Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55142 | Col·lecció de peces arqueològiques del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-arqueologiques-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona.</p> | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola és només una petita part del conjunt de peces que han aparegut a Olèrdola i que es conserva a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta d'algunes de les peces més significatives que il·lustren i complementen l'evolució històrica i apropen al visitant del Conjunt Monumental a la quotidianitat dels homes i dones que visqueren a Olèrdola durant els períodes en què aquest territori va estar ocupat. D'entre les peces destaquen les eines per treballar el camp, la pedra, el cuir, per filar, teixir i cosir, per moldre el gra, per escriure; atuells de ceràmica per cuinar, servir, menjar, guardar i transportar aliments; objectes fets en os o metall per l'ornament personal, armes o monedes. En tant que elements artístics i escultòrics, destaquen dues peces, probablement procedents de l'església romànica de Sant Miquel. Es tracta d'un fragment de l'ara de l'altar i un petit capitell de marbre.</p> | 08145-122 | Al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3040600,1.7094600 | 391963 | 4573315 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155605.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 79|80|81|83|85|91|92|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86830 | Col·lecció arqueològica al Museu Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-vinseum | <p>Al Museu Vinseum de Vilafranca hi ha dipositada una quantitat important de material arqueològic provinent d'Olèrdola. D'una banda, el material arqueològic consisteix en destrals prehistòriques i ceràmica procedent de diversos jaciments (Cova de Segarulls, Camí de la Casa Nova, Taller de Fontanilles, Coves de la Vall, Vinya Gasca, Abric de Segarulls, Viladellops, Abrics de Can Ximet, Camí de Cal Piques, Cova de Cal Bertranet, etc.; de l'altra peces arquitectòniques procedents del jaciment de la Vinya del Ticó, com són un fragment de pedra amb motllures, possible fust estriat, i un fragment de pedra amb forma d'angle decorat a la part externa amb palmetes i fulles d'acant. A banda del material arqueològic, també s'hi conserva una premsa vertical de cargol datada de 1797, de la qual no en consta la procedència exacta.</p> | 08145-297 | Pl. de Jaume I, 2 (magatzem). 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 86831 | Col·lecció de material procedent d'Olèrdola al Museu Arxiu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-procedent-dolerdola-al-museu-arxiu-victor-balaguer | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | <p>A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova hi ha dipositat material arqueològic provinent de diversos jaciments d'Olèrdola. El material és procedent de la Cova del Pi de Viladellops (ceràmica i dents), del Castellot de la Barquera (ceràmica), Bauma dels Masets (ceràmica), el Vilar (ceràmica os, sílex, fòssils, etc.), Sant Miquel d'Olèrdola ( ceràmica, coure, una esquirla de sílex), Sant Pere Molanta (ceràmica i os), i una destral de procedència indeterminada.</p> | 08145-298 | Av. Víctor Balaguer s/n 08800 Vilanova i la Geltrú | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Antic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 86832 | Plafons de rajoles procedents d'Olèrdola al Museu Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-de-rajoles-procedents-dolerdola-al-museu-santacana | <p>http://www.museusenlinia.gencat.cat/</p> | XVI | <p>A la Casa Museu Santacana l'Enrajolada de Martorell s'hi conserven dos plafons de rajoles procedents d'Olèrdola. El primer és un plafó datat de 1530 i d'estil gòtic, composat per 18 rajoles de 13 x 13 cm de mida. Estan decorades de color blau amb circumferències amb motius de vi i pàmpols a dins. El segon plafó és també d'estil gòtic, amb 10 rajoles de 15 x 15 cm, decorats amb blau i motius decoratius també de raïms i pàmpols.</p> | 08145-299 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | <p>Van ser adquirits pel museu l'any 1966.</p> | 41.3211100,1.7216400 | 393010 | 4575192 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55051 | Can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellvi | XVII-XX | <p>Conjunt arquitectònic format per quatre cases adossades de forma paral·lela i una capella. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular dels quals sobressurt el de l'esquerra, que presenta un tractament diferenciat a la resta. Aquesta té les obertures disposades formant eixos, de majors dimensions i emmarcades amb pedra. La segueixen tres cases amb portals d'arc escarser adovellat, un d'ells inscrit amb l'any '1789'. La darrera casa, que té el portal tapiat, presenta un finestral de tradició renaixentista amb guardapols motllurat. Entre aquesta casa i l'anterior s'hi adossa un pou. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, excepte a la primera casa, que té una senzilla cornisa ceràmica. En un costat del conjunt hi ha diversos cossos annexes d'ús productiu, construïts aprofitant el desnivell del terreny. Al costat oposat, perpendicular al conjunt, hi ha la capella i un paller.</p> | 08145-31 | A l'extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3047300,1.6971200 | 390931 | 4573404 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55051-311.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55071 | Nucli de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-viladellops | XI-XX | <p>El nucli de Viladellops està format per un conjunt de cases i dependències agrícoles amb un gran casal al centre. Consta d'un únic carrer que acaba en una placeta arbrada amb una font singular. Les construccions de l'entorn, relacionades amb les tasques vitivinícoles i els habitatges que tradicionalment han estat ocupats pels pagesos que treballaven les terres del Marquès d'Alfarràs han configurat un espai original que val la pena destacar.</p> | 08145-51 | Enmig del nucli de Viladellops | 41.3062900,1.7369800 | 394270 | 4573528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-foto-08145-51-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-51.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55071-511.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55101 | Barri del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Nucli petit format per vàries masies de planta basilical. Algunes d'elles daten del segle XVIII i estan plenes de detalls arquitectònics i artístics molt destacats, com uns capitells que podrien ser d'èpoques molt més antigues o simbols, escuts i dates motllurats sobre les dovelles dels arcs d'entrada a les cases. Alguna de les cases inclòs té adossada una petita capella. Per tots aquests motius, aquestes construccions tenen un valor important en conjunt.</p> | 08145-81 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3529077,1.7396152 | 394566 | 4578701 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-811.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55146 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-4 | <p>Plaça parcialment adoquinada i de forma irregular en la confluència dels carrers Sant Macari i Lluís Companys. S'obre davant de l'església, en direcció sud. Al centre hi ha una petita elevació d'adoquins amb una farola metàl·lica de tres braços i de farols de vidre. En front de l'església hi ha l'edifici del casal d'avis i al costat est l'edifici de correus. Des de la plaça es pot tenir accés a la Capella de Sant Cugat i es pot veure la Torre de Moja</p> | 08145-126 | Moja | 41.3259800,1.6905700 | 390418 | 4575772 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55146-foto-08145-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55146-foto-08145-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55152 | Cementiri de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-moja | <p>Informe tècnic emès pels Serveis tècnics municipals sobre l'estat actual del Cementiri de Moja.</p> | XX-XXI | <p>El Cementiri de Moja està format per dos recintes. El primer recinte que trobem quan accedim el cementiri té una antiguitat aproximada de 1900 (segons dades cadastrals). Aquest recinte, que és rectangular té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 26 m. Està format: entrant a mà esquerra i tocant a la façana amb el camí, per un primer bloc de trenta-tres nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); al lateral esquerre, per un segon bloc de 69 nínxols (23 de longitud per 3 d'alçada) que arriba fins la cantonada del recinte, a on trobem un petit habitacle tancat amb porta metàl·lica); al fons, hi ha un tercer bloc de nínxols en el que trobem: un grup de 21 nínxols (7 de longitud per 3 d'alçada), un panteó, un petit habitacle tancat, un grup de 6 nínxols (2 de longitud per 3 d'alçada), un altre panteó, i un grup de 27 nínxols (9 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest primer recinte hi trobem: un panteó (situat a la part esquerra més propera a l'entrada), dos grans xiprers que emmarquen l'accés i altre vegetació. El paviment d'aquest recinte és de terra, excepte davant dels blocs de nínxols que hi ha una petita vorera de formigó, d'aproximadament un metre d'amplada i que en alguns trams es troba en bastant mal estat de conservació. Els blocs de nínxols són d'obra de fabrica construïts in situ, i els murs perimetrals són de tapia, estan arrebossats i pintats de color blanc i en la seva part posterior tenen contraforts per suportar-los. El segon recinte, construït al principi dels anys noranta, també és rectangular i té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 15 m. Està format: entrant a ma dreta i tocant a la façana amb el camí, per una edificació amb tres habitacles tancats i una capella oberta; al lateral esquerre, que afronta amb la part antiga del cementiri, amb la paret exterior del primer recinte (que encara conserva els seus contraforts) i amb un bloc nou de nínxols que està inacabat i que consta de 15 nínxols (5 de longitud per 3 d'alçada); al fons, hi ha un altre bloc de 33 nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); i en l'últim lateral, que coincideix amb l'extrem est del cementiri, trobem un bloc de 69 nínxols (de 23 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest recinte hi ha vegetació (una olivera i varis arbustos) col·locada de forma desordenada. El paviment d'aquest segon recinte també és de terra, excepte davant dels blocs de nínxols que hi ha una petita vorera de formigó, d'aproximadament un metre d'amplada. Els blocs de nínxols són d'obra de fabrica construïts amb peces semi-prefabricades. Aquest recinte, que és rectangular té unes dimensions exteriors aproximades de 31 m x 26 m. Està format: entrant a ma esquerra i tocant a la façana amb el camí, per un primer bloc de trenta-tres nínxols (11 de longitud per 3 d'alçada); al lateral esquerre, per un segon bloc de 69 nínxols (23 de longitud per 3 d'alçada) que arriba fins la cantonada del recinte, a on trobem un petit habitacle tancat amb porta metàl·lica); al fons, hi ha un tercer bloc de nínxols en el que trobem: un grup de 21 nínxols (7 de longitud per 3 d'alçada), un panteó, un petit habitacle tancat, un grup de 6 nínxols (2 de longitud per 3 d'alçada), un altre panteó, i un grup de 27 nínxols (9 de longitud per 3 d'alçada). Al centre d'aquest primer recinte hi trobem: un panteó (situat a la part esquerra més propera a l'entrada), dos grans xiprers que emmarquen l'accés i altre vegetació.</p> | 08145-132 | El Maset, al costat del Camí Rossend Montané | 41.3211518,1.6982012 | 391049 | 4575226 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55152-20190808125214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55152-201908081251300.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 84267 | Cases de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-serra | XIX-XX | <p>Conjunt format per quatre cases construïdes al segle XIX. Estan disposades de forma longitudinal, tres de les quals adossades de forma paral·lela. Són cases de planta rectangular i de dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera casa, aïllada, té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'obren amb portals d'arc escarser i finestres d'arc pla arrebossat emmarcats amb pedra. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-206 | La Serra | 41.3301000,1.7179500 | 392716 | 4576195 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84267-20200708104927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84267-20200708105102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84267-20200708105145.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 84308 | Cal Farreny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farreny | XIX | <p>Cal Farreny és una masia del segle XIX. Està formada per diversos volums, entre els quals hi ha una capella. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte el portal d'accés, que és d'arc escarser. Els dos finestrals dels eixos centrals tenen sortida a sengles balcons amb baranes forjades. El coronament està definit per un capcer esgraonat. A la cantonada de la façana hi ha una majòlica de ceràmica blava dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. A la façana lateral de ponent té diverses obertures d'arc pla arrebossat i un portal d'arc escarser. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular un segon volum, de planta baixa i pis. En aquest, totes les obertures són d'arc pla arrebossat. No conserva la coberta ni part de l'estructura interior. A la façana de llevant s'hi adossa la capella i la segueix un tercer volum, de planta baixa i pis. Aquest té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, emmarcades amb ceràmica, dels quals el principal està descentrat. El portal d'accés és d'arc escarser i el finestral del pis té sortida a un balcó amb baranes de forja. Al seu costat de ponent s'hi adossa una nau longitudinal. El tractament exterior dels murs de tot el conjunt és arrebossat i pintat.</p> | 08145-223 | Camí del Sant Sepulcre | 41.3243000,1.7298800 | 393705 | 4575536 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150256.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 84350 | Cases del C. d'Olivella, 22-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-c-dolivella-22-24 | XIX | El numero 24 presenta cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt de dues cases que formaven part del nucli antic de Moja, construïdes vers el segle XIX. Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular, construïts de forma esgraonada seguint el pendent del carrer. Són de dues crugies; al número 22 la segona crugia es correspon amb un cobert. Tenen poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat, excepte la porta del cobert, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament exterior del murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-231 | C. d'Olivella, 22-24 | 41.3244900,1.6896200 | 390336 | 4575608 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84350-20190808110010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84350-20190808110043.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86630 | Cases dels treballadors de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dels-treballadors-de-viladellops | XIX | <p>Conjunt de cases del veïnat de Viladellops construïdes al segle XIX per albergar els jornalers que hi treballaven. Són edificis aïllats i de planta rectangular, de dos o tres nivells d'alçat. De caràcter auster, presenten obertures d'arc pla arrebossat com també d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-263 | Veïnat de Viladellops | 41.3064400,1.7370000 | 394272 | 4573545 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86630-20190806162850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86630-20190806162436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86630-20190806163306.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86705 | Cementiri de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-molanta | XIX | <p>El cementiri de Sant Pere Molanta està situat en una zona agrícola davant del nucli de població. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada d'arc escarser de pedra, coronada amb una creu metàl·lica. A l'interior els nínxols es distribueixen als costats, amb un passadís en forma de creu que conflueix en la capella del fossar. Dins el recinte hi ha diversos xiprers centenaris.</p> | 08145-274 | Sant Pere Molanta | <p>El cementiri de Sant Pere Molanta va construir-se a finals del segle XIX.</p> | 41.3471400,1.7440800 | 394930 | 4578055 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86705-20191029150223.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86791 | Veïnat de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-font | XIX-XX | <p>El veïnat de la Font està situat a l'Altrabanda de Viladellops. Es tracta d'un conjunt de cases construïdes entre el segle XIX i el XX, entre les quals hi ha Cal Jaume, Cal Marc, Cal Mosso i Cal Notari, entre d'altres. Són cases de tipus popular, de dues crugies i coberta a dues vessants. </p> | 08145-283 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3031600,1.7376000 | 394317 | 4573180 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029105101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029110448.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem. S.L | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86893 | Cases del carrer de la Marquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-marquesa | XIX-XX | <p>Conjunt de tres cases construïdes al segle XIX. La primera està construïda de forma perpendicular a les altres dues. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. La façana lateral té dues finestres d'arc pla arrebossat, alineades amb les altres dues cases. Aquestes són de planta baixa i pis i de dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten dos eixos d'obertures, amb portals d'arc escarser arrebossat i finestrals d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-319 | C. de la Marquesa | 41.3232500,1.6884400 | 390235 | 4575472 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86893-20200717153613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86893-20200717153636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86893-20200717153656.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86897 | Nucli de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-les-torres | XV-XX | <p>El veïnat de les Torres està constituït per un grup de cases construïdes entre els segles XVIII i XIX, excepte la casa de Can Ticó, d'origen anterior, i algunes de factura moderna. Estan distribuïdes formant dos petits carrers paral·lels entre sí. Són edificis de dues crugies, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria de cases conserven les façanes amb dos eixos d'obertures, amb portals d'arc escarser arrebossat o bé ceràmic. A l'inici del carrer hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra on hi consta gravat l'any '1775'. El tractament exterior dels murs de les cases és arrebossat i pintat, la majoria de color blanc. Al final del carrer hi ha la casa de Cal Ticó, d'origen anterior i tipològicament diferent, tot i que molt reformada darrerament. </p> | 08145-323 | Can Torres | <p>Es creu que aquest petit nucli es va formar per allotjar-s'hi els temporers de la propera masia de Can Torres de la Fontallada. Tot i així, en aquesta zona ja s'hi documentava la masia de Can Ticó des del segle XV.</p> | 41.3364500,1.7416900 | 394713 | 4576871 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86897-20200723101517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86897-20200723101619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86897-20200723101438.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86935 | Oració per curar cremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-cremades | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una oració supersticiosa per cremar cremades:</p> <p>'Cristo i Job van per un bosc</p> <p>i senten cridar Isop:</p> <p>- Què fas aquí?</p> <p>- He caigut dins el foc.</p> <p>- Alça't, aixeca't,</p> <p>senya i persigna la cremadura,</p> <p>en nom de Déu i la Santíssima Trinitat</p> <p>que es curi i assequi el mal d'en ... (el nom)</p> <p>com les llagues de Cristo crucificat.'</p> | 08145-343 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210700,1.7216400 | 393010 | 4575188 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 86938 | Oració contra els lladres de camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-els-lladres-de-cami | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Pere Molanta era costum dir una oració supersticiosa contra els lladres de camí. Diu així:</p> <p>'La mala ombra s'aparti de mi,</p> <p>feu que la meva sang no sigui sagrantada,</p> <p>la meva carn no sigui amarada.</p> <p>Cans i llops, les dents serrades,</p> <p>i, lladres i traïdors, les mans lligades'.</p> | 08145-344 | Sant Pere Molanta | <p>Va ser recollida per Pere Sadurní a Sant Pere Molanta l'any 1958 i explicada per Timoteu Alabreda.</p> | 41.3418900,1.7437000 | 394890 | 4577472 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55030 | Pintures murals del Sant Sepulcre d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-sant-sepulcre-dolerdola | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. AA.VV. (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.VI. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Anoia. AINAUD DE LASARTE, J. (1954). La iglésia del Sepulcre en Olèrdola. Biblioteca Museo Balaguer. Vilanova i la Geltrú. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, I. (1975). Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular. Artestudi.</p> | XI | Es troben força deteriorades. | <p>A la capella del Sant Sepulcre s'hi localitzen, en els llocs on l'arrebossat modern ha caigut o s'ha tret, diferents fragments de pintura mural. S'hi endevinen figures antropomorfes i altres composicions que fan sospitar que tot l'àmbit interior de l'església havia estat profusament decorat en època medieval. Cal destacar que és probable que hi hagi restes de mural a la cúpula i a l'absis (àmbits espacials importants), sota de l'actual arrebossat modern. Diferents estudiosos de les pintures han arribat a al conclusió que la iconografia és en certa manera atípica: personatges gairebé seriats sota arcades o compartiments policroms; oferents d'una Epifania més que dubtosa, monstres blaus i condemnats: personatges nimbats de grans dimensions, etc. També s'ha apreciat un evident primitivisme pel que fa al seu estil. El conjunt pictòric ha estat qualificat 'd'arcaic' pels diversos autors i caracteritzat pel predomini de la línia sobre el color, per l'us de la línia en les formes geomètriques, que es corresponen amb d'altres conjunts que conformen el caràcter protoromànic marcadament popular. La pintura d'Olèrdola pertany a una manera de fer popular, marginal i lluny dels grans corrents del romànic, es a dir, amb una component autòctona molt destacada.</p> | 08145-10 | Adossada a la casa anomenada del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta església fou seu d'un priorat del Sant Sepulcre. La primera notícia del temple és de l'any 1058, en què Seniol Guillem féu testament i deixà a l'església edificada en honor al Sant Sepulcre del Senyor, prop de la Tallada, una sèrie de vinyes, tones i cases. La primera referència de l'existència d'un priorat del Sant Sepulcre a la Tallada, filial de Santa Anna de Barcelona, es de 1175, any en què era prior Pere de Llavaneres. Es coneix un plet entre l'orde del Sant Sepulcre i Bernat de la Tallada l'any 1180, en el qual s'obligà a aquest últim a restituir els béns al Sant Sepulcre que acostumava a posseir gràcies a la deixa testamentària de Seniol Guillem. La capella i la finca foren venudes el 1287 al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard van tornar a ser propietat dels monjos dels Sant Sepulcre. Bernat de Vilafranca, mitjançant el testament que féu el 1294, donà a conèixer un altar dedicat a sant Salvador, dins la capella, i li llegà 10 diners. Al segle XV esdevingué una simple capella que fou modificada interiorment al segle XVII i mal restaurada en temps moderns. L'any 1954 s'hi descobriren unes pintures murals de mitjan segle XI que es conserven al mateix lloc.</p> | 41.3267000,1.7281100 | 393561 | 4575805 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025120049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025113743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55030-20201025114426.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | L'església del Sant Sepulcre d'Olèrdola és l'única església romànica de planta circular i dedicada al Sant Sepulcre, que s'ha conservat a les contrades catalanes. El Conjunt de pintura mural que es conserva al Sant Sepulcre va ser donat a conèixer en un estudi de 1954. Avui dia la recerca historiogràfica i l'anàlisi efectuada estan lluny d'haver donat tots els seus fruits. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||
| 55031 | Forn de calç del fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-seguera | XVIII-XX | Es troba parcialment enderrocat i cobert de vegetació. | <p>Forn de fer calç excavat a terra, només resten les 2/3 parts del que devia ser el forn original. A la part superior es poden observar encara vàries filades de pedra que van tancant el forat en forma circular. Les parets interiors tenen també forma circular. El diàmetre aproximat seria de 6 m. Està molt malmès, ocupat per la vegetació i amb restes de residus sòlids.</p> | 08145-11 | Camí Fondo de la Seguera, intersecció del GR 92-3 amb la ruta PR- C148. Punt 14 ruta de l'aigua. | 41.3132800,1.7183400 | 392721 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55031-110.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55037 | Barraca del Camp del Nis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-nis | En estat semi ruïnós, es troba sense coberta. | <p>Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La part de la volta ha entrat en procés d'enrunament. Mides: 2 m d'alçada per 2,5 m de diàmetre.</p> | 08145-17 | Camp del Nis, al camí de la Font de l'Ametlló | 41.3062400,1.7037300 | 391487 | 4573564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55037-171.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55039 | Casa del Sepulcre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-sepulcre | <p>TARÍN IGLESIAS, J. (1989). Rius i Taulet. Col. Gent Nostra, n. 70. Editorial Nou Art Thor. Barcelona.</p> | <p>Conjunt format per una casa, l'església del Sant Sepulcre -fitxa 10-, i diferents dependències establertes fora de l'àrea tancada de la casa (una nau per corrals i el safareig). També cal destacar el jardí de la casa a on es poden observar arbres de varies espècies no autoctònes de desenvolupament destacable. Es conserva un molí per extreure l'aigua disposat sobre una torre de planta quadrada de 8-10 metres d'alçada, està fet de maons i presenta obertures a manera de finestres rodones i amb arcs de mig punt. També la porta d'entrada té aquest tipus d'arc, totes les obertures són adovellades amb maons. La façana compta amb tres portes d'accés i 9 obertures entre balcons i finestres, totes disposades simètricament i emmarcades en pedra. A la façana nord de la casa destaca un annex de planta baixa que aprofita la part superior de terrassa. A l'interior, les parets amb arrebossat modern dibuixen uns carreuons ben escairats disposats uniformement, el mateix que hi ha a l'interior de l'església del Sepulcre. A l'entrada de la casa (part que hem pogut veure), s'observen objectes relacionats amb la figura de Francesc de Paula Rius i Taulet. Hi ha un bust esculpit de la seva figura, el seu escut i diferents escrits que commemoren esdeveniments relacionats amb aquest personatge. Fora del perímetre tancat de la casa, just davant, hi ha dos annexes: la nau granja dividida en corrals i el safareig. A la nau destaca un cos enmig de la construcció més elevat i estret amb tres finestres petites, a les bandes hi ha les dues parts de la nau. Destaca la utilització de ceràmica a l'interior pel tipus de construcció i ús que tenia aquest edifici. Al safareig es conserven les piques originals per rentar.</p> | 08145-19 | Adossada a l'església del Sepulcre, a 1 km al nord-est del nucli de Sant Miquel | <p>Aquesta casa va pertànyer a Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890), que va ocupar l'alcaldia de Barcelona en quatre ocasions distintes al llarg de la seva vida. També va ser diputat a les Corts espanyoles els anys 1875 i 1877. Rius i Taulet va impulsar molts projectes urbanístics de la Barcelona moderna, i el projecte del que va ser l'exposició universal de Barcelona l'any 1888. En agraïment per aquest fet la reina regent li va atorgar el títol de marquès d'Olèrdola. La casa del Sepulcre és on es va retirar quan va caure malalt per passar els seus últims dies.</p> | 41.3268100,1.7280600 | 393557 | 4575817 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55039-190.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55040 | Masia Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-torreblanca | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Masia d'època renaixentista. És un edifici de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Una torre de planta quadrada de construcció nova d'adossa a l'edifici. També s'ha fet una ala lateral, tot plegat per convertir-la en una masia de planta basilical. A la part superior de l'edifici destaca una galeria d'arcs rebaixats sobre columnes poligonals i capitells. Les finestres tenen llindes i àmpits de pedra. La casa està vorejada per un gran jardi i alguns annexes relacionats amb el seu ús actual.</p> | 08145-20 | A 1,5 km al nord del nucli de Sant Miquel d'Olèrdola. A prop de l'església del Sant Sepulcre | 41.3327300,1.7333200 | 394007 | 4576468 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55040-foto-08145-20-2.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55041 | Barraca del Fondo de la Seguera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-seguera-ii | <p>Barraca de pedra seca i de planta circular. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). La porta d'entrada té una alçada d'1,60 m i un diàmetre de 2,2 m. La coberta està reforçada exteriorment amb lliris terra i lliris.</p> | 08145-21 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.3077100,1.7074000 | 391796 | 4573722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-21_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-210_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55041-211_1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55048 | Molí d'en Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coll | <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> <p> </p> | Es troba en estat ruïnós. | <p>Restes d'un molí d'orígen medieval. S'hi conserva part de l'estructura exterior i interior; es poden veure restes dels quatre pisos en què s'estructurava. L'espai del soterrani és de planta rectangular, quasi bé tota te les parets excavades a la roca, un dels costats està excavat a la roca a manera d'absis. A les parets s'observen diferents encaixos. El sostre es tancaria amb l'ajuda de grans arcades (3 m des de terra al centre de l'arc) de mig punt fets de dovelles, només es conserva una d'elles, la resta estan desmuntades o enrunades i cobreixen el terra d'aquesta primera estança. A la zona absidiada s'hi observa al terra un forat que estava cobert per una llosa de pedra. Aquesta tancava l'entrada a un espai cobert amb volta de mamposteria ara enrunada, segurament serviria pel pas de l'aigua que procedia de la riera ('sala de màquines'). Per sobre del soterrani hi ha una estança amb la paret del fons semiexcavada a la roca i completada fins al sostre amb carreus irregulars, la resta de parets estan fetes de blocs de pedra escairats que tenen forma de volta des del terra. La volta es aguantada per dos arcs de carreus que a manera de dovelles es disposen també des de terra, un d'ells ha estat expoliat. En una de les parets s'observa una finestra d'espitllera en part tapiada. Part de la planta està enrunada, tindria unes dimensions de 6,5 m x 9,2 m. El pis que ve a continuació, a nivell del terra actual, està dividit en dos àmbits rectangulars, la paret més llarga amida 9,5 m, les parets d'aquests àmbits són de mamposteria. El sostre d'aquesta estança ha desaparegut. A partir d'aquí només s'observa part de l'alçat dels murs que configurarien el quart pis, es veuen els forats on s'hi encaixaven les bigues. A la part exterior, a la cantonada nord hi ha un carreu amb la data de 1740. És difícil saber si aquesta és la data d'edificació del molí o d'una reforma, ja que aquesta part es troba en millor estat que la resta de l'edifici i no hi ha carreus sinó plaques de pedra molt ben treballades. Al costat sud hi ha un canal excavat que devia portar l'aigua fins al molí. Al sector NW hi ha un annex on s'observen restes de mur que juntament amb la roca excavada conformen un tancat actualment envaït per la vegetació. A la part superior del canal, a l'oest, hi ha també restes de mur que configuren un espai poligonal d'estructura irregular de 8 m de llarg per 5 d'ample.</p> | 08145-28 | A la riera de la Doveria, entre la planta de triatge de residus i la masia de Cal Maiol | <p>Ens ha semblat molt interessant l'apartat d'història del molí que ha fet David Arenas Gómez i el reproduïm aquí.</p> <p>'</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Els primers documents sobre aquest molí daten de l’any 1348 on un tal Guillem Carbonell, d’ofici pellisser i de Vilafranca, en el seu testament fa una deixa a Elisenda, muller de Pere Burdic, d’una terra situada a “…prop del molí de Jaume de Coll…” Aquest Jaume Coll era fill del Cavaller vilafranquí Bernat Coll. Els Coll del segle XIV tenien un important prestigi social i patrimonial. A partir d’aquí comença la història d’aquest molí en el qual successivament s’hi instal·len altres moliners. El següent en habitar-lo i que en tinguem referència és Antoni Cirera el qual ja surt esmentat a principis del Segle XV, concretament al 1407. Un document ja parla de que “…a prop de la Pedrera, hi ha el molí de Jaume de Coll, ara d’Antoni Cirera…” En va ser el moliner fins l’any 1413 i a més a més en el seu testament aclareix un altre ofici que era el de ballester.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El proper que se’n va fer càrrec i que tinguem constància va ser el moliner dels monjos del qual no tenim el nom però sabem que hi va viure del 1476 al 1487, any en el que el molí passa a mans de Pere Oller de Viladellops que el va arrendar al preu de 8 lliures i 2 sous.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més endavant ja trobem documents del 1513 en el qual el càrrec de moliner l’ocupa Joan Pallarès que estava casat amb la Joana Oller i que era filla de l’anterior moliner, en Pere Oller de Viladellops. Joan Pallarès havia estat moliner del Catllar i ara vivia al Molí d’en Coll. En uns capítols llegim la donació de Joan Pallarès a la seva filla Càndia de l’heretat del Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La següent fotografia és d’un document notarial de l’any 1519 que ens parla de “…Joan Pallarès moliner del terme del Catllar, ara habitant en lo molí d’en Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment del 1525 fins el 1541 el molí passa a mans de Jaume Palau, conjuntament amb la seva muller Càndia Pallarès, filla de l’anterior moliner Joan Pallarès.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El següent habitant del molí del qual se’n té constància és Miquel Mestre, que el va habitar durant un any (1543-1544). Aquest posseïa dues terres situades a la quadra de Moja, a prop del molí i el qual constituïa el límit a la part est on el rec del molí feia de llindar amb les altres terres. Aquestes terres les posseïa per l’establiment que li feu Jaume Palau, la seva muller i el fill d’aquest l’any 1543. Referent a aquest període existeix un document de l’any 1544 i que a continuació reproduïm i en el qual es confirma aquesta informació: “…Miquel mestre, habitant al molí del Coll…”</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Més tard, l’any 1570 Francesc Soler i la seva filla Montserrat, familiars del moliner dels Monjos Antoni Soler, fan un inventari dels béns mobles que tenen en el molí i els voltants. Ens diu que hi ha una petita fortificació, és a dir un baluard, un cup, una cambra que mira el baluard i una altra cambra. Aquests espais citats serien els corresponents a l’habitatge del moliner. L’inventari continua anomenant parts del mecanisme: una mola no gaire bona, perforada, un riscle i finalment un torn. Molt probablement hi havia altres parts del molí que no apareixen en l’inventari.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Posteriorment arriben al molí els Raventós, els quals hi romandran durant més d’un segle (1598-1714), és a dir seran els que més temps viuran en el molí traspassant-se’l de generació en generació. Al final d’aquest període, segons els documents consultats el</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>moliner Bernat Ràfols de Castellet signa uns pactes amb el del Molí d’en Coll, Francesc Raventós per ajudar-se mútuament amb les feines dels molins. Mitjançant aquests pactes, Francesc Raventós arrenda per tres anys a Bernat la casa i heretat del Molí d’en Coll amb totes les terres i possessions i a canvi el Bernat tindrà l’obligació de netejar les seixanta passes que hi ha entre la riera i el Molí d’en Coll perquè hi pugui passar l’aigua. A més a més Francesc Raventós es reserva una cambra a la dita heretat. Francesc li recorda a Bernat que “…has de moldre segons costum i de bon moliner com fins ara tenien els parroquians del terme…”</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L’any 1599 en el Llibre Verd de Vilafranca es descriuen els límits del terme de Vilafranca començant per la casa del Molí d’en Coll i acabant al mateix lloc. Aquesta imatge és un fragment d’aquest document.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Malauradament hi ha un període que s’allarga fins a 1810 del qual no hem trobat documentació. En aquest any apareix com a moliner Ramon Martorell que escriu un inventari del molí amb els següents elements: una entrada, un estable amb un parell de bous i una burra, una cuina, un rebost amb vi i vinagre, un cup a fora, un celler amb vuit botes, portadores amb deu gallines, una sala, la cambra del darrere, el rebost de dalt, una botiga on hi ha sègol, blat, ordi, mestall, faves i civada.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1860, els Plans van ser els masovers del Molí d’en Coll. La família formada per Antoni Plans Genestós, la seva dona Antònia Casajoana Fabré i els seus sis fills, que s’hi van instal·lar aquell any. Aquests són els avantpassats del senyor Josep Bosch Planas, que és l’historiador amb el que m’he posat en contacte per a fer aquest estudi sobre el Molí d’en Coll.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Aquest molí, malgrat estar documentat en actes notarials com les que hem esmentat prèviament, no va ser localitzat fins l’any 2000 quan el vilafranquí Manuel Córdoba el va descobrir. Des d’aleshores ja consta en l’inventari patrimonial del municipi d’Olèrdola.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Si ens fixem en un dels carreus del mur de llevant hi ha una data escrita a la roca, on ens indica l’any 1744 que va ser quan es van dur a terme les darreres reformes en aquest molí per engrandir la capacitat i construir la casa del moliner just damunt del magatzem i de la qual encara es poden observar restes de parets interiors, els forats de les bigues o frontisses rovellades d’antigues portes.'</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Història del Molí d'en Coll realitzat per David Arenas Gómez per al TREC de 2on de Batxillerat de l'IES Alt Penedès. https://molidencoll.wordpress.com/</p> | 41.3267900,1.7102700 | 392068 | 4575837 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-wp20161112001-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55048-20191030141750.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-07 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55058 | Barraca de les Foses I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Les seves mides són destacades pel que acostumen a ser aquestes construccions: 5 m de diàmetre la planta circular, 2,84 d'alçada.</p> | 08145-38 | Al costat del camí que hi ha al S de l'esplanada coneguda amb el nom de les Foses | 41.3044700,1.7277300 | 393493 | 4573338 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55058-381.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55059 | Barraca del Camí de Viladellops I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-i | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 2,5 m de diàmetre i 2,3 d'alçada.</p> | 08145-39 | Al camí que hi ha al S de l'explanada coneguda amb el nom de les Foses, direcció Viladellops | 41.3058100,1.7294100 | 393636 | 4573484 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55059-391.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55061 | Barraca del Camí de Viladellops II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-viladellops-ii | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són molt irregulars. És de planta circular, amb 3,30 m de diàmetre i 2,6 d'alçada. Aquesta construcció ha estat rehabilitada en època moderna amb materials moderns (ciment i totxos).</p> | 08145-41 | 400 m abans de l'entrada al nucli de Viladellops per l'entrada S. | 41.3050600,1.7319500 | 393847 | 4573398 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55061-411.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55067 | Església de Sant Joan de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X-XVII | <p>Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.</p> | 08145-47 | Al S del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la 'villa de Lobos'. L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i 'cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata'. Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.</p> | 41.3049400,1.7353300 | 394130 | 4573380 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-47.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55067-471.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55068 | Torre de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-viladellops | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En el moment de fer la revisió del Mapa de Patrimoni, s'hi estaven fent obres de consolidació. Una part de l'estructura es troba enderrocada. | <p>Torre de planta circular. Té al nivell inferior un diàmetre de 3 m i els seus murs fan un gruix de 1,4 m. Només es conserva fins al nivell del pis principal, on hi devia haver la porta. L'aparell és format per carreus de pedra irregulars petits disposats en fileres horitzontals. Al seu costat s'adossa una petita construcció amb coberta a doble vessant que té el seu interior condicionat com a capella (es podria considerar la presó de la torre). La torre està parcialment esberlada i en procés de ruïna.</p> | 08145-48 | Enmig del nucli de Viladellops | <p>La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976. L'alou de Viladellops fou donat el 992, en parts iguals, al monestir de Sant Cugat del Vallès i al monestir de Sant Pere de les Puelles pel jutge Teudiscle. Més tard fou una possessió de l'orde dels hospitalers. El prior de la comanda de Sant Valentí reclamà el 1297 al lloctinent del veguer de Vilafranca que defensés el lloc, que era de jurisdicció hospitalera, contra Bernat Soler i l'abadessa de les Puelles. Aquest plet fou molt llarg i no fou reconegut fins el 1451, quan la reina Maria dictà sentència. En un acta que aixecà un advocat l'any 1809 en nom dels hospitalers d'aquesta possessió es diu que la torre estava en ruïnes. </p> | 41.3054200,1.7364100 | 394221 | 4573432 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55068-481.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55077 | Casa de Francesc Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-tort | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Edifici d'estil modernista construït al nucli de Moja durant el primer terç del segle XX. És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la seva façana destaquen les finestres escalonades i el balcó central. La ceràmica vidrada verda apareix decorant les finestres petites rodones de la part superior, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com a elements geomètrics emmarcats en maó. </p> | 08145-57 | C. Sant Jaume, 5, Moja | 41.3257506,1.6911054 | 390463 | 4575746 | 1920 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-571.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Cal Barber. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55082 | Barraca de la carretera de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-vilafranca | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són irregulars, però destaquen per estar molt ben escairats. És de planta circular, amb unes dimensions que destaquen pel que acostumen a ser aquestes construccions: 3,90 m de diàmetre i 3,20 m d'alçada. La factura de la barraca és impecable.</p> | 08145-62 | Al costat del pàrquing del Conjunt Monumental d'Olèrdola. | <p>La barraca va ser traslladada a l'entorn del Conjunt Monumental en motiu de les obres de la carretera C-15.</p> | 41.3043285,1.7108156 | 392077 | 4573343 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-foto-08145-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-62.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55083 | Sindicat Agrícola de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Edifici de tipus industrial, compost de dues naus, una longitudinal i l'altra transversal, separades per atris de totxo. La façana presenta un portal d'arc escarser amb una cornisa en gradació a sobre, damunt de la qual hi ha un gran plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Sindicat Agrícola de Moja'. La part superior està definida per set obertures verticals en gradació, sobre les quals hi ha un altre plafó ceràmic on hi consta l'any '1921'. La façana del cos transversal té la mateixa composició que el longitudinal. A l'interior, la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. Al soterrani destaquen els arcs parabòlics. El tractament exterior dels murs és arrebossa, amb un sòcol de pedra.</p> | 08145-63 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3240800,1.6940600 | 390707 | 4575557 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-631.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Cèsar Martinell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55085 | Forn de calç de cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-marc | XIX-XX | S'hi ha fet una intervenció poc respectuosa amb les característiques de la construcció. | <p>Es tracta d'una estructura de planta circular en part excavada al terra. La paret exterior està feta amb blocs de pedra de mides irregulars. Per l'interior les fileres de maons lligades amb morter de calç cobreixen les pedres. El forn té una estructura esfèrica i per tant la part més ampla es troba a mitja alçada. El fons és pla i el diàmetre és de 4,1 m. Al costat de la porta d'1,5 m destaca una construcció també de pedra de planta quadrada (2m x 2 m) semiderruïda, que possiblement tingués com a funció ser la carbonera. La part superior del forn s'ha tapat amb una estructura octogonal amb murs de formigó i ceràmica, amb una esfera amb culs d'ampolla que la cobreix; intervenció que desvirtura notablement la construcció.</p> | 08145-65 | Al camí de la Penya del Papiol, al SE (pocs metres) de la masia de Can Marc | 41.3244770,1.7481505 | 395234 | 4575534 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La darrera intervenció que s'hi ha fet ha estat per adaptar-la com a espai de culte, tot incorporant elements i materials per aquest propòsit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55090 | Cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertranet | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. Hi ha balcons al primer pis. A la cantonada hi ha un torrelló adossat de planta poligonal. A l'altra banda té adossat una galeria d'arcades de mig punt, construïda el 1824. La masia està tancada per un baluard.</p> | 08145-70 | Al costat de la carretera BV-2415, a uns 500 m al S de la cruïlla amb la de l'Arboçar BV-2416 | 41.3288196,1.7550884 | 395822 | 4576008 | 1719 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55090-foto-08145-70-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55091 | Barraca de la pedrera de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-cal-bertranet | XX | <p>Barraca de planta circular situada en una pedrera. La porta d'accés és amb llinda de pedra ben treballada, amb la inscripció '1903'. Està aixecada en pedra seca amb una tècnica molt depurada (segurament va ser feta pels mateixos obrers que van treballar a la pedrera), segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). </p> | 08145-71 | Al promontori que hi ha al S de la indústria ceràmica Sogas SA. Al límit E del municipi | 41.3357242,1.7524082 | 395609 | 4576777 | 1903 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030105046.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55096 | Can Torres de la Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-de-la-font-tallada | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de tipus basilical amb diferents annexes que arranquen de la façana principal, formant una figura poligonal que es tanca i deixa com a punt central un pati interior. Un dels cossos adossat té una galeria d'arcades.</p> | 08145-76 | A pocs metres al SW del barri de Can Torres | <p>El lloc ocupat per l'actual masia, centrava l'antiga quadra de la Font Tallada, esmentada ja en un document de l'any 1001. Està situada prop de les ruïnes del castell de la Barquera.</p> | 41.3369500,1.7414300 | 394692 | 4576927 | 1742 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55098 | Església de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-molanta | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edifici de tres naus amb capçalera rectangular. La façana és d'estil barroc popular, amb el portal allindat i coronament ondulat. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. El campanar, bastit sobre la nau lateral dreta, és de planta quadrada i coberta de pavelló. A l'interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus laterals d'aresta.</p> | 08145-78 | A la barriada de Cal Sadurní, al costat del Camp de futbol | <p>El lloc del Palau Molanta s'esmenta l'any 965 en el testament del comte Mir, el qual es deixà a l'església de Barcelona. Se suposa que l'església és la que s'esmenta en la dotació de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 992. A l'església de Sant Pere Molanta, als confins d'Olèrdola, s'hi realitzà el 1010 el testament sagramental d'Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d'Albinyana. La quadra de Sant de Pere Molanta fou donada el 1229 a l'abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376, l'abat del monestir tenia al lloc esmentat 10 focs. L'antiga església del lloc, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc s'hi construí l'actual església parroquial.</p> | 41.3418440,1.7439906 | 394914 | 4577467 | 1774 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-781.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55102 | Cal Torrents de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-de-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical construida amb carreus de pedra tallada, grans i regulars. Balcons al primer pis i portal adovellat. Baluard, jardí i dependències agrícoles.</p> | 08145-82 | Barriada de Ferran, Sant Pere Molanta | 41.3532143,1.7394548 | 394553 | 4578734 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-820.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | . Es creu que els carreus d'aquesta edificació provenen d'una edifició romana, una torre coneguda com 'modla Torrota'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55107 | Porroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porroig | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta basilical construïda al segle XVIII, però ampliada i reformada al segle XIX. Costa d'un cos central vorejat a banda i banda per dues galeries d'onze pòrtics. La façana principal és neoclàssica, amb falses pilastres i frontó. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. És tancada per un baluard, i té una glorieta amb estructura de ferro. Davant de la façana principal hi ha una dependència agrícola, un hort i una bassa, tot enjardinat i tancat.</p> | 08145-87 | Al NW del municipi, a l'altra banda de l'autopista | 41.3584423,1.7236256 | 393238 | 4579334 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-87.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-871.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|99|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55109 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-3 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia a quatre vents bastida l'any 1722, restaurada modernament per donar-li l'ús que té a l'actualitat. Té les finestres empedrades i l'entrada amb un arc de dovelles. Al davant, té afegida una terrassa amb balustrada.</p> | 08145-89 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 11 | 41.3557139,1.7280465 | 393603 | 4579026 | 1722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806120405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806115823.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55110 | Barraca de la ruta del Vi I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-i | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca de planta circular. La coberta és exteriorment plana i interiorment el sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). A la part exterior hi ha un petit mur aixecat que segueix l'estructura circular només en mitja barraca. Mides: 2,5 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-90 | A uns 500 m al S de la Penya del Papiol | 41.3184312,1.7416520 | 394681 | 4574870 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55111 | Barraca de la ruta del Vi II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-ii | XVIII-XX | Els laterals estan parcialment enderrocats. | <p>Barraca ubicada enmig d'una pineda que la tapa totalment. Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Mides: 2,3 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-91 | A 125 m al N del camí de Can Trabal a Viladellops. Marge E d'un camí perpendicular. | 41.3170475,1.7440374 | 394879 | 4574714 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-911.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55112 | Casa Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>La Casa Batlle és un edifici cantoner d'estil modernista. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants amb una torratxa quadrangular que sobressurt al centre. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte les obertures de la planta baixa que són d'arc escarser. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons sostinguts amb revoltons i mènsules esglaonades ceràmiques, i estan delimitats amb baranes de forja. El balcó del pis de l'eix secundari és corregut i es prolonga per la façana lateral. D'aquesta façana en destaca una tribuna que sobressurt respecte la coberta i que està sostinguda amb mènsules ceràmiques com els balcons. Sobre les obertures hi ha garlandes decoratives en relleu, que a nivell del segon pis es troben enllaçades entre sí i que, juntament amb els elements ceràmics, ressalten sobre el l'arrebossat que revesteix el mur. El ràfec està acabat amb un fris de rajoles policromades i una imbricació de rajols ceràmics.</p> | 08145-92 | C. de la germandat, 1, Moja | <p>La casa va ser aixecada entre 1915-1920 per un 'americano'.</p> | 41.3259641,1.6912747 | 390477 | 4575769 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-921.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55114 | Torre de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-moja | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau, vol.III. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980), Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X | Si bé l'exterior sembla conservar-se bé, a l'interior es troben moltes deficències estructurals. | <p>Torre de defensa de planta circular. Té un diàmetre intern de 5,15 cm i un gruix de les parets, al nivell de la porta, de 1,85 m. L'alçada total de l'edifici és de 14 m des del sòl exterior fins al terrat. L'interior resta dividit en dos grans compartiments. La porta, orientada a l'oest, fa 80 cm d'ample per 130 cm d'alt. És acabada per un arc de mig punt, format per 9 dovelles i uns muntants monolítics de pedra escairada. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els murs eren arrebossats a l'exterior.</p> | 08145-94 | Al centre del nucli de Moja | <p>El lloc de Moja s'esmenta ja l'any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany. En el testament d'Aldabert, fill de vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l'alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest fet comportà que el germà d'Aldabert, Geribert de Subirats, no acceptés la donació de la torre de Moja al monestir. Això motivà la intervenció del comte de Barcelona, el qual l'any 1013 va reconèixer que la torre pertanyia al monestir de Sant Cugat, com també el seu terme i les seves pertinences. Sant Cugat va augmentar gradualment les propietats a Moja. El 1109 el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir vallesà i la ferreria que tenia a Moja. El monestir cedí la custòdia del lloc a diferents famílies. Així, el 1114 l'abat de Sant Cugat establí a Bernat i a Sicars els feus d'Arnau, pare de l'esmentat Bernat, i els encomanà la batllia de Moja amb la torre que havien de reconstruir. La torre potser havia estat destruïda en les ràtzies almoràvits del començament del segle XII. Pocs anys després, el 1187, Sant Cugat encomanà a Guerau de Mogà la fortalesa i la batllia de la quadra de Moja. Al segle XVII, el domini útil de la quadra de Moja, el tenia la família Copons, Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, que va rebre l'any 1702 el títol de marquès de Moja. En època recent, s'hi construïren dos pisos embigats, s'hi arreglà la teula i s'hi feren uns merlets de totxo. Ha estat restaurada darrerament gràcies a la subvenció concedida del Fons FEDER de la Unió Europea, consistent en la restauració i l’acondiciament de l’espai interior i l’acabat de la coberta de la torre.</p> | 41.3262830,1.6903049 | 390396 | 4575806 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-94.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-941.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 91|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc