Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55072 | Roure de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-viladellops | <p>Es tracta d'un exemplar de roure de fulla gran, Quércus pétraea, o d'un híbrid entre aquest i un altre espècie de la mateixa família. Arbre d'uns 25-30 metres d'alçada. La capçada és d'un verd intens i els branquillons sense pèls. Les fulles són sense pèls, el limbe d'uns 8 a 12 cm de llargada està lobulat amb els extrems arrodonits i entrants mitjanament profunds. El brancatge és robust i angulós. Aquesta espècie pot viure fins a un mil·lenni.</p> | 08145-52 | Al camí que va des de Viladellops a les cases de 'l'Altrabanda' i la Font de Viladellops | 41.3046500,1.7378800 | 394343 | 4573345 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-520.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55072-521.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55073 | Villa Concha | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concha | És molt possible que el jaciment estigui destruït per l'expansió urbanística. | <p>Villa Concha és el nom de l'edifici de caràcter eclèctic que es situa al costat del solar on Pere Giró va trobar unes restes arqueològiques l'any 1950. Les troballes arqueològiques documentades són força escadusseres i es localitzaren en el que en aquell moment eren horts propietat de la citada casa. Avui dia aquest espai ha estat absorbit per l'expansió urbana. L'inventari de restes arqueològiques es redueix a dues monedes romanes de Constantí i alguns fragments de dolium i àmfora.</p> | 08145-53 | Carrer llarg - cantonada c. Antoni Gaudí, davant la Rambla | 41.3244075,1.6905286 | 390412 | 4575598 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55073-53.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55074 | Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cova | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | <p>Ubicada en la zona humida del Fondal de Viladellops, l'aigua s'infiltra a través del sòl per anar a sortir al 'sostre' d'una cova natural que es converteix d'aquesta manera en una font. Resulta interessant per aquest fet, ja que raja directament de la terra, sense broc i per diferents punts. Això suposa l'aparició de la vegetació típica de degotalls calcaris. No raja sempre, els anys poc plujosos, la font s'asseca a l'estiu.</p> | 08145-54 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge esquerra | 41.3026425,1.7376746 | 394322 | 4573122 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55074-541.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Viladellops 447-7-2 (279-130). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: març 2000. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55075 | Font de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-1 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | La majòlica està feta malbé i la font està parcialment coberta de vegetació. | <p>Aquesta font brolla d'una paret feta d'obra amb la part superior arrodonida i dos parets laterals que van de més a menys alçada. Adossats a aquestes dues parets hi ha uns bancs de pedra per seure. Una rajola ceràmica amb la figura de Sant Joan Baptista i Crist té escrit el nom de la font.</p> | 08145-55 | A pocs metres al S de les cases de'l'Altrabanda', seguint el mateix camí al marge dret | <p>La font de Sant Joan i l'aplec dels habitants de Viladellops que al voltant d'ella s'hi feia era un costum destacable d'aquest nucli d'Olèrdola. Hi ha fotografies de la font dels anys 40 que així ho confirmen. En elles s'aprecia la font lliure de vegetació que la tapi i amb una construcció al seu costat.</p> | 41.3018600,1.7381000 | 394357 | 4573035 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55075-551.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 55076 | Fondal de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondal-de-viladellops | <p>El fondal de Viladellops té vàries raons per ser destacat com a tal. En primer lloc és un àrea d'interès natural, ja que el fet que sigui el lloc on van a parar les aigües de manera natural, fa que sigui un reducte on es poden veure espècies vegetals típiques de bosc de ribera, algunes d'elles força desenvolupades. Per la mateixa raó, apareixen fonts naturals i el Torrent de les Jonqueres discorre en algun moment del seu traçat (a l'est) entre una topografia abrupta que l'obliga a circular dibuixant meandres de gran bellesa. Trobem també al Fondal coves naturals excavades en la roca calcària que han estat ocupades per l'home des de la prehistòria. Tot això està concentrat en una extensió de terreny (el Fondal) que no és massa extensa.</p> | 08145-56 | Localitzat al S de Viladellops. Marca la línia de pendent de les aigües que van a parar al Torrent | 41.3015000,1.7384200 | 394383 | 4572995 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55076-20191029103829.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55077 | Casa de Francesc Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesc-tort | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Edifici d'estil modernista construït al nucli de Moja durant el primer terç del segle XX. És una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la seva façana destaquen les finestres escalonades i el balcó central. La ceràmica vidrada verda apareix decorant les finestres petites rodones de la part superior, a manera de mènsules al costat de les finestres grans i com a elements geomètrics emmarcats en maó. </p> | 08145-57 | C. Sant Jaume, 5, Moja | 41.3257506,1.6911054 | 390463 | 4575746 | 1920 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55077-571.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com Cal Barber. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55078 | Les Carreteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carreteres | <p>Zona de bosc i matollar devastada per un incendi forestal. Es localitza en un promontori que s'aixeca en una àrea de terreny abrupte, amb zona de conreu vitícola a les vessants. Hi ha dos sectors diferenciats separats entre si uns 150 m. Les primeres prospeccions en aquesta àrea donaren com a fruit la troballa de material arqueològic divers, sobretot ceràmica ibèrica. A l'actualitat encara es poden veure acumulacions de pedres i fragment ceràmics en abundància. En general, els materials localitzats ens situen el jaciment en algun moment del període Ibèric Ple, a partir del segle IV a.C. o inclús del III a.C., finalitzant-se l'hàbitat de la zona a principis de l'Ibèric Final (abans del segle II a.C).</p> | 08145-58 | A poc més d'1 km a l'est de Viladellops | 41.3054800,1.7517500 | 395505 | 4573421 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55078-581.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Les primeres prospeccions d'aquest jaciment les va fer el 'Grup arqueològic' de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú. Els materials localitzats foren donats l'any 1990 per en Xavier Virella al Museu de Vilafranca. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55079 | Torre de l'aigua de Viladellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-laigua-de-viladellops | <p>Torre circular de 7 m de diàmetre i 8 m d'alçada. El parament és de pedra irregular. Les quatre portes obertes presenten arcs de mig punt fets amb maons. A la part superior, la cisterna de maó està arrebossada amb ciment. Una pilastra central amb quatre pilars adossats sustenten el pes de la torre. A la part inferior de la pilastra hi ha una plataforma a manera de taula. Sobre els pilars es recolzen unes bigues de ferro que creuen la torre radialment i aguanten la cisterna. El sostre de la torre, es a dir, el sòl de la cisterna està fabricat en maó i s'aprecien perdues d'aigua. Actualment encara fa l'us per la que va ser construïda.</p> | 08145-59 | Al N del nucli de Viladellops, al camí de Viladellops. Punt 6 Ruta del Vi. | 41.3089602,1.7369518 | 394272 | 4573825 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55079-591.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55080 | Camí de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-penyafel | Molt difícil de precisar, ja que no hem pogut trobar indicis arqueològics. | <p>Petita elevació ocupada per bosc de pi i matollar envoltada per camps de conreu vitícola al costat oest del camí de Penyafel. També hi ha una petita part de vinya a la banda est, en una àrea de planície al sud de Moja. Actualment no es veu cap mena de material arqueològic en superfície. El jaciment fou localitzat per en Pere Giró Romeu l'any 1932 a partir de la troballa de diferents fragments de ceràmica ibèrica.</p> | 08145-60 | A uns 400 m al S del poble de Moja | 41.3157600,1.6865800 | 390067 | 4574642 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55080-601.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55081 | Mirador del Saldonar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-saldonar | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i l'entorn és ple de deixalles. | <p>Aquesta construcció de mides reduïdes es troba ubicada en un punt des d'on hi ha una gran panoràmica d'Olèrdola i del Penedès. Feta d'obra moderna la seva planta és quadrada, s'obre als quatre costats amb sengles pòrtics d'arc de mig punt. Les baranes estan fetes amb maons i els passamans de rajola vidrada. Està cobert amb una una cúpula semiesfèrica. Unes escales amb dos graons serveixen per accedir a l'interior.</p> | 08145-61 | Al camí del Cau dels Boixos | 41.3131522,1.7294769 | 393654 | 4574299 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55081-611.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55082 | Barraca de la carretera de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-carretera-de-vilafranca | <p>Barraca de pedra seca construïda segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Els blocs de pedra són irregulars, però destaquen per estar molt ben escairats. És de planta circular, amb unes dimensions que destaquen pel que acostumen a ser aquestes construccions: 3,90 m de diàmetre i 3,20 m d'alçada. La factura de la barraca és impecable.</p> | 08145-62 | Al costat del pàrquing del Conjunt Monumental d'Olèrdola. | <p>La barraca va ser traslladada a l'entorn del Conjunt Monumental en motiu de les obres de la carretera C-15.</p> | 41.3043285,1.7108156 | 392077 | 4573343 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-foto-08145-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-62.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55082-621.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55083 | Sindicat Agrícola de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Edifici de tipus industrial, compost de dues naus, una longitudinal i l'altra transversal, separades per atris de totxo. La façana presenta un portal d'arc escarser amb una cornisa en gradació a sobre, damunt de la qual hi ha un gran plafó ceràmic on s'hi llegeix 'Sindicat Agrícola de Moja'. La part superior està definida per set obertures verticals en gradació, sobre les quals hi ha un altre plafó ceràmic on hi consta l'any '1921'. La façana del cos transversal té la mateixa composició que el longitudinal. A l'interior, la coberta està sostinguda per encavallades de fusta. Al soterrani destaquen els arcs parabòlics. El tractament exterior dels murs és arrebossa, amb un sòcol de pedra.</p> | 08145-63 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3240800,1.6940600 | 390707 | 4575557 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55083-631.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Cèsar Martinell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55084 | Premsa hidràulica del Sindicat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-hidraulica-del-sindicat-de-moja | XX | La seva ubicació a l'intempèrie no n'afavoreix la conservació. | <p>Màquina utilitzada per extreure el most del raïm, concretament de la brisa. Està fabricada en ferro, exceptuant la gàbia que és de fusta. El plat de premsa és una vagoneta que es posava i es treia desplaçant-se sobre dos rails. El mecanisme de premsat està basat en l'aplicació del principi de Pascal. El líquid actua com a mitjà de transmissió mecànica. Consisteix essencialment en dos cilindres, un estret i un altre ample que es comuniquen entre si, dotats dels seus respectius èmbols. La idea és que qualsevol força aplicada sobre el pistó estret es manifesta multiplicada en l'ample. Uns contrapesos exteriors servien per tornar la màquina al seu estat original abans de la premsada. Aquesta premsa està dotada d'un manòmetre per mesurar la pressió exercida.</p> | 08145-64 | A l'est de Moja, al costat de la Carrerada | 41.3238656,1.6942052 | 390719 | 4575533 | 1921 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55085 | Forn de calç de cal Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-marc | XIX-XX | S'hi ha fet una intervenció poc respectuosa amb les característiques de la construcció. | <p>Es tracta d'una estructura de planta circular en part excavada al terra. La paret exterior està feta amb blocs de pedra de mides irregulars. Per l'interior les fileres de maons lligades amb morter de calç cobreixen les pedres. El forn té una estructura esfèrica i per tant la part més ampla es troba a mitja alçada. El fons és pla i el diàmetre és de 4,1 m. Al costat de la porta d'1,5 m destaca una construcció també de pedra de planta quadrada (2m x 2 m) semiderruïda, que possiblement tingués com a funció ser la carbonera. La part superior del forn s'ha tapat amb una estructura octogonal amb murs de formigó i ceràmica, amb una esfera amb culs d'ampolla que la cobreix; intervenció que desvirtura notablement la construcció.</p> | 08145-65 | Al camí de la Penya del Papiol, al SE (pocs metres) de la masia de Can Marc | 41.3244770,1.7481505 | 395234 | 4575534 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55085-654.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | La darrera intervenció que s'hi ha fet ha estat per adaptar-la com a espai de culte, tot incorporant elements i materials per aquest propòsit. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55086 | Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-0 | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Queda tallada per carreteres i en algun tram està coberta de vegetació. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i Garraf, anava des de Vilanova a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La carrerada procedent de la comarca veïna del Garraf, entra a Olèrdola enfilant-se de dret cap al turó de les Tres Partions, on ateny la pista carenera que deixa a l'esquerra el Puig de l'Àliga. En arribar a la urbanització de Daltmar, la carrerada trenca recte avall cap a la urbanització i la casa de la Cogullada i, des d'allà, per una pista amb fites a les vores, baixa fins a la carretera que va des de Vilanova a Vilafranca. La pujada al turó del Xim és dificultosa perquè la carretera va tallar el camí, es fa difícil per la molta vegetació que l'ha embrossat tot. Després de travessar la carretera de Viladellops, la carrerada puja just pel marge dret de la pedrera, a tocar del gran esboranc i, pel carener, fins a la Penya del Papiol. La pista davalla, per Can Marc, fins a la carretera que ve de Sant Pere de Ribes. La carrerada segueix un tros de la carretera, en direcció a Sant Pere Molanta, fins a trobar la cruïlla de l'Arboçar i llavors s'enfila pel llom, enmig la vegetació que ha esborrat absolutament el camí per entrar en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues.</p> | 08145-66 | Entra pel SE i surt pel NW del municipi | 41.3225580,1.7458693 | 395041 | 4575324 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55086-661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55086-66_1.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55087 | Bosc de can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-trabal | Tot i que es troben algunes taques en bon estat, el seu territori potencial està ocupat pels sòls agrícoles o afectat en major o menor mesura per l'explotació forestal. | <p>Al S de la Penya del Papiol hi ha una zona ocupada per vàries hectàrees de màquia formada per una densa massa arbustiva on hi abunden el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus) i algunes lianes dels alzinars com l'esparreguera (Asparagus acutifolius), l'arítjol (Smilax aspera) o la vidiella (Clematis flammula), hi destaquen la presència del margalló (Chamaerops humilis), l'arçot (Rhamnus licyoides), i l'olivera silvestre o ullastre (Olea europaea var. Sylvestris). La màquia va acompanyada d'un estrat arbori de pi blanc (Pinus halepensis) i/o garrofer (Ceratonia siliqua). Aquesta zona és de les poques d'Olèrdola que no s'ha vist afectades en els últims anys per algun incendi forestal.</p> | 08145-67 | Al SW del municipi | 41.3163800,1.7500900 | 395384 | 4574633 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El Margalló (Chamaerops humilis) està protegit per l'ordre del 5-11-84 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. Això afavoreix la protecció legal d'aquesta comunitat vegetal que resulta d'alt interès ecològic, ja que les espècies que en formen part rebroten després dels incendis i això permet una recuperació ràpida de la coberta vegetal després de patir una pertorbació. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55088 | Fons d'imatges de l'Arxiu Comarcal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-comarcal | <p>Segons l'encarregat de l'arxiu històric comarcal de Vilafranca, a l'arxiu d'imatge i so hi ha un centenar de fotografies de Sant Miquel d'Olèrdola (conjunt històric) i Moja. La majoria d'elles són del segle XX. Pel que fa a imatges de pel·lícula o vídeo, hi ha diversos talls i seqüències, entre elles el dia de la inauguració del Conjunt històric d'Olèrdola, 1973 -dia de la província-. També hi ha el vídeo que recull l'incendi de la fàbrica Deyco, on va morir el que aleshores era alcalde del municipi, Rossend Muntané (1991).</p> | 08145-68 | Arxiu històric comarcal de l'Alt Penedès. Av.Europa, 6 08720 Vilafranca del Penedès | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | En el moment de realitzar aquest treball s'està procedint al trasllat de la seu de l'arxiu històric comarcal a un nou emplaçament al barri de la Girada, raó per la qual no s'ha pogut accedir als llistat ni als materials originals concrets. És important ressaltar, que la informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la informació verbal aportada per l'encarregat de l'arxiu. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55089 | Cova de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-bertranet | <p>La cavitat està localitzada a la vessant E de la Serra del Bertran . La cova / balma 4,40 m d'amplada en la seva entrada i té una profunditat de 4 a 5 m. Està orientada a l'est i en la paret nord hi ha un sector en forma de banyera (1,60 m d'amplada x 0,80 m de fondària). En la banda sud hi ha un sector molt arrasarat que fa d'aixopluc a pobres, rodamons, etc. (el terra és ple de llaunes, matalassos, restes de foc actuals, etc.) L'única referència arqueològica data de l'any 1938 i està documentada als quaderns de camp de Pere Giró. Únicament hi ha una referència a la troballa superficial de sílex (un fragment de sílex vermell que es va perdre entre la bardissa). També es destacava en aquest diari i es pot constatar a l'actualitat la potencialitat del jaciment, on hi ha sectors amb una clara potència sedimentària. L'entorn de la cova està absolutament atapeït per la vegetació natural, la qual cosa dificulta enormement qualsevol prospecció.</p> | 08145-69 | Al costat de la carretera BV-2415 i de la riera, poc després del km 3 | 41.3332100,1.7533200 | 395681 | 4576497 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Arboçar de Dalt 447-7-1 (279-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55090 | Cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bertranet | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de planta basilical de planta baixa, pis i golfes. Hi ha balcons al primer pis. A la cantonada hi ha un torrelló adossat de planta poligonal. A l'altra banda té adossat una galeria d'arcades de mig punt, construïda el 1824. La masia està tancada per un baluard.</p> | 08145-70 | Al costat de la carretera BV-2415, a uns 500 m al S de la cruïlla amb la de l'Arboçar BV-2416 | 41.3288196,1.7550884 | 395822 | 4576008 | 1719 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55090-foto-08145-70-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55091 | Barraca de la pedrera de cal Bertranet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera-de-cal-bertranet | XX | <p>Barraca de planta circular situada en una pedrera. La porta d'accés és amb llinda de pedra ben treballada, amb la inscripció '1903'. Està aixecada en pedra seca amb una tècnica molt depurada (segurament va ser feta pels mateixos obrers que van treballar a la pedrera), segons la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). </p> | 08145-71 | Al promontori que hi ha al S de la indústria ceràmica Sogas SA. Al límit E del municipi | 41.3357242,1.7524082 | 395609 | 4576777 | 1903 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030104957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55091-20191030105046.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55093 | Vinya del Ticó/ Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-tico-can-torres | Les sitges seccionades del marge estan en procés d'erosió i el material que contenen es va disgregant progressivament. | <p>Al marge d'un camí que mena a una barraca de vinya moderna, entre un àrea de conreus de vinyes, apareix gran quantitat de material arqueològic en superfície. S'observen perfectament les sitges seccionades amb restes d'àmfora ibèrica i itàlica, com a materials més destacats. Pels voltants es troben materials dispersos de ceràmica ibèrica a torn.</p> | 08145-73 | A 125 m al SE del barri de Can Torres (Sant Pere de Molanta) | <p>El maig de 1987 el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar una excavació d'urgència, la qual va ser dirigida per Josep Mestres Mercadé. En eixamplar-se el camí en l'àrea de conreus aparegué una estructura seccionada en unes 3/4 parts. Es tractava d'una sitja que tenia forma ovoide amb un fons lleugerament còncau. El diàmetre màxim aproximat era d'uns 1,5 m i feia 0,9 m d'alçada. S'identificaren els següents nivells de reompliment: 1.- Terra marronosa clara amb calç. 2.- Estrat inclinat vers l'est amb abocament ceràmic. 3.- Nivell pla amb abocament ceràmic. 4.- Nivell més potent, mateix sediment. Restes de pedres i ceràmica. 5.- Nivell de base, amb terra argilosa alterada per foc. Pel que fa als materials, es va documentar: àmfora ibèrica (element més abundant), àmfora itàlica i un fragment de grisa monocroma (emporitana), aquest darrer a la base de la sitja. El Museu de Vilafranca conserva alguns elements materials recuperats en aquesta àrea.</p> | 41.3352800,1.7427500 | 394800 | 4576740 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55093-73.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-04-30 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55094 | Riera de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-marcal | En alguns trams s'observen molts residus urbans, abocaments de llots i runes. Les aigües no són netes i desprenen males olors. | <p>En els marges dels cursos fluvials de la riera de Sant Marçal o torrent de la Fontallada, s'hi troben una sèrie de comunitats vegetals i espècies que només es donen a les seves lleres (àlbers,oms, alzines,etc). Aquest fet converteix aquests cursos fluvials en una zona de gran importància ecològica i paisatgística. Algunes d'aquestes comunitats vegetals són els refugis naturals d'algunes espècies de la fauna local. </p> | 08145-74 | NE del municipi | 41.3341667,1.7447169 | 394963 | 4576614 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-05-15 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a torrent de la Fontallada. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55095 | Can Torres / L'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-lolivera | <p>GIRÓ I ROMEU, P. (1953-1956). Quaderns de camp. Vol. 4, 16 i 25 d'octubre de 1955. Inèdit.</p> | Destruït. | <p>Àrea ocupada bàsicament per vinya i per la casa coneguda amb el nom de Can Torres de la Fontallada. Segons consta a la Carta Arqueològica, 'Actualment, s'ha perdut el topònim 'L'Olivera', que referenciava la partida de terra on es localitzaren les restes. Per aquest motiu, no s'ha pogut identificar amb precisió el terreny de les troballes'.</p> | 08145-75 | Explotació agropecuària al voltant de la masia de Can Torres de la Fontallada. | <p>L'any 1955 es localitzaren les restes d'una sepultura, la qual fou excavada en la part no afectada per les remocions agrícoles, per Pere Giró. Es documentaren: una llosa semiquadrada, irregular, de 1,30 m x 1,02 m x 0,10 m; pedres 'enderrocades', segurament suports laterals de la llosa de la coberta; fragments de ceràmica a mà, de cocció oxidant i reductora, dels que destaquen un fragment de nansa i un fragment informe de molta gruixària decorat amb cordons digitats horitzontals - verticals. No aparegueren restes humanes. El fons de la sepultura reposava directament sobre el substrat natural.</p> | 41.3365710,1.7401565 | 394585 | 4576886 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55095-75.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 79 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55096 | Can Torres de la Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-de-la-font-tallada | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | <p>Masia de tipus basilical amb diferents annexes que arranquen de la façana principal, formant una figura poligonal que es tanca i deixa com a punt central un pati interior. Un dels cossos adossat té una galeria d'arcades.</p> | 08145-76 | A pocs metres al SW del barri de Can Torres | <p>El lloc ocupat per l'actual masia, centrava l'antiga quadra de la Font Tallada, esmentada ja en un document de l'any 1001. Està situada prop de les ruïnes del castell de la Barquera.</p> | 41.3369500,1.7414300 | 394692 | 4576927 | 1742 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55096-foto-08145-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55097 | El Castellot de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-de-la-barquera | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Restes d'una fortificació situades dalt d'un monticle conegut com la Serra del Castellot. Es troba totalment arruïnat, en resten només alguns fragments de mur molt deteriorats. El promontori sobre el que es troba assentat va quedar arrasat fa uns anys per un incendi forestal. Per les restes conservades, es reconeix la planta rectangular de la construcció. Al costat de ponent hi havia una torre de planta circular, de la qual avui dia no es veu res. Per les seves característiques podria tractar-se d'una fortificació dels segles XI o XII.</p> | 08145-77 | Al S del barri de Can Torres i de la Riera de Sant Marçal i al N de la Penya del Papiol | <p>Aquesta fortalesa podria correspondre a la torre que s'aixecava dins l'antiga quadra de Fontallada. La torre és documentada l'any 1001, quan Lunes i la seva esposa permutaren amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou situat al lloc anomenat Fontallada, en el qual hi havia una torre, per unes torres properes a Santa Digna. La quadra de Fontallada va pertànyer a Santes Creus, segurament des del segle XII. </p> | 41.3327957,1.7382002 | 394415 | 4576470 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-77.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55097-771.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55098 | Església de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-molanta | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Edifici de tres naus amb capçalera rectangular. La façana és d'estil barroc popular, amb el portal allindat i coronament ondulat. Enmig de la façana hi ha un ull de bou. El campanar, bastit sobre la nau lateral dreta, és de planta quadrada i coberta de pavelló. A l'interior, la volta de la nau central és de canó i les de les naus laterals d'aresta.</p> | 08145-78 | A la barriada de Cal Sadurní, al costat del Camp de futbol | <p>El lloc del Palau Molanta s'esmenta l'any 965 en el testament del comte Mir, el qual es deixà a l'església de Barcelona. Se suposa que l'església és la que s'esmenta en la dotació de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 992. A l'església de Sant Pere Molanta, als confins d'Olèrdola, s'hi realitzà el 1010 el testament sagramental d'Aldabert, fill del vescomte Guitard de Barcelona i senyor de Moja i del castell d'Albinyana. La quadra de Sant de Pere Molanta fou donada el 1229 a l'abat del monestir de Santes Creus. En el fogatjament del 1376, l'abat del monestir tenia al lloc esmentat 10 focs. L'antiga església del lloc, que havia sofert moltes modificacions a través dels anys, fou enderrocada abans del 1774, i al mateix lloc s'hi construí l'actual església parroquial.</p> | 41.3418440,1.7439906 | 394914 | 4577467 | 1774 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55098-781.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55099 | Necròpolis de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-pere-molanta | X-XII | El jaciment està destruït en la seva totalitat. | <p>Sarcògag 1: Cos de pedra calcària de planta rectangular buidat interiorment en forma antropomorfa. Les seves mesures màximes són: 2,6 m de llargada x 0,60 m d'amplada x 0,42 d'alçada. Té una llosa de coberta (trencada en dues meitats) de mides 1,44 m x 0,68 m x 0,12. Aquesta llosa té uns rebaixos als extrems i part dels lateral, d'encaix. L'extrem inferior del sarcòfag és trencat. El sarcòfag 2 està buidat en forma de banyera, de planta rectangular i també de pedra calcària. Les seves mesures són: 2,35 m de llargada x 0,80 m d'amplada x 0,43 d'alçada. Els extrems del sarcòfag estan malmesos. Té una llosa de coberta trencada, el fragment té unes dimensions de 1,20 m x 0,75 m.</p> | 08145-79 | Al costat de la façana meridional de l'església de Sant Pere Molanta (barri de Cal Sadurní). | <p>L'any 1966, amb motiu d'unes obres realitzades en el recinte del costat de l'església, es localitzaren els dos sarcòfags descrits i abundants restes humanes. L'excavació d'un d'ells (a càrrec del Sr. Pere Sadurní) proporcionà restes de varis inhumats (diferents cranis). Es creu que és una necròpolis medieval, la qual hauria perdurat com a cementiri fins l'època moderna (en aquest sentit cal remarcar la reutilització d'un dels sarcòfags com a ossari). Per la tipologia dels sarcòfags els sarcòfags es poden datar entre els segles X i XII.</p> | 41.3420775,1.7439852 | 394915 | 4577493 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-foto-08145-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55099-791.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada accessible | Altres | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Actualment, els sarcòfags i les corresponents lloses de coberta es conserven en la Placeta del Padró, a l'aire lliure. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55100 | Vil·la Maimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-maimona | <p>SADURNÍ, P. (1985). Ca l'Adelaida. Font- Tallada n. 126, agost. Sant Pere Molanta (Olèrdola)</p> | III-I aC | No hi ha constància que s'hagi excavat mai, però el fet que es trobi en una zona de conreus i el material que aflora en superficie són indicatius que segurament el jaciment ha estat malmès degut a les tasques agrícoles al llarg de la història. | <p>És un sector explotat agrícolament. Les restes materials superficials que encara es troben avui dia determinen la presència d'una probable vil·la romana. Els materials recollits són molt característics: fragments de tègula (gran quantitat), fragments d'ímbrex, fragments de bases i vores de dòlia (de gran capacitat), un fragment de coll d'àmfora romana, alguns bocins de ceràmica ibèrica.</p> | 08145-80 | A tocar del casc urbà, al S de Sant Pere Molanta | <p>El volum 4 dels quaderns de camp d'en Pere Giró (1953 -56, 15 de gener de 1956), (inèdit). Només s'esmenten 'troballes romanes' i 'troballa de sepultures', sense cap més matís.</p> | 41.3464900,1.7388400 | 394491 | 4577989 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55100-80.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com el Sarral. Aquest material està ubicat al Museu de Vilafranca i a la Col·lecció particular del senyor Pere Sadurní (Cal Sadurní / Sant Pere Molanta). Aquest últim, com a propietari de l'àrea conreada que afecta al jaciment, ha anat recollint diverses restes materials que han aflorat durant els treballs agrícoles que s'han efectuat des dels anys 50. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||
| 55101 | Barri del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Nucli petit format per vàries masies de planta basilical. Algunes d'elles daten del segle XVIII i estan plenes de detalls arquitectònics i artístics molt destacats, com uns capitells que podrien ser d'èpoques molt més antigues o simbols, escuts i dates motllurats sobre les dovelles dels arcs d'entrada a les cases. Alguna de les cases inclòs té adossada una petita capella. Per tots aquests motius, aquestes construccions tenen un valor important en conjunt.</p> | 08145-81 | Al N de Sant Pere Molanta | 41.3529077,1.7396152 | 394566 | 4578701 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-81.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55101-811.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55102 | Cal Torrents de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-de-ferran | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia de planta basilical construida amb carreus de pedra tallada, grans i regulars. Balcons al primer pis i portal adovellat. Baluard, jardí i dependències agrícoles.</p> | 08145-82 | Barriada de Ferran, Sant Pere Molanta | 41.3532143,1.7394548 | 394553 | 4578734 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-82.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55102-820.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | . Es creu que els carreus d'aquesta edificació provenen d'una edifició romana, una torre coneguda com 'modla Torrota'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55103 | La Torrota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-0 | <p>ALMAGRO BASCH, M. SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS ROCA, J (1945). Carta Arqueológica de españa. Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Instituto Diego Velázquez. ALVAREZ, L. (1883). 'El Panadés en la época romana', El Labriego, Vilafranca del Penedès, any VIII, n. 17, 16/9/1883. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GIRÓ ROMEU, P. (1950). 'Identificación de algunas vías romanas en el Penedès'. Dins Actas y Comunicaciones de la primera asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d'Òdena. Martorell. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | Els carreus conservats es troben en bon estat general. L'edifici romà no ha estat localitzat. | <p>L'indret que hom anomena 'la Torrota' és un terreny de conreu de situació imprecisa, al N de la carretera N-340, coincidint aproximadament a 1 km en línia recta a partir del barri de Ferran, on segons P. Giró (seguint fonts orals) es documenta l'emplaçament d'una torre romana probablement de planta circular. El seu estat ruïnós fou aprofitat pel propietari de Can Torrents (en una data incerta), el qual l'acabà d'enderrocar i n'aprofità els carreus per a la construcció de l'actual masia. Hom destaca el característic aparell romà (opus quadratum, carreus paral·lepípedes) de la façana posterior de l'esmentat edifici, de totes maneres força desdibuixat per arrebossats i remodelacions modernes, que han uniformitzat l'obra en conjunt.</p> | 08145-83 | No localitzat l'emplaçament original | <p>Pel que fa a la funcionalitat de la torre romana, els diferents autors han polemitzat sobre si es tracta d'un monument sepulcral o bé una torre talaia.</p> | 41.3534400,1.7387400 | 394494 | 4578761 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55103-83.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El jaciment també es coneix com Can Torrents o Caseriu de Ferran. Davant la imprecisió de les referències i la dificultat per a la localització de l'indret on s'emplaçava l'esmentada torre, hem cregut oportú documentar no només el terreny al·ludit com a jaciment sinó les que es suposen que són les restes de l'edifici en qüestió (actual Masia de Cal Torrents). | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||
| 55104 | Jaciment de la font de l'Ametlló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-lametllo | <p>GRIVÉ, M. (1930). Una sitja. Quaderns mensuals d'Acció. Vol. II. Vilafranca del Penedès</p> | Les restes es troben enrunades i/o cobertes de vegetació. | <p>L'àrea de les troballes es localitza entorn de la Font de l'Ametlló, concretament a la banda sud de la surgència. En aquest conjunt arqueològic s'han identificat diversos elements i estructures des de l'any 1930: Una sitja fou localitzada i excavada per M. Grivé, el qual publicà els resultats dels treballs el gener de 1930. Estava totalment emmascarada per la vegetació. La boca és rectangular, d'1 m x 0,50 m. El reompliment presentava el següent sediment i disposició estratigràfica: 20 cm de terra vegetal, un nivell de pedres, i un nivell inferior d'uns 30 cm, on es recolliren ossos (serp comú, au de mida petita, rata, conill, un eriçó i d'altres d'ovicaprins), una bola o bala de coure, un fragment de cristall de roca, ceràmica grisa monocroma medieval i fragments de vidre (verdós i molt prim). Trets morfològics de la sitja: diàmetre de 2 m, fons pla, forma de campana i uns 2,10 m. d'alçada. La boca presenta el típic encaix per a una llosa de pedra. El juny de 1938 Pere Giró i Romeu efectuà una prospecció per la zona i realitzà una cala al costat d'una roca caiguda prop de la font, sense resultats positius. No obstant això cita la troballa d'algun fragment de terrissa pel vessant, sense especificar el tipus de ceràmica de què es tracta. Una altra de les estructures importants identificades en aquest sector són les restes d'una 'guàrdia' o torre de guaita. Només es coneixen dos documents que ens referencien aquesta construcció: un full de sortida de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1983) i una fotografia de l'arxiu Joan Virella (Xavier Virella / IEP) , en la qual s'observa part dels paraments, en estat força ruinós però que aleshores encara conservava una alçada considerable, amb la vista del conjunt monumental d'Olèrdola al fons.</p> | 08145-84 | A la cinglera N del Fondo de la Seguera. A uns 300 m. al Nord-est de Can Ximet | <p>Si es té en compte el context general d'aquestes troballes i els elements descrits en les fitxes associades, es pot concloure que ens trobem davant un conjunt amb elements defensius (una torre de guaita), estructures possiblement pertanyents a un lloc/centre de producció i explotació agrícola (sitja, base de premsa) i amb probables traces d'habitació humana (restes ceràmiques en superfície, banqueta). Pel que fa a la cronologia cal ajustar-la a l'entorn de l'època medieval amb possible perduracions fins l'etapa moderna, com també es verifica en d'altres jaciments similars d'aquesta zona; en definitiva aquest jaciment ve a completar l'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna.</p> | 41.3061300,1.7049000 | 391584 | 4573550 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55104-20190930134343.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55105 | Pou Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-0 | El jaciment està exhaurit només en part. | <p>El jaciment es localitza sobre un solar avui convertit en una gran superfície comercial i un terreny contigu que no ha estat excavat. No s'observen restes materials en superfície.</p> | 08145-85 | N-340, a l'alçada del quilòmetre 302 | <p>El Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va realitzar dues campanyes d'excavació d'urgència. La primera campanya va ser del 21 al 31 de maig de 1987 i la segona del 15 de juny al 19 de juliol del mateix any. Ambdues sota la direcció de Josep Mestres Mercadé. S'excavaren dues sitges en el talús que delimita el solar industrial amb els terrenys agrícoles (conreu de vinya), i tres més que hi havia en els solars en construcció. En una d'aquestes s'hi trobà un enterrament d'inhumació de l'Edat del Bronze. Sitges del talús: 1.- sitja de secció ovoide i fons pla lleugerament còncau. Es trobà seccionada en una quarta part per les obres de construcció. Al fons s'hi trobà una pedra de molí. (Mides, diàmetre 1,40 m, alçada 1,10 m). 2.- sitja de secció ovoide, seccionada en una sisena part. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,60 m). Sitges del solar: 1.- sitja en que només es conservà el fons lleugerament còncau. Reomplerta de cendres, argiles i una pedra de molí barquiforme al fons. (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,20 m). 2.- sitja de fons cònic també seccionada. Es diferencien dos nivells: restes d'ovicàprid i pedra de molí al fons, i cendres barrejades amb argila cremada en el nivell superior. (Mides, diàmetre 1 m, alçada 0,40 m). 3.- sitja ovoide de fons pla seccionada. Es defineixen tres nivells: el superior, amb argiles i restes de tres inhumats (dos adults i un infantil); una capa de 6 o 7 cm de gruix amb cendres; el nivell inferior, format per argiles sense pedres i amb restes faunístiques d'un cérvol esquarterat (possiblement fruit d'una ofrena ). (Mides, diàmetre 1 m, alçada conservada 0,50 m). El material extret de l'excavació és escadusser: ceràmica a mà amb fons rugosos i polits, bases planes, vores excavades i decoracions de cordons. També cal afegir tres petxines foradades, segurament fruit d'una ofrena, que junt amb la majoria del material aparegueren en la sitja tres del solar, on s'hi trobaren les inhumacions. Les campanyes arqueològiques portades a terme els anys 1993 i 1995 van descobrir una sèrie d'estructures (sitges), que aporten informació de dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni aC., moment en el què cal situar les estructures resultants de les primeres ocupacions agrícoles del neolític antic epicardial i les posteriors del neolític antic evolucionat. L'altre moment cronològic es situa entre els segles VIII i el VII aC., les estructures d'aquest moment són de transició entre el bronze final i la primera edat de ferro, just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental. En ambdós períodes l'establiment es caracteritzaria pel desenvolupament de les tasques agrícoles d'emmagatzematge en sitges obertes al subsòl natural i, en el cas de les estructures de la primera edat del ferro, es pot documentar l'activitat ramadera a partir de la utilització de la fossa com a bassa de la recollida d'aigua per al ramat.</p> | 41.3557500,1.7383300 | 394463 | 4579018 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55105-85.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com a jaciment del Polígon industrial de Sant Pere Molanta. | 79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55106 | Premsa del Polígon de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-poligon-de-sant-pere | XX | <p>Premsa de cadells destinada a treure el most de la brisa per fer vi. Presenta molt elements restaurats i substituïts per peces noves. La gàbia és rodona de fusta i ferro. L'eix de ferro central amb els pilons circulars amuntegats dins la gàbia i el sistema de cadells (de ferro) per a fer descendre els pilons dins la gàbia, on hi hauria la brisa, estan en perfecte estat. El plat de premsa és de ferro i s'assenta sobre una base de maons i pedra feta expressament per mostrar la premsa. Una inscripció a la part superior de ferro diu: 'La Vilafranquina con real privilegio. Eudaldo Sabater e hijo, constructores 318. Vilafranca del Penedès.'</p> | 08145-86 | Polígon industrial de Sant Pere Molanta | 41.3561761,1.7327069 | 393994 | 4579072 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55106-20200708150256.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2021-02-17 00:00:00 | Tríade scp | Eudaldo Sabater e hijos | La premsa és donació de Josep Martí Soler. Així està escrit en una placa que hi ha al costat i que a més diu: 'com a testimoni de garatge Martí, primera empresa instal·lada en aquest polígon'. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55107 | Porroig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porroig | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia de planta basilical construïda al segle XVIII, però ampliada i reformada al segle XIX. Costa d'un cos central vorejat a banda i banda per dues galeries d'onze pòrtics. La façana principal és neoclàssica, amb falses pilastres i frontó. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. És tancada per un baluard, i té una glorieta amb estructura de ferro. Davant de la façana principal hi ha una dependència agrícola, un hort i una bassa, tot enjardinat i tancat.</p> | 08145-87 | Al NW del municipi, a l'altra banda de l'autopista | 41.3584423,1.7236256 | 393238 | 4579334 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-87.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55107-871.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98|99|105|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55108 | Jaciment de l'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lhostal-nou | <p>ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del area Metropolitana de Barcelona, Barcelona: Comisión de Urbanismo B65. GORGES, J.G. (1979). Les Villas hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologiques. Publications du Centre Pierre Paris, n. 4. París. RAURET, A.Mª. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona, Barcelona.</p> | No s'aprecien restes materials en superfície i mai s'ha excavat a la zona. | <p>Aquest espai s'ha interpretat arqueològicament com l'emplaçament d'una probable vil·la romano-republicana. Es localitzaren restes romanes superficials, com tègules, dolia i alguns fragments de sigil·lata indeterminada. També s'han documentat 2 fragments de molí ibèrics i ceràmica informe de mateix període.</p> | 08145-88 | Zona enjardinada i parking davant de la masia de l'Hostal Nou | <p>La referència del jaciment apareix al 'Catálogo Arqueológico del Penedès'. Museo de Vilafranca, fitxa 74 (archivo P. Giró) i Giró, P. Quaderns de camp, vol. 4, 1953-1956 (25 de març 1956), inèdit.</p> | 41.3558980,1.7279802 | 393598 | 4579047 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55108-881.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55109 | L'Hostal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-nou-3 | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Masia a quatre vents bastida l'any 1722, restaurada modernament per donar-li l'ús que té a l'actualitat. Té les finestres empedrades i l'entrada amb un arc de dovelles. Al davant, té afegida una terrassa amb balustrada.</p> | 08145-89 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 11 | 41.3557139,1.7280465 | 393603 | 4579026 | 1722 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-88.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806120405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55109-20190806115823.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55110 | Barraca de la ruta del Vi I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-i | XVIII-XX | <p>Barraca de pedra seca de planta circular. La coberta és exteriorment plana i interiorment el sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). A la part exterior hi ha un petit mur aixecat que segueix l'estructura circular només en mitja barraca. Mides: 2,5 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-90 | A uns 500 m al S de la Penya del Papiol | 41.3184312,1.7416520 | 394681 | 4574870 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-90.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55110-20191029132733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55111 | Barraca de la ruta del Vi II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-ruta-del-vi-ii | XVIII-XX | Els laterals estan parcialment enderrocats. | <p>Barraca ubicada enmig d'una pineda que la tapa totalment. Aixecada en pedra seca, és de planta circular. El sostre és de falsa volta (acostament de filades de pedra seca i gran llosa per tapar el sostre). Mides: 2,3 m d'alçada per 3 m de diàmetre.</p> | 08145-91 | A 125 m al N del camí de Can Trabal a Viladellops. Marge E d'un camí perpendicular. | 41.3170475,1.7440374 | 394879 | 4574714 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55111-911.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | El tram de l'anomenada ruta del vi comprès entre la urbanització de Can Trabal i el nucli de Viladellops es troben una sèrie de barraques com la que hem descrit en aquesta fitxa. Mencionem expressament aquest fet que ens sembla destacat. Podria formar part dels elements d'interès que aquesta ruta traça al municipi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55112 | Casa Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-batlle | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>La Casa Batlle és un edifici cantoner d'estil modernista. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants amb una torratxa quadrangular que sobressurt al centre. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte les obertures de la planta baixa que són d'arc escarser. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons sostinguts amb revoltons i mènsules esglaonades ceràmiques, i estan delimitats amb baranes de forja. El balcó del pis de l'eix secundari és corregut i es prolonga per la façana lateral. D'aquesta façana en destaca una tribuna que sobressurt respecte la coberta i que està sostinguda amb mènsules ceràmiques com els balcons. Sobre les obertures hi ha garlandes decoratives en relleu, que a nivell del segon pis es troben enllaçades entre sí i que, juntament amb els elements ceràmics, ressalten sobre el l'arrebossat que revesteix el mur. El ràfec està acabat amb un fris de rajoles policromades i una imbricació de rajols ceràmics.</p> | 08145-92 | C. de la germandat, 1, Moja | <p>La casa va ser aixecada entre 1915-1920 per un 'americano'.</p> | 41.3259641,1.6912747 | 390477 | 4575769 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55112-921.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55113 | Els Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins | <p>Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d'entre 15 i 20metres d'alçària; capçada densa d'uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l'escola. Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.</p> | 08145-93 | Al S del nucli de Moja, al costat del camp de futbol | <p>Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l'escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat. Avui però, els pins han esdevingut un referent local.</p> | 41.3218567,1.6926399 | 390584 | 4575312 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55113-931.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp, Lluis Rius i Font OPC | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55114 | Torre de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-moja | <p>A.A.V.V (1992). Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau, vol.III. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980), Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | X | Si bé l'exterior sembla conservar-se bé, a l'interior es troben moltes deficències estructurals. | <p>Torre de defensa de planta circular. Té un diàmetre intern de 5,15 cm i un gruix de les parets, al nivell de la porta, de 1,85 m. L'alçada total de l'edifici és de 14 m des del sòl exterior fins al terrat. L'interior resta dividit en dos grans compartiments. La porta, orientada a l'oest, fa 80 cm d'ample per 130 cm d'alt. És acabada per un arc de mig punt, format per 9 dovelles i uns muntants monolítics de pedra escairada. Les parets són fetes de pedres poc treballades, però col·locades en filades i unides amb morter de calç. Els murs eren arrebossats a l'exterior.</p> | 08145-94 | Al centre del nucli de Moja | <p>El lloc de Moja s'esmenta ja l'any 981, en la venda de terra i vinya, feta per Banzi i altres homes a Guislamany. En el testament d'Aldabert, fill de vescomte de Barcelona, del 1010, es donà l'alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquest fet comportà que el germà d'Aldabert, Geribert de Subirats, no acceptés la donació de la torre de Moja al monestir. Això motivà la intervenció del comte de Barcelona, el qual l'any 1013 va reconèixer que la torre pertanyia al monestir de Sant Cugat, com també el seu terme i les seves pertinences. Sant Cugat va augmentar gradualment les propietats a Moja. El 1109 el comte Ramon Berenguer III va donar al monestir vallesà i la ferreria que tenia a Moja. El monestir cedí la custòdia del lloc a diferents famílies. Així, el 1114 l'abat de Sant Cugat establí a Bernat i a Sicars els feus d'Arnau, pare de l'esmentat Bernat, i els encomanà la batllia de Moja amb la torre que havien de reconstruir. La torre potser havia estat destruïda en les ràtzies almoràvits del començament del segle XII. Pocs anys després, el 1187, Sant Cugat encomanà a Guerau de Mogà la fortalesa i la batllia de la quadra de Moja. Al segle XVII, el domini útil de la quadra de Moja, el tenia la família Copons, Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, que va rebre l'any 1702 el títol de marquès de Moja. En època recent, s'hi construïren dos pisos embigats, s'hi arreglà la teula i s'hi feren uns merlets de totxo. Ha estat restaurada darrerament gràcies a la subvenció concedida del Fons FEDER de la Unió Europea, consistent en la restauració i l’acondiciament de l’espai interior i l’acabat de la coberta de la torre.</p> | 41.3262830,1.6903049 | 390396 | 4575806 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-94.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55114-941.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 91|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55115 | Capella de Sant Cugat de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cugat-de-moja | <p>AA.VV.(1992). Catalunya romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol.XIX. El Penedès. L'Anoia. CATALÀ ROCA, P. (1971). Els castells catalans. Rafael Dalmau. Barcelona. CRUAÑES, E. (1980). Esglésies romàniques del Penedès. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XII-XIII | <p>L'edifici es d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per un arc toral de mig punt i amb un absis semicircular situat a llevant. A l'arrencada de l'arc presbiteral s'afegiren dues capelles rectangulars, obertes amb arcs apuntats força amples. L'exterior de l'absis té ornamentació d'estil llombard i s'obren tres finestres de doble esqueixada. La porta és d'arc de mig punt i adovellada, en una de les dovelles apareix rebaixat en la pedra el dibuix d'una forca amb una creu a cada costat. El campanar, situat sobre el creuer, és de planta quadrangular i d'un sol pis. Hi ha una finestra geminada a cada costat. Aquestes se sostenen al mig per una columna cilíndrica amb base i capitell. Els capitells són guarnits de motius vegetals. Corona el campanar una teulada llisa piramidal. Tot el conjunt és fet de pedra molt ben treballada i muntada. La coberta de l'edifici és de dos vessants de teula àrab. A l'interior de l'església destacar un sarcòfag d'uns 60 cm de llargada amb coberta de dos vessants que està situat a la paret del costat nord. La seva única ornamentació són unes dobles arcuacions ogivals sobreposades, en la seva part davantera, cosa que fa pensar que correspon a l'època gòtica (es desconeix la seva dedicació). Les mènsules sobre les quals es recolza tenen esculpits dos rostres matussers i primitius. També destaca una petita pica baptismal troncocònica de pedra polida, situada a la part sud dels peus de la capella.</p> | 08145-95 | Al nucli urbà de Moja, al costat de l'església parroquial moderna de Moja | <p>Originalment dedicada a l'advocació de Sant Cugat, l'església està documentada des de l'any 1098, any en què el papa Urbà II la confirmà al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1109 una butlla del papa Calixt II també l'esmenta. Al segle XV ja consta que tenia com a copatró Sant Jaume. L'església es va mantenir sense gaires modificacions des que s'acabà, al segle XIII; amb l'afegiment de dues capelles a l'arrencada de l'arc presbiteral, fins ben entrat el segle XIX, quan a causa de la seva precària conservació i les seves reduïdes dimensions es construí la nova església al costat. Al final del segle XIX es procedí a restaurar l'antiga església romànica.</p> | 41.3258979,1.6910389 | 390457 | 4575762 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-foto-08145-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-95.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55115-950.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55116 | Pujolet de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-moja | <p>GIRÓ, P (1957). Quaderns de camp. Vol. 5 (inèdit)</p> | <p>Les terres de conreu on hi ha el jaciment, antics camps de vinya, són terrenys que queden entre el Pont de Moja i el camí vell de Moja, just en un punt que delimita els termes de Vilafranca i Olèrdola. Aquest punt va ser afectat per la variant de la N-340, per això es van fer dues campanyes d'excavació al 1993 i al 1995. Aquestes campanyes van treure a la lluny estructures del Neolític (sitges, enterraments i fons de cabana). De l'estudi d'aquestes estructures es constaten dos moments cronològics: la primera meitat del IV mil·lenni a.c. La majoria d'estructures ens situen en les primeres ocupacions del Neolític Antic Evolucionat Postcardial. L'altre moment es dona just als inicis de les primeres colonitzacions de la Mediterrània Oriental, entre el Bronze final i la primera edat del ferro.</p> | 08145-96 | Camps de conreu al costat de la via dels ferrocarrils de RENFE, al costat de la carretera BV-2119 | <p>En aquest indret en Pere Giró, l'abril de 1957: 1 destral polimentada, de basalt, de secció ovalada (10 x 4 cm.), 1 destral polimentada. El jaciment del Pujolet de Moja s'afegeix a la nombrosa llista d'indrets arqueològics ubicats a la plana de la Depressió Prelitoral, on es documenten les traces de les implantacions pageses més antigues de Catalunya. Són ocupacions de caràcter esporàdic i cíclic en relació amb els camps de conreu que hi haurien per la rodalia, i també amb els llocs d'hàbitat situats segurament en les serres que envolten la plana.</p> | 41.3339500,1.6960500 | 390890 | 4576650 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55116-foto-08145-96-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Moja 447-6-1 (278-129). Institut Cartogràfic de Catalunya. Tercera edició: abril 2000. Aquests terrenys seran afectats pel pas del TGV | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55117 | Carrerada de can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-lleo | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | L'estat de la carrerada és bo, excepte al tram del Clot de Moja, on la variant i el polígon industrial l'han desdibuixat. | <p>Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada sencera va des de Coll Blanc fins a Font-rubí, per cal Castellví, Vilafranca, can Lleó, cal sogas i la Mussarra. El tram que passa pel municipi el travessa de la següent manera: procedent del S del municipi, la carrerada entra pel carrer principal de la urbanització de Dalmar. Passa pel costat de la piscina i pren la pista enquitranada que porta a Moja. En arribar al fort revolt que hi ha davant de cal Castellví, segueix el camí que surt a mà dreta, per damunt de la casa, i que ens portarà dalt la carena, a l'indret on hi ha una bassa. Cal seguir cap a l'esquerra pel camí senyalitzat com a ruta de l'Aigua, que es troba margenat en algun tram i que discorre en d'altres per sobre rocallisos. Seguint la serra Llarga arribarem molt a prop de l'abocador de runes on girarem a l'esquerra per anar a trobar la carretera que ens portarà a Moja. El carrer d'entrada al nucli encara conserva precisament el nom de Carrerada. El camí surt del municipi a través del polígon industrial del Clot de Moja, on queda tallada per les naus industrials.</p> | 08145-97 | Travessa la part de ponent del municipi de SE a NW | 41.3053383,1.6972518 | 390943 | 4573472 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55118 | Creu de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-moja | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Creu de pedra de la Santa Missió. La base és esglaonada de planta octogonal. El sòcol, el fust i el capitell també són de secció octogonal. Coronant la columna hi ha la creu pròpiament dita de tipus llatí amb l'extrem dels braços tallats amb la forma de la flor de lis. A la base de la creu hi ha una inscripció: 'Record de la Santa Missió 1950'</p> | 08145-98 | A l'entrada al poble de Moja per la carretera BV-2119 | 41.3268255,1.6909120 | 390448 | 4575866 | 1950 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55118-981.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55119 | Església de Sant Jaume de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-de-moja | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | Restaurada i reinaugurada l'any 1999. | <p>Edifici de tres naus de tres tramades separades per arcs de mig punt, columnes cilíndriques i capitells bizantins. L'absis és de planta semicircular i hi destaquen uns pintures murals pintades per Agustí Ferrer i Punós (1884 - 1960) dedicades a Sant Jaume, Sant Cugat i Sant Jordi. També hi ha un pantocràtor i els quatre evangelistes a la volta de l'absis. El tractament de les pintures és clarament figurativa i realista. La façana, inacabada, presenta una decoració d'arcs cecs, una rosassa i un portal amb arquivoltes i decoració de petxines (símbol dels peregrins). El campanar és prismàtic amb cúpula poligonal. Hi ha una barreja d'elements de diversos estils, fet habitual al final del segle XIX.</p> | 08145-99 | Al nucli urbà de Moja, al costat de la capella romànica de Sant Cugat de Moja | <p>Va ser construïda a finals del segle XIX al costat de l'antiga església de Sant Cugat de Moja, amb la que comunica a través d'una porta lateral.</p> | 41.3259724,1.6907846 | 390436 | 4575771 | 1876 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-foto-08145-99-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-99.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55119-990.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | Jeroni Granell | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 55120 | Pous ibèrics de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-iberics-de-moja | <p>Amics de l'Art Vell (1935). Memòria de l'obra realitzada des de la seva fundació, 1929 - 1935. Barcelona. GIRÓ, P: Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares-III. Olèrdola. Ampurias, vols XXVI-XXVII (1964-65) RAURET, A.Mª. El proceso de la primitiva población del Penedès. Memoria presentada para la obtención del grado de licenciado. UB. Barcelona.</p> | L'estat de conservació és desconeix. | <p>A la plaça de l'església, on actualment s'emplacen les escoles, el pati de ca l'Anton Vidal, l'edifici de cal Ferret de la Plaça i part de l'espai públic, és on (segons referències orals) es documenta la notícia d'aquest jaciment. El jaciment és conegut tan sols per la notícia original apareguda a la 'Memòria dels Amics de l'Art Vell' (1929 - 1935), en la que s'esmenta que els senyors Bosch Gimpera i Feliu Elias es traslladaren a la localitat de Moja, l'any 1930, i estudiaren uns 'suposats pous ibèrics'. No s'informa de més detalls respecte de les estructures ni de la seva localització concreta. Solament a través de referències orals hem pogut localitzar el jaciment en el sector urbà abans descrit, encara que no s'ha determinat cap més dada referent al tipus d'estructures localitzades. Només hi ha referència que en fer-se les obres de clavegueram a principis dels anys 80 es trobaren alguns 'forats' que foren tapats, així com que probablement encara hi ha estructures soterrades en els terrenys de Cal Ferret de la Plaça, del mateix tipus (sense confirmar).</p> | 08145-100 | Sector de la Plaça de l'església, en la població de Moja | <p>Notícies històriques: Catálogo Arqueológico del Panadés: Museu de Vilafranca, s/n (arxiu Giró). Entrevista amb Francesc Solé, de Moja (28/03/1990), el qual ha recollit diversos testimonis d'anciants del poble que sabien de la troballa dels anys 30, i alhora ens ha confirmat l'indret de les troballes amb més precisió.</p> | 41.3258932,1.6904855 | 390411 | 4575762 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55120-100.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55121 | Fons d'imatges del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>La vinculació del servei arquitectònic de la Diputació de Barcelona amb el Conjunt Històric d'Olèrdola des de començament del segle XX, ha fet que aquesta institució acumulés un fons interessant d'imatges, la majoria del conjunt històric, que mostren l'evolució en els canvis arquitectònics que hi ha hagut a causa sobretot de les seves actuacions.També destaquen una sèries d'imatges de l'església del Sant Sepulcre. En conjunt, es tracta d'una vuitantena d'imatges i algunes fitxes amb dibuixos i plantes de l'església romànica de Sant Miquel.</p> | 08145-101 | Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (Diputació de Barcelona), C. Comte d'Urgell, 187. 08036 Barcelona | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55122 | Caves Hill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-hill | <p>ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici d'estil modernista de planta baixa i primer pis. A la seva façana destaquen les finestres decorades amb maons disposats esglaonadament, la decoració amb ceràmica verda i el ràfec també de maons que hi ha sota de la cornisa. A l'interior, es conserva la cava tal i com va ser construïda l'any 1918. A l'antic celler, avui sala de degustació, es conserva una premsa de 1925 de fusta i cargol central de ferro feta per Jaume Figueras de Vilafranca. Una sala coneguda com el celler de l'avi, que té a la porta la data de 1887, conté bótes de fusta que ja no es fan servir, de 1500 i 225 litres de capacitat.</p> | 08145-102 | carrer Bonavista / carrer Llarg, al sud de Moja, al límit del nucli urbà. | <p>L'origen de la família Hill es remunta al 1660, any en el que el primer mister Hill es va establir a la comarca, on va néixer la seva vocació vinícola. Els seus descendents van fer l'any 1887 la casa modernista. El 1924, Josep Hill s'inicia en l'elaboració i criança de vins de taula i escumosos. Tot i que el nom de la casa i la marca s'han mantingut, els propietaris actuals no són ja d'aquesta família.</p> | 41.3230380,1.6894030 | 390315 | 4575447 | 1887 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-foto-08145-102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55122-1021.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/