Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 84353 | Casa del C. Penafel, 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-penafel-37 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'accés, que és d'arc escarser. Totes les obertures tenen una motllura decorativa amb motius florals als extrems, a mode de guardapols. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes forjades. El coronament de l'edifici està definit per un capcer esgraonat, situat a la part central i als extrems. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08145-234 | C. de Penafel, 37 | 41.3247700,1.6890800 | 390291 | 4575639 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84353-20190808105812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84353-20190808105757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84353-20190808105821.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55028 | Abric del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-cementiri | <p>VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | <p>Balma sense sediment a dalt la petita cinglera amb el sostre intensament fumat. Possibles pintures localitzades al seu interior, segons l'especialista Ramon Viñas, amb possibilitats de ser prehistòriques. Aquestes no han estat localitzades durant el reconeixement que es va fer per elaborar aquest inventari.</p> | 08145-8 | En el vessant calcari del marge esquerre del fondo del cementiri | 41.3163100,1.7176600 | 392669 | 4574664 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55028-81.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55035 | Abric de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-segarrulls | <p>POYO, A. (1958). La Cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica. Vilafranca del Pendès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de Pinturas Rupestres en Segarrulls (Olèrdola, Barcelona). Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona-IPA. Barcelona.</p> | <p>Completament tapat per una abundant vegetació d'heures, margalló i lianes d'alzinar. Al camí que es dirigeix a la Font de Fontanilles, hi ha un queixal al vessant argilós. El jaciment es troba en una raconada ombrívola per la que aparentment passa una línia d'escorrentia de l'aigua, a uns 15 metres per damunt del camí. A aquella alçada i des de la paret rocosa E es pot veure com la raconada té un voladís de 2 m. aproximadament, amb molt sediment que quasi la colmata. Per passar a la banda W només es pot arribar per sota la cornisa de l'abric (d'uns dos metres d'amplada i mig metre d'alçada). Quan s'arriba a una zona que fa angle recte, comença el tram llarg de la banda W (14 m. de llargària). Pere Giró va realitzar dues campanyes d'excavació al final de la dècada del 50. Entre el material exhumat localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona) hi ha: fragments informes fetes a mà, de superfícies allisades i algunes amb desgreixant de quars. Les poques restes materials que hi ha localitzades i els apunts de camp de l'arqueòleg Pere Giró, porten a datar el jaciment com del Bronze Final III, però deixant obertes les portes a que també hi hagi una facies del Neolític Antic Evolucionat. El jaciment formaria part d'un patró d'assentament molt repetit a les valls del Fondal de la Seguera. Són dipòsits de vessant d'una acció de buidat de les cavitats al peu de les quals sempre hi havia l'home.</p> | 08145-15 | 70 m dins la confluència de GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | <p>El 15 de març de 1958 mentre que Pere Giró i Romeu explorava el 'Taller de Fontanilles', va resseguir la vessant fins la seva confluència amb el camí de Fontanilles, trobant a poques dotzenes de metres en superfície un fragment de ceràmica a mà, llis i amb desgreixant de quars. Va veure, aleshores, la seva possible procedència d'un abric proper, en el que es realitzaren dues campanyes d'excavacions (maig-juliol 1958 i maig 1959). La font principal per al coneixement dels treballs realitzats són el Quaderns de Camp de Pere Giró Romeu, vol. 5 (1956-58) i vol. 6 (1959-60).</p> | 41.3124600,1.7180100 | 392692 | 4574237 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55035-15.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a Abric sota la roca. | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55041 | Barraca del Fondo de la Seguera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-seguera-ii | <p>Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris.</p> | 08145-21 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.3077100,1.7074000 | 391796 | 4573722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-21_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-210_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-211_1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55043 | Plat de premsa de can Castellví-can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-premsa-de-can-castellvi-can-ximet | <p>Plat de premsa esculpit sobre una roca masissa calcària (70 cm d'alçada). El seu diàmetre és de 1,20 m. Enmig de la peça hi ha un encaix, segurament era de biga horitzontal. La plataforma de la premsa està rebaixada respecte a una vora (de 25 cm) que circunda tota la premsa. Sembla que estigui caiguda en el vessant boscós del peu de la cinglera. S'ha de relacionar amb els jaciments propers de l'Abric de la Font de l'Ametlló i la Font de l'Ametlló.</p> | 08145-23 | Cinglera N del Fondo de la Seguera. Entremig del camí de Can Ximet a Can Castellví | 41.3055400,1.7004500 | 391211 | 4573490 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-231.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55045 | Fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-la-seguera | <p>El fondo de la Seguera divideix dues vessants que conformen una petita vall. Les cingleres que formen les roques calcàries d'aquestes muntanyes han estat ocupades per l'home des de èpoques remotes, tal com mostren els jaciments arqueològics trobats a la zona. L'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ens indica que ha estat ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna. També és un àrea rica en fons naturals. Les masies que es troben a la zona, els camps de conreu (bàsicament vinya), amb les cabanes de pedra defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada. Si actualment ja és recorreguda per camins GR i PR, també per rutes local (Aigua i Vi), els elements del patrimoni que conté poden enriquir aquestes i futures iniciatives de difusió de la vall en el context del municipi.</p> | 08145-25 | Al SE del municipi | 41.3138500,1.7144300 | 392395 | 4574395 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-251.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-04-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55049 | Jaciment de cal Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-maiol | <p>En aquest sector s'observen unes balmes obertes de encarades a nord-oest. Al peu d'aquestes s'extenen els camps de conreus hortícola i vitícola i algun sector amb vegetació de ribera. L'any 1961 aquest àrea fou explorada per Pere Giró, que no va obtenir resultats positius de les cavitats que va estudiar. A la part baixa, però, localitzà un taller de sílex en superfície amb materials molt escadussers, dels que destaca un gratador. En l'actualitat no s'observen materials lítics en superfície.</p> | 08145-29 | A 200 / 300 m. al SE de la masia de Cal Maiol | 41.3209400,1.7114700 | 392159 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55049-29.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55051 | Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellvi | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any '1789'. La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller.</p> | 08145-31 | A l'extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3047300,1.6971200 | 390931 | 4573404 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-311.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55053 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-0 | <p>Seguint el camí que surt de la BV-2443, apareix un grup de plataners que determina l'àrea de la font. El broc modern està ubicat en un piló fet d'obra. Hi ha una placa ceràmica amb el nom. Des de la font, un canalet de ciment cobert per una estructura metàl·lica va a parar a una bassa de parets de totxo arrebossada. Té forma rodona, d'aproximadament dos metres de radi.</p> | 08145-33 | A 500 m. al nord-est de la masia de Segarrulls, a la BV-2443 | 41.3073900,1.7113100 | 392123 | 4573682 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-331.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55058 | Barraca de les Foses I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Les seves mides són destacades pel que acostumen a ser aquestes construccions: 5 m de diàmetre la planta circular, 2,84 d'alçada.</p> | 08145-38 | Al costat del camí que hi ha al S de l'esplanada coneguda amb el nom de les Foses | 41.3044700,1.7277300 | 393493 | 4573338 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-381.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55059 | Barraca del Camí de Viladellops I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 2,5 m de diàmetre i 2,3 d'alçada.</p> | 08145-39 | Al camí que hi ha al S de l'explanada coneguda amb el nom de les Foses, direcció Viladellops | 41.3058100,1.7294100 | 393636 | 4573484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-391.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55065 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>A la font s'hi accedeix per unes escales que surten des de davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Històric i que baixen fins a una petita àrea arranjada amb bancs i plàtans. La font està construïda en una caseta d'obra, a la part frontal de la qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha una placa ceràmica identificativa. En els últims temps, la font s'alimenta bàsicament de les cisternes d'aigua que es porten que del fluxe d'aigua natural. Sembla que l'aqüífer que dóna aigua a la font està sobreexplotat. Sobre el camí que hi baixa, hi ha el que sembla ser una font més antiga.</p> | 08145-45 | Al recinte del Conjunt Històric d'Olèrdola | 41.3042600,1.7090900 | 391932 | 4573337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-20190807155035.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55066 | Olivera de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-viladellops | Es troba en un extrem d'una vinya i és treballada habitualment. | <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.</p> | 08145-46 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | <p>Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària.</p> | 41.3053400,1.7324900 | 393893 | 4573428 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-46_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55067 | Església de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X-XVII | <p>Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.</p> | 08145-47 | Al S del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la 'villa de Lobos'. L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i 'cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata'. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.</p> | 41.3049400,1.7353300 | 394130 | 4573380 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-47.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-471.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55069 | Font de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladellops | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XIX | <p>Ubicada en la plaça de Viladellops, la font ve canalitzada d'un pou. El broc està situat entre mig d'una llosa enganxada a la paret que està esculpida amb un escut-anagrama. Sota del broc, dues piques de pedra serveixen per contenir l'aigua. A la part superir de la paret on es troba encastada hi ha la data 1877.</p> | 08145-49 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3063900,1.7366500 | 394243 | 4573540 | 1877 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55071 | Nucli de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-viladellops | XI-XX | <p>El nucli de Viladellops està format per un conjunt de cases i dependències agrícoles amb un gran casal al centre. Consta d'un únic carrer que acaba en una placeta arbrada amb una font singular. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.</p> | 08145-51 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3062900,1.7369800 | 394270 | 4573528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-51.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-511.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55072 | Roure de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-viladellops | <p>Es tracta d'un exemplar de roure de fulla gran, Quércus pétraea, o d'un híbrid entre aquest i un altre espècie de la mateixa família. Arbre d'uns 25-30 metres d'alçada. La capçada és d'un verd intens i els branquillons sense pèls. Les fulles són sense pèls, el limbe d'uns 8 a 12 cm de llargada està lobulat amb els extrems arrodonits i entrants mitjanament profunds. El brancatge és robust i angulós. Aquesta espècie pot viure fins a un mil·lenni.</p> | 08145-52 | Al camí que va des de Viladellops a les cases de 'l'Altrabanda' i la Font de Viladellops | 41.3046500,1.7378800 | 394343 | 4573345 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-521.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55077 | Casa de Francesc Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-tort | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Edifici d'estil modernista construït al nucli de Moja durant el primer terç del segle XX. És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la seva façana destaquen les finestres escalonades i el balcó central. La ceràmica vidrada verda apareix decorant les finestres petites rodones de la part superior, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com a elements geomètrics emmarcats en maó. </p> | 08145-57 | C. Sant Jaume, 5, Moja | 41.3257506,1.6911054 | 390463 | 4575746 | 1920 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-571.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Cal Barber. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55082 | Barraca de la carretera de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-vilafranca | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són irregulars, però destaquen per estar molt ben escairats. És de planta circular, amb unes dimensions que destaquen pel que acostumen a ser aquestes construccions: 3,90 m de diàmetre i 3,20 m d'alçada. La factura de la barraca és impecable.</p> | 08145-62 | Al costat del pàrquing del Conjunt Monumental d'Olèrdola. | <p>La barraca va ser traslladada a l'entorn del Conjunt Monumental en motiu de les obres de la carretera C-15.</p> | 41.3043285,1.7108156 | 392077 | 4573343 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-foto-08145-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-62.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55083 | Sindicat Agrícola de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Edifici de tipus industrial, compost de dues naus, una longitudinal i l'altra transversal, separades per atris de totxo. La façana presenta un portal d'arc escarser amb una cornisa en gradació a sobre, damunt de la qual hi ha un gran plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Sindicat Agrícola de Moja'. La part superior està definida per set obertures verticals en gradació, sobre les quals hi ha un altre plafó ceràmic on hi consta l'any '1921'. La façana del cos transversal té la mateixa composició que el longitudinal. A l'interior, la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. Al soterrani destaquen els arcs parabòlics. El tractament exterior dels murs és arrebossa, amb un sòcol de pedra.</p> | 08145-63 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3240800,1.6940600 | 390707 | 4575557 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-631.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Cèsar Martinell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55084 | Premsa hidràulica del Sindicat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-hidraulica-del-sindicat-de-moja | XX | La seva ubicació a l'intempèrie no n'afavoreix la conservació. | <p>Màquina utilitzada per extreure el most del raïm, concretament de la brisa. Està fabricada en ferro, exceptuant la gàbia que és de fusta. El plat de premsa és una vagoneta que es posava i es treia desplaçant-se sobre dos rails. El mecanisme de premsat està basat en l'aplicació del principi de Pascal. El líquid actua com a mitjà de transmissió mecànica. Consisteix essencialment en dos cilindres, un estret i un altre ample que es comuniquen entre si, dotats dels seus respectius èmbols. La idea és que qualsevol força aplicada sobre el pistó estret es manifesta multiplicada en l'ample. Uns contrapesos exteriors servien per tornar la màquina al seu estat original abans de la premsada. Aquesta premsa està dotada d'un manòmetre per mesurar la pressió exercida.</p> | 08145-64 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3238656,1.6942052 | 390719 | 4575533 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55089 | Cova de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-bertranet | <p>La cavitat està localitzada a la vessant E de la Serra del Bertran . La cova / balma 4,40 m d'amplada en la seva entrada i té una profunditat de 4 a 5 m. Està orientada a l'est i en la paret nord hi ha un sector en forma de banyera (1,60 m d'amplada x 0,80 m de fondària). En la banda sud hi ha un sector molt arrasarat que fa d'aixopluc a pobres, rodamons, etc. (el terra és ple de llaunes, matalassos, restes de foc actuals, etc.) L'única referència arqueològica data de l'any 1938 i està documentada als quaderns de camp de Pere Giró. Únicament hi ha una referència a la troballa superficial de sílex (un fragment de sílex vermell que es va perdre entre la bardissa). També es destacava en aquest diari i es pot constatar a l'actualitat la potencialitat del jaciment, on hi ha sectors amb una clara potència sedimentària. L'entorn de la cova està absolutament atapeït per la vegetació natural, la qual cosa dificulta enormement qualsevol prospecció.</p> | 08145-69 | Al costat de la carretera BV-2415 i de la riera, poc després del km 3 | 41.3332100,1.7533200 | 395681 | 4576497 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55090 | Cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertranet | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. Hi ha balcons al primer pis. A la cantonada hi ha un torrelló adossat de planta poligonal. A l'altra banda té adossat una galeria d'arcades de mig punt, construïda el 1824. La masia està tancada per un baluard.</p> | 08145-70 | Al costat de la carretera BV-2415, a uns 500 m al S de la cruïlla amb la de l'Arboçar BV-2416 | 41.3288196,1.7550884 | 395822 | 4576008 | 1719 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55090-foto-08145-70-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55091 | Barraca de la pedrera de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-cal-bertranet | XX | <p>Barraca de planta circular situada en una pedrera. La porta d'accés és amb llinda de pedra ben treballada, amb la inscripció '1903'. Està aixecada en pedra seca amb una tècnica molt depurada (segurament va ser feta pels mateixos obrers que van treballar a la pedrera), segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). </p> | 08145-71 | Al promontori que hi ha al S de la indústria ceràmica Sogas SA. Al límit E del municipi | 41.3357242,1.7524082 | 395609 | 4576777 | 1903 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030105046.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55096 | Can Torres de la Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-de-la-font-tallada | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de tipus basilical amb diferents annexes que arranquen de la façana principal, formant una figura poligonal que es tanca i deixa com a punt central un pati interior. Un dels cossos adossat té una galeria d'arcades.</p> | 08145-76 | A pocs metres al SW del barri de Can Torres | <p>El lloc ocupat per l'actual masia, centrava l'antiga quadra de la Font Tallada, esmentada ja en un document de l'any 1001. Està situada prop de les ruïnes del castell de la Barquera.</p> | 41.3369500,1.7414300 | 394692 | 4576927 | 1742 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55098 | Església de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-molanta | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edifici de tres naus amb capçalera rectangular. La façana és d'estil barroc popular, amb el portal allindat i coronament ondulat. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. El campanar, bastit sobre la nau lateral dreta, és de planta quadrada i coberta de pavelló. A l'interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus laterals d'aresta.</p> | 08145-78 | A la barriada de Cal Sadurní, al costat del Camp de futbol | <p>El lloc del Palau Molanta s'esmenta l'any 965 en el testament del comte Mir, el qual es deixà a l'església de Barcelona. Se suposa que l'església és la que s'esmenta en la dotació de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 992. A l'església de Sant Pere Molanta, als confins d'Olèrdola, s'hi realitzà el 1010 el testament sagramental d'Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d'Albinyana. La quadra de Sant de Pere Molanta fou donada el 1229 a l'abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376, l'abat del monestir tenia al lloc esmentat 10 focs. L'antiga església del lloc, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc s'hi construí l'actual església parroquial.</p> | 41.3418440,1.7439906 | 394914 | 4577467 | 1774 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-781.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55101 | Barri del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Nucli petit format per vàries masies de planta basilical. Algunes d'elles daten del segle XVIII i estan plenes de detalls arquitectònics i artístics molt destacats, com uns capitells que podrien ser d'èpoques molt més antigues o simbols, escuts i dates motllurats sobre les dovelles dels arcs d'entrada a les cases. Alguna de les cases inclòs té adossada una petita capella. Per tots aquests motius, aquestes construccions tenen un valor important en conjunt.</p> | 08145-81 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3529077,1.7396152 | 394566 | 4578701 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-811.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55102 | Cal Torrents de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-de-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical construida amb carreus de pedra tallada, grans i regulars. Balcons al primer pis i portal adovellat. Baluard, jardí i dependències agrícoles.</p> | 08145-82 | Barriada de Ferran, Sant Pere Molanta | 41.3532143,1.7394548 | 394553 | 4578734 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-820.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | . Es creu que els carreus d'aquesta edificació provenen d'una edifició romana, una torre coneguda com 'modla Torrota'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55103 | La Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-0 | <p>ALMAGRO BASCH, M. SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J (1945). Carta Arqueológica de españa. Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Instituto Diego Velázquez. ALVAREZ, L. (1883). 'El Panadés en la época romana', El Labriego, Vilafranca del Penedès, any VIII, n. 17, 16/9/1883. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GIRÓ ROMEU, P. (1950). 'Identificación de algunas vías romanas en el Penedès'. Dins Actas y Comunicaciones de la primera asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena. Martorell. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | Els carreus conservats es troben en bon estat general. L'edifici romà no ha estat localitzat. | <p>L'indret que hom anomena 'la Torrota' és un terreny de conreu de situació imprecisa, al N de la carretera N-340, coincidint aproximadament a 1 km en línia recta a partir del barri de Ferran, on segons P. Giró (seguint fonts orals) es documenta l'emplaçament d'una torre romana probablement de planta circular. El seu estat ruïnós fou aprofitat pel propietari de Can Torrents (en una data incerta), el qual l'acabà d'enderrocar i n'aprofità els carreus per a la construcció de l'actual masia. Hom destaca el característic aparell romà (opus quadratum, carreus paral·lepípedes) de la façana posterior de l'esmentat edifici, de totes maneres força desdibuixat per arrebossats i remodelacions modernes, que han uniformitzat l'obra en conjunt.</p> | 08145-83 | No localitzat l'emplaçament original | <p>Pel que fa a la funcionalitat de la torre romana, els diferents autors han polemitzat sobre si es tracta d'un monument sepulcral o bé una torre talaia.</p> | 41.3534400,1.7387400 | 394494 | 4578761 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55103-83.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment també es coneix com Can Torrents o Caseriu de Ferran. Davant la imprecisió de les referències i la dificultat per a la localització de l'indret on s'emplaçava l'esmentada torre, hem cregut oportú documentar no només el terreny al·ludit com a jaciment sinó les que es suposen que són les restes de l'edifici en qüestió (actual Masia de Cal Torrents). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55106 | Premsa del Polígon de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-poligon-de-sant-pere | XX | <p>Premsa de cadells destinada a treure el most de la brisa per fer vi. Presenta molt elements restaurats i substituïts per peces noves. La gàbia és rodona de fusta i ferro. L'eix de ferro central amb els pilons circulars amuntegats dins la gàbia i el sistema de cadells (de ferro) per a fer descendre els pilons dins la gàbia, on hi hauria la brisa, estan en perfecte estat. El plat de premsa és de ferro i s'assenta sobre una base de maons i pedra feta expressament per mostrar la premsa. Una inscripció a la part superior de ferro diu: 'La Vilafranquina con real privilegio. Eudaldo Sabater e hijo, constructores 318. Vilafranca del Penedès.'</p> | 08145-86 | Polígon industrial de Sant Pere Molanta | 41.3561761,1.7327069 | 393994 | 4579072 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150256.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | Eudaldo Sabater e hijos | La premsa és donació de Josep Martí Soler. Així està escrit en una placa que hi ha al costat i que a més diu: 'com a testimoni de garatge Martí, primera empresa instal·lada en aquest polígon'. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/