Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55032 | Font de Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-fontanilles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XX | <p>Font canalitzada situada a la capçalera del Fondo de la Seguera. L'aigua brolla per una aixeta metàl·lica que està fixada en un mur, sobre del qual hi ha inscrit 'MCMLXV'. A sota hi ha una petita pica quadrangular d'obra, al costat de la qual hi ha una caseta de formigó. Un canal superficial porta l'aigua a una bassa moderna petita. Una placa ceràmica anuncia el nom de la font.</p> | 08145-12 | Al GR 92-3, final del camí que neix al Fondo de la Seguera, al S des del punt 14 ruta de l'aigua | 41.3105500,1.7158100 | 392505 | 4574027 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55032-121.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55034 | Abrics del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-del-fondo-de-la-seguera | <p>A la vessant N de la muntanya de Segarrulls, just a la part on aquesta mor en l'anomenat camí de la Seguera, el material calcari (miocènic) forma cingleres i perfils molt abruptes. Tres cavitats obertes a la roca, segurament d'origen natural i avui dia sense sediment, configuren un relleu curiós d'aquesta part de la muntanya. Les mides de les boques de les cavitats són: 8, 7 i 2 metres i la profunditat de 4, 2,5 i 0,5 metres respectivament.</p> | 08145-14 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3133100,1.7191700 | 392791 | 4574330 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55034-141.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneixen com els abrics de Fontanilles. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55038 | Font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametllo | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries que delimita la Vall del Fondo de la Seguera. L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una part feta d'obra. És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font. Una placa ceràmica anuncia el seu nom.</p> | 08145-18 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | 41.3062000,1.7049100 | 391585 | 4573558 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55038-20190930134312.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55043 | Plat de premsa de can Castellví-can Ximet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plat-de-premsa-de-can-castellvi-can-ximet | <p>Plat de premsa esculpit sobre una roca masissa calcària (70 cm d'alçada). El seu diàmetre és de 1,20 m. Enmig de la peça hi ha un encaix, segurament era de biga horitzontal. La plataforma de la premsa està rebaixada respecte a una vora (de 25 cm) que circunda tota la premsa. Sembla que estigui caiguda en el vessant boscós del peu de la cinglera. S'ha de relacionar amb els jaciments propers de l'Abric de la Font de l'Ametlló i la Font de l'Ametlló.</p> | 08145-23 | Cinglera N del Fondo de la Seguera. Entremig del camí de Can Ximet a Can Castellví | 41.3055400,1.7004500 | 391211 | 4573490 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55043-231.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55053 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-0 | <p>Seguint el camí que surt de la BV-2443, apareix un grup de plataners que determina l'àrea de la font. El broc modern està ubicat en un piló fet d'obra. Hi ha una placa ceràmica amb el nom. Des de la font, un canalet de ciment cobert per una estructura metàl·lica va a parar a una bassa de parets de totxo arrebossada. Té forma rodona, d'aproximadament dos metres de radi.</p> | 08145-33 | A 500 m. al nord-est de la masia de Segarrulls, a la BV-2443 | 41.3073900,1.7113100 | 392123 | 4573682 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55053-331.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55065 | Font del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-castell-0 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>A la font s'hi accedeix per unes escales que surten des de davant del Centre d'Interpretació del Conjunt Històric i que baixen fins a una petita àrea arranjada amb bancs i plàtans. La font està construïda en una caseta d'obra, a la part frontal de la qual hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha una placa ceràmica identificativa. En els últims temps, la font s'alimenta bàsicament de les cisternes d'aigua que es porten que del fluxe d'aigua natural. Sembla que l'aqüífer que dóna aigua a la font està sobreexplotat. Sobre el camí que hi baixa, hi ha el que sembla ser una font més antiga.</p> | 08145-45 | Al recinte del Conjunt Històric d'Olèrdola | 41.3042600,1.7090900 | 391932 | 4573337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55065-20190807155035.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55066 | Olivera de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-viladellops | Es troba en un extrem d'una vinya i és treballada habitualment. | <p>Es tracta d'un exemplar d'olivera (Olea europaea var. Europaea) centenària. El diàmetre del tronc és d'1,5 m i té una alçada d'entre 5 i 6 m. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. Les branques i fulles són oposades; les fulles rígides, enteres, lanceolades, tot l'any verdes; cara superior de la fulla d'un verd grisenc; cara inferior, esblanqueïda; flors blanques, petites, agrupades formant ramells drets.</p> | 08145-46 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | <p>Olivera de la varietat becarut, repartida per 150 hectàrees en el Vallés Occidental, Baix Llobregat i Alt Penedès , també anomenats Bearut, Becaruda, Bequerrut, Boqueruda, Buturuda, Boteruda. Aquesta varietat és poc preuada, de fet hi ha una dita, 'oli de becarut, oli brut', però és molt resistent a les glaçades, especialment les més virolentes dels anys 1956,1962, 1985 i 2001., fet pel qual aquesta varietat pot esdevenir centenària.</p> | 41.3053400,1.7324900 | 393893 | 4573428 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55066-46_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55069 | Font de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-viladellops | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | XIX | <p>Ubicada en la plaça de Viladellops, la font ve canalitzada d'un pou. El broc està situat entre mig d'una llosa enganxada a la paret que està esculpida amb un escut-anagrama. Sota del broc, dues piques de pedra serveixen per contenir l'aigua. A la part superir de la paret on es troba encastada hi ha la data 1877.</p> | 08145-49 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3063900,1.7366500 | 394243 | 4573540 | 1877 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55069-491.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55072 | Roure de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-viladellops | <p>Es tracta d'un exemplar de roure de fulla gran, Quércus pétraea, o d'un híbrid entre aquest i un altre espècie de la mateixa família. Arbre d'uns 25-30 metres d'alçada. La capçada és d'un verd intens i els branquillons sense pèls. Les fulles són sense pèls, el limbe d'uns 8 a 12 cm de llargada està lobulat amb els extrems arrodonits i entrants mitjanament profunds. El brancatge és robust i angulós. Aquesta espècie pot viure fins a un mil·lenni.</p> | 08145-52 | Al camí que va des de Viladellops a les cases de 'l'Altrabanda' i la Font de Viladellops | 41.3046500,1.7378800 | 394343 | 4573345 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-521.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55081 | Mirador del Saldonar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-saldonar | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i l'entorn és ple de deixalles. | <p>Aquesta construcció de mides reduïdes es troba ubicada en un punt des d'on hi ha una gran panoràmica d'Olèrdola i del Penedès. Feta d'obra moderna la seva planta és quadrada, s'obre als quatre costats amb sengles pòrtics d'arc de mig punt. Les baranes estan fetes amb maons i els passamans de rajola vidrada. Està cobert amb una una cúpula semiesfèrica. Unes escales amb dos graons serveixen per accedir a l'interior.</p> | 08145-61 | Al camí del Cau dels Boixos | 41.3131522,1.7294769 | 393654 | 4574299 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-611.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55084 | Premsa hidràulica del Sindicat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-hidraulica-del-sindicat-de-moja | XX | La seva ubicació a l'intempèrie no n'afavoreix la conservació. | <p>Màquina utilitzada per extreure el most del raïm, concretament de la brisa. Està fabricada en ferro, exceptuant la gàbia que és de fusta. El plat de premsa és una vagoneta que es posava i es treia desplaçant-se sobre dos rails. El mecanisme de premsat està basat en l'aplicació del principi de Pascal. El líquid actua com a mitjà de transmissió mecànica. Consisteix essencialment en dos cilindres, un estret i un altre ample que es comuniquen entre si, dotats dels seus respectius èmbols. La idea és que qualsevol força aplicada sobre el pistó estret es manifesta multiplicada en l'ample. Uns contrapesos exteriors servien per tornar la màquina al seu estat original abans de la premsada. Aquesta premsa està dotada d'un manòmetre per mesurar la pressió exercida.</p> | 08145-64 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3238656,1.6942052 | 390719 | 4575533 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55085 | Forn de calç de cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-marc | XIX-XX | S'hi ha fet una intervenció poc respectuosa amb les característiques de la construcció. | <p>Es tracta d'una estructura de planta circular en part excavada al terra. La paret exterior està feta amb blocs de pedra de mides irregulars. Per l'interior les fileres de maons lligades amb morter de calç cobreixen les pedres. El forn té una estructura esfèrica i per tant la part més ampla es troba a mitja alçada. El fons és pla i el diàmetre és de 4,1 m. Al costat de la porta d'1,5 m destaca una construcció també de pedra de planta quadrada (2m x 2 m) semiderruïda, que possiblement tingués com a funció ser la carbonera. La part superior del forn s'ha tapat amb una estructura octogonal amb murs de formigó i ceràmica, amb una esfera amb culs d'ampolla que la cobreix; intervenció que desvirtura notablement la construcció.</p> | 08145-65 | Al camí de la Penya del Papiol, al SE (pocs metres) de la masia de Can Marc | 41.3244770,1.7481505 | 395234 | 4575534 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La darrera intervenció que s'hi ha fet ha estat per adaptar-la com a espai de culte, tot incorporant elements i materials per aquest propòsit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55087 | Bosc de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-trabal | Tot i que es troben algunes taques en bon estat, el seu territori potencial està ocupat pels sòls agrícoles o afectat en major o menor mesura per l'explotació forestal. | <p>Al S de la Penya del Papiol hi ha una zona ocupada per vàries hectàrees de màquia formada per una densa massa arbustiva on hi abunden el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i algunes lianes dels alzinars com l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'arítjol (Smilax aspera) o la vidiella (Clematis flammula), hi destaquen la presència del margalló (Chamaerops humilis), l'arçot (Rhamnus licyoides), i l'olivera silvestre o ullastre (Olea europaea var. Sylvestris). La màquia va acompanyada d'un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis) i/o garrofer (Ceratonia siliqua). Aquesta zona és de les poques d'Olèrdola que no s'ha vist afectades en els últims anys per algun incendi forestal.</p> | 08145-67 | Al SW del municipi | 41.3163800,1.7500900 | 395384 | 4574633 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El Margalló (Chamaerops humilis) està protegit per l'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Això afavoreix la protecció legal d'aquesta comunitat vegetal que resulta d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55089 | Cova de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-bertranet | <p>La cavitat està localitzada a la vessant E de la Serra del Bertran . La cova / balma 4,40 m d'amplada en la seva entrada i té una profunditat de 4 a 5 m. Està orientada a l'est i en la paret nord hi ha un sector en forma de banyera (1,60 m d'amplada x 0,80 m de fondària). En la banda sud hi ha un sector molt arrasarat que fa d'aixopluc a pobres, rodamons, etc. (el terra és ple de llaunes, matalassos, restes de foc actuals, etc.) L'única referència arqueològica data de l'any 1938 i està documentada als quaderns de camp de Pere Giró. Únicament hi ha una referència a la troballa superficial de sílex (un fragment de sílex vermell que es va perdre entre la bardissa). També es destacava en aquest diari i es pot constatar a l'actualitat la potencialitat del jaciment, on hi ha sectors amb una clara potència sedimentària. L'entorn de la cova està absolutament atapeït per la vegetació natural, la qual cosa dificulta enormement qualsevol prospecció.</p> | 08145-69 | Al costat de la carretera BV-2415 i de la riera, poc després del km 3 | 41.3332100,1.7533200 | 395681 | 4576497 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55094 | Riera de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-marcal | En alguns trams s'observen molts residus urbans, abocaments de llots i runes. Les aigües no són netes i desprenen males olors. | <p>En els marges dels cursos fluvials de la riera de Sant Marçal o torrent de la Fontallada, s'hi troben una sèrie de comunitats vegetals i espècies que només es donen a les seves lleres (àlbers,oms, alzines,etc). Aquest fet converteix aquests cursos fluvials en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. </p> | 08145-74 | NE del municipi | 41.3341667,1.7447169 | 394963 | 4576614 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-05-15 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a torrent de la Fontallada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55096 | Can Torres de la Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-de-la-font-tallada | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de tipus basilical amb diferents annexes que arranquen de la façana principal, formant una figura poligonal que es tanca i deixa com a punt central un pati interior. Un dels cossos adossat té una galeria d'arcades.</p> | 08145-76 | A pocs metres al SW del barri de Can Torres | <p>El lloc ocupat per l'actual masia, centrava l'antiga quadra de la Font Tallada, esmentada ja en un document de l'any 1001. Està situada prop de les ruïnes del castell de la Barquera.</p> | 41.3369500,1.7414300 | 394692 | 4576927 | 1742 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
55099 | Necròpolis de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-molanta | X-XII | El jaciment està destruït en la seva totalitat. | <p>Sarcògag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m.</p> | 08145-79 | Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). | <p>L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII.</p> | 41.3420775,1.7439852 | 394915 | 4577493 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-791.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
55105 | Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-0 | El jaciment està exhaurit només en part. | <p>El jaciment es localitza sobre un solar avui convertit en una gran superfície comercial i un terreny contigu que no ha estat excavat. No s'observen restes materials en superfície.</p> | 08145-85 | N-340, a l'alçada del quilòmetre 302 | <p>El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar dues campanyes d'excavació d'urgència. La primera campanya va ser del 21 al 31 de maig de 1987 i la segona del 15 de juny al 19 de juliol del mateix any. Ambdues sota la direcció de Josep Mestres Mercadé. S'excavaren dues sitges en el talús que delimita el solar industrial amb els terrenys agrícoles (conreu de vinya), i tres més que hi havia en els solars en construcció. En una d'aquestes s'hi trobà un enterrament d'inhumació de l'Edat del Bronze. Sitges del talús: 1.- sitja de secció ovoide i fons pla lleugerament còncau. Es trobà seccionada en una quarta part per les obres de construcció. Al fons s'hi trobà una pedra de molí. (Mides, diàmetre 1,40 m, alçada 1,10 m). 2.- sitja de secció ovoide, seccionada en una sisena part. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,60 m). Sitges del solar: 1.- sitja en que només es conservà el fons lleugerament còncau. Reomplerta de cendres, argiles i una pedra de molí barquiforme al fons. (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,20 m). 2.- sitja de fons cònic també seccionada. Es diferencien dos nivells: restes d'ovicàprid i pedra de molí al fons, i cendres barrejades amb argila cremada en el nivell superior. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,40 m). 3.- sitja ovoide de fons pla seccionada. Es defineixen tres nivells: el superior, amb argiles i restes de tres inhumats (dos adults i un infantil); una capa de 6 o 7 cm de gruix amb cendres; el nivell inferior, format per argiles sense pedres i amb restes faunístiques d'un cérvol esquarterat (possiblement fruit d'una ofrena ). (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,50 m). El material extret de l'excavació és escadusser: ceràmica a mà amb fons rugosos i polits, bases planes, vores excavades i decoracions de cordons. També cal afegir tres petxines foradades, segurament fruit d'una ofrena, que junt amb la majoria del material aparegueren en la sitja tres del solar, on s'hi trobaren les inhumacions. Les campanyes arqueològiques portades a terme els anys 1993 i 1995 van descobrir una sèrie d'estructures (sitges), que aporten informació de dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni aC., moment en el què cal situar les estructures resultants de les primeres ocupacions agrícoles del neolític antic epicardial i les posteriors del neolític antic evolucionat. L'altre moment cronològic es situa entre els segles VIII i el VII aC., les estructures d'aquest moment són de transició entre el bronze final i la primera edat de ferro, just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental. En ambdós períodes l'establiment es caracteritzaria pel desenvolupament de les tasques agrícoles d'emmagatzematge en sitges obertes al subsòl natural i, en el cas de les estructures de la primera edat del ferro, es pot documentar l'activitat ramadera a partir de la utilització de la fossa com a bassa de la recollida d'aigua per al ramat.</p> | 41.3557500,1.7383300 | 394463 | 4579018 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55105-85.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a jaciment del Polígon industrial de Sant Pere Molanta. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55106 | Premsa del Polígon de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-poligon-de-sant-pere | XX | <p>Premsa de cadells destinada a treure el most de la brisa per fer vi. Presenta molt elements restaurats i substituïts per peces noves. La gàbia és rodona de fusta i ferro. L'eix de ferro central amb els pilons circulars amuntegats dins la gàbia i el sistema de cadells (de ferro) per a fer descendre els pilons dins la gàbia, on hi hauria la brisa, estan en perfecte estat. El plat de premsa és de ferro i s'assenta sobre una base de maons i pedra feta expressament per mostrar la premsa. Una inscripció a la part superior de ferro diu: 'La Vilafranquina con real privilegio. Eudaldo Sabater e hijo, constructores 318. Vilafranca del Penedès.'</p> | 08145-86 | Polígon industrial de Sant Pere Molanta | 41.3561761,1.7327069 | 393994 | 4579072 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150256.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | Eudaldo Sabater e hijos | La premsa és donació de Josep Martí Soler. Així està escrit en una placa que hi ha al costat i que a més diu: 'com a testimoni de garatge Martí, primera empresa instal·lada en aquest polígon'. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55113 | Els Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins | <p>Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d'entre 15 i 20metres d'alçària; capçada densa d'uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l'escola. Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.</p> | 08145-93 | Al S del nucli de Moja, al costat del camp de futbol | <p>Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l'escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat. Avui però, els pins han esdevingut un referent local.</p> | 41.3218567,1.6926399 | 390584 | 4575312 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-931.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55116 | Pujolet de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-moja | <p>GIRÓ, P (1957). Quaderns de camp. Vol. 5 (inèdit)</p> | <p>Les terres de conreu on hi ha el jaciment, antics camps de vinya, són terrenys que queden entre el Pont de Moja i el camí vell de Moja, just en un punt que delimita els termes de Vilafranca i Olèrdola. Aquest punt va ser afectat per la variant de la N-340, per això es van fer dues campanyes d'excavació al 1993 i al 1995. Aquestes campanyes van treure a la lluny estructures del Neolític (sitges, enterraments i fons de cabana). De l'estudi d'aquestes estructures es constaten dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni a.c. La majoria d'estructures ens situen en les primeres ocupacions del Neolític Antic Evolucionat Postcardial. L'altre moment es dona just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental, entre el Bronze final i la primera edat del ferro.</p> | 08145-96 | Camps de conreu al costat de la via dels ferrocarrils de RENFE, al costat de la carretera BV-2119 | <p>En aquest indret en Pere Giró, l'abril de 1957: 1 destral polimentada, de basalt, de secció ovalada (10 x 4 cm.), 1 destral polimentada. El jaciment del Pujolet de Moja s'afegeix a la nombrosa llista d'indrets arqueològics ubicats a la plana de la Depressió Prelitoral, on es documenten les traces de les implantacions pageses més antigues de Catalunya. Són ocupacions de caràcter esporàdic i cíclic en relació amb els camps de conreu que hi haurien per la rodalia, i també amb els llocs d'hàbitat situats segurament en les serres que envolten la plana.</p> | 41.3339500,1.6960500 | 390890 | 4576650 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Moja 447-6-1 (278-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. Aquests terrenys seran afectats pel pas del TGV | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55117 | Carrerada de can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-lleo | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | L'estat de la carrerada és bo, excepte al tram del Clot de Moja, on la variant i el polígon industrial l'han desdibuixat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada sencera va des de Coll Blanc fins a Font-rubí, per cal Castellví, Vilafranca, can Lleó, cal sogas i la Mussarra. El tram que passa pel municipi el travessa de la següent manera: procedent del S del municipi, la carrerada entra pel carrer principal de la urbanització de Dalmar. Passa pel costat de la piscina i pren la pista enquitranada que porta a Moja. En arribar al fort revolt que hi ha davant de cal Castellví, segueix el camí que surt a mà dreta, per damunt de la casa, i que ens portarà dalt la carena, a l'indret on hi ha una bassa. Cal seguir cap a l'esquerra pel camí senyalitzat com a ruta de l'Aigua, que es troba margenat en algun tram i que discorre en d'altres per sobre rocallisos. Seguint la serra Llarga arribarem molt a prop de l'abocador de runes on girarem a l'esquerra per anar a trobar la carretera que ens portarà a Moja. El carrer d'entrada al nucli encara conserva precisament el nom de Carrerada. El camí surt del municipi a través del polígon industrial del Clot de Moja, on queda tallada per les naus industrials.</p> | 08145-97 | Travessa la part de ponent del municipi de SE a NW | 41.3053383,1.6972518 | 390943 | 4573472 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55118 | Creu de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-moja | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Creu de pedra de la Santa Missió. La base és esglaonada de planta octogonal. El sòcol, el fust i el capitell també són de secció octogonal. Coronant la columna hi ha la creu pròpiament dita de tipus llatí amb l'extrem dels braços tallats amb la forma de la flor de lis. A la base de la creu hi ha una inscripció: 'Record de la Santa Missió 1950'</p> | 08145-98 | A l'entrada al poble de Moja per la carretera BV-2119 | 41.3268255,1.6909120 | 390448 | 4575866 | 1950 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-981.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55123 | Capitells de can Cerdà de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-can-cerda-de-ferran | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX: El Penedès, l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XII-XIII | Es troben deteriorats. | <p>A la masia de Can Cerdà del barri de Ferran s'hi conserven dos capitells col·locats en el portal d'accés. Tenen forma troncopiramidal invertida i presenten decoració figurada a les dues cares avui dia visibles. Un d'ells mostra la representació d'una arquitectura figurada mitjançant tres arcades, a l'arcuació central hi ha un personatge masculí que apareix lligat a la construcció a través de dues cordes. Sosté un objecte pràcticament cilíndric, que té un broc, en actitud d'introduir-se'l a la boca; sembla tractar-se d'un carretell. Al capitell oposat hi ha dos animals fantàstics alats, concretament grius. Tots dos recolzen les potes a la base del capitell i estan disposats contraposadament. Potser conflueixen en un sol cap d'au, com sovint succeeix; el fort desgast d'aquesta zona no permet d'esbrinar-ho. A la part central de la zona superior de les dues cares hi ha representat un floró. Els estudiosos del romànic català han arribat a la conclusió que l'artífex d'aquests capitells realitzà un treball força detallista. Malgrat tot, la qualitat dels capitells és mediocre, pecant les figures d'una certa rigidesa i pesantor. Formalment es poden relacionar amb les escultures de Sant Sebastià dels Gorgs, ja que les similituds estilístiques són destacables. La datació més avinent dels capitells es situaria sobre el final del segle XII i principi del XIII.</p> | 08145-103 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3527503,1.7393299 | 394542 | 4578683 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55123-1031.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
55124 | Font de les Cases de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-de-la-vall | La vegetació que és abundant tendeix a embrossar tota la zona sinó hi ha un bon manteniment. | <p>La font ha estat 'redescoberta' recenment per un grup de voluntaris que l'han netejat de la vegetació que l'havia tapat completament. Aquesta font es va començar a perdre quan les anomenades Cases de la Vall van ser enderrocades. Es tracta d'un paratge on s'aprecia de manera evident la concentració de la humitat i neix la vegetació típica de les fonts. En el moment de la sortida de camp, no s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc per on raja la font, ja que aquesta no rajava. Hi ha una bassa amb les parets exteriors de pedra -molt embrossada-, i un canal per on surt l'aigua. També es poden veure unes escales que servien per accedir-hi.</p> | 08145-104 | Al límit oest del Fondo de la Seguera | 41.3024700,1.6950300 | 390752 | 4573156 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55124-foto-08145-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Miquel d'Olèrdola 447-6-2 (278-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
55129 | Parc Natural d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-dolerdola | Malauradament els incendis forestals han castigat durament l'àrea del parc. L'últim episodi important es va produir l'any 1994. | <p>El Parc Comarcal d'Olèrdola té una superfície total de 608,23 Ha. Es troba situat als darrers contraforts del massís de Garraf, al sector comprès entre la riera de Vilafranca i el puig de l'Àliga, a la partió entre les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Les alineacions morfològiques tenen una clara orientació NE-SO, i presenten, sobretot a la zona NE de l'àrea, altiplans amb àmplies superfícies cultivables, al voltant de Sant Miquel d'Olèrdola i de Viladellops. Les elevacions del terreny oscil·len entre els 100 m. sobre el nivell del mar a la depressió de Canyelles i els 468 del puig de l'Àliga. El relleu està totalment definit per l'erosió càrstica, molt més moderada en aquesta zona que no pas l'elevada carstificació del Garraf meridional. El territori considerat forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf; podem considerar que es tracta d'una prolongació del massís, amb certes particularitats notables. Els materials dominants que afloren a la superfície difereixen ostensiblement dels que poden trobar-se a Garraf, si bé la majoria dels d'Olèrdola estan constituïts per dues grans unitats: una de calcària, del miocè superior, i un altra unitat margosa de la mateixa època. També són importants els diversos afloraments de pedres calcàries del barremià i de les margues i les pedres calcàries de l'albià en el cretaci. Així mateix, poden trobar-se posteriors sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura. A la resta de materials que no afloren a la superfície, es disposa una seqüència molt similar a la del massís de Garraf. La vegetació de la zona es veu molt afectada pel règim de pluges (pobre als limits del parc) i, per tant, les espècies que hi creixen espontàniament han d'afrontar un període de sequera estival que pot arribar a ser molt dur. Per aquesta raó, les plantes que hi viuen presenten adaptacions per tal d'evitar pèrdues excessives d'aigua. Durant aquesta època seca i amb un clima mediterrani, el creixement és lent, especialment el dels arbres i, per tant, la producció de fusta és baixa. La vegetació climax o potencial del parc estaria dominada per l'alzinar mediterrani Quercetum ilicis galloprovinciale, un bosc que ocuparia totes les muntanyes de direcció nord i els fons de vall. Les activitats agrícoles i ramaderes al llarg dels segles i els incendis forestals d'aquestes últimes dècades han transformat el paisatge vegetal potencial a un altre. La màquia de garric, llentiscle i margalló Querco-Lentiscetum també seria potencialement estesa al llarg del parc. La degradació de l'alzinar i la màquia ha portat a l'aparició de la garriga, que és una comunitat arbustiva baixa i molt impenetrable, degut a la presència del garric (Quercus coccifera). Actualment, els escassos boscos que es troben a la zona són bàsicament pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis). Cal dir que ni tan sols són veritables boscos sinó simples formacions arbòries recobridores de brolles també secundàries. Els incendis i les pastures d'aquestes zones ha portat a l'aparició de la brolla.</p> | 08145-109 | Als municipis de Canyelles i Olèrdola, corresponents a les comarques de Garraf i Alt Penedès. | 41.3074203,1.7056983 | 391654 | 4573692 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp, Lluís Rius i Font OPC | El Parc Comarcal d'Olèrdola està emparat legalment pel Pla especial promogut per la Diputació de Barcelona i aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1992. Forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Una modificació del Pla especial l'any 1997 proposa com a objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i del paisatge de l'espai natural d'Olèrdola, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants, així com l'ordenació de l'ús públic per al lleure i el foment del coneixement i el respecte del patrimoni arqueològic i arquitectònic, el medi físic i el paisatge. L'àmbit geogràfic del present Pla Especial constitueix un espai lliure de gran extensió, en el qual s'estableixen les zones i les xarxes que tot seguit s'indiquen, per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs finalitats concretes de protecció, conservació i millora: Zona d'Interès Paisatgístic, Zona Agrícola, Xarxa Bàsica de Vies i Camins, Xarxa Bàsica d'equipaments. La gestió del parc és del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
55136 | Festa Major de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-moja | XX-XXI | <p>La Festa Major de Moja es celebra el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Aquesta festa encara conserva la capta en carro i les matinades. Com a balls folklòrics cal destacar el grup de diables i el Drac, una figura del bestiari que ha passat dels 20 anys de vida. La resta d'activitats de festa son els actes religiosos, els balls, el pregó, una tamborinada i la cercavila.</p> | 08145-116 | Moja | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55136-foto-08145-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
55137 | Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-dolerdola | XX-XXI | <p>Es celebra el segon diumenge d'octubre, en honor de Sant Miquel. Destaca la cercavila amb un ball propi, el diables de Sant Miquel. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08145-117 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3206700,1.7212300 | 392975 | 4575144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55137-foto-08145-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
55140 | Premsa de vi de Sant Pere Molanta al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-sant-pere-molanta-al-vinseum | XVIII | <p>Premsa per extreure el most del raïm. És vertical d'un cargol descendent de fusta, amb els dos muntants laterals de pedra. La pastera és quadrangular de pedra, amb un rebaix intern per encaixar-hi la gàbia també quadrangular de costelles verticals. Aquesta té quatre travessers de fusta, horitzontals, que tanquen la gàbia. De la pastera en surt una canal excavada a la pedra, que recull el most i l'aboca pel broc a la cassola de forma oval, igualment excavada a la pedra. Els dos muntants laterals són de pedra calcària. A la cara externa del travesser hi trobem instal·lat el cargol descendent amb una peça cúbica a la part inferior (tot d'una peça) on s'introdueix la barra que fa girar el cargol. Aquest exerceix la pressió sobre un estret travesser de fusta, que es desplaça verticalment a partir d'uns encaixos oberts a la cara interna dels muntants. Sota d'aquesta peça hi trobem la tapa rectangular de fusta que tanca la caixa de costelles.</p> | 08145-120 | Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pl. Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p>L'emplaçament original de la premsa era la rectoria de Sant Pere Molanta. Sembla que la premsa es va utilitzar fins l'any 1945. L'any 1953 va ingressar al Museu de Vilafranca.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 1797 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
55141 | Centre d'Interpretació d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-dolerdola | XX | <p>Adossat a la cara interior de la muralla romana, on s'hi ubicava l'antiga masia rectoria que va ser enderrocada l'any 1967, hi ha l'actual centre d'interpretació d'Olèrdola. Es tracta d'un edifici eclèctic, de planta quadrada, dos pisos i murs de pedra. La sala oberta al públic es troba al primer pis. Els plafons explicatius s'estructuren en tres blocs temàtics que ajuden al visitant a comprendre perquè, quan i com l'home ha ocupat Olèrdola i ha transformat el seu entorn. Es posa una èmfasi especial en mostrar les claus estratègiques que han afavorit aquesta ocupació al llarg de 4.000 anys. La sala també alberga una vitrina que concentra algunes peces materials que serveixen per il·lustrar tots els moments d'ocupació que s'han donat a Olèrdola. Per últim, una maqueta ajuda a la interpretació del Conjunt històric.</p> | 08145-121 | Muntanya d'Olèrdola | 41.3040732,1.7094706 | 391964 | 4573316 | 1971 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-foto-08145-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-1210.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Camil Pallàs | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc