Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
55349 Mas/corral de la Pedrosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mascorral-de-la-pedrosa <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XII-XVIII Es troba en ruïnes, tot i que conserva les quatre parets que tanquen el conjunt. <p>El corral de la Pedrosa ocupa l'antic mas de la Pedrosa que es troba al peu d'un camí que surt des del poble pel carrer que porta al cementiri i agafant el primer trencall a l'esquerra passant per sota la finca La Feixeta. Les parets les trobem a la dreta del camí. Formen un conjunt gran, d'uns 8x10 metres, amb un perímetre tancat per murs d'uns 2 a 2'5 metres d'alçada. No queden restes de teulada i hi ha dues portes d'accés, una a migdia i l'altre a tramuntana. A l'espai que queda al centre hi ha dos pilars antics que suportarien murs d'un clos tancat i en un d'elles hi ha gravada a l'estuc de calç la data 1739. Quan els mas va deixar de ser utilitzat com habitatge permanent, es va convertir en corral pels ramats.</p> 08146-34 Corral de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. De la documentació en pergamí que es conserva a la casa Tutusaus podem assegurar que la família Badell (propietaris actuals de can Tutusaus) ja existia el 1349 i tenia una casa, probablement el primer mas Tutusaus al poble. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. La Pedrosa, abans de pertànyer als Tutusaus, va tenir diferents propietaris si hem de tenir en compte els cognoms: al 1388 Pere Ferrer, a finals del segle XIV i al XV hi havia un Poncs, el 1515 Barthomeu Soler. A finals del segle XVI el mas Tutusaus i el mas de la Pedrosa s'uniren sota la mateixa propietat. Desconeixem si els Badell amos de can Tutusaus van adquirir la Pedrosa o si procedien d'aquest darrer construint o reformant més tard la casa del poble. La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX els ramats de cabres de les que s'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Els pastors tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps.</p> 41.3551800,1.8399800 402965 4578836 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55349-foto-08146-34-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55350 Mina i sínia de cal Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-sinia-de-cal-parellada <p>HERRERO, G. (1988). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 1 Olesa. LLOPART, J.; MARUGAN, C.M.; SANCHO, M. (1988). El qanāt de la sínia a Olesa de Bonesvalls: un sistema de captació d'aigües. Separata Acta Mediaevalia, facultat de Geografia e Història, Universitat de Barcelona, nº 9. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> <p>Als camps que hi ha sobre el mas Cortnou, hi ha la mina i sínia de can Parellada. Es tracta d'un conjunt hidràulic que consta de dues galeries subterrànies connectades entre si, dos pous d'aireig fets en pedra seca (un reconstruït en bon estat, altre en mal estat) i una cisterna subterrània coberta amb volta de maó per emmagatzemar l'aigua, a més d'una sínia què moguda per tracció animal treia l'aigua amb catúfols. La sínia servia per treure l'aigua emmagatzemada a la cisterna i distribuir-la pel regadiu, i es troba dins d'una caseta de pedra tancada. L'aigua de la cisterna també s'utilitzava per abastir la masia de cal Parellada a través d'un petit canal que portava l'aigua a la bassa de la casa que es troba a uns 1000m al sud d'aquest conjunt, un cop a la casa l'aigua s'emmagatzemava a l'aljub i d'aquí es distribuïa. Encara a l'actualitat s'utilitza l'aigua que s'acumula a la cisterna, però la sínia està inutilitzada. A la part nord de la caseta de la sínia hi ha una bassa rectangular d'obra molt malmesa que s'utilitzaria per emmagatzemar l'aigua que s'extreia amb la sínia per regar els camps del voltant. L'obra és feta amb pedra seca i el terreny és argilós, sembla que refeta vàries vegades, tot i així creu que no és anterior al XVIII. Alguns han volgut veure en la mina un qanāt àrab (LLOPART, 1988), però altres autors no comparteixen la teoria (LLORAC, 1993: 51), tot i que realment es tracta d'un sistema de regadiu de tradició musulmana tipus qanāt tot i que sigui construït en èpoques molt posteriors. L'aigua neix a la zona.</p> 08146-35 Cal Joan. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Alguns autors han volgut veure en aquest sínia un sistema de captació d'aigües semblant als que s'utilitzaven en època musulmana. Degut a que es desconeix el moment de construcció d'aquest conjunt hidràulic, no podem confirmar tal suposició. L'any 1986 es va demanar sol·licitud d'excavació al Servei d'Arqueologia de Catalunya per Carme Marugan i Vallbé del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. El permís va ser denegat. Es va demanar perquè es considerava el primer jaciment d'aquest tipus localitzat a Catalunya i es considerava important per la seva possible relació amb el món musulmà. El qanāt era un sistema d'aprofitament de les aigües dels nivells freàtics que utilitzava sistemes de galeries de captació subterrànies per drenatge i una cisterna també subterrània en la que s'emmagatzemava l'aigua. Situat al final del pendent que formen les muntanyes que el tanquen pel nord, de manera que és més fàcil recollir les aigües que baixen per acció natural. Per extreure l'aigua de la cisterna s'utilitzava una sínia, sistema també procedent del món àrab, que aprofitava la força d'un animal per pujar l'aigua mitjançant catúfols.</p> 41.3510900,1.8347400 402521 4578388 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55350-foto-08146-35-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Fa uns dos anys l'interior va ser netejat per membres del Grup de Recerca Olesa Rural. Fitxa de la Carta Arqueològica feta per Gemma Herrero l'any 1988. El topònim del mas Camat pot venir de qanāt, i podria tenir alguna relació ja que aquest mas es troba a prop de la sínia de cal Parellada. 98|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55351 Trull de can Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-parellada <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XVIII En general el conjunt es troba en mal estat, tot i que conserva la mola i el cup en bon estat gràcies a que són de pedra. <p>A la zona dels estables hi ha una edificació d'un sol nivell, isolada de la casa, que era l'antic trull d'oli de la casa. Conserva tot un conjunt d'elements i eines amb relació amb la molturació de les olives i extracció de l'oli: cup base i mola cònica d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, , cofins d'espart, i altres petites eines.</p> 08146-36 Can Parellada. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>La història del trull està associada a la casa de cal Parellada i per tant la hem de relacionar amb ella. Can Parellada era un dels grans masos d'Olesa. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. Hem de suposar que el trull pot datar de l'ampliació més important feta en l'època en que la casa va passar a propietat dels Parellada, el 1731. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa.</p> 41.3469900,1.8341600 402466 4577933 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55351-foto-08146-36-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55352 Carrer Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-1 <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XVI-XVIII <p>El carrer Raval discorre des de la plaça de l'Ajuntament fins a la carretera que surt d'Olesa a Vallirana, seguint el curs de la riera d'Olesa. Es tracta d'un carrer ample, fruit de l'ampliació del poble. Els habitatges es troben als dos costats i es caracteritzen perquè tots elles tenien l'hort al davant, de manera que aquest es troba al costat del carrer i la casa i coberts a un nivell una mica més elevat i apartat del centre del carrer. Aquesta estructura venia donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. Actualment en molts casos l'hort ha estat substituït per un jardí o per ampliacions per ubicar garatges, però en molts s'ha mantingut aquesta estructura originària. És característica la morfologia d'aquests horts que disposaven de pou tocant a l'extrem exterior per tal de captar l'aigua dels nivells inferiors de la riera.</p> 08146-37 Al nucli del poble d'Olesa, des de l'Ajuntament a la carretera cap a Vallirana. <p>Des dels últims anys del segle XVI i durant tot el XVIII es construeixen la majoria de cases del nou barri del Raval. Segons es desprèn de documentació parroquial (Misser, 1953) quasi totes les cases eren de fills segons de les cases antigues del poble o de pubilles casades amb forasters. Ja al segle XVI de can Batlle es formen quatre cases, de can Soler es formen tres, donant origen a aquestes del Raval. Aquest eix era la via de comunicació amb Molins de Rei. Aproximadament en aquest carrer hi havia uns 40 pous, per tant hi hauria aproximadament unes 40 cases amb els seus respectius horts.</p> 41.3528100,1.8508400 403870 4578560 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua A Olesa també es coneixia aquest carrer com el 'carrer de la riera de carrerons'. Els carrerons eren els carrers que comunicaven el centre amb les cases per tal de salvar el desnivell del terreny. A la banda dreta del carrer hi ha 15 pous, i a la banda esquerra hi ha 41 pous. Tot ells afecten al cabdal de la riera. 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55353 Pous de la Rengla https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-la-rengla <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XIX Es troben en bon estat general, tot i que algun pou ha perdut la volta. <p>La riera de la Rengla recollia l'aigua dels fondos de cova Pregonda i de Ramuia, al vessant est del municipi. El cabdal d'aquesta riera entrava al nucli pel carrer Fontana fins a desembocar a la riera d'Olesa al lloc de la plaça de la Creu. Ja va deixar de baixar aigua a mitjans del segle XX aproximadament, principalment degut a la canalització, pavimentació i disminució de les pluges que han provocat que progressivament disminueixi el cabdal d'aigua. Aprofitant aquesta riera es van obrir pous al marge del camí, des de la plaça de la Creu fins als afores del poble, seguint el carrer Fontana. Els pous de la riera de la Rengla són pous dels horts que hi ha al costat de ponent del camí. Cada hort té un o dos pous. L'estructura dels pous és circular, de pedra i coberts amb volta de pedra; alguns tenen una bassa o bugader quadrat al costat per acumular l'aigua extreta per regar. Actualment molts disposen d'una bomba elèctrica per extreure l'aigua. La major part dels pous es troben a l'extrem del costat del camí, amb l'horta a continuació. Cada hort es feia el seu pou aprofitant la veta de la riera de la Rengla.</p> 08146-38 Camí de la Fontana o de la riera de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Aquests pous tenen uns 110-120 anys, tot i que pot haver més antics. Els horts eren llogats a can Badell per diferents persones, ja que les terres eren de la pairalia. Hi ha un total de 30 pous que es troben a continuació del carrer Fontana, ja fóra del nucli urbà. De fet, els dos últims pous pertanyen a can Badell i són els que proporcionen aigua a la casa passant per la mina. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Rengla.</p> 41.3550800,1.8492700 403742 4578814 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55353-foto-08146-38-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua A la riera de la Rengal hi ha 30 pous. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55354 Cases de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-riera <p>AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XVIII-XIX <p>Les cases de la Riera es troben al peu de la conca de la riera d'Olesa en el tram comprès entre la plaça de la Creu i can Costa. Vindria a ser com una continuació del carrer Raval seguint el curs de la riera. El camí que comunicava els nuclis d'Olesa i del barri de l'Hospital passava pel costat de la riera, per tant aquestes cases es construirien al peu d'aquest antic camí. L'estructura d'aquestes cases és similar a les cases del Raval, donada pel pas de la riera i per la conca que formava aquesta, plana al centre i en desnivell en augment cap a l'exterior. Les cases d'aquesta zona, tot i que algunes ja molt modificades, mantenen una estructura uniforme, amb la façana oberta a la banda del carrer, de planta, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant que tant està disposada perpendicular com paral·lela a la façana, en alguns casos amb coberts petits adossats a un costat, i sempre amb l'hort al davant. En aquesta zona únicament hi havia cases al marge de ponent de la riera. Encara algunes d'aquestes conserven l'estructura antiga de masia. En total hi ha sis cases: cal Cames, cal Carbó, cal Tano, cal Met, cal Pasturet i can Costa i sis pous, un de cada casa.</p> 08146-39 Carrer de la Riera. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>En aquesta zona trobem documentats diferents horts i feixes ja als segles XIV i XV (Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. AHCVP, APO), essent aquests horts l'origen de les cases del lloc. El Mas Caldoy, o Caldori, el tenim documentat des del 1590, ubicat entre Olesa i l'Hospital al serrat vers Puig de Vidre, possiblement aquest mas donés origen a alguna de les cases que es troben a ran de riera. La tipologia de les actuals construccions pot correspondre a edificacions fetes a partir del segle XVIII.</p> 41.3504200,1.8481400 403641 4578298 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55354-foto-08146-39-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55355 Carrer Fontana https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-fontana <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> XVII-XX <p>El carrer Fontana discorre de la plaça de la Creu als afores del poble cap al nord-est, seguint la riera de la Rengla. És un dels carrers més importants del nucli antic del poble, al costat del que es disposen les cases més antigues. Al marge esquerre: cal Tutusaus, el solar on hi havia can Olivella, cal Xacó, cal Solé; al marge dret: cal Samsó, can Ràfols i cal Pons. Entre aquestes cases s'ha fet alguna edificació nova, però totes són de planta, pis i golfes. Cada casa tenia un hort així com un o dos pous que aprofiten la veta d'aigua de la riera i que es troben al costat del camí. Alguns horts s'han transformat o perdut, però encara es conserven els pous de planta circular amb accés frontal. Alguns d'ells tenen un bugader o safareig al costat. Hi ha uns 13 pous dins el nucli urbà, entre la creu de terme fins al final del carrer, per tant sense comptar els de la Rengla que ja es consideren externs al nucli urbà i que es troben a continuació.</p> 08146-40 Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El carrer es va conformar seguint el curs de la riera i adaptant-se a les cases que s'havien anat construint al marge d'aquesta. Desconeixem l'antiguitat dels pous d'aquesta zona, tot i que alguns poden datar d'entre els segles XVII i XVIII, tenint en compte el moment de construcció de les cases, però altres són anteriors, ja que sempre van paral·lels a la construcció d'habitatges. Al capbreu de 1590-1594 que es conserva a la parròquia d'Olesa es cita la Fontana al segle XVI.</p> 41.3530900,1.8499000 403792 4578593 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55356 Abeurador de la font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou Està trencat pel mig en sentit transversal. <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> 08146-41 Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> 41.3540500,1.8489700 403716 4578700 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55357 Nucli antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-3 <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. AA.VV. (1992). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 6: Alt Penedès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> XIII <p>El poble d'Olesa està situat al centre del massís del Garraf, a l'inici de la depressió del Penedès. El terme és muntanyós, formant una gran vall per on discorren les principals rieres i on s'assenten els principals nuclis urbans, amb un àrea conreable reduïda i situada majoritàriament a la banda de ponent del municipi. El poble ha estat fruit d'un nucli originari al que es van annexionar al llarg del temps altres nuclis, trobant construccions molt antigues junt a noves urbanitzacions i eixamples de les èpoques d'auge econòmic als segles XVIII i XIX. Així, el nucli urbà està format per quatre barris principals: el de l'Església; el del Raval, que s'inicia a finals del segle XVII; el de la Riera, del segle XVIII; el de l'Hospital, originat al segle XIII. A ells s'han afegit modernament les urbanitzacions de can Costa, can Xacó i can Morgades, i el petit barri de cal Gravat a prop de l'Hospital. Ja fóra del nucli les urbanitzacions de can Mitjans tocant al terme d'Avinyonet, Pla de Pèlag i ca n'Olivella tocant al terme de Vallirana. El nucli antic es troba al nord de l'actual nucli urbà i s'ha mantingut uniforme al voltant de la parròquia de Sant Joan. Poques serien les cases que es van edificar a l'inici del poblament a l'entorn de l'església, i totes elles estaven aïllades, fet que actualment es pot observar, actuant com a masos. Les cases actuals són majoritàriament d'estructura moderna o bé han estat molt modificades, tot i així encara es poden veure cases que es van construir als segles XVIII i XIX, tot i que algunes tenen arrels anteriors, i encara hi ha algunes cases amb elements dels segles XIV, XV i XVI. L'església de Sant Joan constitueix el centre neuràlgic, al seu entorn hi ha algunes cases importants, can Tutusaus, can Samsó, can Badell, ca n'Olivella (actualment desapareguda ja que es va enderrocar fa poc), can Xacó Escalat, can Morgades, can Ràfols i can Pons, principalment. A l'entrada, davant de can Tutusaus, hi ha una creu de terme que procedeix del Pla de la Creu. En general la concentració d'habitants a la zona ha estat baixa, assolint el major nombre d'habitants al segle XIX. Cal destacar la presència de pous a quasi totes les cases del poble, com l'exemple del carrer del Raval i el carrer de la riera de la Rengla. També hi ha algunes mines per recollir aigua, com la de can Tutusaus i la de can Badell. La major part de les cases antigues han estat reformades i tan sols conserven la seva estructura general i alguns elements puntuals, i s'han construït entre mig altres edificis més moderns tot i conservant el tipus d'edificació semi aïllada de planta baixa i dos pisos màxim.</p> 08146-1 Al nord-oest del nucli urbà, al peu de la riera d'Olesa <p>El poble d'Olesa es formà al redós de l'església parroquial de Sant Joan Baptista probablement a partir del segle XII, anteriorment sembla que solament hi havia un petit nombre de cases aïllades a les rodalies de la riera d'Olesa. El lloc d'Olesa o Oleseta pertanyia inicialment al castell de Cervelló, i va formar part de la dotació a l'Hospital feta per Guillem II de Cervelló l'any 1274 com a renda pel seu manteniment, però conservant el domini sobre la parròquia. En el document de testament de Guillem de Cervelló, de 1262, especifica que assigna a l'Hospital com a primera renda el lloc d'Olesa amb tots els seus habitants. Més tard va passar a la corona i aquesta va vendre l'Hospital i les seves possessions a la mitra de Barcelona l'any 1381 que mantingué els seus drets fins el 1837 amb l'abolició dels drets senyorials, i retornant a la mitra a finals del segle XIX. El municipi d'Olesa va pertànyer inicialment a la Vegueria de Barcelona i posteriorment a la de Vilafranca del Penedès fins el 1716 que, en crear-se els corregiments, passa al de Vilafranca (1716-1833). L'any 1833 es formen les províncies i el terme fou incorporat a la de Barcelona. El 1860 s'agrega al partit judicial de Vilanova i la Geltrú (segregat de Vilafranca), al que encara pertany. Des del 1990 forma part de la comarca de l'Alt Penedès. Els masos del nucli antic d'Olesa eren cases aïllades que constituïen pairalies. Les més antigues eren: can Badell (documentada des del segle XIV), can Morgades (XVI) també coneguda com can Batlle del cap de la vila, can Ràfols (segle XVI), can Milà (XVI), can Samsó (XVII), ca n'Olivella (XVII), can Tutusaus (XVII). En edificar-se l'Hospital al peu del camí Ral, a 1 km de la parròquia, es formà un petit nucli de població a partir del segle XIII al seu entorn. Posteriorment, entre el poble i el nucli de l'Hospital es construïren les cases denominades de la Riera, unint els dos nuclis habitats. Els segles XVIII i XIX el nucli va créixer per la seva banda sud-est, formant-se el carrer del Raval. L'eixample més modern ha crescut al llarg d'aquest carrer Raval cap a l'Hospital amb les urbanitzacions de can Costa i can Morgades i unificant els antics nuclis en un de sol.</p> 41.3534200,1.8498200 403786 4578629 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55357-foto-08146-1-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94|98|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55358 Sant Joan Baptista d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-baptista-dolesa <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2738.</p> XII-XVIII <p>L'església parroquial de Sant Joan es troba al nucli antic d'Olesa. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó amb cinc llunetes per banda i capçalera recta amb dues grans petxines i volta de quart d'esfera a l'interior. Teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Corona l'edifici un ràfec de teulada inclinat amb una bola de pedra a la punta. Façana orientada a llevant amb porta centrada d'arc escarser o rebaixat de pedra treballada amb la data 1776 a la dovella principal. Quatre graons salven el desnivell amb l'interior. Sobre la porta hi ha un rosetó circular rematat per un ull de bou. profusament decorada. Al costat esquerre de la façana hi ha adossat el campanar. De base quadrada fins a la primera línia que sobresurt i després és muntat per dos cossos amb les arestes en xamfrà, coronat per una barana de balustres. Al cos superior té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, una campana a l'obertura de migdia i a sota el rellotge. Fou bastit el 1808. La nau interior és de mamposteria emblanquinada. S'obren sis capelles, tres a cada banda cobertes amb voltes de creueria. La nau és de volta de mig punt amb una cornisa que distingeix la volta dels murs laterals, dividida la volta en cinc trams separats per arcs. Al peu de l'església, davant la porta, hi ha el cor amb balustrada de fusta, a sota, al costat dret, es conserva dins un buc al mur la pica baptismal. L'absis és quadrat i està coronat per una petxina, símbol de Sant Joan, patró de la parròquia., en el que es troba l'altar major. Adossat a l'església per la banda de l'absis hi ha la rectoria i la sagristia. La sagristia té un arc escarser de pedra amb les arestes treballades. A la paret de ponent hi ha la rectoria afegida. A la sagristia hi havia el cor de l'antiga església, i després de l'incendi del 1948 van quedar al descobert grafits del segle XVI i XVII als panys inferiors de la volta amb noms de persones del poble. A les capelles laterals hi ha diferents retaules amb advocacions: entrant a la dreta, primer el de Sant Isidre, d'estil barroc de mitjan segle XVIII; segon, el del Nen de Praga (Santíssim Nom de Jesús) de mitjan segle XVI; tercer, el del Roser, datat a la segona meitat del segle XVI d'estil neoclàssic. Entrant a l'esquerra: primer el del Sant Crist d'estil neoclàssic; segon, el de Sant Sebastià, abans dedicat a Santa Madrona, de mitjan segle XVIII, neoclàssic; tercer, el del Sagrat Cor, d'inicis del XIX. Tots són de fusta menys el de l'Altar Major i el del Sagrat Cor que són d'estuc de guix. L'altar Major és dedicat a Sant Joan, d'estil neoclàssic però més gran que els altres, amb la data 1810 a un costat.</p> 08146-2 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. Hi ha una llicència del vicari general, del 18-3-1591 al rector, jurats i obrers d'Olesa i Cervelló per fer una capella a la Mare de Déu del Roser a un costat de l'església. El 1586 existia la capella i benefici de Sant Rafael. El 8 de març de 1601 s'erigí la confraria de la Preciosa Sang, autoritzada pel bisbe Coloma, senyor d'Olesa. El dia 11 d'agost de 1732 es donà llicència al rector per beneir una campana per a l'església i el 17 de novembre el vicari general dóna llicència per beneir dues noves campanes al rector Marcer. El 1740 es feren obres per col·locar el retaule de Santa Madrona. Al segle XVIII hi havia quatre administracions: Sant Joan, el Roser, el Santíssim nom de Jesús i Sant Isidre. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya. La diada de Sant Joan del 1777 es beneí la nova església essent rector Marià Marcer i sota la jurisdicció del territori del bisbe Gabí de Valladares. També es remodela la rectoria en aquesta època. L'any 1808 es bastí el campanar. El 1810 es construí l'altar major que és d'estuc. L'església es mantingué de la mateixa manera amb petites modificacions fins el 1936. Cal destacar que les obres no són artísticament molt destacables tot i que molt proporcionades ja que es tractava d'una parròquia relativament pobra. El 27 de juliol del 1936 va ser saquejada i van desaparèixer totes les imatges, les peces d'orfebreria per robatoris i incendi, així com tot el que hi havia a la rectoria que fou destruïda. Se salvà en part l'Arxiu parroquial i la resta d'elements gràcies a que una persona del poble va fer un envà a la porta impedint l'entrada. Les tres campanes foren tretes per fondre. L'any 1941 es començà a reconstruir la rectoria, però patí un incendi el 1948 i es tornaren a fer obres de consolidació, posant-se al descobert un portal adovellat de mig punt entre d'altres elements antics. Els set retaules de l'església es salvaren de la destrucció del 1936. El de l'Altar Major que és d'estuc i altres sis de petites dimensions que es troben als costats: el del Nen de Praga és de mitjans del segle XVI; el del Roser del 1596; els altres són posteriors. Després de la guerra es col·locà la campana que restà al campanar de l'Hospital, que després es va retirar en estar en mal estat i es va fondre. La campana actual és de bronze feta amb el de l'anterior i s'anomena Maria Marta. A partir del 1956 s'instal·là un rellotge al campanar. A la dècada dels vuitanta es va pintar l'església i s'hi feren obres de millora. Des del 1990 es troba il·luminat el temple exteriorment.</p> 41.3535000,1.8489800 403716 4578639 1776 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55358-foto-08146-2-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. 92|94|98|99|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55359 Rectoria de la parròquia de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-joan-dolesa <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVI-XX <p>Adossada a l'absis de l'església hi ha la casa rectoral de la parròquia. L'edifici ha estat refet diverses vegades. És un edifici cobert amb teulada a quatre vents, amb la façana principal a ponent, de planta i un pis i distribuït interiorment amb tres crugies perpendiculars a la façana. A una paret del vestíbul hi ha una portalada de pedra picada de mig punt. Comunica amb l'església a través de la sagristia, on hi ha un arc escarser de pedra picada amb arestes treballades. Destaca a la façana al costat de la porta principal, una placa feta amb quatre rajoles de ceràmica amb la inscripció: OLESA BONESBALLS. PARTIDO DE VILLANUEVA Y GELTRÚ. PROVª DE BARCELONA.</p> 08146-3 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>La construcció de la rectoria s'inicià el 1520, coincidint amb les obres de remodelació de l'església. Anteriorment sembla que hi hauria una altra rectoria tocant a l'església romànica i orientada a migjorn, una porta d'arc de mig punt descoberta en la restauració de l'any 1948 era la que donaria entrada a l'antiga rectoria, i que es troba al mateix mur romànic que es conserva. Documentalment sabem que aquesta rectoria tenia dependències al costat de tramuntana, és a dir, darrera de l'església actual. Durant la Guerra Civil la rectoria va patir una destrucció tan important i incendi que un cop acabada la guerra es va haver de refer, acabant l'obra el 1944. Era rector Mossèn Jaume Casas.</p> 41.3534200,1.8487900 403700 4578630 1944 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55359-foto-08146-3-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. Es guarda l'arxiu privat de Mn. Xavier, que era capellà de Les Gunyoles i ara viu a una residència. Per aquest motiu de moment ha deixat en caixes de cartró el seu arxiu i biblioteca. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55360 Mur de l'antiga església romànica de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-lantiga-esglesia-romanica-de-sant-joan-dolesa <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XII <p>El mur de migjorn de l'església, davant de l'antic fossar, empara les capelles laterals del temple del costat esquerre, al costat abans anomenat de 'l'Evangeli'. És un mur de carreus de pedra calcària o cretàcica de la zona, tallats toscament amb punxó i sense cisellar. Per les característiques podria tractar-se d'un mur de finals del segle X i principis de l'XI. El mur conserva dues espitlleres i una porta d'arc que dona accés a l'església des de l'antic fossar; l'arc va perdre les dovelles originals, i dona accés a una volta de pedra que travessa el mur i a través de la qual es pot accedir a l'església. Darrerament s'ha restaurat tota la façana, després d'enderrocar l'edifici de l'antic ajuntament i escoles que es trobaven davant de l'església. Davant del mur hi ha un jardí que havia sigut l'antic fossar d'Olesa. En aquest jardí es conserva el penell que hi havia al campanar abans de ser substituït per l'àngel que el corona, i una font.</p> 08146-4 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El mur lateral a migjorn de l'església és l'element més antic que es conserva al poble, més antic que l'edifici de l'Hospital. Seria el mur de la primera església romànica de Sant Joan d'Olesa que ja existia al 1183. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. El primer document que l'esmenta és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En quedar petita l'església i plena d'afegits s'optà per fer una nova, més gran i d'estil neoclàssic. Les obres començaren abans de 1776 amb diferents aportacions del poble en material i feina, obra encarregada al mestre de cases de Vilafranca, Joan Catllar. L'antiga església no fou enderrocada completament, ja que sembla quedar una part del mur de migdia al sector que donava al fossar, on hi ha un portal del que s'han perdut les dovelles i que sembla l'antiga entrada, així com sembla que hi havia un campanar d'espadanya.</p> 41.3534700,1.8489700 403715 4578636 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55360-foto-08146-4-1.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua L'enderrocament de l'antic ajuntament que va deixar visible el mur del fossar es va fer a la primavera de l'any 2001. Està inclòs al catàleg d'elements a protegir del PGOU d'Olesa, 1989. 85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55361 Pila baptismal de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-de-sant-joan-dolesa <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Garraf. Vol 10. Arxiu Gavín. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVI <p>La pila baptismal de l'església de Sant Joan d'Olesa es troba en una obertura del mur del costat dret, abans de la primera capella, entrant des de la porta principal. És una pila de pedra formada per la tassa, una columna en forma de floró que la sustenta, i la base o peu quadrat. Vorejant la tassa hi ha dues cornises en forma de cordons i entre mig la inscripció: JHS 1577.</p> 08146-5 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El primer document que esmenta l'església és de l'any 1183 i ja diu que és parroquial, citada dins el domini del castell de Cervelló i sota el patronat d'aquests durant els segles XIII, XIV i XV. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església, però per les restes es pot datar de començaments del segle XI. L'edifici possiblement substituí a un edifici anterior romànic i de petites dimensions que es mantingué fins el segle XVI, moment en què es fan obres i es comença a construir al costat la rectoria, iniciada el 1520. Les obres d'aquesta època s'allargarien durant tot el segle, afegint capelles al lateral de l'església. En aquesta època la religiositat està molt arrelada a Olesa, i es funden diferents confraries i capelles entre 1586 i 1601, època en que també es posa la nova pila baptismal que, per tant, pertanyia a la antiga església d'origen romànic.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1577 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55361-foto-08146-5-1.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 95 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55363 Altar Major de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-joan-dolesa <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XIX <p>L'altar major està situat a l'absis de l'església. És una estructura arquitectònica. Al centre del retaule hi ha un frontó triangular sense cap figuració. A sota hi ha una pintura que representa el bateig de Jesús. El primer cos del retaule està flanquejat per uns florons a cada costat. A la part central del retaule hi ha quatre columnes coronades amb capitells dòrics. Al mig del cos central s'obre un buc on hi ha una estàtua de guix del patró, aquest buc sembla un baldaquí amb columnetes i capitells del mateix estil. En el cos inferior del retaule presideix un sagrari de metall amb un baix relleu del Bon Pastor. Als dos costats del sagrari hi ha les imatges de sant Antoni i sant Josep. A la part de baix hi ha dues portes, una a cada costat, per les que s'accedeix al rera-retaule. En el presbiteri i en els dos costats del mur central s'hi troben dues petxines fent angle. El presbiteri agafa dos trams, en el del fons ocupa tot l'espai la petxina grossa.</p> 08146-7 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El culte a Sant Joan Baptista és tan antic com l'església. L'any 1809 es planeja i s'executa el nou altar major de línia neoclàssica, fet amb estucats. S'inaugura el 1810, traslladant a ell la imatge de Sant Joan procedent de la capella romànica de Sant Joan de Jerusalem, dels Hospitalaris, de Vilafranca del Penedès. Era una talla de fusta que l'any 1936 va ser cremada. El nou altar es va construir l'any 1948, essent rector Mossèn Laureà Guibernau. Va ser restaurat l'any 1986 per Francesc Domènec i Josep Altadill. El retaule va ser refet fa poc essent ja rector Mn. Francesc Crespo, per adaptar-lo a les noves exigències litúrgiques del Concili.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1809 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55363-foto-08146-7-1.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es celebrava la diada de Sant Joan el 24 de juny. Des del 1923, els temps liberals de l'alçament de Riego, està documentat que 's'han inventat una Festa Major que acabarà per fer fóra la festa de Sant Joan'. La celebració de la diada del patró es va tornar a recuperar amb sentit religiós els anys 1950. 99 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55364 Retaule de Sant Isidre de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVIII <p>El retaule es troba a la primera capella entrant a la dreta a l'església de Sant Joan d'Olesa. És un retaule de tres pisos i tres carrers. Al centre hi ha una fornícula amb la imatge del sant de talla, tot i que l'escultura és recent. Recolza sobre una peanya que té un plafó representant a sant Isidre entre dos corbs i el camp. En el carrer lateral de la dreta hi ha les figuracions en relleu de sant Isidre, santa Maria de la Cabeza (la seva esposa), una olla i un infant amb barretina que deu ser el seu fill. En el carrer esquerre hi ha plafons en baix relleu, representant sant Isidre resant davant una ermita i un àngel llaurant amb dos bous. Un altre plafó representa sant Isidre que treu aigua d'una roca. Tot el retaule està decorat amb columnes salomòniques amb motius de la pagesia i agricultura: pàmpols, corbs, raïms, àguiles, etc...També hi ha figurats angelets, pelicans, corbs,...</p> 08146-8 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El culte a Sant Isidre no és anterior al segle XVI; abans el pagesos tenien culte a Sant Galderic. Al segle XVI, en passar a ser Madrid la capital, s'estengué el culte a Sant Isidre. A Olesa, ja a finals del segle XVI, hi havia culte a aquest sant. El retaule, d'aire rococó, és del 1793. Restaurat sobre el 1950 amb no gaire encert, quan era rector Mn. Laureà Guibernau, que va fer col·locar a Sant Sebastià en lloc preferent en detriment a Sant Isidre. El restaurador el va tractar com si es tractés d'un retaule barroc i no d'estil borbònic francès o rococó, propi del segle XVIII.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1797 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55364-foto-08146-8-1.jpg Inexistent Contemporani|Neoclàssic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|99 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55365 Retaule del Santíssim Nom de Jesús de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-santissim-nom-de-jesus-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVI <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a la dreta. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. En la predel·la hi ha les figures de santa Bàrbara i santa Apolònia, sants metges, santa Helena i una santa màrtir amb la palma. Al centre, dins la fornícula, una imatge de guix del Nen Jesús, beneint i amb la bola del món a la mà esquerra. En el carrer lateral esquerra hi ha les següents escenes: Naixement de Jesús i circumcisió. En el lateral dret: Fugida d'Egipte i Resurrecció. El cos que corona el retaule està format en la part alta per un frontó truncat amb l'anagrama de Jesús i l'any 1734, data en què el retaule fou retocat en part i restaurat. A sota hi ha una taula més gran que representa l'ascensió del Senyor. Tots els compartiments estan separats per columnes salomòniques i cornises on estan esculpits baixos relleus i caps d'àngel. L'altar és de fusta cobert amb guix.</p> 08146-9 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El retaule i la confraria del Santíssim Nom de Jesús daten de l'any 1632. La invocació i veneració al Santíssim Nom de Jesús és d'origen franciscà i va sorgir a la baixa edat mitjana. Als llibres de l'arxiu de la parròquia entre els anys 1722 i 1743 es deixa de parlar d'aquesta confraria. Presenta comptes intermitents: 1616-1624 (abans de fer l'altar i retaule), 1669-1744, 1764-1795, el 1775 cal reparar l'altar, el 1777 es compra una corona imperial per la imatge i una capa de vellut. El 1774 es celebraven dues diades: la de Cap d'Any i la de l'Ascensió, aquesta última abandonada ja al segle XVIII. L'administració va ser acaparada durant anys per la casa Badell d'Olesa que tenien sepultura davant mateix de l'altar i retaule. El 1864, ja en decadència, canvien el nom per 'confraria de lo bon Jesús', i el 1916 per 'lo nen Jesús'.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55365-foto-08146-9-1.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 95 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55366 Retaule del Roser de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVI <p>El retaule del Roser es troba a la tercera capella entrant a la dreta, costat del presbiteri. Està distribuït en tres pisos i tres carrers. A la predel·la, d'esquerra a dreta, hi ha pintat Crist lligat a una columna, el davallament de la Creu, i la Verònica. Els compartiments del retaule, a més de la predel·la, són: al centre fornícula amb una imatge de guix de la Mare de Déu del Roser; a l'esquerra, un carrer amb dues taules: visitació i naixement del Senyor; a la dreta un altre carrer amb dues taules que representen l'Adoració dels Reis i la fugida a Egipte. Corona el retaule un cos format per un frontó en el que hi ha pintat al centre el Pare Etern i a sota la crucifixió amb la Mare de Déu i sant Joan. Ambdós costats laterals hi ha l'escena de la Anunciació fragmentada en dues figuracions: l'àngel amb un lliri a la mà (a la dreta) i la Mare de Déu agenollada i, a sobre, l'Esperit Sant, al fons es veu la cambra i el llit. Totes aquestes escenes estan separades per columnetes amb capitells renaixentistes. L'altar té forma de pastera i és de fusta pintat imitant marbre verd. Les sacres són de metall de principis de segle XX.</p> 08146-10 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El retaule el tenim documentat des del 1596, ja pertanyia a l'antiga església romànica, essent un dels més antics de Catalunya. És possible que la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. Del 1595 hi ha l'informe de cost del retaule actual iniciant la seva factura. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1596 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55366-foto-08146-10-1.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 95 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55367 Retaule del Sant Crist de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVII <p>El retaule del Sant Crist es troba a la primera capella lateral entrant a l'església a l'esquerra. El retaule està format per una imatge de guix enquadrada amb pilastres i columnetes renaixentistes, coronat el conjunt per un frontó triangular amb la pintura central del Pare Etern. A la predel·la entre pilastra i pilastra hi ha una escena de Crist assegut a la taula amb tres apòstols (Sant Pere, sant Joan i sant Jaume) i amb els tres germans (Llàtzer, Marta i Maria).</p> 08146-11 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Els retaules i confraries del Sant Crist van ser fruit de la pietat medieval envers la Santa Creu. L'any 1601 el bisbe Coloma erigia canònicament aquesta confraria a la parròquia d'Olesa. Es celebrava una processó sacra com la de Rams o la de Corpus. A l'Arxiu parroquial es guarden comptes del 1728 al 1743. El 1742 es va fer una reparació de la Vera Creu d'argent daurat que encara es conserva a la parròquia. L'any 1801 es va comprar una altra Vera Creu. La Vera Creu s'exposava amb solemnitat i es donava a besar a l'ofertori en certes diades, la de rebre els pans beneits o les ofrenes del poble, també es portava per fer la benedicció solemne del terme per la Santa Creu.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1601 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55367-foto-08146-11-1.jpg Inexistent Renaixement Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 95 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55368 Retaule de Sant Sebastià de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVIII <p>El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de línies senzilles amb cos central on es troba la figura principal dins una fornícula flanquejada per dues columnes a cada costat, i coronació superior representant el oc diví. Entre les columnes laterals hi ha una figura a cada banda que representen santa Llúcia i sant Antoni de Pàdua. És un altar de fusta pintat imitant marbre.</p> 08146-12 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>És un retaule neoclàssic. Abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. Tot i que el retaule és de poc gust estètic, té una importància històrica ja que va sobreviure a la Guerra Civil.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1740 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55368-foto-08146-12-1.jpg Inexistent Contemporani|Neoclàssic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|99 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55369 Retaule del Sagrat Cor de l'església parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sagrat-cor-de-lesglesia-parroquial <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XIX <p>Es troba a la tercera capella entrant a l'església a l'esquerra. És un retaule de fusta pintat imitant marbre de diferents colors. Presideix la imatge de guix del Sagrat Cor al centre. A sota hi ha un sagrari de metall i tres boniques sacres de la mateixa època que l'altar, 1810. Flanquejant la imatge hi ha columnetes amb capitells jònics. Els canelobres de metall són dels denominats de les tres maries: tres braços amb dos medallons dels sagrats cors de Jesús i de Maria.</p> 08146-13 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El Sagrat Cor és la imatge de Crist que obre la seva túnica per mostrar el seu cor inflamat d'amor. La representació iconogràfica és moderna i plasma una devoció molt extensa. Es representa també el cor sol, en flames, amb una creu i una corona d'espines.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 1810 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55369-foto-08146-13-1.jpg Inexistent Neoclàssic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 99 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55370 Viacrucis https://patrimonicultural.diba.cat/element/viacrucis-0 <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XVIII En trobar-se a l'exterior la ceràmica es troba en mal estat de conservació. <p>Placa de ceràmica vidriada formada per quatre rajoles quadrades i situada dins una petita fornícula al mur de ponent de l'església e Sant Joan d'Olesa, a l'exterior. Està protegida i envoltada per una cornisa de maó que recorre tot el seu perímetre. En ella es representa la imatge de Crist portant la creu amb dos personatges masculins que li ajuden i a l'esquerra la Mare de Déu. A l'angle superior dret hi ha el número 4 en números romans representat per quatre ratlles verticals.</p> 08146-14 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El Via Crucis era un exercici de devoció que tenia per objecte la contemplació de la Passió de Crist ordenada en 14 monuments que donen lloc a composicions iconogràfiques. Es posen als murs en ordre per tal que l'exercitant el recorri acompanyant a Crist en la seva Passió. L'any 1801 es van posar les majòliques del Viacrucis que van ser fetes a finals del segle XVIII i van ser instal·lades al llarg dels murs de l'església, rectoria, ajuntament i escola, que llavors formaven un conjunt arquitectònic al centre del poble d'Olesa. L'any 1936 algunes van ser malmeses i altres van desaparèixer. Els anys 1960 encara es conservaven unes 12 que s'han anat perdent per falta de cura. Aquesta placa correspon al quart monument en el que Jesús carregant amb la creu es troba a la seva mare. El Viacrucis de l'interior de l'església fou erigit el 25 de maig de 1856. Després de la Guerra, el 7 de març de 1943, Mn. Casas va instal·lar novament el Viacrucis a l'església.</p> 41.3535400,1.8490400 403721 4578644 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55371 Creu de terme d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dolesa <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993. Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1.</p> XIX <p>Creu de base circular amb suport octogonal i columna octogonal que aguanta una creu de pedra orientada de nord a sud i que té gravada una ma al costat sud i una creu al nord. És situada en mig d'un jardí i al seu costat hi ha un xiprer.</p> 08146-15 Plaça de la Creu. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>És la única creu de terme que hi ha al municipi d'Olesa de Bonesvalls, situada a la plaça de la Creu, a l'entrada del nucli antic i davant de la masia can Tutusaus. Anteriorment ja hi havia una creu en aquest indret posada en aquest lloc el segle XIX procedent del Pla de la Creu, lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment és nova, feta al 1890 per ordre de Mn. Josep Pascual que feu esculpir una nova, i tan sols conserva part de la base de l'antiga creu, base que es troba sota la nova pavimentació de la plaça. La creu anterior era la que es trobava al Pla de la Creu i que sembla que va ser derrocada a trets durant la guerra de la Independència (1808-1812) i la van traslladar al poble. Mn. Pascual deia que guardava alguns trossos d'aquesta antiga creu del Pla de la Creu. Probablement era una de les creus que en temps de Mn. Mísser es trobava a la rectoria. Durant la Guerra Civil la creu fou molt malmesa i posteriorment es va reconstruir i es va posar de nou al mateix lloc en acabar aquesta. La primera creu fou probablement una creu feta a finals del segle XVI, de la que es conserva part en una propietat particular, al peu del camí de la Pedrosa.</p> 41.3526300,1.8501700 403814 4578541 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55371-foto-08146-15-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55372 Antiga creu de terme d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-creu-de-terme-dolesa XVI Els braços de la creu es troben mutilats. <p>Aquesta creu sembla la més antiga que es conserva al municipi i podria ser una de les que es guardava a la rectoria poc després de la Guerra Civil. Segons explica Mn. Misser, als baixos de la rectoria i a l'era d'en Milà hi havia dues creus els anys 1950. En època de Mn. Laureà Guibernau una de les creus es va posar després de la Guerra a la plaça pública i l'altra creu es posà al cementiri. Tot i que no ho sabem amb seguretat, aquesta podria ser la creu que hi havia al Pla de la Creu i que van derrocar a trets durant la Guerra de la Independència (1808-1812) essent substituïda per una altra. El segle XIX es va traslladar la creu del Pla de la Creu (lloc proper a l'Hospital, al peu del camí Ral a Begues) a la plaça de la creu del poble d'Olesa, davant de cal Tutusaus. Amb posterioritat aquesta creu va caure accidentalment i la que podem veure actualment a la plaça és nova, feta al 1890 i retocada després de la Guerra Civil. Suposem que en època de Mn. Pasqual, quan va caure aquesta antiga creu en posar un envelat, el capellà va manar esculpir una de nova que és la que ara encara hi ha al poble, mentre aquesta es va guardar a la rectoria de la parròquia. Posteriorment, amb la Guerra, va desaparèixer.</p> 08146-16 Camí de la Pedrosa. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Per la factura, podria tractar-se d'un element del segle XVI. És una creu de tres braços iguals, formant el peu el quart braç. Els braços havien tingut una decoració tallada al voltant que està força malmesa. A la part central d'una de les cares i ha una ma oberta i a l'altre hi ha una creu. Es troba situada sobre un peu de secció circular també de pedra. Fa uns anys, el Sr Saumell va trobar aquesta creu colgada i tapada amb vegetació a la seva finca. La va posar al mateix lloc on la va trobar i la podem veure actualment.</p> 41.3550300,1.8459600 403465 4578812 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55372-foto-08146-16-3.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus, Pla de la Mireta a les Cabòries, la de la Granada, a Olesa la del Pla de la Creu. Des del lloc on estaven posades es beneïa el terme i s'implorava al cel. La finca on es trobava antigament es deia el Sumidor. 93|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55373 Creu al cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-cementiri XIX-XX <p>Es tracta d'una creu de factura gòtica, de quatre braços iguals situats sobre una base de columna i acabats amb tres puntes decorades amb fulles d'acant i volutes. En un costat hi ha la imatge de Crist i a l'altre la Mare de Déu amb el nen. Cada figura té altres dues imatges, una al braç de cada costat. La base està formada per un peu en forma cilíndrica amb figures tallades i dos escuts, un a cada banda. La creu està situada sobre un corró circular de pedra que es va treure de l'era de cal Milà. És una creu feta amb motllo i pols de sorra, ja que es veu la junta de les dues cares al centre seguint tot el perímetre. És una imitació o còpia d'alguna creu gòtica de la zona.</p> 08146-17 Cementiri d'Olesa de Bonesvalls. <p>Aquesta creu procedeix d'una casa de Begues que es caracteritza perquè tota ella té una decoració eclèctica amb columnes i capitells romànics d'imitació a les finestres i balcons. Aquesta i una altra creu igual estaven en aquesta casa i segurament van ser amagades per la Guerra, essent descobertes més tard i portant-les a la rectoria de Begues. Mn. Escala va posar una a la rectoria de Begues i l'altre la volia posar al jardí de l'església d'Olesa, però finalment es va posar al cementiri. Les dues creus són iguals i tretes del mateix motlle.</p> 41.3573000,1.8445800 403353 4579066 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55373-foto-08146-17-2.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua No té cap valor artístic, però es fa la fitxa per evitar confusions en quant a la seva cronologia. 106|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55374 Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa XIV-XV? <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> 08146-18 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> 41.3534100,1.8489100 403710 4578629 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 93|85 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55375 Placa Confraria del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-confraria-del-roser <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XX <p>A la façana principal de l'església parroquial d'Olesa hi ha una placa de ceràmica encastada a la paret al costat esquerre de la porta principal. És un plafó ceràmic format per dues rajoles quadrades emmarcades amb altres fragments de rajoles ceràmiques de colors blau i ocre. Una de les rajoles té una imatge de la Mare de Déu del Roser, amb l'escut de la Diputació de Barcelona i el d'Olesa de Bonesvalls als angles superiors, i una banderola a la base amb la inscripció: 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol'. A la rajola de la dreta hi ha la inscripció: 'Ntra. Sra. Del Rosario. Alcaldesa honorária perpétua de Olesa de Bonesvalls. 2 marzo 1958'.</p> 08146-19 Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Probablement la confraria del Roser d'Olesa ja existís al segle XV. Durant tot el 1500 ja hi ha arrelada la tradició de la 'iluminària dels dissabtes', la missa de 'Sancta Maria in sabbato' que es celebrava davant el retaule de la Mare de Déu del Roser amb gran quantitat de llum. El 1698 l'administració del Roser té dues cases en propietat per tal que el que donessin fou destinat a sufragar la despesa d'enceses. La confraria del Roser d'Olesa feia 14 celebracions durant l'any, a més de la de l'aniversari: 7 pels confrares morts,7 de tipus general.</p> 41.3534900,1.8490900 403725 4578638 1958 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55376 Sitja de cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-de-cal-pons XIV? No es conserva la sitja sencera, ja que es va reutilitzar per fer una tina i es va ampliar i modificar en part. <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga tot i que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. En aquesta casa es conserva una antiga sitja que posteriorment es va aprofitar per ubicar una tina. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del paviment de la casa. La sitja és de parets de terra compactada i té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet de la sitja per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua.</p> 08146-20 Cal Pons. C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època. La sitja és una cavitat subterrània, excavada a la roca calcària que forma el substrat geològic en aquest indret, de forma aproximadament ovoide, destinada a guardar-hi productes fonamentalment alimentaris (cereals i llegums essencialment). En els nuclis urbans medievals era freqüent la construcció de sitges subterrànies a les cases. A Olesa tenim constància d'altres a diferents cases del nucli, en concret a can Ràfols es va descobrir una al celler però que encara no s'ha buidat de terra; també es coneix per tradició oral l'existència de sitges al barri de l'Hospital.</p> 41.3544700,1.8498600 403791 4578746 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55376-foto-08146-20-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55377 Can Morgades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morgades <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XIV L'estat de conservació es refereix a l'arc diafragma. La resta de l'edifici està molt modificat tot i que es manté l'estructura de parets de pedra a la planta baixa. <p>Can Morgades es troba al centre del nucli antic d'Olesa, al costat de l'església parroquial. És un edifici que ha estat molt reformat i que s'utilitza actualment com a habitatge. S'ha mantingut l'estructura general de l'antiga casa en tres crugies paral·leles i s'ha conservat l'arcada apuntada al celler, al cos de la banda de llevant. És una arcada tipològicament datable al segle XIV, feta amb carreus grossos i escairats, d'una alçada considerable i situada al centre del que seria l'antic celler de la casa. Es trobava al costat de cal Pere, després ca la Marcelina, que va ser enderrocada en fer l'actual casa.</p> 08146-21 C/ Doctor Molins, 4. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Can Morgades era coneguda antigament com can Batlle del cap de la Vila. És una de les cases més antigues del nucli d'Olesa i la que conserva actualment un dels elements arquitectònics més antic del municipi. El 1390 ja existia la casa (Mísser, 1953) amb Bernat Balle. Al fogatge de 1515 surt un Ponç Batlle que era batlle d'Olesa, al de 1553 surt Joan Balle, al capbreu de l'hospital de 1590 Joan Pons Balle tenia una casa o mas a Olesa (AHCVP), al fogatge de 1652 s'anomena a Joan Batlle. La propietat es manté amb els Batlle fins el segle XIX en que es perd el cognom pel de Morgades. Sembla que al segle XVII passà a ser l'hisenda propietat de can Olivella. L'actual edifici és fruit de l'annexió de dos masos, el mas Batlle de la plaça i el mas Jansá, documentats al segle XIII i produint-se l'annexió a finals del XVI. El capbreu de 1590 la situa entre cal Vedell i el mas de la Pedrosa (o Tutusaus) (AHCVP).</p> 41.3532400,1.8492800 403740 4578610 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55378 Can Badell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badell-0 <p>IGLÉSIAS, J. (1962). El fogatge de 1365-1370. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XIV <p>Aquesta és una de les cases més grans del poble d'Olesa de Bonesvalls. És un edifici de planta rectangular, de planta i dos pisos, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa té coberts al seu entorn i un jardí davant de la façana, en el que hi ha un safareig. Tot el conjunt queda tancat pels mateixos coberts units amb una paret de pedra i al que s'accedeix per la porta principal que s'obre al jardí davant la façana. La porta és d'arc rebaixat i no es troba centrada a la façana. A la façana de llevant, al segon pis, s'obre una eixida amb sis arcs de mig punt amb balustrades de ceràmica. La casa es troba al centre del poble, al costat de l'església parroquial.</p> 08146-22 C/ de les Planes. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Can Badell és una de les pairalies que havia sigut de les més importants del poble. A finals del segle XIV era d'Esteve Vedell (Misser, 1953). Al fogatge de 1515 s'esmenta a la vídua Badella. Al de 1553 surt Lorens Vadell i Bartomeu Vadell. Al de 1652 s'esmenta a Jaume Badell. A capbreu de 1590 (AHVP) Joan Vadell tenia una casa o mas a Olesa que afrontava al nord amb casa de Rafael Rafol, al sud amb casa de Joan Mila, a l'oest amb casa de Joan Tutusaus i camí que va al trull comunal. També al segle XVII surten Badell, a una convocatòria del consell de la Vila de 1663 (Jaume Badell) i a un cens del blat de 1675 (Jaume Badell) (APOB). Tot i que actualment conserva la casa el nom de casa Badell, actualment el cognom és Mitjans, procedent del mas de la Corbatera (actual Mitjans).</p> 41.3537600,1.8485400 403679 4578669 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55378-foto-08146-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55378-foto-08146-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55378-foto-08146-22-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Conserva bon nombre de pergamins i documents des del segle XIV fins a l'actualitat. 94|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55379 Can Tutusaus https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tutusaus <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MONTE, M.A. (1987). Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2737. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XVIII <p>Can Tutusaus es troba al nucli antic d'Olesa de Bonesvalls, al peu de l'església parroquial. És un edifici fruit de diferents ampliacions pertanyent des dels seus orígens a la família Badell. Els Badell procedien del mas de la Pedrosa, mas que van abandonar quan es van instal·lar al nou mas que van construir al poble: can Tutusaus. És una casa de planta rectangular amb cossos afegits, de planta i dos pisos, destacant una galeria d'onze arcs de mig punt amb balustres de ceràmica a la façana del segon pis. Suposem que la primera fase constructiva acabaria el 1729, data gravada als cups, i la segona fase al 1736, data que hi ha al baluard. D'aquesta primera fase és la part central de la casa, on es troba la cuina i un foc a terra que era de rotllo i que s'ha modificat darrerament per facilitar el seu ús. A la cuina destaquen les rajoles de la paret, del tipus català i molt probablement de l'època en que es va fer la casa. Al fons hi ha el rebost i una habitació en la que hi ha un forn amb campana rectangular de xemeneia davant, al costat un recipient rectangular d'obra què és un fogó gran on s'encaixava una olla d'aram per escalfar aigua de la bugada o per la matança del porc. A la mateixa habitació hi ha una cisterna sota el nivell del sol a la que s'accedeix des de l'habitació a través d'un forat quadrat i una corriola. La cisterna recollia l'aigua de pluja de les teulades que es canalitzava amb canonades de terra cuita. La cisterna és de planta quadrada i folrada amb cairons de ceràmica vidriada marró com la dels cups de vi. Al mateix espai hi havia una pastera i actualment es guarda una col·lecció d'objectes diferents que procedeixen de la casa: recipients, pala del forn, pesos, atuells de cuina, etc... Posteriorment es van fer ampliacions i diferents afegits a la casa; la més important va ser l'ampliació a la banda de llevant de tres crugies paral·leles, la central com a vestíbul, a la dreta la sala amb rentamans i capella encastada amb motllura de guix, i a l'esquerra dues habitacions habilitades com despatxos; ampliació que correspondria a la segona fase constructiva de la casa. Al costat de la casa hi ha un edifici de planta rectangular de finals del segle XIX o inicis del XX. Aquest tenia un celler a la planta baixa ple de botes que han estat desmuntades fa poc temps; i al pis hi havia un local social de la gent d'ideologia més conservadora del poble que s'utilitzava per fer ball i cinema. Encara es conserva el sol de fusta i la cabina del projector. Actualment es troba en mal estat. Sota la casa hi ha la cava, que data del mateix any de construcció de la casa amb ampliacions posteriors, tal i com indiquen les dates gravades als cups. Hi havia un total de cinc cups de planta rectangular folrats amb cairons marrons. Dos construïts el 1729 i del que només es conserva un modificat per l'ús actual a la cava; un altre al costat d'aquest de l'any 1890 i que també s'utilitza actualment. Al fons de la cava hi ha dos cups més que s'han obert per davant per facilitar l'accés i que actualment es fan servir com a celler. Destaca l'existència d'un amagatall que es trobava en una habitació al nivell superior i al que s'accedia a traves d'un forat al terra des d'una habitació amagada darrera les botes a la cava. Al pati hi ha un pou amb la paret davantera que és una pedra d'una antiga premsa reaprofitat i que podria procedir de la Pedrosa. El trull es troba actualment al jardí. Hi havia hagut un forn d'obra que es trobava a la zona on actualment hi ha l'hort i del que no queda res. També tenia una mina d'aigua que portava l'aigua a un xup que hi havia darrera la casa. Amb l'actual urbanització del sector aquesta bassa o xup ha desaparegut.</p> 08146-23 Plaça de la Creu nº 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Els Badell procedien del mas de la Pedrosa, mas que van abandonar quan es van instal·lar al nou mas que van construir al poble. Suposem que la primera fase constructiva acabaria el 1729, prenent aquesta data que figura als cups, però es probable que ja existís una petita casa al poble que es va ampliar posteriorment. La Pedrosa ja s'esmenta l'any 1183, en la definició d'un cens fet pel senyor del castell termenat de Cervelló al monestir de Sant Cugat del Vallès; pertanyia al monestir i estava al terme del castell de Cervelló a la parròquia de Sant Joan d'Olesa (Arxiu de la Corona d'Aragó, cartulari de Sant Cugat: foli 228, núm. 717). De la documentació en pergamí que es conserva a la casa podem assegurar que la família Badell ja existia el 1349 i tenia la casa. Concretament en un document del 1455 ja es cita a Bernardo Badell. Al segle XIV la Pedrosa era de Bernat Poncs. Al capbreu de 1590 (AHVP) el mas de la Pedrosa era propietat de Joan Totasaus, que també tenia una casa o mas a Olesa. Al fogatge de 1515 s'anomena a la Vídua Badella, però a cap Tutusaus. Al de 1553, surt Andreu Tutusaus i també Lorens Vadell i Bertomeu Vadell. Al de 1652, Jaume Badell, i tres Tutusaus: Antoni, Pere i Andreu. Això ens fa pensar que entre 1515 i 1553 un Tutusaus es va emparentar amb una Badell del mas de la Pedrosa i va ser un Tutusaus el que va fundar el mas al poble. Probablement altra branca dels Badell continués la nissaga al mas Badell que es troba darrera de l'església. Tot i així es va conservar al cognom Badell ja que actualment encara el porta el propietari. A la casa actualment hi ha les Caves Tutusaus, però anteriorment s'havien fet altres feines. Hi va haver una fàbrica de destil·lació d'aiguardent (una fassina) i posteriorment una de carburo de calç per enllumenat de les cases a finals del segle XIX. Dins les terres propietat de la casa hi ha vàries barraques de vinya.</p> 41.3527200,1.8498000 403783 4578552 1729 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55379-foto-08146-23-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Desconegut 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55380 Can Ràfols https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XVI <p>Una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga. Amb una arcada de mig punt feta amb grossos carreus de pedra a l'entrada de la casa, i un portal de mig punt adovellat de pedra, i finestra al pis amb el marc de pedra polida. És una casa d'estructura senzilla, amb planta i pis, façana oberta a migdia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana; la façana principal no és simètrica tot i que la porta està quasi al centre, aquesta és adovellada d'arc de mig punt de pedra. Tota la casa és arrebossada, tot i que l'obra és de tàpia excepte a la planta baixa que és de pedra. A l'interior la casa es divideix en tres crugies perpendiculars a la façana. La crugia central és ample i té un arc de mig punt de grosses dovelles al centre per tal de donar el màxim d'amplitud a la sala d'entrada. A la banda esquerra hi havia l'antiga cuina que actualment està convertida en l'habitatge principal. A la banda dreta hi havia els estables que ara són l'aparcament del tractor i en fer el desmunt de terra per aplanar el paviment i deixar-ho pla, es va trobar a la banda de tramuntana una sitja circular amb les parets de terra compactada i que encara no s'ha buidat. Paral·lel a aquest estable hi ha un edifici adossat que era el celler, cobert amb una volta de canó rebaixat de maó posat en forma d'espiga i al que donen les boixes dels dos cups que hi ha a l'exterior en un cobert. Els cups estan una al costat de l'altre, són de planta rectangular i folrats amb cairons de ceràmica vidriada i de poca profunditat coberts amb volta de canó. D'un d'ells surt un passadís llarg, el cupet. A la banda esquerra de la casa, davant de l'hort, hi havia un edifici amb assecadors al pis i amb finestres d'arc de mig punt, però en convertir-ho en habitatge es va eliminar aquest assecador. L'estructura general d'aquesta casa és molt semblant a la de cal Pons.</p> 08146-24 C/ Sant Joan s/n. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>La primera vegada que surt esmentat un Ràfols és al fogatge de 1553, Joan Rafols. Al de 1652 s'esmenten quatre Ràfols, Pau que era batlle, Francesc, Joan i Rafael. Al capbreu de 1590 (AHCVP) s'esmenta la casa de Rafel Rafol al nucli d'Olesa, a prop de can Batlle i can Tutusaus. També al segle XVII surten Ràfols, a una convocatòria del consell de la Vila de 1663 (Pau Ràfols) i a un cens del blat de 1675 (Llorenç Ràfols) (APOB). L'estructura que veiem de la casa pot ser datada a inicis del segle XVI, en relació amb la documentació escrita que la cita i ha sofert poques transformacions ja que l'habitatge actual aprofita els antics assecadors i estables.</p> 41.3539600,1.8497600 403782 4578689 1553 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55380-foto-08146-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55380-foto-08146-24-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Al cup es xafava el raïm. Al costat i comunicat amb aquest hi havia el cupet; era igual però més petit, a vegades formant un passadís. El forat entre el cup i el cupet es tapava amb una feixina de cuscó o argelagues que feia de filtre natural. Així, quan es xafava el raïm al cup, es filtrava al cupet el vi net de pallofa. Això permetia buidar una mica el cup i poder posar més raïm per que fermentés. Aquest vi que sortia i passava al cupet és el vi de most, que després es posava a les botes per guardar. El que quedava al cup es deixava fermentar 2-3 dies, per després premsar i filtrar el vi i guardar a les botes, on continuava la fermentació transformant el sucre en alcohol. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55381 Mina de can Badell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badell <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XIX Es troba enfonsada a trams. <p>Seguint el camí dels pous de la riera de la Rengla i un cop passats aquests en direcció cap al nord seguint el camí del fondo de Cova Pregonda, hi ha dos pous que formen part de la xarxa d'abastament d'aigua de can Badell. Els pous estan molt a prop un de l'altre, a uns 20 metres de distància, del darrer surt una canalització que queda soterrada i que transportava l'aigua directament a la casa, essent aquesta la única casa que disposava d'aigua corrent. L'aigua sobrera s'anava acumulant en una cubeta darrera de la casa que quan estava plena sobreeixia i anava a la bassa. La mina és un canal d'uns 60 cm d'amplada amb el paviment fet amb maó i cobert amb una volta de mig punt de maó que es troba coberta de terra a l'exterior. El canal, d'uns 800 m de llarg, passa pels costats dels camps de vinyes que pertanyen a la casa i disposa d' una ventilació o comporta a la part central del recorregut per facilitar la neteja i actuar com a sobreeixidor en el cas que anés massa ple. El sostre del canal de la mina està enfonsat en algun tram i actualment fóra d'ús. La mina de can Badell disposava de dos pous, una canalització que portava l'aigua fins a la bassa que hi havia en un nivell superior a prop de la casa.</p> 08146-25 Camí de la Fontana o camí de la Rengla. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Probablement la construcció d'aquest canal i pous sigui paral·lel a l'època d'auge econòmic de la casa, en que es va reconstruir afegint l'eixida del pis, cap a finals del segle XVIII o principis del XIX. No hem pogut consultar la documentació privada de la casa, on possiblement trobaríem dades sobre la construcció d'aquesta mina i sistema de portada d'aigua. Van ser les dues cases més importants del nucli les que van construir un sistema de portada d'aigües, can Badell i can Tutusaus. A les masies, destaca la sínia de can Parellada, amb un sistema similar. Cal assenyalar que mentre que cal Badell rebia l'aigua directa, a can Tutusaus i can Parellada l'aigua s'acumulava primer a una bassa i d'aquesta es portava a la casa.</p> 41.3573500,1.8477200 403616 4579068 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55381-foto-08146-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Aquest sistema d'aportació de l'aigua és singular i característic a la zona. Can Badell es la única casa amb aigua corrent directa dels pous, sistema que va ser copiat per altres cases importants, però mai directa. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55382 Can Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons-2 <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XV <p>Cal Pons és una de les poques cases del nucli antic que conserven part de l'estructura antiga. Casa de planta i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa ha sofert una important reforma darrerament però ha conservat els elements antics més rellevants. És una casa que va ser ampliada en diferents èpoques a partir d'un nucli central que és el més antic. L'estructura interior està dividida en dues crugíes perpendiculars a la façana. La central, més ampla, té un arc de mig punt fet de pedra amb grosses dovelles a la planta baixa, permetent una àmplia llum en aquest espai. A la dreta hi ha uns antics estables i les tines o cups del vi que eren adossats a la banda de llevant i que ara han estat annexionats a la casa. En total hi ha dos cups i una tina, tots a la crugia de llevant; els dos cups són de planta rectangular i estan comunicats amb un passadís estret, tot folrat amb cairons de ceràmica vidriada vermellosa; la boixa d'aquests cups dona a l'espai central de la planta baixa. La tina és de planta circular, de 3,5 metres de diàmetre i 3 de profunditat, folrada també amb cairons, coberta amb volta de maó i amb la boixa que dóna al celler que es troba a la banda de tramuntana de la casa, paral·lel a la sala central de l'arc. Té una porta quadrada a la volta superior per la que es pot accedir des del pis de la casa. La tina es va fer aprofitant una antiga sitja de parets de terra compactada que té una profunditat de més de 6 metres. Es va aprofitar el forat ja fet per construir a continuació la tina folrada amb cairons i que aprofita la part superior d'aquesta sitja; posteriorment, quan la tina ja no tindria utilitat, es va eliminar la base de la tina unificant tot el forat i utilitzant-lo probablement com a cisterna d'aigua. El celler que es troba a la banda de tramuntana queda una mica soterrat respecte al nivell de la planta baixa de la casa. Hi ha una mina excavada que entra sota l'entrada principal i que sembla que es va fer fa un segle aproximadament; en ella guardaven flors a la dècada del 1940 ja que el propietari era jardiner i aquí es conservaven molt bé. Al pis hi ha una de les finestres que dona a migdia que té un festejador. La porta principal d'entrada a la casa és d'arc de mig punt adovellada. Tota l'obra de la casa és arrebossada i no es veu, però la part baixa del mur de llevant està feta de pedra mentre que la resta de la casa és tota de tàpia. L'estructura general d'aquesta casa és molt semblant a la de cal Ràfols.</p> 08146-26 C/ Ordal, 2. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El cognom Poncs es repeteix a Olesa i el trobem associat a diferents cases: La Pedrosa, Mas Jansà, Milà de la Corbatera, a més de cal Pons. El 1388 ja s'esmenta un Poncs (Misser, 1953), mantenint-se el cognom durant el segle XVI. El capbreu de 1590 (AHVP) ens dona la posició del mas coincidint amb l'actual, amb el mas Ràfols al sud i el camí a l'est, i la casa era de Joan Poncs Batlle d'Olesa. Probablement aquest mas ja existia en el moment en que es fa consagrar l'església de Sant Joan, amb ampliacions i modificacions posteriors. Actualment conserva només alguns elements puntuals de diferents èpoques, com l'arc de l'entrada, la porta adovellada, la tina i els cups. Hi ha molta similitud entre les cases Ràfols i cal Pons, que son de la mateixa època.</p> 41.3544700,1.8498600 403791 4578746 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55382-foto-08146-26-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Desconegut Durant la darrera rehabilitació es va fer una porta per entrar els vehicles a la finca, es van utilitzar les pedres i motllures d'una antiga porta modernista portades probablement d'una casa enderrocada d'un altre municipi. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55383 Mas Cort Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cort-vell <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XVI <p>El mas es troba a la banda oest del terme municipal d'Olesa, proper a la carretera BV-2411 Olesa-Avinyonet, a prop de can Mitjans i dominant unes extenses planes de conreu degut a la situació privilegiada dalt d'un turonet. Es troba a prop del pas de l'antiga via romana, camí Ral i carrerada. És una casa ben conservada que forma un conjunt amb diverses construccions al voltant que queden tancades amb un baluard. Disposa d'un ampli portal adovellat de mig punt orientat al sud. La distribució de la casa és de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant. A la façana principal s'observen en un finestral, unes impostes motllurades d'estil renaixentista.</p> 08146-27 Mas Cort Vell. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Conegut antigament com mas Cortés. Guillem Balle tenia el mas a inicis del segle XV MISSER, 1953) essent la primera notícia documental que disposem del 1515; posteriorment, el 1590, el tenia Ponç Milà (AHCVP), mantenint-se el cognom Milà fins a finals del segle XIX. Cal assenyalar que al capbreu de 1590 s'indica que el mas era propietat de Àngela (probablement de cognom Balle), dona de Ponç Milà que actuava com a usufructuari i per tant seria en aquest moment quan la casa passa a nom dels Milà. Els Milá probablement procedien del mas de la Corbatera, actual can Mitjans. El 1675 s'anomena a Salvador Milà al Mas Cort (APOB, cens del blat. Citat a Llorac, 1993: 66). Probablement l'origen de la casa l'hem de buscar a inicis del segle XV, tot i que no es pot descartar que pot ser anterior.</p> 41.3482900,1.8214400 401404 4578092 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55384 Mas la Gavarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-gavarra <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XIV-XVII La casa està en perill de ruïna. <p>El mas La Gavarra forma un conjunt format pel mateix mas, diferents coberts, corral, hort i celler. El mas es troba al centre del conjunt que queda tancat per la banda de ponent i la de llevant amb dos baluards, un a cada costat. El mas és de planta longitudinal orientada N-S, amb la porta principal oberta al centre de la façana que s'obre a l'est, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal i amb planta, pis i golfes sota teulada. Davant aquesta façana principal hi ha un baluard tancat al que s'accedeix per una porta amb teulada i dins el qual es troba un altre edifici auxiliar més modern a la banda de tramuntana, galliners, dos cups i el pou. Darrera la casa, a la banda oest, hi ha un espai tancat amb mur que seria la zona d'horts i corral. Tot el conjunt té una planta rectangular. El mas té l'accés principal obert al baluard i al centre de l'estructura que està formada per tres crugíes perpendiculars a la façana. La porta és d'arc de mig punt de pedra i té inscrita a la dovella principal la data 1686 amb l'anagrama del nom de Jesús. La crugia central de la casa és la que correspon al vestíbul i espai distribuïdor al que donen les portes dels espais laterals així com l'escala principal que permetia l'accés al pis. És una escala de pedra que forma angle i que està en front de la porta. El sostre d'aquest espai, i per tant el pis, està enfonsat. A la crugia esquerra de la planta hi ha dos espais paral·lels: la sala principal, a la banda de llevant, i la cuina amb foc de rotllo a la banda de ponent. La sala és un espai allargat que, tot i estar en mol mal estat perquè el sostre està enfonsat, encara conserva elements interessants com un armari raconer; la fornícula de la capella encastada a la paret de migdia amb una motllura de volutes al voltant i petxina a la part de l'absis de la fornícula; i l'aigüera encastada a la paret de llevant formant un arc conopial apuntat de tradició gòtica, amb l'aigüera de pedra al centre i una pedra plana a cada banda una mica més elevades que la pica per posar coses; havia estat folrada amb rajoles decorades i un cap d'angelet al mig pel que entrava l'aigua i que actualment han desaparegut degut al vandalisme. Les restes de ceràmica que queden ens mostren rajoles del tipus valencià del segle XVIII. La zona on hi havia la cuina tenia una gran campana de xemeneia formant un foc de rotllo amb banc escó que encara hi és tot i que en molt mal estat de conservació. La campana es suporta sobre una columna octogonal de pedra a l'angle. La crugia de la dreta alberga una altra cuina, amb els fogons, cuina econòmica i xemeneia; el forn de pa; el celler amb les botes de fusta que actualment està en mal estat ja que la paret exterior està foradada. Encara es conserva l'espai de la comuna que forma una torre exterior adossada a la paret de tramuntana i coberta amb una teulada a quatre vessants amb teules de ceràmica vidriada de colors, amb accés des del pis. Al pis hi havia les habitacions, tot i que actualment és impracticable ja que el sostre està enfonsat en quasi totes les estances de la casa. Totes les portes tenen motllures acanalades als muntants i llinda de pedra. Darrera la casa, a la banda de ponent, es va afegir un celler cobert amb volta de canó de maó i que es va construir en època més moderna.</p> 08146-28 Mas La Gavarra. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El mas La Gavarra es troba a prop del límit amb Avinyonet i a prop de la carretera BV-2411 Olesa-Avinyonet. Tot i que desconeixem l'origen exacte del mas, sembla ser que data del segle XIV ja que al 1362 s'anomena a Pere Ferrer al mas (MISSER, 1953). Al 1425 pertanyia al llinatge olesà dels Milà (LLORAC, 1993), i al capbreu de 1590 hi consta al mas Pons Balla. El topònim és molt antic ja que potser correspon al lloc de la Gavarra que s'esmenta al document de dotació de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola de l'any 991 (ACCB, Libri Antiq. Vol. IV fol 110, doc. Núm. 277) (citat a LLORAC, 1993: 50). Com dèiem anteriorment, al capbreu de 1590 (AHCVP) al mas de La Gavarra consta Pons Balla, però ja al 1663 s'esmenta a Jaume Milà de la Gavarra (Llibre de la Cort del Batlle, APOB), i a partir d'aquesta data tots els documents relacionen un Milà amb La Gavarra. La data gravada a la llinda de la porta principal, 1686, pot correspondre a una important ampliació de la casa que va configurar l'edifici que veiem actualment, i que va ser realitzada segurament per la família Milà. Alguns documents esmenten la fassina de la Gavarra als segles XVII i XVIII (LLORAC, 1993: 50).</p> 41.3484000,1.8131700 400712 4578113 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55384-foto-08146-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55384-foto-08146-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55384-foto-08146-28-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Segons explica una llegenda oral que ha anat passant de pares a fills, sembla que Pere II El Gran moriria al mas la Gavarra i no a Vilafranca en el seu viatge en que es va hostatjar a l'Hospital d'Olesa l'any 1285. Entre la casa i la carretera hi ha una bassa que era un abeurador pel bestiar, passa la carrerada i era lloc de confluència de camins ramaders. Hi creixen dues pollancres al centre mateix de la bassa. 94|85 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55385 Can Parellada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-1 <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. AHCVP, Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló, 1590-1594. Notari Pere Guasch.</p> XVIII <p>Can Parellada és un dels grans masos d'Olesa. Situada a l'oest del municipi, a prop de la carretera BV-2411, de Begues a Avinyonet. És un mas fruit de diferents ampliacions es diferents èpoques però en general l'estructura reflecteix el progrés econòmic de la família propietària. S'ha rehabilitat darrerament i actualment està destinat a casa de colònies i restaurant. Es pot distingir l'edifici més antic al que es va adossar posteriorment un més modern i més gran, així com les edificacions que estaven destinades a estables, producció del vi i de l'oli. La part més antiga era un edifici de planta i pis, amb tres crugies, amb la façana orientada a migdia. La porta principal encara es conserva i és d'arc de mig punt adovellada de pedra i probablement dati del 1613, data que es conservava gravada en un antic rellotge de sol a la mateixa façana i que s'ha modificat. En aquesta estructura hi havia l'escala de pedra d'accés al pis al centre, un celler amb volta de canó de maó al costat esquerre, a la dreta la xemeneia amb gran campana que era situada sobre un foc central i que ara s'ha convertir en cuina moderna; per la banda de darrera les tres crugies queden tancades per un altre celler més modern i perpendicular a les crugies. A la banda de llevant hi havia sis tines o cups, que actualment han desaparegut i de les que es conserven les boixes. Destaca la teulada interior del pis amb les rajoles entre bigues decorades amb rombes vermells sobre fons blanc, algunes amb la inscripció 1738, probable època de la primera ampliació; també la llinda decorada amb un arc conopial a una porta del pis. Més tard, probablement a inicis del segle XIX, es fes l'ampliació més important afegint una nova casa de planta i dos pisos, amb eixida de quatre arcs a cada pis amb balustres, donant una imatge lleugera a la façana. En aquest cos, a la planta baixa, hi havia el pastador en un espai en el que hi havia una xemeneia de foc a terra i dos forns. Es conserven encara part del mobles que va posar la Sra. Amèrica Olivella, tots de factura modernista i noucentista, procedents de l'eixample de Barcelona, així com molts altres elements solts de la mateixa casa i fotografies de Cuba. A la zona dels estables hi ha l'antic trull d'oli ubicat dins una habitació, que era mogut amb tracció animal i que encara conserva tots els elements tot i que en mal estat. El conjunt queda tancat per la banda de migdia per un baluard al que s'ha posat una placa al costat de la porta que posa 'Parellada Torrents S.S. Any 1731', essent la data més important d'ampliació de la casa. És aquest un exemple de les grans cases productores de la zona en la què, durant l'època de més auge econòmic, era habitada per masovers i treballadors, mentre la família vivia a Barcelona i Sitges, i tan sols venia de tan en tan a la casa. L'aigua que arriba a la casa ve de la sínia de cal Parellada, que es troba una mica més amunt de cal Joan. Era moguda per tracció animal i treia l'aigua amb catúfols; a través d'un petit canal arribava l'aigua a la masia que anava al xup.</p> 08146-29 Can Parellada Torrents. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El mas Parellada era conegut com mas Vallès al segle XIV, i per ell passava el camí Ral. S'esmenta al XVI, al fogatge de1 1515 a Joan Romagosa; al fogatge de 1553, Joan Romagosa. El 1590 el mas passa a propietat dels pubills Nadal (Misser, 1953) que eren menors i van actuar tres persones com a tutors; el cognom Nadal es manté fins a mitjans del segle XVII, essent el 1675 de Salvador Escala. A començaments del segle XVIII era propietat de Jaume Parellada, el 1776 de Francesc Parellada. Aquests van fer les obres de remodelació més importants de la casa. A inicis del segle XX la hisenda Parellada es va unir a la Olivella per casaments, essent una de les propietats més importants d'Olesa. La casa originària dels Parellada era l'actual cal Marxant del barri de l'Hospital, i que era el mas Romagosa. Posteriorment es va construir el mas Parellada (reconstruint l'antic mas Romagosa) als afores del poble el 1731, passant a ser el mas la pairalia principal i l'antiga de l'Hospital possiblement va quedar com casa de diferents colons. La família Parellada eren també propietaris de la major part de les cases del barri de l'Hospital, en concret les del carrer Santa Marta es van mantenir en mans de la família fins fa uns vint anys en que les van vendre als llogaters.</p> 41.3469900,1.8341600 402466 4577933 1731 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55385-foto-08146-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Conegut també com mas Romagosa fins que va passar a ser propietat dels Parellada a inicis del segle XVIII. La casa es troba sota l'actual restaurant cal Joan, agafant el trencall de davant cap al sud. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55386 Cal Pal·larí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pallari <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XVIII-XIX Darrerament has sostret teules de la teulada, cosa que fa que perilli el conjunt. <p>El Mas Pal·larí està format pel conjunt de corrals i un petit mas. Actualment es troba en inici de ruïna i amb perill d'ensorrament ja que fa poc temps que van robar part de les teules dels corrals. Es troba al sector est del terme, molt a prop de la riera de Begues. S'accedeix des de la carretera BV-241, agafant el camí que es troba davant del Mas Cort Nou i que porta a cal Parellada, un cop passada aquesta casa es segueix el camí que voreja una vinya fins arribar al conjunt. Els edificis estan estructurats formant una L, amb els corrals a la banda de tramuntana, i el mas, el cup, una cisterna i un altre cobert a la banda de ponent, restant els altres dos costats del conjunt tancats amb un mur a modus de baluard. Els corrals de tramuntana formen un edifici de planta i pis amb dues crugies paral·leles que ocupen tot el llarg de la construcció. Es troben comunicats entre ells per una única porta en el mur mitger; l'accés al de migdia es fa a través de dos arcs de mig punt de maó oberts al pati central, i al de tramuntana a través d'una porta que dona a l'exterior a llevant. La coberta interior és de bigues de fusta i els murs de pedra. A la banda de ponent del pati i accessibles des de l'exterior, hi ha una cisterna circular coberta per una edificació amb teulada a un vessant i porta a ponent, així com un cup de planta quadrada enrajolat amb ceràmica vidriada marró i formant un galze a la boca en forma de graó per recolzar la tapa de fusta, que també es troba dins una edificació de pedra amb teulada a un vessant. Aquests dos elements es troben al costat un de l'altre. A continuació hi ha un altre corral petit amb accés des del pati a través d'un arc de mig punt de pedra i que és la meitat de l'edifici que forma l'angle sud-oest fent mitgera amb l'habitatge. Aquest habitatge és d'estructura senzilla, de planta i pis cobert amb teulada a un vessant i de petites dimensions. Tan sols presenta dues estances per planta, amb l'espai d'entrada on hi ha l'escala que puja al pis, i la cuina amb foc a terra de campana quadrada fent cantonada, la pica de dos cups circulars i dos fogons. Al pis hi ha dues habitacions sota teulada molt senzilles.</p> 08146-30 Cal Pal·larí. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>L'estructura del conjunt és en general senzilla i no presenta elements que permetin fer una datació aproximada tot i que podem situar la seva construcció a cavall de finals del XVIII i principis del XIX aproximadament. El 1950 encara estava habitada (LLORAC, 1993) i s'utilitzava com a corral de bestiar. Pertany a can Parellada i a inicis del segle XX i finals del XIX hi vivien jornalers de les terres dels Parellada.</p> 41.3432900,1.8327900 402346 4577524 08146 Olesa de Bonesvalls Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55386-foto-08146-30-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Es troba molt a prop de can Parellada. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55387 Can Mitjans https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-0 <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XVII La casa es troba en mal estat ja que resta abandonada. El baluard és inaccessible per la quantitat d'herba que hi ha. <p>Can Mitjans és una masia situada entre la Gavarra i el mas Cortvell, al sector oest del municipi, que ha donat nom a la urbanització dels seu entorn. Son un conjunt d'edificis adossats al casal mare de molt diverses èpoques, tot i que sembla que les restes més antigues no siguin d'abans del XVII. El conjunt es troba tancat per un baluard i està ubicat en un lloc elevat envoltat de camps de conreu. La casa principal ha estat fruit de moltes reformes i ampliacions successives, es troba a la banda sud del conjunt. És un edifici de planta rectangular allargassada de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. La casa té dues portes, una que s'obre a migdia i l'altre en front d'aquesta, que s'obre al baluard, a tramuntana; totes dues són d'arc de mig punt adovellat. L'interior de la casa es troba en mal estat i el baluard i les cases de masovers estan plenes de matolls i son impracticables. A l'interior els elements més interessants són les dues cuines, una a la part més antiga i que conserva algunes rajoles al sector dels fogons ubicada a la planta baixa, i l'altra cuina amb fogons, pica de pedra i foc a terra a la part més moderna. A prop de la casa a la banda de ponent, hi ha un rocallís, una roca plana ampla al terra per la que lliscava l'aigua quan plovia i s'emmagatzemava en una cavitat al terra tancada amb parets d'argila. Aquesta aigua s'utilitzava per fer l'obra de les cases, per fer els maons i teules. Quan s'acabava l'aigua s'havia d'esperar a que per acció natural es tornés a omplir i llavors es podia continuar amb la feina.</p> 08146-31 Can Mitjans. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Can Mitjans és un dels masos antics del terme d'Olesa de Bonesvalls, esmentat documentalment per primera vegada al segle XV, figurant Andreu Poncs (Misser, 1953); el 1590 trobem a Damià Milà (Cabreu, AHCVP), mantenint-se els Milà fins al segle XVIII en que pertany als Mitjans. Al segle XV la casa era coneguda com La Corbatera, al segle XVIII com Mitjans de la Corbatera, i actualment per Mitjans.</p> 41.3450900,1.8187600 401175 4577739 08146 Olesa de Bonesvalls Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55387-foto-08146-31-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55388 Conjunt mas Corts Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-mas-corts-nou <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> XVIII Totes les cases han estat restaurades els darrers anys. <p>Conjunt de quatre cases que formen un petit nucli al peu de la carretera BV-2411 Olesa-Avinyonet: mas Cortnou, cal Quino, cal Peó i cal Toni Mas. Totes han estat restaurades darrerament i es troben habitades. Responen a la tipologia de masia clàssica: planta i un pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia, per tant, de cara a la carretera. Totes estan arrebossades i pintades a l'exterior i no mostren elements molt antics. El mas Cortnou té un baluard a la part de davant de la casa que queda tancat amb un mur i un portal exterior amb teulada. Els elements destacables són el rellotge de sol que es troba a la façana del mas Cortnou i la premsa de vi que hi ha davant del restaurant cal Joan i que va ser portada de fóra d'Olesa.</p> 08146-32 Carretera BV-2411 km 20,300. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El mas Cortnou o Corts Nou és el que dóna nom al conjunt en ser el més antic, amb probable origen al segle XIV (Llorac, 1993); primer va ser coneguda com mas Golet als segles XIII i XIV, posteriorment mas Rossell als segles XV i XVI, més tard mas Saumell i a inicis del segle XX era casa de Ramon Ros que va fer una reforma important. Les altres tres cases són més modernes, originades al llarg del segle XIX. Cal Peó rep aquest nom perquè la va construir i va viure un peó caminer que va participar en la construcció de la carretera a Avinyonet els anys 20 del segle XX. A cal Toni Mas actualment hi ha un restaurant i es coneix com cal Joan.</p> 41.3492000,1.8346000 402506 4578178 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55388-foto-08146-32-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Informació oral facilitada per Ignasi Ros. Hem trobat el topònim: Corts Nou, Cortnou. 94|98|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55389 Maset de l'Esquerrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-lesquerra XVIII Es troba en ruïnes. <p>Les ruïnes d'aquest mas es troben dins el terme del Parc Natural del Garraf, al camí que des de la depuradora, al peu de l'Hospital, porta a Can Grau, al terme d'Olivella, al sud del terme d'Olesa. Trobem el conjunt a la dreta del camí, després de l'avenc de l'Esquerrà, molt cobert per matolls. Hi ha dues construccions, una que devia ser més petita i de la que resta només una cantonera de la paret, l'altra era més gran, de planta rectangular, planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. A la part posterior de la casa hi ha un tancat sense teulada que probablement feia funcions de corral. Només resten les parets de la casa i encara es pot veure un forat a la paret al lloc on hi havia el forn de pa, però hi manca tota l'estructura i la porta de pedra del forn. Aquesta casa es troba a prop del corral de l'Esquerrà i de la cisterna de l'Esquerrà.</p> 08146-33 Camí d'Olesa a can Grau. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>El mas o maset de l'esquerrà està compost per dues construccions, una més antiga que l'altra. Mísser apuntava que hi havia dues cases (1953), com es veu clarament, una seria la principal i l'altra, visiblement més petita, podria haver estat la casa d'un pastor o d'algun treballador del maset. Poc sabem d'aquest mas, ja que no s'ha trobat documentació; es tractaria d'un petit mas on hi hauria masovers que portarien les terres del mas Esquerrà. Els de ca l'Esquerrà eren propietaris que tenien la casa pairal a la zona de l'Hospital, al carrer Hospital (entre ca l'Escalat i cal Xacó), portaven el cognom Mitjans. Fins al fogatge de 1652 no surt un Mitjans a Olesa, fet que ens mostra que aquesta hisenda deu datar de mitjans del segle XVII. Mitjans és un cognom que es fa freqüent a Olesa a partir d'aquest segle, ja que el del Mas Badell i el mas Milà de la Corbatera també el portaren aproximadament des de finals del segle XVIII.</p> 41.3251000,1.8405300 402967 4575496 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55389-foto-08146-33-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55391 Fons d'Olesa de Bonesvalls al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dolesa-de-bonesvalls-al-museu-de-vilafranca <p>FOLCH, R. i altres (1988).-HISTORIA NATURAL DELS PAÏSOS CATALANS vol.15: Registre Fòssil; Ed. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. pàg. 131,132.</p> <p>El museu de Vilafranca del Penedès conserva material procedent d'Olesa de Bonesvalls, principalment material paleontològic recopilat per diferents persones. Es conserva poc material arqueològic i no es troba ben classificat, ja que el material que es va extreure de la Balma no es troba classificat. Igualment, el Sr. Nicolau Ros d'Olesa va trobar fa uns anys un fragment de molí ibèric de pedra en la seva propietat a prop del corral de la Roca que va dipositar en el Museu de Vilafranca i que no consta documentat. El material documentat al Museu és el següent: Fons de Paleontologia / Geologia: Nº 2.060: Conquilles d'orbitolines de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès, fossilitzades en roca calcària. Material recol·lectat per Mossèn Lluís Via. Ingressat al museu cap al 1945. Nº 2.082: Conquilles d'Orbitolines, de paret aglutinada i amb la típica secció de barret xinès. Donació de J. Ferré, 1978. Nº 2.255: Calcita estalactítica, color groc i marró. Lluïssor vítria. Pes específic:2,71; duresa:3. Presenta efervescència amb àcid clorhídric diluït al 10%. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1968. Nº 3.259: Diversos motlles interns de conquilles, un dels quals es troba totalment pirititzat. Donació de J. Ferré, any 1978. Nº 3.729: Fragment d'exoesquelet d'un crustaci decàpode fossilitzat. Material recol·lectat per Pere Giró Romeu, any 1978. Nº 3.793: Pistes com a resultat de l'activitat bioturbadora del cranc Thalassinoides en sediments tous. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1978. Nº 4.196: Esquelets d'equínids de difícil classificació ja que estan força erosionats. Material recol·lectat per J. Ferré, any 1968. Fons arqueològic: Nº 16.186: jaciment arqueològic Bauma de la Barca. Restes de bauma, pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.187: jaciment arqueològic. Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Pedres sense classificar. Ingrés desconegut. Període desconegut. Nº 16.188: jaciment arqueològic. Restes trobades en un lloc indeterminat del municipi. Pedres. Ingrés desconegut. Període desconegut.</p> 08146-43 Museu de Vilafranca. Pl. Jaume I, 1 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 41.3516400,1.8507500 403861 4578431 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Regular Inexistent Paleògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 124 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55393 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-13 <p>MARGARIT, A. (1984). Notes de Sant Cugat Sesgarrigues. Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> En part perdut <p>De Begues a Olesa, l'antic camí anterior a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l'Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d'aquí baixa fins a l'Hospital. En aquest tram encara es podia veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l'Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l'actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l'antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l'Hospital d'Olesa.</p> 08146-45 Camí d'Avinyonet a Gavà. <p>Per Olesa passava una important via romana, coneguda com Via Narbonense (MARGARIT, 1984). La Narbonense es separava de la via Augusta a la zona de Tordera, seguint la via Augusta per Martorell fins a Olèrdola, i la Narbonense anava pel Maresme cap Barcelona i d'aquí a Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, collada de Begues, Olesa, les Cabòries fins a Olèrdola. Era un important pas de persones, animals, productes, militars, carruatges. Als murs de l'Hospital hi havia diferents vestigis de probable procedència romana, com la Carassa, alguns carreus i un cap que hi havia sota la creu de la porta principal derrocada el 1936, i que podrien procedir d'algun edifici anterior. El Camí Ral de Barcelona a Tarragona seguia la mateixa via que la via romana, tenint Olesa una situació important. Al Llibre de les Nobleses dels Reys (manuscrit del segle XIV conservat a l'Institut d'Estudis Catalans), parla d'una emboscada en aquesta ruta l'any 1117, essent la referència més antiga d'aquest camí. A un document del 1272 (ACB, Pia Almoina 8, 38) en la donació de la vila d'Olesa a l'Hospital feta per Guillem de Cervelló, es cita el camí públic al peu del qual es construí l'Hospital. Segons explica Misser (1953), encara hi havia trams del camí que conservaven restes de l'antic empedrat entre la Gavarra i coll de Garró. El bandolerisme fou molt important en passar un camí transitat per la zona. Un llevador de comptes de l'hospital diu que l'any 1541 es van fer unes despeses ocasionades pels lladres que es movien pels voltants o per un grup de bandolers que passava pel camí i s'hostatjaven a l'hospital. Als segles XVI i XVII era un fet comú, que tornà a crear problemes a mitjans del segle XIX amb assalt a masies i vianants. Sembla que a finals del segle XIX el vell Camí Ral es trobava en mal estat en alguns trams, per tant se'l considerava únicament com un camí de bast (MISSER i altres, 1993). La carretera d'Avinyonet a Olesa fou acabada el 1887 per Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. També la Diputació va construir la carretera d'Olesa a Begues entre 1927-28, i el 1951 el tram de l'Hospital al poble per sobre de l'antic camí de la Creueta.</p> 41.3467400,1.8455400 403418 4577892 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55393-foto-08146-45-3.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 83 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55394 Carrerada de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-1 <p>ALTISENT, Agustí (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet, I (960-1177). Abadia de Poblet-Generalitat de Catalunya, Barcelona. ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona. Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. <p>La carrerada, dins el terme d'Olesa de Bonesvalls, arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte passant molt a prop del Mas Cort Vell i entra en mig d'unes vinyes que l'han llaurat i esborrat. A partir d'aquí segueix per sota de cal Joan pel mig del bosc i davalla fins a cal Camat. Per una pista arriba a l'Hospital de Cervelló fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat que segueix pel costat dret de la carretera. Entre el mas la Gavarra i la carretera hi ha una bassa que era lloc d'aturada i abeurada pel bestiar que passava per la carrerada. Hi ha dues pollancres que estan dins la bassa. Aquest era un punt de confluència de camins ramaders. L'Hospital d'Olesa de Bonesvalls era un lloc de parada.</p> 08146-46 De coll de Garró a Begues seguint la carretera. <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès. La carrerada i el camí Ral segueixen molts trams en que són el mateix camí. Sembla que al Massís del Garraf la transhumància estacional fou practicada ja al segle XI, cent anys abans que la impulsessin el grans monestirs cistercencs de Santes Creus i Poblet. Precisament la primera notícia històrica d'una via pecuària a Catalunya és del 1055, en un document de donació del veí nucli de l'Arboçar (Avinyonet), que esmenta entre els seus límits la via pecuària (Altisent, 1993, doc. 10); carrerada que enllaçaria amb l'important camí que, procedent de Calaf, travessava la plana penedesenca en direcció Begues.</p> 41.3499800,1.8044600 399986 4578299 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55394-foto-08146-46-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Miralles, 1999). Acostumen a ser camins elevats, camins de carena. D'aquesta manera, s'eludeixen les sinuositats dels barrancs i es va més de dret; es troba pastura; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden més repartits. La seva amplada oscil·la entre els 10 i els 60 metres segons el tram, encara que en molts casos hagin pogut ser inferiors als 10 metres i, en alguns, superiors als 60. Generalment, els ramats no passaven dels 200 caps de bestiar, però a l'hora de fer la transhumància feien servir l'antiga estratègia -molt comú al Pirineu- de baixar el ramat en societat, és a dir, barrejant tres o quatre ramats per tal d'estalviar esforços i costos. En arribar a les contrades del Penedès, feien la tria dels seus animals i llavors cada pastor s'arribava, amb el seu ramat, fins la casa on havia llogat les herbes per a l'hivern. La transhumància tenia unes dates tradicionals prefixades: baixaven a la tardor, per Tots Sants, abans de les grans nevades hivernals i pujaven a la primavera, els darrers dies d'abril, coincidint amb la fosa de les neus a l'alta muntanya. La durada d'aquests desplaçaments era d'entre 10 i 15 dies, depenent de la ruta escollida i de les condicions climatològiques. Normalment, els pastors acostumaven a fer la fi de la jornada sempre al mateix lloc. En un eixamplament de la carrerada, anomenat parador, hi passaven la nit al ras, al costat de les ovelles, o bé utilitzaven algun dels corrals que hi havia al peu del camí. Al llarg de la carrerada, hi ha diversos eixamplaments o paradors -els amorriadors, reaturades, remontes, o mosqueres- on els animals poden amorriar-se i descansar fins a tres dies. Alguns d'ells són lloc de barreja, on diversos ramaders ajunten els seus ramats en una sola gran ramada que va a muntanya, o de tria, quan cal separar les ovelles pròpies del conjunt de la gran ramada estival. Correspón al Govern de la Generalitat de Catalunya el desenvolupament reglamentari, així com l'execució de totes les actuacions en matèria dels camins ramaders, concretament a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, a més els camins són imprescriptibles, és a dir, que han de conservar sempre la seva condició de camí ramader. Junt al camí ramader també s'han de protegir els elements que formen part, com pletes, abeuradors, llocs de parada. El mapa del recorregut del camí és aproximat. Sense ús ramader en l'actualitat. 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55397 Fons documental Arxiu Municipal d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-dolesa <p>CONEJO, Josep (2004). Inventari de l'Arxiu Municipal. Olesa de Bonesvalls. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.</p> XIX-XX <p>La seu de l'Arxiu es troba a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, en un únic dipòsit que conté tot el fons i que ocupa 25m². En el mateix espai hi ha una taula de consulta, tot i que aquest arxiu no és de consulta pública, sinó d'ús exclusiu de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en tres armaris compactes i ocupa un total de 144,08 metres lineals. L'estat de conservació és bo i no pateix oscil·lacions tèrmiques ni la sala presenta problemes estructurals. El fons aplega documentació diferenciada en els següents fons: jutjat de pau (1868-1992), cambra agrícola (1909-1993), Jefatura Nacional del Movimiento (1969-1974), ADF (1987-1992), fons privat de Jaume Escala Pagés (1826-1826). El quadre de classificació està distribuït en: administració general (1840-2003), hisenda (1862-2002), Proveïments (1918-1999), beneficència i assistència social (1908-2002), sanitat 1905-1990), obres i urbanisme (1825-2003), seguretat pública (1895-1984), serveis militars (1897-2000), població (1878-2002), eleccions (1876-2000), ensenyament (1863-1991), cultura (1958-2001), serveis agropecuaris i medi ambient (1902-1996).</p> 08146-49 Plaça de la Vila, 1. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi d'Olesa de Bonesvalls en la casa consistorial que estava al costat de l'església parroquial. L'any 1992, amb motiu de l'edificació del nou edifici de l'Ajuntament a l'Avinguda Hospital, es va traslladar també la documentació d'arxiu a aquest nou emplaçament. L'organització del fons de l'arxiu va ser fruit d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament, dins el marc del programa de suport als arxius municipals que desenvolupa l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es va adequar el dipòsit de l'arxiu, la organització i la descripció de la documentació fent el quadre de classificació i l'inventari a través de la base de dades de l'OPC; tasca feta entre el juliol i el desembre de 2003. La funció posterior de l'Ajuntament és el manteniment d'aquest arxiu, l'elaboració de la normativa de funcionament, el control de la documentació. L'arxiu havia estat prèviament organitzat pel l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès el juliol de 1998.</p> 41.3516300,1.8507400 403860 4578430 1830 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55398 Fons documental Arxiu Parroquial de Sant Joan d'Olesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-parroquial-de-sant-joan-dolesa <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament .</p> XVI-XX <p>L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Bonesvalls conserva documentació referent a la parròquia que té un interès històric pel municipi. Inventari de la documentació existent en data 29-9-1991 (Llorac, 1993): - Llibres de matrimonis 1603-1804, 1805-1858, 1859-1891, 1892-1962 - Llibres de defuncions 1561-1584, 1607-1702, 1594-1616, 1772-1819, 1859-1888, 1889-1962 - Llibres de baptismes 1565-1585, 1593-1739, 1804-1846, 1847-1858, 1853-1858, 1859-1881, 1882-1905, 1906-1962 - Llibres de confirmacions 1865-1956 - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana 1590-1594, notari Pere Gausac (hi ha una còpia a l'Arxiu Històric i Comarcal de Vilafranca del Penedès). Hi ha un llistat de topònims, dels que la majoria són actualment desconeguts. - Llibre de censals del terme i del servei del rei (segle XVIII) - Aniversaris del segle XVII i altres anotacions - Testaments, albarans, contractes, procures 1632-1737 - Llibre del bací, començat el 1593, i altres anotacions - Llibre de comptes del blat de la botiga 1698-1743 i altres anotacions - Testaments 1719-1735, esposalles, benediccions del 1570 - Àpoques, vendes i altres - Carpeta documentació diversa segles XVII-XVIII - Carpeta relació entitats i altres coses segle XX - Llibre de la Cort del Batlle, començat el 1593 i acabat el 1790 - Llibre imprès de 1673: 'Constitutiones Synodales Diocesis Barcinonen'. En llatí i català. - A més hi ha diversa documentació actual tant de llibres sacramentals com d'informació general de la parròquia. A més conserva entre la documentació més moderna: - Goigs de 1953 a Sant Joan Baptista. Lletra de mossèn S. Mísser i música de mossèn J. Maideu - Goigs a Sant Sebastià venerat per un vot del poble per una epidèmia amb una gran mortaldat infantil el 1894.</p> 08146-50 Església parroquial. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>La història de l'arxiu parroquial va lligada amb la de la parròquia des del segle XVI. L'origen dels fons parroquials el trobem al segle XVI, quan a partir dels edictes del Concili de Trento, s'obliga a tots els rectors a dur un control escrit de les activitats parroquials, així com un registre sacramental de baptismes, matrimonis, defuncions, etc... Encara que aquest decret no es va aplicar de forma automàtica ni al mateix temps en totes les parròquies, si que es pot evidenciar que a finals del segle XVI, la majoria d'elles ja havien iniciat aquest registre per escrit. Paral·lelament a aquest tipus d'anotacions, s'imposa el costum de les visites parroquials que els bisbes estan obligats a fer de forma periòdica per totes les seves parròquies a fi de vetllar pel seu bon funcionament. Això dona peu als llibres de visites que permeten descobrir aspectes variats de la vida parroquial com l'estat de conservació de l'església, la compra de mobiliari, la imatgeria etc.. També cobren especial vigència en aquesta època les confraries. Si bé fins aleshores s'havia tractat d'un fenomen més aviat urbà, es potencien a partir d'ara devocions i cultes que donaran lloc a confraries de gran arrelament popular en l'àmbit rural, com per exemple la del Roser a nivell femení i la de Sant Isidre a nivell masculí. Això també es tradueix en un tipus de documentació que són els llibres de Confraries que permeten indagar en la religiositat popular. Un altre tipus de documentació de gran valor històric són les Consuetes. Aquestes últimes eren llibres o llibretes redactats pels rectors on es descrivien de forma cronològica tots els esdeveniments i festivitats religioses de l'any.</p> 41.3534300,1.8488400 403704 4578632 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Varis 98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55399 Fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-vilafranca-del-penedes <p>COLL I FONT, M. Carme (1997). Inventari de Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (segles XIV-XIX). Màster en arxivística, Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Laureà Pagarolas. Document mecanografiat original. JORDÀ, Antoni. (1983). Catàleg de l'arxiu notarial de Vilafranca del Penedès. Barcelona: Fundació Noguera, (Col·lecció Inventaris d'arxius notarials de Catalunya, 1), Fundació Noguera . Barcelona. MASACHS, Josep Maria. (1987). 'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, (Col·lecció Guia dels arxius històrics de Catalunya; 2), pàg. 199-223</p> XVI <p>L'arxiu conserva poca documentació referent a Olesa de Bonesvalls. Aquesta es redueix a un capbreu i a algunes actes notarials sense especificar. - Capbreu de l'Hospital d'Olesa de Cervelló. 1590-1594. Notari Pere Guasch. 36 folis enquadernat en Pergamí. És una còpia del documenta que es troba a l'arxiu de la parròquia d'Olesa. - També hi ha fons notarial que segur que conté documentació referent a Olesa, però la classificació està per notaris i és difícil extreure els documents exclusius d'Olesa i l'Hospital.</p> 08146-51 Avinguda d'Europa, 24. 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS <p>L'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès conserva 3.070 metres lineals de documentació amb un abast cronològic entre els segles XII i XX amb documentació de tota la comarca de l'Alt Penedès i alguna d'altres llocs.</p> 41.3516400,1.8507500 403861 4578431 1590 08146 Olesa de Bonesvalls Fàcil Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55400 Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-1 <p>JOSÉ SANABRE, pbro. (1947). El Archivo Diocesano de Barcelona. Barcelona, Fidel Rodríguez impressor. MARTÍ BONET, J.M.; NIQUI PUIGVERT, L. (1993). El dietari del bisbe Ponç de Gualba en les visites pastorals. Barcelona. MARTÍ i BONET, Josep M. 'Arxiu Diocesà de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 41-62</p> XIV-XX <p>L'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona conserva documentació procedent i referent al nucli d'Olesa de Bonesvalls i a l'Hospital de Cervelló. Es tracta de documentació variada des del segle XIV al segle XX. MENSA EPISCOPAL: Títol XXII, Hospital d'Olesa de Bonesvalls. Relació de la documentació: - Còpia del testament de Guillem II de Cervelló, realitzada per l'arxiver Antoni Campillo l'any 1750 d'un original custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. - Llevador de censos (sense data) - Llibre de la Administració i comptes del Hospital de Cervelló i parròquia de Sant Joan d'Olesa. De 1516 a 1567, un quadern de 1694 1 1697. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llevador major de rentes, llibre de comptes de l'administrador, 1778. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Cervelló: escriptures, expedients incobrats. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, Lligall nº 4, segle XVIII. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1756. - Hospital d'Olesa de Bonesvalls, llibre de les consuetuds, mobles, entrades i eixides. 1735. - Capbreus dels segles XVII i XVIII. VISITES PASTORALS: de 1314 a 1891: 59 visites. DOCUMENTACIÓ DE PARRÒQUIES: Documents varies 1820, rendes 1834, reglaments de l'Hospital 1864, estat parròquia 1867, estadística 1867, robatori i incendi rectoria 1874, obres 1941, permís al bisbat per posar imatge Mare de Déu dels Dolors 1941, permís per erigir un viacrucis 1954, altres documents varis fins al 1990. A més es conserven tres volums de l'obra inèdita de mossèn Salvador Misser, un volum sobre l'Hospital de Cervelló, un sobre la parròquia d'Olesa i un tercer volum de documents. Es va realitzar un resum d'aquesta extensa obra en la publicació de l' Arxiu Diocesà de Barcelona de 1993: Olesa de Bonesvalls. Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló, feta per Salvador MISSER, Pere Jordi FIGUEROLA i Josep M. MARTÍ BONET. (Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Vol. 5/1).</p> 08146-52 Arquebisbat de Barcelona. Carrer del Bisbe, 5. 08002 BARCELONA <p>El fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona té dos fons diferenciats: l'arxiu de la Mensa Episcopal i l'arxiu de la Cúria. El de la Mensa és el més antic, amb el primer document datat el 878 (concessió de bens al bisbat de Barcelona pel rei Ludovic de França). L'arxiu de la Cúria va ser fundat pel bisbe Ponç de Gualba el 1302. El fons es va anar ampliant progressivament amb la creació de nous fons, així els segles XIV al XVII s'inicien les sèries de 'Testaments', 'Causas Pías', 'Gratiarium', 'Verbalium', 'Litterarium' i 'Procesos', aquests tres últims són de vida judicial. Al segle XVI s'inicien els 'Expedientes matrimoniales', 'Expedientes informaciones' i 'Visitas Pastorales'. El segle XVIII l'arxiver Campillo va ordenar l'arxiu entre els anys 1721 i 1779, redactant el primer índex. Posteriorment el pare Caresmar es va fer càrrec i des del 1789 va dedicar-se a copiar els documents en pergamí o paper de l'arxiu de la Mensa Episcopal, realitzant només una part però que ha suposat una important tasca històrica principalment pel fet que alguns documents originals que ell va copiar van desaparèixer posteriorment. A finals del segle XVIII, coincidint amb la desamortització, es va abandonar l'arxiu fins que el 1900 el bisbe Morgades va encarregar al Sr. Peray l'ordenació de la documentació. L'any 1926 es comença una tasca d'inventari que es va veure estroncada durant la Guerra Civil Espanyola amb l'extracció de part de la documentació pel Palau Arquebisbal pel perill suposat.</p> 41.3516400,1.8507500 403861 4578431 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Varis 94|98 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55401 Fons documental de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-capitular-de-la-catedral-de-barcelona <p>FÀBREGA, A.; BAUCELLS, J. (1969). Catàleg de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. FÀBREGA i GRAU, A.; BAUCELLS i REIG, J. 'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral B. de Barcelona'. A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 7, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998, pàg. 19-39</p> XIV-XIX <p>L'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona conserva alguna documentació procedent de l'Hospital de Cervelló: - 11-4-1274: Guillem de Cervelló fa donació de la vila d'Olesa a l'Hospital. (ACCB, Pia Almoina, Testaments, armari 8, doc. nº 38 A). Pergamí. Còpia de l'època. - 12-4-1274: Guillem de Cervelló. Pergamí, còpia de l'època. - 'Llibre del hospedatge', 1776-1806. (Llibre en el que es compte dia a dia el moviment de pobres i altres persones necessitades que s'acollien a l'albergueria i les almoines que s'havien fet). Paper, coberta de pergamí, 100 folis sense numerar. - Llibre de la Administració del Hospital dit de Cervelló 'aont estan continuats los fruyts de las cullitas de 1801 y seguents ab sos productos y gastos de obras', 1801-1807. Paper, enquadernat en pergamí. - 26-8-1270: Salvaguarda concedida per l'infant Alfons a l'Hospital. (ACCB, Cartes Reials, C-1-21). Pergamí amb segell de cera.</p> 08146-53 Catedral de Barcelona. 08002 BARCELONA <p>L'any 844 Carles el Calb atorga als ciutadans de Barcelona el primer privilegi que inicia l'aplec de documents del Cartulari de la Catedral. El 1275 el rei Jaume I autoritza la notaria del Capítol que actua fins a finals del segle XIX. A mitjans del segle XIII s'ordenen els documents de l'arxiu i es copien els més importants. A partir d'aquest moment augmenten considerablement els fons creant noves sèries documentals. L'any 1771 el pare Caresmar treballa a l'arxiu en la catalogació de diversos fons documentals elaborant l'índex de pergamins i llibres. Amb la desamortització queda desorganitzat fins que el 1869 és clausurat per ordre del govern restant completament abandonat. L'any 1900 Mn. Josep Mas i Domènech inicia una important tasca de reordenar els fons, classificar i catalogar, posant l'arxiu a l'abast dels investigadors. Durant la Guerra Civil els fons es traslladen al convent de l'Esperança, a la Biblioteca de Catalunya i al Palau de Pedralbes, entre d'altres, retornant la documentació l'any 1939 a la Seu. Entre 1965 i 1969 es realitza uns nova documentació dels fons i s'instal·la a les noves dependències inaugurades el 1969. L'arxiu conserva un fons bibliogràfic amb incunables, còdex i llibres auxiliars; un fons de pergamins amb unes 40.000 unitats; la documentació de la catedral i de la sagristia. El fet que aquests documents es trobin a l'arxiu de la Catedral i no al bisbat pot respondre a que en el mateix document, Guillem de Cervelló, va deixar escrit que un dels seus fills, Hug, havia de ser clergue i demanava a la Catedral de Barcelona que el fes canonge de Barcelona.</p> 41.3516400,1.8507500 403861 4578431 08146 Olesa de Bonesvalls Restringit Bo Legal i física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Varis 94 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55404 Cova de la Balma https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-balma <p>MIRET, M. (2004). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 2 Olesa.</p> La balma està en mal estat. <p>Cova que es troba al fons d'una balma d'uns 20m de longitud i entre 2 i 4 m d'alçada. S'arriba per un corriol que surt del pont que hi ha sobre la riera de Begues, abans del km 18 de la carretera Olesa-Begues. La boca de la balma està a uns 30m de la carretera, sota la línia elèctrica que travessa la riera i a uns 4m sobre la llera. La notícia de l'existència va ser proporcionada per l'arqueòloga Alícia Estrada Martín que va observar que havia estat espoliada, observant restes òssies humanes escampades a l'interior sense indicis d'aixovar funerari. En una inspecció feta el 5 d'abril de 2000 s'observava que el sediment interior havia estat espoliat en bona part, tot i què en alguns punts encara s'observava el gruix del sediment original. L'espoliació afectà a una superfície de poc més d'un metre quadrat fins a 25-60cm de profunditat. Es recollí un fragment de dent humana i de canya d'os. La cova té 5m de fons per 3m d'amplada màxima. El fons de la cavitat i la meitat dreta no tenen sediment i aflora la roca. Te planta romboïdal amb altura màxima inferior al metre. L 'entrada està obstruïda. Sobre la boca hi ha pintat amb pintura blanca el rètol 'Cova de la balma'.</p> 08146-56 Riera de Begues. 08795 OLESA DE BONESVALLS 41.3450500,1.8537900 404106 4577696 08146 Olesa de Bonesvalls Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per Magí Miret l'any 2004. Al vessant esquerre de la riera de Begues, a un terreny erm, entrada a la cova a uns 5 m sobre la llera de la riera dins una balma. 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
55405 Jaciment Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-puig-de-la-mola <p>BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares' Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 301, Barcelona, Diputació de Barcelona. MIRET, M. (1978) 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)', Olerdulae, Núm. 4, pp. 16-17, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) “Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf”, Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. MIRET, M. (1983) Cronologia i anàlisi espacial del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf, Barcelona, Memòria de llicenciatura, Universitat de Barcelona, Document mecanografiat. MIRET, M.; FOTS, C. (1984). Inventari de Patrimoni Arqueologic. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 3 Olesa. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> <p>Prop de la cinglera de dalt el puig es trobà una vora de kalathos ibèric decorada amb osques i dues raspadores de sílex. Gran part del cim està ocupat per un recinte delimitat per una acumulació de pedres posades en sec de manera descurada aprofitant els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com una pleta o tancat pel bestiar d'època medieval. Presenta un perímetre d'uns 520 metres.</p> 08146-57 Puig de la Mola. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Aquest jaciment va ser identificat l'any 1959 per membres de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova (RIBÉ et al.; 1989-1998). Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 2004, no es va observar cap altre element excepte el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material en superfície, per la qual cosa és difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric.</p> 41.3192100,1.8478600 403571 4574834 08146 Olesa de Bonesvalls Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55405-foto-08146-57-3.jpg Legal Medieval|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Fitxa de la Carta Arqueològica de Catalunya feta per J. Miret i revisada el 2004 per J. Díaz, J. Ramos i L. Suau. En aquest puig es troba la divisió administrativa de quatre municipis: Olesa, Begues, Olivella i Avinyonet. El terreny està cobert per vegetació arbustiva de margalló, llentiscle i garric. La roca aflora en bon part de la superfície del cim. El cim del Puig de la Mola es troba ocupat per una torre de vigilància dels forestals del Parc Natural i travessat per la pista de terra que dóna accés. L'accés al Puig es realitza sortint d'Olivella direcció a l'Escola de Natura de can Grau, poc abans d'arribar s'agafa a l'esquerra una pista que porta a Olesa de Bonesvalls, en l'encreuament amb el GR 92-3 s'ha de deixar el vehicle i seguir caminant per un sender senyalitzat que porta al cim. El material es troba dipositat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una llegenda diu que a trenc d'alba de la nit de Sant Joan s'ha de buscar la primera pedra on hi toca el sol dalt del puig de la Mola, ja que sota d'ella hi ha un tresor amagat. 85|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-04-18 02:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc