Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55510 | Cal Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mila | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-07 Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 12 | XIX | En procés d'una restauració integral. | Edifici d'habitatges que, en el seu origen, fou construït per a ésser destinat a hostal. L'edifici, que sobressurt per les seves dimensions, és un element de referència a la plaça de les Fonts, un dels punts més cèntrics de la vila. Consta de planta baixa més tres plantes pis. La façana principal, de composició clàssica però molt austera, està encarada a la plaça de les Fonts, i té façanes secundàries als carrers Coscoll i Salvador Casas. Les tres crugies centrals tenen una identitat pròpia, ressaltades amb una textura d'encoixinat i amb obertures en forma de balcons: un sol balcó corregut a la primera planta i balcons individuals a la segona, mentre que a la tercera els balcons són més petits que la resta. Per la part superior l'edifici s'acaba amb un gran terrat, delimitat per una cornisa que ressegueix tot el perímetre. Fruit d'una rehabilitació, es mantenen les façanes, mentre que l'interior es refà de nou. | 08147-6 | Plaça de les Fonts, núm. 3 | Aquest edifici inicialment era hostal. El projecte de construcció està datat al 22 d'agost de 1863. Era l'època en que el balneari de la Puda començava a tenir esplendor, i això va portar molts estadants a Olesa, que era la població on el tren arribava més a prop del balneari. Més tard, el 1899, s'inaugurava amb aquest mateix propòsit l'Hotal Gori (actual seu de l'Ajuntament), molt més luxós. L'any 2011 aquest edifici és objecte d'una rehabilitació integral. | 41.5448400,1.8934200 | 407705 | 4599833 | 1863 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55510-foto-08147-6-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55513 | Paños Margarit (Vapor Cremat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panos-margarit-vapor-cremat | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX-XX | Fàbrica tèxtil que consta de grans naus, amb una façana d'inspiració modernista d'un cert interès arquitectònic. La composició té un ritme que s'aconsegueix mitjançant arcs rebaixats corresponents a les tres naus existents i l'accés al recinte. L'interior de les naus té un interès limitat. La xemeneia, corresponent a l'antic Vapor Cremat, és la més alta del terme d'Olesa. És construïda amb totxo i té un anellat de ferro. Actualment presenta una certa inclinació cap a un costat en la part superior. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. | 08147-9 | Ctra. C-1411, km. 2,5 | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5420500,1.8852700 | 407021 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserva documentació de l'empresa a l'Arxiu Històric d'Olesa. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55553 | Els Salistes (Teatre Olesa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-salistes-teatre-olesa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-27 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 391-395 POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 64-66 | XX | Edifici destinat a sala d'espectacles amb un cafè que es troba situat a l'entrada del vestíbul. Com element arquitectònic rellevant tant sols destaca la façana monumental de l'entrada, de caràcter historicista. Està formada per elements clàssics realitzats en estuc: s'estructura en tres portals acabats en arcs escarsers, i consta de diferents columnes geminades, d'ordre jònic,sobre basaments i, a la part superior, un fris, una cornissa amb dentellons i un frontó central. La façana amaga la nau del teatre, un cos de planta rectangular situat a la part posterior, que té un interès arquitectònic molt limitat. L'interior del cafè ha volgut recrear l'ambientació característica de principis de segle XX. | 08147-49 | Carrer Anselm Clavé, núm. 171-173 | D'ençà de l'any 1901, quan s'inaugurà el Teatre del Círcol, hi havia dos teatres a Olesa on es representava la Passió. El primer i més antic era el Teatre Principal (del 1847), mentre que al Teatre del Círcol hi havia un altre grup d'actors aficionats entre els que hi havia alguns 'dissidents' de l'anterior. A l'entorn de 1918 el Teatre Principal va tancar, però al cap de poc els partidaris d'Alfons Sala, diputat de Terrassa (d'aquí el sobrenom de 'Salistes'), obriren un altre local al costat del Círcol amb el nom de Teatre Olesa on també s'hi representava la Passió. El projecte arquitectònic és datat al 7 de Febrer de 1923 i el signa l'arquitecte municipal: Josep Ros i Ros. El local tenia una capacitat de 1.200 butaques aproximadament. L'escenari tenia diversos escotillons i estava dotat d'un quadre de llums molt complet. El nom oficial era Casino Recreatiu Olasanès, i eren molt populars les festes i espectacles que s'hi organitzaven. L'entitat va potenciar també la música, l'esport i el teatre en general, tot formant una companyia teatral i un cor. Més tard aquesta societat va entrar en declivi i actualment el local és propietat del Patronat de la Passió. Pel que fa a l'obra de la Passió es va seguir representant per duplicat fins el 1936. Després de la Guerra Civil la Passió va continuar només en el Teatre Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, que el 1983 va ser destruït per un incendi. Pel que fa al Teatre Olesa en l'actualitat està tancat i fora d'ús. | 41.5440800,1.8927900 | 407651 | 4599750 | 1923 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55553-foto-08147-49-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55555 | Finestra gòtica de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-cal-bia | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-35 | XIV-XIX | Interior en mal estat. | Finestral gòtic de l'antiga casa pairal de cal Bià. La casa consta de planta baixa més dos pisos, amb terrassa a la part superior. La façana principal, que dóna a la plaça de les Fonts, té una composició simètrica però irregular, distribuïda en tres eixos verticals. En destaca un finestral gòtic geminat, amb doble arc de mig punt lobulat i una fina columenta al centre, amb basament i capitell. Els brancals acaben amb una imposta amb una motllura senzilla, mentre que a les llindes s'hi observen sengles gravats amb creus encerclades en un quadrat i un rombe respectivament. Cal dir que la columna és una còpia de l'originària, que es va perdre. Al costat esquerra s'hi pot veure una rèplica moderna idèntica al finestral original. Altres elements que aporten rellevància a la façana són els dos portals: un de central fet amb dovelles i un de lateral fet amb maó i brancals de pedra. Als pisos superios hi ha tres balcons. La façana és arrebossada i compta amb un sòcol fet amb aplacat de pedra. | 08147-51 | Carrer Coscoll, núm. 2 | Casal d'origen gòtic (probablement als segles XIV-XV). Segons sembla, en documents de la casa ja s'esmenta l'any 1386, tal com indica el plafó de la façana. La casa ha estat força modificada en els segles posteriors. | 41.5449900,1.8934800 | 407710 | 4599850 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Plafó de rajola a la façana: 'Cal Bià. 1386-1986'La casa conserva enteixinats fets en una remodelació de l'any 1601 | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55506 | Pedra d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dolesa | GARCÍA DOMÈNECH, M (1981). 'La Pedra d'Olesa', Tribuna Olesana, 24: 22-23 i 25: 16-17. Olesa de Montserrat HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 85, 206 LABORDE, Alexandre (1974). Viatge pintoresc i històric: el Principat (1806). PAM | XII | Escantellaments del relleu. | Capitell de planta quadrada i de forma troncopiramidal, amb quatre cares llises que presenten relleus força atípics i que, durant molts anys, han donat peu a interpretacions diverses en relació a la seva antiguitat i al seu simbolisme. En un dels costats hi ha representada una cara amb quatre ulls i una mitja lluna o banyes al front; en una altra un cap de bou. En les dues cares restants s'hi representa, en una banda, un triangle que s'interpreta com un pubis femení i, en la cara oposada, uns testicles. Segons les proves de laboratori que s'hi van efectuar es tracta d'un capitell del segle XII i, per tant, correspondria a un estil romànic, si bé de formes arcaiques i molt esquemàtiques. Resta, però, la incògnita del significat d'aquestes imatges, que al·ludeixen a la pol·laritat masculí-femení, a un animal salvatge i de tradició pagana com és el bou i, possiblement, a un dimoni. Per això hi ha qui ho ha interpretat com una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. Cal dir que a l'Església Parroquial es conserva una làpida amb un relleu medieval també força atípic, amb les figures d'un bou i un cérvol. | 08147-2 | Arxiu Històric Municipal d'Olesa. Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | La pedra va ser descoberta l'any 1775 quan es feien uns rebaixos al celler de cal Pel·la: casa que pertanyia a Joan Boada (sacerdot il·lustrat que va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora). Segons Boada, antigament la casa havia estat un lloc d'hospedatge. També s'hi trobaren molts ossos de persona, diferents tipus de maons, i dues inscripcions romanes (una amb les lletres 'DD' i una altra amb les lletres 'SC'. Ja des del primer moment aquesta pedra va donar peu a teories que la relacionaven amb un origen fenici. El mateix Joan Boada pensava que era un pedestal de sacrificis dedicat a Diana Lucifera: un culte basat en els principis masculí i femení que haurien introduït els fenicis i que es traduïa en el déu Iluro i la deessa Lluna. L'erudit del segle XVIII Jaume Pasqual va insistir en la teoria fenícia i va sostenir que la pedra representava un cap de toro i la deessa Diana, protectora dels parts en la mitologia fenícia. Aquesta interpretació es va acceptar de manera més o menys acrítica i subsistí en als autors posteriors. També Alexandre de Laborde en fa un ampli comentari, abundant en la mateixa interpretació. Més recentment, les proves de laboratori que s'hi han practicat han determinat que es tracta d'una obra del segle XII. Pel que fa a la iconografia, podria tractar-se d'una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. La pedra d'Olesa va ser espoliada de cal Pel·la i l'any 1924 es trobava a cal Casas. Més tard va passar a cal Matas, on va quedar entre runes a causa d'unes obres. Mariano Bernadas, arqueòleg aficionat, va rescatar-la i la diposità a l'Ajuntament, junt amb una col·lecció que era un incipient museu municipal que no va reeixir. | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55689 | Camí Vell d'Olesa a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-dolesa-a-vacarisses | GARCÍA DOMÈNECH, Miquel (1980). El llibre d'Olesa. Història i tradició d'una vila montserratina, p. 18 MORERA, Jaume (1992). 'Les creus de terme', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre) PIÑERO, Jordi; SERRA, Ramon (2008). 'El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí)', Dovella, núm. 98, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-14. | XVIII-XIX | L'itinerari tradicional s'ha perdut o ha estat modificat. | Als segles XVIII i XIX el camí pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda. A la Creu de Beca, situada en un lloc on el terreny deixa de ser pla per convertir-se en muntanyós, hi havia un encreuament de camins. El camí ral passava per la font de la Pastora, fins al pla del Fideuer, ja en terme de Vacarisses. Allà es bifurcava d'una banda entre el que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant per l'estret coll de la Pedra de la Bossa i, de l'altra, el que es dirigia per coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció a Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), i després continuava cap a Castellbell i Manresa. | 08147-185 | Zona nord-oest del terme d'Olesa de Montserrat | El camí ral que anava cap a Vacarisses i Manresa deriva probablement d'un camí romà que seguia més o menys la vall del Llobregat. | 41.5564700,1.8907400 | 407498 | 4601128 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55689-foto-08147-185-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55636 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-8 | GASSIOT, E., OLTRA, J., SINTES, E. (2005). Memòria de la intervenció arqueològica al cementiri Vell d'Olesa de Montserrat. Universitat Autònoma de Barcelona, Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. http://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Informe_Olesa.pdf | XIX | Deteriorament d'algunes parts del conjunt. | Cementiri municipal, situat en una illa de cases a l'extrem de l'Eixample. Consisteix en un recinte de planta rectangular format per un mur de maçoneria. El portal és l'únic element amb ornamentació, consistent en dues columnes que sostenen un entaulament amb el rètol 'Cementerio Municipal'. A l'extrem oposat s'aixeca la capella, amb una nau de planta rectangular molt alta. La façana és d'estil clàssic, amb frontó i campanar d'espadanya. En aquesta capella hi ha enterrats els morts de la Guerra Civil del bàndol franquista. A l'interior del recinte, entorn del pati central on hi ha un edicle amb quatre làpides, destaquen també un mausoleu d'arquitectura clàssica coronat amb cúpula, un altre mausoleu i una tomba amb un petit hipogeu. La resta és ocupat per blocs de nínxols, entre algun xiprer. | 08147-132 | Passatge sense nom (entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colom) | Anteriroment el cementiri es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, i encara se'n conserven restes de la capella. L'any 1856 es va construir aquest cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica a la recerca d'una fossa comuna al cementiri, on l'any 1939 presumiblement hi havien enterrat els afusellats a Olesa per les tropes franquistes. La intervenció va ser promoguda per familiars de tres dels afusellats, i realitzada per l'Ajuntament i l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. L'excavació es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment la intervenció no va permetre trobar les restes dels afusellats, sinó de diferents restes procedents de la neteja de nínxols en èpoques posteriors. | 41.5423700,1.8875400 | 407211 | 4599566 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55636-foto-08147-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55636-foto-08147-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55544 | Cal Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigjaner | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-02 | XVI-XIX | Les pluges han afectat la teulada i pisos superiors. | Casa pairal situada al nucli urbà entre mitgeres, una de les més notables d'Olesa. El casal, profundament reformat al segle XIX, ha mantingut les característiques constructives d'aquesta època. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana, molt austera, segueix una composició simètrica amb tres eixos de balcons als dos pisos superiors. És arrebossada i no presenta cap decoració, a part d'un portal adovellat i una petita fornícula al costat del balcó central. L'interior es distribueix en tres crugies. A la planta baixa hi ha un llarguíssim celler i altres elements com un pou i dues tines, o la cuina amb la llar de foc. Les plantes superiors, on hi havia la part residencial, estan distribuïdes al voltant d'un pati cobert. Al primer pis es conserven pintures murals corresponents al segle XVIII. A la part posterior, junt a un pati, l'immoble s'allarga per un dels costats amb unes dependències antigament dedicades a l'elaboració del vi. Es tracta d'una construcció llarguíssima, que consta de diferents trams, alguns sostinguts amb arcs diafragmàtics de maó, i que desemboca al carrer de Santa Oliva. El seu interior, tot i que en un estat molt precari, conté un conjunt molt interessant dedicat a la producció de vi en l'època de la primera mecanització; és a dir, entre mitjan segle XIX i començament del XX. Entre d'altres elements, es conserven un bon nombre de botes, una premsa, el rail per una vagoneta o una bomba mecànica. | 08147-40 | Carrer Creu Real, núm. 18. Carrer Santa Oliva, núm. 6 | Aquest casal ja consta en el capbreu de 1548, data en què pertanyia a Baltasar Viladoms, i havia estat edificat poc abans. El 1610 aquest la ven a Guillem Puigventós. Entre 1655 i 1716 la casa passà a mans de la família Valldeperes, propietaris de Sant Pere Sacama. En aquesta època els Valldeperes van unir-se per mitjà d'un matrimoni amb els propietaris del mas Singla, una altra de les grans propietats d'Olesa. Aleshores la casa que tenien a Olesa s'amplià incorporant-hi les dues que tenia al costat. Al final del segle XVIII Josep Puigjaner, un terratinent de Capellades, va casar-se amb la pubilla, i aleshores el patrimoni s'engrandí encara més, constituint una de les més grans famílies propietàries d'Olesa. Al segle XIX es van afegir els balcons al casal i aquest va patir una reforma substancial. Els Puigjaner van dedicar-se de manera molt notable a la producció de vi. A partir de mitjan segle XIX (segons la inscripció del pati posterior) devien habilitar les dependències posteriors de la casa amb elements mecanitzats per produir el vi, com ara les vagonetes. Fins èpoques recents, la casa conservava el mobiliari antic, d'un gran valor, que es va acabar perdent, i la documentació, que en part es va traslladar a l'arxiu històric. Entorn de l'any 2000 l'Ajuntament va adquirir el casal amb la intenció de portar-hi a terme un projecte museogràfic. Durant uns anys ha estat la seu de l'Associació de Pessebristes d'Olesa, que l'utilitzaven com a taller i hi organitzaven les seves exposicions. | 41.5466900,1.8944700 | 407795 | 4600038 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55544-foto-08147-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una reixa metàl·lica al pati posterior: '1857' | 98|101|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55545 | Cal Matas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matas | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-04 | XIX | Edifici per a habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes pis i golfes. Es tracta d'un edifici de caire burgès del final del segle XIX, de decoració sòbria i de gust clàssic. La façana, de composició clàssica, és interessant pel tipus d'estucat, la cornisa superior i la composició de les finestres en el segon pis, on destaquen les dues dels extrems, d'amplada superior i partides per unes columnes. L'interior s'estructura en tres cossos simètrics. El del mig és el principal, on es troba la sala central. Malgrat que l'edifici ha estat reformat diverses vegades al llarg dels anys ha conservat l'estructura originària, però s'han canviat majoritàriament els sostres i paviments. A la part posterior conserva un interessant pati d'estil colonial. | 08147-41 | Carrer Coscoll, núm. 9 | Segons el Cadastre, l'any de construcció del cos principal és el 1700. Segons la placa que hi ha penjada, en un antic molí d'oli d'aquesta propietat s'hi hauria representat la Passió en algun moment del segle XVIII. Tanmateix, es tracta més aviat d'una tradició o d'una suposició que no està plenament confirmada. | 41.5449600,1.8927700 | 407651 | 4599847 | 1876 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55545-foto-08147-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55545-foto-08147-41-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data sota la llosa del balcó: 1876Placa penjada al mur del carrer Salvador Casas: 'Casa Matas-Bertran. Molí d'oli. Durant el segle XVIII s'hi representà la Passió. Abril 2000. La Passió d'Olesa de Montserrat' | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55508 | Cal Nicolau Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nicolau-ric | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-05 | XIX | Escrostonats i escletxes en façana. | Casa unifamiliar de composició clàssica que respon a un tipus de casa burgesa de finals del segle XIX. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta baixa més tres pisos. La façana s'estructura en tres crugies, amb grans portals a la planta baixa i balcons als dos pisos superiors, amb baranes de fosa i tancats amb persianes, mentre que el tercer pis té finestres. L'edifici acaba amb un terrat. Destaca el treball de les portes de fusta de l'entrada. La façana posterior consta d'un balcó a la planta primera, on està situada l'habitació principal, que dóna a un jardí privat. Tot i les restauracions que ha tingut, la casa ha conservat els trets essencials. A l'interior destaquen l'escalinata d'accés a les plantes superiors així com els treballs en guix de l'obra originària, amb enteixinats i motllures als sostres en diverses habitacions. | 08147-4 | Carrer Coscoll, núm.17 | Segons el Cadastre, l'edifici va ser construït l'any 1871, any que coincideix amb la data marcada en la façana posterior. La casa va ser restaurada i reformada a la dècada de 1940, quan la va adquirir l'actual propietari, sense que en resultés modificada l'estructura original. | 41.5449700,1.8924500 | 407624 | 4599849 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data en la façana posterior: 1871La casa també és coneguda com cal Dalmases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55509 | Cal Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortesa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-06 | XIX | Casa d'habitatges entre mitgeres per a tres veïns que fa cantonada amb el carrer de Baix. Consta de planta baixa més dues plantes pis amb golfes. A més, disposa d'una planta soterrani ventilada mitjançant unes obertures a la façana principal. La façana principal destaca per una composició perfectament regular d'orientació neoclàssica. A la planta baixa consta d'una gran portalada amb dues finestres laterals. Al primer pis un balcó corregut uneix les tres balconeres, rematades amb uns entaulaments sobre mènsules d'inspiració clàssica, mentre que al segon pis els balcons són individuals. La façana està decorada amb estucats i encoixinats. A la part del carrer de Baix l'edifici té la façana secundària, que està mancada de l'ornamentació de la principal. | 08147-5 | Carrer Coscoll, núm. 36 | Es tracta d'una construcció de finals del segle XIX, moment en què moltes famílies benestants de Barcelona van fer-se cases d'estiueig a Olesa. | 41.5451700,1.8921200 | 407597 | 4599872 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55512 | Nau industrial de Vilapou (ca l'Isard, antiga CATEX) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-vilapou-ca-lisard-antiga-catex | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-09 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós | XIX | Façanes i coberta força deteriorades. | Nau industrial d'una antiga fàbrica tèxtil que actualment ha quedat pràcticament adossada a altres naus de construcció moderna, dins d'un polígon industrial. L'edificació està formada per una estructura de gelosies de formigó, de forma corba. Un dels elements més interessants és la coberta: formada entre les gelosies amb una mena de voltes de doblat de rajola que es deixen veure tant a l'interior com a l'exterior. Entre gelosies s'obren uns finestrals allargats al llarg de tot el perímetre. En la part central la coberta té un lluernari central, a un nivell lleugerament més alt, també cobert amb volta de rajola i amb obertures zenitals en el perímetre. Es tracta d'un tipus de coberta industrial que es repeteix en altres fàbriques antigues de la zona, sobretot dels anys 1920 i 1930. L'interior s'utilitza actualment per a treballs industrials. | 08147-8 | Polígon industrial de can Singla. | Aquesta fàbrica va ser fundada al final del segle XIX pels empresaris Belil i Targarona, i era dedicada integrament als acabats de les manufactures de llana i cotó. Pels volts dels anys 1920 la fàbrica passà a mans de l'empresa Isard, i més tard es convertí en 'S.A. Manufacturas Téxtiles'. De 1956 a 1981 s'anomenà Càtex-Vilapou. Va acabar amb uns resultats molt negatius, per la qual cosa el 1981 es constituí la Societat Anònima Laboral 'Manufactura Téxtil Vilapou Sal', que el 1995 aturà la seva activitat. | 41.5365200,1.9013100 | 408351 | 4598901 | 1995 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55512-foto-08147-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés restringit per una tancaAquest element és denominat en el Catàleg del Patrimoni d'Olesa 'Nau industrial de Vilapou (antiga CATEX). | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||
| 55547 | Cal Perpinyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perpinya | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-14 | XX | Edifici destinat a habitatge unifamiliar situat entre mitgeres ( i amb un petit pati posterior) en una cantonada de l'eixample. Es tracta d'un edifici d'una certa rellevància en el seu entorn, que havia estat la casa del metge. En destaquen les façanes, d'inspiració clàssica, i el treball en estuc. Consta de planta baixa més planta pis, coronat amb terrassa. Té l'entrada per la mateixa cantonada, amb un tram de façana estret on hi ha el portal (amb arc escarser) i un balcó amb un ampli finestral modulat en tres parts, separades per columnes dòriques. Les altres dues façanes estan composades amb finestres d'arc escarser a planta baixa i balconeres individuals, amb interessants forjats, al pis superior. La part superior, sota la cornisa on parteix ja el terrat, es remata amb un ampli fris decorat amb garlandes fetes d'estuc. L'interior, que ha estat adaptat com a residència jeriàtrica, manté força bé algunes de les caractarístiques arquitectòniques originàries. | 08147-43 | Carrer Alfons Sala, núm. 33 | Segons el Cadastre es tracta d'un edifici construït l'any 1930.Actualment s'hi ha establert la residència i centra de dia 'La Vil·la'. | 41.5438200,1.8933900 | 407701 | 4599720 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55547-foto-08147-43-1.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55548 | Cal Badó Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado-bruixa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-15 | XX | Casa unifamiliar aïllada en un xamfrà de la trama de l'eixample, situada enfront del Parc municiapl. L'edifici és de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, culminat amb una torreta quadrangular de teulada a quatre vessants. Es tracta d'un edifici força remarcable en el seu conjunt, amb unes façanes d'estil neoclàssic i romàntic que monumentalitzen la cantonada on es situen. La façana principal s'estructura en base a diferents balconades sortints, de formes semicirculars, amb balustrades i un treball interessant dels estucs. Les obertures, coronades amb arcs rebaixats, són emmarcades amb motllures, i la del balcó central és més àmplia i està dividida mitjançant dues columnetes. La façana lateral, al carrer Lluís Puigjaner, segueix un esquema similar, amb balcons amb baranes de fosa i grans finestres geminades a la part central. A la façana posterior hi ha un porxo amb terrassa que dóna a un interessant jardí. En el seu interior l'edifici ha patit diverses reformes que han desvirtuat l'estructura originària, que consistia en un pati interior cobert que distribuïa perimetralment totes les habitacions. La propietat s'ha dividit horitzontalment. Dels interiors destaquen els treballs de guix i algunes pintures decoratives en sostres i parets, que es conserven en bon estat en cadascuna de les plantes. | 08147-44 | Carrer República Argentina, núm. 3 | El projecte de l'edifici està datat el 6 d'Agost de 1923. L'arquitecte fou Josep Ros i Ros. En aquesta documentació es pot observar que l'edifici estava destinat a tenir solament planta baixa més un pis. També es va modificar la composició de la façana a conseqüència de l'increment de volum que finalment es va construir. | 41.5435900,1.8913300 | 407529 | 4599697 | 1923 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55548-foto-08147-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Ros i Ros | 99|101|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55549 | Mercat municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-2 | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-16 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 470-475 | XX | Edifici del mercat, de dimensions considerables, que ocupa bona part d'una illa de cases de l'eixample, on hi ha la plaça de Catalunya. Es tracta d'un edifici bàsicament funcional, d'una discreta monumentalitat, que està compost per dues naus, una de principal, situada a la part central, i una de secundària, que envolta perimetralment l'anterior, on hi ha situades les parades laterals. Les entrades es situen als dos extrems del conjunt i adopten la forma de porxades, amb arcs de mig punt, que sobressurten respecte a la façana. L'edifici, construït amb maó, arrebossat i pintat, presenta a les façanes laterals un ritme d'obertures de finestres allargades en grups de tres. Als dos caps de la nau aquestes obertures estan rematades amb un coronament de forma sinuosa que dóna rellevància a les dues façanes principals. La coberta principal, a dues vessants, té tres llanternes que il·luminen l'interior. L'edifici té dos cossos laterals adossats: un porxo que dóna a la plaça i un cos de planta rectangular, de construcció més recent, al costat nord. A l'interior destaca l'estructura d'encavallades metàl·liques que sostenen la coberta de la nau central. L'edifici també disposa d'un soterrani, on hi ha la cambra frigorífica. | 08147-45 | Plaça de Catalunya | A principis de segle XX Olesa es dotà d'un seguit d'edificis públics d'una certa entitat, necessaris per al gran creixement que experimentava la vila en aquest moment. El projecte del mercat fou aprovat el 29 de desembre de 1931, durant la Segona República, i va ser encarregat a l'arquitecte Jeroni Martorell. En aquest edifici el mestre d'obres Pere Roca Marcet hi va utilitzar per primera vegada a la península una tècnica constructiva aleshores revolucionària, anomenada 'xunxo'. Era una tècnica que provenia de França i s'havia utilitzat en la construcció de búnquers durant la Primera Guerra Mundial. Consistia en unir a una alçada determinada tot el perímetre de l'edifici amb ferros i formigó, de manera que es feien una mena de cinturons que lligaven completament el mur. Inicialment l'edifici constava d'una única nau, i l'any 1972 s'hi adjuntà un espai annex on es venia exclusivament peix. Actualment, el mercat continua funcionant i a la plaça on està emplaçat s'hi ha construït un aparcament soterrani. | 41.5428400,1.8934400 | 407704 | 4599611 | 1931 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55549-foto-08147-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55549-foto-08147-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jeroni Martorell Tharrats (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55551 | Grup Escolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escolar | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-19 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal) | XX | Edifici construït l'any 1927 i destinat a escola, que ocupa part d'una illa de l'eixample, mentre que la resta del solar és destinat a pati. Es tracta d'una construcció de planta simètrica separada en tres parts: un cos central (on hi havia els pàrvuls) i dos laterals, més baixos, on hi havia les aules de nens i de nenes respectivament. Són interessants les façanes i la volumetria del conjunt, típica d'un edifici escolar d'aquests anys. En les façanes la composició adopta un estil noucentista d'aire eclèctic. Destaca el treball interessant de totxo en les cornises del cos central. Les portes d'entrada, independents per a cadascuna de les parts, estan rematades amb frontons d'inspiració clàssica de formes corbes, mentre que la resta d'obertures adopten també formes arrodonides, incloent-hi un finestral lobulat neogòtic a la part central. Per tal d'adequar-lo a les necessitats actuals com a centre escolar l'edifici ha sofert nombroses modificacions en el seu interior; entre d'altres, un sobrealçament dels cossos laterals. Per la part posterior l'edifici connecta amb instal·lacions de recent construcció. | 08147-47 | C/ República Argentina, s/n | El projecte d'aquest edifici, amb data del mes de juny de 1927, és de l'arquitecte Jeroni Martorell, autor també del mercat municipal. En aquesta època inicial els pàrvuls ocupaven només la planta baixa, i sobre ells, en el primer pis es trobaven la sala d'actes i dues aules grans de dibuix. L'edifici continua exercint funcions d'escola, concretament de l'Escola Mare de Déu de Montserrat. | 41.5418400,1.8900000 | 407415 | 4599504 | 1927 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55551-foto-08147-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55551-foto-08147-47-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jeroni Martorell Tharrats (arquitecte) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55518 | Edifici d'habitatges carrer de l'Església, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dhabitatges-carrer-de-lesglesia-25 | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-21 | XX | Façana recentment restaurada. | Casa d'habitatges entre mitgeres amb una façana d'estill clàssic colonial que podria correspondre a principis del segle XX. Consta de planta baixa més dues plantes pis. En la façana destaca el treball dels estucats, amb uns esgrafiats interessants amb motius vegetals a la segona planta. El primer pis presenta una decoració més clàssica, amb un ampli balcó corregut i estucats a la façana que imiten carreus. | 08147-14 | Carrer de l'Església, núm. 25 | No s'ha conservat documentació sobre aquest habitatge però, per analogia amb altres edificis similars de la vila d'estil clàssic-colonial, podria correspondre a principis del segle XX. | 41.5449600,1.8941300 | 407764 | 4599846 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55518-foto-08147-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55518-foto-08147-14-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55520 | Tres edificis d'habitatges a la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-edificis-dhabitatges-a-la-placa-nova | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-23 MORERA, J.; LLOSA, F. (1990). 'Retrobant el casc antic', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 47 (març), p. 193-194. | XIX | Conjunt de tres habitatges entre mitgeres que configuren i tanquen la Plaça Nova, alineant-la amb el carrer Hospital. Les façanes d'aquests edificis destaquen sobre la resta de les que hi ha en ambdós costats per la seva composició arquitectònica (sobretot la del núm. 10-11), malgrat que les alçades de cadascuna són desiguals. La façana més interessant és la de l'habitatge situat al mig. Sobta la proporció que agafen els forats de les finestres en la planta primera (rematades amb frontons semicirculars) que gairebé prenen tota l'alçada el pis. En aquest primer pis les llindes de cada finestra estan rematades per unes interessants peces de ceràmica. L'anomenada Casa Gual, situada a l'esquerra (número 9) tenia una façana en la línia d'un modernisme tardà, però l'any 1990 va ser objecte d'una reforma que la va desvirtuar de manera substancial. La composició està centrada en un balcó central i una capelleta amb un plafó del Sagrat Cor, al primer i segon pis respectivament. La casa de la dreta (número 12) presenta una distribució en tres crugies, amb un estil elegant però de tendència més popular, pròpi del final del segle XIX. | 08147-16 | Plaça Nova, núms. 9, 10-11 i 12 | No es conserva gaire documentació sobre aquestes cases, que es podrien situar entre mitjan segle XIX i principi del XX. Segons consta en les reixes de les finestres, l'any de construcció de la casa núm. 12 podria ser el 1871. Pel que fa a la Casa Gual (núm. 9) se sap que s'aixecà l'any 1917 però s'ignora qui és l'autor del projecte. L'obra, però, denota la influència de l'arquitecte Rubió i Bellver. | 41.5460300,1.8937500 | 407734 | 4599965 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55520-foto-08147-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55520-foto-08147-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En les reixes de les finestres de la casa núm. 12 hi consta l'any 1871L'habitatge situat en el núm. 10-11 ha estat rehabilitat recentment. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55524 | Edificis d'habitatges (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-dhabitatges-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-29 | XX | Arrebossat de la façana deteriorat a la casa de la dreta. | Conjunt de dos edificis d'habitatges adjacents en els quals destaca la uniformitat d'alçades i les façanes de composició clàssica, amb treballs a la cornisa superior i a les motllures i relleus realitzats amb estuc. Ambdós edificis consten de planta baixa més dues plantes pis, i tenen balcons a l'exterior, imentre que les plantes baixes estan destinades a comerços. La casa de l'esquerra (núms.14-18) té una composició d'estil més clàssic, amb pilastres impostades i un coronament a la part superior en forma de frontó semicircular. La casa de la dreta (núms. 8-10-12) presenta una arquitectura més popular. | 08147-20 | Carrer Alfons Sala, núms. 8-10-12 i 14-18 | Cronològicament poden situar-se al voltant dels anys trenta, moment d'expansió de l'eixample. | 41.5441500,1.8932500 | 407690 | 4599757 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55525 | Dos habitatges entre mitgeres (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-habitatges-entre-mitgeres-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-30 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres representatives d'un tipus d'habitatge de nivell mitjà construït en el moment de creixement de l'eixample. Es tracta de dos edificis de planta baixa més dues plantes, amb una alçada que segueix la normativa proposada per al sector. Els dos edificis presenten un mateix tipus de composició de façanes, d'una línia clàssica modesta amb una ornamentació gairebé nul·la però de línies elegants. Les façanes consten de llargs balcons correguts, amb baranes de fosa. A la part superior destaca una estreta cornissa decorada amb dentellons, sota la barana del terrat. | 08147-21 | Carrer Alfons Sala, núms. 50-52-54-56-58 | Habitatges edificats a la primera època de l'eixample. Segons el Cadastre, l'any 1924. | 41.5422300,1.8925300 | 407627 | 4599545 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55525-foto-08147-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55526 | La Rosa d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rosa-dabril | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-31 | XX | Façanes en mal estat. | Edifici d'habitatges entre mitgeres, d'estil vagament modernista, que fa cantonada en un xamfrà de l'eixample. Consta de planta baixa més una planta pis. Un tret que el fa singular són les formes ondulades i corbes que adopta la part superior d'ambdues façanes, a l'estil d'un frontó asimètric. La cantonada es resol amb punt rodó d'on sorgeix una tribuna en la planta pis, també seguint la corba, i que separa la composició de les façanes d'ambdós carrers. Tot i que es tracta d'una obra modesta, és un dels pocs edificis que hi ha a Olesa amb façana de tendència modernista. | 08147-22 | Passeig del Progrés, núm. 44 | 41.5414800,1.8933600 | 407695 | 4599461 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55526-foto-08147-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana hi figura l'any de construcció: 1924, que coincideix amb la data de construcció segons el Cadastre. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55528 | Finestra de pedra de cal Tasà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-pedra-de-cal-tasa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-34 | XVI | Finestra renaixentista situada en una casa que dóna a la plaça de les Fonts. És de forma rectangular i està emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. Els brancals i la llinda presenten un treball de motllures en degradat i, a la base dels brancals, un relleu característic d'un renaixentisme primerenc de tradició gòtica. La resta de l'edifici, d'un estil popular probablement del segle XIX, no presenta elements que denotin una especial antiguitat, excepte els carreus ben escairats d'una de les cantoneres. | 08147-24 | Plaça de les Fonts, núm. 10 | 41.5448900,1.8940000 | 407753 | 4599838 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55528-foto-08147-24-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55701 | Font de can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sole | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XXI | Font de construcció recent que consisteix en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurt de la façana d'una casa. Per sota hi transcorre l'aigua d'una de les mines d'Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflora a la superfície per sota de la casa. Antigament al costat de l'anterior font hi havia un safareig públic. | 08147-197 | Passatge de la Font de can Solé | 41.5453500,1.8918400 | 407574 | 4599892 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55703 | Font del Frare Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-pau | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Alguns elements es troben una mica abandonats. | Font situada en una esplanada prop del torrent de la Creu de Beca que conserva una interessant vegetació de ribera. La font consta d'un brollador sobre una paret enrajolada l'any 1955 (segons consta en una inscripció) i, al davant, una petita bassa amb safareig. | 08147-199 | Torrent de la Creu de Beca | 41.5575100,1.8864800 | 407144 | 4601248 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55704 | Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pastora | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada en un serrat prop de la masia de Puigventós. Consisteix en una cavitat al terra, reforçada amb una paret de pedra, on hi ha el brollador. A uns metres hi ha una petita bassa tancada amb una porteta. | 08147-200 | Prop de Puigventós | 41.5738900,1.8983000 | 408153 | 4603053 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés a peu per un corriol senyalitzat des de la masia de Puigventós.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55705 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada al costat del camí que va al pla del Fideuer i prop del torrent de la Font de la Pastora. El brollador de la font està encastat en un terreny terrassat amb marges de pedra seca. | 08147-201 | Camí al pla del Fideuer | 41.5713400,1.8936200 | 407759 | 4602775 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55706 | Font de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-illes | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XIX-XX | Element força modificat. | Als baixos de la casa antiga del mas de les Illes hi ha una surgència natural d'aigua, que és canalitzada cap a una bassa que hi ha al costat de les cases noves d'aquest mas. Adossat a la bassa hi ha un cobert que conserva restes d'un pou i del que antigament havia estat una sínia. Antigament era tradició venir a aquesta font, especialment el Dijous llarder, però ara ha quedat tancada dins l'explotació agrícola del mas. | 08147-202 | Al mas de les Illes | El nucli originari del mas de les Illes ja surt esmentat en alguns pergamins del segle XIV. És la construcció situada uns 100 metres al sud-est. L'any 1860 el mas consta com a propietat de Casals i Cortès. Aquesta família també posseïa el mas Vilapou i el mas Gori, en el qual després s'hi va construir l'hotel Gori. El 1910 ja s'havia traspassat a un italià: Lucas Diomedes. Aquest any el mas tenia una extensió de 18 ha i hi vivien masovers (set persones en total). Tot sembla indicar que, amb el canvi de propietari, la masia va ser objecte d'una reforma substancial. Fou aleshores quan va adquirir l'aparença actual, que es caracteritza per una estètica força allunyada de l'estil rural tradicional. Probablement va ser en aquesta època, o una mica més endavant, que es van construir les dues cases noves. Segons informació oral, van ser dos fills de la família propietària qui les van construir. Antigament el mas tenia dues sínies (una enmig dels camps i una altra al costat de la bassa gran de la font), cinc pous i dues basses (aquestes s'han conservat). L'any 1971 es van inundar les terres on estan situades les cases, cosa que va obligar a una important reforma. Des de fa uns anys tota la finca, que ocupa una bona esplanada coneguda amb el mateix nom del mas, està orientada al conreu d'arbres fruiters i als manipulats de la fruita. | 41.5482700,1.8786300 | 406476 | 4600230 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55694 | Xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-vella-del-moli | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-41 | XIX | Element mutilat. | Part inferior de la xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós, disposats en franges horitzontals alternades i amb anelles de ferro). El totxo és aparellat a trencajunt i unit amb morter de calç. La base té forma cilíndrica, coronada amb una motllura convexa a manera de brocell de secció semicilíndrica, feta amb totxo aplantillat col·locat a plec de llibre. El seu fust és troncocònic, subjecte perimètricament per una sèrie d'anelles de ferro, de les quals encara en queden 8, ja que el fust ha estat recentment escapçat aproximadament a la meitat de la seva alçada original. El coronament ha desaparegut. | 08147-190 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5361200,1.8911600 | 407504 | 4598868 | 1875 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com la Cuspinera. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55695 | Xemeneia d'Indústria Olesana, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dindustria-olesana-sa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-42 | XX | Xemeneia conservada dins del conjunt industrial del Molí, conegut antigament com a Indústria Olesana, S.A. Es tracta d'una xemeneia de totxo refractari disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars, de forma troncocònica. Actualment només en queda dempeus la meitat inferior. | 08147-191 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5357000,1.8920300 | 407576 | 4598820 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55643 | Antigues fàbriques Montané i Sánchez (naus del sector sud) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-fabriques-montane-i-sanchez-naus-del-sector-sud | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-43 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 467-469 | XIX-XX | Conjunt format per dues naus industrials de tipologia molt semblant, i corresponents a l'època inicial de les fàbriques Sánchez i Muntané, de finals del segle XIX i principis del XX. Es tracta d'edificacions de maó vist, molt representatives de l'arquitectura fabril de l'època, les quals han conservat íntegrament l'estructura i volumetria originàries. Consten de planta baixa i les façanes presenten un ritme regular de grans obertures en forma de finestrals emmarcats entre pilastres. La xemeneia, feta de totxo refrectari, és de secció poligonal i coronada amb una cornisa amb motllura inferior i superior. | 08147-139 | Carrer Calvari, núm. 21 | L'empresa més antiga en aquest sector fou la fàbrica Sánchez, fundada el 1898 per Luís Sánchez Merlin. Més tard, el 1905 passà a ser dirigida per la seva vídua. A aquesta fàbrica pertanyia la xemeneia i altres construccions que no s'han conservat al sector sud-est. una altra fabrica que hi havia en aquest sector era la fàbrica Pons, que començà el 1904. La major part de les naus actuals corresponien a l'antiga fàbrica Muntané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes i, posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de galetes Rochina, que va tancar l'any 1980. Més endavant les naus han tornat a estar ocupades en el sector del tèxtil. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5420600,1.8979100 | 408075 | 4599520 | 1921 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55643-foto-08147-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55643-foto-08147-139-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55697 | Xemeneia de cal Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-montane | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 | XX | Xemeneia de l'antiga fàbrica de cal Montané. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós) disposat a trencajunt amb morter de calç. La base té forma de prisma quadrangular, amb cornisa de coronament formada per diverses filades de maó que sobresurten del pla vertical. La cara sud forma un rectangle refós respecte el pla de façana, amb la part superior en arc pseudoconopial invertit. L'obertura d'accés, tapiada actualment amb maó, es troba també en aquesta cara. El fust és de forma troncocònica, amb una anella de ferro de subjecció cap a mitja alçada. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos cilíndric llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en filades avançades. Es tracta d'una de les tres xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-193 | Antiga fàbrica de cal Montané (Carrer Margarida Biosca, núm. 28) | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5421800,1.8988000 | 408150 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55653 | Antiga fàbrica de cal Montané (naus del sector nord) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-montane-naus-del-sector-nord | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 467-469 | XX | Conjunt de dues naus fabrils de l'antiga fàbrica de cal Montané, situades al sector nord de l'illa de cases. Es tracta de dos cossos separats, de planta rectangular amb una sola planta. Són d'una tipologia constructiva pròpia de començament del segle XX, caracterítzada per l'ús del maó, i molt similars a les de la fàbrica veïna (antigament també de cal Montané i de cal Sánchez). Les façanes presenten un ritme d'obertures en forma de grans finestrals. Una de les naus conserva la xemeneia: sobre una base quadrada s'aixeca el fust, de troncocònica. Té una anella de subjecció a mitja alçada i un coronament fet per dues anelles de maó. Es tracta d'una de les poques xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-149 | Carrer Margarida Biosca, núm. 28 | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5422300,1.8988500 | 408154 | 4599538 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55692 | Conjunt carrer Creu Real i carrer Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-creu-real-i-carrer-ample | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa C-02 MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XX | Conjunt dels carrers Creu Real i carrer Ample, que formen part del nucli d'origen baix-medieval de la vila d'Olesa, tot i que substancialment transformats en els anys posteriors. Actualment hi trobem un conjunt de cases destinades a habitatges on hi destaquen la uniformitat de volums, la composició de les façanes i, com a característica plural de moltes d'elles, els arcs de pedra dels portals d'entrada, que creen un vial interessant en direcció cap a la capella de Santa Oliva, patrona de la vila. Destaquen com a edificis del conjunt del carrer Creu Real els núms. 18 (Cal Puigjaner), 19 i 25. En aquest darrer habitatge, on es conserva l'arc de pedra del portal d'entrada en molt bon estat, es diu que hi va néixer en Jaume d'Olesa, personatge històric de la Vila. Del carrer Ample destaquen cal Pel·la i tota una sèrie d'edificis clàssics de mitjans i finals del segle XIX que tenen com a característica comuna el fet de tenir balcons i reixes treballades a les finestres de la planta baixa. | 08147-188 | Carrers Creu Real i carrer Ample | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5462100,1.8944400 | 407792 | 4599984 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55693 | Conjunt carrer Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-coscoll | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa C-03 MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XX | Carrer que forma part del nucli d'origen baix-medieval de la vila d'Olesa, tot i que ha estat substancialment transformat en els anys posteriors. S'hi poden distingir dos sectors. El primer comprèn les cases amb números parells, des del carrer Forn fins el núm. 14 del carrer Coscoll. Es un conjunt d'edificis que tenen en comú la uniformitat d'alçades, en una prolongació de les façanes de la Plaça de les Fonts. Com a elements singulars destaquen dos arcs de pedra que resten als portals dels habitatges núms. 2 i 4, i una finestra gòtica restaurada al núm. 2. El segon sector comprèn el conjunt de sis edificis d'habitatges amb números senars (del 23 al 35) fins el carrer Argelines. D'aquest conjunt en destaca una mateixa composició a les façanes dels sis habitatges, que formen part d'una operació conjunta feta a finals del segle XIX. L'alçada també és uniforme. Pel subsòl d'aquest carrer hi discorre una de les antigues mines d'Olesa. | 08147-189 | Carrer Coscoll | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Del portal de Coscoll en resten encara alguns carreus al final del carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5450900,1.8925700 | 407634 | 4599862 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55578 | Font d'en Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-roure | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxes B-39 | XIX-XX | Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn. La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament. La font té quatre canals de sortida d'aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font. Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons. L'esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d'arbres. Les moles de trull que hi ha procedeixen d'un molí d'oli que hi havia al costat de la font. | 08147-74 | Carrer de Baix - Riera de can Llimona | 41.5461800,1.8925700 | 407636 | 4599983 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55578-foto-08147-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55578-foto-08147-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55578-foto-08147-74-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55627 | Font dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-encantats | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxes B-39 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 223 | XX | Font situada en una paratge frondós i fresc, al punt on comença el bosc després de la plana de can Llimona, amb un paisatge dominat per les oliveres. La font és una construcció recent, de maó i ciment, amb un petit brollador. A l'entorn de la petita esplanada de la font hi ha una vegetació abundant de la qual sobressurt un pollancre i un gran plàtan. Al costat de la font hi ha restes d'un mur que pertanyen a l'antiga font, avui soterrada. | 08147-123 | Prop de can Llimona | La font va ser arranjada entorn de 1985, ja que abans l'aigua anava una mica soterrada. L'aigua sobrant anava a través d'un petit rec fet amb teules (del qual encara en queda algun rastre) cap a la masia de can Llimona, on desembocava en una altra font i omplia una bassa. | 41.5582400,1.8996500 | 408243 | 4601315 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55627-foto-08147-123-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55644 | Pou de glaç de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-les-illes | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Escarxols i paparotges. | XVI-XVII | Cobert per la vegetació, en semi-ruïna. | Pou de glaç de dimensions força importants. Està situat a la partida de les Illes, uns 100 metres a l'oest del mas, en un terreny en pendent cobert per la vegetació. En queda la meitat de la construcció, que ha estat destruïda per les riuades a causa de la seva proximitat amb el Llobregat. L'estructura és de planta circular, de 6,5 metres de diàmetre per 7 d'alçada, i conserva la meitat de la volta de la coberta.Abans d'habilitar-s'hi un camí, no fa gaire, estava totalment cobert per la vegetació i era pràcticament invisible. | 08147-140 | A la propietat del mas les Illes | No es sap amb certesa el moment de construcció d'aquest pou, però al segle XVIII no n'hi havia cap. Per tant, és anterior o bé posterior a aquest segle. El fet que durant el segle XIX no hi hagi cap notícia d'aquest pou fa pensar que podria ser dels segles XVI-XVII i que va ser destruït per una riuada. | 41.5472800,1.8772400 | 406359 | 4600122 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55644-foto-08147-140-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55533 | Monument a l'agermanament entre Olesa i Weingarten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-entre-olesa-i-weingarten | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 123 | XX | Monument dedicat a l'agermanament entre la vila d'Olesa de Montserrat i Weingarten. Es troba situat al costat de l'Ajuntament, enmig d'una rotonda del parc, junt amb una olivera i dos ceps (símbols d'Olesa i Weingarten). Consisteix en una forma de línies estilitzades, amb una placa a terra que té la següent inscripció: '21 d'abril 1984. Agermanament d'Olesa de Montserrat amb Weingarten'. | 08147-29 | Parc municipal | L'any 1984 es va fer oficial l'agermanament entre Olesa de Montserrat i la població alemanya de Weingarten, la qual ha propiciat contactes i intercanvis entre associacions, escoles, etc. | 41.5442500,1.8914500 | 407540 | 4599770 | 1984 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Amadeu Paltor Voltà | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55532 | Monument a Josep Canudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-canudas | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 123 MAMPEL, B i altres (1994). Olesa i el bàsquet. Una història de 60 anys. Olesa | XX | Monument en memòria de mossèn Josep Canudas, impulsor de l'esport del bàsquet a Olesa. És situat al lateral de la Bibioteca i consisteix en un tros de pista de bàsquet marcada a terra, amb una bola de granit on hi ha gravada la data de 1929. Al terra mateix hi ha la següent dedicatòria: 'Olesa a Mossèn Josep Canudas i Valls, impulsor del bàsquet a Olesa. MCMXCIV. Remarca dels límits de l'antiga pista municipal de bàsquet'. | 08147-28 | Parc municipal | Els primers contactes d'Olesa amb el bàsquet es remunten a l'any 1929, al Casal Catequístic, en un camp de terra i pals de fusta. L'any 1933 mossèn Josep Canudas i Valls va fomentar la pràctica d'aquest esport i va organitzar un partit contra l'Esparreguera per la Festa Major. Després d'una iniciativa efímera protagonitzada pel 'Frente de Juventudes' després de la Guerra Civil, l'any 1943 es va crear el Club de Bàsquet Olesa, que a partir d'aleshores ha tingut una activitat continuada i molt destacada en el panorama basquetbolístic català. Amb anterioritat a l'actual pavelló, inaugurat el 1985, el club de bàsquet havia jugat a la pista municipal en aquest indret, al costat de l'actual Biblioteca. | 41.5440800,1.8916400 | 407555 | 4599751 | 1994 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55541 | Aplec de Sant Pere Sacama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-sacama | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 240 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 79-83 | XX | El santuari de Sant Pere Sacama consta d'una ermita d'origen romànic situada al costat de l'antic castell del mateix nom. Tradicionalment s'hi feia un aplec amb motiu de la festa de Sant Pere. Fou la família Puigjaner, propietària del santuari, qui va idear l'aplec a la dècada de 1920. Consistia en una missa i un àpat. En principi estava reservada a persones vinculades a la família, però amb el temps va anar adquirint un caire més popular i multitudinari. Era tradició sacrificar un cap de bestiar, normalment un xai, que es cuinava i es repartia entre els convidats. Després de la supressió d'aquesta festa l'aplec es fa en diumenge i es fa de forma més senzilla. | 08147-37 | Ermita de Sant Pere Sacama | 41.5668700,1.9120600 | 409290 | 4602260 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55541-foto-08147-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55575 | Sant Jaume de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-castello | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 305 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 124-126 SIBINA, Josep M. (2002). La capella de Sant Jaume. Associació Amics de Sant Jaume. Olesa de Montserrat SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 133 | XVII-XVIII | Estat ruïnós. Sense sostre; façanes afectades de grans escletxes. | Capella en estat de ruïna però que conserva la seva estructura excepte la coberta. És una construcció dels segles XVII-XVIII que, tal vegada, podria haver estat reconstruïda d'una anterior església que s'hauria emportat un esllavissament. És d'una sola nau, acabada en absis poligonal, a la qual se li va adossar, l'any 1764, la sagristia i possiblement algun contrafort. La façana principal té una porta amb llinda feta de carreus rectangulars ben tallats, també presents als angles dels murs. Té un campanar d'espadanya i un rosetó d'obra calada. A la resta dels murs hi ha bàsicament pedra combinada amb maó i amb còdols de riu. A la part inferior externa del mur de l'absis, aquest sobressurt una mica i podria ser més antic. A l'interior de la capella té una motllura, encara present en algun sector, que recorria tota la paret de la nau. L'interior conserva algun tros de paret arrebossat i, al costat de l'absis, hi ha una petita finestra, així com un arc de maó, a punt de caure. L'emplaçament domina la riera de Sant Jaume, sota seu, on ara s'hi pot veure el sostre de la capella caigut. | 08147-71 | Mas Sant Jaume | El nom d'aquest lloc (Sant Jaume de Castelló) podria fer referència a la presència d'algun element fortificat o amb caràcter defensiu. Cal dir que la finca també s'havia anomenat mas de Questeo o del Castallo, mas Casaldefels i Castell defels, i tant la masia com l'església estan dalt d'un turó, just damunt d'un alt precipici sobre lla riera de Sant Jaume. Al voltant de l'església sembla que s'hi han localitzat restes de la necròpolis. Segons l'estudiós Josep M. Sibina (SIBINA: 2002) la masia està documentada al segle XII. Posteriorment la casa ha sofert nombroses ampliacions. La família dels propietaris inicials, els Sanahuja, en van estar al front fins al final del segle XIX, quan va passar a mans de Caterina Batallé i Jané. L'any 1855 la masia va ser escenari d'un episodi luctuós, quan uns individus vestits de mossos d'esquadra van cometre un violent robatori. Els autors van ser detinguts i condemnats a mort, però els fets van ser aprofitats per condemnar un dirigent obrer, acusat de ser l'instigador del crim. Les riuades de l'any 1962 van provocar moviments de terres importants i es van endur una construcció que hi havia al camí d'accés, entre el graner i l'entrada. A la dècada de 1990 el conjunt ha estat objecte d'una curosa restauració. Pel que fa a l'ermita ha estat tradicionalment una de les fites dels pelegrins que es dirigeixen a Montserrat. Al segle XV ja està documentat que se celebrava una missa per la diada de sant Jaume. Més recentment, l'aplec que s'hi feia per aquesta diada consistia en una missa amb cant dels goigs en honor del sant, un àpat tradicional a la masia, sessió de música amb acordió, ballada de sardanes i comptava amb l'assistència de la Guàrdia Civil de Cavalleria de Terrassa. L'any 2002 es va constituir una Associació d'Amics de Sant Jaume, que va estar activa durant uns anys amb l'objectiu d'impulsar la recuperació de la capella. | 41.5524000,1.9272200 | 410534 | 4600637 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55575-foto-08147-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55575-foto-08147-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55575-foto-08147-71-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Llinda de fusta de la sagristia: 1764El Pla Especial de Protecció de masies d'Olesa inclou solament la masia i en queda fora la capella. Tampoc està inclosa en el Catàleg i Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55606 | Festa de Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-oliva | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 196 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 47-54 SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 112-116, 173-174 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 179-185 | XVII-XXI | Tradició en declivi. | La Festa de Santa Oliva, patrona d'Olesa, es celebra el dia 10 de juny i antigament tenia molt predicació. Per la vetlla de la festivitat ara costum fer les il·luminacions, que consistia en posar petites llànties d'oli als balcons i finestres, tantes com càrregues d'oli s'havien collit a la casa. I també se'n posaven a la capella. El carrer s'engalanava amb decoracions de rams de boix i bombetes de colors. També s'hi feien jocs, xocolatades, la rifa del porc i, al vespre, ball amb orquestra. Durant la dècada de 1960 el dia de la Pasqua de Resurrecció el carrer s'omplia de palmes, palmons i rams de llorer perquè la benedicció es feia a la capella de Santa Oliva. Abans els olesans que conreaven les oliveres oferien el seu fruit primerenc a la santa. Actualment la festa ha perdut importància però encara és visible perquè algunes cases posen testos de flors als portals, i la vigília de la diada la capella de Santa Oliva continua omplint-se de flors.També hi ha el costum de reunir els capellans fills d'Olesa i tots els que han estat a la parròquia per concelebrar una missa. Cal dir que diverses associacions i institucions d'Olesa porten el nom de santa Oliva. | 08147-102 | Carrer santa Oliva; carrer Creu Real | Santa Oliva va néixer a Palerm (Sicília) i de jove, coincidint amb l'ocupació dels vàndals, fou enviada captiva a Tunis a causa de la seva fe cristiana. Allà va convertir infidels al cristianisme i va obrar curacions miraculoses. Finalment fou torturada a dintre d'una caldera d'oli bullent i, segons la tradició, decapitada el 10 de juny de l'any 463, diada que ha quedat instituïda a la seva memòria. Posteriorment les seves despulles van ser transportades a la seva pàtria i enterrades junt a un pou, que s'anomena Santa Oliva. La devoció al seu culte va arrelar fortament a Olesa. Hi van influir la important tradició d'Olesa vinculada al conreu de l'olivera i a l'elaboració d'oli, ja que la santa té com a atribut una branca d'olivera. Al final del segle XVI, després de les reformes fetes a l'església, ja hi havia una capella que estava dedicada a santa Oliva. L'any 1664 el papa Alexandre VII va concedir que santa Oliva de Palerm fos la patrona principal d'Olesa. Les seves relíquies havien arribat de Roma aquell mateix any, i van dipositar-se a l'església parroquial junt amb altres de sant Antolí i santa Eufèmia. Poc després, l'any 1675, es va aixecar una capella de caire popular que es va bastir sobre un dels portals de la muralla. El 1790 ja existia la Confraria de santa Oliva, i els seus membres s'encarregaven d'organitzar totes les festes i actes. Hi ha notícia que al segle XVIII per la seva diada ja es feia una processó, que es dirigia al portal de Santa Oliva. Al segle XIX la festa incloïa ballades i un àpat comunitari, i els feligresos feien donacions de productes del camp, oli per a la llàntia, blat per fer coques i altres productes. El reliquiari de santa Oliva es conserva actualment a l'arxiu parroquial d'Olesa. | 41.5470900,1.8940400 | 407760 | 4600083 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55606-foto-08147-102-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55623 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa-0 | HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 196 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 602-618 | XVIII-XXI | L'any 1366 el rei Pere III el Cerimoniós, a precs del prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va concedir la celebració d'una fira a la vila d'Olesa. Es creu que aquesta fira fou el bressol de la festa major, que se celebra el dia 24 de juny, per sant Joan. En el transcurs de la festa s'organitzen tot tipus d'activitats: exposicions, concursos, trobades de gegants, sardanes, activitats esportives, concerts, balls, etc. Actualment la festa s'inicia amb el pregó que es llegeix al balcó de l'Ajuntament, i acaba amb el tradicional castell de focs, l'últim dia de les festes. La nit de la revetlla s'encenen les fogueres de Sant Joan que s'han anat preparant al llarg de la setmana, enmig dels petards inseparables d'aquesta festa. | 08147-119 | Parc municipal | Al segle XVIII per sant Joan es feien dues processons els dies 24 i 25 de juny, coincidint amb la festa major i la fira. Es dirigien cap al portal de Sant Joan, situat a l'extrem del carrer Coscoll i possiblement passaven pel carrer de les Argelines, fins a la creu dels Plans o d'en Xairó. El primer envelat per fer-hi els tradicionals balls és documentat a finals del segle XIX, a iniciativa del Círcol Tradicionalista i també d'altres entitats. A principis del segle XX l'envelat s'establí a la plaça de la Verdura o de les Fonts i posteiorment a la plaça Catalunya. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55686 | Oliveres de Gatillepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-gatillepes | HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 210-211 | Oliverar situat a la part alta d'un turó, prop del torrent de la Creu de Beca, que conserva un conjunt d'oliveres d'una gran antiguitat, probablement les més velles del terme d'Olesa. Els exemplars de més valor són uns 25, que es troben a la part més alta. Són de la varietat autòctona de la zona d'Olesa, la Palomar olesana i, per l'amplada dels troncs, alguns podrien arribar a tenir una antiguitat d'uns 300 o 400 anys. Destaquen també uns marges de pedra seca de molt bona qualitat, fets amb petits fragments de pissarra (també anomenada licorella) i adaptats de manera precisa i individualitzada per protegir els arbres més vells i de més valor. El turó és situat enmig d'un paisatge típic olesà, envoltat per oliverars i amb bones vistes sobre l'aliplà de la vila. L'olivera més gran és coneguda com l'olivera del capella perquè, segons diu una llegenda, era la favorita d'un sacerdot que hi anava a llegir i fins i tot s'afirma que hi havia celebrat misses. | 08147-182 | Prop del torrent de la Creu de Beca | L'oli d'Olesa ha estat tradicionalment un producte de qualitat i molt apreciat. S'elabora amb una varietat autòctona d'olivera, anomenada palomar olesana. Ja a l'edat mitjana els arxius religiosos són plens d'al·lusions a l'oli d'Olesa, que era selecte i 'digne de ser utilitzat per obtenir el perdó de Déu'. En el segle XVIII es té constància que s'utilitzava amb finalitats medicinals. Entre d'altres guardons, el 1929 va guanyar la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona. La producció d'oli augmentà molt durant el segle XVIII. L'any 1788 l'olivera ocupava un 61 % de la terra conreada i era, de molt, el principal conreu. Aquest mateix any hi havia 12 molins d'oli a la vila, als quals cal afegir-hi els de les masies (uns cinc). El molí més important, i probablement el més antic, era el del castell, situat davant de l'actual església. Era propietat del monestir de Montserrat, senyor del terme. Cal dir que en època medieval el senyor tenia el monopoli d'aquest servei i tothom tenia l'obligació d'utilitzar aquest molí, però al llarg dels segles XVII i XVIII el domini senyorial es va afeblir i és sobretot aleshores quan els pagesos comencen a dotar-se dels seus propis trulls. Aquests trulls o obradors d'oli de les cases particulars estaven situats majoritàriament a l'exterior del recinte murallat, prop dels portals. El nombre de molins va mantenir-se força constant al llarg dels anys. Així mateix, hi havia un gran nombre de traginers que es dedicaven al transport i comercialització de l'oli, sobretot cap a Barcelona. Al segle XIX el conreu de l'olivera continua sent important, però comparteix protagonisme amb la vinya, en apogeu a tot Catalunya en aquells anys. El nombre de molins es manté entorn dels 12. A la fi del segle XIX, però, hi hagué una recessió del conreu de les oliveres. L'any 1912 un grup de petits pagesos s'uniren per crear la Premsa Nova, inspirada en les instal·lacions més modernes que hi havia a les comarques de Lleida. L'any 1913 l'edifici ja es va ampliar amb una segona nau que consta de 12 voltes catalanes. L'any 1917 els pagesos de la Premsa Nova, enfrontats als grans propietaris que monopolitzaven els trulls, s'uniren per crear el Sindicat Agrícola Olesà. Malgrat una certa recuperació del conreu de l'olivera els anys de postguerra el 1956, justament en el moment d'inaugurar-se les noves instal·lacions del Sindicat, es produí una forta glaçada que matà bona part dels olivars, cosa que va fer entrar el sector en un declivi important. A la dècada de 1970 i principi dels 80 la crisi de la indústria i el tancament de fàbriques va motivar una lleu recuperació de la producció d'oli d'Olesa, però actualment ha tornat a disminuir, per culpa sobretot dels greus incendis de 1994. Des de fa uns anys alguns productors s'han agrupat sota la marca conjunta Oulesa (Oliveraries Palomar Olesana). Cal remarcar que l'edifici del Molí Nou és dels pocs testimonies que ha quedat a Olesa d'aquesta antiga tradició. | 41.5598000,1.8931000 | 407699 | 4601495 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55686-foto-08147-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55686-foto-08147-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55677 | Falguereta peluda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguereta-peluda | HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 77 | La falguereta peluda (Cosentinia vellea) és una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya (se'n pot trobar a la zona del Cap de Creus). Normalment habita les regions mediterrànies de la zona irano-turaniana (a l'est de l'Anatòlia) i a les illes Açores, Madeira i Canàries, sempre en rocalls secs. A Olesa ha estat identificada a la zona dels Arumins o d'Oromir, en els marges de llicorella (pissarra) de diverses vinyes, prop de can Llimona. | 08147-173 | L'Oromir, prop de can Llimona | 41.5549900,1.8971100 | 408027 | 4600956 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55677-foto-08147-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55631 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-0 | MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós p. 427-437 SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 141-146, 163-164 | XIX-XX | Festa recuperada però que fa uns anys es va deixar de fer. | El dia 17 de gener és la diada de Sant Antoni Abat i, com en la majoria de pobles catalans, era costum fer la benedicció del bestiar i les cavalleries. Seguidament s'iniciava la vistosa cavalcada dels Tres Tombs, que recorria els carrers del poble acompanyada de música, amb els cavalls guarnits amb flors i cascavells i els carruatges engalanats. Tot i que actualment les cavalleries ja no són habituals, fins fa poc la festa es continuava celebrant i mantenia la seva brillantor gràcies a la col·laboració d'altres associacions de Sant Antoni Abat de les rodalies, que de manera rotativa durant els mesos de gener participaven en la festa de tots els pobles veïns. | 08147-127 | Carrers del nucli antic | Antigament la festa de sant Antoni, coneguda com la festa dels carreters, havia tingut molta predicació a Olesa. La vigília de la diada el banderer treia la bandera al balcó. L'endemà el corteig sortia de casa del banderer i es dirigia a l'església. Després de l'ofici s'anava al pati de cal Janot, on les cavalleries eren engalanades. Seguidament, amb la creu processional es feia la cerimònia de la benedicció. Més tard s'iniciava el recorregut tradicional dels Tres Tombs. La festa finalitzava amb el tradicional sorteig d'un porc, cursa de cavalls, un gran àpat i ball de tarda. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55647 | Convent i capella de les monges Paül·les | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-i-capella-de-les-monges-paulles | MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 148-150 | XX | Convent on hi ha instal·lades les monges Paül·les a Olesa de Montserrat. Es tracta d'una casa originària de 1929 però que ha sofert moltes reformes i ampliacions, sobretot a la part de ponent, de manera que exteriorment gairebé 158no és visible l'obra més antiga. Consta de dos cossos de diferents alçades, amb les façanes arrebossades i les obertures modernes. L'interior compta amb un pati central on hi ha la capella del convent, força àmplia, construïda entorn de 1950. La capella adopta un estil clàssic, i l'interior es distribueix en una nau amb capelles laterals. L'altar és presidit per una imatge de la Verge Miraculosa, titular de l'orde de Sant Vicenç de Paul, i és decorat amb una pintura mural. | 08147-143 | Carrer Santa Oliva, núm. 34 | Les monges paül·les es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat també ha portat a terme habitualment, i encara ho continua fent, tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats. | 41.5470500,1.8954200 | 407875 | 4600077 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55647-foto-08147-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55647-foto-08147-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Placa a la façana: 'Olesa de Montserrat a les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. En reconeixement de la seva tasca social i educativa al servei de la nostra vila. Aquest edifici ha estat destinat a llar d'infants des de l'any 1929 fins al 2004. Juny de 2005'. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55622 | Estació d'Olesa dels Ferrocarrils de la Generalitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dolesa-dels-ferrocarrils-de-la-generalitat | MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 163-167 | XX | Estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, que ha conservat exteriorment la tipologia de la construcció originària de l'any 1922. És una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Les diferents façanes presenten una decoració que imita una estructura d'embigat antic, tot emmarcant una línia de finestres al primer pis. Això junt amb la teulada de pissarra, amb un voladís sostingut per cabirons de fusta, li dóna un cert aire de construcció nòrdica. | 08147-118 | Plaça Doctor Fleming, s/n | L'any 1859 s'inaugurà el tram fins a Manresa de la línia de Ferrocarrils del Nord, però el projecte que es va dur a terme passava a uns 4 km del nucli d'Olesa, i el camí que hi conduïa no es va enllestir fins els volts de 1866. La construcció del Carrilet o línia de ferrocarrils catalans va començar amb l'aprovació del projecte que havia d'unir Martorell i Manresa (1901). No va ser fins el 29 de març de 1922 que s'inaugurava el traçat de 6 km que anava d'Olesa a Martorell. El juliol del mateix any s'acabà de construir la línia que connectava Olesa amb el balneari de la Puda i fins a Monistrol. La construcció de la línia i de l'estació d'Olesa va anar a càrrec de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, constituïda l'any 1919. L'arribada d'aquesta línia a Olesa va suposar una millora substancial de les comunicacions amb l'exterior, unes comunicacions que tradicionalment havien estat molt dolentes per carretera. Des de 1979 la línia depèn dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. | 41.5411100,1.8886700 | 407303 | 4599424 | 1922 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55622-foto-08147-118-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserva documentació a l'Arxiu Històric d'Olesa | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55604 | Cançons per collir les olives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-per-collir-les-olives | MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 379-384 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 168-169 | XIX-XX | Tradició fora d'ús. | A Olesa el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli tenen una important tradició. En arribar el mes de novembre era el moment de la collita, i amb ella s'encetaven un seguit de rituals, especialment cants i danses. Sembla que antigament hi havia cançons per a cada tipus de feina: cançons per al camí, per a la collita i per a l'hora de plegar. Com que la feina de collir no és rítmica la cançó no requeria tornades que s'adaptessin al moviment de la feina. Les cançons feien menys feixugues les llargues jornades i ajudaven a passar el fred. Tot i que qualsevol peça del cançoner popular hi tenia cabuda, algunes que tenien lletres relacionades amb l'olivera van arrelar especialment, per exemple la que fa: 'Ses olives que coiu/ quan toquen les vostres mans/ garrida, les convertiu/ en perles i diamants./ Olives a l'olivar/ se n'hi ha quedat ben poques/ per això no vull tallar/ els verducs que hi ha a ses soques.' Una de les que se sentien més per la contrada de Montserrat era la cançó de Calandria. Generacions d'olesans van transmetre un afegitó que parodiava els goigs de Sant Salvador adaptats com a corranda. Feia al·lusió irònicament a les desavinences entre dos pobles veïns: 'sant Salvador gloriós,/ vós que en sou fill d'Esparreguera,/ si no hi ha olives al pla/ feu que n'hi hagi a l'Escalera'. | 08147-100 | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.