Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84261 | Pedrera de Cal Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-passeres | XX | <p>La pedrera de Cal Passeres està situada en una cinglera que hi ha a peu del camí de la Muntanyeta a Cal Passeres. Es tracta d'una zona on fa anys s'hi extreia pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar diversos punts d'extracció.</p> | 08145-200 | Camí de la Muntanyeta | 41.3122900,1.6910000 | 390431 | 4574252 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84261-20200626113044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84261-20200626113016.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||||||
| 88945 | Goigs a Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-jaume | XIX-XX | <p><span><span>Goigs dedicats a Sant Jaume que es canten a la Festa Major de Moja d'estiu celebrada al voltant del 25 de juliol.</span></span></p> <p> </p> | 08145-348 | <p>Jaume segons el Nou Testament fou un dels dotze apòstols de Jesús. També conegut com a sant Jaume el Major. Segons la tradició les seves restes es troben a la catedral de Santiago de Compostel·la, punt de peregrinació cabdal a la tradició cristiana i final del Camí de Sant Jaume.</p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55081 | Mirador del Saldonar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-saldonar | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i l'entorn és ple de deixalles. | <p>Aquesta construcció de mides reduïdes es troba ubicada en un punt des d'on hi ha una gran panoràmica d'Olèrdola i del Penedès. Feta d'obra moderna la seva planta és quadrada, s'obre als quatre costats amb sengles pòrtics d'arc de mig punt. Les baranes estan fetes amb maons i els passamans de rajola vidrada. Està cobert amb una una cúpula semiesfèrica. Unes escales amb dos graons serveixen per accedir a l'interior.</p> | 08145-61 | Al camí del Cau dels Boixos | 41.3131522,1.7294769 | 393654 | 4574299 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-611.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55099 | Necròpolis de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-molanta | X-XII | El jaciment està destruït en la seva totalitat. | <p>Sarcògag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m.</p> | 08145-79 | Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). | <p>L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII.</p> | 41.3420775,1.7439852 | 394915 | 4577493 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-791.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55103 | La Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-0 | <p>ALMAGRO BASCH, M. SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J (1945). Carta Arqueológica de españa. Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Instituto Diego Velázquez. ALVAREZ, L. (1883). 'El Panadés en la época romana', El Labriego, Vilafranca del Penedès, any VIII, n. 17, 16/9/1883. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GIRÓ ROMEU, P. (1950). 'Identificación de algunas vías romanas en el Penedès'. Dins Actas y Comunicaciones de la primera asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena. Martorell. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | Els carreus conservats es troben en bon estat general. L'edifici romà no ha estat localitzat. | <p>L'indret que hom anomena 'la Torrota' és un terreny de conreu de situació imprecisa, al N de la carretera N-340, coincidint aproximadament a 1 km en línia recta a partir del barri de Ferran, on segons P. Giró (seguint fonts orals) es documenta l'emplaçament d'una torre romana probablement de planta circular. El seu estat ruïnós fou aprofitat pel propietari de Can Torrents (en una data incerta), el qual l'acabà d'enderrocar i n'aprofità els carreus per a la construcció de l'actual masia. Hom destaca el característic aparell romà (opus quadratum, carreus paral·lepípedes) de la façana posterior de l'esmentat edifici, de totes maneres força desdibuixat per arrebossats i remodelacions modernes, que han uniformitzat l'obra en conjunt.</p> | 08145-83 | No localitzat l'emplaçament original | <p>Pel que fa a la funcionalitat de la torre romana, els diferents autors han polemitzat sobre si es tracta d'un monument sepulcral o bé una torre talaia.</p> | 41.3534400,1.7387400 | 394494 | 4578761 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55103-83.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment també es coneix com Can Torrents o Caseriu de Ferran. Davant la imprecisió de les referències i la dificultat per a la localització de l'indret on s'emplaçava l'esmentada torre, hem cregut oportú documentar no només el terreny al·ludit com a jaciment sinó les que es suposen que són les restes de l'edifici en qüestió (actual Masia de Cal Torrents). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||
| 55161 | Antic pi de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pi-de-la-serreta | <p>Ortofoto 1957-57 Diba - MINDEF RIUS FONT, LLUÍS ( 2009) Històries d'arbres. Programa de Festa Major de sant Llorenç d Hortons.</p> | Caldria neteja de l'entorn i tractament de l'arbre | <p>Espècimen de pi blanc de caràcter monumental, d'una alçada de 20 metres i capçada d'uns 23 metres creant una zona sense competidors ecològics al seu voltant. El seu tronc té una circumferència de més de 6 metres. Se li pressuposen més de 200 anys d'edat. Sense cap mena de dubte, és el millor exemplar de Pinus halepensis de tot el Penedès. Presenta un brancantge ben desenvolupat horitzontalment , la qual cosa li ofereix un aspecte imponent.</p> | 08145-141 | Mas Rabassa | <p>El Pi Gran de la Serreta té la funció de topònim, la qual cosa ens indica que era un referent local important , de fet, era l'únic pi present a la zona, si observem la imatge aèria del 1956-67 entenem la funció de topònim. D altra banda, el fet d'estar molt proper al límit del terme municipal amb Vilafranca del Penedès ens fa pensar que també podria haver estat com a funció de fita terme, preservant així la seva supervivència.</p> | 41.3283700,1.7141300 | 392394 | 4576008 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | Els arbres són la projecció cultural d'una societat en un espai determinat. Els arbres, en certa manera, formen part del nostre imaginari de paisatge rural i tradicional de referència cada cop més allunyat del paisatge real. En aquests darrers anys hem assistit a unes transformacions territorials i paisatgístiques radicals, transformacions que són la base, en bona part, de l'actual desconcert referencial paisatgístic i, d'altra banda, d'una globalització poc respectuosa amb l'entorn. Les grans infraestructures viàries, l'increment de l'espai urbanístic, la ràpida industrialització i la pèrdua de l'activitat tradicional en són factors transformadors. És en aquest context de pèrdua dels imaginaris col·lectius on l'arbre esdevé un element de forta càrrega simbòlica i denominador intel·ligible del nostre passat col·lectiu. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 82894 | Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/segarrulls | XVI-XX | <p>Segarrulls és una masia del segle XVI que ha estat ampliada entre els segles XIX i XX. Està formada per diversos volums superposats de dos nivells d'alçat, dels quals el principal i més antic està a la part central. Aquest s'estructura en dues crugies i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. A l'interior s'hi conserva un arc de mig punt de pedra i part de la cuina antiga. Entre els volums que s'hi adossen n'hi ha de productius que conserven els cups, tot i que rehabilitats per l'ús de restauració que té el conjunt. A la part frontal de la casa hi ha un baluard que la tanca formant un pati clos. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat. </p> | 08145-179 | Camí del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3083600,1.7176400 | 392655 | 4573782 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82894-20200617162400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82894-20200617160446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82894-20200617161342.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84274 | Fita de la Serreta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-i | XX | Es troba inclinada. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular fixat en el costat d'un camp. No presenta inscripcions. </p> | 08145-212 | La Serra | 41.3308000,1.7184500 | 392759 | 4576272 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84274-20200708105814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84274-20200708105822.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 84275 | Fita de la Serreta II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-ii | XX | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en el costat d'un camí No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-213 | La Serra | 41.3321900,1.7194200 | 392843 | 4576425 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84275-20200708110857.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84275-20200708110847.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84276 | Fita de la Serreta III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-iii | XX | Està tombada. | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, que estava fixat en el costat d'un camí i actualment es troba tombat. No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-214 | La Serra | 41.3317600,1.7203100 | 392916 | 4576376 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84276-20200708110546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84276-20200708110554.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 84277 | Fita de la Serreta IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-iv | XX | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en el límit de la parcel·la d'una casa. No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-215 | La Serra | 41.3321600,1.7212400 | 392995 | 4576420 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84277-20200708124833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84277-20200708124838.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84280 | Fita de la Serreta IX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-ix | XX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en una vinya. En un costat hi ha inscrit 'SM' (Sant Miquel) i a l'altre 'V' (Vilafranca).</p> | 08145-216 | La Serra | 41.3341000,1.7212600 | 393000 | 4576635 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84280-20200708123823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84280-20200708123832.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84295 | Fita de la Serreta V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-v | XX | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en el costat de la tanca d'una parcel·la. No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-217 | La Serra | 41.3323400,1.7209900 | 392974 | 4576440 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84295-20200708113455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84295-20200708113442.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84296 | Fita de la Serreta VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-vi | XX | S'hi han col·locat tres pals al voltant per fer-la més visible. | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en una vinya. No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-218 | La Serra | 41.3341800,1.7222200 | 393080 | 4576643 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84296-20200708124323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84296-20200708124326.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 84297 | Fita de la Serreta VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-vii | XX | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en el costat d'un camí entre dues fites de propietat, més petites. No presenta inscripcions. </span></span></span></p> | 08145-219 | La Serra | 41.3334200,1.7210400 | 392980 | 4576560 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84297-20200708123536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84297-20200708123544.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84298 | Fita de la Serreta VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-serreta-viii | XX | <p><span><span><span>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en una vinya. En un costat hi consta 'SM' (Sant Miquel) i a l'altre V (Vilafranca).</span></span></span></p> | 08145-220 | La Serra | 41.3334600,1.7210500 | 392981 | 4576564 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84298-20200708123647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84298-20200708123709.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84308 | Cal Farreny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farreny | XIX | <p>Cal Farreny és una masia del segle XIX. Està formada per diversos volums, entre els quals hi ha una capella. El volum principal és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte el portal d'accés, que és d'arc escarser. Els dos finestrals dels eixos centrals tenen sortida a sengles balcons amb baranes forjades. El coronament està definit per un capcer esgraonat. A la cantonada de la façana hi ha una majòlica de ceràmica blava dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. A la façana lateral de ponent té diverses obertures d'arc pla arrebossat i un portal d'arc escarser. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular un segon volum, de planta baixa i pis. En aquest, totes les obertures són d'arc pla arrebossat. No conserva la coberta ni part de l'estructura interior. A la façana de llevant s'hi adossa la capella i la segueix un tercer volum, de planta baixa i pis. Aquest té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, emmarcades amb ceràmica, dels quals el principal està descentrat. El portal d'accés és d'arc escarser i el finestral del pis té sortida a un balcó amb baranes de forja. Al seu costat de ponent s'hi adossa una nau longitudinal. El tractament exterior dels murs de tot el conjunt és arrebossat i pintat.</p> | 08145-223 | Camí del Sant Sepulcre | 41.3243000,1.7298800 | 393705 | 4575536 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84308-20190808150256.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 84346 | Capella de Cal Ferreny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-cal-ferreny | XIX | <p>Capella d'estil popular construïda al segle XIX. És un edifici de planta rectangular, que s'adossa entre dos volums de la masia de Cal Farreny, tot i que sobresurt respecte ells. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic, ressaltat amb un marc també d'obra vista. Sobre seu hi ha una rosassa de notables dimensions, amb el mateix marc. Corona l'edifici un campanar d'espadanya d'arc apuntat i una creu al coronament, que trenca el ràfec amb imbricacions ceràmiques de notable voladís. Les cantonades de la capella també estan acabades amb obra vista, que ressalta sobre l'arrebossat que revesteix la façana.</p> | 08145-229 | Cal Ferreny | 41.3242200,1.7299400 | 393710 | 4575528 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84346-20190808150120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84346-20190808150130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84346-20190808150146.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 86734 | Cucones de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucones-de-la-barquera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de clots naturals que es formen a la roca i que han estat tradicionalment aprofitats per emmagatzemar l'aigua de la pluja. Tenen un notable interès ecològic atès que és un punt de cria d'amfibis.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08145-276 | La Barquera | 41.3324200,1.7398500 | 394553 | 4576426 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||||
| 86739 | Cucones de les Foses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucones-de-les-foses | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de clots naturals que es formen a la roca i que han estat tradicionalment aprofitats per emmagatzemar l'aigua de la pluja. Tenen un notable interès ecològic atès que és un punt de cria d'amfibis.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08145-277 | Les Foses | 41.3037100,1.7256600 | 393318 | 4573256 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86739-20191031132317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86739-20200612101126.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 86749 | Cucones de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucones-de-les-planes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de clots naturals que es formen a la roca i que han estat tradicionalment aprofitats per emmagatzemar l'aigua de la pluja. Tenen un notable interès ecològic atès que és un punt de cria d'amfibis.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08145-278 | Les Planes | 41.3132100,1.7119100 | 392183 | 4574327 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86749-20191031112647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86749-20191031112453.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 86764 | Fita de terme d'Olèrdola i Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dolerdola-i-canyelles | XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Canyelles. Es tracta d'una estructura cilíndrica que s'estreny a la part superior, que és plana i on hi ha fixada una llosa de forma vertical. La fita és feta de pedra lligada amb morter i està revestida amb el morter de calç original.</p> | 08145-279 | Bosc de Sant Joan de Viladellops | 41.3019400,1.7278900 | 393502 | 4573057 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140420.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 86769 | Fita del camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-cami | XVIII-XX | Està força erosionada. | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Vilafranca del Penedès. És un monòlit rectangular amb la part superior semicircular, fixat en el costat d'un camí</p> | 08145-280 | Camí de Sant Pere Molanta a Olèrdola | 41.3412500,1.7336700 | 394050 | 4577414 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86769-20191030113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86769-20191030113830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86769-20191030113837.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 86802 | Fita de les Carreteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-carreteres | XVIII-XX | <p>Fita situada a l'indret de les Carreteres. Es tracta d'una estructura cilíndrica de certa alçada, que s'estreny a la part superior. És feta de pedra lligada amb morter i està revestida amb el morter de calç original.</p> | 08145-285 | Les Carreteres | 41.3052600,1.7514400 | 395479 | 4573396 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86802-20191127150139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86802-20191127145909.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Per les seves característiques, podria identificar-se com una fita de terme, tot i que no es correspon amb la delimitació actual del terme municipal. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 86882 | Bassa de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-muntanyeta | <p>La bassa de la Muntanyeta està situada a tocar del camí de Penyafel. És un petit toll natural d'aigua excavat del terra i que s'omple de l'aigua de la pluja. Té un notable interès ecològic atès que és l'ecosistema de diverses espècies vegetals, especialment la boga, el plantatge d'aigua i el canyís, entre d'altres; amfibis com són el gripau d'esperons, la reineta, el gripau corredor, la granota verda, el tritó verd; com també insectes com l'escorpí d'aigua, els sabaters i els espiadimonis.</p> | 08145-311 | Camí de Penyafel | 41.3201600,1.6892500 | 390298 | 4575127 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86882-20200717154256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86882-20200717154508.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Al costat l'Ajuntament d'Olèrdola hi ha col·locat un plafó informatiu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 86890 | Camí ramader de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-daltmar | Part del camí està urbanitzat. | <p>Al terme municipal d'Olèrdola hi transcorre un tram del camí ramader de Marina. Es tracta d'una ruta de transhumància utilitzada des d'antic per portar els ramats des del Penedès fins a la Cerdanya. En concret, passa per Moja, la Muntanyeta i Daltmar, fins arribar al Puig de l'Àliga. </p> | 08145-316 | Sector sud oest del terme municipal | 41.2868000,1.6906200 | 390357 | 4571422 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86890-20200717140155.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Enguany l'Ajuntament d'Olèrdola s'ha adherit a l'Associació del Camí Ramader de Marina, que té l'objectiu de promoure i preservar la ruta. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 86894 | Pou de Ca l'Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lalbert | XIX | <p>Pou situat al camí d'entrada a Ca l'Albert. És una estructura de pedra planta circular amb una obertura a la part frontal, que originalment estava tancada amb una porteta de fusta. La part superior està recoberta amb morter. Per motius de seguretat, el pou està envoltat d'una reixa metàl·lica.</p> | 08145-320 | Camí del Maset | 41.3236100,1.6977300 | 391013 | 4575500 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86894-20200717144619.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 86895 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-2 | -VI / V | <p>La Via Augusta al seu pas pel territori coincideix en bona mesura amb l'actual traçat de l'autopista AP7. Al terme municipal d'Olèrdola s'han localitzat dos mil·liaris de senyalització de la via, tot i que probablement es troben desubicats. Actualment s'han senyalitzat dues rutes de Via Augusta del Penedès, de les quals hi ha dos trams que transcorren per Olèrdola: l'etapa de Lavern Subirats a Vilafranca i la de Vilafranca a Santa Margarida i els Monjos; passant per Moja i Sant Pere Molanta.</p> | 08145-321 | De nord a sud del terme municipal | <p>La Via Augusta, anteriorment coneguda com a Via Heraclea, és una antiga via de comunicació que recorria el territori entre Cadis i els Pirineus i enllaçava la península amb Roma. Habilitada pels romans com a calçada, al llarg del camí s'hi han documentat diverses vil·les i ciutats que es van establir al seu entorn.</p> <p> </p> | 41.3421900,1.7439600 | 394912 | 4577505 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86895-20200717153735.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81|83 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55024 | Muralla romana d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-romana-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC | <p>D'un extrem a l'altre del penya-segat, la muralla té una llargada de 145 m i una amplada de 2 m. L'altura original màxima conservada és de 4 m. La muralla presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central . L'obra constructiva consta d'una cara exterior de carreus, una cara interior d'encofrat i el reble intern de pedres irregulars i morter. Els carreus de calcària estan ben desbastats, tot i que la disposició dels blocs i de les filades és força heterogènia, més propera al tipus d'aparell poligonal que al quadrangular. Alguns dels carreus estan encoixinats i altres presenten uns pius cilíndrics usats durant la construcció de la muralla per elevar els blocs fins al seu emplaçament definitiu. El tram de llevant està sobreelevat gràcies a la roca tallada verticalment en la seva base que també va servir de pedrera en el moment de l'aixecament del vallum. En alguns punts, l'altura del front de pedrera és de prop de 2 m. De llevant a ponent, el primer tram de muralla inclou dos tipus d'aparell ben diferenciat; a l'extrem de llevant, pedra petita sense escairar unida amb morter de calç i, a la resta, blocs escairats, alguns d'ells disposats en filades de dret i en filades a través, alternat amb altres disposicions. La torre de llevant presenta la planta rectangular i l'obre exterior és de carreus poligonals, alguns d'ells encoixinats. Encara que molt enrunada en una de les seves cares, conserva una altura considerable. En un dels blocs de la cara nord es troba un grafit cisellat a la pedra (VERMELL 1863). Al segon tram s'observen dos tipus diferents d'obra. La part inferior presenta un aparell poligonal força regular, amb alguns blocs encoixinats. La part superior és una obra de pedres mitjanes irregulars unides amb morter de calç. La cara interna d'encofrat és homogènia en aquest tram. Una única porta s'obre a la part central de la muralla, dividint-la em dos trams, el de llevant i el de ponent. L'entrada està flanquejada per torres de planta quadrada i encara avui és el pas obligat per entrar al recinte. L'amplada es situaria entorn els 3,5 m. El tram de ponent presenta més alteracions que el contraposat, en servir de mur posterior a la masia-rectoria enderrocada els anys 60. La torre de flanqueig situada a la dreta de la porta presenta la base de grans carreus molt erosionats, la part mitjana de blocs més petits i, la superior, d'obra irregular coronada amb merlets construïts en època moderna. El tercer llenç fou parcialment reaixecat en construir-se els nous edificis moderns. L'aparell poligonal és trenat per dues finestretes, una conservada de l'antiga masia i l'altra oberta en l'obra nova. La planta de la torre més septentrional presenta una curiosa i infreqüent forma d'esperó. L'aparell és regular i de grans blocs en l'angle frontal i el basament, essent la resta d'obra, més petit. En aquest punt es pot observar l'alternança de files de blocs del dret i files al través. En la part refeta s'hi obren dues finestres modernes. El darrer llenç presenta un aparell poligonal amb blocs grans i mitjans. La part refeta és obra de mida més petita. Una nova finestra reemplaça una antiga porta de la masia.</p> | 08145-4 | A la part est de la plataforma rocosa de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. Els romans aixequen la muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. La construcció de la muralla romana d'Olèrdola respon tant a les necessitats d'establir un punt de control territorial com a l'interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. </p> | 41.3041400,1.7095300 | 391969 | 4573323 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-foto-08145-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55024-20190807141427.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 45 | 1.1 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55025 | Pla dels Albats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-albats | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X | <p>Necròpolis ubicada al turonet allargassat situat davant de la muralla olerdolana. Es coneix com el Pla dels Albats (topònim relativament modern). Aquesta denominació procedeix de les nombroses tombes de mida petita i mitjana corresponents a infants i albats (nadons morts abans de rebre els sagraments o de tenir ús de raó) que es troben a la necròpoli de tombes antropomorfes. Hi ha localitzades més de cent tombes. Les sepultures estan excavades a la roca, són de planta rectangular, amb el cap diferenciat de la resta del cos i més estreta a la part dels peus. La majoria presenten un encaix a la mateixa roca per a la tapadora. Les sepultures segueixen l'orientació est-oest. Enmig de la necròpolis es troben les ruïnes d'un edifici que ha estat identificat com les restes de la capella de Santa Maria. Es conserva part de la paret nord, amb una altura propera als 3 metres i el mur de ponent, modernament alterat. </p> | 08145-5 | A la muntanya d'Olèrdola, a uns 300 metres en direcció est des de la muralla romana. | <p>La capella de Santa Maria i la necròpolis han d'associar-se al poblament, més o menys dispers, situat fora de les muralles en època medieval. Estaven ja en funcionament a inicis del segle X. </p> | 41.3050800,1.7132100 | 392278 | 4573423 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-53.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55025-52_1.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | La investigació arqueològica és molt incipient en aquest sector, la seva evolució confirmarà la funcionalitat exacte de l'edifici descrit, la seva cronologia i la relació amb les restes d'una altra edificació que s'endevina enmig de la necròpolis. | 91|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55126 | Ajuntament d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolerdola | XX | <p>Edifici aïllat de planta baixa i primer pis. Està format per dos volums adossats de forma perpendicular, amb la coberta a dos vessants. Les obertures són d'arc escarser, algunes de les quals estan emmarcades amb una motllura. Les façanes són de paredat, la principal està arrebossada. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada.</p> | 08145-106 | Al nucli de Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210894,1.7216483 | 393011 | 4575190 | 1912 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55126-1061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55130 | Pedrera del conjunt monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-conjunt-monumental | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC. | <p>Ubicada al terç interior de la plataforma emmurallada, s'hi troba la pedrera que obriren els romans per tal de fornir-se de blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Encara es poden observar diferents blocs de pedra que ens permeten hipotetitzar sobre la tècnica emprada en l'explotació de la pedra. Els blocs ortòedrics estan delimitats per les quatre cares laterals. Per això devien haver practicat trinxeres al seu entorn. Un cop en aquest estat els devien desprendre de la base amb l'ajut de tascons de fusta o ferro.</p> | 08145-110 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. </p> | 41.3030894,1.7094898 | 391964 | 4573207 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1101.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 49 | 1.5 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||||
| 55132 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dolerdola | XVIII-XXI | <p>Arxiu pels documents propis que genera l'Ajuntament, com ara els llibres municipals d'actes. Els documents més antics es remunten excepcionalment al segle XVIII, la majoria del XIX ençà, ja que l'arxiu va ser destruït en diferents ocasions. Actualment, la intervenció de l'arxiu històric comarcal, fa que aquest estigui ordenat seguint els criteris vigents en matèria d'arxius, fet que resulta molt útil per la recerca d'informació concreta.</p> | 08145-112 | A l'edifici de l'Ajuntament d'Olèrdola (Sant Miquel d'Olèrdola). | 41.3211400,1.7215600 | 393004 | 4575196 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55139 | Fons d'imatges de l'Arxiu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | XIX-XX | <p>Aquest fons el conformen una sèrie de fotografies que destaquen no pas per ser un nombre important (són una vintena), sinó perquè segurament són les més antigues que es conserven d'Olèrdola. Destaquen algunes imatges de l'església de Sant Miquel, les restes del castell i la muralla de l'any 1890, obra de Pere Alegret, impressor i historiador vilafranquí. El Conjunt històric d'Olèrdola és sense dubte el tema més freqüent: església de Sant Miquel (fotos de 1910 i 1920), el castell (1920), l'església romànica de Moja (fotos de 1920 i de 1945). També hi ha vàries sobre el dia de la Província, amb diferents autoritats visitant el castell (1971). La Masia de la Muntanyeta (1920) i un home assegut a Can Ximet (1945), tanquen aquest recull.</p> | 08145-119 | Pl. Jaume I, 1, Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Cal tenir en compte que l'arxiu fotogràfic del Museu de Vilafranca es troba en un procés d'inventari que permetrà catalogar-lo amb criteris arxivístics actuals, per això, és possible que a mida que avanci aquest inventari puguin aparèixer noves imatges encara no catalogades. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||||
| 55140 | Premsa de vi de Sant Pere Molanta al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-sant-pere-molanta-al-vinseum | XVIII | <p>Premsa per extreure el most del raïm. És vertical d'un cargol descendent de fusta, amb els dos muntants laterals de pedra. La pastera és quadrangular de pedra, amb un rebaix intern per encaixar-hi la gàbia també quadrangular de costelles verticals. Aquesta té quatre travessers de fusta, horitzontals, que tanquen la gàbia. De la pastera en surt una canal excavada a la pedra, que recull el most i l'aboca pel broc a la cassola de forma oval, igualment excavada a la pedra. Els dos muntants laterals són de pedra calcària. A la cara externa del travesser hi trobem instal·lat el cargol descendent amb una peça cúbica a la part inferior (tot d'una peça) on s'introdueix la barra que fa girar el cargol. Aquest exerceix la pressió sobre un estret travesser de fusta, que es desplaça verticalment a partir d'uns encaixos oberts a la cara interna dels muntants. Sota d'aquesta peça hi trobem la tapa rectangular de fusta que tanca la caixa de costelles.</p> | 08145-120 | Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Pl. Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p>L'emplaçament original de la premsa era la rectoria de Sant Pere Molanta. Sembla que la premsa es va utilitzar fins l'any 1945. L'any 1953 va ingressar al Museu de Vilafranca.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 1797 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | ||||||||||||
| 55141 | Centre d'Interpretació d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-dinterpretacio-dolerdola | XX | <p>Adossat a la cara interior de la muralla romana, on s'hi ubicava l'antiga masia rectoria que va ser enderrocada l'any 1967, hi ha l'actual centre d'interpretació d'Olèrdola. Es tracta d'un edifici eclèctic, de planta quadrada, dos pisos i murs de pedra. La sala oberta al públic es troba al primer pis. Els plafons explicatius s'estructuren en tres blocs temàtics que ajuden al visitant a comprendre perquè, quan i com l'home ha ocupat Olèrdola i ha transformat el seu entorn. Es posa una èmfasi especial en mostrar les claus estratègiques que han afavorit aquesta ocupació al llarg de 4.000 anys. La sala també alberga una vitrina que concentra algunes peces materials que serveixen per il·lustrar tots els moments d'ocupació que s'han donat a Olèrdola. Per últim, una maqueta ajuda a la interpretació del Conjunt històric.</p> | 08145-121 | Muntanya d'Olèrdola | 41.3040732,1.7094706 | 391964 | 4573316 | 1971 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-foto-08145-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55141-1210.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Camil Pallàs | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||
| 55142 | Col·lecció de peces arqueològiques del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-peces-arqueologiques-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona.</p> | <p>La col·lecció de peces arqueològiques exposada al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola és només una petita part del conjunt de peces que han aparegut a Olèrdola i que es conserva a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Es tracta d'algunes de les peces més significatives que il·lustren i complementen l'evolució històrica i apropen al visitant del Conjunt Monumental a la quotidianitat dels homes i dones que visqueren a Olèrdola durant els períodes en què aquest territori va estar ocupat. D'entre les peces destaquen les eines per treballar el camp, la pedra, el cuir, per filar, teixir i cosir, per moldre el gra, per escriure; atuells de ceràmica per cuinar, servir, menjar, guardar i transportar aliments; objectes fets en os o metall per l'ornament personal, armes o monedes. En tant que elements artístics i escultòrics, destaquen dues peces, probablement procedents de l'església romànica de Sant Miquel. Es tracta d'un fragment de l'ara de l'altar i un petit capitell de marbre.</p> | 08145-122 | Al Centre d'Interpretació del Conjunt Monumental d'Olèrdola | 41.3040600,1.7094600 | 391963 | 4573315 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55142-20190807155605.jpg | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 79|80|81|83|85|91|92|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 | |||||||||||
| 55145 | Sireni de Mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-mas-romeu | <p>G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1989) The tertiary serenia of catalonia. Brain Anatomy Institute. Ostermundingen ( Bern)- Switzerland. G.Pilleri, J. Biosca, L.Via ( 1990) Els sirenis fòssils del Penedès. Olerdulae, any XV Num. 1,2,3,4. Gener-Desembre (separata) Via Boada y Santafe Llopis( 1985) Sirenios actuales y fósiles, Mundo Científico núm. 44,pp142-146 Via L.(1950) Un mostruo marino en Vilafranca. Acción Católica, n.33( extraord) p.8 Vilafranca del Penedès</p> | <p>Nova espècie de sireni de la família dels dugons actuals. Es tracta d'un mateix individu de Metaxytherium catalaunicum amb: crani, mandíbula, atlas, axis, una cervical i fragments de costelles, trobat a la pedrera de Mas Romeu Vell ( Olèrdola), després de tot un periple de circumstàncies va ser dipositat al Museu Comarcal de Vilafranca de Penedès en el 1950, avui Museu de les Cultures de Vi amb el núm. de registre1210, gràcies a la gestions que va fer el mossèn Lluís Via i Boada, aleshores vinculat al museu de Geologia del Seminari Conciliar de Barcelona.</p> | 08145-125 | VINSEUM, Plaça Jaume I, 1 08720 Vilafranca del Penedès, Barcelona | <p>Aquesta resta va ser especialment important perquè va permetre la determinació a nivell genèric d'altres elements aïllades i fragmentaries en d'altres indrets de la conca penedesenca com: Banyeres del Penedès, La Bisbal del Penedès, Moja, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva del Penedès i Subirats.</p> | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55145-foto-08145-125-2.jpg | Física | Neògen | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font , Oficina de Patrimoni Cultural | 125 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-03-09 04:12 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 77,68 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml