Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84305 | Ca l'Esperanceta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta | 08145-221 | 08145 | Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/84305-20200723124021.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||||||
| 86790 | Restes del Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-fondal-de-viladellops | XVIII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | <p>Restes d'un edifici en ruïnes situada al fondal de Viladellops, identificable com una masia o bé un molí, tot i que no s'observen els elements propis d'aquest tipus de construcció (rec, bassa, carcabà, etc.). És de planta rectangular i es conserven els murs fins a l'alçada del pis, sense coberta. A l'interior s'observen restes d'algunes obertures, com també tot i que de forma simbòlica, de la volta catalana del forjat del pis. El parament és de pedra lligada. La vegetació que la cobreix en dificulta la descripció.</p> | 08145-282 | Fondal de Viladellops | 394363 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103326.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86790-20191029103439.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 86821 | Forn de calç del Pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pouet | XVIII-XX | Presenta un petit enderroc a la part superior. | <p>Forn tradicional de calç que es troba situat al sud est de la urbanització Daltmar. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior acabada amb pedra seca. A la part frontal hi ha la boca, també excavada en el terreny natural.</p> | 08145-292 | Daltmar | 41.2854600,1.6932800 | 390577 | 4571270 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86821-img-20200822-wa0004.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55153 | Forn de calç de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-daltmar | XVIII-XX | L'interior és ple de runa i deixalles. | <p>Forn de dimensions mitjanes de planta circular, construït en pedra i cobert de calç. Presenta una boca amb arc de pedra i en el seu interior una altre arc, de menor dimensió, de maons en llibret. En el seu interior encara conserva les parets rubefactades.</p> | 08145-133 | Al camí del Fondo de la Seguera | 41.2860243,1.6897786 | 390285 | 4571337 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55153-img-20191031-wa0020.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 86890 | Camí ramader de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-daltmar | Part del camí està urbanitzat. | <p>Al terme municipal d'Olèrdola hi transcorre un tram del camí ramader de Marina. Es tracta d'una ruta de transhumància utilitzada des d'antic per portar els ramats des del Penedès fins a la Cerdanya. En concret, passa per Moja, la Muntanyeta i Daltmar, fins arribar al Puig de l'Àliga. </p> | 08145-316 | Sector sud oest del terme municipal | 41.2868000,1.6906200 | 390357 | 4571422 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86890-20200717140155.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Enguany l'Ajuntament d'Olèrdola s'ha adherit a l'Associació del Camí Ramader de Marina, que té l'objectiu de promoure i preservar la ruta. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 82884 | Barraca al sud de la Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-fonteta | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al sector sud de la Fonteta, envoltada de bosc. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-170 | Al sud de la Fonteta | 41.2971100,1.7413600 | 394622 | 4572504 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82884-20200617130023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82884-20200617130049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82884-20200617130158.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 82891 | Claper del sud de la Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claper-del-sud-de-la-fonteta | XVIII-XX | <p>Conjunt de dos clapers situats prop d'una barraca, fets de pedra seca disposada de forma amuntegada.</p> | 08145-177 | Al sud de la Fonteta | 41.2971900,1.7412900 | 394616 | 4572513 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82891-20200617130220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82891-20200617130305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82891-20200617131618.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 82886 | Barraca de la Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-fonteta | XVIII-XX | Es troba en bon estat, tot i que la vegetació que l'envolta pot acabar afectant l'estructura. | <p><span><span><span>Barraca de vinya en una zona boscosa al sud de la Fonteta. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-172 | Pel camí que passa per les Granges de la Plana | 41.2986200,1.7422400 | 394698 | 4572670 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82886-20200617131753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82886-20200617131905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82886-20200617131854.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 82887 | Barraca de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada al costat del camí de les Planes. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. S'hi ha fet una intervenció per consolidar-ne l'estructura tot utilitzant morter.</span></span></span></p> | 08145-173 | Camí de la Plana | 41.2997500,1.7390400 | 394432 | 4572800 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123235.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82887-20200617123254.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86829 | Avenc d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dolerdola | <p>https://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=731</p> | <p>Avenc situat al sud oest del Castell d'Olèrdola. Es tracta d'una cavitat de sis metres de fondària i un recorregut de dotze metres. A la base té una curta galeria i dues petites xemeneies.</p> | 08145-296 | Vora el castell d'Olèrdola | <p>Va ser explotat per primera vegada per Francesc Español i Àngel Lagar l'any 1951. Originalment més profunda, va ser obstruït l'any 1960 per abocament de blocs.</p> | 41.3011100,1.7067900 | 391734 | 4572990 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com l'avenc del Conill. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55055 | Taller dels Forats de la Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dels-forats-de-la-fita | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació excursionista la Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del Grup d'Investigacions arqueològiques Talaia. Semanario de información local. Villanueva y la Geltrú.</p> | Cobert de vegetació | <p>El taller ocupa la vessant que dona a la carretera C-15, al costat del camí que porta a Viladellops (el primer venint de Vilanova). El vessant té vegetació molt jove, ja que es cremar l'any 1994. Els materials trobats en el passat (a l'actualitat és difícil veure res en superfície) estaven dispersos a la vessant, sota la fita geogràfica i unes balmes i cavitats naturals obertes en el substrat calcari que són en la part més alta d'aquest final de fondalada. Les prospeccions efectuades per membres del Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973 donaren com a resultat, els següents materials: un perforador-tallant retocat de sílex; 1 fragment de làmina de sílex, de 2 cm de llargada, de secció trapezoidal; Percutors; 1 pedra d'esmolar de sorrenca vermella; fragments de sílex sense retocar. El conjunt lític, prou escadusser quant a materials significatius, es pot datar a l'entorn del neolític</p> | 08145-35 | A peu de la carretera C-15, just després d'haver passat el trencall del camí que porta a Viladellops | 41.3016700,1.7282300 | 393530 | 4573026 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55055-35.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 82658 | Barraca del Mitjà Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mitja-gran | XVIII-XX | A causa de l'enderroc parcial d'un costat, es va reparar amb ciment. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un clar del bosc del Mitjà Gran . És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort lateral que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que ha estat reparada amb morter de ciment. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-165 | El Mitjà Gran | 41.3019300,1.7426000 | 394734 | 4573037 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82658-20200612172442.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55023 | Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II a.C / X | <p>En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana i del castell medieval. La talaia és de planta rectangular (7 x 5 m) i els murs (1,45 m d'amplada) aixecats amb grans blocs de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum) que folrem la cara interior i exterior. Avui, només queda visible a l'interior (de 5 metres quadrats), ja que els murs externs resten sota la muntanya de runa del seu propi enderroc. Tot aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell. Es conserva una sala rectangular (19 x 7 m, amb una amplada interna de 4 m) que estava coberta per una volta de pedra i morter -molt enrunada-. </p> | 08145-3 | En el punt més alt de la muntanya d'Olèrdola. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La Via Heràclea, posterior via Augusta, era controlada, al seu pas pel Penedès, per Olèrdola i altres talaies secundàries que formaven una xarxa de torres de vigilància. La torre de control d'Olèrdola també dominava visualment l'àrea de la costa, recolzant-se amb altres torres situades davant el litoral. Pel que fa al període medieval, el territori penedesenc es conformà entorn el segle X sota l'impuls del comtat de Barcelona, el Monestir de Sant Cugat i alguns llinatges nobles (els Santmartí, els Cervelló, els Besora, els Castellet, etc.). Sunyer, comte de Barcelona (911-950) i quart fill de Guifré el Pelós, va enfortir el domini cristià del Penedès, estenent la marca més al sud del Llobregat. Sunyer fou el gran impulsor d'Olèrdola, fent construir un castell, lloc fort o fortificació (un castrum) entorn de l'any 929, tal com consta en el document de dotació de l'església romànica de Sant Miquel. </p> | 41.3016728,1.7091420 | 391932 | 4573050 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55023-31.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|85|92|80 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86917 | Llegenda del llop del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llop-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Explica la llegenda que un llop ferotge amenaçava la tranquilitat de tot el veïnat de la Plana Rodona. Les àvies a la vora del foc alertaven als petits del perill de l'animal, que es feia veure dalt del castell. Cansat de viure amb aquest temor, un jove pastor de nom Jordi, va decidir parar-li un parany. Deixà prop del castell una ovella vella i anà amb una daga a caçar-lo. El llop el va envestir, i aleshores li clavà la daga fins a matar-lo. El pastor fou assistit tot ensangonat pels guardes del castell. Havia aconseguit acabar amb el malson de tot el veïnat.</span></span></span></p> | 08145-339 | Castell d'Olèrdola | 41.3017200,1.7091400 | 391932 | 4573055 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 86764 | Fita de terme d'Olèrdola i Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dolerdola-i-canyelles | XIX | <p>Fita de terme que delimita els termes municipals d'Olèrdola i Canyelles. Es tracta d'una estructura cilíndrica que s'estreny a la part superior, que és plana i on hi ha fixada una llosa de forma vertical. La fita és feta de pedra lligada amb morter i està revestida amb el morter de calç original.</p> | 08145-279 | Bosc de Sant Joan de Viladellops | 41.3019400,1.7278900 | 393502 | 4573057 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86764-20200723140420.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 82893 | Olivera del fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-fondal-de-viladellops | Ha perdut gairebé tota la capçada | <p>Olivera situada al fondal de Viladellops. Es tracta d'un exemplar centenari d'olivera (Olea europaea), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut, tortuós i ramificat, caracteritzat per les fissures i els nusos. Gairebé ha perdut tota la capçada. El fruit que produeix és l'oliva, ingredient bàsic de la dieta mediterrània.</p> | 08145-178 | Fondal de Viladellops | 41.3020600,1.7363300 | 394209 | 4573060 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82893-202006171209400.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 86910 | Llegenda del mal caçador d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mal-cacador-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que un caçador havia anat a missa a l'església de Sant Miquel. En el moment d'alçar Déu, va passar una llebre per allà i el caçador no va poder resistir-se i va sortir corrents darrera seu. Com a càstig davant d'aquest fet, Déu el va condemnar a anar sempre darrera la llebre i no poder-la atrapar mai. Al Penedès es contava que algunes nits d'hivern es sentien els lladrucs dels gossos desesperats, que passaven per allí cada set anys (amb la presumpció que és el que es tardava a donar la volta al món).</p> | 08145-336 | Castell d'Olèrdola | 41.3018900,1.7092000 | 391937 | 4573074 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 81299 | Barraca de les Foses II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-foses-ii | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un vessant de la zona de les Foses. És una edificació de planta circular construïda aprofitant el desnivell del terreny, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-157 | Les Foses (Viladellops) | 41.3026796,1.7262615 | 393367 | 4573141 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612104031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612103846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81299-20200612103910.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55022 | Església de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | X-XII | <p>Situats al mateix indret, són dos els temples cristians que han arribat als nostres dies. Del primer temple, d'estil preromànic, es conserva l'absis, l'arc de ferradura que separava l'altar de la nau i part de la paret nord de l'única nau, avui desapareguda. Es tracta d'una església de dimensions reduïdes. La llargada total és d'entre els 12 i 14 m i l'amplada entorn als 5 m. La paret de la nau, de la qual es conserva l'arrencament del mur nord i la paret est, compartida amb la capçalera, és de carreus molt regulars, lligats amb morter a la meitat inferior, mentre que la part superior és d'obra més irregular. L'amplada és de 50 cm. L'absis, de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, està cobert amb una volta de quart d'esfera i per una teulada de lloses a doble vessant. Dues finestres estretes, d'esqueixada senzilla, donen llum a l'interior i s'obren a l'est i al sud (la darrera cegada per l'edifici romànic). L'aparell de l'absis és com el de la nau, però els carreus no són tan ben escairats. L'arc de ferradura és l'element arquitectònic més destacable, és de petites dovelles desiguals disposades radialment i sustentades per dues impostes en cavet. L'església romànica que es bastí a finals del s. X, cavalca sobre el mur sud de la capella antiga. El primer temple romànic tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, però menor altura (26 m de llargada per 8 m d'amplada). La façana principal presenta una porta dovellada característica de l'estil romànic avançat a la Catalunya meridional (inicis del s.XII). Està formada per un arc de mig punt de grans dovelles ben treballades emmarcades per una motllura, la superior a manera de guardapols. L'arc dovellat és sostingut per dues impostes que reposen sobre els muntants decorats amb un doble solc semicircular i assentats sobre bases. Sobre la porta es troba la finestra doblada. Una columna amb capitell, d'una sola peça i utilitzada com a mainell a la dita finestra, és un dels pocs elements escultòrics. La factura és tosca, d'aspecte arcaïtzant i difícil de catalogar estilísticament. A la façana meridional destaca la porta tapiada, és de dovelles petites regulars que formen un arc de mig punt. A la dreta, una altra porta, de factura més tosca i també tapiada. En aquesta façana s'aprecien els forats que serviren per fixar la bastida, més nombrosos sota el cimbori i l'absis. Als dos extrems del mur s'hi situen dues finestres d'una sola esqueixada. Uns grafits (dues creus i un rellotge de sol estilitzat) estan esculpits sobre els carreus de l'angle sud-oest. L'absis és de planta rectangular i sense ornamentació exterior (5,5 x 5 m), segueix un eix lleugerament desviat respecte a la nau. La coberta és de morter de calç amb petites pedres col·locades aleatòriament. Dues finestres permeten l'il·luminació. El cimbori presenta una forma externa octogonal que descansa sobre un basament quadrangular. Els seus murs són de carreus ben escairats, disposats en filades regulars. La coberta és a vuit vessants amb lloses de pedra, ben conservada i lleugerament malmesa per l'espadanya. El campanar d'espadanya va ser aixecat sobre el cimbori. L'estructura, d'una sola paret, és senzilla, i presenta dues obertures, acabades amb un arc de mig punt coronades amb una teulada de doble vessant decorada amb motllures. A l'interior de l'església, l'única nau rectangular està coberta per una volta de canó de mig punt que és sustentada per arcs. Les impostes de les quals arrenquen aquests arcs estan bisellades i els pilars que els aguanten són de carreus regulars i ben ajustats entre ells. L'aparell, de petit carreus, és més regular que el de l'exterior. Els pilars delimiten, lateralment, sis capelles petites. La cúpula del cimbori és de forma semiesfèrica i sostinguda per quatre trompes en cada un dels angles i il·luminada per dues finestres. L'absis i la nau estan separats per un doble arc, el primer amb impostes. A la paret de darrera de l'altar s'observen tres tipus diferents d'obra.</p> | 08145-2 | Sobre la cinglera de llevant de la muntanya d'Olèrdola. | <p>El comte de Barcelona Sunyer va manar construir la primitiva església entorn de l'any 929, que fou consagrada pel bisbe Teodoric el 935 sota l'advocació de Sant Miquel i Sant Pere, tal com consta en l'escriptura de dotació del posterior temple romànic, fent referència a aquest primer (Libri Antiquitatum de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, volum IV, document 277). Un cop aixecat el nou temple romànic, l'absis es va utilitzar com a sagristia, obrint un corredor estret entre les dues capçaleres. L'arc de ferradura restà tapiat possiblement des de l'època medieval fins a la restauració de 1926-28. Hom ha atribuït la destrucció de l'església preromànica a al-Mansur, en alguna de les seves ràtzies per terres catalanes (978-985). Fos per aquesta raó o per la insuficient capacitat del temple, a causa de l'increment de població, el cert és que a finals del segle X es bastí la nova església, que en part, cavalca sobre el mur meridional de l'antiga capella. El temple nou, d'estil romànic, va ser aixecat sota l'impuls del levita Sunifred i consagrada pel bisbe de Barcelona Vives, l'any 992, sota l'advocació, com l'anterior, de Sant Miquel i Sant Pere. Es tenen documentades dues fases d'aquest temple (fi del segle X -construcció- i a finals de segle XII). El primer temple tenia les mateixes mesures que l'actual edifici, encara que de menor altura. Un entramat de fusta sostenia la coberta de teules o de lloses. La porta s'obria al costat meridional i avui es troba tapiada. D'aquest moment data també la finestra geminada de la façana occidental. És probable que durant la incursió almoràvit de l'any 1.103 per terres catalanes, dirigida per Abd al-Malik, fill d'al-Mansur, l'edifici quedés malmès, procedint-se a reformar-lo. Les obres afectaren l'estructura superior del temple. Se substitueix la teulada antiga per una coberta de canó, el que comportà l'aixecament de l'altura de les parets i el seu reforçament mitjançant arcs torals i formers. La coberta de la nau és a doble vessant de teula. L'any 1.108, el comte Ramon Berenguer III dóna l'església a la catedral de Barcelona. El despoblament de la ciutat d'Olèrdola a partir del segle XII no afectà la continuïtat del culte religiós a l'església, ja que Sant Miquel es va mantenir com a temple parroquial fins a l'any 1885. L'aspecte actual dels dos edificis és fruit de les diferents restauracions portades a terme (1926/1928 i 1953), en les quals es varen eliminar els elements arquitectònics posteriors al segle XII. L'absis d'Olèrdola és un dels més interessants de l'arquitectura preromànica catalana. Pel que fa a l'absis de l'església actual, de planta rectangular, es tracta d'un tipus de construcció més senzilla i barata que els absis semicirculars, fet que explicaria aquesta utilització generalitzada en els indrets on s'havia de construir amb una certa rapidesa. L'església de Sant Miquel està catalogada com a BCIN, va ser declarada com a MHA (Monument Històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31).</p> | 41.3025231,1.7094800 | 391962 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55022-21.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Entorn de l'església es troba la necròpolis alt-medieval. Les sepultures presenten la forma estilitzada del cos humà (forma antropomorfa) i estan excavades a la roca. Les tombes estan orientades amb els peus a l'est (entre 200º i 235º). | 91|92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 86825 | Capitell preromànic de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-preromanic-de-sant-miquel-dolerdola | <p>MOLIST, N. (2006). La columna amb capitell preromànic de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. Empúries 56.</p> | X | S'ha deteriorat pel fet de trobar-se a la intempèrie, havent perdut una de les falses volutes i trobant-se força erosionada. | <p>Capitell preromànic situat a la façana de ponent de l'església de Sant Miquel del Conjunt Monumental d'Olèrdola. Es tracta d'una columna monolítica amb capitell, de factura tosca. El capitell està decorat a les quatre cares amb motius geomètrics i cordes que ribetegen el coronament i les falses volutes. El fust és cilíndric i té tres cordes amb incisions en relleu. Entre les principals hipòtesis sobre el seu ús original, es creu que podria haver estat un peu d'altar, un mainell de finestra o un element de l'arc triomfal de l'absis.</p> | 08145-294 | Església de Sant Miquel del Conjunt Monumental d'Olèrdola | <p>La peça va ser descoberta l'any 1926 en motiu de les obres dirigides per Jeroni Martorell del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Els diversos estudis que s'han fet sobre la peça indiquen que és un element procedent de l'església preromànica consagrada l'any 935. Segons aquests, en el moment de construir el temple romànic (a finals del segle X), es va reaprofitar el capitell per un finestral geminat.</p> | 41.3025200,1.7093000 | 391947 | 4573144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86825-7-mac-olerdola-esglesia-sant-miquel-j-casanova12543x814.jpeg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 91 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55063 | Cova del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pi | <p>BELLMUNT, J. (1955). Crónica de la Sección de Arqueología. Boletín de la Biblioteca-Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú. BELLMUNT, J. (1962). Notas de arqueología de Cataluña y Baleares-II. Olérdola. Ampurias, v. XXIV. PINTA RODRÍGUEZ, J. (1983). Repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Olèrdola. Exploracions, Espeleoclub de Gràcia n. 7. Barcelona. RAURET, A.Mª.(1963). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>L'entrada de la cavitat s'obre al S/SW i té unes mides de 3m d'amplada en la part principal, l'alçada màxima no sobrepassa el 1,5 m (0,30 m en la part més profunda) i de profunditat té uns 6 m Davant la cova hi ha una petita plataforma de rocallís, molt emmascarada per la vegetació, d'uns 2-3 m d'amplada. Des d'ella es domina una visual estratègica: a l'est terrenys fèrtils de conreu al fons de la fondalada, al S el curs del torrent (en aquest sector amb el traçat de dos meandres força pronunciats), l'entorn és de bosc i matollar, molt degradats a causa de l'incendi forestal que es va produir l'any 1994. A l'interior de la cova és probable que es conservi part del sediment intacte en la part més profunda de la cavitat (0,5 m de potència en un petit sector), la resta de l'espai està exhaurida per la intervenció efectuada l'any 1955. S'han documentat: 2 contes discoïdals de pedra calcària de 8 i 10 mm de diàmetre respectivament, 1 nucli de sílex, 1 ascla de sílex, 7 fragments d'un vas de ceràmica a torn, d'època íbero-romana, una peça dentària humana, un molar d'equus. En principi, sense que es puguin extreure conclusions definitives es poden distingir dos moments cronològics: una primera utilització de la cavitat en època neolítica / calcolítica (peces d'ornament i indústria lítica) i una segona fase durant el període ibèric / romà. Els diversos elements en conjunt fan pensar en una utilització esporàdica i de caràcter sepulcral (amb presència de restes antropològiques). Cal destacar que a la part superior de la cinglera, a sobre de la cova, encara es poden distingir fragments de sílex (ascles deshidratades).</p> | 08145-43 | A la vessant N del torrent de les Jonqueres a Viladellops. Quasi dalt de la cinglera | 41.3028600,1.7324000 | 393881 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55063-431.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La cova fou descoberta per Jaume Vives el novembre de 1955. El mes següent fou excavada per Joan Bellmunt, delegat d'excavacions arqueològiques de Vilanova. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86805 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-21 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat ampliada amb sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta de la part primitiva. És un edifici de planta rectangular que originalment s'estructurava en dues crugies i se'n va afegir una lateral. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. La façana està reforçada amb dos contraforts. El cos lateral afegit al segle XX s'obre amb un gran portal corresponent a una entrada de vehicles. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. A la part posterior hi ha un cos annex que es tanca formant un baluard. </p> | 08145-288 | Camí de la Caseta | 41.3030900,1.7537700 | 395671 | 4573153 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127134141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127135221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86805-20191127133947.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55125 | Forn de calç de can Castellví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-castellvi | S'aprecien signes evidents d'enrunament. | <p>Edifici de forma de piràmide troncada. Són dos cossos units, que per la banda de darrera recolzen directament sobre la roca de la muntanya natural. Cada cos té una boca de forn i la seva xemeneia. La de l'esquerra és més gran que la de la dreta, el primer té un alçat de 3 metres i una ample de 3 metres. Les parets de l'edifici estan fetes exteriorment de blocs de pedra i les voltes i les cantonades són de maó. A l'interior tot està cobert de maons. Davant del forn, hi ha un altre edifici amb una sèrie de divisions interiors. Les diferents depèndencies no són regulars i tenen portes d'accés per les dues bandes de l'edifici. Aquest edifici està fet de pedra, igual que el forn.</p> | 08145-105 | Extrem oest del Fondo de la Seguera | 41.3024697,1.6969058 | 390909 | 4573154 | XVIII-XIX | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55125-1051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55124 | Font de les Cases de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-cases-de-la-vall | La vegetació que és abundant tendeix a embrossar tota la zona sinó hi ha un bon manteniment. | <p>La font ha estat 'redescoberta' recenment per un grup de voluntaris que l'han netejat de la vegetació que l'havia tapat completament. Aquesta font es va començar a perdre quan les anomenades Cases de la Vall van ser enderrocades. Es tracta d'un paratge on s'aprecia de manera evident la concentració de la humitat i neix la vegetació típica de les fonts. En el moment de la sortida de camp, no s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc per on raja la font, ja que aquesta no rajava. Hi ha una bassa amb les parets exteriors de pedra -molt embrossada-, i un canal per on surt l'aigua. També es poden veure unes escales que servien per accedir-hi.</p> | 08145-104 | Al límit oest del Fondo de la Seguera | 41.3024700,1.6950300 | 390752 | 4573156 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55124-foto-08145-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Miquel d'Olèrdola 447-6-2 (278-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 82885 | Barraca de cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-mingo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada a llevant de la masia de Cal Mingo. És una edificació aïllada de planta circular amb un contrafort que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. S'hi ha fet una intervenció per consolidar-ne l'estructura tot utilitzant morter.</span></span></span></p> | 08145-171 | A llevant de Cal Mingo | 41.3030600,1.7417000 | 394660 | 4573164 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617112020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617111952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82885-20200617112057.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86690 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-1 | XIX | Presenta deficiències estructurals i parts enderrocades. | <p>Can Torrent és una casa del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular al qual s'adossa un cos lateral i uns cups a la part posterior. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El porxo que s'adossava davant la façana principal està enderrocat. Té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat.</p> | 08145-272 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3030700,1.7373900 | 394299 | 4573170 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029104939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029104820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86690-20191029101713.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Ca la Rosita. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55060 | Avenc del Camí de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami-de-viladellops | <p>Avenc que queda a peu de camí. La boca d'entrada de 95 cm x 36 cm. La profunditat fins on arriba la seva visió sense entrar és d'uns 5 m. Segons Espeleoíndex, té una forta inclinació, i a la base té una saleta i una gatera amb una cúpula de 2,5 m d'alçadaUna inscripció a la roca diu: Avenc Janine.</p> | 08145-40 | Al camí que neix de la C-15 venint de direcció Vilanova | 41.3030030,1.7275330 | 393474 | 4573175 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55060-401.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Avenc Janine | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 86791 | Veïnat de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-font | XIX-XX | <p>El veïnat de la Font està situat a l'Altrabanda de Viladellops. Es tracta d'un conjunt de cases construïdes entre el segle XIX i el XX, entre les quals hi ha Cal Jaume, Cal Marc, Cal Mosso i Cal Notari, entre d'altres. Són cases de tipus popular, de dues crugies i coberta a dues vessants. </p> | 08145-283 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3031600,1.7376000 | 394317 | 4573180 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029105101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86791-20191029110448.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem. S.L | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86685 | Cal Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-1 | XIX | <p>Cal Jaume és una casa construïda al segle XIX. Està formada per dos volums superposats en forma de 'L', de planta baixa i pis. El cos principal té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic. Té poques obertures, emmarcades amb una motllura, ceràmiques o de pedra. El tractament exterior dels murs és la pedra vista.</p> | 08145-267 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3032200,1.7369800 | 394265 | 4573188 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86685-20191029104425.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 86687 | Cal Mosso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mosso-1 | XIX | <p>Cal Mosso és una casa del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; el portal és d'arc escarser ceràmic i el finestral de sobre també és ceràmic; la resta són d'arc pla arrebossat. En un costat s'hi adossa un cos annex de la mateixa alçada de la casa i que segueix el pendent de la seva coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-269 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3032400,1.7372000 | 394284 | 4573189 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86687-20191029105011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86687-20191029104722.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55062 | Balma dels Masets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-masets | <p>VIRELLA, X. (1973). Prospeccions al fondal de Viladellops. Agrupació Excursionista Talaia. Vilanova i la Geltrú. VIRELLA, X. (1974). Resum d'un any d'activitat del grup d'investigacions arqueològiques Talaia. Villanueva y la Geltrú (semanario de información local).</p> | Terreny molt remogut. | <p>Es tracta d'una cavitat alta i poc profunda, envoltada de bosc i en l'actualitat pràcticament esgotada arqueològicament. L'entrada s'obre a sud; fa uns 4 m d'alçada i 5,20 m de profunditat (al fons el substrat calcari forma una mena de brancal) i 4 m d'amplada en la boca. Aflora el substrat rocós pel sòl i la part frontal de la cavitat. L'excavació del poc presentava per part dels membres del grup d'investigacions arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia l'any 1973, va donar com a resultat la recuperació de: ascles i fragments de sílex sense retocar; un gratador de sílex, de mida petita; fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, a torn; 1 moneda de coure amb la llegenda: Barcino Civitas 1612. Es tracta d'una cavitat utilitzada molt esporàdicament com a refugi i que ha deixat un registre arqueològic prou escadusser.</p> | 08145-42 | Prop del llit del torrent de les Jonqueres a Viladellops. A uns 275 m del nucli de l'Altrabanda' | 41.3032800,1.7350900 | 394107 | 4573196 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55062-421.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 77|78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 86688 | Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notari-0 | XIX-XX | <p>Cal Notari és una casa del segle XIX. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura, excepte el portal que és d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El camí d'accés a la casa està delimitat amb murs de pedra seca.</p> | 08145-270 | Veïnat de l'Altrabanda de Viladellops. | 41.3033900,1.7374800 | 394307 | 4573206 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86688-20191029105036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86688-20191029105043.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55130 | Pedrera del conjunt monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-conjunt-monumental | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | II-I aC. | <p>Ubicada al terç interior de la plataforma emmurallada, s'hi troba la pedrera que obriren els romans per tal de fornir-se de blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Encara es poden observar diferents blocs de pedra que ens permeten hipotetitzar sobre la tècnica emprada en l'explotació de la pedra. Els blocs ortòedrics estan delimitats per les quatre cares laterals. Per això devien haver practicat trinxeres al seu entorn. Un cop en aquest estat els devien desprendre de la base amb l'ajut de tascons de fusta o ferro.</p> | 08145-110 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. </p> | 41.3030894,1.7094898 | 391964 | 4573207 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55130-1101.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 49 | 1.5 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55021 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | XIX aC-XII | <p>Els edificis i elements arquitectònics que componen el conjunt, s'assenten sobre una plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, de 358 m d'altitud màxima i una superfície dins del recinte emmurallat de 3,5 ha. Els elements més destacats són: una muralla romana de carreus poligonals que presenta quatre trams de llenços separats per quatre torres i amb una porta central. A la part baixa de la plataforma rocosa es troba la cisterna romana excavada a la roca calcària, de forma rectangular i amb capacitat per 350 metres cúbics d'aigua. Al costat s'observen els canals que conduïen l'aigua de la part superior de la muntanya a una bassa de decantació davant de la cisterna. Prop de la cisterna, en direcció SE, hi ha la pedrera des d'on els romans varen fornir els blocs de pedra per bastir la muralla i la talaia. Es poden observar diferents blocs de pedra abandonades a mig extreure. També hi ha localitzada una pedrera situada al peu de la muralla. Sobre la cinglera de llevant s'hi aixequen l'església de Sant Miquel, d'estil romànic, i l'absis de la que va ser la primera església construïda a Olèrdola, preromànica. La primera es caracteritza per l'austera simplicitat i la proporció de línies. Destaquen la porta dovellada i una finestra geminada amb el capitell i columna monolítica. Del primer temple, preromànic, es conserva l'absis de forma quadrangular exteriorment i semicircular a l'interior, i l'arc de ferradura. Al costat de l'església es troba la necròpolis de tombes antropomorfes, que excavades a la roca, presenten la forma estilitzada del cos humà. En el punt culminant de la plataforma es conserven les ruïnes de la torre de guaita romana, de planta rectangular i aixecats amb blocs grans de pedra quadrangular molt ben escairats (opus quadratum). Aprofitant l'existència de la talaia romana, en època medieval se li adossa un castell, també en estat ruïnós a l'actualitat. Es conserva únicament una sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Una muralla perimetral situada per sobre de la cinglera tanca la plataforma rocosa, es tracta d'una muralla alt-medieval que es conserva de forma molt desigual i s'ha perdut en la major part del seu traçat. Està feta de calcària irregular, de mida mitjana, unida amb abundant morter. A uns 300 m fora de la muralla romana es troba el barri medieval, a on destaquen la capella de Santa Maria i la necròpolis. Les sitges medievals, les restes d'habitatges ibers i medievals excavats a la roca entre altres estructures, i la zona d'excavacions, acaben de configurar aquest espai singular.</p> | 08145-1 | Muntanya d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. El Conjunt històric d'Olèrdola es troba afectat per tres BCINs diferents atorgats mitjançant les següents declaracions: R-I-55-0024. Ruïnes d'Olèrdola, declarades com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publ. a la Gaceta 4-6-31) i per decret 16-5-63 (publ. al BOE 1-6-1963). R-I-51-0426. Església de Sant Miquel, declarada com a MHA (Monument històric Artístic) per decret 3-6-1931 (publicat a la Gaceta 4-6-31). R-I-51-0012. Castell d'Olèrdola, en virtut del decret de castells , de 22.4.1949. Inclou el castell i la muralla romana.</p> | 41.3031316,1.7091148 | 391932 | 4573212 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55021-foto-08145-1-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Pre-romànic|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Els diferents elements que configuren el Conjunt estan protegits amb la màxima figura legal (BCIN), però no com a conjunt global sinó establint la següent divisió: Castell d'Olèrdola R-I-51-0012. Muralla d'Olèrdola R-I-55-0012. Ruïnes d'Olèrdola (inclou la cisterna, sitges, fons de cabanes i d'altres restes d'època ibero-romana i medieval) R-I-55-0024 (M-H-A). Església de Sant Miquel d'Olèrdola (inclou l'església, sepulcres antropomòrfics excavats a la roca, Pla dels Albats i fragments de paret corresponents a l'antiga capella de Santa Maria dels Albats (romànica, segle XI). R-I-51-0426. No obstant això, la fitxa de l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat només cita la referència R-I-51-0012. | 76|79|80|81|83|85|91|92|98 | 46 | 1.2 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 86899 | Cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mingo-2 | XIX-XX | <p>Cal Mingo és una masia construïda al segle XIX. És un edifici de planta rectangular al voltant del qual s'hi adossen diversos cossos annexes. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla ceràmic, excepte el portal que és d'arc escarser. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08145-325 | Camí de l'Altrabanda de Viladellops | 41.3035600,1.7402200 | 394537 | 4573221 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. S'utilitza per al turisme rural. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 81302 | Barraca del camí de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-caseta | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un marge al costat del camí que va a la Caseta. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, actualment en estat ruïnós. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba esfondrada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08145-160 | Al camí que va a la Caseta | 41.3038100,1.7488100 | 395257 | 4573239 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81302-20200612170044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81302-20200612170159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/81302-20200612170213.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55026 | Cisterna romana del conjunt monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-romana-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | I aC | <p>Es tracta d'un gran aljub tallat a la roca calcària i amb una capacitat per emmagatzemar fins a 350 metres cúbics d'aigua. Les seves mesures són 16,40 x 6,50 x 3,70 metres. A l'interior hi ha una escala, també tallada a la roca, surt de l'angle est i arriba fins a la base. Entorn del dipòsit es poden observar diversos tipus d'encaixos i retalls de la roca, testimonis d'una antiga coberta de fusta. A l'esquerra del dipòsit, continuant el camí central que puja des de la porta d'entrada, es troben els graons d'una escala que formarien part de l'antic camí i que acomplien la funció d'esmorteir la velocitat de l'aigua de pluja en arribar a la bassa de decantació. A ponent de la cisterna hi ha un espai de considerables dimensions en el qual, sobre la roca allisada (amb un fort pendent vers al nord), destaquen elements diversos tallats a la roca i possiblement relacionats amb les tasques de premsat: cubetes circulars (bases de les premses), encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, parets remuntades per murs de pedra i una escala d'obra.</p> | 08145-6 | A la muntanya d'Olèrdola, a la part baixa de la plataforma rocosa, prop de la cinglera de ponent. | <p>Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació, valorant l'excepcionalitat de l'emplaçament, amb una fàcil defensa i una situació privilegiada de domini respecte la plana. L'establiment militar s'ha de relacionar amb la necessitat de control d'un territori estratègic en la comunicació nord-sud de la costa mediterrània com és la Plana del Penedès. La cisterna recollia l'aigua de pluja de la part superior de la muntanya, que canalitzada a través de dos canals que la conduïen fins a una bassa de decantació situada davant de la cisterna. Aquesta bassa feia de filtre, quedant-hi dipositades pedres i fang i passant l'aigua neta, a través d'un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. </p> | 41.3034300,1.7087300 | 391901 | 4573246 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-foto-08145-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55026-6.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 83|80 | 47 | 1.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 86739 | Cucones de les Foses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucones-de-les-foses | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta de clots naturals que es formen a la roca i que han estat tradicionalment aprofitats per emmagatzemar l'aigua de la pluja. Tenen un notable interès ecològic atès que és un punt de cria d'amfibis.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08145-277 | Les Foses | 41.3037100,1.7256600 | 393318 | 4573256 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86739-20191031132317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86739-20200612101126.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55057 | Pedrera de la vessant de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-vessant-de-les-fosses | <p>Àrea que en el passat havia estat utilitzat per extreure la roca calcària. Hi ha diferents estructures relacionades amb la pedrera, en una zona que passa dels dos cent metres quadrats, tot i que és difícil determinar-lo exactament perquè la vegetació ocupa gran part de l'àrea, camuflant alguna de les seves parts. Hi ha una cabana de pedra seca de planta circular tapada en part per la vegetació. A la part superior de les parets retallades es pot observar una cisterna per recollir l'aigua de pluja. La boca d'accés està feta de maó. Una pedra amb un encaix per posar un altre a sobre devia servir de tapa. Les mides són 2 m de llarga x 1,10 m d'ampla, la profunditat és d'1,5 m. Una petita canalització que baixa de la part més alta servia per omplir el dipòsit o cisterna. Al voltant d'aquestes estructures s'observen gran quantitat de llocs on s'havia extret material calcari.</p> | 08145-37 | A la vessant que dona a la C-15, a l'àrea coneguda com les Foses | 41.3037500,1.7265900 | 393396 | 4573259 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55057-371.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55166 | Alzina del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-castell | Algunes de les branques són seques, molt probablement degut a episodis d'estrès hídric. | <p>Alzina situada a dins del recinte del jaciment arqueològic, a peu del camí. Avui forma part com element del jardí del complex arqueològic d'Olèrdola com element representatiu de la vegetació autòctona. El fet de ser de les alzines més belles del recinte li ofereix una certa distinció.</p> | 08145-146 | Recinte del Castell d'Olèrdola | 41.3035800,1.7093200 | 391950 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55166-20190807150221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55166-20190807150242.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Lluís Rius i Font ,Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 82883 | Albelló de l'Altrabanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-laltrabanda | XVIII-XX | L'estructura es troba en bon estat, tot i que coberta de vegetació. | <p>Construcció situada en una zona enclotada a l'extrem d'una vinya. És feta amb un mur de de pedra seca i presenta una obertura a la part central coberta amb volta rebaixada de maó pla, de certa fondària. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08145-169 | Al costat del camí que passa a ponent del barri de l'Altrabanda. | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.3038900,1.7371000 | 394276 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617120027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 82888 | Barraca del Bosc de cal Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-cal-mingo | XVIII-XX | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada darrera d'una nau abandonada prop de Cal Mingo. És una edificació aïllada de planta circular que es trobava construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. S'hi ha fet una intervenció per consolidar-ne l'estructura tot utilitzant ciment.</span></span></span></p> | 08145-174 | A l'est de Cal Mingo | 41.3039900,1.7425200 | 394730 | 4573266 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82888-20200617112747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82888-20200617112924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82888-20200617112814.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55052 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Font natural ubicada en un paratge ombrívol que tapa una petita balma natural excavada a la roca. L'aigua raja a través d'un broc de ferro que quasi toca a terra. L'àrea de la font és petita, però és interessant des del punt de vista natural, ja que hi ha arbres de vegetació de ribera que poden créixer gràcies a l'humitat que aporta la font.</p> | 08145-32 | 200 m al SE de la masia de Can Ximet | 41.3035700,1.7008000 | 391237 | 4573271 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55052-322.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 86835 | Adoberia del Conjunt Monumental d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/adoberia-del-conjunt-monumental-dolerdola | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. ALEGRET i VILARO, P. (1903). Monografia sobre la antiguitat de la ruinas de Sant Miquel d'Olèrdula, Vilafranca. BATISTA, R.; MOLIST, N.; ROVIRA, J. (1990). 'El Conjunt monumental d'Olèrdola: les darreres campanyes d'excavacions (1983-1989)', a Tribuna d'Arqueologia, 1989.1990, Barcelona. BARRAL i ALTEX, X. (1981). L'art preromànic a Catalunya s. IX-X, Edicions 62, Barcelona. BONNASSIE, P (1979-81). Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols., Edicions 62, Barcelona. FREIXAS I MIRET (1893). Monografía sobre Sant Miquel d'Olérdula, Tipolitografia de Lluis Tasso, Barcelona. C.P.R (1995). Corpus de Pintures Rupestres, vol III. Fasc. 3: 'Cova de Segarrulls'; Fasc. 4: ' Abric de Can Castellví', Fasc. 5: 'Abric de Can Ximet', Generalitat de Catalunya, Barcelona. JUNYENT, E (1980). L'arquitectura religiosa abans del romànic, Editorial Curial i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. MILA I FONTANALS (1855). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. II, Barcelona. MILA I FONTANALS (1869). 'Apuntes Históricos sobre Olérdula', a Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. III, Barcelona. MILA I FONTANALS, M. (1880). Olérdula. Apéndice. Memoria impresa en el tomo II, Imprenta de Jaime Jepús, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1996). 'Les necròpolis altmedievals d'Olèrdola', a Miscel·lania Arqueològica (1996-1997). Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona. MOLIST i CAPELLA, N. (1999). Olèrdola. Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Edicions El Mèdol, Tarragona. MUNTANER, IGNASI Mª (1995). El terme d'Olèrdola en el segle X. Segons el document de dotació de l'església de Sant Miquel, Institut d'Estudis Penedesencs, vol. 91 -Estudis i Documents VIII-, Vilanova i la Geltrú. PUIG I CADAFALCH, J.; FALGUERA, A. de; GODAY, J. (1909). L'arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona (3 vols. en 4 toms), I.E.C. 1909-1918. Reprint., Barcelona, 1983. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. SALRACH, J.M. (1935). 'El procés de feudalització. Segles III-XII', Història de Catalunya, vol. II, dirigida per P. Vilar, Edicions 62, Barcelona.</p> | -III | <p>Al costat esquerre de l'entrada del recinte murallat del Conjunt Monumental d'Olèrdola s'hi va localitzar una adoberia. Es tracta de la única adoberia ibèrica que s'ha documentat, que inclou una sèrie de dipòsits d'aigua i canalitzacions on es posaven en remull i s'esbandien els materials.</p> | 08145-302 | Conjunt Monumental d'Olèrdola | <p>Els primers pobladors d'Olèrdola, per ara documentats, arribaren a la muntanya a l'edat del bronze (1800-800 aC). De la presència humana en aquest període se'n té constància gràcies a escasses restes materials (vasos de ceràmica i eines de sílex). Fins a l'inici de l'edat del ferro (s. VIII-VII aC), no va haver a Olèrdola un hàbitat estable i amb una incipient organització protourbana. En aquest moment es bastí la primera muralla, en el mateix indret on es succeiran les muralles posteriors. El poblat degué ocupar la part baixa de la plataforma, proper a la muralla. Entre els segles V/IV i I aC, el poble iber dels cessetans converteix la plataforma rocosa d'Olèrdola en un oppidum (poble emmurallat) amb una extensió considerable i nombrosos habitants. La reutilització de les estructures indicaria una continuïtat del poblat de l'inici del ferro, punt que no ha estat confirmat arqueològicament. D'aquest oppidum es desconeixen les traces generals de la seva forma protourbana, tot i així ha estat possible documentar algunes cases i carrers. Entre la fi del segle II i els inicis del segle I aC, els romans elegiren la muntanya d'Olèrdola per aixecar-hi una fortificació militar. El campament romà fou abandonat durant la segona meitat del segle I aC. L'empremta romana ha quedat en les edificacions de la muralla, la torre talaia i la cisterna. Després dels romans, Olèrdola no torna a desenvolupar un paper destacat a la història fins al segle X, quan el comte de Barcelona, Sunyer (911-950), impulsa la construcció d'un castell i una església entorn de l'any 929. Olèrdola restà des d'aquest moment sota el domini de la casa comtal de Barcelona, vinculació trencada únicament durant el període de revolta feudal a mitjan segle XI. Quan Sunyer funda el castrum Olerdula, la funció del nou establiment ve marcada per la defensa, organització i control del territori fronterer. Entorn de l'any 985, Olèrdola podria haver estat arrasada per la ràtzia d'al-Mansur. Segons alguns historiadors, la ciutat fou una de les principals de Catalunya en aquest període. Mir Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola (entre 1041 i 1059), aquest noble destaca com a figura dirigent i emblemàtica de la revolta feudal contra els comtes catalans, valedors de l'ordre prefeudal. La revolta feudal finalitzà l'any 1059, en reconèixer Mir Geribert els drets del comtat sobre el vilatge. La incursió almoràvit d'inicis del segle XII (probablement l'any 1103) afectà especialment a Olèrdola. Amb la creixent importància del nucli de Vilafranca i l'avanç de les fronteres cristianes vers al sud, Olèrdola va esdevenir una possessió secundària, perdent la seva importància estratègica i, poc a poc, es va anar despoblant. L'abandó de la ciutat es pot situar entre els segles XII i XIII. Després d'aquest moment, la muntanya d'Olèrdola és ocasionalment ocupada per guarnicions militars o civils en períodes conflictius, com durant la Guerra Civil del segle XV, la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya d'inicis del segle XVIII o durant la Guerra del Francès a l'inici del segle XIX, que aprofitaren les ben conservades muralles. </p> | 41.3038300,1.7093800 | 391956 | 4573289 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86835-20200709164806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86835-20200709164801.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2021-02-17 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.