Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55577 | Capella de l'antic cementiri d'Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lantic-cementiri-dolesa-de-montserrat | XVIII | Conservació molt parcial. | Edifici que conserva vestigis de l'antiga capella del cementiri, que abans es trobava situat al mig de la plaça. Era una capella d'una sola nau que tenia una entrada amb un arc rebaixat. L'edifici actual, totalment remodelat, s'utilitza com a garatge. A la façana encara s'hi pot veure una obertura en forma d'ull de bou i, a sota, una pedra amb la inscripció 'ANY 1799'. | 08147-73 | Carrer Hospital, núm. 3 | Segons la inscripció conservada la capella podria ser una construcció, almenys en part, del segle XVIII. Antigament, el cementiri es trobava al costat de l'església paroquial i més tard es traslladà a un costat de la plaça. L'any 1856 es va construir un nou cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. | 41.5460700,1.8939200 | 407748 | 4599969 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55583 | Placa commemorativa de Joan Povill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-joan-povill | XXI | Placa commemorativa dedicada a l'escriptor olesà Joan Povill, situada a la plaça del mateix nom, en l'edifici de l'acadèmia Povill. Es tracta d'una placa de bronze amb un bust del personatge homenatjat i la següent inscripció: 'Olesa de Montserrat a Joan Povill i Adserà, mestre, poeta, escriptor i autor del text de la Passió d'Olesa en el centenari del seu naixement. Vilalba dels Arcs: 7-10-1903, Olesa de Montserrat: 1-11-1985. Desembre 2004. | 08147-79 | Plaça de Joan Povill | 41.5446800,1.8938800 | 407743 | 4599815 | 2004 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55584 | Edifici d'habitatges del carrer Francesc Macià, 82 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-del-carrer-francesc-macia-82 | XX | Recentment restaurada. | Edifici d'habitatges, emplaçat a la cantonada dels carrers Macià i Mallorca, representatiu de l'època de construcció de l'eixample, entorn de la dècada de 1920. Presenta un tipus d'arquitectura bàsicament popular però amb la incorporació d'elements de qualitat provinents de la tradició classicista i vagament del modernisme. L'edifici és de planta quadrada i consta de planta baixa més dos pisos, amb terrat a la part superior i un petit pati al costat nord. Les dues façanes principals, recentment restaurades, presenten una composició simple però elegant, amb sèries d'obertures resseguides amb un motllurat senzill, que destaca actualment pel contrast de colors. L'angle de la cantonada, de forma arrodonida, centra l'edifici amb un eix marcat per un portal decorat amb columna i els dos balcons dels pisos. A la part superior destaca una cornisa amb dentellons i la balustrada del terrat. | 08147-80 | Carrer Francesc Macià, núm. 82 | Segons el Cadastra es tracta d'una construcció de l'any 1925. | 41.5427200,1.8920100 | 407584 | 4599600 | 1925 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55589 | Casa plaça Catalunya, 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-catalunya-12-14 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres amb una façana de composició elegant, que consta d'elements decoratius senzills, d'inspiració vàgament modernista. Per exemple en la barana de fosa del balcó o en els elements de rajola situats al coronament sobre la cornisa. La casa és de planta baixa i un pis, amb un balcó corregut amb tres sortides. | 08147-85 | Plaça Catalunya, núms. 12-14 | 41.5429200,1.8941900 | 407766 | 4599619 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55589-foto-08147-85-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55590 | Casa plaça Catalunya, 56 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-placa-catalunya-56 | XX | Antiga casa unifamilar entre mitgeres que destaca pel seu estil classicista elegant, pròxim al noucentisme. Consta de planta baixa més un pis i terrat. La façana principal s'estructura en tres crugies, amb portals d'arcs rebaixats a la planta baixa, el central més ample. Destaca el tram central, amb un treball d'estucat que suggereix un parament fet de carreus, i la barana balustrada del terrat, decorada amb elements clàssics, que estilitza tot l'edifici. L'immoble, actualment seu d'una entitat bancària, té un petit jardí posterior. | 08147-86 | Plaça Catalunya, núm. 56 | 41.5430800,1.8928300 | 407653 | 4599639 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55590-foto-08147-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55591 | Casa carrer Alfons Sala, 112 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-alfons-sala-112 | XX | Casa unifamiliar de planta baixa, situada a la cantonada entre els carrers Alfons Sala i Barcelona. Es tracta d'un edifici que adopta la forma d'un petit xalet, amb un estret jardí davanter, que resol de manera elegant un xamfrà de l'eixample, tot mantenint el caràcter propi dels anys 1920-30. D'un estil poc definit, l'originalitat del conjunt es troba en l'orientació centrada en l'eix que marca el portal de la tanca, a l'angle del xamfrà. Les façanes tenen grans finestrals; el de la cantonada partit per una columneta. Sota el ràfec de la teulada una mena de fris fet de rajoles ressegueix les façanes. També és interessant el mur de tancament exterior, que segueix un ritme de formes cobes d'inspiració vàgament modernista. | 08147-87 | Carrer Alfons Sala, núm. 112 | Segons el Cadastre, es tracta d'una construcció del 1930. | 41.5405100,1.8918800 | 407570 | 4599354 | 1930 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55591-foto-08147-87-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55592 | Casa carrer Anselm Clavé, 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-anselm-clave-69 | XIX | Façana deteriorada. | Casa unifamiliar entre mitgeres amb una façana de composició clàssica força interessant. Consta de planta baixa més un pis, i té a la part posterior una eixida i un jardí força gran. La façana té al primer pis un balcó corregut, amb una barana de forja amb una decoració notable. La part superior conserva decoració esgrafiada i és rematada amb un petit frontó. Les portes laterals de la planta baixa estan adequades per a locals comercials, actualment en desús. | 08147-88 | Carrer Anselm Clavé, núm. 69 | Segons el Cadastre es tracta d'una construcció de l'any 1890. | 41.5421500,1.8964900 | 407957 | 4599532 | 1890 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55592-foto-08147-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55592-foto-08147-88-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55594 | Edifici carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-anselm-clave | XX | Edifici d'habitatges que dóna una certa monumentalitat a la cantonada entre els carrers Clavé i Salvador Casas, representatiu de l'arquitectura classicista de postguerra, a les dècades de 1940-50. Es tracta d'una edificació que consta de diferents cossos d'alçades variables però seguint un mateix patró. Es distribueixen en dues ales que tenen com a element central i estructurador la torre situada a l'angle dels dos carrers. La decoració es basa en elements del repertori clàssic. Per exemple, una galeria que sobressurt al primer pis, amb balustrada a la part superior i obertura amb frontó semicircular, o finestres amb arc de mig punt al capdamunt de la torre. La resta de cossos tenen majoritàriament planta baixa més dos pisos i la part interessant arquitectònicament es limita a les façanes, on es combinen les finestres rectangulars amb altres que estan rematades amb frontons. Destaca el ràfec de la teulada, suportat amb cabirons d'inspiració clàssica. La planta baixa té diverses portes que donen accés als diferents blocs d'habitatges i també acull alguns establiments comercials, entre ells una entitat bancària. | 08147-90 | Carrer Anselm Clavé, núms. 180, 182, 184, 186 | 41.5445700,1.8925600 | 407633 | 4599804 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55594-foto-08147-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55596 | Trull de la plaça de l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-placa-de-loli | XX | Pedres d'un molí d'oli o trull, procedents del Molí d'Oli, que han estat col·locades com a element ornamental enmig d'aquesta plaça, anomenada precisament de l'Oli, davant del Nou Teatre de la Passió. El conjunt consta de la pedra solera sobre la qual hi ha quatre curres o moles còniques, i està envoltat per un banc de pedra de forma circular. | 08147-92 | Plaça de l'Oli | Aquesta plaça s'urbanitzà entre 1984 i 1986, coincidint amb la construcció del Nou Teatre de la Passió. Les moles van ser cedides per la Fundació Agrícola Olesana, propietària del Molí d'Oli. En aquesta època el Molí s'havia modernitzat amb nova maquinària i les moles antigues es van col·locar en indrets de la vila. | 41.5422200,1.8950500 | 407837 | 4599541 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55596-foto-08147-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55625 | Habitatges del carrer Salvador Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-carrer-salvador-casas | XX | Conjunt format per cinc habitatges entre mitgeres al tram del carrer Salvador Casas en confluència amb el carrer Anselm Clavé. Es tracta de cinc cases de tipologia diversa, però que constitueixen un conjunt homogeni per la seva època de construcció (principis del segle XX), perque tenen una mateixa alçada i pel color de les façanes, de tonalitats clares. Totes les cases tenen planta baixa més un pis (excepte una que ha estat sobrealçada). Cada immoble té les seves particularitats: la número 21 és d'un estil més popular; la número 17 té un estil més senyorial, amb treball d'estucs a la façana i motllures als balcons; la número 15 es caracteritza per les finestres en forma d'arc, i la número 13, que fa cantonada, adopta un estil popular però elegant. Els edificis han conservat les característiques originàries de les façanes amb algun afegit puntual en balcons, galeries o portes. Els baixos estan ocupats per establiments comercials. Aquest conjunt de cases, que per separat no tenen un interès arquitectònic especial, ofereixen una imatge molt representativa de l'urbanisme d'Olesa en el moment de l'eixample. | 08147-121 | Carrer Salvador Casas, núms. 13, 15, 17, 21 | 41.5440400,1.8921100 | 407594 | 4599746 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55625-foto-08147-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55648 | Monument als infants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-infants | XX | Monument dedicat als infants, siutat a la semi-rotonda del carrer Argelines, on hi conflueixen el carrer Indústria i altres, amb motiu d'una guarderia que hi ha en aquesta plaça. Consisteix en una base circular de la qual s'aixeca una roca en forma de pilar pel qual hi ha tres infants que s'hi enfilen, mentre un quart infant es troba estirat a terra. El conjunt és obra de l'escultor olesà Amadeu Paltor, i es va realitzara la dècada de 1980. | 08147-144 | Semi-rotonda del carrer Argelines | 41.5468200,1.8869400 | 407167 | 4600060 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55648-foto-08147-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà (escultor) | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55654 | Monument a la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-penya-barcelonista | XX | Monument situat al Parc de la Vila i dedicat a la Penya Barcelonista. Consisteix en un monòlit de forma piramidal amb una làpida de marbre que té la següent dedicatòria: '25 Aniversari Penya Barcelonista. Olesa. 1962-1987'. | 08147-150 | Parc municipal | 41.5440000,1.8905700 | 407466 | 4599743 | 1987 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55656 | Monument als morts en la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-morts-en-la-guerra-civil | XX | Monument en memòria dels olesans morts a la Guerra Civil, situat a l'interior del cementiri de can Singla. Consisteix en un arc de pedra (procedent d'una casa del carrer Ample, actualment enderrocada) que aixopluga un bloc de pedra amb una làpida. En un costat hi ha col·locada una escultura de bronze, obra de l'artista olesà Amadeu Paltor. Representa la figura d'un home assegut, amb el tors nu, que sosté unes espigues de blat. La inscripció de la placa col·locada al pedestal explica el significat de l'al·legoria: 'Sembreu! En tot a la vida cal escampar incansablement les llavors'. Així mateix, la làpida situada sota l'arc té la següent inscripció: 'In memoriam 1936-1939. 1939-1945. Als 327 olesans que la vila va perdre per causa d'aquella tragèdia i perquè fets com aquells no tornin a succeir. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Inaugurat el 15-5-1994. Restaurat 11-11-2002'. | 08147-152 | Cementiri de can Singla | 41.5351400,1.9105600 | 409121 | 4598738 | 1994 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55656-foto-08147-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà (escultor) | L'arc del monument està documentat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, quan aquest encara formava part d'un habitatge del carrer Ample que havia estat durant uns anys seu de les monges escolàpies, en el període que aquestes es van establir a Olesa a la segona meitat del segle XIX.Firma a la base de l'escultura: 'A. Paltor'. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55657 | Taverna La Palmera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taverna-la-palmera | XX | Petita taverna i bodega que ha conservat l'ambient d'un establiment característic d'aquest tipus de mitjan segle XX. La botiga ocupa els baixos d'un edifici senzill de l'Eixample, de dues plantes. El reduït espai interior és ocupat per una munió de prestatgeries plenes d'ampolles de vins i licors de les més variades procedències. La botiga també conserva alguns dels elements característics, com ara botes de fusta, les cambres refrigeradores o el taulell (procedent de l'antic Hotel Gori). En l'estret passadís i les cambres de la rebotiga continua la mostra d'ampolles, junt amb altres objectes familiars, anecdòtics i d'índole molt diversa, els quals es troben exposats per totes les parets, talment com si es tractés d'un petit museu particular. | 08147-153 | Carrer Anselm Clavé, núm. 99 | La dècada de 1930 en aquest local, que sempre ha estat propietat de la família Gonell, ja hi havia hagut un bar. Samuel Gonell va obrir la taverna de La Palmera pels volts de 1948. En un principi venien vins a granel i també vianda cuita. De fet, era un establiment molt popular, que donava acollida sobretot a sectors més aviats humils de la vila. Progressivament, el fill del primer propietari, Amadeu Gonell, va anar ampliant l'oferta de la bodega, que va esdevenir un local molt emblemàtic d'Olesa. Durant molts anys va ser habitual que, per les festes de Sant Antoni Abat, Sant Cristòfol i altres esdeveniments que tenien lloc al carrer els propietaris de la bodega treguessin les botes a fora per abastir els transeünts. | 41.5426700,1.8954100 | 407868 | 4599590 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55657-foto-08147-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55657-foto-08147-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55658 | Monument al Dr. Fleming | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-fleming | XX | Monument dedicat al doctor Alexander Fleming, inventor de la penicilina, situat a la plaça del mateix nom, just davant de l'estació de ferrocarrils de la Generalitat. Consisteix en una bloc de forma trapezial fet de pedra on hi ha col·locat un medalló amb el retrat en relleu del personatge i, a sota, una inscripció que diu 'Olesa a Fleming'. Al costat dret, hi ha adossat un relleu amb una figura femenina al·legòrica, que escampa flors. Aquest monument es va realitzar l'any 1961, en commemoració del 80è aniversari del naixement de Fleming, i la part escultòrica és obra de l'artista olesà Amadeu Paltor. | 08147-154 | Plaça doctor Fleming | 41.5412300,1.8889300 | 407325 | 4599437 | 1961 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà (escultor) | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55659 | Font de la plaça Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-massana | XX | Font pública situada enmig de la plaça Massana, de mitjan segle XX. És un element de fosa, que adopta la forma cilíndrica d'una columna de ferro, amb diversos motius ornamentals vegetals. Té dues aixetes que aboquen l'aigua a sengles piques en forma de petxina. | 08147-155 | Plaça Massana | 41.5455000,1.8945400 | 407799 | 4599906 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 55671 | Olivera de la font d'en Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-font-den-roure | El rebrot viu és encara fràgil. | Olivera centenària situada a la font d'en Roure. Es tracta d'un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats. D'aquest n'ha brotat un tronc més jove i prim, no gaire alt, que és el que floreix. L'olivera és l'arbre emblemàtic d'Olesa, ja que el seu conreu i l'eleboració de l'oli tenen una llarga tradició a la vila. Al costat de la font d'en Roure hi havia una casa amb un trull d'oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font. | 08147-167 | Font d'en Roure (carrer de Baix) | 41.5464300,1.8925200 | 407632 | 4600011 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55671-foto-08147-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55673 | Pou del carrer Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-santa-oliva | XVI-XX | Acabats poc curosos amb l'obra originària. | Pou d'aigua situat al carrer de Santa Oliva, que és representatius dels molts que hi havia a Olesa. Es tracta d'una construcció senzilla, amb dos cossos que tanquen el pou. Un de davanter, que té una porta de fusta tancada i, adossada, una font de ferro de fosa. I un altre cos més alt adossat a la part posterior, que té una porta d'accés més gran. A l'interior hi ha instal·lada una bomba mecànica. Aquest pou connecta amb la mina subterrània que, almenys des del segle XVI, canalitza aigua cap a la plaça de les Fonts. De fet, la xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. | 08147-169 | Carrer Santa Oliva | Olesa és un lloc amb abundància d'aigua. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l'actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d'aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l'aigua). L'aigua d'aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l'actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d'en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d'estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l'aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l'aigua s'anaven enfonsant. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. | 41.5472300,1.8959400 | 407918 | 4600096 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55679 | Fons d'imatges de l'arxiu del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-centre-muntanyenc-i-de-recerques-olesa | XX-XXI | <p>Arxiu de fotografies del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) aplegat fonamentalment a partir de les còpies que s'han fet en les diverses exposicions que ha organitzat el centre. Consta d'unes 3.000 fotografies en paper, de formats diversos, les quals documenten fonamentalment els treballs de recerca arqueològica i sobre el patrimoni que, durant els seus anys d'existència, ha portat a terme el CMRO. També es conserven uns 300 clixés de vidre recuperats de cal Bas (al carrer Coscoll). Corresponen a fotografies fetes pel fotògraf Gunfaus, entre els anys 1912-16, i presenten escenes característiques d'Oles amb imatges de molt bona qualitat. A l'Arxiu Històric d'Olesa es conserva còpia d'aquestes imatges. Actualment l'arxiu de fotografia del CMRO està en procés d'ordenació i classificació.</p> | 08147-175 | Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>L'excursionisme té una llarga tradició a Olesa, des dels anys 1930, quan un grup de joves van iniciar una secció de la Unió Excursionista de Catalunya que, durant uns anys, va ser molt activa en l'exploració i la recerca arqueològica i geològica de l'entorn. L'any 1981 una part dels membres de la secció de la UEC es van escindir, junt amb altres excursionistes aleshores afiliats a la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, i van fundar el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Des d'aleshores aquesta entitat ha portat a terme la major part d'estudis històrics i intervencions arqueològiques a Olesa i el seu entorn. Des del 1984 ha estat reconegut com a centre col·laborador de la Generalitat en l'àmbit del patrimoni cultural.</p> | 41.5446300,1.8945800 | 407801 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55681 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-2 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada al llarg dels anys a partir dels concursos de pintura que es celebren per la Festa Major. Segons les bases del concurs, les obres guanyadores són cedides a l'Ajuntament. El conjunt és format per un centenar de pintures, que es troben repartides bàsicament en diferents estances de la Casa Consistorial i també en altres dependències públiques. La col·lecció compta amb obres d'Agustí Panadés, J. Vila-Arimany o Ernest Descals, entre altres artistes locals que han pres part als concursos. A l'Ajuntament també s'exposa el quadre titulat 'Crist del segle XX', donació de Macari Gómez Quibus: artista reusenc que ha excel·lit com a cartellista cinematogràfic. | 08147-177 | Ajuntament. Plaça Fèlix Figueras Aragay, s/n | L'Escola Municipal d'Arts i Oficis organitza per la Festa Major el concurs de pintura local, que l'any 1971 es va celebrar per primera vegada, i el concurs de pintura ràpida, que va iniciar-se el 1975. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55682 | Col·lecció de mobiliari de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-lajuntament | XVIII-XX | Col·lecció formada per diferents mobles propietat de l'Ajuntament. A la Casa Consistorial hi ha una taula dels segles XVIII-XIX,amb tres cadires, que fou adquirida en un antiquari entorn de 1970 per formar part del despatx de l'alcalde. En un magatzem de la Casa de Cultura es conserven dos bancs-sofàs de fusta decorats de finals del segle XIX o principis del XX. Un d'ells, encoixinat, és més antic i procedia de l'antic hotel Gori. També es conserven diverses cadires i tamborets de l'antic saló de sessions de l'Ajuntament. | 08147-178 | Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-3.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55683 | Teler manual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-manual-0 | XIX | Teler manual equipat amb maquineta de llisos. Originariament procedia de la fàbrica Margarit, i més endavant va ser utilitzat a les classes pràctiques de teoria de teixits a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis. Quan aquesta assignatura s'abandonà fou cedit a l'Ajuntament. | 08147-179 | Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 55685 | Forn de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-vicento | XVIII | Conservació molt parcial. | Restes d'un forn de teules d'època indeterminada, situat al marge d'un camí, prop de la zona de cal Vicentó, entre el camí de la Creu i el de les Roviroles. El forn ha estat en bona part destruït per l'obertura del camí, i només en queda la part posterior. Respon a la tipologia característica dels forns d'obra: és una construcció en bona part soterrada que devia tenir, probablement, planta més o menys quadrada. Se'n conserven vestigis de la fogaina, a la part inferior, i de la cambra de cocció, a la part superior. Al costat del forn, en el mateix retall del camí, hi ha restes d'un mur que ha quedat soterrat i d'una mena d'empedrat. Al damunt d'aquests elements s'hi observa un estrat de sedimentació artificial força potent. Aquest tipus de forn és característic dels segles XVIII i XIX, però no es pot descartar que sigui més antic, ja que els forns d'època romana són de tipologia similar i, en el forn de can Singla, relativament a prop d'aquest i de les mateixes característiques, s'hi ha localitzat material d'època antiga. En tot cas, seria interessant poder localitzar materials arqueològics a l'entorn d'aquest element que poguessin donar alguna idea sobre la seva datació. | 08147-181 | Zona de cal Vicentó | 41.5405800,1.9038300 | 408567 | 4599349 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55685-foto-08147-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55687 | Casa de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-palmeres | XVIII-XX | Antiga casa de pagès completada posteriorment amb un jardí d'estil colonial amb dues característiques palmeres. La casa és de planta rectangular força gran, amb planta baixa més un pis i golfes. La coberta és a dues vessants i les parets són arrebossades i encalcinades. La façana principal és a sud-est i consta d'un portal adovellat i, a la part superior, una línia de tres balcons. Aquesta part dóna al pati enjardinat, delimitat per un mur arrebossat de blanc, amb un gran portal que dóna personalitat al conjunt. Es tracta d'un dels pocs exemples a la vila que ha conservat sense gaires modificacions la tipologia d'una casa pagesa, posteriorment adaptada i tranformada en una casa d'indianos. | 08147-183 | Carrer Argelines, núm. 11A | 41.5450400,1.8908700 | 407492 | 4599858 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55687-foto-08147-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55687-foto-08147-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la reixa del portal exterior: 1861 | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55698 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | Dins el fons de la Causa General hi ha un volum important de documentació que va ser sostreta d'Olesa de Montserrat. Aquests fons s'han restituït a la Generalitat de Catalunya i avui es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on es poden consultar. | 08147-194 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51 (Sant Cugat del Vallès) | La documentació de l'anomenada 'Causa General', impulsada pel règim franquista després de la Guerra Civil de 1936 amb l'objecte de recopilar informació que fos útil per a les accions de repressió, fou conservada durant molts anys a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55699 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-historic-comarcal-de-terrassa | XVIII-XIX | Conjunt dels fons notarials de tots els notaris que treballaven a Olesa de Montserrat, concretament entre els anys 1703 i 1883. Els documents originals d'aquests fons es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, mentre que a l'Arxiu Històric d'Olesa se'n conserven els esborranys. | 08147-195 | Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Carrer Pantà, 20, baixos (Terrassa). | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55700 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament | XIX-XX | Bona part dels objectes estan força malmesos. | Col·lecció d'objectes diversos de diferents procedències propietat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, els quals durant molts anys s'han guardat a les dependències de l'Escorxador Municipal. La part més nombrosa consisteix en elements de mobiliari: cadires, bancs encoixinats, sillons, taules... Alguns d'aquests mobles procedeixen de l'antic hotel Gori i altres eren de l'Ajuntament. També es conserven diverses màquines tèxtils d'una certa antiguitat. | 08147-196 | Escorxador (Carrer Jacint Verdaguer, núm. 30) | 41.5400500,1.8953700 | 407861 | 4599300 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55700-foto-08147-196-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55702 | Font de Ventura Gassol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ventura-gassol | XX | Font situada en un racó de la plaça Ventura Gassol, la font fou construïda en una remodelació d'aquest sector a la dècada de 1980. Antigament hi havia hagut la masia de cal Capó, que també tenia una font. | 08147-198 | Plaça de Ventura Gassol | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | 41.5481000,1.8863600 | 407121 | 4600203 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55707 | Pas de la capelleta de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-sagrada-familia | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa una capelleta de l'església parroquial dedicada a la Sagrada Família. Es tracta d'una petita capella de fusta, força moderna, amb imatges de Sant Josep, Maria i el Nen Jesús. La capelleta va passant per una quinzena de cases del nucli antic que estan adherides a aquesta tradició i s'està un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar als fons de la parròquia. | 08147-203 | Església Parroquial de Santa Maria | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 55708 | Pas de la capelleta de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-miraculosa | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa unes capelletes del convent de les monges Paül·les dedicades a la Verge Miraculosa, titular d'aquest orde religiós. Es disposa d'unes 30 capelletes, unes de mida més grossa i altres de més petites, cadascuna de les quals té assignades una quinzena de cases, agrupades entre els diferents barris d'Olesa. Les capelletes, de construcció molt recent, són petits caixons de fusta amb una imatge de la Verge Miraculosa. Van passant per les cases i s'estan un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar al convent i és destinat a obres socials. Aquesta tradició es fa des de principis del segle XX, quan les monges Paül·les van establir-se a Olesa. Per la diada de la Miraculosa es fa una celebració especial al convent, amb missa i diversos actes als quals hi assisteixen els devots d'aquest culte. | 08147-204 | Convent de les monges Paül·les (Carrer Santa Oliva, núm. 34) | Les monges paül·les es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat també ha portat a terme habitualment, i encara ho continua fent, tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats. | 41.5470500,1.8954200 | 407875 | 4600077 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55715 | Monòlit de Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-coll-de-les-espases | XX | Monòlit de pedra de conglomerat situat al Coll de les Espases en memòria d'uns escaladors olesans que van morir en una expedició. El monument té una placa del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la següent inscripció: 'Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis. Josep Graño, Albert Ibáñez. Expedició d'Olesa - Hidden Peak. Agost 90. CMRO'. | 08147-211 | Coll de les Espases | 41.5738000,1.8907900 | 407527 | 4603052 | 1990 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55736 | Cal Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau | XVIII-XIX | Casa d'estil popular que ha conservat bé la tipologia tradicional, especialment per la part posterior, amb dues àmplies eixides que donen a un interessant pati amb pou. L'interior de la casa conserva també elements tradicionals com ara la llar de foc i un cup, que són aprofitats en els muntatges pessebrístics. En les diverses cambres de la planta baixa s'hi instal·len uns quadres pessebrístics que cada any es van renovant, ja que durant el cicle de Nadal la casa acull l'anomenat 'Pessebre del carrer de fora', organitzat per l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, amb la col·laboració del veïnat i de l'Esbart, que col·labora amb el vestuari. | 08147-232 | Carreu Argelines, 53 | A principis de segle XX ja hi ha constància que algunes cases particulars obrien als visitants els pessebres que feien a les entrades. Entre d'altres: cal Boter, cal Bià, cal Pepito Tobella (la Farmàcia), cal Bas, i també a l'Església, al Casal Catequístic o a les monges Paül·les. D'aquest últim se n'encarregaven els germans Salvador i Esteve Valldeperes. A la dècada de 1920 una sèrie d'entitats locals van organitzar el primer concurs de pessebres. Pel que fa a l'antiga casa de cal Grau, el 1993 va ser el primer any que s'hi va organitzar un muntatge pessebrístic. Poc abans Albert Parent, de la veïna casa de cal Margarit, havia adquirit aquest immoble adjacent i tot seguit va començar l'activitat de l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, que l'any 1999 va quedar formalitzada com a entitat. El primer president fou Ricard Vila. Des del primer moment l'associació ha portat a terme una tasca cultural, de recuperació i revitalització de les tradicions, però també una important tasca social, ja que s'ha obert a la participació d'un gran nombre de voluntaris i funciona com a catalitzadora en àmplies capes del teixit social. Un dels seus objectius ha estat obrir al públic la tradició del pessebre i fer-la visible en els carrers de la vila. Per això durant el cicle de Nadal s'organitza una Ruta de pessebres que compta amb una trentena de punts visitables, ja siguin patis, entrades o interiors de cases particulars, entre els quals destaquen el de Joaquim Boada i el de cal Boter, o altres llocs més públics, com ara el Teatre de la Passió, el Centre Cívic Sant Bernat o l'Església. En aquests últims és la mateixa associació qui s'encarrega de realitzar el muntatge. D'altra banda, l'Associació de Pessebristes també organitza cada any una exposició de diorames a la Casa de Cultura. Durant uns anys l'associació va tenir el seu taller i local a la casa de cal Puigjaner, propietat de l'Ajuntament. Recentment s'ha traslladat a dependències de l'antiga escola pública de Sant Bernat. | 41.5457600,1.8896900 | 407395 | 4599940 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'Associació de Pessebristes conserva una important col·lecció d'eines d'oficis antics i objectes diversos de la vida quotidiana que han anat recollint fruit de donacions de gent de la vila, pràcticament com si fos un petit museu. Aquests objectes es guarden a cal Grau i s'utilitzen quan cal en algun dels muntatges pessebrístics que porta a terme l'associació, per exemple en el Pessebre del carrer de Fora. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55740 | Xiprers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-0 | Conjunt de dos xiprers (cupressus sempervirens) situats a l'interior del Cementiri Vell. Probablement plantats entorn del 1856, quan es construí aquest cementiri municipal, són clars testimonis de la funció d'aquest recinte, que ha quedat fora de servei des de la construcció d'un nou cementiri a can Singla. | 08147-236 | Passatge sense nom (entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colom) | Anteriroment el cementiri es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, i encara se'n conserven restes de la capella. L'any 1856 es va construir aquest cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica a la recerca d'una fossa comuna al cementiri, on l'any 1939 presumiblement hi havien enterrat els afusellats a Olesa per les tropes franquistes. La intervenció va ser promoguda per familiars de tres dels afusellats, i realitzada per l'Ajuntament i l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. L'excavació es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment la intervenció no va permetre trobar les restes dels afusellats, sinó de diferents restes procedents de la neteja de nínxols en èpoques posteriors. | 41.5421800,1.8877700 | 407230 | 4599544 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55740-foto-08147-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55741 | Placa dedicada a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-clave | XX | Brutícia sota el relleu de bronze | Placa de principis de segle XX dedicada a Anselm Clavé, indicadora del carrer que porta el seu nom. Està situada a la façana de cal Perpinyà. Es tracta d'una placa rectangular de marbre que té un relleu en bronze amb l'efígie del personatge entre llorers. A la dreta s'hi llegeix la següent inscripció: 'CALLE DE A. CALVÉ'. Sota aquesta, una placa del nomenclàtor normalitzat de carrers afegeix la següent informació: 'Anselm Clavé (Barcelona 1824 - 1874). Músic, poeta i polític'. | 08147-237 | Carrer Anselm Clavé - cruïlla carrer Alfons Sala | 41.5438500,1.8933900 | 407701 | 4599724 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55742 | Villa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa | XIX | Casa unifamiliar d'estil classicista que ocupa una cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Calvari. És de planta baixa, amb un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Té un petit jardí davanter i unes depedències a la part posterior. L'edifici destaca en el context urbà pel seu estil senzill però elegant, amb les façanes arrebossades i pintades d'un color vermellós, en contrast amb el blanc de les motllures de les obertures. Té una cornisa prominent i són interessants, també, els reixats d'algunes finestres i la porta principal, així com les persianes enrotllables de la façana principal, de l'època inicial de la casa. | 08147-238 | Carrer Calvari, núm. 41 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1890. | 41.5428300,1.8969300 | 407995 | 4599607 | 1890 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55743 | Casa amb arc neogòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amb-arc-neogotic | XX | Façana no rehabilitada i deteriorada. | Casa unifamiliar entre mitgeres, de petites dimensions, amb planta baixa més un pis. Es tracta d'un edifici de començament del segle XX que, a la façana principal, té com a únic element un balcó rematat amb un arc conopial, a manera de trencaaigües sota la porta, acabada amb un arc lobulat. El balcó té una barana de fosa. | 08147-239 | Carrer Anselm Clavé, núm. 79 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1924. | 41.5423800,1.8958600 | 407905 | 4599558 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55523 | Edifici d'habitatges del carrer Alfons Sala, 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-del-carrer-alfons-sala-48 | (1987) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-28 | XX | En procés de restauració. | Casa destinada a habitatges situada en una cantonada de l'eixample. Es tracta d'una construcció senzilla però amb certs tocs modernistes a la façana. Per exemple, les rajoles de ceràmica col·locades sobre les llindes de les balconeres o els relleus fets amb estuc sobre els portals i finestres a la planta baixa. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa més dos pisos. Els murs són de maó i arrebossats. Un altre element singular és el coronament al terrat en forma de frontó escalat. També són interessants els reixats de la porta i finestres de la façana del carrer Alfons Sala. | 08147-19 | Carrer Alfons Sala, núm. 48 | Edifici corresponent a l'època d'urbanització de l'eixample; entorn de la dècada de 1920. Segons el Cadastre fou construït el 1921. | 41.5423700,1.8925800 | 407631 | 4599560 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55523-foto-08147-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55523-foto-08147-19-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55529 | Portal amb l'escut del Prior de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-amb-lescut-del-prior-de-montserrat | (1987) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-37 | XIV | Portal adovellat situat en una antiga casa pairal de la vila que actualment està compartimentada en diferents habitatges. La façana té com a principal element d'interès el portal, que té a la dovella central un gravat amb l'escut del Prior de Montserrat. L'escut, amb tres barres horitzonatals, pertany a Ramon Vilaregut, titular del Priorat de Santa Maria de Montserrat. L'edifici consta de planta baixa més un pis. A l'interior conserva un arc de pedra. Sembla ser que en unes obres realitzades entorn de 1987 en aquesta casa va aparèixer un capitell decorat amb l'escut del Prior montserratí, similar al que es troba a la façana. | 08147-25 | Carrer de l'Església, núm. 36 | Durant més de cinc-cents anys la vila d'Olesa fou domini feudal de l'abadia de Montserrat, entre els anys 1264 i 1811. Tanmateix, els vestigis històrics d'aquest domini a la vila són escassos. Ramon de Vilaregut fou senyor de la vila d'Olesa entre 1334 i 1348, quan era titular de l'aleshores Priorat de Santa Maria de Montserrat, subordinat a Ripoll. Aquesta és la casa on s'allotjava en les seves estades a la vila d'Olesa. | 41.5445700,1.8945500 | 407799 | 4599802 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55637 | Castell de Sacama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sacama | <p>AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. CATALÀ, Pere (1990). 'Castell de Sacama', Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafal Dalmau Editors (2ª edició), pp. 448-451 Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1986: núm. 34; 1987: núm. 11 DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-01 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 79-83 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 33-36, 40-42 SOLÀ, J. Sant Pere Sacama (treball inèdit) PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992). 'Castell de Sacama', Catalunya romànica, vol. XX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XII | Pràcticament no en queden restes | <p>Restes de l'antic castell de Sacama, situades al costat de l'església de Sant Pere Sacama. Se'n conserven alguns murs situats a la part més alta del rocam que hi ha uns 20 metres a ponent de l'església. Era bastit sobre dues parets de roca paral·leles i espadades que el convertien en un baluard natural. La construcció conformava una estructura de planta rectangular allargada. La paret de ponent que tanca el recinte és feta amb opus spicatum. A l'interior no s'hi aprecien subdivisions. Aquest espai devia ser la sala del castell. Es tracta d'una obra preromànica força homogènia, i es devia estendre a tota la superfície del castell. A la part més exterior de ponent hi ha restes d'un mur fet amb carreus ben tallats (possiblement ja dels segles XII-XIII) que podria ser el tancament d'aquesta estança. Entre les roques del castell i la capella hi devia haver hagut alguna construcció perquè hi ha encaixos per a bigues a les roques de més a llevant.</p> | 08147-133 | Al costat de l'ermita de Sant Pere Sacama | <p>El castell apareix esmentat ja els anys 938 i 940, en documents conservats antigament a Montserrat. Originàriament s'anomenava castell de Camba, i era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Fou venut el 963 pel Comte Miró al seu fidel Eigofred (el qual apareix anomenat d'altres maneres). Aquest personatge donà el Castell de Cambra, amb la seva església de Sant Pere, al Monestir de Ripoll. Però sembla que el domini fou ocupat pel Comte Borrell i això provocà diversos plets, un dels quals, celebrats a Vic el 1002 es resolgué a favor de Ripoll. Entorn del 1021 es celebrà un nou judici a Sant Cugat, presidit per la comtessa Ermessenda i amb la participació de l'abat Oliba, que també fallà a favor del monestir ripollenc. Com a conseqüència d'aquests litigis la possessió per part de Ripoll en va sortir debilitada, i ara ja només es parla de l'alou del terme del castell de Sacama, mentre que els castell devia restar en poder dels comtes, que hi devien tenir feudataris o castlans. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada, i no s'hi efecturaren les reconstruccions que s'evidencien en altres castells del Baix Llobregat. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Fins no fa gaire al peu de l'església hi havia el mas de Sant Pere, que està documentat des de l'any 1357. Per unes notes històriques de Joan Solà, sabem que del segle XIV al XVIII hi va haver dues famílies propietàries d'aquest mas, anomenades Coscoll i Valldeperes, i durant el segle XVIII passà als Puigjaner i Olivella.Aquesta casa conservava en una de les finestres una inscripció amb data de 1500 i de 1644 amb la següent inscripció: 'Franceç de Valldepera me fecit' i una altra damunt del portal: '1637'.</p> | 41.5669300,1.9115400 | 409247 | 4602267 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55637-foto-08147-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55637-foto-08147-133-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. d'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Al final del segle XV s'hi va construir un retaule que encara es conserva el 1936. Al segle XVI la capella restava abandonada i quasi en ruïnes. A mitjan segle XVI els Valldeperes entraren a la propietat de Sant Pere Sacama substituint els Coscoll. Aquesta família en els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte i ornamentada amb un altar barroc. L'any 1936 aquesta ornamentació interior va ser destruïda. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques, les quals van documentar l'existència d'un assentament ibèric, les restes d'un habitatge alt-medieval (segles IX i X) i el fossar de l'església. Uns anys més tard membres del mateix centre, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, s'encarregaren de la restauració de l'església: s'hi va refer el campanar, el sostre i la coberta, i es va consolidar l'estructura. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 55638 | Plaça Nova, vestigis de l'antic castell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-vestigis-de-lantic-castell-dolesa | <p>Anònim (1934). Vida Olesana, núm. 120 AA.DD. (1994). 'La Plaça nova', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1987: núm. 57 (desembre) CARULLA, Narcís; MAURI, Alfred (1998, inèdit). Memòria dels treballs de prospecció arqueològica portats a terme a la plaça de la Cendra i a la plaça Nova d'Olesa de Montserrat. FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-03 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat.</p> | XIV-XV-XX | Jaciment molt parcialment conservat. | <p>Al costat de la Plaça Nova d'Olesa hi ha la Torre del Rellotge, vestigi del castell medieval d'Olesa. En una rasa oberta a la plaça l'any 1994 s'hi va detectar un estrat amb materials ceràmics dels segles XIV i XV. Això va motivar la realització d'un petit sondeig arqueològic al peu de la torre i es comprovà que el seu parament exterior continuava uns 5 metres per sota del nivell actual de la plaça, que degué ser sobreaixecada en el segles XIV-XV. Així mateix, l'any 1998 a la plaça Nova s'hi va realitzar una prospecció geoelèctrica que va permetre la identificació del traçat d'un carrer i un conjunt d'edificacions alineades al centre de la plaça, les quals van ser arrasades després de la pesta l'any 1375, quan es creà l'anomenada Plaça Nova.</p> | 08147-134 | Plaça Nova | <p>El castell d'Olesa estava situat damunt d'un petit turó, al costat de l'església i ja està documentat en època alt medieval. En un primer moment devia consistir en una torre o fortificació (que no s'ha conservat) envoltada per un recinte murallat força ampli, fet amb un aparell de característiques romàniques del qual fins ben entrat el segle XX encara se'n conservava una part. Al segle XIV tota la jurisdicció civil i criminal passà a mans del monestir de Montserrat. Probablement devia ser en aquesta època quan el castell s'engrandí, al mateix temps que creixia la vila. El castell estava situat lleugerament al nord d'on actualment hi ha la rectoria, i tan sols se n'ha conservat un arc apuntat, restes d'algun mur i un finestral gòtic geminat, que més tard es va traslladar a la façana de migdia de la Rectoria. Així mateix, el recinte exterior constava de dues torres (una d'elles era la del campanar, que era més alt que l'actual Torre del rellotge) i una mena de baluard a l'angle nord-oest. La muralla exterior aprofitava l'important desnivell que hi ha en aquest sector. L'any 1315 hi ha constància que la universitat d'Olesa va construir la Casa del Comú al pati del castell. El 1728, tal com indica una inscripció en una finestra, la torre es va restaurar i consolidar. Els baixos de la torre van acollir la presó (que ja està documentada l'any 1712) fins al segle XIX, quan es va cedir per transformar-la en l'actual campanar. Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929. L'any 1994, amb motiu de les obres de pavimentació de la plaça, s'hi va portar a terme una excavació d'urgència, dirigida per David Olivares, i l'any 1998 s'hi van portar a terme unes prospeccions arqueològiques geoelèctriques, dirigides per Narcís Carulla i Alfred Mauri.</p> | 41.5456100,1.8939000 | 407746 | 4599918 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55638-foto-08147-134-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||
| 55536 | Torre del Rellotge (antic castell d'Olesa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rellotge-antic-castell-dolesa | <p>Anònim (1934). Vida Olesana, núm. 120 AA.DD. (1994). 'La Plaça nova', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1987: núm. 57 (desembre) ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-03 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ, Antoni (1987). 'Els grafits de la presó d'Olesa. Una troballa fortuïta', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 56</p> | XIV-XVI | <p>Torre que s'integra en un conjunt format per l'església (reconstruïda dels anys 1955-56). Antigament formava part del recinte del castell, del qual avui pràcticament no en queden vestigis. Es tracta d'una torre de planta quadrada, construïda amb pedra irregular (amb algun tram d'opus spitcatum a la part central) i amb carreus de gres roig a les cantonades. Hi manca l'últim cos, de planta octogonal, només insinuat en el lloc on hi ha les campanes. La torre té un atal·lussament a la base i molt poques obertures. L'interior de la torre va ser forada l'any 1900, quan s'hi va instal·lar un rellotge, que encara es conserva, amb un mecanisme de contrapesos. A l'interior de la torre es conserven una sèrie de grafits, sobre l'arrebossat de guix i calç, que constitueixen una mostra de l'ús de presó a que va estar destinada l'estança inferior. Recentment, en el transcurs d'obres realitzades a la plaça es va detectar un estrat amb materials ceràmics dels segles XIV i XV. Al peu de la torre s'hi va efectuar un sondeig arqueològic i es comprovà que el seu parament exterior continuava uns 5 metres per sota del nivell actual de la plaça, que degué ser sobrealçada en el segle XIV-XV. D'altra banda, a les dependències de la rectoria l'any 2002 es van posar al descobert diferents estructures que devien pertànyer a l'antic castell: un portal adovellat junt a un parament fet amb carreus de molt bona qualitat, així com un arc apuntat amb restes de policromia i un mur d'obra probablement romànica.</p> | 08147-32 | Plaça Nova | <p>El castell d'Olesa estava situat damunt d'un petit turó, al costat de l'església i ja està documentat en època alt medieval. En un primer moment devia consistir en una torre o fortificació (que no s'ha conservat) envoltada per un recinte murallat força ampli, fet amb un aparell de característiques romàniques del qual fins ben entrat el segle XX encara se'n conservava una part. Al segle XIV tota la jurisdicció civil i criminal passà a mans del monestir de Montserrat. Probablement devia ser en aquesta època quan el castell s'engrandí, al mateix temps que creixia la vila. El castell estava situat lleugerament al nord d'on actualment hi ha la rectoria, i tan sols se n'ha conservat un arc apuntat, restes d'algun mur i un finestral gòtic geminat, que més tard es va traslladar a la façana de migdia de la Rectoria. Així mateix, el recinte exterior constava de dues torres (una d'elles era la del campanar, que era més alt que l'actual Torre del rellotge) i una mena de baluard a l'angle nord-oest. La muralla exterior aprofitava l'important desnivell que hi ha en aquest sector. L'any 1315 hi ha constància que la universitat d'Olesa va construir la Casa del Comú al pati del castell. El 1728 es va obrir una finestra, tal com indica una inscripció. Els baixos de la torre van acollir la presó (que ja està documentada l'any 1712) fins al segle XIX, quan l'Ajuntament hi va col·locar un rellotge. Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929. L'any 1994, amb motiu de les obres de pavimentació de la plaça, s'hi va portar a terme una excavació d'urgència, dirigida per David Olivares, i l'any 1998 s'hi van portar a terme unes prospeccions arqueològiques geoelèctriques, dirigides per Narcís Carulla i Alfred Mauri.</p> | 41.5456200,1.8937700 | 407735 | 4599920 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra reixada (pràcticament il·legible): 1728 | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||
| 55597 | Col·lecció d'objectes diversos del Museu-Arxiu Parroquial d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-del-museu-arxiu-parroquial-dolesa | <p>Anònim (1986). 'Orfebreria i argenteria a Olesa durant els segle XVI-XVII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 35. Anònim (1987). 'Orfebreria i argenteria a Olesa. Segle XVIII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37. ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.</p> | XII-XX | <p>Col·lecció aplegada a l'Arxiu-Museu parroquial d'Olesa i conservada principalment en una sala que també acull els fons documentals de l'arxiu. Inclou el Tresor de l'església, del qual destaca el reliquiari de Santa Oliva (del 1665), el reliquiari de la Veracreu gran (de plata daurada amb treball cisellat, de l'any 1608), una custòdia d'argent sobredaurat (la part inferior és del segle XVIII, mentre que la superior és del segle XX), i una talla d'una marededéu del Roser barroca, així com altres elements d'orfebreria i argenteria dels segles XVI-XVIII (entre ells el bàcul de l'arquebisbe Ramon Torrela, i uns canelobres gòtics), i una col·lecció de casulles. També es conserven diversos elements petris procedents de l'antiga església, entre els quals destaca un singular relleu d'un ocell amb una clau. En unes dependències situades a l'angle sud-oest de l'edifici es conserva desmuntat el portal neoclàssic que antigament donava accés a l'església per la façana sud, així com les reixes del cancell renaixentista. Dins de l'espai pròpiament de l'església hi ha altres objectes d'interès que actualment ornamenten l'interior del temple. Encastats en un mur de l'església hi ha una clau de volta de l'antiga capella del Roser, una mènsula i dos relleus romànics força singulars que representen un bou i un cérvol. Així com dos capitells amb l'escut del prior de Montserrat Ramon Vilaregut, alguns canelobres possiblement gòtics i el bàcul que havia pertangut a l'arquebisbe de Tarragona Ramon Torrella i Cascante, nascut a Olesa. En les dependències parroquials també es conserva un harmònium del segle XIX (de la marca Debain & Cie, de París), procedent de Montserrat. L'any 2008 es va instal·lar al presbiteri de l'església un espectacular orgue de tubs, que és el que actualment s'utilitza.</p> | 08147-93 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>La creació d'un arxiu-museu ordenat i ven classificat, tal com es conserva actualment, va ser impulsat per mossèn Esteve Fernández i s'inaugurà el dia de Santa Oliva del 2002. Des d'aleshores la parròquia de Santa Maria compta amb un arxiver propi i ha aconseguit ser capdavantera en la conservació, protecció i difusió del seu fons a nivell parroquial. Val a dir que l'Arxiu-museu també porta a terme tasques de difusió i de recerca, organitzant per exemple cicles de conferències o vetllant per la conservació i l'estudi del patrimoni d'Olesa.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55600 | Capitells del prior de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-del-prior-de-montserrat | <p>Anònim (1987). 'Restes d'un domini feudal', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.</p> | XIV | Alguns escantellaments i un grau de desgast mitjà. | <p>Conjunt de dos capitells que actualment ornamenten el presbiteri de l'església. Els dos són de forma troncopiramidal amb els cantons xamfranats triangularment, cosa que defineix una base octogonal amb collarí a la part inferior. A la part superior tenen un àbac amb escòcia. La seva tipologia correspon a la utilitzada al segle XIV. A cadascuna de les cares els capitells tenen esculpit un escut amb bandes horitzontals que pertany a Ramon de Vilaregut, que fou prior del monestir de Motnserrat entre els anys 1334 i 1348.</p> | 08147-96 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>Aquests capitells van entrar a formar part de la col·lecció de la parròquia fruit de la donació d'un home d'Olesa que, pel que sembla, els va recuperar durant les obres d'enderroc de l'església els anys 1955-56. Entorn de 1987 hi hagué notícia a Olesa d'un altre capitell idèntic a aquests dos (butlletí CMRO, núm. 40). No és segura la seva procedència, però podria haver sorgit d'una casa d'Olesa (al número 40 del carrer de l'Església) que té l'escut del prior de Montserrat a la seva façana. Des de l'any 1264 fins el 1811 la vila d'Olesa va estar sota el domini feudal del monestir de Montserrat, però no s'han conservat gaires mostres que testifiquin aquest domini. És molt probable que el prior o l'abat tinguessin un palau al costat de l'església, que estaria situat a l'angle nord-est del recinte fortificat. Fins ben entrat el segle XX encara hi havia testimonis d'un pati que devia ser molt semblant al del palau prioral de Monistrol de Montserrat, a l'estil dels palauets gòtics amb dos pisos de galeria porticada. De fet, la documentació esmenta que l'abat tenia casa a Olesa. És molt probable que aquest palau, igual que el de Monistrol, fos aixecat en temps dels priors Ramon Vilaregut i Jaume de Vivers. Els capitells amb escut de l'Església devien procedir d'aquest claustre o pati.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55600-foto-08147-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55600-foto-08147-96-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55662 | Moixiganga de la Passió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moixiganga-de-la-passio | <p>BAYONA, Alfons; VALLDEPERES, Elies (2008). 50 anys d'història olesana 1950-2000. Comunitat Minera Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Menció especial del Premi de Recerca Vila d'Olesa, p. 431 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 235-245 SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 146-147 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 169-170</p> | XX | <p>Moixiganga pròpia de l'Esbart Olesà, estrenada a la dècada de 1980.</p> <p>Consisteix en un encadenament de nou quadres plàstics, amb escenes estàtiques on els participants formen diferents torres i formes humanes, en aquest cas centrades en escenes de la Passió d'Olesa.</p> <p>La música és adaptada de la Passió. L<span><span>'arranjament musical és del mestre i compositor Joan Segura i Gutzens, i la instrumentació per cobla és de Jordi Núnez i Pallarola. </span></span>La coreografia és del mateix esbart.</p> <p>Les escenes representades són el Sant Sopar, l'Hort de Getzemaní, la Flagel·lació, la camí del Calvari, la Crucifixió, el Davallament, l'Enterrament, la Resurrecció, la Glòria i l'Ascensió.</p> | 08147-158 | Local Esbart Olesà: pça. Països Catalans, s/n | <p>A començament de segle XX es va revifar el ball de gitanes que es feia a Olesa. L'impulsor fou Salvador Ubach, que també ensenyava els balls de dimonis de la Passió. Altres coreògrafs continuadors seus foren Domènec Vendranes, Vicenç Fusalba i un altre conegut amb el motiu de 'Xic de Brincos'. El local social era al Círcol i a la Casa del Poble, però públicament es ballava a la plaça de les Fonts. L'any 1929 es constituí al Casal Catequístic l'Esbart Dansaire Olesà. El seu primer mestre va ser el conegut escriptor i folklorista Barceloní Aureli Capmany. Joaquim Valls va ser l'iniciador i impulsor de l'esbart en els primers anys. Més tard el seu germà, Jaume, va continuar la tasca al front de l'entitat durant més de trenta anys. Després de la seva mort, l'entitat va tenir un impàs d'uns dos anys fins que, el 1977, un grup de joves va impulsar-ne una nova etapa. Entre les creacions més recents de l'Esbart hi ha la Moixiganga de la Passió, estrenada a mitjan de la dècada de 1980. Més recentment, han posat en escena l'obra musical 'Temps de balneari', que recrea el món entorn del balneari de la Puda a l'any 1929. Aquesta obra té música adaptada i coreografia pròpia.</p> | 41.5448700,1.8937100 | 407729 | 4599836 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55662-foto-08147-158-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 55633 | Espai d'Interès Natural Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-montserrat | <p>CARVAJAL, Rosa et al. (2007). Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Geoestel, Barcelona. HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural de Montserrat, inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, abasta un sector important al nord del terme municipal d'Olesa de Montserrat. Actualement aquesta zona PEIN no forma part del Parc Natural de Montserrat, sinó que s'inclou en una àrea perimetral al massís. Concretament el territori d'Olesa comprès en aquest PEIN és de 537,19 ha (és a dir, més o menys una tercera part del terme). En forma part la serra de Puig Ventós i el Puig Cendrós, les Agulles del Petintó i la serra de les Torrades, el Bosc del Gavatx o el turó de Sant Pere Sacama. Cal dir que una bona part d'aquest espai, concretament la part més muntanyosa a l'entorn de la serra de Puig Ventós, forma part de la zona de reserva de Puigventós, dins la xarxa de reserves naturals i espais en conveni de la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa. El territori comprès dins del PEIN Montserrat és una zona de relleu muntanyós, però d'una orografia més suau i no tan escarpada com la que es troba més al nord, entorn de Monistrol i Vacarisses. Només a la part per nord-occidental del terme d'Olesa s'observen formacions de conglomerat que tenen certes similituds amb el massís de Montserrat. En aquest sentit destaquen turons de perfil escarpat i singular, com ara Sant Salvador de les Espases. Cal remarcar el fet que es tracta d'un territori entre dues zones urbanes (Olesa i Vacarisses) que històricament ha estat molt despoblat a causa del relleu accidentat. Això ha fet que s'hagi pogut conservar com un territori verge, fins i tot poc afectat pel conreu, i que ha mantingut en bona mesura les característiques naturals i la biodiversitat. Cal dir que amb l'ampliació del Parc que ja està prevista l'àrea del PEIN creixerà lleugerament i arribarà més al sud per abastar la plana de can Llimona i la zona d'interès geològic de Ribes Blaves. La vegetació de l'àrea compresa en el PEIN és la característica del clima mediterrani, amb predomini de les zones de garriga, matolls i vegetació baixa (especialment a les parts més altes de la serra de Puig Ventós), però també amb alguns boscos de pi i alzinars. Com a fets excepcionals cal destacar l'existència del bosc de llorer del torrent de Raguener, el més gran i ben conservat de Catalunya i, a la zona dels Arumins o d'Oromir (actualment fora dels límits del PEIN però que podria incloure-s'hi en la futura ampliació), l'existència d'exemplars de falguereta peluda (cosentinia vellea): una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya. Pel que fa a les especies animals que s'hi poden trobar, entre d'altres, són els porcs senglars, esquirols i gats mesquers. Entre els rèptils destaca el dragó comú, l'escurçó ibèric, les sargantanes, els llangardaixos i les serps verdes. Els ocells són també nombrosos i visibles: tords, bruels, tudons i, de tant en tant, és possible veure de rapinyaires, com l'àguila o el falcó.</p> | 08147-129 | Meitat nord del terme | <p>Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou 572,19 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa passaria a tenir 262,05 ha dins el Parc Natural i 500,51 ha en l'entorn de protecció (tot inclòs dins el PEIN Montserrat). Així, l'àrea protegida s'incrementaria de les 572,72 ha actuals a 762,56 ha; és a dir, gairebé la meitat del terme.</p> | 41.5745700,1.8930000 | 407712 | 4603135 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55539 | Muntanya de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>CASADES GRAMATXES, Pelegrí (1886). 'Excursions a Olesa de Montserrat i sermita de st. Salvador de les Espases', Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, VII CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 280 HERNÁNDEZ, Àngel M. (2003). Ressons de Sant Salvador de les Espases. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. HERNÁNDEZ, Àngel M. (2008). Sant Salvador de les Espases, una ermita singular. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 187-193 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929)</p> | <p>Cim muntanyós de característiques peculiars per la seva forma escarpada i triangular. Està situat a ll'extrem nord-occidental del terme d'Olesa. De fet, el vèrtex del cim serveix de partió dels termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera. El mateix nom de Sant Salvador de les Espases ja indica un relleu espadat, fet amb roques de conglomerat de característiques similars a Montserrat. De fet, es tracta d'un dels contraforts sud-orientals del massís de Montserrat. Per entremig discorre el riu Llobregat, que a la part nord ha de travessar l'estret congost del Cairat. Al cim de la muntanya hi ha l'ermita de Sant Salvador de les Espases i les restes de l'antic castell de les Espases. Aquestes construccions, però, pertanyen al terme municipal d'Esparreguera, però a la parròquia de Santa Maria d'Olesa.</p> | 08147-35 | Prop del torrent de l'Afrau | <p>Segons una llegenda, que ja existia el 1820 perquè es recull en els goigs, els orígens de Sant Salvador estarien lligats a una batalla contra els sarraïns que hauria tingut lloc en època del comte Ramon Berenguer de Barcelona. Des d'un punt de vista històric, hi ha qui dedueix, a partir de l'arc de ferradura que s'ha conservat, que la fortalesa podria ser originària de l'època andalusina (HERNÁNDEZ 2003: 29). Altres autors creuen que el castell fou bastit en temps del comte Guifré el Pelós (878-879) com un punt estratègic per afermar la conquesta definitiva de la zona de Montserrat (PAGES 1990: XIV). Situat en un espadat feréstec, el castell tenia contacte visual amb els de Collbabó i Montserrat, i formava part de la línia que defensava la frontera amb els sarraïns, situada al Llobregat. El topònim (antigament en la forma 'spaa') deriva dels espadats que envolten el puig. El castell de les Espases, però, no apareix documentat fins l'any 985, quan Guillem, del llinatge dels Gurb-Querat, el va comprar al comte Borrell, i a partir d'aquest moment quedarà unit amb el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà un sol terme. A partir del segle XII sembla que el castell de les Espases, que ha perdut valor estratègic, ja es troba en declivi en benefici del d'Esparreguera. A partir del començament del segle XIII els Cardona eren senyors dels dos castells. Finalment, l'any 1351 el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar els castells d'Esparreguera i de les Espases. Pel que fa a l'església, el seu origen no és gaire clar. Una hipòtesi és que fou fundada en aquest moment de l'adquisició per part de Montserrat (PAGÈS 1990: XVIII) i dedicada a l'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor), que no és anterior al segle XII. Altres autors (CASADES 1886: 128) sostenen que l'ermita data del segle XI i era primitivament romànica. L'edifici actual, però, sembla que correspon bàsicament a una construcció del segle XVI en estil més o menys gòtic tardà. L'any 1351 consta que la capella era administrada pels consellers de la ciutat de Manresa, dret que van conservar en els segles successius. Els consellers manresans s'encarregaven del manteniment i d'organitzar els aplecs que hi celebraven els pobles de l'entorn. A les darreries del segle XVII i al XVIII vivia a l'ermita un deodat. El 1715 l'ermita quedà abandonada i, per bé que el culte fou restablert el 1784, no aconseguí estabilitzar-se. El santuari ha atret moltes personalitats que hi han peregrinat. El 1572 ho va fer Joan d'Àustria, en pas per Montserrat, el qual va oferir a l'ermita un valuós fanal d'or junt amb 13 banderoles arrabassades als turcs en la batalla de Lepant i, segons Joan Solà, a mitjan segle XIX encara es podien veure a les parets de l'ermita. El 1868 l'ermita va passar a la responsabilitat eclesiàstica de la parròquia d'Olesa, però a principis de segle XX el santuari es trobava en estat ruïnós i, gràcies precisament a la tasca del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa, el 1924 va ser totalment restaurada. El santuari tenia un retaule gòtic la prredel·la del qual fou salvada de l'onada anticlerical de 1936 i actualment es conserva al Museu de Terrassa (castell-Cartoixa de Vallparadís). A la dècada de 1970 es constituí l'associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb seu a la parròquia d'Olesa, que vetlla per a la conservació del santuari i n'organitza l'aplec. Els darrers anys el santuari ha patit nombroses vicissituds (aiguats del 1971, incendis o la caiguda d'un llamp, que va matar un home) i ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions; l'última el 1985, any del mil·lenari de la seva constància documental. Entre els anys 1977-78 l'escultor olesà Amadeu Paltor va construir una imatge de Sant Salvador perquè presidís l'altar.</p> | 41.5789200,1.8845600 | 407015 | 4603627 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Sant Salvador de les Espases forma part dels 100 cims de Catalunya seleccionats per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per accedir-hi cal prendre un corriol en direcció nord, seguint el torrent de l'Afrau, que surt uns 150 m abans del balneari de la Puda. Un altre camí, més fàcil, és des de la ctra. De Manresa a Terrassa (C-58) a l'alçada de la masia de l'Orpina. D'aquí surt un camí fins prop del Puig de l'hospici (o de les Carboneres) on cal deixar el cotxe i continuar a peu uns 20 minuts. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 55542 | Sant Pere Sacama (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-sacama-jaciment | <p>CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 MAYORAL, F (1989). 'Resultats de la intervenció arqueològica feta a Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p.428-433 . MURIEL, S.; PUJOL, M . 'Estudi antropològic i paleopatològic de les restes òssies de quatre sepultures de l'ermita de Sant Pere Sacama (Oles de Montserrat', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.561-566 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SALES CARBONELL, J (1996-2001). 'Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)', a: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.257-258 . SALES CARBONELL, J (2003). 'La necròpolis baixmedieval i l'ermita de Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix llobregat)', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.554-560 . SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard (1992). 'Sant Pere Sacama en el context arqueològic de la Catalunya central', a Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 63-66. SOLÍAS, J.M (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana . Universitat de Barcelona.</p> | -VI-XIII | Vestigis molt arrasats, actualment no visibles. | <p>Jaciment ibèric i altmedieval situat al turó on hi ha l'església d'origen romànic de Sant Pere Sacama juntament amb restes de l'antic castell de Sacama. Les restes del castell són fetes en bona part amb obra d'opus spicatum i correspondrien als segles IX o X. Les excavacions realitzades en aquest indret han permès documentar un assentament ibèric que alguns autors (SÁNCHEZ 1992) consideren que es podria tractar d'un punt de guaita o talaia, més que no pas d'un oppidum. Aquest estaria vinculat amb altres talaies que controlaven la ruta del Llobregat, ja que la seva situació estratègica li permetia controlar la vall de la riera de Sant Jaume i també el pas, més al sud, que anava cap al coll de Bram, per on possiblement transcorria el camí d'època antiga per la vall del Llobregat. De l'assentament ibèric n'han quedat escassos vestigis de murs fets amb sòcol de pedra i la resta amb tovot, els quals formaven una planta poc definida. En tot el jaciment s'han recollit nombroses restes ceràmiques d'època ibèrica, però no estan relacionades amb les estructures descobertes. El conjunt té un alt percentatge de ceràmiques fetes a mà i amb superfícies brunyides. Això, junt amb l'aparició d'un parell de fragments de ceràmica àtica de vernís negre, indica un context cronològic de l'Ibèric Antic i Ple (segles VI-II aC), sense que es pugui precisar més. En aquest sentit, cal destacar el fet que no apareguin ceràmiques ibèriques tardanes ni romanes d'època republicana. Una de les troballes més significatives van ser les restes de fauna, que es podrien interpretar com un sacrifici de fundació. Les excavacions també van posar al descobert un habitatge d'època altmedieval, que estava situat ben bé al costat sud-oest de l'església, en una petita esplanada entre roques. Se n'han conservat alguns murs que dibuixen un espai d'una sola habitació amb dues estructures domèstiques definides: una sitja i un nínxol que podria servir per guardar-hi la vaixella. Aquest habitatge devia estar en ús des dels segles X o XI fins al XIII. En aquest mateix sector s'hi ha documentat el fossar de l'església, en el qual van aparèixer dues sivelles. Aquests enterraments segurament són posteriors al moment d'habitacle de la zona, ja que normalment aquests s'agrupen al voltant de l'església i lluny dels habitatges. El fossar es podria datar a partir del segle XIII. En aquest moment l'ocupació quedaria limitada al castell fins al segle XIV, quan es construeix, en aquesta mateixa zona però situada més a l'esplanada una mica més gran, la masia de Sant Pere, actualment també destruida. L'excavació a la zona del castell va permetre recuperar ceràmiques grises, en verd i manganès, ceràmica blava de Paterna, algunes peces de ferro i monedes.</p> | 08147-38 | Sant Pere Sacama | <p>El castell de Sacama (primitivament anomenat de Camba) apareix esmentat ja els anys 938 i 940. Era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Més endavant va ser donat al monestir de Ripoll, però aviat entrà en diversos litigis. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. D'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques. Aquestes van ser completades més tard per diferents excavacions d'urgència de la Generalitat: l'any 1985 dirigida per Florenci Mayoral, i els anys 1999 i 2000 sota la direcció de Jordina Sales (de l'empresa ArqueoCat).</p> | 41.5669000,1.9120600 | 409290 | 4602263 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat | 85|92|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||
| 55634 | Fons documental de l'arxiu de la Passió d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-passio-dolesa | <p>DALMASES, Amadeu (1983). 'La Passió', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 21 (març) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 16-21, 524-559 POVILL ADSERÀ, Joan (1988). La Passió i mort de N. S. Jesucrist. Col·lecció vila d'Olesa, 1. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat</p> | XIX-XXI | <p>L'Associació de la Passió d'Olesa aplega en el seu local un valuós arxiu, fruit de la important tradició que aquest espectacle teatral ha tingut a la vila. Els fons d'aquest arxiu contenen una àmplia gamma de documents molt diversa que estan en procés de classificació, i que fonamentalment abasten des de principis del segle XX. Hi trobem documentació interna de les diferents entitats que s'han fet càrrec de la Passió: correspondència des de l'any 1920 o comptabilitat des de l'any 1945. Programes i cartells des dels anys 1930 o anteriors, alguns referits a obres representades als teatres Círcol i Principal que no tenen relació amb la Passió. Retalls de premsa, llibres amb firmes d'honor on hi ha representades personalitats de tots els àmbits: polític, cultural i social. Documentació sobre altres passions o referides a l'àmbit teatral en general. L'arxiu també compta amb altres dipòsits diversos, com ara un fons de partitures musicals antigues procedents del mestre Roma (un armari complet), un fons bibliogràfic sobre temes diversos, fruit de donacions de particulars, així com un ampli fons de fotografies. Aquest arxiu es troba en procés de classificació per part de voluntaris de l'associació. La Passió d'Olesa forma part, junt amb altres Passions històriques de Catalunya, del projecte Passionarium. Es tracta d'un centre d'estudis que està elaborant una base de dades, oberta al públic (Corpus Passionarium) i que recull digitalitzat el patrimoni cultural generat per la tradició de la Passió al llarg dels segles. Fruit d'aquest projecte els fons de l'arxiu de la Passió d'Olesa i els fons d'imatges estan en procés de digitalització.</p> | 08147-130 | Teatre de la Passió: Plaça de l'Oli, s/n | <p>L'origen de la Passió cal cercar-lo en una derivació dels Misteris o Actes Sacramentals que, a l'edat mitjana, es feien a dintre dels temples en les festes solemnes de la Pasqua de Pentacosta, i que després es van traslladar als atris o claustres i, finalment, a la plaça de l'església. Aquesta manifestació ja devia ser una realitat a Olesa a mitjan segle XVI, ja que en un inventari de la Sagristia de l'any 1538 (conservat a l'Arxiu Parroquial) s'esmenta una consueta per fer la Passió. El segle següent la Passió apareix vinculada a la confraria de la Puríssima Sang (i més endavant a la dels Dolors). En un llibre de comptes d'aquesta primera confraria, de l'any 1642, hi trobem una relació de vestuari i un esbós del repartiment de papers. A finals del segle XVIII el rector de la Parròquia feia aprendre i representar als infants que assistien al catecisme diverses escenes de la Passió. La tradició oral diu que aleshores es realitzava a l'interior d'un local destinat a guardar els dipòsits de l'oli, potser al molí del castell, que era propietat del monestir de Montserrat. A mida que els infants es feien grans continuaven interpretant els personatges de la Passió i, més tard, els papers van anar passant de pares a fills de manera oral, ja que no es disposava d'obra escrita. L'any 1792 fra Anton de Sant Geroni, un monjo de l'orde dels Trinitaris Descalços de Barcelona, va escriure una primera obra de la Passió de Jesucrist, la qual es va adoptar a Olesa. Malgrat ser una obra religiosa l'Església va fer alguns intents per prohibir-la, tal com demostra una disposició episcopal de 1813, però la Passió va continuar representant-se. Segons la tradició, la Passió es va representar antigament en diferents locals: en un dels molins d'oli de la població, i després al pati de la Casa Mata. Un altre lloc on es devia representar durant la primera meitat del segle XIX és a l'edifici de l'Ajuntament (l'actual Parròquia), ja que damunt d'aquest es té constància que hi havia un petit teatre que fou clausurat l'any 1840 a petició del rector. Davant la necessitat de disposar d'un nou local amb l'ajuda de molta gent del poble i d'algunes famílies barcelonines es va construir el Teatre Principal, inaugurat l'any 1847. Era situat al xamfrà dels carrers Josep Oriol i Clota, i tenia una capacitat de 400 butaques a platea i 200 a la galeria. L'any 1901 es va inaugurar un nou local per representar la Passió: el teatre del Círcol, més modern i espaiós. Els actors d'aquest nou grup eren en bona part dissidents del Teatre Principal, i aquest fet originà una competència que va resultar beneficiosa per a l'obra. L'any 1919 el Teatre Principal va tancar les seves portes però al cap de poc els partidaris del diputat Alfons Sala obriren un altre local amb el nom de Teatre Olesa (popularment els Salistes) on també s'hi representava la Passió. Cadascun dels grups era més o menys afí a una tendència política, i per això la Passió es va seguir representant per duplicat fins l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940 començà de nou a representar-se només en el Teatre Olesa, i aquest mateix any va ser creat el Patronat de la Passió d'Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, amb una capacitat de 2.500 butaques (el més gran que ha tingut mai Olesa) i un escenari molt més ampli. En aquesta època també es portà a terme la renovació de l'obra.</p> | 41.5425400,1.8947400 | 407812 | 4599577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55634-foto-08147-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55634-foto-08147-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El 1947 l'escriptor establert a Olesa Joan Povill i Adserà començà la tasca d'escriure un nou text, aprovat pel bisbat de Barcelona l'any 1949 i estrenat totalment el 1952. També va estrenar-se la música del compositor Josep Maria Roma. L'any 1968 la Passió va tenir una nova reforma i, sota la direcció del dramaturg José Tamayo, es va posar al dia el muntatge i la posada en escena. Es van construir tres escenaris amb l'objectiu d'aconseguir una acció continuada i sense haver de parar en els entreactes, i es va modernitzar l'estructura d'il·luminació. El nou muntatge permetia representar la cinquantena de quadres de l'obra en una sessió única. Des del final dels anys seixanta Joan Mallofré va assumir la direcció de l'espectacle i va mantenir-lo fidel a aquesta remodelació. El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre. Al cap de poc, el 1987, i gràcies a les aportacions de les diferents institucions i de la gent del poble, s'inaugurava el Nou Teatre de la Passió, amb una capacitat per a gairebé 1.500 espectadors. També es van haver de crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l'escenografia. L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat festa tradicional d'interès nacional, i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha estat inclosa dins els 10 tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55635 | Fons d'imatges de l'arxiu de la Passió d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-de-la-passio-dolesa | <p>DALMASES, Amadeu (1983). 'La Passió', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 21 (març) POVILL ADSERÀ, Joan (1988). La Passió i mort de N. S. Jesucrist. Col·lecció vila d'Olesa, 1. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat</p> | XX-XXI | <p>L'Associació de la Passió d'Olesa aplega en el seu local un valuós arxiu, fruit de la important tradició que aquest espectacle teatral ha tingut a la vila. Els fons d'aquest arxiu conté, entre altres documents molt diversos, un ampli fons de fotografies. Aquestes abasten des de principis de segle XX i es troben en procés de classificació. Hi trobem imatges dels espectacles, dels actors, dels visitants il·lustres així com altres fotografies de caràcter més social. L'arxiu fotogràfic, així com l'arxiu general, es troba en procés de classificació per part de voluntaris de l'associació. La Passió d'Olesa forma part, junt amb altres Passions històriques de Catalunya, del projecte Passionarium. Es tracta d'un centre d'estudis que està elaborant una base de dades, oberta al públic (Corpus Passionarium) i que recull digitalitzat el patrimoni cultural generat per la tradició de la Passió al llarg dels segles. Fruit d'aquest projecte els fons de l'arxiu de la Passió d'Olesa i els fons d'imatges estan en procés de digitalització.</p> | 08147-131 | Teatre de la Passió: Plaça de l'Oli, s/n | <p>L'origen de la Passió cal cercar-lo en una derivació dels Misteris o Actes Sacramentals que, a l'edat mitjana, es feien a dintre dels temples en les festes solemnes de la Pasqua de Pentacosta, i que després es van traslladar als atris o claustres i, finalment, a la plaça de l'església. Aquesta manifestació ja devia ser una realitat a Olesa a mitjan segle XVI, ja que en un inventari de la Sagristia de l'any 1538 (conservat a l'Arxiu Parroquial) s'esmenta una consueta per fer la Passió. El segle següent la Passió apareix vinculada a la confraria de la Puríssima Sang (i més endavant a la dels Dolors). En un llibre de comptes d'aquesta primera confraria, de l'any 1642, hi trobem una relació de vestuari i un esbós del repartiment de papers. A finals del segle XVIII el rector de la Parròquia feia aprendre i representar als infants que assistien al catecisme diverses escenes de la Passió. La tradició oral diu que aleshores es realitzava a l'interior d'un local destinat a guardar els dipòsits de l'oli, potser al molí del castell, que era propietat del monestir de Montserrat. A mida que els infants es feien grans continuaven interpretant els personatges de la Passió i, més tard, els papers van anar passant de pares a fills de manera oral, ja que no es disposava d'obra escrita. L'any 1792 fra Anton de Sant Geroni, un monjo de l'orde dels Trinitaris Descalços de Barcelona, va escriure una primera obra de la Passió de Jesucrist, la qual es va adoptar a Olesa. Malgrat ser una obra religiosa l'Església va fer alguns intents per prohibir-la, tal com demostra una disposició episcopal de 1813, però la Passió va continuar representant-se. Segons la tradició, la Passió es va representar antigament en diferents locals: en un dels molins d'oli de la població, i després al pati de la Casa Mata. Un altre lloc on es devia representar durant la primera meitat del segle XIX és a l'edifici de l'Ajuntament (l'actual Parròquia), ja que damunt d'aquest es té constància que hi havia un petit teatre que fou clausurat l'any 1840 a petició del rector. Davant la necessitat de disposar d'un nou local amb l'ajuda de molta gent del poble i d'algunes famílies barcelonines es va construir el Teatre Principal, inaugurat l'any 1847. Era situat al xamfrà dels carrers Josep Oriol i Clota, i tenia una capacitat de 400 butaques a platea i 200 a la galeria. L'any 1901 es va inaugurar un nou local per representar la Passió: el teatre del Círcol, més modern i espaiós. Els actors d'aquest nou grup eren en bona part dissidents del Teatre Principal, i aquest fet originà una competència que va resultar beneficiosa per a l'obra. L'any 1919 el Teatre Principal va tancar les seves portes però al cap de poc els partidaris del diputat Alfons Sala obriren un altre local amb el nom de Teatre Olesa (popularment els Salistes) on també s'hi representava la Passió. Cadascun dels grups era més o menys afí a una tendència política, i per això la Passió es va seguir representant per duplicat fins l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940 començà de nou a representar-se només en el Teatre Olesa, i aquest mateix any va ser creat el Patronat de la Passió d'Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, amb una capacitat de 2.500 butaques (el més gran que ha tingut mai Olesa) i un escenari molt més ampli. En aquesta època també es portà a terme la renovació de l'obra.</p> | 41.5425400,1.8947400 | 407812 | 4599577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55635-foto-08147-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El 1947 l'escriptor establert a Olesa Joan Povill i Adserà començà la tasca d'escriure un nou text, aprovat pel bisbat de Barcelona l'any 1949 i estrenat totalment el 1952. També va estrenar-se la música del compositor Josep Maria Roma. L'any 1968 la Passió va tenir una nova reforma i, sota la direcció del dramaturg José Tamayo, es va posar al dia el muntatge i la posada en escena. Es van construir tres escenaris amb l'objectiu d'aconseguir una acció continuada i sense haver de parar en els entreactes, i es va modernitzar l'estructura d'il·luminació. El nou muntatge permetia representar la cinquantena de quadres de l'obra en una sessió única. Des del final dels anys seixanta Joan Mallofré va assumir la direcció de l'espectacle i va mantenir-lo fidel a aquesta remodelació. El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre. Al cap de poc, el 1987, i gràcies a les aportacions de les diferents institucions i de la gent del poble, s'inaugurava el Nou Teatre de la Passió, amb una capacitat per a gairebé 1.500 espectadors. També es van haver de crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l'escenografia. L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat festa tradicional d'interès nacional, i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha estat inclosa dins els 10 tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55569 | Fons documentals referits a Olesa de Montserrat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-referits-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>FONT PONS, Manuel (1990). 'Sobre arxius amb documentació d'Olesa', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 49 (desembre)</p> | XV-XVIII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté els següents fons amb documentació referida a Olesa de Montserrat: sèrie Olesa (amb diferents protocols notarials del segle XVII i principi del XVIII); sèrie Igualada (amb dos capbreus d'Olesa dels segles XV i XVI respectivament); sèrie Sant Feliu de Llobregat, secció de protocols notarials d'Esparreguera (amb diversos capbreus dels segles XVII i XVIII); sèrie monacals (manual de 'expectancias de Montserrat y señoríos de Olesa', Llevador d'Olesa, 1532 i Privilegis d'Olesa,1686); sèrie Mestre Racional (diversos fogatges dels segles XV i XVI); sèrie Cancelleria Reial (fons amb moltes notícies històriques referides a Olesa).</p> | 08147-65 | Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.