Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55505 | Cal Pel·la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pella | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-01 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 28-30 | XII-XIX | Antiga casa pairal que es compta entre les més antigues de la vila. És una construcció de dimensions més grans que la resta de cases, però d'una tipologia austera. És de planta rectangular irregular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, i té un pati posterior. La façana és força simple, i només en destaquen l'arc de l'entrada, amb dovelles llargues i estretes, i la finestra del damunt, amb la llinda i els brancals decorats amb motllures. La resta d'obertures són irregulars i, recentment, s'hi ha obert una porta metàl·lica. Actualment la façana presenta un arrebossat amb ciment força precari. L'interior de la casa ha conservat elements interessants de la construcció originària. A la planta baixa té un gran vestíbul d'entrada amb un arc lleugerament apuntat i, a l'interior, un altre de romànic. La planta pis ha estat totalment reformada fa pocs anys. | 08147-1 | Carrer de la Creu Real, núm. 39 | Aquesta casa ja consta en el capbreu de la vila de l'any 1496. Va ser de la família Ortigó i posteriorment dels Boada, descendents d'aquests. Al segle XVIII el propietari era Joan Boada i Carreras, sacerdot il·lustrat que va respondre la part relativa a Olesa en el qüestionari de Francisco de Zamora. En un capbreu de principis del segle XVIII hi consta una descripció de com era la casa en aquell moment, i s'especifica que tenia un cens anual molt baix, de només 6 diners, cosa que demostra també l'antiguitat de la casa. L'any 1775 a la casa s'hi va trobar la famosa 'Pedra d'Olesa': un capitell al qual s'havia atribuït erròniament un origen fenici. I també s'hi van localitzar dues pedres amb inscripcions romanes. Al segle XIX l'edifici ja es coneixia amb l'apel·latiu de cal Pel·la, segons consta en un document del 1847. | 41.5458200,1.8943500 | 407784 | 4599941 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55505-foto-08147-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55505-foto-08147-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa conserva un arxiu particular molt important. | 85|92|93|94|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55506 | Pedra d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dolesa | GARCÍA DOMÈNECH, M (1981). 'La Pedra d'Olesa', Tribuna Olesana, 24: 22-23 i 25: 16-17. Olesa de Montserrat HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 85, 206 LABORDE, Alexandre (1974). Viatge pintoresc i històric: el Principat (1806). PAM | XII | Escantellaments del relleu. | Capitell de planta quadrada i de forma troncopiramidal, amb quatre cares llises que presenten relleus força atípics i que, durant molts anys, han donat peu a interpretacions diverses en relació a la seva antiguitat i al seu simbolisme. En un dels costats hi ha representada una cara amb quatre ulls i una mitja lluna o banyes al front; en una altra un cap de bou. En les dues cares restants s'hi representa, en una banda, un triangle que s'interpreta com un pubis femení i, en la cara oposada, uns testicles. Segons les proves de laboratori que s'hi van efectuar es tracta d'un capitell del segle XII i, per tant, correspondria a un estil romànic, si bé de formes arcaiques i molt esquemàtiques. Resta, però, la incògnita del significat d'aquestes imatges, que al·ludeixen a la pol·laritat masculí-femení, a un animal salvatge i de tradició pagana com és el bou i, possiblement, a un dimoni. Per això hi ha qui ho ha interpretat com una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. Cal dir que a l'Església Parroquial es conserva una làpida amb un relleu medieval també força atípic, amb les figures d'un bou i un cérvol. | 08147-2 | Arxiu Històric Municipal d'Olesa. Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | La pedra va ser descoberta l'any 1775 quan es feien uns rebaixos al celler de cal Pel·la: casa que pertanyia a Joan Boada (sacerdot il·lustrat que va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora). Segons Boada, antigament la casa havia estat un lloc d'hospedatge. També s'hi trobaren molts ossos de persona, diferents tipus de maons, i dues inscripcions romanes (una amb les lletres 'DD' i una altra amb les lletres 'SC'. Ja des del primer moment aquesta pedra va donar peu a teories que la relacionaven amb un origen fenici. El mateix Joan Boada pensava que era un pedestal de sacrificis dedicat a Diana Lucifera: un culte basat en els principis masculí i femení que haurien introduït els fenicis i que es traduïa en el déu Iluro i la deessa Lluna. L'erudit del segle XVIII Jaume Pasqual va insistir en la teoria fenícia i va sostenir que la pedra representava un cap de toro i la deessa Diana, protectora dels parts en la mitologia fenícia. Aquesta interpretació es va acceptar de manera més o menys acrítica i subsistí en als autors posteriors. També Alexandre de Laborde en fa un ampli comentari, abundant en la mateixa interpretació. Més recentment, les proves de laboratori que s'hi han practicat han determinat que es tracta d'una obra del segle XII. Pel que fa a la iconografia, podria tractar-se d'una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. La pedra d'Olesa va ser espoliada de cal Pel·la i l'any 1924 es trobava a cal Casas. Més tard va passar a cal Matas, on va quedar entre runes a causa d'unes obres. Mariano Bernadas, arqueòleg aficionat, va rescatar-la i la diposità a l'Ajuntament, junt amb una col·lecció que era un incipient museu municipal que no va reeixir. | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55507 | Porxos Plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-placa-de-les-fonts | Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1989: núm. 44. FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-03 | XIII-XIX | Casa situada a la Plaça de les Fonts que forma un cos avançat amb una poxada respecte a l'alineació de la resta d'habitatges. La façana adopta una distribució en tres eixos, sustentats cadascun en una arcada del porxo i amb balcons al primer i segon pis. Les arcades del porxo tenen com a base uns pilars fets amb carreus regulars però que han sofert diverses refaccions, mentre que els arcs, de mig punt i lleugerament rebaixats, són fets amb maó. La resta de la façana, acabada amb terrat, és arrebossada i pintada. L'interior del porxo és cobert amb voltes d'aresta mixtes. | 08147-3 | Plaça de les Fonts | Segons consta en el capbreu de 1548, en una nota marginal, l'any 1299 es va donar permís a Guillem Coscoll per edificar un porxo amb quatre arcades a la plaça de les Fonts. De tota manera, l'edifici deu haver sofert nombroses modificacions. L'any 1850 els arcs es trobaven deteriorats i foren restaurats en la seva totalitat. | 41.5449700,1.8939200 | 407747 | 4599847 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55507-foto-08147-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55507-foto-08147-3-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55508 | Cal Nicolau Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nicolau-ric | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-05 | XIX | Escrostonats i escletxes en façana. | Casa unifamiliar de composició clàssica que respon a un tipus de casa burgesa de finals del segle XIX. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta baixa més tres pisos. La façana s'estructura en tres crugies, amb grans portals a la planta baixa i balcons als dos pisos superiors, amb baranes de fosa i tancats amb persianes, mentre que el tercer pis té finestres. L'edifici acaba amb un terrat. Destaca el treball de les portes de fusta de l'entrada. La façana posterior consta d'un balcó a la planta primera, on està situada l'habitació principal, que dóna a un jardí privat. Tot i les restauracions que ha tingut, la casa ha conservat els trets essencials. A l'interior destaquen l'escalinata d'accés a les plantes superiors així com els treballs en guix de l'obra originària, amb enteixinats i motllures als sostres en diverses habitacions. | 08147-4 | Carrer Coscoll, núm.17 | Segons el Cadastre, l'edifici va ser construït l'any 1871, any que coincideix amb la data marcada en la façana posterior. La casa va ser restaurada i reformada a la dècada de 1940, quan la va adquirir l'actual propietari, sense que en resultés modificada l'estructura original. | 41.5449700,1.8924500 | 407624 | 4599849 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data en la façana posterior: 1871La casa també és coneguda com cal Dalmases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55509 | Cal Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortesa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-06 | XIX | Casa d'habitatges entre mitgeres per a tres veïns que fa cantonada amb el carrer de Baix. Consta de planta baixa més dues plantes pis amb golfes. A més, disposa d'una planta soterrani ventilada mitjançant unes obertures a la façana principal. La façana principal destaca per una composició perfectament regular d'orientació neoclàssica. A la planta baixa consta d'una gran portalada amb dues finestres laterals. Al primer pis un balcó corregut uneix les tres balconeres, rematades amb uns entaulaments sobre mènsules d'inspiració clàssica, mentre que al segon pis els balcons són individuals. La façana està decorada amb estucats i encoixinats. A la part del carrer de Baix l'edifici té la façana secundària, que està mancada de l'ornamentació de la principal. | 08147-5 | Carrer Coscoll, núm. 36 | Es tracta d'una construcció de finals del segle XIX, moment en què moltes famílies benestants de Barcelona van fer-se cases d'estiueig a Olesa. | 41.5451700,1.8921200 | 407597 | 4599872 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55510 | Cal Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mila | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-07 Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 12 | XIX | En procés d'una restauració integral. | Edifici d'habitatges que, en el seu origen, fou construït per a ésser destinat a hostal. L'edifici, que sobressurt per les seves dimensions, és un element de referència a la plaça de les Fonts, un dels punts més cèntrics de la vila. Consta de planta baixa més tres plantes pis. La façana principal, de composició clàssica però molt austera, està encarada a la plaça de les Fonts, i té façanes secundàries als carrers Coscoll i Salvador Casas. Les tres crugies centrals tenen una identitat pròpia, ressaltades amb una textura d'encoixinat i amb obertures en forma de balcons: un sol balcó corregut a la primera planta i balcons individuals a la segona, mentre que a la tercera els balcons són més petits que la resta. Per la part superior l'edifici s'acaba amb un gran terrat, delimitat per una cornisa que ressegueix tot el perímetre. Fruit d'una rehabilitació, es mantenen les façanes, mentre que l'interior es refà de nou. | 08147-6 | Plaça de les Fonts, núm. 3 | Aquest edifici inicialment era hostal. El projecte de construcció està datat al 22 d'agost de 1863. Era l'època en que el balneari de la Puda començava a tenir esplendor, i això va portar molts estadants a Olesa, que era la població on el tren arribava més a prop del balneari. Més tard, el 1899, s'inaugurava amb aquest mateix propòsit l'Hotal Gori (actual seu de l'Ajuntament), molt més luxós. L'any 2011 aquest edifici és objecte d'una rehabilitació integral. | 41.5448400,1.8934200 | 407705 | 4599833 | 1863 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55510-foto-08147-6-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55511 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota-0 | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 13 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-08 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119-120 | XIX | Deteriorament dels estucats. | Casa destinada a habitatge unifamiliar situada en una cantonada. De planta més o menys quadrada irregular, consta de planta baixa més pis i sotacoberta. La façana, de composició clàssica, es distribueix en tres cossos, amb grans obertures, tan als portals de la planta baixa, acabats amb arcs escarsers, com als balcons del primer pis. La façana lateral, al carrer Josep Oriol, segueix aquest mateix esquema. La façana posterior té una interessant galeria vidriada, amb porxo a la part inferior, que dóna al jardí, i una galeria amb arcs de mig punt als pisos. Al pis interior es conserven pintures originals en parets i sostres. La planta baixa és força reformada. Inicialment era dedicada a magatzem i celler, i més endavant, fou reconvertida en habitatge. S'hi va adequar un menjador, i altres habitacions. El jardí, que ocupa una bona part de la illa de cases, és d'especial interès i compta amb diverses espècies d'arbres centenaris. Entre d'altres, pins blancs, llorers (alguns de més de 15 metres d'alçària), pitòspors o palmeres de Canàries. | 08147-7 | Carrer de l'Església, núm. 38 | El topònim de la Clota ja figura en els capbreus d'Olesa de l'any 1496. Actualment aquesta partida ha quedat integrada a l'interior del nucli urbà. Segons documentació de l'arxiu municipal, el projecte de construcció d'aquest edifici té data del 1863, i era destinat a habitatge de Pedro Capdevila, veí d'Olesa. D'altres fonts asseguren que fou Amadeu Capdevila i Casan qui va fer construir la casa. Era un enginyer de Barcelona que venia a prendre les aigües de la Puda i es casà amb Neus Casas. | 41.5444400,1.8946200 | 407804 | 4599788 | 1863 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55511-foto-08147-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55511-foto-08147-7-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55512 | Nau industrial de Vilapou (ca l'Isard, antiga CATEX) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-vilapou-ca-lisard-antiga-catex | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-09 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós | XIX | Façanes i coberta força deteriorades. | Nau industrial d'una antiga fàbrica tèxtil que actualment ha quedat pràcticament adossada a altres naus de construcció moderna, dins d'un polígon industrial. L'edificació està formada per una estructura de gelosies de formigó, de forma corba. Un dels elements més interessants és la coberta: formada entre les gelosies amb una mena de voltes de doblat de rajola que es deixen veure tant a l'interior com a l'exterior. Entre gelosies s'obren uns finestrals allargats al llarg de tot el perímetre. En la part central la coberta té un lluernari central, a un nivell lleugerament més alt, també cobert amb volta de rajola i amb obertures zenitals en el perímetre. Es tracta d'un tipus de coberta industrial que es repeteix en altres fàbriques antigues de la zona, sobretot dels anys 1920 i 1930. L'interior s'utilitza actualment per a treballs industrials. | 08147-8 | Polígon industrial de can Singla. | Aquesta fàbrica va ser fundada al final del segle XIX pels empresaris Belil i Targarona, i era dedicada integrament als acabats de les manufactures de llana i cotó. Pels volts dels anys 1920 la fàbrica passà a mans de l'empresa Isard, i més tard es convertí en 'S.A. Manufacturas Téxtiles'. De 1956 a 1981 s'anomenà Càtex-Vilapou. Va acabar amb uns resultats molt negatius, per la qual cosa el 1981 es constituí la Societat Anònima Laboral 'Manufactura Téxtil Vilapou Sal', que el 1995 aturà la seva activitat. | 41.5365200,1.9013100 | 408351 | 4598901 | 1995 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55512-foto-08147-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés restringit per una tancaAquest element és denominat en el Catàleg del Patrimoni d'Olesa 'Nau industrial de Vilapou (antiga CATEX). | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||
| 55513 | Paños Margarit (Vapor Cremat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panos-margarit-vapor-cremat | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX-XX | Fàbrica tèxtil que consta de grans naus, amb una façana d'inspiració modernista d'un cert interès arquitectònic. La composició té un ritme que s'aconsegueix mitjançant arcs rebaixats corresponents a les tres naus existents i l'accés al recinte. L'interior de les naus té un interès limitat. La xemeneia, corresponent a l'antic Vapor Cremat, és la més alta del terme d'Olesa. És construïda amb totxo i té un anellat de ferro. Actualment presenta una certa inclinació cap a un costat en la part superior. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. | 08147-9 | Ctra. C-1411, km. 2,5 | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5420500,1.8852700 | 407021 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserva documentació de l'empresa a l'Arxiu Històric d'Olesa. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||||
| 55514 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 252-256 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-12 | XX | Dipòsit d'aigua per a l'abastament a la població construit l'any 1902. Consta d'una torre d'estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l'interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola. La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d'inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: 'Sociedad Minera Olesana. 1902'. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d'un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions. | 08147-10 | Carrer Conflent, s/n | Antigament, l'aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l'aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d'aquesta manera s'aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d'altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l'autogestió de l'abastament d'aigua potable. | 41.5506900,1.8923300 | 407622 | 4600484 | 1902 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55514-foto-08147-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55514-foto-08147-10-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55515 | Cal Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-margarit | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 37 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-13 | XIX | Casa unifamiliar aïllada, dissenyada per Francesc de Paula del Villar: un dels més destacats arquitectes catalans de les darreries del segle XIX. Es tracta d'una obra eclèctica, d'un estil romàntic amb influències colonials. L'edifici, que destaca en el seu entorn per una voluntat d'ostentació, està separat del carrer amb una tanca. És de planta quadrada i consta de semisoterrani, planta baixa i planta pis, amb un jardí a la part posterior. Les façanes són d'estucat vermell tot imitant el maó vist, i compten amb elements clàssics, com les columnes i pilastres d'ordre jònic i mixt. La part superior és rematada amb un petit balcó i frontó semicircular que li dóna un aire escenogràfic. La façana posterior té una galeria semicircular amb unes escalinates de caire romàntic que donen al jardí. L'interior de la casa, que ha conservat de manera exemplar les característiques originàries, es distribueix entorn d'un pati central cobert. Les diverses habitacions conserven treballs notables de guix en els sostres en forma de motllures i enteixinats. Destaca especialment el sostre del vestíbul d'entrada i del menjador. La planta superior ha estat habilitada recentment. Rere el jardí la propietat continua amb un terreny terrassat que antigament eren horts. Es conserva una bassa coberta que recollia les aigües residuals per regar aquests horts. | 08147-11 | Carrer Argelines, núm. 49 | Segons el plànol conservat a l'Arxiu Històric Municipal es tracta d'un projecte amb data de 23 de Març de 1899. L'autor és Francesc de Paula del Villar y Carmona (Barcelona 1860 - Ginebra 1927): un arquitecte important però relativament poc conegut, ja que el seu estil clàssic i eclèctic ha quedat fora dels corrents més valorats. Era fill del també arquitecte Francisco de P. del Villar y Lozano, el qual tenia un estudi on va començar a treballar un jove Antoni Gaudí fent les obres d'ampliació del monestir de Montserrat. El fill, Francesc de Paula del Villar i Carmona, va succeir el pare com a arquitecte diocesà i continuà les obres de Montserrat. Així mateix, també es conserven diversos edificis seus a Barcelona. Francesc de P. del Villar va morir a Ginebra. Gràcies a la intervenció de l'arquitecte Bassegoda, els seus projectes es conserven a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Aquest arquitecte treballava amb estreta col·laboració amb el mestre d'obres d'Olesa Pere Vilata. Els dos van fer-se càrrec de la construcció de cal Margarit amb motiu del casament de la filla de Pere Vilata amb Llorenç Margarit, membre d'una important família d'industrials del tèxtil que tenia com a membre destacat a Joan Margarit i Duran. Més tard, la casa fou adquirida per un membre d'una altra branca de la família, i els seus descendents són els actuals propietaris. Pere Vilata és responsable també de diversos edificis d'interès dins el nucli d'Olesa. | 41.5455800,1.8897900 | 407403 | 4599920 | 1899 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francisco del Villar i Carmona (arquitecte) | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55516 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-4 | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 227-228 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-17 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (octubre) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 594-597 | XX | Recentment rehabilitat. | Edifici d'estil industrial destinat originàriament a escorxador. De caire funcionalista i higienista, s'estructura en tres naus. Les laterals són només de planta baixa, mentre que la central, més alta, consta de dues plantes. Una altra nau, més petita, era destinada a l'oreig dels animals, mentre que al costat de llevant un altre cos sortint fa funcions d'oficines. Es un edifici aïllat situat al centre d'una illa de l'eixample. Les façanes són austeres i funcionals, amb una composició general en la qual destaquen els amplis finestrals quadrats, alguns emmarcats amb maó, així com els forats de ventil·lació permanent. Les parets són arrebossades i en algun punt tenen un sòcol amb revestiment de pedra. Les cobertes són a quatre aigües i amb teula plana. | 08147-12 | Carrer Jacint Verdaguer, núm. 30 | Antigament hi havia dos escorxadors a Olesa: un de més antic, situat al carrer de Santa Oliva, i un de més recent, a l'Eixample. El projecte per construir el nou escorxador té data del mes de juny de 1927, i els autors són l'enginyer C. Molinas ( en l'apartat de les instal·lacions), i l'arquitecte Raimón Durán i Reynals (en l'apartat de la volumetria del conjunt i composició de façanes). L'obra es finalitzà l'any 1929. L'edifici ha estat recentment rehabilitat per l'Ajuntament, i hi ha el projecte per habilitar-hi una Escola Taller. | 41.5400500,1.8953700 | 407861 | 4599300 | 1927 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55516-foto-08147-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55516-foto-08147-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Raimon Durán i Reynals (arquitecte); C. Molinas (enginyer) | Es conserva documentació a l'Arxiu Històric d'Olesa. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||
| 55517 | Cal Reganer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-reganer | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 37 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-20 | XX | Façana amb desperfectes (estucs, motllures, mènsules, etc). | Casa entre mitgeres amb diferents habitatges de principi del segle XX. Consta de planta baixa més dues plantes pis, amb local comercial als baixos i terrat a la part superior. La façana, de composició clàssica, ressalta en la dimensió que agafen els forats o les balconeres que accedeixen als balcons correguts en ambdós pisos. L'altre element que destaca és el treball a l'estuc de cornises, mènsules i l'encoixinat de la planta baixa. | 08147-13 | Carrer Alfons Sala, núms. 9 i 11 | Segons el Cadastre, l'edifici va ser construït l'any 1915. | 41.5442700,1.8936200 | 407721 | 4599770 | 1915 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55517-foto-08147-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55517-foto-08147-13-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55518 | Edifici d'habitatges carrer de l'Església, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-carrer-de-lesglesia-25 | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-21 | XX | Façana recentment restaurada. | Casa d'habitatges entre mitgeres amb una façana d'estill clàssic colonial que podria correspondre a principis del segle XX. Consta de planta baixa més dues plantes pis. En la façana destaca el treball dels estucats, amb uns esgrafiats interessants amb motius vegetals a la segona planta. El primer pis presenta una decoració més clàssica, amb un ampli balcó corregut i estucats a la façana que imiten carreus. | 08147-14 | Carrer de l'Església, núm. 25 | No s'ha conservat documentació sobre aquest habitatge però, per analogia amb altres edificis similars de la vila d'estil clàssic-colonial, podria correspondre a principis del segle XX. | 41.5449600,1.8941300 | 407764 | 4599846 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55518-foto-08147-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55518-foto-08147-14-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55519 | Ajuntament (antic Hotel Gori) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-antic-hotel-gori | DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368. ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 58-60, 63-67 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-26 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 120 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 127-133 | XIX | Edifici aïllat, situat enmig del Parc municipal, que havia estat el reconegut Hotel Gori i actualment és l'Ajuntament d'Olesa. És un edifici vuitcentista amb cert eclecticisme que denota una època de final de cicle, a les acaballes del segle XIX. En línies generals segueix l'arquitectura neoclàssica del segle XIX, amb elements romàntics com les porxades, els esgrafiats al frontó i els decorats sobre els balcons, mentre que el modernisme encara no hi és present. És un edifici de planta quadrada, amb planta baixa més dues plantes pis i àtic. Només una de les façanes conserva la seva estructura originària, ja que en les altres s'hi afegiren posteriorment unes galeries o porxos on hi havia més habitacions de l'hotel. La façana principal, sense galeries, té una composició simètrica uniformada per tres eixos de balcons, emmarcats amb ornaments de terra cuita d'estil neoclàssic i per pilastres adossades. La façana està recoberta amb encoixinat de falsa pedra i és coronada amb un fris decorat amb esgrafiats de tema vegetal i per una cornisa sustentada amb mènsules. A les façanes laterals les galeries estan emmarcades amb obertures d'arc de mig punt i les baranes balustrades que tenia han estat substituïdes per tancaments de vidre o baranes modernes. | 08147-15 | Plaça Felix Figueras i Aragay, s/n | Cap a la segona meitat del segle XIX va entrar en funcionament el balneari de la Puda (situat ja en terme d'Esparreguera però molt proper a Olesa). Això va estimular el sorgiment de diverses companyies de transport de viatgers, entre d'altres la de Joaquim Casals, el qual gestionava un servei de diligències que enllaçava l'Estació del Nord, Olesa i el balneari. Joaquim Casals era veí de Barcelona i en aquest espai hi tenia una masia amb horts. Motivat per l'afluència de persones que anaven a la Puda, Joaquim Casals va tenir la idea d'edificar un hotel destinat a les persones que no podien allotjar-se al balneari. Aquest s'inaugurava el 31 de maig de 1899. L'autor del projecte és desconegut, però amb tota probabilitat era un mestre d'obres. Sembla que aquest mateix any es van construir els xalets, igual que la tanca que envoltava el recinte. L'època més freqüentada era la temporada de banys, i els clients que s'hi allotjaven eren de bona posició social. A l'interior del recinte hi havia un lloc destinat a les cotxeres i un altre destinat a l'administració de bitllets, situat al carrer Anselm Clavé. Durant l'estiu els visitants de l'hotel podien gaudir de les festes que se celebraven als seus jardins. El primer cinema que funcionà a Olesa va ser l'any 1905 i s'establí a les dependències de l'hotel. L'any 1925 l'hotel s'havia reformat i ampliat, però uns anys més tard, el 1931, va deixar de funcionar. Els fills de Joaquim Casals, Jaume i Josepa Casals i Diomedes, el van arrendar a Indústria Olesana S.A (el Molí) i, més tard, van fer una transacció amb l'Ajuntament d'Olesa mitjançant el qual l'any 1933 la casa consistorial es traslladà a l'antic hotel. L'any 1997 l'edifici va ser restaurat, les dependències interiors remodelades substancialment i el Parc municipal ampliat. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 1899 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55519-foto-08147-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55519-foto-08147-15-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|101|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55520 | Tres edificis d'habitatges a la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-edificis-dhabitatges-a-la-placa-nova | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-23 MORERA, J.; LLOSA, F. (1990). 'Retrobant el casc antic', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 47 (març), p. 193-194. | XIX | Conjunt de tres habitatges entre mitgeres que configuren i tanquen la Plaça Nova, alineant-la amb el carrer Hospital. Les façanes d'aquests edificis destaquen sobre la resta de les que hi ha en ambdós costats per la seva composició arquitectònica (sobretot la del núm. 10-11), malgrat que les alçades de cadascuna són desiguals. La façana més interessant és la de l'habitatge situat al mig. Sobta la proporció que agafen els forats de les finestres en la planta primera (rematades amb frontons semicirculars) que gairebé prenen tota l'alçada el pis. En aquest primer pis les llindes de cada finestra estan rematades per unes interessants peces de ceràmica. L'anomenada Casa Gual, situada a l'esquerra (número 9) tenia una façana en la línia d'un modernisme tardà, però l'any 1990 va ser objecte d'una reforma que la va desvirtuar de manera substancial. La composició està centrada en un balcó central i una capelleta amb un plafó del Sagrat Cor, al primer i segon pis respectivament. La casa de la dreta (número 12) presenta una distribució en tres crugies, amb un estil elegant però de tendència més popular, pròpi del final del segle XIX. | 08147-16 | Plaça Nova, núms. 9, 10-11 i 12 | No es conserva gaire documentació sobre aquestes cases, que es podrien situar entre mitjan segle XIX i principi del XX. Segons consta en les reixes de les finestres, l'any de construcció de la casa núm. 12 podria ser el 1871. Pel que fa a la Casa Gual (núm. 9) se sap que s'aixecà l'any 1917 però s'ignora qui és l'autor del projecte. L'obra, però, denota la influència de l'arquitecte Rubió i Bellver. | 41.5460300,1.8937500 | 407734 | 4599965 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55520-foto-08147-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55520-foto-08147-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les reixes de les finestres de la casa núm. 12 hi consta l'any 1871L'habitatge situat en el núm. 10-11 ha estat rehabilitat recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55521 | Antigues cotxeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-cotxeres | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 40 COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 223-227 ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 92, 63-66. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-24. | XX | Façana i tancaments en mal estat. | Edifici antigament destinat a cotxeres per a les diligències que anaven a la Puda. Es tracta d'una construcció allargada de planta triangular que només consta de planta baixa. La coberta és a una sola vessant, cap a la part posterior. La façana, que dóna al carrer Anselm Clavé, té sis portes d'una grandària important, les quals adopten una forma peculiar, amb uns arcs perfilats amb diferents retalls, d'influència vagament modernista. Destaca també el fris de la cornisa, amb una sanefa esgrafiada i petites mènsules. | 08147-17 | Carrer Anselm Clavé, núms. 198-208 | Aquestes cotxeres acollien les diligències que feien el servei discrecional entre Olesa de Montserrat i el Balneari de la Puda. Cap a la segona meitat del segle XIX l'entrada en funcionament d'aquest balneari va estimular el sorgiment a Olesa de diverses companyies de transport de viatgers. L'any 1880 això va provocar certs conflictes perquè Joaquim Casals (que més endavant, el 1899, fundaria l'Hotel Gori) sembla que va aconseguir l'exclusivitat d'aquest servei. La documentació conservada a l'Arxiu Històric Municipal permet datar el projecte arquitectònic de les Cotxeres al 30 de setembre de 1902. L'autor fou el mestre d'obres Pere Ros i Tort. Les cotxeres estaven situades a les proximitats de l'Hotel Gori, i hi havia un altre edifici per a l'administració dels bitllets situat al carrer Anselm Clavé. El servei enllaçava l'estació del Nord, l'hotel i el balneari. El 1931 l'hotel deixà de funcionar i els Casals creen la companyia Transports Generals d'Olesa. El servei de tartana a la Puda va continuar funionant fins ben entrat el segle XX. El 1944 en el registre de vehicles de l'Ajuntament encara hi consta la tartana de la Puda. Actualment l'edifici de les Cotxeres serveix de garatge, mentre que els dos establiments comercials que en les darreries s'hi havien establert resten tancats. | 41.5448200,1.8920600 | 407591 | 4599833 | 1902 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55521-foto-08147-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55521-foto-08147-17-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||
| 55522 | Xalets Hotel Gori i tanca de recinte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-hotel-gori-i-tanca-de-recinte | ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 60-67 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-25 | XIX | Conjunt força modificat i poc homogeni. | Sèrie de xalets unifamiliars construïts com a annex a l'hotel Gori dins dels que havien estat els jardins de l'hotel. Es tracta d'una edificació amb un cos allargassat de planta rectangular, d'una sola planta. L'únic element d'interès és la façana, en la qual destaquen les decoracions de formes ondulades en les motllures de les obertures, d'estil més o menys modernista i, a la part superior, una cornisa sostinguda amb mènsules. La façana té al davant una terrassa amb una barana decorada amb obra calada, a un nivell lleugerament elevat. Per davant hi transcorre una avinguda amb plàtans. Als xalets se'ls ha afetit un nou cos perpendicular, de construcció moderna, amb un estil arquitectònic gens curós amb l'estètica del conjunt. Al sector de l'entrada pel carrer Anselm Clavé queden restes de l'antiga tanca de ferro que delimitava el recinte dels jardins. | 08147-18 | Parc municipal | Cap a la segona meitat del segle XIX va entrar en funcionament el balneari de la Puda (situat ja en terme d'Esparreguera però molt proper a Olesa). Això va estimular el sorgiment de diverses companyies de transport de viatgers, entre d'altres la de Joaquim Casals, que feia funcionar un servei de diligències que enllaçava l'Estació del Nord, Olesa i el balneari. Joaquim Casals era veí de Barcelona i en aquest espai hi tenia una masia amb horts. Motivat per l'afluència de persones que anaven a la Puda, Joaquim Casals va tenir la idea d'edificar un hotel destinat a les persones que no podien allotjar-se al balneari. Aquest s'inaugurava el 31 de maig de 1899. L'autor del projecte és desconegut, però amb tota probabilitat era un mestre d'obres. L'època més freqüentada era la temporada de banys, i els clients que s'hi allotjaven eren de bona posició social. A l'interior del recinte hi havia un lloc destinat a les cotxeres i un altre destinat a l'administració de bitllets, situat al carrer Anselm Clavé. Durant l'estiu els visitants de l'hotel podien gaudir de les festes que se celebraven als seus jardins. El primer cinema que funcionà a Olesa va ser l'any 1905 i s'establí a les dependències de l'hotel. L'any 1925 l'hotel s'havia reformat i ampliat, però uns anys més tard, el 1931, va deixar de funcionar. Els fills de Joaquim Casals, Jaume i Josepa Casals i Omedes, el van arrendar a l'industrial Vila (fabricant del Molí) i, més tard, van fer una transacció amb l'Ajuntament d'Olesa mitjançant el qual l'any 1933 la casa consistorial es traslladà a l'antic hotel. Sembla que la construcció dels xalets es va fer a la mateixa època que l'Hotel Gori: el 1899, igual que la tanca que envoltava el recinte amb el jardí. Els xalets van ser durant molts anys la seu de Creu Roja, i ara són destinats a dependències diverses: associació de voluntaris i també altres serveis, com l'escola d'arts i oficis. L'Escola municipal d'Arts i Oficis va ser creada l'any 1924 per Daniel Blanxart i Pedrals, catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa i professor a les escoles Industrial i de Belles Arts de Barcelona. Aquest centre va tenir diverses ubicacions, i entorn de 1960 es traslladà a l'edifici dels xalets. L'any 2010 una escola taller s'encarregà de fer la restauració d'alguns elements de la façana d'aquest edifici. | 41.5444800,1.8914500 | 407540 | 4599796 | 1899 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55522-foto-08147-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55522-foto-08147-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55522-foto-08147-18-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) aquest element té la denominació 'Escola Municipal d'Arts i Oficis', mentre que en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat es denomina 'Xalets de l'Hotel Gori'. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||
| 55523 | Edifici d'habitatges del carrer Alfons Sala, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-del-carrer-alfons-sala-48 | (1987) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-28 | XX | En procés de restauració. | Casa destinada a habitatges situada en una cantonada de l'eixample. Es tracta d'una construcció senzilla però amb certs tocs modernistes a la façana. Per exemple, les rajoles de ceràmica col·locades sobre les llindes de les balconeres o els relleus fets amb estuc sobre els portals i finestres a la planta baixa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa més dos pisos. Els murs són de maó i arrebossats. Un altre element singular és el coronament al terrat en forma de frontó escalat. També són interessants els reixats de la porta i finestres de la façana del carrer Alfons Sala. | 08147-19 | Carrer Alfons Sala, núm. 48 | Edifici corresponent a l'època d'urbanització de l'eixample; entorn de la dècada de 1920. Segons el Cadastre fou construït el 1921. | 41.5423700,1.8925800 | 407631 | 4599560 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55523-foto-08147-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55523-foto-08147-19-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55524 | Edificis d'habitatges (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-dhabitatges-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-29 | XX | Arrebossat de la façana deteriorat a la casa de la dreta. | Conjunt de dos edificis d'habitatges adjacents en els quals destaca la uniformitat d'alçades i les façanes de composició clàssica, amb treballs a la cornisa superior i a les motllures i relleus realitzats amb estuc. Ambdós edificis consten de planta baixa més dues plantes pis, i tenen balcons a l'exterior, imentre que les plantes baixes estan destinades a comerços. La casa de l'esquerra (núms.14-18) té una composició d'estil més clàssic, amb pilastres impostades i un coronament a la part superior en forma de frontó semicircular. La casa de la dreta (núms. 8-10-12) presenta una arquitectura més popular. | 08147-20 | Carrer Alfons Sala, núms. 8-10-12 i 14-18 | Cronològicament poden situar-se al voltant dels anys trenta, moment d'expansió de l'eixample. | 41.5441500,1.8932500 | 407690 | 4599757 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55525 | Dos habitatges entre mitgeres (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-habitatges-entre-mitgeres-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-30 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres representatives d'un tipus d'habitatge de nivell mitjà construït en el moment de creixement de l'eixample. Es tracta de dos edificis de planta baixa més dues plantes, amb una alçada que segueix la normativa proposada per al sector. Els dos edificis presenten un mateix tipus de composició de façanes, d'una línia clàssica modesta amb una ornamentació gairebé nul·la però de línies elegants. Les façanes consten de llargs balcons correguts, amb baranes de fosa. A la part superior destaca una estreta cornissa decorada amb dentellons, sota la barana del terrat. | 08147-21 | Carrer Alfons Sala, núms. 50-52-54-56-58 | Habitatges edificats a la primera època de l'eixample. Segons el Cadastre, l'any 1924. | 41.5422300,1.8925300 | 407627 | 4599545 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55525-foto-08147-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55526 | La Rosa d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rosa-dabril | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-31 | XX | Façanes en mal estat. | Edifici d'habitatges entre mitgeres, d'estil vagament modernista, que fa cantonada en un xamfrà de l'eixample. Consta de planta baixa més una planta pis. Un tret que el fa singular són les formes ondulades i corbes que adopta la part superior d'ambdues façanes, a l'estil d'un frontó asimètric. La cantonada es resol amb punt rodó d'on sorgeix una tribuna en la planta pis, també seguint la corba, i que separa la composició de les façanes d'ambdós carrers. Tot i que es tracta d'una obra modesta, és un dels pocs edificis que hi ha a Olesa amb façana de tendència modernista. | 08147-22 | Passeig del Progrés, núm. 44 | 41.5414800,1.8933600 | 407695 | 4599461 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55526-foto-08147-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana hi figura l'any de construcció: 1924, que coincideix amb la data de construcció segons el Cadastre. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55527 | Portal del carrer Arc de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-arc-de-lesglesia | Anònim (1982). 'Els portals de la vila', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 17 (setembre), p. 160-161 Anònim (1987). 'Retrobant el casc antic', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 37 (febrer), p. 4-5 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-32 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 95-97 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ SOLSONA, Antoni (1990). 'Portals d'Olesa', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 44 (juny), p. 123-125 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 182 | XIV-XVI | L'edifici presenta deficiències de manteniment. | Porxo que podria ser un dels antics portals d'entrada a la vila d'Olesa des del carrer de l'Esglèsia. Està situat en una casa força remodelada que no presenta altres elements d'interès. El porxo consisteix en un pas d'uns 8 metres de llargària per la planta baixa, i està cobert amb un sostre fet de rajola i embigat de fusta. A cada extrem del porxo un arc escarser fet amb pedra tosca marca l'entrada del portal. Pel que fa a la casa, és de planta rectangular força irregular, i consta de planta baixa més un pis. La part de més al nord ha estat molt remodelada, mentre que la part de migdia, on hi ha el porxo, ha conservat millor les característiques constructives tradicionals i conserva una finestra amb brancals i llinda, on hi ha gravada una inscripció. La casa també conserva un portal de pedra, per bé que resta sota una capa de pintura, arcs sota el sostre, tapiats recentment, i elements ceràmics a la façana (un plat sencer de reflex metàl·lic i unes rajoles catalanes en verd i blanc). El funcionament d'aquest hipotètic portal, tanmateix, no és clar. Un arc identificat a l'antiga casa de ca la Laieta (avui desapareguda), a la plaça de les Fonts, semblaria indicar que anteriorment al segle XVI el portal es trobava en aquest punt, abans que el carrer Arc de l'Església faci un gir cap a llevant (butlletí CMRO: núm. 37). | 08147-23 | Carrer Arc de l'Església / carrer de l'Església | El primer recinte fortificat d'Olesa pertanyia a la primitiva Sagrera, documentada explícitament per primera vegada l'any 1073, quan es parla d'un sagrer adossat als murs de l'església. El perímetre total de la sagrera tindria 356 metres i encerclava una superfície d'uns 9.500 metres quadrats. Tenia tres punts d'accés: un al nord-est, un a l'oest i un al sud, que és l'únic que s'ha conservat i que és el que es coneix avui com Arc de l'Església (tot i que la seva estructura i el funcionament d'aquest portal no és del tot clar). Tanmateix, aquest hipotètic portal deu haver estat força remodelat amb el temps, ja que actualment no sembla que tingui una tipologia constructiva gaire medieval. Olesa va anar creixent en cercles concèntrica i, al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. En els segles posteriors el recinte es devia ampliar i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes (prop de la plaça de les Fonts), i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). D'aquest últim encara en queden alguns carreus a la casa núm. 35 d'aquest carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. La muralla devia ser una construcció precària probablement feta amb tàpia, ja que a mitjans del segle XV ja estava en ruïna, però en canvi al segle XVII Olesa torna a constar com a vila emmurallada i, al XVIII, segons el testimoni de Joan Boada, Olesa tornava a estar sense muralla. Els portals i la muralla van ser reforçats durant la Guerra del Francès i posteriorment, el 1839, per les Guerres Carlines. De tots els quatre portals esmentats l'únic que queda actualment és el de Santa Oliva. Els altres van desaparèixer al segle XIX, un cop acabada la Guerra Carlina, o a principis del segle XX. A començament de segle XX aquest portal era conegut com a porxo de cal Pujol. | 41.5451300,1.8938700 | 407743 | 4599865 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra sobre el portal: 1593 | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55528 | Finestra de pedra de cal Tasà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-pedra-de-cal-tasa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-34 | XVI | Finestra renaixentista situada en una casa que dóna a la plaça de les Fonts. És de forma rectangular i està emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. Els brancals i la llinda presenten un treball de motllures en degradat i, a la base dels brancals, un relleu característic d'un renaixentisme primerenc de tradició gòtica. La resta de l'edifici, d'un estil popular probablement del segle XIX, no presenta elements que denotin una especial antiguitat, excepte els carreus ben escairats d'una de les cantoneres. | 08147-24 | Plaça de les Fonts, núm. 10 | 41.5448900,1.8940000 | 407753 | 4599838 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55528-foto-08147-24-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||||
| 55529 | Portal amb l'escut del Prior de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-amb-lescut-del-prior-de-montserrat | (1987) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-37 | XIV | Portal adovellat situat en una antiga casa pairal de la vila que actualment està compartimentada en diferents habitatges. La façana té com a principal element d'interès el portal, que té a la dovella central un gravat amb l'escut del Prior de Montserrat. L'escut, amb tres barres horitzonatals, pertany a Ramon Vilaregut, titular del Priorat de Santa Maria de Montserrat. L'edifici consta de planta baixa més un pis. A l'interior conserva un arc de pedra. Sembla ser que en unes obres realitzades entorn de 1987 en aquesta casa va aparèixer un capitell decorat amb l'escut del Prior montserratí, similar al que es troba a la façana. | 08147-25 | Carrer de l'Església, núm. 36 | Durant més de cinc-cents anys la vila d'Olesa fou domini feudal de l'abadia de Montserrat, entre els anys 1264 i 1811. Tanmateix, els vestigis històrics d'aquest domini a la vila són escassos. Ramon de Vilaregut fou senyor de la vila d'Olesa entre 1334 i 1348, quan era titular de l'aleshores Priorat de Santa Maria de Montserrat, subordinat a Ripoll. Aquesta és la casa on s'allotjava en les seves estades a la vila d'Olesa. | 41.5445700,1.8945500 | 407799 | 4599802 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55530 | Finestra gòtica al carrer de la Senyora, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-al-carrer-de-la-senyora-9 | Anònim (1987). 'Una finestra gòtica', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-36 | XVI | Finestra gòtica amb arc conopial situada en una casa actualment dividida en dues vivendes. La façana ha estat molt reformada i no presenta altres elements d'interès, llevat del portal de la casa núm. 9, amb arc escarser adovellat. La finestra gòtica, situada al primer pis de la casa número 11, consisteix en una obertura rectangular que està emmarcada amb brancals llisos de pedra sorrenca que acaben en una imposta amb una senzilla motllura en cavet, sobre la que descansa una llinda. Aquesta té retallat un arc conopial amb una decoració de cresteria formada per dos semicercles als extrems i amb un arc conopial, molt punxegut, al mig. A la part inferior té quatre petits discs en suspensió o 'en pendentif', on hi ha inscrita una decoració geomètrica de tipus floral al centre. A la motllura central hi ha gravades figures relatives a eines d'algún ofici: ganivets, maces, martell i forca; i a l'extradós de la motllura principal es llegeix la següent inscripció: 'mesi J: INRI. 1562. Lo be que farem nos recaurem o que ragalo qui sap nos da'. El sentit de la frase vindria a ser: 'el bé que farem ens recaurà o qui sap quin regal ens reportarà'. | 08147-26 | Carrer de la Senyora, núm. 9 i 11 | Segons la inscripció, el finestral es pot datar a mitjan segle XVI (1562). | 41.5448900,1.8946800 | 407810 | 4599838 | 1562 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55530-foto-08147-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55530-foto-08147-26-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55531 | Palanca de can Sedó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-can-sedo | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 218-219 DOREL-FERRE, Gràcia (1992). Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la Colònia Sedó. Ajuntament d'Esparreguera de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-38 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 360-361 SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 59-63 | XIX | Abandonat. Pilastra malmesa. Estructura metàl·lica en mal estat. | Pont penjant sobre el riu Llobregat que antigament utilitzaven els obrers que treballaven a la colònia Sedó. El pont, que era només per a vianants, està fet amb una estructura metàl·lica sostinguda per dues torres-pilastra, una a cada banda del riu. Les pilastres, que pertanyen a un anterior pont construït el 1867- 68, estan fetes amb revestiment de pedra i amb maó a les cantoneres. El cablejat d'acer queda sostingut a la part superior de cada pilasta i manté tensada l'estructura metàl·lica. Actualment només es conserva un dels costats d'aquesta estructura. Tot i que molt malmesa, encara travessa el riu, i té una llargària d'uns 90 metres entre pilastra i pilastra. Els vianants passaven sota la pilastra per un arc d'un metre, que devia ser rmés o menys l'amplada que tenia el pont. Actualment, l'entorn es troba envaït per la vegetació de ribera, i l'antic camí que anava cap a Olesa ha quedat tallat per les instal·lacions del polígon industrial. | 08147-27 | Polígon industrial La Flora. | En aquest indret es construí el primer pont que va existir a Olesa i que travessava el Llobregat per comunicar amb Esparreguera. En principi havia de substituir la barca que s'utilitzava per travessar el riu, però finalment aquesta va subsistir. Aquest primer pont fou construït entre els anys 1867 i 1868 pels enginyers anglesos Cornelius i Miquel de Bergue, i va ser un dels primers ponts metàl·lics d'Espanya, amb una sola tirada de 90 m de longitud. El va impulsar l'empresari Puig i Llagostera, que tenia una industria tèxtil al marge dret del riu i necessitava que els treballadors d'Olesa el poguessin travessar. Aquest pont va esfondrar-se a causa de la catastròfica riuada del 24 d'agost de 1868 i l'any següent fou reconstruït segons el projecte original. La crescuda del Llobregat de l'any 1873 el va tornar a ensorrar. No es tornà a construir un pont fins el 1892, quan Antoni Sedó, nou propietari de la fábrica (l'actual colònia Sedó), decidí habilitar una palanca aprofitant les pilastres que quedaven d'empeus. El nou pont era penjat (menys car però només apte per a vianants), més sòlid i adaptat a les necessitats del terreny i de la fàbrica. Més recentment, les riuades de l'any 1971 el deixaren molt malmès i ja no fou reconstruït, ja que en aquestes dates tenia poca utilització. | 41.5464900,1.8739200 | 406081 | 4600038 | 1892 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55531-foto-08147-27-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El riu Llobregat fa de partió entre els termes municipals d'Olesa i d'Esparreguera. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||
| 55532 | Monument a Josep Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-canudas | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 123 MAMPEL, B i altres (1994). Olesa i el bàsquet. Una història de 60 anys. Olesa | XX | Monument en memòria de mossèn Josep Canudas, impulsor de l'esport del bàsquet a Olesa. És situat al lateral de la Bibioteca i consisteix en un tros de pista de bàsquet marcada a terra, amb una bola de granit on hi ha gravada la data de 1929. Al terra mateix hi ha la següent dedicatòria: 'Olesa a Mossèn Josep Canudas i Valls, impulsor del bàsquet a Olesa. MCMXCIV. Remarca dels límits de l'antiga pista municipal de bàsquet'. | 08147-28 | Parc municipal | Els primers contactes d'Olesa amb el bàsquet es remunten a l'any 1929, al Casal Catequístic, en un camp de terra i pals de fusta. L'any 1933 mossèn Josep Canudas i Valls va fomentar la pràctica d'aquest esport i va organitzar un partit contra l'Esparreguera per la Festa Major. Després d'una iniciativa efímera protagonitzada pel 'Frente de Juventudes' després de la Guerra Civil, l'any 1943 es va crear el Club de Bàsquet Olesa, que a partir d'aleshores ha tingut una activitat continuada i molt destacada en el panorama basquetbolístic català. Amb anterioritat a l'actual pavelló, inaugurat el 1985, el club de bàsquet havia jugat a la pista municipal en aquest indret, al costat de l'actual Biblioteca. | 41.5440800,1.8916400 | 407555 | 4599751 | 1994 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||||
| 55533 | Monument a l'agermanament entre Olesa i Weingarten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-entre-olesa-i-weingarten | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 123 | XX | Monument dedicat a l'agermanament entre la vila d'Olesa de Montserrat i Weingarten. Es troba situat al costat de l'Ajuntament, enmig d'una rotonda del parc, junt amb una olivera i dos ceps (símbols d'Olesa i Weingarten). Consisteix en una forma de línies estilitzades, amb una placa a terra que té la següent inscripció: '21 d'abril 1984. Agermanament d'Olesa de Montserrat amb Weingarten'. | 08147-29 | Parc municipal | L'any 1984 es va fer oficial l'agermanament entre Olesa de Montserrat i la població alemanya de Weingarten, la qual ha propiciat contactes i intercanvis entre associacions, escoles, etc. | 41.5442500,1.8914500 | 407540 | 4599770 | 1984 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||||
| 55534 | Monument als germans Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-germans-casals | ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 63-67 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 124 | XX | Monument dedicat als germans Jaume i Josepa Casals i Diomedes, antics propietaris de l'Hotel Gori. Consisteix en diversos blocs de formes geomètriques amb dos relleus a banda i banda, amb l'efígie de cadascun dels germans i, en un forat que hi ha a l'extrem, l'escut d'Olesa. A la part inferior hi ha una inscripció que diu: 'Olesa als germans Casals'. | 08147-30 | Parc municipal | Els germans Jaume i Josepa Casals i Diomedes, fills de Joaquim Casals, eren propietaris de l'Hotel Gori, que va deixar de funcionar l'any 1931. Aleshores el van arrendar a Indústria Olesana S.A. (el Molí) i, més tard, van fer una transacció amb l'Ajuntament d'Olesa mitjançant el qual l'any 1933 la Casa Consistorial es traslladà a l'antic hotel. | 41.5443800,1.8910200 | 407504 | 4599785 | 1983 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55534-foto-08147-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55535 | Monument a Daniel Blanxart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-daniel-blanxart | DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), p. 368 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 129 | XX | Monument situat al Parc de la Vila que consisteix en un gran bloc de pedra de conglomerat on hi ha encastada una placa amb l'efígie de Daniel Blanxart, científic i melòman. Més avall hi ha una altra placa amb la següent inscripció: 'L'Escola d'Arts i Oficis en les seves noces d'or al seu fundador. Olesa 1974'. La roca de conglomerat (pudinga) és procedent de Monistrol de Montserrat. | 08147-31 | Parc municipal | Daniel Blanxart i Pedrals (1884-1965) fou catedràtic de l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa i professor a les escoles Industrial i de Belles Arts de Barcelona. A Olesa fundà l'Escola Municipal d'Arts i Oficis l'any 1924. | 41.5441500,1.8906200 | 407470 | 4599760 | 1974 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà (escultor) | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||||
| 55536 | Torre del Rellotge (antic castell d'Olesa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rellotge-antic-castell-dolesa | <p>Anònim (1934). Vida Olesana, núm. 120 AA.DD. (1994). 'La Plaça nova', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1987: núm. 57 (desembre) ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-03 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ, Antoni (1987). 'Els grafits de la presó d'Olesa. Una troballa fortuïta', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 56</p> | XIV-XVI | <p>Torre que s'integra en un conjunt format per l'església (reconstruïda dels anys 1955-56). Antigament formava part del recinte del castell, del qual avui pràcticament no en queden vestigis. Es tracta d'una torre de planta quadrada, construïda amb pedra irregular (amb algun tram d'opus spitcatum a la part central) i amb carreus de gres roig a les cantonades. Hi manca l'últim cos, de planta octogonal, només insinuat en el lloc on hi ha les campanes. La torre té un atal·lussament a la base i molt poques obertures. L'interior de la torre va ser forada l'any 1900, quan s'hi va instal·lar un rellotge, que encara es conserva, amb un mecanisme de contrapesos. A l'interior de la torre es conserven una sèrie de grafits, sobre l'arrebossat de guix i calç, que constitueixen una mostra de l'ús de presó a que va estar destinada l'estança inferior. Recentment, en el transcurs d'obres realitzades a la plaça es va detectar un estrat amb materials ceràmics dels segles XIV i XV. Al peu de la torre s'hi va efectuar un sondeig arqueològic i es comprovà que el seu parament exterior continuava uns 5 metres per sota del nivell actual de la plaça, que degué ser sobrealçada en el segle XIV-XV. D'altra banda, a les dependències de la rectoria l'any 2002 es van posar al descobert diferents estructures que devien pertànyer a l'antic castell: un portal adovellat junt a un parament fet amb carreus de molt bona qualitat, així com un arc apuntat amb restes de policromia i un mur d'obra probablement romànica.</p> | 08147-32 | Plaça Nova | <p>El castell d'Olesa estava situat damunt d'un petit turó, al costat de l'església i ja està documentat en època alt medieval. En un primer moment devia consistir en una torre o fortificació (que no s'ha conservat) envoltada per un recinte murallat força ampli, fet amb un aparell de característiques romàniques del qual fins ben entrat el segle XX encara se'n conservava una part. Al segle XIV tota la jurisdicció civil i criminal passà a mans del monestir de Montserrat. Probablement devia ser en aquesta època quan el castell s'engrandí, al mateix temps que creixia la vila. El castell estava situat lleugerament al nord d'on actualment hi ha la rectoria, i tan sols se n'ha conservat un arc apuntat, restes d'algun mur i un finestral gòtic geminat, que més tard es va traslladar a la façana de migdia de la Rectoria. Així mateix, el recinte exterior constava de dues torres (una d'elles era la del campanar, que era més alt que l'actual Torre del rellotge) i una mena de baluard a l'angle nord-oest. La muralla exterior aprofitava l'important desnivell que hi ha en aquest sector. L'any 1315 hi ha constància que la universitat d'Olesa va construir la Casa del Comú al pati del castell. El 1728 es va obrir una finestra, tal com indica una inscripció. Els baixos de la torre van acollir la presó (que ja està documentada l'any 1712) fins al segle XIX, quan l'Ajuntament hi va col·locar un rellotge. Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929. L'any 1994, amb motiu de les obres de pavimentació de la plaça, s'hi va portar a terme una excavació d'urgència, dirigida per David Olivares, i l'any 1998 s'hi van portar a terme unes prospeccions arqueològiques geoelèctriques, dirigides per Narcís Carulla i Alfred Mauri.</p> | 41.5456200,1.8937700 | 407735 | 4599920 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra reixada (pràcticament il·legible): 1728 | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||
| 55537 | Sant Pere Sacama (església) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-sacama-esglesia | AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. CATALÀ, Pere (1990). 'Castell de Sacama', Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafal Dalmau Editors (2ª edició), pp. 448-451 Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1986: núm. 34; 1987: núm. 11 DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-01 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 79-83 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 33-36, 40-42 SOLÀ, J. Sant Pere Sacama (treball inèdit) PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992). 'Castell de Sacama', Catalunya romànica, vol. XX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XVIII | Església d'origen romànic, situada al costat de les restes de l'antic castell de Sacama, que era al cim del rocam, així com altres vestigis arqueològics diversos d'època ibèrica i altmedieval. L'ermita és una construcció de nau única acabada amb absis, la qual té una disposició lleugerament girada. L'absis (l'única part que es conserva de l'obra romànica) té una finestra de doble esqueixada. Està decorat amb grups de tres arcuacions, separats per bandes llombardes, les quals parteixen d'un alt sòcol. El campanar és d'espadanya reconstruït. La resta de la nau presenta nombroses refeccions, ja que el temple va ser substancialment reformat durant els segles XVI, XVII i principi del XVIII. La nau nau va ser allargada per sobre de fossar, la volta refeta i sobrealçada, col·locada a la mateixa alçada que l'absis. El portal, de mig punt adovellat, és modern. L'antic tenia dos capitells esculpits que es poden datar al segle XII. A l'interior, dins del mur de l'absis, hi ha dues fornícules a la part inferior col·locades simètricament. Durant la recent restauració aparegueren restes molt escasses de pintura mural de datació incerta a la part de l'absis. La volta, del segle XVIII, és de canó i té motllures neoclàssiques. | 08147-33 | Prop del torrent de Canaletes | El castell apareix esmentat ja els anys 938 i 940, en documents conservats antigament a Montserrat. Originàriament s'anomenava castell de Camba, i era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Fou venut el 963 pel Comte Miró al seu fidel Eigofred (el qual apareix anomenat d'altres maneres). Aquest personatge donà el Castell de Cambra, amb la seva església de Sant Pere, al Monestir de Ripoll. Però sembla que el domini fou ocupat pel Comte Borrell i això provocà diversos plets, un dels quals, celebrats a Vic el 1002 es resolgué a favor de Ripoll. Entorn del 1021 es celebrà un nou judici a Sant Cugat, presidit per la comtessa Ermessenda i amb la participació de l'abat Oliba, que també fallà a favor del monestir ripollenc. Com a conseqüència d'aquests litigis la possessió per part de Ripoll en va sortir debilitada, i ara ja només es parla de l'alou del terme del castell de Sacama, mentre que els castell devia restar en poder dels comtes, que hi devien tenir feudataris o castlans. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada, i no s'hi efecturaren les reconstruccions que s'evidencien en altres castells del Baix Llobregat. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. d'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Al final del segle XV s'hi va construir un retaule que encara es conserva el 1936. Al segle XVI la capella restava abandonada i quasi en ruïnes. A mitjan segle XVI els Valldeperes entraren a la propietat de Sant Pere Sacama substituint els Coscoll. Aquesta família en els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte i ornamentada amb un altar barroc. L'any 1936 aquesta ornamentació interior va ser destruïda. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques, les quals van documentar l'existència d'un assentament ibèric, les restes d'un habitatge alt-medieval (segles IX i X) i el fossar de l'església. Uns anys més tard membres del mateix centre, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, s'encarregaren de la restauració de l'església: s'hi va refer el campanar, el sostre i la coberta, i es va consolidar l'estructura. | 41.5668700,1.9120600 | 409290 | 4602260 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55537-foto-08147-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55537-foto-08147-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55537-foto-08147-33-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserven tres capitells que podrien procedir del portal d'aquesta església al Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.Dins el territori del PEIN de Montserrat.Fins no fa gaire al peu de l'església hi havia el mas de Sant Pere, que està documentat des de l'any 1357. Per unes notes històriques de Joan Solà, sabem que del segle XIV al XVIII hi va haver dues famílies propietàries d'aquest mas, anomenades Coscoll i Valldeperes, i durant el segle XVIII passà als Puigjaner i Olivella.Aquesta casa conservava en una de les finestres una inscripció amb data de 1500 i de 1644 amb la següent inscripció: 'Franceç de Valldepera me fecit' i una altra damunt del portal: '1637'. | 91|92|94|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||
| 55539 | Muntanya de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>CASADES GRAMATXES, Pelegrí (1886). 'Excursions a Olesa de Montserrat i sermita de st. Salvador de les Espases', Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, VII CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 280 HERNÁNDEZ, Àngel M. (2003). Ressons de Sant Salvador de les Espases. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. HERNÁNDEZ, Àngel M. (2008). Sant Salvador de les Espases, una ermita singular. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 187-193 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929)</p> | <p>Cim muntanyós de característiques peculiars per la seva forma escarpada i triangular. Està situat a ll'extrem nord-occidental del terme d'Olesa. De fet, el vèrtex del cim serveix de partió dels termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera. El mateix nom de Sant Salvador de les Espases ja indica un relleu espadat, fet amb roques de conglomerat de característiques similars a Montserrat. De fet, es tracta d'un dels contraforts sud-orientals del massís de Montserrat. Per entremig discorre el riu Llobregat, que a la part nord ha de travessar l'estret congost del Cairat. Al cim de la muntanya hi ha l'ermita de Sant Salvador de les Espases i les restes de l'antic castell de les Espases. Aquestes construccions, però, pertanyen al terme municipal d'Esparreguera, però a la parròquia de Santa Maria d'Olesa.</p> | 08147-35 | Prop del torrent de l'Afrau | <p>Segons una llegenda, que ja existia el 1820 perquè es recull en els goigs, els orígens de Sant Salvador estarien lligats a una batalla contra els sarraïns que hauria tingut lloc en època del comte Ramon Berenguer de Barcelona. Des d'un punt de vista històric, hi ha qui dedueix, a partir de l'arc de ferradura que s'ha conservat, que la fortalesa podria ser originària de l'època andalusina (HERNÁNDEZ 2003: 29). Altres autors creuen que el castell fou bastit en temps del comte Guifré el Pelós (878-879) com un punt estratègic per afermar la conquesta definitiva de la zona de Montserrat (PAGES 1990: XIV). Situat en un espadat feréstec, el castell tenia contacte visual amb els de Collbabó i Montserrat, i formava part de la línia que defensava la frontera amb els sarraïns, situada al Llobregat. El topònim (antigament en la forma 'spaa') deriva dels espadats que envolten el puig. El castell de les Espases, però, no apareix documentat fins l'any 985, quan Guillem, del llinatge dels Gurb-Querat, el va comprar al comte Borrell, i a partir d'aquest moment quedarà unit amb el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà un sol terme. A partir del segle XII sembla que el castell de les Espases, que ha perdut valor estratègic, ja es troba en declivi en benefici del d'Esparreguera. A partir del començament del segle XIII els Cardona eren senyors dels dos castells. Finalment, l'any 1351 el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar els castells d'Esparreguera i de les Espases. Pel que fa a l'església, el seu origen no és gaire clar. Una hipòtesi és que fou fundada en aquest moment de l'adquisició per part de Montserrat (PAGÈS 1990: XVIII) i dedicada a l'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor), que no és anterior al segle XII. Altres autors (CASADES 1886: 128) sostenen que l'ermita data del segle XI i era primitivament romànica. L'edifici actual, però, sembla que correspon bàsicament a una construcció del segle XVI en estil més o menys gòtic tardà. L'any 1351 consta que la capella era administrada pels consellers de la ciutat de Manresa, dret que van conservar en els segles successius. Els consellers manresans s'encarregaven del manteniment i d'organitzar els aplecs que hi celebraven els pobles de l'entorn. A les darreries del segle XVII i al XVIII vivia a l'ermita un deodat. El 1715 l'ermita quedà abandonada i, per bé que el culte fou restablert el 1784, no aconseguí estabilitzar-se. El santuari ha atret moltes personalitats que hi han peregrinat. El 1572 ho va fer Joan d'Àustria, en pas per Montserrat, el qual va oferir a l'ermita un valuós fanal d'or junt amb 13 banderoles arrabassades als turcs en la batalla de Lepant i, segons Joan Solà, a mitjan segle XIX encara es podien veure a les parets de l'ermita. El 1868 l'ermita va passar a la responsabilitat eclesiàstica de la parròquia d'Olesa, però a principis de segle XX el santuari es trobava en estat ruïnós i, gràcies precisament a la tasca del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa, el 1924 va ser totalment restaurada. El santuari tenia un retaule gòtic la prredel·la del qual fou salvada de l'onada anticlerical de 1936 i actualment es conserva al Museu de Terrassa (castell-Cartoixa de Vallparadís). A la dècada de 1970 es constituí l'associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb seu a la parròquia d'Olesa, que vetlla per a la conservació del santuari i n'organitza l'aplec. Els darrers anys el santuari ha patit nombroses vicissituds (aiguats del 1971, incendis o la caiguda d'un llamp, que va matar un home) i ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions; l'última el 1985, any del mil·lenari de la seva constància documental. Entre els anys 1977-78 l'escultor olesà Amadeu Paltor va construir una imatge de Sant Salvador perquè presidís l'altar.</p> | 41.5789200,1.8845600 | 407015 | 4603627 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Sant Salvador de les Espases forma part dels 100 cims de Catalunya seleccionats per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per accedir-hi cal prendre un corriol en direcció nord, seguint el torrent de l'Afrau, que surt uns 150 m abans del balneari de la Puda. Un altre camí, més fàcil, és des de la ctra. De Manresa a Terrassa (C-58) a l'alçada de la masia de l'Orpina. D'aquí surt un camí fins prop del Puig de l'hospici (o de les Carboneres) on cal deixar el cotxe i continuar a peu uns 20 minuts. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55540 | Aplec de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-de-les-espases | Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (1990). Ermita de Sant Salvador de les Espases. Estudi sobre el passat de l'ermita i el seu castell (treball inèdit). FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble, p. 142-143 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 292 HERNÁNDEZ, Àngel M. (2003). Ressons de Sant Salvador de les Espases. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 187-193 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. XVIII, XXII SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929), p. 44, 53 | XVII-XXI | Sant Salvador de les Espases és un santuari situat a dalt d'un espectacular espadat, al punt de confluència dels termes d'Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses. Els olesans hi continuen fent un aplec, que actualment es fa el primer diumenge de setembre. L'Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases s'encarrega de mantenir l'ermita en condicions per aquest dia i de l'organització de l'aplec. La concurrència sol ser força alta, de dues-centes a tres-centes persones. La romeria consisteix en fer l'itinerari fins a l'ermita, un esmorzar, concurs de poesia i una missacantada a la capella. Altres pobles de l'entorn, com Esparreguera, Vacarisses o Terrassa, també hi fan els seus aplecs però en altres diades. | 08147-36 | Sant Salvador de les Espases | Segons documents citats pel pare Joan Solà, al segle XVII ja hi ha constància d'aplecs a Sant Salvador que celebraven anualment els pobles de l'entorn (SOLÀ 1990: 37). Al segle XVIII els obrers elegits pels Consellers de Manresa (que eren els administradors d'aquest santuari) acudien cada any a l'aplec. L'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor) va difondre's a partir del segle XII. La festa era el dia 6 d'agost, i l'aplec es celebrava el diumenge següent, si no coincidia amb diumenge. Segons Joan Solà, des de temps immemorial 'quasi tots els pobles dels voltants, especialment Olesa, visiten el Salvador, acompanyats d'un Senyor sacerdot per celebrar-hi Santa Missa (...). A més de la Missa a la Capella, se celebrava amb tota pompa un Ofici cantat a la Parròquia' (SOLÀ 1990: 43). Ja des d'antic, altres pobles de l'entorn feien el seu aplec en altres diades; per exemple, Vacarisses per Sant Joan Degollaci. Fins a mitjan segle XX la romeria més tradicional encara es mantenia molt viva: a les cinc de la matinada es resava el rosari de l'Aurora i es sortia de l'església parroquial tot portant la imatge del Sant Crist. A l'ermita s'hi feien dues misses, i també sardanes i teatre. Era tradició que es representessin determinats sainets i que es recitessin poesies. Després es resava el rosari abans de marxar. De tornada, a la Casa Blanca, que ja no existeix, s'hi feia una ballada de sardanes. | 41.5790000,1.8842500 | 406989 | 4603636 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55540-foto-08147-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55540-foto-08147-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55540-foto-08147-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55541 | Aplec de Sant Pere Sacama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-sacama | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 240 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 79-83 | XX | El santuari de Sant Pere Sacama consta d'una ermita d'origen romànic situada al costat de l'antic castell del mateix nom. Tradicionalment s'hi feia un aplec amb motiu de la festa de Sant Pere. Fou la família Puigjaner, propietària del santuari, qui va idear l'aplec a la dècada de 1920. Consistia en una missa i un àpat. En principi estava reservada a persones vinculades a la família, però amb el temps va anar adquirint un caire més popular i multitudinari. Era tradició sacrificar un cap de bestiar, normalment un xai, que es cuinava i es repartia entre els convidats. Després de la supressió d'aquesta festa l'aplec es fa en diumenge i es fa de forma més senzilla. | 08147-37 | Ermita de Sant Pere Sacama | 41.5668700,1.9120600 | 409290 | 4602260 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55541-foto-08147-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | ||||||||||
| 55542 | Sant Pere Sacama (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-sacama-jaciment | <p>CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 MAYORAL, F (1989). 'Resultats de la intervenció arqueològica feta a Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p.428-433 . MURIEL, S.; PUJOL, M . 'Estudi antropològic i paleopatològic de les restes òssies de quatre sepultures de l'ermita de Sant Pere Sacama (Oles de Montserrat', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.561-566 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SALES CARBONELL, J (1996-2001). 'Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)', a: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.257-258 . SALES CARBONELL, J (2003). 'La necròpolis baixmedieval i l'ermita de Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix llobregat)', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.554-560 . SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard (1992). 'Sant Pere Sacama en el context arqueològic de la Catalunya central', a Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 63-66. SOLÍAS, J.M (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana . Universitat de Barcelona.</p> | -VI-XIII | Vestigis molt arrasats, actualment no visibles. | <p>Jaciment ibèric i altmedieval situat al turó on hi ha l'església d'origen romànic de Sant Pere Sacama juntament amb restes de l'antic castell de Sacama. Les restes del castell són fetes en bona part amb obra d'opus spicatum i correspondrien als segles IX o X. Les excavacions realitzades en aquest indret han permès documentar un assentament ibèric que alguns autors (SÁNCHEZ 1992) consideren que es podria tractar d'un punt de guaita o talaia, més que no pas d'un oppidum. Aquest estaria vinculat amb altres talaies que controlaven la ruta del Llobregat, ja que la seva situació estratègica li permetia controlar la vall de la riera de Sant Jaume i també el pas, més al sud, que anava cap al coll de Bram, per on possiblement transcorria el camí d'època antiga per la vall del Llobregat. De l'assentament ibèric n'han quedat escassos vestigis de murs fets amb sòcol de pedra i la resta amb tovot, els quals formaven una planta poc definida. En tot el jaciment s'han recollit nombroses restes ceràmiques d'època ibèrica, però no estan relacionades amb les estructures descobertes. El conjunt té un alt percentatge de ceràmiques fetes a mà i amb superfícies brunyides. Això, junt amb l'aparició d'un parell de fragments de ceràmica àtica de vernís negre, indica un context cronològic de l'Ibèric Antic i Ple (segles VI-II aC), sense que es pugui precisar més. En aquest sentit, cal destacar el fet que no apareguin ceràmiques ibèriques tardanes ni romanes d'època republicana. Una de les troballes més significatives van ser les restes de fauna, que es podrien interpretar com un sacrifici de fundació. Les excavacions també van posar al descobert un habitatge d'època altmedieval, que estava situat ben bé al costat sud-oest de l'església, en una petita esplanada entre roques. Se n'han conservat alguns murs que dibuixen un espai d'una sola habitació amb dues estructures domèstiques definides: una sitja i un nínxol que podria servir per guardar-hi la vaixella. Aquest habitatge devia estar en ús des dels segles X o XI fins al XIII. En aquest mateix sector s'hi ha documentat el fossar de l'església, en el qual van aparèixer dues sivelles. Aquests enterraments segurament són posteriors al moment d'habitacle de la zona, ja que normalment aquests s'agrupen al voltant de l'església i lluny dels habitatges. El fossar es podria datar a partir del segle XIII. En aquest moment l'ocupació quedaria limitada al castell fins al segle XIV, quan es construeix, en aquesta mateixa zona però situada més a l'esplanada una mica més gran, la masia de Sant Pere, actualment també destruida. L'excavació a la zona del castell va permetre recuperar ceràmiques grises, en verd i manganès, ceràmica blava de Paterna, algunes peces de ferro i monedes.</p> | 08147-38 | Sant Pere Sacama | <p>El castell de Sacama (primitivament anomenat de Camba) apareix esmentat ja els anys 938 i 940. Era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Més endavant va ser donat al monestir de Ripoll, però aviat entrà en diversos litigis. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. D'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques. Aquestes van ser completades més tard per diferents excavacions d'urgència de la Generalitat: l'any 1985 dirigida per Florenci Mayoral, i els anys 1999 i 2000 sota la direcció de Jordina Sales (de l'empresa ArqueoCat).</p> | 41.5669000,1.9120600 | 409290 | 4602263 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat | 85|92|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||
| 55543 | Mas Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilar | AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 26 AADD (2011). Pla Especial Urbanístic d'identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació. Urbanisme Integral i Mediambient, S.L.P; Ajuntament d'Olesa de Montserrat, fitxa M-08 Anònim (2003). 'El mas Vilar', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 64 (juny), p. 5-15 BASSÓ PARENT, Salvador (1998). 'Finalitza la campanya arqueològica del mas Vilar', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 62 (desembre) PUJOL, M (2000). 'Estudi antropològic de les restes humanes del jaciment 'mas Vilar' a Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat)', a: 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998. Actes. Barcelona. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), D.L., p. 320-328 VILA, J. M (2000). 'Evolució arquitectònica d'una petita explotació pagesa medieval. El mas Vilar d'Olesa de Montserrat (s. XI-XV)', a: 1r Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, 13, 14 i 15 de novembre de 1998. Actes. Barcelona. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). D.L, p.308-319. | XI-XV | Molt arrasat, però les restes de murs consolidats amb ciment. | Antic mas medieval, actualment en ruïnes, situat uns 150 metres al nord-oest de l'església de Sant Pere Sacama i de l'antic castell de Sacama. Se'n conserven restes dels murs a nivell de fonamentació de diverses cambres. Les intervencions arqueològiques que s'hi han realitzat han permès traçar, malgrat el notable arrasament de les estructures, una hipòtesi d'evolució constructiva del conjunt. En una primera fase (de mitjan segle XI) s'hi documenta una torre rodona. En una segona fase (al llarg dels segles XII i XIII) l'assentament s'amplia amb noves estructures. Es construeix un segon edifici a l'oest de la torre format per dues habitacions, el qual va esdevenir la construcció central del nou mas. El recinte estaria organitzat a l'entorn d'un pati central. En aquest moment, el conjunt ja havia perdut la seva funció de residència senyorial i l'habitatge passa a ser el centre d'una petita explotació pagesa. En aquesta fase o en l'anterior es construeix la bassa que està situada en el camí d'accés. En una tercera fase (1350-1388), que coincideix amb els anys posteriors de la pesta negra, el mas és abandonat i agregat al mas veí de Sant Pere, situat als peus de l'església. En una quarta fase (1388-1496) el mas és restaurat però té una vida efímera. Les antigues dependències es tornen a posar en ús i es construeixen dos murs que conformarien un pati obert al costat sud. Aquest espai posteriorment va ser dividit amb la construcció d'un tancat destinat als ramats. En aquest moment també es construeixen contraforts a les cantonades, s'obre una porta exterior de la torre i es posen en funcionament dues sitges. Cal dir que en una de les sitges s'hi va trobar l'esquelet d'un individu amb indicis d'haver estat assassinat i amagat en aquest lloc. Una de les habitacions disposava de coberta i la resta és possible que només s'utilitzés per tancar el bestiar. A partir del 1496 el mas resta abandonat definitivament. | 08147-39 | Mas Vilar | El castell de Sacama (primitivament anomenat de Camba) apareix esmentat ja els anys 938 i 940. Les restes conservades del castell poden considerar-se majoritàriament de la segona meitat del segle IX o del X. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. Al costat de l'església les excavacions arqueològiques van posar al descobert un habitatge altmedieval que devia estar en funcionament des del segle X o XI fins al XIII. Així mateix, almenys des del segle XIV, als peus de l'església hi havia també el mas de Sant Pere, actualment desaparegut. Pel que fa al mas Vilar pròpiament,el seu origen podria situar-se al segle XI, en el moment de la feudalització. Aquesta fase inicial coincidiria amb la torre i podria constituir un petit domini concedit pel castlà del castell de Sacama a algun dels seus soldats per contribuir al seu manteniment. Això no obstant, la primera notícia documental és una carta de compra-venda de l'any 1388 per la qual Francesc Coscoll ven a Pere Vilar, que ja tenia altres possessions a la zona, un mas enrunat. El 1496 Anton Duran i Coscoll pren en emfiteusi el mas Vilar que, per tant, retorna a mans dels propietaris del mas de Sant Pere, del que s'havia segregat poc més d'un segle abans. L'any 1598 el mas Vilar és propietat de Bartomeu Valldeperes, successor de la família Coscoll. Un descendent d'aquest, Pere Valldeperes i el seu fill, eren propietaris el 1735 del Mas de Sant Pere, situat a tocar del castell i de l'església, 'juntament amb un altre mas derruhit y desabitat anomenat lo mas Vilar, a dit mas de Sant Pere Sacama unit y agregat amb totas sas terras, honors y possessions, situats en la Quadra de Sant Pere Sacama' (CMRO 1992, 26-27). Durant els anys 1996-1998 s'hi van portar a terme excavacions arqueològiques, dirigides per J.M. Vila. | 41.5675000,1.9104100 | 409154 | 4602331 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55543-foto-08147-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55543-foto-08147-39-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Per accedir-hi cal seguir el camí uns 100 metres passat Sant Pere Sacama. Al l'indret on el camí fa una ziga-zaga, cal prendre un corriol que està indicat i endinsar-se pel bosc uns 50 metres en direcció oest.Dins el territori del PEIN de Montserrat | 85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55544 | Cal Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigjaner | <p>GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-02</p> | XVI-XIX | Les pluges han afectat la teulada i pisos superiors. | <p>Casa pairal situada al nucli urbà entre mitgeres, una de les més notables d'Olesa. El casal, profundament reformat al segle XIX, ha mantingut les característiques constructives d'aquesta època. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana, molt austera, segueix una composició simètrica amb tres eixos de balcons als dos pisos superiors. És arrebossada i no presenta cap decoració, a part d'un portal adovellat i una petita fornícula al costat del balcó central. L'interior es distribueix en tres crugies. A la planta baixa hi ha un llarguíssim celler i altres elements com un pou i dues tines, o la cuina amb la llar de foc. Les plantes superiors, on hi havia la part residencial, estan distribuïdes al voltant d'un pati cobert. Al primer pis es conserven pintures murals corresponents al segle XVIII. A la part posterior, junt a un pati, l'immoble s'allarga per un dels costats amb unes dependències antigament dedicades a l'elaboració del vi. Es tracta d'una construcció llarguíssima, que consta de diferents trams, alguns sostinguts amb arcs diafragmàtics de maó, i que desemboca al carrer de Santa Oliva. El seu interior, tot i que en un estat molt precari, conté un conjunt molt interessant dedicat a la producció de vi en l'època de la primera mecanització; és a dir, entre mitjan segle XIX i començament del XX. Entre d'altres elements, es conserven un bon nombre de botes, una premsa, el rail per una vagoneta o una bomba mecànica.</p> | 08147-40 | Carrer Creu Real, núm. 18. Carrer Santa Oliva, núm. 6 | <p>Aquest casal ja consta en el capbreu de 1548, data en què pertanyia a Baltasar Viladoms, i havia estat edificat poc abans. El 1610 aquest la ven a Guillem Puigventós. Entre 1655 i 1716 la casa passà a mans de la família Valldeperes, propietaris de Sant Pere Sacama. En aquesta època els Valldeperes van unir-se per mitjà d'un matrimoni amb els propietaris del mas Singla, una altra de les grans propietats d'Olesa. Aleshores la casa que tenien a Olesa s'amplià incorporant-hi les dues que tenia al costat. Al final del segle XVIII Josep Puigjaner, un terratinent de Capellades, va casar-se amb la pubilla, i aleshores el patrimoni s'engrandí encara més, constituint una de les més grans famílies propietàries d'Olesa. Al segle XIX es van afegir els balcons al casal i aquest va patir una reforma substancial. Els Puigjaner van dedicar-se de manera molt notable a la producció de vi. A partir de mitjan segle XIX (segons la inscripció del pati posterior) devien habilitar les dependències posteriors de la casa amb elements mecanitzats per produir el vi, com ara les vagonetes. Fins èpoques recents, la casa conservava el mobiliari antic, d'un gran valor, que es va acabar perdent, i la documentació, que en part es va traslladar a l'arxiu històric. Entorn de l'any 2000 l'Ajuntament va adquirir el casal amb la intenció de portar-hi a terme un projecte museogràfic. Durant uns anys ha estat la seu de l'Associació de Pessebristes d'Olesa, que l'utilitzaven com a taller i hi organitzaven les seves exposicions.</p> | 41.5466900,1.8944700 | 407795 | 4600038 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-20241023125744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-20241023131342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-20241023125723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-20241023125257.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2024-10-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una reixa metàl·lica al pati posterior: '1857' | 98|101|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||
| 55545 | Cal Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matas | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-04 | XIX | Edifici per a habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes pis i golfes. Es tracta d'un edifici de caire burgès del final del segle XIX, de decoració sòbria i de gust clàssic. La façana, de composició clàssica, és interessant pel tipus d'estucat, la cornisa superior i la composició de les finestres en el segon pis, on destaquen les dues dels extrems, d'amplada superior i partides per unes columnes. L'interior s'estructura en tres cossos simètrics. El del mig és el principal, on es troba la sala central. Malgrat que l'edifici ha estat reformat diverses vegades al llarg dels anys ha conservat l'estructura originària, però s'han canviat majoritàriament els sostres i paviments. A la part posterior conserva un interessant pati d'estil colonial. | 08147-41 | Carrer Coscoll, núm. 9 | Segons el Cadastre, l'any de construcció del cos principal és el 1700. Segons la placa que hi ha penjada, en un antic molí d'oli d'aquesta propietat s'hi hauria representat la Passió en algun moment del segle XVIII. Tanmateix, es tracta més aviat d'una tradició o d'una suposició que no està plenament confirmada. | 41.5449600,1.8927700 | 407651 | 4599847 | 1876 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55545-foto-08147-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55545-foto-08147-41-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data sota la llosa del balcó: 1876Placa penjada al mur del carrer Salvador Casas: 'Casa Matas-Bertran. Molí d'oli. Durant el segle XVIII s'hi representà la Passió. Abril 2000. La Passió d'Olesa de Montserrat' | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55546 | Molí d'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 64-72 DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), p. 365 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-11 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 125-128 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 379-384 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat | XX | Façanes exteriors en mal estat. | Edifici del Sindicat de pagesos que acull el molí d'oli. Es tracta de dues naus: una construïda en primer lloc (el1912) i formada per dues plantes, i una altra de posterior (1913), consistent en una planta de gran llargària. El principal element d 'interès són les cobertes de la segona nau, que consta de 12 trams de volta catalana, feta amb rajola a doble vessant que es reflecteix a l'exterior de la nau. La primera nau conserva la cadireta de l'embarrat que feia anar la bomba i la centrifugadora. També hi ha una llar de foc que servia per escalfar l'aigua per als cofins i, a la coberta, diverses tolbes, on encara s'emmagatzema el pinyol. A les instal·lacions es conserven uns pocs elements de la maquinària antiga: una premsa hidràulica de l'any 1913, junt a una bomba amb dos pistons, i una altra bomba de 4 pistons, probablement dels anys 1920, que es va incorporar al sindicat provinent del molí d'oli de ca l'Oleguer i anteriorment de cal Matas. La maquinària actualment en funcionament ha estat instal·lada les dècades de 1990 i 2000. | 08147-42 | Carrer Anselm Clavé, núm. 90 | L'oli d'Olesa ha estat tradicionalment un producte de qualitat i molt apreciat. S'elabora amb una varietat autòctona d'olivera, anomenada palomar olesana. Ja a l'edat mitjana els arxius religiosos són plens d'al·lusions a l'oli d'Olesa, que era selecte i 'digne de ser utilitzat per obtenir el perdó de Déu'. En el segle XVIII es té constància que s'utilitzava amb finalitats medicinals. Entre d'altres guardons, el 1929 va guanyar la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona. La producció d'oli augmentà molt durant el segle XVIII. L'any 1788 l'olivera ocupava un 61 % de la terra conreada i era, de molt, el principal conreu. Aquest mateix any hi havia 12 molins d'oli a la vila, als quals cal afegir-hi els de les masies (uns cinc). El molí més important, i probablement el més antic, era el del castell, situat davant de l'actual església. Era propietat del monestir de Montserrat, senyor del terme. Cal dir que en època medieval el senyor tenia el monopoli d'aquest servei i tothom tenia l'obligació d'utilitzar aquest molí, però al llarg dels segles XVII i XVIII el domini senyorial es va afeblir i és sobretot aleshores quan els pagesos comencen a dotar-se dels seus propis trulls. Aquests trulls o obradors d'oli de les cases particulars estaven situats majoritàriament a l'exterior del recinte murallat, prop dels portals. El nombre de molins va mantenir-se força constant al llarg dels anys. Així mateix, hi havia un gran nombre de traginers que es dedicaven al transport i comercialització de l'oli, sobretot cap a Barcelona. Al segle XIX el conreu de l'olivera continua sent important, però comparteix protagonisme amb la vinya, en apogeu a tot Catalunya en aquells anys. El nombre de molins es manté entorn dels 12. A la fi del segle XIX, però, hi hagué una recessió del conreu de les oliveres. L'any 1912 un grup de petits pagesos s'uniren per crear la Premsa Nova, inspirada en les instal·lacions més modernes que hi havia a les comarques de Lleida. Amb un capital reunit de 23.000 pessetes van construir un edifici al final de la riera. La construcció fou adjudicada al contractista Josep Montserrat. L'encarregat de la maquinària, que comptava amb una premsa hidràulica i una mola amb vagonetes, fou l'enginyer José Sanromán, de Barcelona. L'any 1913 l'edifici ja es va ampliar amb una segona nau que consta de 12 voltes catalanes. L'any 1917 els pagesos de la Premsa Nova, enfrontats als grans propietaris que monopolitzaven els trulls, s'uniren per crear el Sindicat Agrícola Olesà. Les noves instal·lacions disposaven d'un aparell centrífug que permetia recuperar part de l'oli que era residual en els trulls antics. D'aquesta manera es solucionava el problema de les basses d'oli i s'aconseguia una millor qualitat del producte. El 1935 s'amplià el local amb la construcció de tres noves voltes, s'instal·la una premsa hidràulica i una nova mola. Durant els anys de la Guerra Civil el Sindicat és col·lectivitzat i passa a ser controlat per la CNT-FAI. Durant l'època franquista entra a formar part de les Hermandades Sindicales, controlades per l'Estat. Entorn de 1955 es porta a terme un projecte important d'ampliació, amb una nova edificació dissenyada per l'arquitecte Joaquín Fernández Marqués. El nou edifici constava d'una planta baixa amb altell, que era una continuació del ja existent, a més d'un semisoterrani de 200 metres quadrats. Malgrat una certa recuperació del conreu de l'olivera els anys de postguerra el 1956, justament en el moment d'inaugurar-se les noves instal·lacions del Sindicat, es produí una forta glaçada que matà bona part dels olivars, cosa que va fer entrar el sector en un declivi important. A la dècada de 1970 i principi dels 80 la crisi de la indústria i el tancament de fàbriques va motivar una lleu recuperació de la producció d'oli d'Olesa, però actualment ha tornat a disminuir, per culpa sobretot dels greus incendis de 1994. | 41.5432400,1.8953000 | 407859 | 4599654 | 1912-13 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55546-foto-08147-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55546-foto-08147-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Montserrat (contractista) | L'any 1997 l'edifici i les voltes es van restaurar, i l'any següent la Junta del Sindicat acordà donar al poble les últimes pedres del molí, que el 1985 s'instal·laren en una rotonda. L'any 1985 al Sindicat s'instal·là un nou molí batedor i, més tard, una sitja per emmagatzemar el pinyol. A les dècades de 1990 i 2000 tota la maquinària s'ha renovat per dotar la planta d'un sistema totalment mecanitzat. A causa d'un pla urbanístic a la zona de la riera és previst que la Fundació Agrícola Olesana abandoni aquesta nau per traslladar-se a una altra seu. Pel que fa a la maquinària antiga, està previst fer-ne una donació a l'Ajuntament. Des de fa uns anys alguns productors s'han agrupat sota la marca conjunta Oulesa (Oliveraries Palomar Olesana). Cal remarcar que l'edifici del Molí Nou és dels pocs testimonies que ha quedat a Olesa d'aquesta antiga tradició. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||
| 55547 | Cal Perpinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perpinya | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-14 | XX | Edifici destinat a habitatge unifamiliar situat entre mitgeres ( i amb un petit pati posterior) en una cantonada de l'eixample. Es tracta d'un edifici d'una certa rellevància en el seu entorn, que havia estat la casa del metge. En destaquen les façanes, d'inspiració clàssica, i el treball en estuc. Consta de planta baixa més planta pis, coronat amb terrassa. Té l'entrada per la mateixa cantonada, amb un tram de façana estret on hi ha el portal (amb arc escarser) i un balcó amb un ampli finestral modulat en tres parts, separades per columnes dòriques. Les altres dues façanes estan composades amb finestres d'arc escarser a planta baixa i balconeres individuals, amb interessants forjats, al pis superior. La part superior, sota la cornisa on parteix ja el terrat, es remata amb un ampli fris decorat amb garlandes fetes d'estuc. L'interior, que ha estat adaptat com a residència jeriàtrica, manté força bé algunes de les caractarístiques arquitectòniques originàries. | 08147-43 | Carrer Alfons Sala, núm. 33 | Segons el Cadastre es tracta d'un edifici construït l'any 1930.Actualment s'hi ha establert la residència i centra de dia 'La Vil·la'. | 41.5438200,1.8933900 | 407701 | 4599720 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55547-foto-08147-43-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||||
| 55548 | Cal Badó Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado-bruixa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-15 | XX | Casa unifamiliar aïllada en un xamfrà de la trama de l'eixample, situada enfront del Parc municiapl. L'edifici és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, culminat amb una torreta quadrangular de teulada a quatre vessants. Es tracta d'un edifici força remarcable en el seu conjunt, amb unes façanes d'estil neoclàssic i romàntic que monumentalitzen la cantonada on es situen. La façana principal s'estructura en base a diferents balconades sortints, de formes semicirculars, amb balustrades i un treball interessant dels estucs. Les obertures, coronades amb arcs rebaixats, són emmarcades amb motllures, i la del balcó central és més àmplia i està dividida mitjançant dues columnetes. La façana lateral, al carrer Lluís Puigjaner, segueix un esquema similar, amb balcons amb baranes de fosa i grans finestres geminades a la part central. A la façana posterior hi ha un porxo amb terrassa que dóna a un interessant jardí. En el seu interior l'edifici ha patit diverses reformes que han desvirtuat l'estructura originària, que consistia en un pati interior cobert que distribuïa perimetralment totes les habitacions. La propietat s'ha dividit horitzontalment. Dels interiors destaquen els treballs de guix i algunes pintures decoratives en sostres i parets, que es conserven en bon estat en cadascuna de les plantes. | 08147-44 | Carrer República Argentina, núm. 3 | El projecte de l'edifici està datat el 6 d'Agost de 1923. L'arquitecte fou Josep Ros i Ros. En aquesta documentació es pot observar que l'edifici estava destinat a tenir solament planta baixa més un pis. També es va modificar la composició de la façana a conseqüència de l'increment de volum que finalment es va construir. | 41.5435900,1.8913300 | 407529 | 4599697 | 1923 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Ros i Ros | 99|101|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55549 | Mercat municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-2 | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-16 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 470-475 | XX | Edifici del mercat, de dimensions considerables, que ocupa bona part d'una illa de cases de l'eixample, on hi ha la plaça de Catalunya. Es tracta d'un edifici bàsicament funcional, d'una discreta monumentalitat, que està compost per dues naus, una de principal, situada a la part central, i una de secundària, que envolta perimetralment l'anterior, on hi ha situades les parades laterals. Les entrades es situen als dos extrems del conjunt i adopten la forma de porxades, amb arcs de mig punt, que sobressurten respecte a la façana. L'edifici, construït amb maó, arrebossat i pintat, presenta a les façanes laterals un ritme d'obertures de finestres allargades en grups de tres. Als dos caps de la nau aquestes obertures estan rematades amb un coronament de forma sinuosa que dóna rellevància a les dues façanes principals. La coberta principal, a dues vessants, té tres llanternes que il·luminen l'interior. L'edifici té dos cossos laterals adossats: un porxo que dóna a la plaça i un cos de planta rectangular, de construcció més recent, al costat nord. A l'interior destaca l'estructura d'encavallades metàl·liques que sostenen la coberta de la nau central. L'edifici també disposa d'un soterrani, on hi ha la cambra frigorífica. | 08147-45 | Plaça de Catalunya | A principis de segle XX Olesa es dotà d'un seguit d'edificis públics d'una certa entitat, necessaris per al gran creixement que experimentava la vila en aquest moment. El projecte del mercat fou aprovat el 29 de desembre de 1931, durant la Segona República, i va ser encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell. En aquest edifici el mestre d'obres Pere Roca Marcet hi va utilitzar per primera vegada a la península una tècnica constructiva aleshores revolucionària, anomenada 'xunxo'. Era una tècnica que provenia de França i s'havia utilitzat en la construcció de búnquers durant la Primera Guerra Mundial. Consistia en unir a una alçada determinada tot el perímetre de l'edifici amb ferros i formigó, de manera que es feien una mena de cinturons que lligaven completament el mur. Inicialment l'edifici constava d'una única nau, i l'any 1972 s'hi adjuntà un espai annex on es venia exclusivament peix. Actualment, el mercat continua funcionant i a la plaça on està emplaçat s'hi ha construït un aparcament soterrani. | 41.5428400,1.8934400 | 407704 | 4599611 | 1931 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55549-foto-08147-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55549-foto-08147-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jeroni Martorell Tharrats (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55550 | Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 256-257 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-18 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal) HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 117-121, 206 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 74-78 | XX | Edifici destinat originàriament a hospital. El cos antic és una construcció de planta rectangular. Consta de planta baixa més dues plantes pis. En destaca la composició de la façana, d'una arquitectura eclèctica on es barreja classicisme amb elements modernistes, per exemple en les formes corbes de les obertures principals de la planta superior. La façana, que comença rere un petit espai enjardinat, es distribueix en cinc crugies desiguals, amb grups de finestres que varien en nombre segons cada pis. L'espai interior manté més o menys les característiques originàries. Recentment l'edifici s'ha ampliat ocupant la totalitat del solar, que en l'antic projecte estava destinat a jardí, de manera que ha quedat anul·lada la façana posterior, que tenia com a singularitat les galeries en planta baixa i planta pis. | 08147-46 | Carrer Colom i carrer República Argentina, s/n | Erròniament, s'havia pensat que la fundació de l'hospital era deguda a l'abat García de Císneros, cosí germà del cardenal confessor de la Reina Catòlica, i Pere de Burgos, el seu successor. Una notícia de l'any 1496, arran d'un contracte sobre una peça de terra, sí que està relacionada amb l'abat Cisneros, però l'hospital ja existia anteriorment. El primer hospital estava situat fora del portal que hi havia al carrer de la Creu Real. Al segle XVI, quan es va construir el portal de Santa Oliva tot eixamplant-se el recinte murallat, l'hospital es traslladà a una nova ubicació, entre el carrer Hospital i la travesssia de Tetuan. En l'origen de l'hospital hi havia la voluntat de donar acollida als pobres i pelegrins que anaven a visitar el santuari de Montserrat. Al segle XVIII són nombroses les referències a l'hospital, que estava finançat amb donacions i censos dels olesans i de persones devotes de la Mare de Déu de Montserrat. La capella de l'hospital fou beneïda el 1799. Era un hospital petit i durant el segle XIX, ja sota propietat municipal, va portar una vida discreta i probablement no va tenir gaire més d'una dotzena de persones internades en un any. L'any 1913 van arribar a Olesa una comunitat de Germanes Josefines de la Caritat de Vic, i van obrir un altre centre sanitari, situat al carrer de Dalt. L'augment de les necessitats sanitàries va fer que l'any 1928 es creés un Patronat de l'hospital, el primer president del qual va ser Salvador Casas, amb la missió de vetllar per les obres que s'havien de fer per a un nou edifici. A l'Arxiu Municipal es conserven els plànols del projecte del nou hospital, amb data del 30 de març de 1928, signats per l'arquitecte municipal d'aleshores: Josep Ros i Ros. En aquests plànols es dibuixava una planta menys de la que finalment es va construir. El nou hospital s'anomenava Nostra Senyora de Montserrat. Amb el transcurs del temps l'edifici va deixar de tenir funcions d'hospital i es transformà en una residència jeriàtrica. Les monges Josefines van deixar de treballar-hi l'any 1985. El 1975 l'edifici de l'antic hospital fou enderrocat. | 41.5418700,1.8908700 | 407488 | 4599506 | 1928 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55550-foto-08147-46-1.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55551 | Grup Escolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escolar | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-19 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal) | XX | Edifici construït l'any 1927 i destinat a escola, que ocupa part d'una illa de l'eixample, mentre que la resta del solar és destinat a pati. Es tracta d'una construcció de planta simètrica separada en tres parts: un cos central (on hi havia els pàrvuls) i dos laterals, més baixos, on hi havia les aules de nens i de nenes respectivament. Són interessants les façanes i la volumetria del conjunt, típica d'un edifici escolar d'aquests anys. En les façanes la composició adopta un estil noucentista d'aire eclèctic. Destaca el treball interessant de totxo en les cornises del cos central. Les portes d'entrada, independents per a cadascuna de les parts, estan rematades amb frontons d'inspiració clàssica de formes corbes, mentre que la resta d'obertures adopten també formes arrodonides, incloent-hi un finestral lobulat neogòtic a la part central. Per tal d'adequar-lo a les necessitats actuals com a centre escolar l'edifici ha sofert nombroses modificacions en el seu interior; entre d'altres, un sobrealçament dels cossos laterals. Per la part posterior l'edifici connecta amb instal·lacions de recent construcció. | 08147-47 | C/ República Argentina, s/n | El projecte d'aquest edifici, amb data del mes de juny de 1927, és de l'arquitecte Jeroni Martorell, autor també del mercat municipal. En aquesta època inicial els pàrvuls ocupaven només la planta baixa, i sobre ells, en el primer pis es trobaven la sala d'actes i dues aules grans de dibuix. L'edifici continua exercint funcions d'escola, concretament de l'Escola Mare de Déu de Montserrat. | 41.5418400,1.8900000 | 407415 | 4599504 | 1927 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55551-foto-08147-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55551-foto-08147-47-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jeroni Martorell Tharrats (arquitecte) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55552 | Pont Gran o Viaducte del Boixadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-gran-o-viaducte-del-boixadell | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 210-212 FLOTATS, Antoni (1994). Miscel·lània vacarissenca. Ajuntament de Vacarisses, p. 211-215 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 243 | XIX | Viaducte de dimensions espectaculars que està situat en la via fèrria dels ferrocarrils del Nord de Barcelona a Lleida. Salvant el desnivell del torrent de Sant Jaume, a la confluència dels municipis de Vacarisses, Viladecavalls i Olesa, té una llargada de 291,8 metres, 8,36 d'ample i 43,26 d'alçada màxima. L'obra, que està feta com si fossin tres ponts independents, consta de 18 arcs de mig punt, que fan 11,6 m de llum. A la seva part baixa (fins a una alçada de 10 metres) el pont té sòcols de pedra escairada que recobreixen una ànima d'argamassa. La resta de la construcció és feta amb maó vist. | 08147-48 | Prop de can Marcetó | L'any 1855 fou concedida a la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa la llicència per la construcció d'aquesta via fèrria. El 1856 es construí el tram fins a Sabadell; el 1857 el tram fins a Manresa; el 1860 fins a Lleida i el 1861 fins a Saragossa. Per fer les obres van venir un gran nombre de treballadors immigrants, que s'establiren en un poblat que la gent anomenava 'Kàbila', el qual va ser motiu de conflictes i de protestes. El viaducte del Boixadell, l'obra d'enginyeria més important d'aquesta línia, fou construït entre 1856 i 1859, seguint el projecte de l'enginyer de camins Andreu Puigdollers, nascut a Madrid però amb ascendència manresana. Era el director de la companyia de ferrocarril. La direcció de l'obra va anar a càrrec de l'enginyer Massé. El pressupost va ser de 2.172.266 rals. La inauguració del tram Terrassa-Manresa es va fer el 6 de juliol de 1859, amb presència de les autoritats. L'any 1914 s'instal·là la doble via. L'any 1857, quan les obres estaven en marxa, les autoritats d'Olesa es van començar a moure per intentar facilitar l'enllaç amb la via fèrria. El projecte que finalment es va dur a terme passava a uns 4 km del nucli d'Olesa. Va caldre pressionar l'Administració perquè accedís a fer una estació i financés la carretera que havia d'enllaçar amb el nucli urbà. L'any 1859 s'aprovava la construcció d'aquest 'camí veïnal', el qual es va construir molt lentament per manca de pressupost i no s'acabà d'enllestir fins els volts de 1866. | 41.5680400,1.9224600 | 410159 | 4602379 | 1859 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55552-foto-08147-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55552-foto-08147-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Andreu Puigdollers (enginyer) | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55553 | Els Salistes (Teatre Olesa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-salistes-teatre-olesa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-27 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 391-395 POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 64-66 | XX | Edifici destinat a sala d'espectacles amb un cafè que es troba situat a l'entrada del vestíbul. Com element arquitectònic rellevant tant sols destaca la façana monumental de l'entrada, de caràcter historicista. Està formada per elements clàssics realitzats en estuc: s'estructura en tres portals acabats en arcs escarsers, i consta de diferents columnes geminades, d'ordre jònic,sobre basaments i, a la part superior, un fris, una cornissa amb dentellons i un frontó central. La façana amaga la nau del teatre, un cos de planta rectangular situat a la part posterior, que té un interès arquitectònic molt limitat. L'interior del cafè ha volgut recrear l'ambientació característica de principis de segle XX. | 08147-49 | Carrer Anselm Clavé, núm. 171-173 | D'ençà de l'any 1901, quan s'inaugurà el Teatre del Círcol, hi havia dos teatres a Olesa on es representava la Passió. El primer i més antic era el Teatre Principal (del 1847), mentre que al Teatre del Círcol hi havia un altre grup d'actors aficionats entre els que hi havia alguns 'dissidents' de l'anterior. A l'entorn de 1918 el Teatre Principal va tancar, però al cap de poc els partidaris d'Alfons Sala, diputat de Terrassa (d'aquí el sobrenom de 'Salistes'), obriren un altre local al costat del Círcol amb el nom de Teatre Olesa on també s'hi representava la Passió. El projecte arquitectònic és datat al 7 de Febrer de 1923 i el signa l'arquitecte municipal: Josep Ros i Ros. El local tenia una capacitat de 1.200 butaques aproximadament. L'escenari tenia diversos escotillons i estava dotat d'un quadre de llums molt complet. El nom oficial era Casino Recreatiu Olasanès, i eren molt populars les festes i espectacles que s'hi organitzaven. L'entitat va potenciar també la música, l'esport i el teatre en general, tot formant una companyia teatral i un cor. Més tard aquesta societat va entrar en declivi i actualment el local és propietat del Patronat de la Passió. Pel que fa a l'obra de la Passió es va seguir representant per duplicat fins el 1936. Després de la Guerra Civil la Passió va continuar només en el Teatre Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, que el 1983 va ser destruït per un incendi. Pel que fa al Teatre Olesa en l'actualitat està tancat i fora d'ús. | 41.5440800,1.8927900 | 407651 | 4599750 | 1923 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55554 | Portal i capella de Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-capella-de-santa-oliva | Anònim (1982). 'Els portals de la vila', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 17 (setembre), p. 160-161 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-33 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 95-97 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 47-54 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ SOLSONA, Antoni (1990). 'Portals d'Olesa', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 44 (juny), p. 123-125 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 182 | XVI-XIX | Recentment restaurat. | Antic portal d'entrada a la vila d'Olesa pel Camí Ral que venia de Vacarisses i Terrassa (actual camí de can Llimona), i que incorpora la capella de Santa Oliva. El portal és actualment un pas que discorre sota la construcció de la capella de Santa Oliva, patrona de la vila. Es tracta d' una obra senzilla, en la qual cal dinstingir el mur lateral de ponent, més sòlid, que devia adossar-se a la muralla. Està fet amb un parament a base de còdols de disposició irregular i té quatre finestres semblants a espitlleres. És el tipus de parament que caracteritza la muralla, de la qual se n'han conservat alguns trams al sector del carrer Garraf i del carrer de Baix. La resta de la construcció correspon a la capella, que va ser construïda entorn de 1675 i reformada en diverses ocasions. Aquesta obra és feta amb maó i el porxo és cobert mitjançant un embigat de fusta amb revoltons que, pel costat de migdia, es sustenta amb sengles pilastres, també de maó. La capella consisteix en una petita cambra amb un ampli finestral-balcó que ocupa gairebé tota la façana. L'interior, cobert amb volta escarsera, conserva una imatge moderna de santa Oliva. | 08147-50 | Carrer santa Oliva; carrer Creu Real | El primer recinte fortificat d'Olesa pertanyia a la primitiva Sagrera, documentada explícitament per primera vegada l'any 1073, quan es parla d'un sagrer adossat als murs de l'església. El perímetre total de la sagrera tindria 356 metres i encerclava una superfície d'uns 9.500 metres quadrats. Tenia tres punts d'accés: un al nord-est, un a l'oest i un al sud, que és l'únic que s'ha conservat i que és el que es coneix avui com Arc de l'Església (tot i que la seva estructura i el funcionament d'aquest portal no és del tot clar). Olesa va anar creixent en cercles concèntrics i, al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. En els segles posteriors el recinte es devia ampliar i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes (prop de la plaça de les Fonts), i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). D'aquest últim encara en queden alguns carreus a la casa núm. 35 d'aquest carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. La muralla devia ser una construcció precària probablement feta amb tàpia, ja que a mitjans del segle XV ja estava en ruïna, però en canvi al segle XVII Olesa torna a constar com a vila emmurallada i, al XVIII, segons el testimoni de Joan Boada, Olesa tornava a estar sense muralla. Els portals i la muralla van ser reforçats durant la Guerra del Francès i posteriorment, el 1839, per les Guerres Carlines. De tots els quatre portals esmentats l'únic que queda actualment és el de Santa Oliva. Els altres van desaparèixer al segle XIX, un cop acabada la Guerra Carlina, o a principis del segle XX. La construcció d'aquest portal en concret devia fer-se pels voltants de 1548. Almenys en un document de l'Arxiu Parroquial d'aquest any ja s'esmenta la seva existència. Al segle XVII van arribar a la vila les relíquies de Santa Oliva, patrona de la vila, i això va motivar l'aixecament d'una capella de caire popular (beneïda l'any 1675), que es va bastir sobre el portal ja que aquest era l'únic que no hi tenia cases consolidades a la part superior. La capella va ser modificada en tres ocasions: els anys 1775, 1839 i 1912. Aquest últim any es va restaurar el portal i la capella, la qual va sortir il·lesa de la Guerra Civil de 1936, però la imatge de la santa fou cremada. L'any 1940 se'n va col·locar una de nova, pagada mitjançant una col·lecta popular. L'última restauració de la capella és de l'any 1989, realitzada per la brigada municipal. Aquest mateix any s'efectuà l'enderroc de les cases laterals i posteriorment s'obrí el carrer Garraf com a continuació del carrer Santa Oliva. | 41.5470900,1.8940400 | 407760 | 4600083 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55554-foto-08147-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55554-foto-08147-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55554-foto-08147-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda d'un portal ubicat darrera la capella, amb data de 1762 i unes lletres: 'PeRA Font'El portal té un petit tòtem amb informació històrica.L'entorn del portal s'ha reurbanitzat recentment tot creant el Parc del Porxo: una zona enjardinada que permet fer un passeig a l'entorn del portal i de les restes de la muralla. Al costat del portal s'hi ha plantat una olivera.La clau per accedir a la capella es guarda a la casa del carrer Santa Oliva, número 7. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 | |||||||
| 55555 | Finestra gòtica de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-cal-bia | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-35 | XIV-XIX | Interior en mal estat. | Finestral gòtic de l'antiga casa pairal de cal Bià. La casa consta de planta baixa més dos pisos, amb terrassa a la part superior. La façana principal, que dóna a la plaça de les Fonts, té una composició simètrica però irregular, distribuïda en tres eixos verticals. En destaca un finestral gòtic geminat, amb doble arc de mig punt lobulat i una fina columenta al centre, amb basament i capitell. Els brancals acaben amb una imposta amb una motllura senzilla, mentre que a les llindes s'hi observen sengles gravats amb creus encerclades en un quadrat i un rombe respectivament. Cal dir que la columna és una còpia de l'originària, que es va perdre. Al costat esquerra s'hi pot veure una rèplica moderna idèntica al finestral original. Altres elements que aporten rellevància a la façana són els dos portals: un de central fet amb dovelles i un de lateral fet amb maó i brancals de pedra. Als pisos superios hi ha tres balcons. La façana és arrebossada i compta amb un sòcol fet amb aplacat de pedra. | 08147-51 | Carrer Coscoll, núm. 2 | Casal d'origen gòtic (probablement als segles XIV-XV). Segons sembla, en documents de la casa ja s'esmenta l'any 1386, tal com indica el plafó de la façana. La casa ha estat força modificada en els segles posteriors. | 41.5449900,1.8934800 | 407710 | 4599850 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Plafó de rajola a la façana: 'Cal Bià. 1386-1986'La casa conserva enteixinats fets en una remodelació de l'any 1601 | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-12-03 18:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 193,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml