Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55702 | Font de Ventura Gassol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ventura-gassol | XX | Font situada en un racó de la plaça Ventura Gassol, la font fou construïda en una remodelació d'aquest sector a la dècada de 1980. Antigament hi havia hagut la masia de cal Capó, que també tenia una font. | 08147-198 | Plaça de Ventura Gassol | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | 41.5481000,1.8863600 | 407121 | 4600203 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55703 | Font del Frare Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-pau | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Alguns elements es troben una mica abandonats. | Font situada en una esplanada prop del torrent de la Creu de Beca que conserva una interessant vegetació de ribera. La font consta d'un brollador sobre una paret enrajolada l'any 1955 (segons consta en una inscripció) i, al davant, una petita bassa amb safareig. | 08147-199 | Torrent de la Creu de Beca | 41.5575100,1.8864800 | 407144 | 4601248 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55506 | Pedra d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dolesa | GARCÍA DOMÈNECH, M (1981). 'La Pedra d'Olesa', Tribuna Olesana, 24: 22-23 i 25: 16-17. Olesa de Montserrat HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 85, 206 LABORDE, Alexandre (1974). Viatge pintoresc i històric: el Principat (1806). PAM | XII | Escantellaments del relleu. | Capitell de planta quadrada i de forma troncopiramidal, amb quatre cares llises que presenten relleus força atípics i que, durant molts anys, han donat peu a interpretacions diverses en relació a la seva antiguitat i al seu simbolisme. En un dels costats hi ha representada una cara amb quatre ulls i una mitja lluna o banyes al front; en una altra un cap de bou. En les dues cares restants s'hi representa, en una banda, un triangle que s'interpreta com un pubis femení i, en la cara oposada, uns testicles. Segons les proves de laboratori que s'hi van efectuar es tracta d'un capitell del segle XII i, per tant, correspondria a un estil romànic, si bé de formes arcaiques i molt esquemàtiques. Resta, però, la incògnita del significat d'aquestes imatges, que al·ludeixen a la pol·laritat masculí-femení, a un animal salvatge i de tradició pagana com és el bou i, possiblement, a un dimoni. Per això hi ha qui ho ha interpretat com una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. Cal dir que a l'Església Parroquial es conserva una làpida amb un relleu medieval també força atípic, amb les figures d'un bou i un cérvol. | 08147-2 | Arxiu Històric Municipal d'Olesa. Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | La pedra va ser descoberta l'any 1775 quan es feien uns rebaixos al celler de cal Pel·la: casa que pertanyia a Joan Boada (sacerdot il·lustrat que va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora). Segons Boada, antigament la casa havia estat un lloc d'hospedatge. També s'hi trobaren molts ossos de persona, diferents tipus de maons, i dues inscripcions romanes (una amb les lletres 'DD' i una altra amb les lletres 'SC'. Ja des del primer moment aquesta pedra va donar peu a teories que la relacionaven amb un origen fenici. El mateix Joan Boada pensava que era un pedestal de sacrificis dedicat a Diana Lucifera: un culte basat en els principis masculí i femení que haurien introduït els fenicis i que es traduïa en el déu Iluro i la deessa Lluna. L'erudit del segle XVIII Jaume Pasqual va insistir en la teoria fenícia i va sostenir que la pedra representava un cap de toro i la deessa Diana, protectora dels parts en la mitologia fenícia. Aquesta interpretació es va acceptar de manera més o menys acrítica i subsistí en als autors posteriors. També Alexandre de Laborde en fa un ampli comentari, abundant en la mateixa interpretació. Més recentment, les proves de laboratori que s'hi han practicat han determinat que es tracta d'una obra del segle XII. Pel que fa a la iconografia, podria tractar-se d'una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. La pedra d'Olesa va ser espoliada de cal Pel·la i l'any 1924 es trobava a cal Casas. Més tard va passar a cal Matas, on va quedar entre runes a causa d'unes obres. Mariano Bernadas, arqueòleg aficionat, va rescatar-la i la diposità a l'Ajuntament, junt amb una col·lecció que era un incipient museu municipal que no va reeixir. | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55524 | Edificis d'habitatges (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-dhabitatges-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-29 | XX | Arrebossat de la façana deteriorat a la casa de la dreta. | Conjunt de dos edificis d'habitatges adjacents en els quals destaca la uniformitat d'alçades i les façanes de composició clàssica, amb treballs a la cornisa superior i a les motllures i relleus realitzats amb estuc. Ambdós edificis consten de planta baixa més dues plantes pis, i tenen balcons a l'exterior, imentre que les plantes baixes estan destinades a comerços. La casa de l'esquerra (núms.14-18) té una composició d'estil més clàssic, amb pilastres impostades i un coronament a la part superior en forma de frontó semicircular. La casa de la dreta (núms. 8-10-12) presenta una arquitectura més popular. | 08147-20 | Carrer Alfons Sala, núms. 8-10-12 i 14-18 | Cronològicament poden situar-se al voltant dels anys trenta, moment d'expansió de l'eixample. | 41.5441500,1.8932500 | 407690 | 4599757 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55524-foto-08147-20-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55704 | Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pastora | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada en un serrat prop de la masia de Puigventós. Consisteix en una cavitat al terra, reforçada amb una paret de pedra, on hi ha el brollador. A uns metres hi ha una petita bassa tancada amb una porteta. | 08147-200 | Prop de Puigventós | 41.5738900,1.8983000 | 408153 | 4603053 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés a peu per un corriol senyalitzat des de la masia de Puigventós.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55705 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada al costat del camí que va al pla del Fideuer i prop del torrent de la Font de la Pastora. El brollador de la font està encastat en un terreny terrassat amb marges de pedra seca. | 08147-201 | Camí al pla del Fideuer | 41.5713400,1.8936200 | 407759 | 4602775 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55706 | Font de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-illes | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XIX-XX | Element força modificat. | Als baixos de la casa antiga del mas de les Illes hi ha una surgència natural d'aigua, que és canalitzada cap a una bassa que hi ha al costat de les cases noves d'aquest mas. Adossat a la bassa hi ha un cobert que conserva restes d'un pou i del que antigament havia estat una sínia. Antigament era tradició venir a aquesta font, especialment el Dijous llarder, però ara ha quedat tancada dins l'explotació agrícola del mas. | 08147-202 | Al mas de les Illes | El nucli originari del mas de les Illes ja surt esmentat en alguns pergamins del segle XIV. És la construcció situada uns 100 metres al sud-est. L'any 1860 el mas consta com a propietat de Casals i Cortès. Aquesta família també posseïa el mas Vilapou i el mas Gori, en el qual després s'hi va construir l'hotel Gori. El 1910 ja s'havia traspassat a un italià: Lucas Diomedes. Aquest any el mas tenia una extensió de 18 ha i hi vivien masovers (set persones en total). Tot sembla indicar que, amb el canvi de propietari, la masia va ser objecte d'una reforma substancial. Fou aleshores quan va adquirir l'aparença actual, que es caracteritza per una estètica força allunyada de l'estil rural tradicional. Probablement va ser en aquesta època, o una mica més endavant, que es van construir les dues cases noves. Segons informació oral, van ser dos fills de la família propietària qui les van construir. Antigament el mas tenia dues sínies (una enmig dels camps i una altra al costat de la bassa gran de la font), cinc pous i dues basses (aquestes s'han conservat). L'any 1971 es van inundar les terres on estan situades les cases, cosa que va obligar a una important reforma. Des de fa uns anys tota la finca, que ocupa una bona esplanada coneguda amb el mateix nom del mas, està orientada al conreu d'arbres fruiters i als manipulats de la fruita. | 41.5482700,1.8786300 | 406476 | 4600230 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55707 | Pas de la capelleta de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-sagrada-familia | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa una capelleta de l'església parroquial dedicada a la Sagrada Família. Es tracta d'una petita capella de fusta, força moderna, amb imatges de Sant Josep, Maria i el Nen Jesús. La capelleta va passant per una quinzena de cases del nucli antic que estan adherides a aquesta tradició i s'està un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar als fons de la parròquia. | 08147-203 | Església Parroquial de Santa Maria | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||||
| 55708 | Pas de la capelleta de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-miraculosa | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa unes capelletes del convent de les monges Paül·les dedicades a la Verge Miraculosa, titular d'aquest orde religiós. Es disposa d'unes 30 capelletes, unes de mida més grossa i altres de més petites, cadascuna de les quals té assignades una quinzena de cases, agrupades entre els diferents barris d'Olesa. Les capelletes, de construcció molt recent, són petits caixons de fusta amb una imatge de la Verge Miraculosa. Van passant per les cases i s'estan un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar al convent i és destinat a obres socials. Aquesta tradició es fa des de principis del segle XX, quan les monges Paül·les van establir-se a Olesa. Per la diada de la Miraculosa es fa una celebració especial al convent, amb missa i diversos actes als quals hi assisteixen els devots d'aquest culte. | 08147-204 | Convent de les monges Paül·les (Carrer Santa Oliva, núm. 34) | Les monges paül·les es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat també ha portat a terme habitualment, i encara ho continua fent, tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats. | 41.5470500,1.8954200 | 407875 | 4600077 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55709 | Barraca del Torrent Reganer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-reganer | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, coberta amb falsa cúpula de pedra i adossada a un terreny en pendent. | 08147-205 | Prop del torrent de Reganer | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5658800,1.9076500 | 408921 | 4602154 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55709-foto-08147-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa en el PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55710 | Barraca de la Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-pastora | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, coberta amb falsa cúpula de pedra. | 08147-206 | Prop de Puigventós | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5715000,1.9008200 | 408360 | 4602785 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55710-foto-08147-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55711 | Barraca del Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-les-espases | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb falsa cúpula de pedra coberta amb terra i parcialment encastada en un desnivell del terreny. | 08147-207 | Prop de Puig Cendrós | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5750800,1.8909300 | 407540 | 4603193 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55712 | Barraca de la Tosca de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tosca-de-les-valls | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca excavada en un terreny amb desnivell que forma una cavitat més o menys quadrada. Té una paret davantera amb una porta d'entrada rematada amb arc escarser. | 08147-208 | Prop del torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5664700,1.8938400 | 407771 | 4602234 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55712-foto-08147-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra I) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra J en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55713 | Barraca a Gatillepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-gatillepes | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada prop del torrent de la Creu de Beca. És de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-209 | Torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5638000,1.8914900 | 407571 | 4601941 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra J) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra I en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55525 | Dos habitatges entre mitgeres (carrer Alfons Sala) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dos-habitatges-entre-mitgeres-carrer-alfons-sala | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-30 | XX | Conjunt de dues cases entre mitgeres representatives d'un tipus d'habitatge de nivell mitjà construït en el moment de creixement de l'eixample. Es tracta de dos edificis de planta baixa més dues plantes, amb una alçada que segueix la normativa proposada per al sector. Els dos edificis presenten un mateix tipus de composició de façanes, d'una línia clàssica modesta amb una ornamentació gairebé nul·la però de línies elegants. Les façanes consten de llargs balcons correguts, amb baranes de fosa. A la part superior destaca una estreta cornissa decorada amb dentellons, sota la barana del terrat. | 08147-21 | Carrer Alfons Sala, núms. 50-52-54-56-58 | Habitatges edificats a la primera època de l'eixample. Segons el Cadastre, l'any 1924. | 41.5422300,1.8925300 | 407627 | 4599545 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55525-foto-08147-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55714 | Barraca mixta a les Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mixta-a-les-roviroles | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-210 | Les Roviroles | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5375800,1.9140800 | 409418 | 4599006 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55714-foto-08147-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 55715 | Monòlit de Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-coll-de-les-espases | XX | Monòlit de pedra de conglomerat situat al Coll de les Espases en memòria d'uns escaladors olesans que van morir en una expedició. El monument té una placa del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la següent inscripció: 'Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis. Josep Graño, Albert Ibáñez. Expedició d'Olesa - Hidden Peak. Agost 90. CMRO'. | 08147-211 | Coll de les Espases | 41.5738000,1.8907900 | 407527 | 4603052 | 1990 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55716 | Enteixinats de la farmàcia Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-farmacia-tobella | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-01 | XVI-XVII | Restaurats recentment. | En aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), rectangulars, de 46,5 x 33 cm, disposats entre bigues de fusta de talla. | 08147-212 | Carrer Coscoll, núm. 7 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5449200,1.8929200 | 407663 | 4599843 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55717 | Enteixinats de can Sabanés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-sabanes | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-02 | XVII | Enteixinats que es conserven a la planta baixa d'aquesta casa (tipus I: rectangulars de 46x33 cm ) i a la planta primera (tipus III: quadrats de 42x42 cm ) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Les de la planta baixa estan disposats entre bigues de fusta de talla de més qualitat . Ocupen una superfície de 32,8 m2 els quadrats i de 6,25 m2 els rectangulars. Els models decoratius del tipus I són els 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo'. Els models del tipus III són els 21,26,27,28, 29 i 30; és a dir: estel, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601 i flor. | 08147-213 | Carrer Creu Real, núm. 6 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els plafons del tipus III corresponen a l'any 1601. La casa ha estat objecte de reformes recentment. | 41.5464200,1.8944500 | 407793 | 4600008 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55718 | Enteixinats de cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bas | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-04 | XVI-XVII | En una cambra d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 8,9m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-214 | Carrer Coscoll, núm. 19 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5450000,1.8922800 | 407610 | 4599852 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55719 | Enteixinats de cal Llombard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llombard | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-06 | XVII | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35x35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de 10 cms. Ocupen una superfície de 22,6 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 22,23,24,25,26, 27, 28, 29 i 30; és a dir: ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor. | 08147-215 | Carrer Creu Real, núm. 8 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. La casa ha estat objecte de reformes recents. | 41.5464700,1.8944000 | 407789 | 4600013 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55720 | Enteixinats de can Xelmo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-xelmo | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-07 | XVI | Situats en el vestíbul d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 30 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33, 34, 35, 36, 37, 38 i 39; és a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó, motiu floral C i 'zetes'. | 08147-216 | Carrer Montserrat, núm. 1 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa, datats de l'any 1577, van ser reconstruïts amb la seva disposició originària l'any 1988. | 41.5459000,1.8940300 | 407757 | 4599951 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55721 | Enteixinats de cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-segura | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-08 | XVI | Situats en dues cambres i passadís al primer pis (la cambra petita i el passadís estan tapats) es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38,5 x 38,5 cms) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm, amb caps de biga esculpits que representen rostres humans. Ocupen la cambra gran (la no tapiada) una superfície de 18 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 31,32,33,34,35 i 36; és a dir, inscripció 'JHS', cap d'àngel, escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V i motiu floral B. | 08147-217 | Carrer Ample, núm. 20 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5454100,1.8944100 | 407788 | 4599896 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la mateixa casa ha aparegut recentment una porta amb marc de guix i llinda apuntada amb la inscripció 'Mesa d'abril'. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55722 | Enteixinats de la casa de Virgilia Redondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-casa-de-virgilia-redondo | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-09 | XVI-XVII | Situats en una cambra del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 16,2 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-218 | Carrer Creu Real, núm. 4 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5463200,1.8944600 | 407794 | 4599997 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55723 | Enteixinats de cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-pons | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-10 | XVI-XVII | Situats en tres cambres al primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 28,8 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, 5,6,7 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', espina de peix amb mussol, aus i vaques, i rombes i puntes de diamant. | 08147-219 | Carrer Ample, núm. 48 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5461300,1.8945300 | 407799 | 4599976 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55526 | La Rosa d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rosa-dabril | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-31 | XX | Façanes en mal estat. | Edifici d'habitatges entre mitgeres, d'estil vagament modernista, que fa cantonada en un xamfrà de l'eixample. Consta de planta baixa més una planta pis. Un tret que el fa singular són les formes ondulades i corbes que adopta la part superior d'ambdues façanes, a l'estil d'un frontó asimètric. La cantonada es resol amb punt rodó d'on sorgeix una tribuna en la planta pis, també seguint la corba, i que separa la composició de les façanes d'ambdós carrers. Tot i que es tracta d'una obra modesta, és un dels pocs edificis que hi ha a Olesa amb façana de tendència modernista. | 08147-22 | Passeig del Progrés, núm. 44 | 41.5414800,1.8933600 | 407695 | 4599461 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55526-foto-08147-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la façana hi figura l'any de construcció: 1924, que coincideix amb la data de construcció segons el Cadastre. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55724 | Enteixinats de cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-casals | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-11 | XVI-XVII | Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 8,75m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-220 | Carrer de la Senyora, núm. 23 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447700,1.8950200 | 407838 | 4599824 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55725 | Enteixinats del carrer Creu Real, núm. 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-del-carrer-creu-real-num-26 | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-12 | XVI-XVII | Situats al vestíbul d'entrada d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-221 | Carrer Creu Real, núm. 26 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5469200,1.8942400 | 407776 | 4600064 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55726 | Enteixinats de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bia | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-13 | XVII | Situats en una cambra a la planta baixa d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta rodones irregulars. Ocupen una superfície de 14,6m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 20,21,22,23,24,25,26, 27 i 28. És a dir: pastor amb ramat, estel, ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor i escut de Barcelona. | 08147-222 | Carrer Coscoll, núm. 2 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una remodelació feta l'any 1601. | 41.5449900,1.8934900 | 407711 | 4599850 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55727 | Enteixinats de ca la Planxadora o cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-planxadora-o-cal-font | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-17 | XVI-XVII | Alguns plafons molt malmesos han perdut totalment el dibuix. | Situats en una cambra a la planta baixa i en dues del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 77,2 m2 total. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4,5,8 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', inscripció 'AJYDLI', i rombes i puntes de diamant. | 08147-223 | Carrer del Forn, núm. 2 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5453600,1.8931600 | 407684 | 4599891 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55728 | Enteixinats de ca la Ferraguets-Mitjapela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-ferraguets-mitjapela | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-18 | XVI | Conservació precària els enteixinats tipus I. | En aquesta casa es conserven alguns enteixinats. Anteriorment també n'hi havia a les cases veïnes (números 3 i 5), però han estat enderrocades per construir-hi nous habitatges. | 08147-224 | Carrer de Dalt, núm. 1 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5451900,1.8923300 | 407614 | 4599873 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55729 | Enteixinats de cal Blasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-blasco | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-19 | XVI | Alguns enteixinats estan en part malmesos. | En aquesta casa es conserven en dues cambres a la planta baixa alguns enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 8,5 cm. Ocupen una superfície de 33,2m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1, 2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-225 | Carrer de la Mercè, núm. 14 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una reforma del segle XVI. | 41.5450200,1.8948300 | 407823 | 4599852 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55730 | Enteixinats de cal Sibina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-sibina | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-21 | XVI-XVII | Alguns quadres han perdut el dibuix. | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47x36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-226 | Carrer Creu Real, núm. 23 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5467300,1.8941200 | 407766 | 4600043 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55731 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament a la Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament-a-la-casa-de-cultura | Anònim (1987). 'Peces d'orfebreria del Comú d'Olesa als segles XVI-XVII (IV)'. Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 40. | XI-XIX | Conjunt format per diversos objectes. Una part d'objectes són de caràcter protocol·lari de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. El més destacat és una porra o maça del Comú d'Olesa, del segle XVI. Altres elements són una col·lecció de medalles dels regidors de l'Ajuntament (del segle XIX) i una col·lecció de vares d'alcalde (del segle XIX). Una altra peça és una petxina d'argent per presentar aigua beneïda a les autoritats, obra de mitjan segle XVIII. Així mateix, a l'Arxiu es conserva també un relleu amb una cara, trobat a sota les escales de l'Església Parroquial (fetes al començament del segle XVII). Es tracta d'una figura exempta d'estil romànic. | 08147-227 | Arxiu Històric Municipal. Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, núm. 26 | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Romàntic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|101|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55732 | Enteixinats de ca la Pellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-pellera | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-24 | XVII | Situats en una cambra del primer pis de l'anterior casa hi havia uns enteixinats, que actualment es conserven fora del seu lloc originari. Són enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Ocupaven una superfície de 19,8 m2, i els models decoratius són els següents: 28, 29, 30, 3 i 32. És a dir: escut de Barcelona, cstell amb data 1601, flor, inscripció 'Paula Sasaya' i cap d'àngel. | 08147-228 | Carrer Salvador Casas, núm. 4 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447900,1.8932000 | 407686 | 4599828 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55733 | Enteixinats de ca l'Elàstics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-lelastics | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-26 | XVII | Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), situats entre bigues de fusta basta rodones. Ocupen una superfície de 15m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 28, 29, 30, 31 i 32. És a dir: escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor, inscripció 'JHS' i cap d'àngel. | 08147-229 | Carrer de Santa Oliva, núm. 10 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5469800,1.8946300 | 407809 | 4600070 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55527 | Portal del carrer Arc de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-arc-de-lesglesia | Anònim (1982). 'Els portals de la vila', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 17 (setembre), p. 160-161 Anònim (1987). 'Retrobant el casc antic', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 37 (febrer), p. 4-5 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-32 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 95-97 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ SOLSONA, Antoni (1990). 'Portals d'Olesa', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 44 (juny), p. 123-125 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 182 | XIV-XVI | L'edifici presenta deficiències de manteniment. | Porxo que podria ser un dels antics portals d'entrada a la vila d'Olesa des del carrer de l'Esglèsia. Està situat en una casa força remodelada que no presenta altres elements d'interès. El porxo consisteix en un pas d'uns 8 metres de llargària per la planta baixa, i està cobert amb un sostre fet de rajola i embigat de fusta. A cada extrem del porxo un arc escarser fet amb pedra tosca marca l'entrada del portal. Pel que fa a la casa, és de planta rectangular força irregular, i consta de planta baixa més un pis. La part de més al nord ha estat molt remodelada, mentre que la part de migdia, on hi ha el porxo, ha conservat millor les característiques constructives tradicionals i conserva una finestra amb brancals i llinda, on hi ha gravada una inscripció. La casa també conserva un portal de pedra, per bé que resta sota una capa de pintura, arcs sota el sostre, tapiats recentment, i elements ceràmics a la façana (un plat sencer de reflex metàl·lic i unes rajoles catalanes en verd i blanc). El funcionament d'aquest hipotètic portal, tanmateix, no és clar. Un arc identificat a l'antiga casa de ca la Laieta (avui desapareguda), a la plaça de les Fonts, semblaria indicar que anteriorment al segle XVI el portal es trobava en aquest punt, abans que el carrer Arc de l'Església faci un gir cap a llevant (butlletí CMRO: núm. 37). | 08147-23 | Carrer Arc de l'Església / carrer de l'Església | El primer recinte fortificat d'Olesa pertanyia a la primitiva Sagrera, documentada explícitament per primera vegada l'any 1073, quan es parla d'un sagrer adossat als murs de l'església. El perímetre total de la sagrera tindria 356 metres i encerclava una superfície d'uns 9.500 metres quadrats. Tenia tres punts d'accés: un al nord-est, un a l'oest i un al sud, que és l'únic que s'ha conservat i que és el que es coneix avui com Arc de l'Església (tot i que la seva estructura i el funcionament d'aquest portal no és del tot clar). Tanmateix, aquest hipotètic portal deu haver estat força remodelat amb el temps, ja que actualment no sembla que tingui una tipologia constructiva gaire medieval. Olesa va anar creixent en cercles concèntrica i, al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. En els segles posteriors el recinte es devia ampliar i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes (prop de la plaça de les Fonts), i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). D'aquest últim encara en queden alguns carreus a la casa núm. 35 d'aquest carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. La muralla devia ser una construcció precària probablement feta amb tàpia, ja que a mitjans del segle XV ja estava en ruïna, però en canvi al segle XVII Olesa torna a constar com a vila emmurallada i, al XVIII, segons el testimoni de Joan Boada, Olesa tornava a estar sense muralla. Els portals i la muralla van ser reforçats durant la Guerra del Francès i posteriorment, el 1839, per les Guerres Carlines. De tots els quatre portals esmentats l'únic que queda actualment és el de Santa Oliva. Els altres van desaparèixer al segle XIX, un cop acabada la Guerra Carlina, o a principis del segle XX. A començament de segle XX aquest portal era conegut com a porxo de cal Pujol. | 41.5451300,1.8938700 | 407743 | 4599865 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55527-foto-08147-23-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda d'una finestra sobre el portal: 1593 | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 55734 | Enteixinats de cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-serra | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-27 | XVI | Malmesos en conjunt i molt fragmentats. | Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33,34,35,36,37 i 38. És a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó i motiu floral C. | 08147-230 | Carrer de la Senyora, núm. 10 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5447800,1.8946800 | 407810 | 4599825 | 1577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55735 | Enteixinats de cal Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llimona | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-32 | XVI | Situats a l'estatge-menjador del primer pis i en dues cambres del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 38 x 50 cm aprox., i en el fris de 38 x16cm.) i del tipus II (rectangulars, de 35 x 58 cm.) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. Dins del tipus I existeixen els següents models decoratius: 1, 2, 3, 4, 5, 12 i 13. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo', trenat a rombes i inscripció 'COLDELEZ'. Dins del tipus II hi ha els següents: 15,16,17,18, 19 i 20. És a dir: centaure amb castell, matança del drac, coloms i gerro, motius florals, trenat d'hexàgons i pastor amb ramat. | 08147-231 | Masia de can Llimona (Camí de Puigventós) | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5551200,1.8988600 | 408173 | 4600969 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55736 | Cal Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau | XVIII-XIX | Casa d'estil popular que ha conservat bé la tipologia tradicional, especialment per la part posterior, amb dues àmplies eixides que donen a un interessant pati amb pou. L'interior de la casa conserva també elements tradicionals com ara la llar de foc i un cup, que són aprofitats en els muntatges pessebrístics. En les diverses cambres de la planta baixa s'hi instal·len uns quadres pessebrístics que cada any es van renovant, ja que durant el cicle de Nadal la casa acull l'anomenat 'Pessebre del carrer de fora', organitzat per l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, amb la col·laboració del veïnat i de l'Esbart, que col·labora amb el vestuari. | 08147-232 | Carreu Argelines, 53 | A principis de segle XX ja hi ha constància que algunes cases particulars obrien als visitants els pessebres que feien a les entrades. Entre d'altres: cal Boter, cal Bià, cal Pepito Tobella (la Farmàcia), cal Bas, i també a l'Església, al Casal Catequístic o a les monges Paül·les. D'aquest últim se n'encarregaven els germans Salvador i Esteve Valldeperes. A la dècada de 1920 una sèrie d'entitats locals van organitzar el primer concurs de pessebres. Pel que fa a l'antiga casa de cal Grau, el 1993 va ser el primer any que s'hi va organitzar un muntatge pessebrístic. Poc abans Albert Parent, de la veïna casa de cal Margarit, havia adquirit aquest immoble adjacent i tot seguit va començar l'activitat de l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, que l'any 1999 va quedar formalitzada com a entitat. El primer president fou Ricard Vila. Des del primer moment l'associació ha portat a terme una tasca cultural, de recuperació i revitalització de les tradicions, però també una important tasca social, ja que s'ha obert a la participació d'un gran nombre de voluntaris i funciona com a catalitzadora en àmplies capes del teixit social. Un dels seus objectius ha estat obrir al públic la tradició del pessebre i fer-la visible en els carrers de la vila. Per això durant el cicle de Nadal s'organitza una Ruta de pessebres que compta amb una trentena de punts visitables, ja siguin patis, entrades o interiors de cases particulars, entre els quals destaquen el de Joaquim Boada i el de cal Boter, o altres llocs més públics, com ara el Teatre de la Passió, el Centre Cívic Sant Bernat o l'Església. En aquests últims és la mateixa associació qui s'encarrega de realitzar el muntatge. D'altra banda, l'Associació de Pessebristes també organitza cada any una exposició de diorames a la Casa de Cultura. Durant uns anys l'associació va tenir el seu taller i local a la casa de cal Puigjaner, propietat de l'Ajuntament. Recentment s'ha traslladat a dependències de l'antiga escola pública de Sant Bernat. | 41.5457600,1.8896900 | 407395 | 4599940 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'Associació de Pessebristes conserva una important col·lecció d'eines d'oficis antics i objectes diversos de la vida quotidiana que han anat recollint fruit de donacions de gent de la vila, pràcticament com si fos un petit museu. Aquests objectes es guarden a cal Grau i s'utilitzen quan cal en algun dels muntatges pessebrístics que porta a terme l'associació, per exemple en el Pessebre del carrer de Fora. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55738 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-2 | MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XXI | Carrer del nucli d'origen medieval d'Olesa, que forma part de la primera expansió de l'antiga Sagrera. Es tracta d'un carrer de traçat sinuós, que va pefilant la forma del petit promontori on s'assenta l'església parroquial. Les cases són de tipologia popular; les més antigues normalment de planta baixa més dos pisos, amb una amplada de parcel·la que no arriba als cinc metres. Algunes han substituït la finestra pel balcó en la primera planta. En alguns trams el ràfec és a la mateixa alçada i forma una línia contínua. Alguns immobles han estat substancialment reformats o construïts de nou. | 08147-234 | Carrer de Dalt | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5458600,1.8930300 | 407674 | 4599947 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55739 | Església del convent de les Escolàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-convent-de-les-escolapies | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 245 LABARTA, M. Lluïsa (1985). Summarium de la vida, virtudes y fama de Santidad de la Sierva de Diós Paul Montal Fornés. Roma. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 84-90 | XIX-XX | Església que forma part del convent de les Escolapies, adossada en un angle del conjunt, de manera que la façana fa un reclau en el carrer. Segueix un estil historicista d'inspiració neoromànica (igual que l'edifici del convent). La façana principal té un portal amb arquivoltes i timpà, on hi ha representats els símbols de les escolàpies sobre el fons de la muntanya de Montserrat. La decoració de les façanes es completa amb diverses finestres geminades i arcuacions llombardes sota el ràfec. L'interior de l'església segueix una decoració d'estil neogòtic. | 08147-235 | C/ Santa Paula de Montal, núm. 6 | Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar 1799 - Olesa de Montserrat 1889) fou la fundadora de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (les Escolàpies), una congregació inspirada en l'obra de sant Josep de Calassanç i en els pares escolapis que, durant el segle XIX, fou de les que més va expandir-se en l'àmbit de l'ensenyament femení. Durant el període de 1829-1859 Paula Montal va realitzar una intensa activitat i fundà personalment set escoles. El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal i l'última que va realitzar ella directament. A Olesa les escolàpies van cobrir la plaça d'escola pública per a nenes, ja que l'Ajuntament tenia dificultats per complir amb la llei, que obligava a tenir dues escoles, una per a nens i una per a nenes. En un principi l'emplaçament era a la Plaça Nova, i després en una casa del carrer Ample (la número 50, actualment ensorrada). Al cap de pocs anys, gràcies a una donació van traslladar-se a una casa pairal que ja apareix documentada l'any 1771. Posteriorment la casa va reformar-se i es construí l'actual edifici, d'estil historicista. L'any 1929 s'ampliaren les instal·lacions i es construí un segon pis. D'aquesta manera es disposava de més espai per a acollir noies internes. Durant 30 anys, Paula Montal va residir en aquest convent d'Olesa, ja que era el seu preferit, fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889. Inicialment el col·legi era només per a nenes, fins l'any 1950, quan es va convertir en mixt, però els nens ocupaven un espai separat. L'any 1961 s'hi va fer una important reforma i ampliació, i la residència augmentà amb 20 noves cel·les, que servien per acollir practicants com a casa d'exercicis. Més recentment, el convent s'ha especialitzat com a lloc de residència de les monges de major edat. L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta, situada sota l'altar de l'església. Santa Paula Montal va ser canonitzada l'any 2000 pel Papa Joan Pau II. | 41.5453500,1.8951900 | 407853 | 4599888 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55740 | Xiprers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-0 | Conjunt de dos xiprers (cupressus sempervirens) situats a l'interior del Cementiri Vell. Probablement plantats entorn del 1856, quan es construí aquest cementiri municipal, són clars testimonis de la funció d'aquest recinte, que ha quedat fora de servei des de la construcció d'un nou cementiri a can Singla. | 08147-236 | Passatge sense nom (entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colom) | Anteriroment el cementiri es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, i encara se'n conserven restes de la capella. L'any 1856 es va construir aquest cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica a la recerca d'una fossa comuna al cementiri, on l'any 1939 presumiblement hi havien enterrat els afusellats a Olesa per les tropes franquistes. La intervenció va ser promoguda per familiars de tres dels afusellats, i realitzada per l'Ajuntament i l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. L'excavació es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment la intervenció no va permetre trobar les restes dels afusellats, sinó de diferents restes procedents de la neteja de nínxols en èpoques posteriors. | 41.5421800,1.8877700 | 407230 | 4599544 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55740-foto-08147-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55741 | Placa dedicada a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-clave | XX | Brutícia sota el relleu de bronze | Placa de principis de segle XX dedicada a Anselm Clavé, indicadora del carrer que porta el seu nom. Està situada a la façana de cal Perpinyà. Es tracta d'una placa rectangular de marbre que té un relleu en bronze amb l'efígie del personatge entre llorers. A la dreta s'hi llegeix la següent inscripció: 'CALLE DE A. CALVÉ'. Sota aquesta, una placa del nomenclàtor normalitzat de carrers afegeix la següent informació: 'Anselm Clavé (Barcelona 1824 - 1874). Músic, poeta i polític'. | 08147-237 | Carrer Anselm Clavé - cruïlla carrer Alfons Sala | 41.5438500,1.8933900 | 407701 | 4599724 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||||
| 55742 | Villa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa | XIX | Casa unifamiliar d'estil classicista que ocupa una cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Calvari. És de planta baixa, amb un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Té un petit jardí davanter i unes depedències a la part posterior. L'edifici destaca en el context urbà pel seu estil senzill però elegant, amb les façanes arrebossades i pintades d'un color vermellós, en contrast amb el blanc de les motllures de les obertures. Té una cornisa prominent i són interessants, també, els reixats d'algunes finestres i la porta principal, així com les persianes enrotllables de la façana principal, de l'època inicial de la casa. | 08147-238 | Carrer Calvari, núm. 41 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1890. | 41.5428300,1.8969300 | 407995 | 4599607 | 1890 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||||
| 55743 | Casa amb arc neogòtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amb-arc-neogotic | XX | Façana no rehabilitada i deteriorada. | Casa unifamiliar entre mitgeres, de petites dimensions, amb planta baixa més un pis. Es tracta d'un edifici de començament del segle XX que, a la façana principal, té com a únic element un balcó rematat amb un arc conopial, a manera de trencaaigües sota la porta, acabada amb un arc lobulat. El balcó té una barana de fosa. | 08147-239 | Carrer Anselm Clavé, núm. 79 | La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1924. | 41.5423800,1.8958600 | 407905 | 4599558 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 55528 | Finestra de pedra de cal Tasà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-pedra-de-cal-tasa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-34 | XVI | Finestra renaixentista situada en una casa que dóna a la plaça de les Fonts. És de forma rectangular i està emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra. Els brancals i la llinda presenten un treball de motllures en degradat i, a la base dels brancals, un relleu característic d'un renaixentisme primerenc de tradició gòtica. La resta de l'edifici, d'un estil popular probablement del segle XIX, no presenta elements que denotin una especial antiguitat, excepte els carreus ben escairats d'una de les cantoneres. | 08147-24 | Plaça de les Fonts, núm. 10 | 41.5448900,1.8940000 | 407753 | 4599838 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55528-foto-08147-24-1.jpg | Legal | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||||
| 55529 | Portal amb l'escut del Prior de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-amb-lescut-del-prior-de-montserrat | (1987) Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-37 | XIV | Portal adovellat situat en una antiga casa pairal de la vila que actualment està compartimentada en diferents habitatges. La façana té com a principal element d'interès el portal, que té a la dovella central un gravat amb l'escut del Prior de Montserrat. L'escut, amb tres barres horitzonatals, pertany a Ramon Vilaregut, titular del Priorat de Santa Maria de Montserrat. L'edifici consta de planta baixa més un pis. A l'interior conserva un arc de pedra. Sembla ser que en unes obres realitzades entorn de 1987 en aquesta casa va aparèixer un capitell decorat amb l'escut del Prior montserratí, similar al que es troba a la façana. | 08147-25 | Carrer de l'Església, núm. 36 | Durant més de cinc-cents anys la vila d'Olesa fou domini feudal de l'abadia de Montserrat, entre els anys 1264 i 1811. Tanmateix, els vestigis històrics d'aquest domini a la vila són escassos. Ramon de Vilaregut fou senyor de la vila d'Olesa entre 1334 i 1348, quan era titular de l'aleshores Priorat de Santa Maria de Montserrat, subordinat a Ripoll. Aquesta és la casa on s'allotjava en les seves estades a la vila d'Olesa. | 41.5445700,1.8945500 | 407799 | 4599802 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55529-foto-08147-25-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 55530 | Finestra gòtica al carrer de la Senyora, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-al-carrer-de-la-senyora-9 | Anònim (1987). 'Una finestra gòtica', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-36 | XVI | Finestra gòtica amb arc conopial situada en una casa actualment dividida en dues vivendes. La façana ha estat molt reformada i no presenta altres elements d'interès, llevat del portal de la casa núm. 9, amb arc escarser adovellat. La finestra gòtica, situada al primer pis de la casa número 11, consisteix en una obertura rectangular que està emmarcada amb brancals llisos de pedra sorrenca que acaben en una imposta amb una senzilla motllura en cavet, sobre la que descansa una llinda. Aquesta té retallat un arc conopial amb una decoració de cresteria formada per dos semicercles als extrems i amb un arc conopial, molt punxegut, al mig. A la part inferior té quatre petits discs en suspensió o 'en pendentif', on hi ha inscrita una decoració geomètrica de tipus floral al centre. A la motllura central hi ha gravades figures relatives a eines d'algún ofici: ganivets, maces, martell i forca; i a l'extradós de la motllura principal es llegeix la següent inscripció: 'mesi J: INRI. 1562. Lo be que farem nos recaurem o que ragalo qui sap nos da'. El sentit de la frase vindria a ser: 'el bé que farem ens recaurà o qui sap quin regal ens reportarà'. | 08147-26 | Carrer de la Senyora, núm. 9 i 11 | Segons la inscripció, el finestral es pot datar a mitjan segle XVI (1562). | 41.5448900,1.8946800 | 407810 | 4599838 | 1562 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55530-foto-08147-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55530-foto-08147-26-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml