Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55084 | Premsa hidràulica del Sindicat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-hidraulica-del-sindicat-de-moja | XX | La seva ubicació a l'intempèrie no n'afavoreix la conservació. | <p>Màquina utilitzada per extreure el most del raïm, concretament de la brisa. Està fabricada en ferro, exceptuant la gàbia que és de fusta. El plat de premsa és una vagoneta que es posava i es treia desplaçant-se sobre dos rails. El mecanisme de premsat està basat en l'aplicació del principi de Pascal. El líquid actua com a mitjà de transmissió mecànica. Consisteix essencialment en dos cilindres, un estret i un altre ample que es comuniquen entre si, dotats dels seus respectius èmbols. La idea és que qualsevol força aplicada sobre el pistó estret es manifesta multiplicada en l'ample. Uns contrapesos exteriors servien per tornar la màquina al seu estat original abans de la premsada. Aquesta premsa està dotada d'un manòmetre per mesurar la pressió exercida.</p> | 08145-64 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3238656,1.6942052 | 390719 | 4575533 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55087 | Bosc de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-trabal | Tot i que es troben algunes taques en bon estat, el seu territori potencial està ocupat pels sòls agrícoles o afectat en major o menor mesura per l'explotació forestal. | <p>Al S de la Penya del Papiol hi ha una zona ocupada per vàries hectàrees de màquia formada per una densa massa arbustiva on hi abunden el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i algunes lianes dels alzinars com l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'arítjol (Smilax aspera) o la vidiella (Clematis flammula), hi destaquen la presència del margalló (Chamaerops humilis), l'arçot (Rhamnus licyoides), i l'olivera silvestre o ullastre (Olea europaea var. Sylvestris). La màquia va acompanyada d'un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis) i/o garrofer (Ceratonia siliqua). Aquesta zona és de les poques d'Olèrdola que no s'ha vist afectades en els últims anys per algun incendi forestal.</p> | 08145-67 | Al SW del municipi | 41.3163800,1.7500900 | 395384 | 4574633 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El Margalló (Chamaerops humilis) està protegit per l'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Això afavoreix la protecció legal d'aquesta comunitat vegetal que resulta d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55089 | Cova de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-bertranet | <p>La cavitat està localitzada a la vessant E de la Serra del Bertran . La cova / balma 4,40 m d'amplada en la seva entrada i té una profunditat de 4 a 5 m. Està orientada a l'est i en la paret nord hi ha un sector en forma de banyera (1,60 m d'amplada x 0,80 m de fondària). En la banda sud hi ha un sector molt arrasarat que fa d'aixopluc a pobres, rodamons, etc. (el terra és ple de llaunes, matalassos, restes de foc actuals, etc.) L'única referència arqueològica data de l'any 1938 i està documentada als quaderns de camp de Pere Giró. Únicament hi ha una referència a la troballa superficial de sílex (un fragment de sílex vermell que es va perdre entre la bardissa). També es destacava en aquest diari i es pot constatar a l'actualitat la potencialitat del jaciment, on hi ha sectors amb una clara potència sedimentària. L'entorn de la cova està absolutament atapeït per la vegetació natural, la qual cosa dificulta enormement qualsevol prospecció.</p> | 08145-69 | Al costat de la carretera BV-2415 i de la riera, poc després del km 3 | 41.3332100,1.7533200 | 395681 | 4576497 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55094 | Riera de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-marcal | En alguns trams s'observen molts residus urbans, abocaments de llots i runes. Les aigües no són netes i desprenen males olors. | <p>En els marges dels cursos fluvials de la riera de Sant Marçal o torrent de la Fontallada, s'hi troben una sèrie de comunitats vegetals i espècies que només es donen a les seves lleres (àlbers,oms, alzines,etc). Aquest fet converteix aquests cursos fluvials en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. </p> | 08145-74 | NE del municipi | 41.3341667,1.7447169 | 394963 | 4576614 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-05-15 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a torrent de la Fontallada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55117 | Carrerada de can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-lleo | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | L'estat de la carrerada és bo, excepte al tram del Clot de Moja, on la variant i el polígon industrial l'han desdibuixat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada sencera va des de Coll Blanc fins a Font-rubí, per cal Castellví, Vilafranca, can Lleó, cal sogas i la Mussarra. El tram que passa pel municipi el travessa de la següent manera: procedent del S del municipi, la carrerada entra pel carrer principal de la urbanització de Dalmar. Passa pel costat de la piscina i pren la pista enquitranada que porta a Moja. En arribar al fort revolt que hi ha davant de cal Castellví, segueix el camí que surt a mà dreta, per damunt de la casa, i que ens portarà dalt la carena, a l'indret on hi ha una bassa. Cal seguir cap a l'esquerra pel camí senyalitzat com a ruta de l'Aigua, que es troba margenat en algun tram i que discorre en d'altres per sobre rocallisos. Seguint la serra Llarga arribarem molt a prop de l'abocador de runes on girarem a l'esquerra per anar a trobar la carretera que ens portarà a Moja. El carrer d'entrada al nucli encara conserva precisament el nom de Carrerada. El camí surt del municipi a través del polígon industrial del Clot de Moja, on queda tallada per les naus industrials.</p> | 08145-97 | Travessa la part de ponent del municipi de SE a NW | 41.3053383,1.6972518 | 390943 | 4573472 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55129 | Parc Natural d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-dolerdola | Malauradament els incendis forestals han castigat durament l'àrea del parc. L'últim episodi important es va produir l'any 1994. | <p>El Parc Comarcal d'Olèrdola té una superfície total de 608,23 Ha. Es troba situat als darrers contraforts del massís de Garraf, al sector comprès entre la riera de Vilafranca i el puig de l'Àliga, a la partió entre les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Les alineacions morfològiques tenen una clara orientació NE-SO, i presenten, sobretot a la zona NE de l'àrea, altiplans amb àmplies superfícies cultivables, al voltant de Sant Miquel d'Olèrdola i de Viladellops. Les elevacions del terreny oscil·len entre els 100 m. sobre el nivell del mar a la depressió de Canyelles i els 468 del puig de l'Àliga. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica, molt més moderada en aquesta zona que no pas l'elevada carstificació del Garraf meridional. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura. A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís de Garraf. La vegetació de la zona es veu molt afectada pel règim de pluges (pobre als limits del parc) i, per tant, les espècies que hi creixen espontàniament han d'afrontar un període de sequera estival que pot arribar a ser molt dur. Per aquesta raó, les plantes que hi viuen presenten adaptacions per tal d'evitar pèrdues excessives d'aigua. Durant aquesta època seca i amb un clima mediterrani, el creixement és lent, especialment el dels arbres i, per tant, la producció de fusta és baixa. La vegetació climax o potencial del parc estaria dominada per l'alzinar mediterrani Quercetum ilicis galloprovinciale, un bosc que ocuparia totes les muntanyes de direcció nord i els fons de vall. Les activitats agrícoles i ramaderes al llarg dels segles i els incendis forestals d'aquestes últimes dècades han transformat el paisatge vegetal potencial a un altre. La màquia de garric, llentiscle i margalló Querco-Lentiscetum també seria potencialement estesa al llarg del parc. La degradació de l'alzinar i la màquia ha portat a l'aparició de la garriga, que és una comunitat arbustiva baixa i molt impenetrable, degut a la presència del garric (Quercus coccifera). Actualment, els escassos boscos que es troben a la zona són bàsicament pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis). Cal dir que ni tan sols són veritables boscos sinó simples formacions arbòries recobridores de brolles també secundàries. Els incendis i les pastures d'aquestes zones ha portat a l'aparició de la brolla.</p> | 08145-109 | Als municipis de Canyelles i Olèrdola, corresponents a les comarques de Garraf i Alt Penedès. | 41.3074203,1.7056983 | 391654 | 4573692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp, Lluís Rius i Font OPC | El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55140 | Premsa de vi de Sant Pere Molanta al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-sant-pere-molanta-al-vinseum | XVIII | <p>Premsa per extreure el most del raïm. És vertical d'un cargol descendent de fusta, amb els dos muntants laterals de pedra. La pastera és quadrangular de pedra, amb un rebaix intern per encaixar-hi la gàbia també quadrangular de costelles verticals. Aquesta té quatre travessers de fusta, horitzontals, que tanquen la gàbia. De la pastera en surt una canal excavada a la pedra, que recull el most i l'aboca pel broc a la cassola de forma oval, igualment excavada a la pedra. Els dos muntants laterals són de pedra calcària. A la cara externa del travesser hi trobem instal·lat el cargol descendent amb una peça cúbica a la part inferior (tot d'una peça) on s'introdueix la barra que fa girar el cargol. Aquest exerceix la pressió sobre un estret travesser de fusta, que es desplaça verticalment a partir d'uns encaixos oberts a la cara interna dels muntants. Sota d'aquesta peça hi trobem la tapa rectangular de fusta que tanca la caixa de costelles.</p> | 08145-120 | Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pl. Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p>L'emplaçament original de la premsa era la rectoria de Sant Pere Molanta. Sembla que la premsa es va utilitzar fins l'any 1945. L'any 1953 va ingressar al Museu de Vilafranca.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 1797 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55156 | Gegants de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-pere-molanta | <p>Informació donada per la Colla Gegantera de Sant Pere Molanta</p> | XX | <p>Es tracta d'una parella de gegants, en Pere Moranta, de 45 quilos de pes i una alçada de 3,35 metres i la Griselda de 3,30 metres d'alçada i el mateix pes. Van vestits com a nobles medievals, sobretot el gegant.</p> | 08145-136 | C. Milà i Fontanals, 15, Sant Pere Molanta | <p>Pere Molanta és un veí històric del nucli i es va prendre el seu nom per batejar al gegant.</p> | 41.3493128,1.7392059 | 394526 | 4578302 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | Manel Casserres i la Colla Gegantera de Sant Pere de Molanta | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55160 | Escull coral·lí de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escull-coralli-de-sant-miquel-dolerdola | <p>PERMANYER, A. ( 1990) Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Tesi. Institut d estudis Catalans. RIUS LLUÍS, MAURI ALFRED ( 2007) Un viatge submarí per l Alt Penedès. Amics dels Parcs Naturals., núm. 10. Diputació de Barcelona. RIUS FONT, LLUÍS (2007) Un viatge submarí per l Alt Penedès. Quaderns de Patrimoni del Garraf, núm 7 i 8. Consell Comarcal del Garraf.</p> | <p>Promontori de Sant Miquel d Olèrdola, entre la urbanització Daltmar fins a zona de Sagarrull. Podem accedir pel GR92-3 des del mateix recinte del Castell. Aquesta atalaia històrica del Castell d Olèrdola en realitat està assentada damunt d'un registre sedimentari d'edat miocena. inferior, format per dipòsits terrigens i carbonatats propis d'una transgressió marina languiana. Els congles del castell trobem una sequència geològica de la successió de l'escull coral·lí format per un conglomerats de base, amb contacte amb les calcàries cretàciques com assentament del compelx escullós. Al seu damunt, sequències de sorres intercalades amb nivells rics amb ostres i molusc. Aquest serà el suport per a desenvolupar el veritable escull ric amb coralls hemoesfèrics formats per Favidads i Porites massius. Finalment, la mort de l'escull trobem una sequència de coralls arborescents tipus Mussismia i Leptomussa.</p> | 08145-140 | A Cal Farreny, sobre la riera de Sant Marçal | <p>La història de la depressió del Penedès va comença ara fa uns 30 milions d'anys, però entre els 16 i 14 milions anys hi hagué un canvi ecològic dràstic, l'enfonsament de la vall combinat amb un augment dels nivells de l'oceans, propicià la penetració terra endins d aigües marines, responsables de veritables formacions coral·lines a Sant Pau d'Ordal, Sant Sadurní d'Anoia, Pacs i Sant Martí Sarroca.</p> | 41.3052800,1.7177100 | 392655 | 4573440 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural | Aquesta zona presenta un interès cultural i natural de primer ordre, fet pel qual trobem diferents graus de protecció com a Parc Comarcal d'Olèrdola , dins del Pla especial urbanístic de proteccióaprovat el 22/01/1998. D0'altra banda, resta en com a zona d interès geològica inventariat com a Geozona 346 ( Sant Miquel d Olèrdola)per la Ditrecció General del Medi Natural de la Genralitat de Catalunya . Destaquem el compex arqueològic ibèric, romans i medievals, declarat com a Monument nacional al 1931 | 125 | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55162 | Camí de l'ermita de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lermita-de-sant-joan | <p>Camí pintoresc que travessa la Plana de Sant Joan des de l'Ermita direcció al bosc de Sant Joan. Aquest camí de terra presenta un rengle de xiprers de més de 70 anys i ametllers, tot plegat ofereix una visió molt coherent amb l'ermita al seu fons.</p> | 08145-142 | Camí de l Ermita de Sant Joan a la Riera de Vilafranca, Viladellops | 41.3054138,1.7320130 | 393853 | 4573437 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 84364 | Festa Major de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-trabal | XX-XXI | <p>La Festa Major de Can Trabal es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost. S'hi organitzen activitats lúdiques com activitats infantils i esportives, concursos, missa, àpat popular, etc. </p> | 08145-239 | Veïnat de Can Trabal | 41.3180200,1.7535100 | 395673 | 4574811 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||||
| 84399 | La Saulonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saulonera | XX | <p>La Saulonera és un espai d'interès natural que s'ha format a partir de l'activitat extractiva que s'hi va fer durant un temps. S'hi ha format una bassa que ha esdevingut una zona humida on hi habiten diverses espècies naturals i animals.</p> | 08145-244 | Sant Pere Molanta | 41.3398500,1.7516900 | 395555 | 4577236 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86734 | Cucones de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucones-de-la-barquera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de clots naturals que es formen a la roca i que han estat tradicionalment aprofitats per emmagatzemar l'aigua de la pluja. Tenen un notable interès ecològic atès que és un punt de cria d'amfibis.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08145-276 | La Barquera | 41.3324200,1.7398500 | 394553 | 4576426 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 86803 | Goigs de Sant Joan Baptista de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-joan-baptista-de-viladellops | XX | <p>Es tracta dels goigs en llaor del gloriós màrtir Sant Joan Baptista, que es venera a l'església de Sant Joan de Viladellops. Tal i com consta en el propi goig, en van patrocinar l'edició els marquesos d'Alfarràs. Comença així: 'Vostra ermita és primorosa / us la volta un bell encant /Beneïu, feu-la amorosa / nostra terra, Sant Joan (...'.</p> | 08145-286 | Sant Joan de Viladellops | 41.3048600,1.7354000 | 394136 | 4573372 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86823 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-3 | XX | <p>Els goigs en honor a Sant Roc, venerat a l'església de Sant Pere Molanta, es canten el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost. Fou editat durant el primer terç del segle XX i fou adaptat per mossèn Ramon Palomera, qui fou rector de Sant Pere Molanta entre els anys 1982 i 1996. Comença així:</p> <p>'De Montpeller de Provença / sou fill noble i gloriós, / i el camí de vostra vida / empreneu tot coratjós. / Acceptant la vida austera / vostra pas mai s'ha perdut. /</p> <p>Pelegrí, camí de Roma, / per guanyar el Sant Jubileu, per camins i senderoles / pobre i humil camineu. / I resta darrere vostre / el perfum de la virtut. (...)'</p> | 08145-293 | Sant Pere Molanta | 41.3418400,1.7440100 | 394916 | 4577467 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86826 | Avenc de Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-castellvi | <p>https://espeleoworld.com/c/avenc-de-can-castellvi</p> | <p>Avenc situat al nord oest de la masia de Can Castellví. Es tracta d'una cavitat d'onze metres de fondària i un recorregut de disset metres. La boca és de reduïdes dimensions i la cavitat té una amplada mitja de 0,60 metres.</p> | 08145-295 | Can Castellví | <p>L'avenc era conegut des d'antic pels habitants de Can Castellví. L'any 1973 el GE Pedraforca i el Gelera van fer-hi una exploració, i posteriorment la SIRE-UEC.</p> | 41.3050500,1.6964100 | 390872 | 4573441 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 86829 | Avenc d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dolerdola | <p>https://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=731</p> | <p>Avenc situat al sud oest del Castell d'Olèrdola. Es tracta d'una cavitat de sis metres de fondària i un recorregut de dotze metres. A la base té una curta galeria i dues petites xemeneies.</p> | 08145-296 | Vora el castell d'Olèrdola | <p>Va ser explotat per primera vegada per Francesc Español i Àngel Lagar l'any 1951. Originalment més profunda, va ser obstruït l'any 1960 per abocament de blocs.</p> | 41.3011100,1.7067900 | 391734 | 4572990 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com l'avenc del Conill. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 86830 | Col·lecció arqueològica al Museu Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-vinseum | <p>Al Museu Vinseum de Vilafranca hi ha dipositada una quantitat important de material arqueològic provinent d'Olèrdola. D'una banda, el material arqueològic consisteix en destrals prehistòriques i ceràmica procedent de diversos jaciments (Cova de Segarulls, Camí de la Casa Nova, Taller de Fontanilles, Coves de la Vall, Vinya Gasca, Abric de Segarulls, Viladellops, Abrics de Can Ximet, Camí de Cal Piques, Cova de Cal Bertranet, etc.; de l'altra peces arquitectòniques procedents del jaciment de la Vinya del Ticó, com són un fragment de pedra amb motllures, possible fust estriat, i un fragment de pedra amb forma d'angle decorat a la part externa amb palmetes i fulles d'acant. A banda del material arqueològic, també s'hi conserva una premsa vertical de cargol datada de 1797, de la qual no en consta la procedència exacta.</p> | 08145-297 | Pl. de Jaume I, 2 (magatzem). 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 86831 | Col·lecció de material procedent d'Olèrdola al Museu Arxiu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-procedent-dolerdola-al-museu-arxiu-victor-balaguer | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | <p>A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova hi ha dipositat material arqueològic provinent de diversos jaciments d'Olèrdola. El material és procedent de la Cova del Pi de Viladellops (ceràmica i dents), del Castellot de la Barquera (ceràmica), Bauma dels Masets (ceràmica), el Vilar (ceràmica os, sílex, fòssils, etc.), Sant Miquel d'Olèrdola ( ceràmica, coure, una esquirla de sílex), Sant Pere Molanta (ceràmica i os), i una destral de procedència indeterminada.</p> | 08145-298 | Av. Víctor Balaguer s/n 08800 Vilanova i la Geltrú | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 86832 | Plafons de rajoles procedents d'Olèrdola al Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-rajoles-procedents-dolerdola-al-museu-santacana | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | XVI | <p>A la Casa Museu Santacana l'Enrajolada de Martorell s'hi conserven dos plafons de rajoles procedents d'Olèrdola. El primer és un plafó datat de 1530 i d'estil gòtic, composat per 18 rajoles de 13 x 13 cm de mida. Estan decorades de color blau amb circumferències amb motius de vi i pàmpols a dins. El segon plafó és també d'estil gòtic, amb 10 rajoles de 15 x 15 cm, decorats amb blau i motius decoratius també de raïms i pàmpols.</p> | 08145-299 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | <p>Van ser adquirits pel museu l'any 1966.</p> | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 86833 | Fons fotogràfic d'Olèrdola de Pere Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dolerdola-de-pere-catala | XX | <p>A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositat el fons Pere Català, que conté 34 fotografies d'Olèrdola. Són datades entre 1950 i 1956, en blanc i negre. Hi trobem fotografies del castell, de paisatge, de la Font de l'Ametlló, de l'església nova de Sant Miquel, Can Castellví, la Torre de Viladellops, Torre de Moja, etc.</p> | 08145-300 | C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86899 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-2 | XIX-XX | <p>Cal Mingo és una masia construïda al segle XIX. És un edifici de planta rectangular al voltant del qual s'hi adossen diversos cossos annexes. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla ceràmic, excepte el portal que és d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-325 | Camí de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3035600,1.7402200 | 394537 | 4573221 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. S'utilitza per al turisme rural. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 86910 | Llegenda del mal caçador d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mal-cacador-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que un caçador havia anat a missa a l'església de Sant Miquel. En el moment d'alçar Déu, va passar una llebre per allà i el caçador no va poder resistir-se i va sortir corrents darrera seu. Com a càstig davant d'aquest fet, Déu el va condemnar a anar sempre darrera la llebre i no poder-la atrapar mai. Al Penedès es contava que algunes nits d'hivern es sentien els lladrucs dels gossos desesperats, que passaven per allí cada set anys (amb la presumpció que és el que es tardava a donar la volta al món).</p> | 08145-336 | Castell d'Olèrdola | 41.3018900,1.7092000 | 391937 | 4573074 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86911 | Llegenda de la mestressa de Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mestressa-de-font-tallada | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que durant l'epidèmia del còlera del segle passat, els habitants de la masia de la Font-tallada van caure malalts. La mestressa va morir i va ser enterrada engalanada com era costum al cementiri de Sant Pere Molanta, al costat de l'església. Un mosso de la casa es va presentar aquella mateixa nit al cementiri, va trencar la llosa i va estirar les arracades daurades de la mestressa, qui va fer un crit que va fer que fugís espaorit. Per aquests fets, es creu que l'havien enterrat amb vida.</p> | 08145-337 | Can Torres de la Fontallada | 41.3358400,1.7398100 | 394555 | 4576806 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86912 | Llegenda del Castellot de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castellot-de-la-barquera | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que el turó del Castell de la Barquera era habitat pels moros durant més de set-cents anys. Una nit, els moros van veure una gran quantitat de llumetes que de Font-tallada s'enfilaven cap al castell. Creient que era un atac dels cristians, varen fugir deixant el castell i les terres que ocupaven. En realitat, les llumetes eren d'un gran ramat d'ovelles que duien una teia encesa a les banyes.</p> | 08145-338 | Castell de la Barquera | 41.3330600,1.7382900 | 394423 | 4576499 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86917 | Llegenda del llop del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llop-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Explica la llegenda que un llop ferotge amenaçava la tranquilitat de tot el veïnat de la Plana Rodona. Les àvies a la vora del foc alertaven als petits del perill de l'animal, que es feia veure dalt del castell. Cansat de viure amb aquest temor, un jove pastor de nom Jordi, va decidir parar-li un parany. Deixà prop del castell una ovella vella i anà amb una daga a caçar-lo. El llop el va envestir, i aleshores li clavà la daga fins a matar-lo. El pastor fou assistit tot ensangonat pels guardes del castell. Havia aconseguit acabar amb el malson de tot el veïnat.</span></span></span></p> | 08145-339 | Castell d'Olèrdola | 41.3017200,1.7091400 | 391932 | 4573055 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86918 | Llegenda del rei i els homes d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-i-els-homes-dolerdola | <p>Explica la llegenda, que el mal estat de la carretera de Vilafranca a Vilanova causava perjudicis al transport d'aiguardent que anava cap a les Amèriques. Per aquest motiu, una delegació en representació dels pobles per on transitava la via va anar a veure el monarca a Madrid. Quan el secretari de protocol va preguntar a les delegacions la seva representació van dir el següent:</p> <p>- Digueu que som els senyors de Vilafranca.</p> <p>- Digueu que som els industrials de Vilanova.</p> <p>- Digueu que som els homes d'Olèrdola.</p> <p>- Digueu que som els llenyataires de Canyelles.</p> <p>En saber-lo el rei va dir al seu secretari que fes passar primer als homes d'Olèrdola, ja que a ell li agradava més tractar amb homes.</p> | 08145-340 | 41.3210500,1.7216900 | 393014 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||||
| 86923 | Llegenda de la 'mala cosa' del a veïna de Cal Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-cosa-del-a-veina-de-cal-segarra | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que una dona del barri de Cal Segarra d'Olèrdola estava afectada de la 'mala cosa', una afecció en què es creia que un ésser imaginari es posava damunt les persones a la nit causant-los malsons i opressió al pit. Li van aconsellar de posar un mocador negre a la finestra, un plat de mill... i res no funcionava. Un dia s'anà a confessar al rector de Sant Pere Molanta, i aquest li va prometre que per Pasqua aniria a fer el salpàs a la seva casa per beneir-la. I fou aquesta la solució que acabà amb el malestar de la senyora i pogué tornar a descansar a les nits.</p> | 08145-341 | Barri de Cal Segarra | 41.3255900,1.7555200 | 395853 | 4575649 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86929 | Llegenda de la devota de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-devota-de-sant-miquel-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que a Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una dona molt devota, que cada nit resava amb fervor tot pregant a l'arcàngel que l'avisés tres dies del dia de la seva mort. Arribat el dia, Nostre Senyor va enviar Sant Miquel, que trucà a la porta i li digué que li feia saber de part de Nostre Senyor que d'aquí a tres dies la mort vindria a buscar-la. I ella va demanar a l'arcàngel que tornés al cel i li digués a Nostre Senyor que no l'havia trobat a casa.</p> | 08145-342 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3204500,1.7227600 | 393103 | 4575118 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86935 | Oració per curar cremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-cremades | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una oració supersticiosa per cremar cremades:</p> <p>'Cristo i Job van per un bosc</p> <p>i senten cridar Isop:</p> <p>- Què fas aquí?</p> <p>- He caigut dins el foc.</p> <p>- Alça't, aixeca't,</p> <p>senya i persigna la cremadura,</p> <p>en nom de Déu i la Santíssima Trinitat</p> <p>que es curi i assequi el mal d'en ... (el nom)</p> <p>com les llagues de Cristo crucificat.'</p> | 08145-343 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210700,1.7216400 | 393010 | 4575188 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 86938 | Oració contra els lladres de camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-els-lladres-de-cami | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Pere Molanta era costum dir una oració supersticiosa contra els lladres de camí. Diu així:</p> <p>'La mala ombra s'aparti de mi,</p> <p>feu que la meva sang no sigui sagrantada,</p> <p>la meva carn no sigui amarada.</p> <p>Cans i llops, les dents serrades,</p> <p>i, lladres i traïdors, les mans lligades'.</p> | 08145-344 | Sant Pere Molanta | <p>Va ser recollida per Pere Sadurní a Sant Pere Molanta l'any 1958 i explicada per Timoteu Alabreda.</p> | 41.3418900,1.7437000 | 394890 | 4577472 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 87006 | Cançons populars d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-populars-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em><span>Folklore del Penedès. </span></em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Al municipi d'Olèrdola s'hi han recollit un seguit de cançons tradicionals. Es tracta de cançons que es cantaven a Olèrdola, Sant Pere Molanta i Moja a mitjans del segle XX. Una d'elles diu així:</p> <p>'Sortiu, viudets i viudetes,</p> <p>casadets i casadetes,</p> <p>boniques donzelletes,</p> <p>escolteu aquests minyonets.</p> <p>Visca la Pasqua Florida!'</p> | 08145-346 | Olèrdola | <p>Van ser recollides per Pere Sadurní al seu llibre de Folklore del Penedès.</p> | 41.3213000,1.7223400 | 393069 | 4575213 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 88944 | Goigs a Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-macari | XIX-XX | <p><span><span>Els goigs de Sant Macari es canten </span></span><span><span>a la festa Major d'hivern a Moja, celebrada al gener, i que estan dedicades a Sant Macari.</span></span></p> | 08145-347 | <p>Macari Major fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de sant Antoni i posteriorment venerat com a sant. Es conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. </p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 88945 | Goigs a Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-jaume | XIX-XX | <p><span><span>Goigs dedicats a Sant Jaume que es canten a la Festa Major de Moja d'estiu celebrada al voltant del 25 de juliol.</span></span></p> <p> </p> | 08145-348 | <p>Jaume segons el Nou Testament fou un dels dotze apòstols de Jesús. També conegut com a sant Jaume el Major. Segons la tradició les seves restes es troben a la catedral de Santiago de Compostel·la, punt de peregrinació cabdal a la tradició cristiana i final del Camí de Sant Jaume.</p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 88946 | Romería del Rocío d' Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-del-rocio-d-olerdola | XX | <p><span><span>Hi ha la tradició de </span></span><span><span>portar la Virgen del Rocío del nucli d' Olèrdola de Daltmar a la </span></span><span><span>Muntanyeta, i allà es venera i es resa tot el cap de setmana. Al camí hi</span></span><span><span> ha parades on es fan cants a la Virgen. També es celebra al vespre del </span></span><span><span>dissabte una misa Rociera,</span></span></p> <p><span><span>Ho organitza el Centre Cultural Virgen del Rocío.</span></span></p> | 08145-349 | 41.3210900,1.7216500 | 393011 | 4575190 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-20 00:00:00 | Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55027 | Bosc de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-castellvi | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65.</p> | Les restes localitzades estan molt desbastades. | <p>Al N del Fondal de la Seguera es troben una sèrie de fondalades ocupades per les feixes amb vinya. Entre dues d'aquestes fondalades s'aixeca un promontori on el matollar cobreix el rocallís de substrat calcari, molt afectat per l'erosió. En aquesta àrea encara es poden veure diferents tipus de troballes: fragments de ceràmica a torn ibèrica comuna, bàsicament informes, i alguns fragments d'àmfora itàlica, tots ells molt debastats. També s'observa una acumulació lineal de pedres disposades directament sobre el rocallís.</p> | 08145-7 | Fondo de les Tires, al N de la masia de Can Castellví | <p>La primera referència del jaciment l'aporta en Pere Giró en les seves notes de camp, a on indica la troballa de restes arqueològiques superficials en el promontori del bosc cremat: ceràmica a torn comú ibèrica (informes, nanses i vores d'àmfora i contenidors), fragments d'àmfora romana i restes d'un mur que ell interpreta 'que devia pertànyer a un nucli ibèric'.</p> | 41.3083400,1.6961300 | 390854 | 4573807 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55027-20191030144849.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 77,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml