocar a la capella, els camps de la vessant sud, sudest i sudoest aterrassats per l'antic conreu d'oliveres avui abandonat, i fins i tot pel camí que porta a la cinglera i al fondal de Viladellops (torrent de les Jonqueres) on es troben encara materials rodats. L'existència d'una concentració de materials en els camps propers a la capella de Sant Joan de Viladellops, en la part alta del Fondal de Viladellops, i una dispersió força considerable de materials fruit de la dinàmica de dipòsits de vessant. El jaciment s'ubicaria en el sector més elevat, on es troba la capella. Es documenta una ocupació en època romana imperial que abraça un ventall cronològic des del segle II / I a.C fins al I / II d.C. Pel que fa al tipus d'assentament que estaria emplaçat en aquest terreny, segurament es tractava d'una vil·la agrícola pròpia d'aquest període. No es pot deixar de banda la possibilitat d'un assentament anterior (abans del segle I d.C) de caire agrícola però sense estructurar-se com a vil·la.</p> | 08145-44 | Al costat E i SE de la capella de Sant Joan de Viladellops | 41.3047300,1.7356800 | 394159 | 4573357 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55064-44.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55065 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>A la font s'hi accedeix per unes escales que surten des de davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Històric i que baixen fins a una petita àrea arranjada amb bancs i plàtans. La font està construïda en una caseta d'obra, a la part frontal de la qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha una placa ceràmica identificativa. En els últims temps, la font s'alimenta bàsicament de les cisternes d'aigua que es porten que del fluxe d'aigua natural. Sembla que l'aqüífer que dóna aigua a la font està sobreexplotat. Sobre el camí que hi baixa, hi ha el que sembla ser una font més antiga.</p> | 08145-45 | Al recinte del Conjunt Històric d'Olèrdola | 41.3042600,1.7090900 | 391932 | 4573337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-20190807155035.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55067 | Església de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X-XVII | <p>Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.</p> | 08145-47 | Al S del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la 'villa de Lobos'. L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i 'cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata'. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.</p> | 41.3049400,1.7353300 | 394130 | 4573380 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-47.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-471.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||
| 55068 | Torre de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En el moment de fer la revisió del Mapa de Patrimoni, s'hi estaven fent obres de consolidació. Una part de l'estructura es troba enderrocada. | <p>Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 3 m i els seus murs fan un gruix de 1,4 m. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals. Al seu costat s'adossa una petita construcció amb coberta a doble vessant que té el seu interior condicionat com a capella (es podria considerar la presó de la torre). La torre està parcialment esberlada i en procés de ruïna.</p> | 08145-48 | Enmig del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976. L'alou de Viladellops fou donat el 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l'orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l'abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. </p> | 41.3054200,1.7364100 | 394221 | 4573432 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-481.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55069 | Font de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladellops | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XIX | <p>Ubicada en la plaça de Viladellops, la font ve canalitzada d'un pou. El broc està situat entre mig d'una llosa enganxada a la paret que està esculpida amb un escut-anagrama. Sota del broc, dues piques de pedra serveixen per contenir l'aigua. A la part superir de la paret on es troba encastada hi ha la data 1877.</p> | 08145-49 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3063900,1.7366500 | 394243 | 4573540 | 1877 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55071 | Nucli de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-viladellops | XI-XX | <p>El nucli de Viladellops està format per un conjunt de cases i dependències agrícoles amb un gran casal al centre. Consta d'un únic carrer que acaba en una placeta arbrada amb una font singular. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.</p> | 08145-51 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3062900,1.7369800 | 394270 | 4573528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-51.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-511.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55073 | Villa Concha | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concha | És molt possible que el jaciment estigui destruït per l'expansió urbanística. | <p>Villa Concha és el nom de l'edifici de caràcter eclèctic que es situa al costat del solar on Pere Giró va trobar unes restes arqueològiques l'any 1950. Les troballes arqueològiques documentades són força escadusseres i es localitzaren en el que en aquell moment eren horts propietat de la citada casa. Avui dia aquest espai ha estat absorbit per l'expansió urbana. L'inventari de restes arqueològiques es redueix a dues monedes romanes de Constantí i alguns fragments de dolium i àmfora.</p> | 08145-53 | Carrer llarg - cantonada c. Antoni Gaudí, davant la Rambla | 41.3244075,1.6905286 | 390412 | 4575598 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55073-53.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55077 | Casa de Francesc Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-tort | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Edifici d'estil modernista construït al nucli de Moja durant el primer terç del segle XX. És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la seva façana destaquen les finestres escalonades i el balcó central. La ceràmica vidrada verda apareix decorant les finestres petites rodones de la part superior, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com a elements geomètrics emmarcats en maó. </p> | 08145-57 | C. Sant Jaume, 5, Moja | 41.3257506,1.6911054 | 390463 | 4575746 | 1920 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-571.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Cal Barber. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||
| 55078 | Les Carreteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carreteres | <p>Zona de bosc i matollar devastada per un incendi forestal. Es localitza en un promontori que s'aixeca en una àrea de terreny abrupte, amb zona de conreu vitícola a les vessants. Hi ha dos sectors diferenciats separats entre si uns 150 m. Les primeres prospeccions en aquesta àrea donaren com a fruit la troballa de material arqueològic divers, sobretot ceràmica ibèrica. A l'actualitat encara es poden veure acumulacions de pedres i fragment ceràmics en abundància. En general, els materials localitzats ens situen el jaciment en algun moment del període Ibèric Ple, a partir del segle IV a.C. o inclús del III a.C., finalitzant-se l'hàbitat de la zona a principis de l'Ibèric Final (abans del segle II a.C).</p> | 08145-58 | A poc més d'1 km a l'est de Viladellops | 41.3054800,1.7517500 | 395505 | 4573421 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-581.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Les primeres prospeccions d'aquest jaciment les va fer el 'Grup arqueològic' de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú. Els materials localitzats foren donats l'any 1990 per en Xavier Virella al Museu de Vilafranca. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55080 | Camí de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-penyafel | Molt difícil de precisar, ja que no hem pogut trobar indicis arqueològics. | <p>Petita elevació ocupada per bosc de pi i matollar envoltada per camps de conreu vitícola al costat oest del camí de Penyafel. També hi ha una petita part de vinya a la banda est, en una àrea de planície al sud de Moja. Actualment no es veu cap mena de material arqueològic en superfície. El jaciment fou localitzat per en Pere Giró Romeu l'any 1932 a partir de la troballa de diferents fragments de ceràmica ibèrica.</p> | 08145-60 | A uns 400 m al S del poble de Moja | 41.3157600,1.6865800 | 390067 | 4574642 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-601.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 77,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc