Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55555 | Finestra gòtica de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-cal-bia | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-35 | XIV-XIX | Interior en mal estat. | Finestral gòtic de l'antiga casa pairal de cal Bià. La casa consta de planta baixa més dos pisos, amb terrassa a la part superior. La façana principal, que dóna a la plaça de les Fonts, té una composició simètrica però irregular, distribuïda en tres eixos verticals. En destaca un finestral gòtic geminat, amb doble arc de mig punt lobulat i una fina columenta al centre, amb basament i capitell. Els brancals acaben amb una imposta amb una motllura senzilla, mentre que a les llindes s'hi observen sengles gravats amb creus encerclades en un quadrat i un rombe respectivament. Cal dir que la columna és una còpia de l'originària, que es va perdre. Al costat esquerra s'hi pot veure una rèplica moderna idèntica al finestral original. Altres elements que aporten rellevància a la façana són els dos portals: un de central fet amb dovelles i un de lateral fet amb maó i brancals de pedra. Als pisos superios hi ha tres balcons. La façana és arrebossada i compta amb un sòcol fet amb aplacat de pedra. | 08147-51 | Carrer Coscoll, núm. 2 | Casal d'origen gòtic (probablement als segles XIV-XV). Segons sembla, en documents de la casa ja s'esmenta l'any 1386, tal com indica el plafó de la façana. La casa ha estat força modificada en els segles posteriors. | 41.5449900,1.8934800 | 407710 | 4599850 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55555-foto-08147-51-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Plafó de rajola a la façana: 'Cal Bià. 1386-1986'La casa conserva enteixinats fets en una remodelació de l'any 1601 | 93|94|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55587 | Pedres de molí vora el portal de Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-de-moli-vora-el-portal-de-santa-oliva | VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat | XVIII-XIX | Diverses pedres d'un molí d'oli situades com a element ornamental al passeig de ronda de l'antiga muralla, recentment arranjat amb un tipus d'urbanisme modern que combina elements antics i nous. El conjunt es troba en un racó de la petita placeta que es forma al començament del carrer Garraf, a la cantonada amb el carrer de la Creu Real. En un parterre metàl·lic s'hi ha col·locat dues pedres de molí i una base d'una premsa. | 08147-83 | Carrer Garraf | Aquests elements pertanyien al molí d'oli de can Puigjaner, que estava situat a la zona actualment enjardinada, i es van trobar enterrats. | 41.5469000,1.8939600 | 407753 | 4600062 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55587-foto-08147-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55587-foto-08147-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55588 | Finestra gòtica de cal Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-cal-segura | ARGELICH, Jordi (1995). 'Recuperació d'una finestra gòtica', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 58 (octubre). | XV-XIX | Finestra gòtica que es conserva en una antiga casa pairal de dimensions considerables. La casa està situada a la cantonada del carrer Ample amb el carrer Paula Montal i actualment es troba dividida en dos habitatges. Tot i que l'origen és medieval, l'edifici actual adopta les característiques d'un gran casal ampliat preferentment al segle XIX. Consta de planta baixa més dos pisos; el segon amb balcons i el tercer amb una galeria formada per grans arcades amb baranes d'obra calada. Com a element puntual al costat d'un dels balcons de la primera planta s'ha conservat una petita finestra gòtica amb arc trilobulat. Es tracta d'un tipus força característic de les construccions del segle XV. Li manca el carreu corresponent al brancal del costat del balcó. | 08147-84 | Carrer Ample, núms. 18-20 | Es tracta d'un casal d'època medieval (la finestra gòtica es podria datar al segle XV) amb successives ampliacions, sobretot als segles XVIII-XIX (segons el Cadastre, la construcció principal és del 1730). L'any 1995 en el transcurs d'unes obres de reforma de la façana va aparèixer la finestra gòtica, que anteriorment estava completament tapada. | 41.5454300,1.8944200 | 407789 | 4599898 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55588-foto-08147-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55588-foto-08147-84-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa conserva enteixinats de l'any 1577. Recentment hi ha aparegut també una porta amb marc de guix i llinda apuntada amb la inscripció 'Mesa d'abril'. | 93|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55599 | Relleu d'un bou i un cèrvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-dun-bou-i-un-cervol | ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat. | XI-XII | Làpida de pedra de forma rectangular amb relleus probablement d'època romànica que actualment es troba encastada en una de les parets de l'església. Es tracta d'una peça força atípica, ja que representa les figures d'un cérvol i un bou. Per les seves dimensions tal vegada podria correspondre a una part d'un sarcòfag. Cal dir que en l'anomenada 'Pedra d'Olesa' que es conserva a l'Arxiu Històric (datada al segle XII) també s'hi representa un cap de bou. | 08147-95 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | Aquesta làpida devia sorgir en alguns dels treballs d'enderroc i reconstrucció de l'església que es van fer entre els anys 1940 i 1956. Pel seu estil arcaic, sembla que podria ser una obra romànica. | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55599-foto-08147-95-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55673 | Pou del carrer Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-santa-oliva | XVI-XX | Acabats poc curosos amb l'obra originària. | Pou d'aigua situat al carrer de Santa Oliva, que és representatius dels molts que hi havia a Olesa. Es tracta d'una construcció senzilla, amb dos cossos que tanquen el pou. Un de davanter, que té una porta de fusta tancada i, adossada, una font de ferro de fosa. I un altre cos més alt adossat a la part posterior, que té una porta d'accés més gran. A l'interior hi ha instal·lada una bomba mecànica. Aquest pou connecta amb la mina subterrània que, almenys des del segle XVI, canalitza aigua cap a la plaça de les Fonts. De fet, la xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. | 08147-169 | Carrer Santa Oliva | Olesa és un lloc amb abundància d'aigua. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l'actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d'aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l'aigua). L'aigua d'aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l'actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d'en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d'estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l'aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l'aigua s'anaven enfonsant. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. | 41.5472300,1.8959400 | 407918 | 4600096 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55694 | Xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-vella-del-moli | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-41 | XIX | Element mutilat. | Part inferior de la xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós, disposats en franges horitzontals alternades i amb anelles de ferro). El totxo és aparellat a trencajunt i unit amb morter de calç. La base té forma cilíndrica, coronada amb una motllura convexa a manera de brocell de secció semicilíndrica, feta amb totxo aplantillat col·locat a plec de llibre. El seu fust és troncocònic, subjecte perimètricament per una sèrie d'anelles de ferro, de les quals encara en queden 8, ja que el fust ha estat recentment escapçat aproximadament a la meitat de la seva alçada original. El coronament ha desaparegut. | 08147-190 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5361200,1.8911600 | 407504 | 4598868 | 1875 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com la Cuspinera. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55704 | Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pastora | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada en un serrat prop de la masia de Puigventós. Consisteix en una cavitat al terra, reforçada amb una paret de pedra, on hi ha el brollador. A uns metres hi ha una petita bassa tancada amb una porteta. | 08147-200 | Prop de Puigventós | 41.5738900,1.8983000 | 408153 | 4603053 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés a peu per un corriol senyalitzat des de la masia de Puigventós.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55705 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada al costat del camí que va al pla del Fideuer i prop del torrent de la Font de la Pastora. El brollador de la font està encastat en un terreny terrassat amb marges de pedra seca. | 08147-201 | Camí al pla del Fideuer | 41.5713400,1.8936200 | 407759 | 4602775 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55715 | Monòlit de Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-coll-de-les-espases | XX | Monòlit de pedra de conglomerat situat al Coll de les Espases en memòria d'uns escaladors olesans que van morir en una expedició. El monument té una placa del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la següent inscripció: 'Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis. Josep Graño, Albert Ibáñez. Expedició d'Olesa - Hidden Peak. Agost 90. CMRO'. | 08147-211 | Coll de les Espases | 41.5738000,1.8907900 | 407527 | 4603052 | 1990 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55716 | Enteixinats de la farmàcia Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-farmacia-tobella | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-01 | XVI-XVII | Restaurats recentment. | En aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), rectangulars, de 46,5 x 33 cm, disposats entre bigues de fusta de talla. | 08147-212 | Carrer Coscoll, núm. 7 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5449200,1.8929200 | 407663 | 4599843 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55725 | Enteixinats del carrer Creu Real, núm. 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-del-carrer-creu-real-num-26 | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-12 | XVI-XVII | Situats al vestíbul d'entrada d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-221 | Carrer Creu Real, núm. 26 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5469200,1.8942400 | 407776 | 4600064 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55726 | Enteixinats de cal Bià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bia | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-13 | XVII | Situats en una cambra a la planta baixa d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta rodones irregulars. Ocupen una superfície de 14,6m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 20,21,22,23,24,25,26, 27 i 28. És a dir: pastor amb ramat, estel, ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor i escut de Barcelona. | 08147-222 | Carrer Coscoll, núm. 2 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una remodelació feta l'any 1601. | 41.5449900,1.8934900 | 407711 | 4599850 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55737 | Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX | Deformació i inclinació a la part superior. | Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. | 08147-233 | Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5422000,1.8842800 | 406939 | 4599550 | 1855 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55542 | Sant Pere Sacama (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-sacama-jaciment | <p>CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 MAYORAL, F (1989). 'Resultats de la intervenció arqueològica feta a Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)'. A: Pre-actes de les I Jornades d'arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p.428-433 . MURIEL, S.; PUJOL, M . 'Estudi antropològic i paleopatològic de les restes òssies de quatre sepultures de l'ermita de Sant Pere Sacama (Oles de Montserrat', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.561-566 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SALES CARBONELL, J (1996-2001). 'Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)', a: Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.257-258 . SALES CARBONELL, J (2003). 'La necròpolis baixmedieval i l'ermita de Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat, Baix llobregat)', a: II Congrès d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès. Associació Catalana per a la recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), p.554-560 . SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard (1992). 'Sant Pere Sacama en el context arqueològic de la Catalunya central', a Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 63-66. SOLÍAS, J.M (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana . Universitat de Barcelona.</p> | -VI-XIII | Vestigis molt arrasats, actualment no visibles. | <p>Jaciment ibèric i altmedieval situat al turó on hi ha l'església d'origen romànic de Sant Pere Sacama juntament amb restes de l'antic castell de Sacama. Les restes del castell són fetes en bona part amb obra d'opus spicatum i correspondrien als segles IX o X. Les excavacions realitzades en aquest indret han permès documentar un assentament ibèric que alguns autors (SÁNCHEZ 1992) consideren que es podria tractar d'un punt de guaita o talaia, més que no pas d'un oppidum. Aquest estaria vinculat amb altres talaies que controlaven la ruta del Llobregat, ja que la seva situació estratègica li permetia controlar la vall de la riera de Sant Jaume i també el pas, més al sud, que anava cap al coll de Bram, per on possiblement transcorria el camí d'època antiga per la vall del Llobregat. De l'assentament ibèric n'han quedat escassos vestigis de murs fets amb sòcol de pedra i la resta amb tovot, els quals formaven una planta poc definida. En tot el jaciment s'han recollit nombroses restes ceràmiques d'època ibèrica, però no estan relacionades amb les estructures descobertes. El conjunt té un alt percentatge de ceràmiques fetes a mà i amb superfícies brunyides. Això, junt amb l'aparició d'un parell de fragments de ceràmica àtica de vernís negre, indica un context cronològic de l'Ibèric Antic i Ple (segles VI-II aC), sense que es pugui precisar més. En aquest sentit, cal destacar el fet que no apareguin ceràmiques ibèriques tardanes ni romanes d'època republicana. Una de les troballes més significatives van ser les restes de fauna, que es podrien interpretar com un sacrifici de fundació. Les excavacions també van posar al descobert un habitatge d'època altmedieval, que estava situat ben bé al costat sud-oest de l'església, en una petita esplanada entre roques. Se n'han conservat alguns murs que dibuixen un espai d'una sola habitació amb dues estructures domèstiques definides: una sitja i un nínxol que podria servir per guardar-hi la vaixella. Aquest habitatge devia estar en ús des dels segles X o XI fins al XIII. En aquest mateix sector s'hi ha documentat el fossar de l'església, en el qual van aparèixer dues sivelles. Aquests enterraments segurament són posteriors al moment d'habitacle de la zona, ja que normalment aquests s'agrupen al voltant de l'església i lluny dels habitatges. El fossar es podria datar a partir del segle XIII. En aquest moment l'ocupació quedaria limitada al castell fins al segle XIV, quan es construeix, en aquesta mateixa zona però situada més a l'esplanada una mica més gran, la masia de Sant Pere, actualment també destruida. L'excavació a la zona del castell va permetre recuperar ceràmiques grises, en verd i manganès, ceràmica blava de Paterna, algunes peces de ferro i monedes.</p> | 08147-38 | Sant Pere Sacama | <p>El castell de Sacama (primitivament anomenat de Camba) apareix esmentat ja els anys 938 i 940. Era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Més endavant va ser donat al monestir de Ripoll, però aviat entrà en diversos litigis. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. D'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques. Aquestes van ser completades més tard per diferents excavacions d'urgència de la Generalitat: l'any 1985 dirigida per Florenci Mayoral, i els anys 1999 i 2000 sota la direcció de Jordina Sales (de l'empresa ArqueoCat).</p> | 41.5669000,1.9120600 | 409290 | 4602263 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55542-foto-08147-38-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat | 85|92|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||
| 55562 | Creu de Beca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-beca | <p>GARCÍA DOMÈNECH, Miquel (1980). El llibre d'Olesa. Història i tradició d'una vila montserratina, p. 18 MORERA, Jaume (1992). 'Les creus de terme', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre) PIÑERO, Jordi; SERRA, Ramon (2008). 'El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí)', Dovella, núm. 98, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-14.</p> | XVI-XIX | Columna erosionada. | <p>Creu de terme que encara es conserva dempeus. S'assenta sobre una base de pedra quadrada i consisteix en un sòcol circular, semblant a una pedra de molí, al centre del qual s'enlaira una columna coronada per una creu de ferro. Aquesta creu presenta els braços amb expansions ovalades i extrems carrats. La creu està emplaçada a la partida de Bruguerols, just on el terme deixa de ser pla per convertir-se en muntanyós, en un encreuament al peu del camí ral que anava cap a Vacarisses (pel pla del Fideuer i coll de Bram) i continuava fins a Manresa. És l'única de les creus de terme d'Olesa que es conserva in stiu.</p> | 08147-58 | Partida Bruguerols | <p>La primera referència documental de la creu és de 1522. En aquesta data i durant el segle següent sol anomenar-se creu de Bequer i més tard, Creu de Beca. Probablement l'actual creu de ferro hi fou afegida més tard. El camí ral que anava cap a Vacarisses i Manresa deriva probablement d'un camí romà que seguia més o menys la vall del Llobregat. Als segles XVIII i XIX el camí pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda, passant per la font de la Pastora, fins al pla del Fideuer. Allà es bifurcava d'una banda entre el que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant per l'estret coll de la Pedra de la Bossa i, de l'altra, el que es dirigia per coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció a Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), i després continuava cap a Castellbell i Manresa.</p> | 41.5569700,1.8905700 | 407484 | 4601183 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55562-foto-08147-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55562-foto-08147-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55562-foto-08147-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 55563 | Creu de Vilapou (o del Calvari) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-vilapou-o-del-calvari | <p>MORERA, Jaume (1992). 'Les creus de terme', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre)</p> | XV-XVI | Fragmentari i amb pèrdues parcials. | <p>Restes fragmentàries de l'antiga creu de terme coneguda amb el nom de Creu de Vilapou que actualment ornamenten l'interior de l'església parroquial d'Olesa. Se'n conserva el capitell fragmentat i bona part del fust. En una altra ubicació es conserva també el sòcol i la part inferior del fust. Per aquestes restes conservades i per imatges antigues es pot deduir que la creu estava composta per una graonada, un sòcol de planta circular, un fust octogonal i llis d'una sola peça, el capitell-magolla esculpit i una creu de ferro, que substituïa l'originària, de pedra. El capitell, de factura gòtica tardana, és la part més ben conservada i podria datar-se al final del segle XV o principi del XVI. Es tracta d'un volum prismàtic amb motllura superior i inferior, amb vuit cares decorades amb elements esculpits. S'alternen les cares amb figuretes, probablement religioses, amb altres plenes d'ornamentació vegetal de repertori clàssic.</p> | 08147-59 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>Hi ha referències documentals que indiquen que la creu estava situada a l'encreuament de dos camins: el camí reial de Barcelona i el d'accés principal a l'horta de Vilapou. Aquesta creu era coneguda també amb els noms de creu del Calvari, les Tres Creus i, en el segle XX, també com a Creu de la Punyalada. Va ser enderrocada en el transcurs de la dècada de 1970 perquè provocava problemes d'humitats a la casa propera, i les seves restes es van dipositar a l'antic escorxador municipal i a l'arxiu històric municipal. Les referències més antigues d'aquesta creu daten del segle XVIII i la relacionen amb l'última estació del Via Crucis: la XXa, que correspon a la mort de Crist en el Calvari. És per això que és coneguda també amb aquest nom. El nom de Creu de les Tres Creus té relació amb la prescripció eclesiàstica que manava que cada estació del Via Crucis fos indicat amb una creu i, el darrer, amb tres.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55563-foto-08147-59-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 55637 | Castell de Sacama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sacama | <p>AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. CATALÀ, Pere (1990). 'Castell de Sacama', Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafal Dalmau Editors (2ª edició), pp. 448-451 Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1986: núm. 34; 1987: núm. 11 DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-01 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 79-83 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 33-36, 40-42 SOLÀ, J. Sant Pere Sacama (treball inèdit) PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992). 'Castell de Sacama', Catalunya romànica, vol. XX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | IX-XII | Pràcticament no en queden restes | <p>Restes de l'antic castell de Sacama, situades al costat de l'església de Sant Pere Sacama. Se'n conserven alguns murs situats a la part més alta del rocam que hi ha uns 20 metres a ponent de l'església. Era bastit sobre dues parets de roca paral·leles i espadades que el convertien en un baluard natural. La construcció conformava una estructura de planta rectangular allargada. La paret de ponent que tanca el recinte és feta amb opus spicatum. A l'interior no s'hi aprecien subdivisions. Aquest espai devia ser la sala del castell. Es tracta d'una obra preromànica força homogènia, i es devia estendre a tota la superfície del castell. A la part més exterior de ponent hi ha restes d'un mur fet amb carreus ben tallats (possiblement ja dels segles XII-XIII) que podria ser el tancament d'aquesta estança. Entre les roques del castell i la capella hi devia haver hagut alguna construcció perquè hi ha encaixos per a bigues a les roques de més a llevant.</p> | 08147-133 | Al costat de l'ermita de Sant Pere Sacama | <p>El castell apareix esmentat ja els anys 938 i 940, en documents conservats antigament a Montserrat. Originàriament s'anomenava castell de Camba, i era un dels castells de frontera (juntament amb el de les Espases, Voltera o Esparreguera...) que formava part de la línia de defensa del Llobregat a la zona de Montserrat. Fou venut el 963 pel Comte Miró al seu fidel Eigofred (el qual apareix anomenat d'altres maneres). Aquest personatge donà el Castell de Cambra, amb la seva església de Sant Pere, al Monestir de Ripoll. Però sembla que el domini fou ocupat pel Comte Borrell i això provocà diversos plets, un dels quals, celebrats a Vic el 1002 es resolgué a favor de Ripoll. Entorn del 1021 es celebrà un nou judici a Sant Cugat, presidit per la comtessa Ermessenda i amb la participació de l'abat Oliba, que també fallà a favor del monestir ripollenc. Com a conseqüència d'aquests litigis la possessió per part de Ripoll en va sortir debilitada, i ara ja només es parla de l'alou del terme del castell de Sacama, mentre que els castell devia restar en poder dels comtes, que hi devien tenir feudataris o castlans. Com a mínim a partir del 1058 els castlans eren els Castellví, senyors de Castellví de Ronsanes. El 1076 aquesta família va rebre també la senyoria i la parròquia de Santa Maria d'Olesa. A partir d'aleshores el domini i la jurisdicció de Sant Pere Sacama i d'Olesa resten lligades. Més tard, el 1261, el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat. I finalment, l'any 1359 Pere III el Cerimoniós va vendre al prior de Montserrat, Jaume de Vivers, tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sacama. El monestir de Montserrat fou senyor de l'indret fins al segle XIX. Les restes conservades del castell poden considerar-se de la segona meitat del segle IX o del X. Cap a mitjan segle XII, quan pertanyia a la baronia de Castellví, s'hi van fer algunes reformes, segurament de poca envergadura. Al segle XIII el castell ja devia estar en declivi en benefici de la vila d'Olesa, murallada i fortificada, i no s'hi efecturaren les reconstruccions que s'evidencien en altres castells del Baix Llobregat. Al segle XIV ja no devia utilitzar-se com a fortalesa ja que, al peu del castell, hi ha documentat el mas de Sant Pere. Fins no fa gaire al peu de l'església hi havia el mas de Sant Pere, que està documentat des de l'any 1357. Per unes notes històriques de Joan Solà, sabem que del segle XIV al XVIII hi va haver dues famílies propietàries d'aquest mas, anomenades Coscoll i Valldeperes, i durant el segle XVIII passà als Puigjaner i Olivella.Aquesta casa conservava en una de les finestres una inscripció amb data de 1500 i de 1644 amb la següent inscripció: 'Franceç de Valldepera me fecit' i una altra damunt del portal: '1637'.</p> | 41.5669300,1.9115400 | 409247 | 4602267 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55637-foto-08147-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55637-foto-08147-133-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Pel que fa a l'església, ja apareix esmentada l'any 966. d'aquesta capella preromànica pràcticament no n'ha quedat res, excepte potser una part de la paret nord. La construcció actual s'emmarca en la tipologia del primer romànic, de principis del segle XI. En aquest moment Sant Pere Sacama ja és documentada com a parròquia. Al final del segle XV s'hi va construir un retaule que encara es conserva el 1936. Al segle XVI la capella restava abandonada i quasi en ruïnes. A mitjan segle XVI els Valldeperes entraren a la propietat de Sant Pere Sacama substituint els Coscoll. Aquesta família en els anys successius a 1591 va reformar el mas i bastir de nou la capella utilitzant les runes del castell. Però no va ser fins a la darreria del segle XVII o principi del XVIII que la nova capella no va quedar enllestida i fou novament habilitada al culte i ornamentada amb un altar barroc. L'any 1936 aquesta ornamentació interior va ser destruïda. A partir del 1979 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme excavacions arqueològiques, les quals van documentar l'existència d'un assentament ibèric, les restes d'un habitatge alt-medieval (segles IX i X) i el fossar de l'església. Uns anys més tard membres del mateix centre, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, s'encarregaren de la restauració de l'església: s'hi va refer el campanar, el sostre i la coberta, i es va consolidar l'estructura. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||
| 55638 | Plaça Nova, vestigis de l'antic castell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-nova-vestigis-de-lantic-castell-dolesa | <p>Anònim (1934). Vida Olesana, núm. 120 AA.DD. (1994). 'La Plaça nova', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1987: núm. 57 (desembre) CARULLA, Narcís; MAURI, Alfred (1998, inèdit). Memòria dels treballs de prospecció arqueològica portats a terme a la plaça de la Cendra i a la plaça Nova d'Olesa de Montserrat. FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-03 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat.</p> | XIV-XV-XX | Jaciment molt parcialment conservat. | <p>Al costat de la Plaça Nova d'Olesa hi ha la Torre del Rellotge, vestigi del castell medieval d'Olesa. En una rasa oberta a la plaça l'any 1994 s'hi va detectar un estrat amb materials ceràmics dels segles XIV i XV. Això va motivar la realització d'un petit sondeig arqueològic al peu de la torre i es comprovà que el seu parament exterior continuava uns 5 metres per sota del nivell actual de la plaça, que degué ser sobreaixecada en el segles XIV-XV. Així mateix, l'any 1998 a la plaça Nova s'hi va realitzar una prospecció geoelèctrica que va permetre la identificació del traçat d'un carrer i un conjunt d'edificacions alineades al centre de la plaça, les quals van ser arrasades després de la pesta l'any 1375, quan es creà l'anomenada Plaça Nova.</p> | 08147-134 | Plaça Nova | <p>El castell d'Olesa estava situat damunt d'un petit turó, al costat de l'església i ja està documentat en època alt medieval. En un primer moment devia consistir en una torre o fortificació (que no s'ha conservat) envoltada per un recinte murallat força ampli, fet amb un aparell de característiques romàniques del qual fins ben entrat el segle XX encara se'n conservava una part. Al segle XIV tota la jurisdicció civil i criminal passà a mans del monestir de Montserrat. Probablement devia ser en aquesta època quan el castell s'engrandí, al mateix temps que creixia la vila. El castell estava situat lleugerament al nord d'on actualment hi ha la rectoria, i tan sols se n'ha conservat un arc apuntat, restes d'algun mur i un finestral gòtic geminat, que més tard es va traslladar a la façana de migdia de la Rectoria. Així mateix, el recinte exterior constava de dues torres (una d'elles era la del campanar, que era més alt que l'actual Torre del rellotge) i una mena de baluard a l'angle nord-oest. La muralla exterior aprofitava l'important desnivell que hi ha en aquest sector. L'any 1315 hi ha constància que la universitat d'Olesa va construir la Casa del Comú al pati del castell. El 1728, tal com indica una inscripció en una finestra, la torre es va restaurar i consolidar. Els baixos de la torre van acollir la presó (que ja està documentada l'any 1712) fins al segle XIX, quan es va cedir per transformar-la en l'actual campanar. Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929. L'any 1994, amb motiu de les obres de pavimentació de la plaça, s'hi va portar a terme una excavació d'urgència, dirigida per David Olivares, i l'any 1998 s'hi van portar a terme unes prospeccions arqueològiques geoelèctriques, dirigides per Narcís Carulla i Alfred Mauri.</p> | 41.5456100,1.8939000 | 407746 | 4599918 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55638-foto-08147-134-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 1754 | 1.4 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 55600 | Capitells del prior de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-del-prior-de-montserrat | <p>Anònim (1987). 'Restes d'un domini feudal', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.</p> | XIV | Alguns escantellaments i un grau de desgast mitjà. | <p>Conjunt de dos capitells que actualment ornamenten el presbiteri de l'església. Els dos són de forma troncopiramidal amb els cantons xamfranats triangularment, cosa que defineix una base octogonal amb collarí a la part inferior. A la part superior tenen un àbac amb escòcia. La seva tipologia correspon a la utilitzada al segle XIV. A cadascuna de les cares els capitells tenen esculpit un escut amb bandes horitzontals que pertany a Ramon de Vilaregut, que fou prior del monestir de Motnserrat entre els anys 1334 i 1348.</p> | 08147-96 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>Aquests capitells van entrar a formar part de la col·lecció de la parròquia fruit de la donació d'un home d'Olesa que, pel que sembla, els va recuperar durant les obres d'enderroc de l'església els anys 1955-56. Entorn de 1987 hi hagué notícia a Olesa d'un altre capitell idèntic a aquests dos (butlletí CMRO, núm. 40). No és segura la seva procedència, però podria haver sorgit d'una casa d'Olesa (al número 40 del carrer de l'Església) que té l'escut del prior de Montserrat a la seva façana. Des de l'any 1264 fins el 1811 la vila d'Olesa va estar sota el domini feudal del monestir de Montserrat, però no s'han conservat gaires mostres que testifiquin aquest domini. És molt probable que el prior o l'abat tinguessin un palau al costat de l'església, que estaria situat a l'angle nord-est del recinte fortificat. Fins ben entrat el segle XX encara hi havia testimonis d'un pati que devia ser molt semblant al del palau prioral de Monistrol de Montserrat, a l'estil dels palauets gòtics amb dos pisos de galeria porticada. De fet, la documentació esmenta que l'abat tenia casa a Olesa. És molt probable que aquest palau, igual que el de Monistrol, fos aixecat en temps dels priors Ramon Vilaregut i Jaume de Vivers. Els capitells amb escut de l'Església devien procedir d'aquest claustre o pati.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55600-foto-08147-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55600-foto-08147-96-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55598 | Fons documental de l'arxiu parroquial d'Olesa de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-dolesa-de-montserrat | <p>ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat. ROTA BOADA, Xavier (2010). L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat (treball inèdit).</p> | XIV-XX | <p>Arxiu de la parròquia de Santa Maria d'Olesa, emplaçat en una sala al costat de la sagristia. Es tracta de l'arxiu parroquial més important de l'Arxiprestat de Montserrat i un dels més importants de l'actual bisbat de Sant Feliu de Llobregat, ja que ha conservat de manera molt íntegra la documentació parroquial des dels segles XIV-XVI. Els fons consten dels llibres sagramentals (baptismes, comunions, confirmacions, matrimonis, defuncions...) pràcticament complets des del segle XVI, documents administratius i diversos (privilegis, consuetes, visites pastorals, correspondència, llibres d'economia, fundacions i beneficis, etc), llibres d'administració de l'hospital, col·lecció de factícies (pergamins, goigs, llibres litúrgics, biografies...), fons de corporacions eclesiàstiques (el Roser, Santa Oliva i altres), fons notarials diversos (des del segle XV), així com altra documentació més moderna. Altres documents rellevants que es troben en aquest arxiu són la referència més antiga de la Passió d'olesa (1538) o el testament de santa Paula de Montal, fundadora de les Escolàpies. També es conserva la Biblioteca Boada Bayona, formada per 400 volums de temàtica majoritàriament religiosa i científica d'entre els segles XVI-XIX, amb alguns exemplars especialment rellevants.</p> | 08147-94 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>La creació d'un arxiu-museu ordenat i ven classificat, tal com es conserva actualment, va ser impulsat per mossèn Esteve Fernández i s'inaugurà el dia de Santa Oliva del 2002. Des d'aleshores la parròquia de Santa Maria compta amb un arxiver propi i ha aconseguit ser capdavantera en la conservació, protecció i difusió del seu fons documental a nivell parroquial. Val a dir que l'Arxiu també porta a terme tasques de difusió i de recerca, organitzant per exemple cicles de conferències o vetllant per la conservació i l'estudi del patrimoni d'Olesa.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55598-foto-08147-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55598-foto-08147-94-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55633 | Espai d'Interès Natural Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-montserrat | <p>CARVAJAL, Rosa et al. (2007). Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Geoestel, Barcelona. HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural de Montserrat, inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, abasta un sector important al nord del terme municipal d'Olesa de Montserrat. Actualement aquesta zona PEIN no forma part del Parc Natural de Montserrat, sinó que s'inclou en una àrea perimetral al massís. Concretament el territori d'Olesa comprès en aquest PEIN és de 537,19 ha (és a dir, més o menys una tercera part del terme). En forma part la serra de Puig Ventós i el Puig Cendrós, les Agulles del Petintó i la serra de les Torrades, el Bosc del Gavatx o el turó de Sant Pere Sacama. Cal dir que una bona part d'aquest espai, concretament la part més muntanyosa a l'entorn de la serra de Puig Ventós, forma part de la zona de reserva de Puigventós, dins la xarxa de reserves naturals i espais en conveni de la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa. El territori comprès dins del PEIN Montserrat és una zona de relleu muntanyós, però d'una orografia més suau i no tan escarpada com la que es troba més al nord, entorn de Monistrol i Vacarisses. Només a la part per nord-occidental del terme d'Olesa s'observen formacions de conglomerat que tenen certes similituds amb el massís de Montserrat. En aquest sentit destaquen turons de perfil escarpat i singular, com ara Sant Salvador de les Espases. Cal remarcar el fet que es tracta d'un territori entre dues zones urbanes (Olesa i Vacarisses) que històricament ha estat molt despoblat a causa del relleu accidentat. Això ha fet que s'hagi pogut conservar com un territori verge, fins i tot poc afectat pel conreu, i que ha mantingut en bona mesura les característiques naturals i la biodiversitat. Cal dir que amb l'ampliació del Parc que ja està prevista l'àrea del PEIN creixerà lleugerament i arribarà més al sud per abastar la plana de can Llimona i la zona d'interès geològic de Ribes Blaves. La vegetació de l'àrea compresa en el PEIN és la característica del clima mediterrani, amb predomini de les zones de garriga, matolls i vegetació baixa (especialment a les parts més altes de la serra de Puig Ventós), però també amb alguns boscos de pi i alzinars. Com a fets excepcionals cal destacar l'existència del bosc de llorer del torrent de Raguener, el més gran i ben conservat de Catalunya i, a la zona dels Arumins o d'Oromir (actualment fora dels límits del PEIN però que podria incloure-s'hi en la futura ampliació), l'existència d'exemplars de falguereta peluda (cosentinia vellea): una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya. Pel que fa a les especies animals que s'hi poden trobar, entre d'altres, són els porcs senglars, esquirols i gats mesquers. Entre els rèptils destaca el dragó comú, l'escurçó ibèric, les sargantanes, els llangardaixos i les serps verdes. Els ocells són també nombrosos i visibles: tords, bruels, tudons i, de tant en tant, és possible veure de rapinyaires, com l'àguila o el falcó.</p> | 08147-129 | Meitat nord del terme | <p>Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou 572,19 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa passaria a tenir 262,05 ha dins el Parc Natural i 500,51 ha en l'entorn de protecció (tot inclòs dins el PEIN Montserrat). Així, l'àrea protegida s'incrementaria de les 572,72 ha actuals a 762,56 ha; és a dir, gairebé la meitat del terme.</p> | 41.5745700,1.8930000 | 407712 | 4603135 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55633-foto-08147-129-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55646 | Espai d'Interès Natural Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-riu-llobregat | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | Important presència de polígons i infraestructures viàries. | <p>L'Espai d'Interès Natural riu Llobregat està inclòs dins la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat i abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu. Dins del terme municipal d'Olesa de Montserrat inclou uns superfície de 35,53 ha. En aquesta zona la conca del riu Llobregat s'obre a la plana i es fa ampla, després d'haver travessat l'estret congost del Cairat, prop de la Puda i als peus de la muntanya de Montserrat. En terme d'Olesa el Llobregat discorre entre els altiplans d'Olesa i d'Esparreguera fins la Roca de la Mona (topònim derivat d'una antiga masia que es deia la Llimona Jussana), quan entra en terme d'Esparreguera. Es tracta d'un terreny terrassat ocupat per vegetació de ribera, algunes zones d'horta i alguns polígons industrials, com els de la Flora, el conjunt industrial del Molí o el polígon de can Singla. La vegetació pròpia dels marges del riu Llobregat en els seus trams baix i mitjà és l'albareda, que en gran part ha estat destruïda. Al marge olesà no en queda cap exemple en estat pur, mentre que a la riba d'Esparreguera en queda algun bosquet situat en punts inaccessibles. Una zona d'especial interès és l'Areny del Molí (al lloc on hi havia l'antic molí d'Olesa) que darrerament ha rebut una atenció especial per part de l'Ajuntament. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1972. Ara s'intenta recuperar-lo com a espai natural amb bosc de ribera. A més de l'àlber formen part de la comunitat vegetal de la zona de ribera del Llobregat el freixe, la vinca, l'heura, el pollancre, el tamariu, el salze o les acàcies. Cal tenir en compte també l'interès d'aquesta zona com a espai de protecció per a les aus.</p> | 08147-142 | Riu Llobregat | <p>L'espai d'Interès Natural del riu Llobregat és un corredor que allarga el PEIN de Montserrat cap al sud-est, fins a Abrera i Martorell. Montserrat va ser declarat com a parc natural l'any 1987. L'any 1989 es va constituir el Patronat de la Muntanya de Montserrat, que és l'òrgan rector i gestor del parc, depenent directament del Departament de presidència de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 es va aprovar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i l'espai 'Montserrat' va incloure tota la superfície del Parc Natural i dos sectors nous: el Puig Ventós i Sant Salvador de les Espases. El 2006 es va aprovar la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, on es designava l'espai Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i lloc d'importància comunitària (LIC). Aquest espai comprèn tot l'espai del PEIN Montserrat, però també l'espai proper anomenat Roques Blanques, un àmbit territorial al voltant del nucli orogràfic de Sant Salvador de les Espases, i el tram del riu Llobregat que des d'aquesta zona s'estén fins al congost de Martorell. Actualment, el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té en total una superfície de 7.741 ha, les quals estan dividides en reserva natural, parc natural i zona de protecció (ZP). El territori d'Olesa no està inclòs en el Parc, sinó en la zona PEIN perifèrica, que inclou en total 572.72 ha del seu terme municipal. Des del 2002 es treballa en un projecte d'ampliació del Parc, que l'any 2007 es va treure a exposició pública i que està pendent d'aprovació. Aquesta nova proposta redefineix l'àrea protegida de Montserrat i incrementa el grau de protecció en diversos sectors de l'espai protegit, que quedaria dividit en recinte de prestació de serveis, reserva natural, parc natural i PEIN. Amb aquesta ampliació el terme d'Olesa incrementaria l'àrea protegida, però això no afectaria la zona del riu Llobregat.</p> | 41.5335700,1.8934000 | 407687 | 4598582 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55646-foto-08147-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55670 | Bosc de llorers del Raguener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llorers-del-raguener | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 157-159, 230-232.</p> | Bosc en precari i en perill d'extinció. | <p>A la zona propera al torrent de Raguener, a l'alçada on hi ha les ruïnes del mas del mateix nom, hi trobem una lloreda que es pot considerar la més gran i ben conservada de Catalunya. Té una extraordinària importància ecològica, geobotànica i fitogeogràfica, ja que és un dels pocs vestigis de laurisilva, un tipus de vegetació artoterciària que es va pràcticament extingir en les glaciacions quaternàries. El descobriment d'aquestes lloredes residuals ha permès demostrar que el llorer és una arbre autòcton que manté uns boscos estables i ben constituïts. Els llorers d'aquest bosc (laurus nobilis) formen associació amb el roure (Rusco aculeati), cosa que genera un gran nombre de plantes característiques d'aquesta aliança.</p> | 08147-166 | Prop del torrent del Raguener | <p>La lloreda és un exponent d'un tipus de vegetació, la laurisilva, que va estendre's durant l'era terciària per una gran part de l'hemisferi boreal, però que les glaciacions quaternàries van eliminar en bona part. En l'actualitat només en queden boscos ben constituïts a les Açores i a les Canàries. En la Península Ibèrica existeixen fragments de laurisilva a les muntanyes d'Algesires, amb unes característiques semblants a l'ecosistema dels torrents olesans; és a dir, humits i arrecerats, amb un microclima que s'ha mantingut durant milions d'anys i que ha resistit l'embat de les glaciacions. De les lloredes que es conservaven a Olesa moltes van desaparèixer en els incendis de l'any 1994. Per exemple, el paratge conegut com el Pessebre, on hi havia exemplars centenaris de llorer, els més vells de Catalunya. Així mateix, l'acció espoliadora va causar la tallada d'alguns llorers al torrent de Raguener. Segons la mitologia grega, la ninfa Dafne, perseguida per Apol·lo, es va convertir en llorer. Per això el llorer és una planta que està associada al déu Apol·lo, que se n'encasquetà una corona, costum que a l'antiga Grècia seguiren els sacerdots i sacerdotesses.</p> | 41.5608900,1.9061500 | 408789 | 4601602 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-02-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa en el PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55649 | L'Areny del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lareny-del-moli | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat p, 168-171</p> | <p>Zona d'especial interès natural situada en un meandre del riu Llobregat que ha quedat resguardat (malgrat que es troba a tocar de l'antic molí fariner i del posterior conjunt industrial del Molí) degut a què es tracta d'un indret especialment inundable. Per això ha pogut conservar les característiques naturals d'espai de ribera. Fins fa uns anys aquesta zona era ocupada per una exuberant omeda que es va extingir amb l'aiguat de 1971. Des de fa uns anys l'Ajuntament hi ha portat a terme algunes actuacions per recuperar-lo com a espai de lleure accessible als olesans. S'hi ha instal·lat una zona de picnic a l'esplanada central, on s'hi ha aixecat fins i tot un escenari per fer-hi actuacions. Hi ha diversos camins que recorren l'indret que, per la banda nord, queda limitat pel pas del canal de l'antiga fàbrica del Molí. També hi ha una casa refugi per als pescadors. L'Areny del Molí està inclòs en la zona PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, que abasta una estreta franja de ribera a l'entorn del riu.</p> | 08147-145 | Al riu Llobregat, prop del polígon industrial del Molí | 41.5401800,1.8848500 | 406983 | 4599325 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55649-foto-08147-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55536 | Torre del Rellotge (antic castell d'Olesa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rellotge-antic-castell-dolesa | <p>Anònim (1934). Vida Olesana, núm. 120 AA.DD. (1994). 'La Plaça nova', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1987: núm. 57 (desembre) ESTEVE SALAS, Joaquim (1994). Estudi d'Olesa i Sacama a l'edat mitja (treball inèdit). FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-03 MAURI MARTÍ, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Quaderns d'Olesa, 2, Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. PÉREZ, Antoni (1987). 'Els grafits de la presó d'Olesa. Una troballa fortuïta', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 40 (desembre) SAUMELL OLIVERAS, Joan (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 56</p> | XIV-XVI | <p>Torre que s'integra en un conjunt format per l'església (reconstruïda dels anys 1955-56). Antigament formava part del recinte del castell, del qual avui pràcticament no en queden vestigis. Es tracta d'una torre de planta quadrada, construïda amb pedra irregular (amb algun tram d'opus spitcatum a la part central) i amb carreus de gres roig a les cantonades. Hi manca l'últim cos, de planta octogonal, només insinuat en el lloc on hi ha les campanes. La torre té un atal·lussament a la base i molt poques obertures. L'interior de la torre va ser forada l'any 1900, quan s'hi va instal·lar un rellotge, que encara es conserva, amb un mecanisme de contrapesos. A l'interior de la torre es conserven una sèrie de grafits, sobre l'arrebossat de guix i calç, que constitueixen una mostra de l'ús de presó a que va estar destinada l'estança inferior. Recentment, en el transcurs d'obres realitzades a la plaça es va detectar un estrat amb materials ceràmics dels segles XIV i XV. Al peu de la torre s'hi va efectuar un sondeig arqueològic i es comprovà que el seu parament exterior continuava uns 5 metres per sota del nivell actual de la plaça, que degué ser sobrealçada en el segle XIV-XV. D'altra banda, a les dependències de la rectoria l'any 2002 es van posar al descobert diferents estructures que devien pertànyer a l'antic castell: un portal adovellat junt a un parament fet amb carreus de molt bona qualitat, així com un arc apuntat amb restes de policromia i un mur d'obra probablement romànica.</p> | 08147-32 | Plaça Nova | <p>El castell d'Olesa estava situat damunt d'un petit turó, al costat de l'església i ja està documentat en època alt medieval. En un primer moment devia consistir en una torre o fortificació (que no s'ha conservat) envoltada per un recinte murallat força ampli, fet amb un aparell de característiques romàniques del qual fins ben entrat el segle XX encara se'n conservava una part. Al segle XIV tota la jurisdicció civil i criminal passà a mans del monestir de Montserrat. Probablement devia ser en aquesta època quan el castell s'engrandí, al mateix temps que creixia la vila. El castell estava situat lleugerament al nord d'on actualment hi ha la rectoria, i tan sols se n'ha conservat un arc apuntat, restes d'algun mur i un finestral gòtic geminat, que més tard es va traslladar a la façana de migdia de la Rectoria. Així mateix, el recinte exterior constava de dues torres (una d'elles era la del campanar, que era més alt que l'actual Torre del rellotge) i una mena de baluard a l'angle nord-oest. La muralla exterior aprofitava l'important desnivell que hi ha en aquest sector. L'any 1315 hi ha constància que la universitat d'Olesa va construir la Casa del Comú al pati del castell. El 1728 es va obrir una finestra, tal com indica una inscripció. Els baixos de la torre van acollir la presó (que ja està documentada l'any 1712) fins al segle XIX, quan l'Ajuntament hi va col·locar un rellotge. Al segle XIX les dependències de l'Ajuntament foren ampliades i, entre d'altres usos, incloïen l'escola fins l'any 1929. L'any 1994, amb motiu de les obres de pavimentació de la plaça, s'hi va portar a terme una excavació d'urgència, dirigida per David Olivares, i l'any 1998 s'hi van portar a terme unes prospeccions arqueològiques geoelèctriques, dirigides per Narcís Carulla i Alfred Mauri.</p> | 41.5456200,1.8937700 | 407735 | 4599920 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55536-foto-08147-32-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda de la finestra reixada (pràcticament il·legible): 1728 | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||
| 55539 | Muntanya de Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-de-sant-salvador-de-les-espases | <p>CASADES GRAMATXES, Pelegrí (1886). 'Excursions a Olesa de Montserrat i sermita de st. Salvador de les Espases', Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, VII CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). 'Castell de les Espases'; Els Castells catalans, vol. I. Barcelona, Rafel Dalmau Editors (2ª edició), pp. 402-407 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa A-02 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 280 HERNÁNDEZ, Àngel M. (2003). Ressons de Sant Salvador de les Espases. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. HERNÁNDEZ, Àngel M. (2008). Sant Salvador de les Espases, una ermita singular. Associació d'Amics de Sant Salvador de les Espases. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 187-193 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1990). Sant Salvador de les Espases (pròleg a la segona edició de la monografia de Joan Solà). Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLÀ, Joan (1990). Història de Sant Salvador de les Espases. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1ª edició: 1929)</p> | <p>Cim muntanyós de característiques peculiars per la seva forma escarpada i triangular. Està situat a ll'extrem nord-occidental del terme d'Olesa. De fet, el vèrtex del cim serveix de partió dels termes d'Olesa de Montserrat, Vacarisses i Esparreguera. El mateix nom de Sant Salvador de les Espases ja indica un relleu espadat, fet amb roques de conglomerat de característiques similars a Montserrat. De fet, es tracta d'un dels contraforts sud-orientals del massís de Montserrat. Per entremig discorre el riu Llobregat, que a la part nord ha de travessar l'estret congost del Cairat. Al cim de la muntanya hi ha l'ermita de Sant Salvador de les Espases i les restes de l'antic castell de les Espases. Aquestes construccions, però, pertanyen al terme municipal d'Esparreguera, però a la parròquia de Santa Maria d'Olesa.</p> | 08147-35 | Prop del torrent de l'Afrau | <p>Segons una llegenda, que ja existia el 1820 perquè es recull en els goigs, els orígens de Sant Salvador estarien lligats a una batalla contra els sarraïns que hauria tingut lloc en època del comte Ramon Berenguer de Barcelona. Des d'un punt de vista històric, hi ha qui dedueix, a partir de l'arc de ferradura que s'ha conservat, que la fortalesa podria ser originària de l'època andalusina (HERNÁNDEZ 2003: 29). Altres autors creuen que el castell fou bastit en temps del comte Guifré el Pelós (878-879) com un punt estratègic per afermar la conquesta definitiva de la zona de Montserrat (PAGES 1990: XIV). Situat en un espadat feréstec, el castell tenia contacte visual amb els de Collbabó i Montserrat, i formava part de la línia que defensava la frontera amb els sarraïns, situada al Llobregat. El topònim (antigament en la forma 'spaa') deriva dels espadats que envolten el puig. El castell de les Espases, però, no apareix documentat fins l'any 985, quan Guillem, del llinatge dels Gurb-Querat, el va comprar al comte Borrell, i a partir d'aquest moment quedarà unit amb el castell d'Esparreguera, amb el qual formarà un sol terme. A partir del segle XII sembla que el castell de les Espases, que ha perdut valor estratègic, ja es troba en declivi en benefici del d'Esparreguera. A partir del començament del segle XIII els Cardona eren senyors dels dos castells. Finalment, l'any 1351 el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar els castells d'Esparreguera i de les Espases. Pel que fa a l'església, el seu origen no és gaire clar. Una hipòtesi és que fou fundada en aquest moment de l'adquisició per part de Montserrat (PAGÈS 1990: XVIII) i dedicada a l'advocació de Sant Salvador (identificada amb la Transfiguració del Senyor), que no és anterior al segle XII. Altres autors (CASADES 1886: 128) sostenen que l'ermita data del segle XI i era primitivament romànica. L'edifici actual, però, sembla que correspon bàsicament a una construcció del segle XVI en estil més o menys gòtic tardà. L'any 1351 consta que la capella era administrada pels consellers de la ciutat de Manresa, dret que van conservar en els segles successius. Els consellers manresans s'encarregaven del manteniment i d'organitzar els aplecs que hi celebraven els pobles de l'entorn. A les darreries del segle XVII i al XVIII vivia a l'ermita un deodat. El 1715 l'ermita quedà abandonada i, per bé que el culte fou restablert el 1784, no aconseguí estabilitzar-se. El santuari ha atret moltes personalitats que hi han peregrinat. El 1572 ho va fer Joan d'Àustria, en pas per Montserrat, el qual va oferir a l'ermita un valuós fanal d'or junt amb 13 banderoles arrabassades als turcs en la batalla de Lepant i, segons Joan Solà, a mitjan segle XIX encara es podien veure a les parets de l'ermita. El 1868 l'ermita va passar a la responsabilitat eclesiàstica de la parròquia d'Olesa, però a principis de segle XX el santuari es trobava en estat ruïnós i, gràcies precisament a la tasca del pare Joan Solà, escolapi de Terrassa, el 1924 va ser totalment restaurada. El santuari tenia un retaule gòtic la prredel·la del qual fou salvada de l'onada anticlerical de 1936 i actualment es conserva al Museu de Terrassa (castell-Cartoixa de Vallparadís). A la dècada de 1970 es constituí l'associació Amics de Sant Salvador de les Espases, amb seu a la parròquia d'Olesa, que vetlla per a la conservació del santuari i n'organitza l'aplec. Els darrers anys el santuari ha patit nombroses vicissituds (aiguats del 1971, incendis o la caiguda d'un llamp, que va matar un home) i ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions; l'última el 1985, any del mil·lenari de la seva constància documental. Entre els anys 1977-78 l'escultor olesà Amadeu Paltor va construir una imatge de Sant Salvador perquè presidís l'altar.</p> | 41.5789200,1.8845600 | 407015 | 4603627 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55539-foto-08147-35-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Dins el territori del PEIN de Montserrat. Sant Salvador de les Espases forma part dels 100 cims de Catalunya seleccionats per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Per accedir-hi cal prendre un corriol en direcció nord, seguint el torrent de l'Afrau, que surt uns 150 m abans del balneari de la Puda. Un altre camí, més fàcil, és des de la ctra. De Manresa a Terrassa (C-58) a l'alçada de la masia de l'Orpina. D'aquí surt un camí fins prop del Puig de l'hospici (o de les Carboneres) on cal deixar el cotxe i continuar a peu uns 20 minuts. | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55696 | Xemeneia de cal Sánchez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-sanchez | <p>GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-43</p> | XX | Fa un temps va ser restaurada. | <p>Xemeneia de l'antiga fàbrica Sánchez. És feta de totxo refractari, disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars. La base, de planta quadrada, s'enlaira sobre el nivell del carrer en sentit longitudinal. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana i les arestes són aixamfranades. Es corona amb una cornisa amb motllures inferior i superior, de secció rectangular, entre les quals discorre un fris de maó disposat en dents de serra. El fust és de forma troncopiramidal amb planta octogonal. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos octogonal llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en files avançades. És una de les xemeneies més completes i interessants que queden a Olesa, i l'única que és feta amb fust octogonal.</p> | 08147-192 | Antiga fàbrica de cal Sánchez (Carrer Calvari, núm. 57) | <p>L'empresa més antiga en aquest sector fou la fàbrica Sánchez, fundada el 1898 per Luís Sánchez Merlin. Més tard, el 1905 passà a ser dirigida per la seva vídua. A aquesta fàbrica pertanyia la xemeneia i altres construccions que no s'han conservat al sector sud-est. Una altra fabrica que hi havia en aquest sector era la fàbrica Pons, que començà el 1904. La major part de les naus actuals corresponien a l'antiga fàbrica Muntané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes i, posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de galetes Rochina, que va tancar l'any 1980. Més endavant les naus han tornat a estar ocupades en el sector del tèxtil. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca.</p> | 41.5417400,1.8982100 | 408100 | 4599484 | 1921 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55561 | Creu Real | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-real | <p>MORERA, Jaume (1992). 'Les creus de terme', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre)</p> | XV-XVIII | Conservat molt fragmentàriament. | <p>Fragment del fust de la creu de terme coneguda com a Creu Reial, actualment conservada al Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. La part conservada mesura 1,55 metres. Es pot deduir que es tractava d'una columna pedra, de planta octogonal i de superfície llisa. La secció octogonal, es converteix en estrellada en el tram superior de la columna.</p> | 08147-57 | Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>No sabem com era la creu ni el lloc exacte on estava emplaçada. Probablement va ser enderrocada al construir unes cases al cantó esquerre del porxo de Santa Oliva, a començament del segle XVIII. L'any 1983 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va descobrir en una de les cases esmentades, encastat en una paret, part d'un fust de pedra aprofitat com a material de reompliment. Aquest fust es va identificar amb la creu que donà nom al carrer de la Creu Real. El mot Real ve determinat per la situació, al peu del camí reial que anava cap a Terrassa i Vacarisses. Les primeres notícies documentals de la Creu Reial daten de l'any 1548 i s'allarguen fins el segle XVIII.</p> | 41.5446300,1.8945600 | 407800 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55569 | Fons documentals referits a Olesa de Montserrat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-referits-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>FONT PONS, Manuel (1990). 'Sobre arxius amb documentació d'Olesa', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, butlletí mensual, núm. 49 (desembre)</p> | XV-XVIII | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté els següents fons amb documentació referida a Olesa de Montserrat: sèrie Olesa (amb diferents protocols notarials del segle XVII i principi del XVIII); sèrie Igualada (amb dos capbreus d'Olesa dels segles XV i XVI respectivament); sèrie Sant Feliu de Llobregat, secció de protocols notarials d'Esparreguera (amb diversos capbreus dels segles XVII i XVIII); sèrie monacals (manual de 'expectancias de Montserrat y señoríos de Olesa', Llevador d'Olesa, 1532 i Privilegis d'Olesa,1686); sèrie Mestre Racional (diversos fogatges dels segles XV i XVI); sèrie Cancelleria Reial (fons amb moltes notícies històriques referides a Olesa).</p> | 08147-65 | Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Educació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 56 | 3.2 | 1773 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55597 | Col·lecció d'objectes diversos del Museu-Arxiu Parroquial d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-del-museu-arxiu-parroquial-dolesa | <p>Anònim (1986). 'Orfebreria i argenteria a Olesa durant els segle XVI-XVII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 35. Anònim (1987). 'Orfebreria i argenteria a Olesa. Segle XVIII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37. ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.</p> | XII-XX | <p>Col·lecció aplegada a l'Arxiu-Museu parroquial d'Olesa i conservada principalment en una sala que també acull els fons documentals de l'arxiu. Inclou el Tresor de l'església, del qual destaca el reliquiari de Santa Oliva (del 1665), el reliquiari de la Veracreu gran (de plata daurada amb treball cisellat, de l'any 1608), una custòdia d'argent sobredaurat (la part inferior és del segle XVIII, mentre que la superior és del segle XX), i una talla d'una marededéu del Roser barroca, així com altres elements d'orfebreria i argenteria dels segles XVI-XVIII (entre ells el bàcul de l'arquebisbe Ramon Torrela, i uns canelobres gòtics), i una col·lecció de casulles. També es conserven diversos elements petris procedents de l'antiga església, entre els quals destaca un singular relleu d'un ocell amb una clau. En unes dependències situades a l'angle sud-oest de l'edifici es conserva desmuntat el portal neoclàssic que antigament donava accés a l'església per la façana sud, així com les reixes del cancell renaixentista. Dins de l'espai pròpiament de l'església hi ha altres objectes d'interès que actualment ornamenten l'interior del temple. Encastats en un mur de l'església hi ha una clau de volta de l'antiga capella del Roser, una mènsula i dos relleus romànics força singulars que representen un bou i un cérvol. Així com dos capitells amb l'escut del prior de Montserrat Ramon Vilaregut, alguns canelobres possiblement gòtics i el bàcul que havia pertangut a l'arquebisbe de Tarragona Ramon Torrella i Cascante, nascut a Olesa. En les dependències parroquials també es conserva un harmònium del segle XIX (de la marca Debain & Cie, de París), procedent de Montserrat. L'any 2008 es va instal·lar al presbiteri de l'església un espectacular orgue de tubs, que és el que actualment s'utilitza.</p> | 08147-93 | Església parroquial de Santa Maria d'Olesa. Plaça Nova, s/n | <p>La creació d'un arxiu-museu ordenat i ven classificat, tal com es conserva actualment, va ser impulsat per mossèn Esteve Fernández i s'inaugurà el dia de Santa Oliva del 2002. Des d'aleshores la parròquia de Santa Maria compta amb un arxiver propi i ha aconseguit ser capdavantera en la conservació, protecció i difusió del seu fons a nivell parroquial. Val a dir que l'Arxiu-museu també porta a terme tasques de difusió i de recerca, organitzant per exemple cicles de conferències o vetllant per la conservació i l'estudi del patrimoni d'Olesa.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55597-foto-08147-93-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55620 | Safareig de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-placa | Anònim (1989). 'Pagesos, paraires i l'aigua', Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 45 (octubre), p. 152-154. SAUMELL OLIVERAS, Joan i altres (1981) Olesa aimada Unió Excursionista de Catalunya (Olesa), p. 77-84 | XIX | Recentment restaurat. | Antic safareig públic que s'ha conservat i adequat com a element històric al subsòl d'un modern edifici de serveis municipals. Consisteix en una bassa rectangular, de 7 per 4 metres, que ocupa pràcticament tota la superfície del vestíbul d'entrada de l'edifici. L'interior està compartimentat per un mur que el divideix en dues meitats. Els murs de la bassa són fets de maó i arrebossats per la part interior. El paviment interior és fet amb rajola. A la part posterior conserva dos canals que servien de sobreeixidors. Les lloses que formaven pròpiament el safareig es trobaven en mal estat i s'han substituït per unes de modernes. La bassa del safareig té un contrafort (reconstruït modernament) que el divideix perpendicularment pel mig, així com una estructura metàl·lica que sostenia un cobert en dos dels costats. La paret posterior de l'edifici conserva part del mur de maçoneria que formava part del tancat del safareig. | 08147-116 | Edifici de serveis municipals (carrer Salvador Casas, núm. 3) | Antigament era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de la mina de les Fonts de la Plaça i altres que hi havia. La primera notícia d'aquest safareig és de l'any 1613, quan l'Ajuntament es proposa engrandir 'lo rentador' de la Plaça. Sabem que al segle XVIII aquest safareig l'utilitzaven els paraires per rentar les seves peces tenyides, i després aquesta mateixa aigua servia per regar els horts. Amb la intenció de millorar la zona, perquè es deia que les instal·lacions situades al mig de la Plaça de les Fonts eren antiestètiques, l'any 1859 l'Ajuntament va fer construir unes noves fonts i traslladà el safareig a la seva ubicació actual. Aquest safareig es va fer servir fins a la meitat de la dècada de 1960, quan va anar caient en desús. L'any 1970 es va tancar el subministrament d'aigua de les fonts perquè no era potable. El safareig es nodria amb l'aigua sobrera de les fonts que, al seu torn venia canalitzada per les diverses mines que hi havia a Olesa. L'espai de l'antic safareig es va malmetre i l'any 1976 se'n va tapiar l'accés. L'any 2010 es va construir l'actual edifici de serveis municipals i es restaurà el safareig. El safareig públic de la plaça de les Fonts és pràcticament l'únic que s'ha conservat dels que hi havia a Olesa: el de can Carreras (construït l'any 1923), el de la font d'en Roure, el de can Solé (ja documentat el segle XVII), el de Vilapou (al costat de la font). El safareig del carrer de Santa Oliva encara existeix, tot i que només es fa servir per regar. També hi havia altres safareigs usats només per a regar, que es trobaven escampats per la zona d'horta que avui dia és l'Eixample. | 41.5446600,1.8933700 | 407700 | 4599814 | 1859 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55620-foto-08147-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55620-foto-08147-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55620-foto-08147-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les instal·lacions compten amb diferents plafons informatius amb la història dels diferents safareigs que hi havia a Olesa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 55632 | Fons d'imatges de l'arxiu del Club Bàsquet Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-club-basquet-olesa | <p>MAMPEL, Blanca i altres (1994). Olesa i el bàsquet. Una història de 60 anys. C.B. Olesa. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 223-231</p> | XX-XXI | <p>Arxiu fotogràfic del Club de Bàsquet Olesa, que compta aproximadament amb un mil·ler d'imatges, distribuïdes en cinc caixes, que van des de la dècada de 1930 fins a l'actualitat. Les fotografies són en paper i també hi ha negatius. L'any 1984, amb motiu d'una exposició, Joan Dalmases va començar a aplegar una col·lecció de fotografies tot endreçant les que es conservaven al club però també incorporant-hi còpies de material aportat per ex-jugadors i particulars. Més recentment, Antoni Solà ha continuat aquesta tasca i està realitzant la classificació i documentació de les imatges.</p> | 08147-128 | Pavelló de bàsquet. Carrer Priorat, s/n | <p>Els primers contactes d'Olesa amb el bàsquet es remunten a l'any 1929, al Casal Catequístic, en un camp de terra i pals de fusta. L'any 1933 mossèn Canuda va fomentar la pràctica d'aquest esport i va organitzar un partit contra l'Esparreguera per la Festa Major. Després d'una iniciativa efímera protagonitzada pel 'Frente de Juventudes' després de la Guerra Civil, l'any 1943 es va crear el Club de Bàsquet Olesa, que a partir d'aleshores ha tingut una activitat continuada i molt destacada en el panorama basquetbolístic català, només amb un període de crisi entre els anys 1962-1966 en què es va deixar de prendre part en les competicions oficials. Després d'aquest període el club en va sortir reforçat amb un primer patrocinador: Olesa-Nerva. A partir d'aquest moment el club comptarà també amb equips femenins, que l'any 1967 comencen a disputar competicions oficials. La col·lecció de fotografies va començar a aplegar-se l'any 1984, amb motiu d'una exposició que va tenir lloc en el moment en què es construïa el nou pavelló. En els anys anteriors el club havia passat per diferents pistes, entre d'altres la que hi havia al costat de l'actual Biblioteca.</p> | 41.5478000,1.8885900 | 407306 | 4600167 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55632-foto-08147-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55632-foto-08147-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55634 | Fons documental de l'arxiu de la Passió d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-passio-dolesa | <p>DALMASES, Amadeu (1983). 'La Passió', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 21 (març) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 16-21, 524-559 POVILL ADSERÀ, Joan (1988). La Passió i mort de N. S. Jesucrist. Col·lecció vila d'Olesa, 1. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat</p> | XIX-XXI | <p>L'Associació de la Passió d'Olesa aplega en el seu local un valuós arxiu, fruit de la important tradició que aquest espectacle teatral ha tingut a la vila. Els fons d'aquest arxiu contenen una àmplia gamma de documents molt diversa que estan en procés de classificació, i que fonamentalment abasten des de principis del segle XX. Hi trobem documentació interna de les diferents entitats que s'han fet càrrec de la Passió: correspondència des de l'any 1920 o comptabilitat des de l'any 1945. Programes i cartells des dels anys 1930 o anteriors, alguns referits a obres representades als teatres Círcol i Principal que no tenen relació amb la Passió. Retalls de premsa, llibres amb firmes d'honor on hi ha representades personalitats de tots els àmbits: polític, cultural i social. Documentació sobre altres passions o referides a l'àmbit teatral en general. L'arxiu també compta amb altres dipòsits diversos, com ara un fons de partitures musicals antigues procedents del mestre Roma (un armari complet), un fons bibliogràfic sobre temes diversos, fruit de donacions de particulars, així com un ampli fons de fotografies. Aquest arxiu es troba en procés de classificació per part de voluntaris de l'associació. La Passió d'Olesa forma part, junt amb altres Passions històriques de Catalunya, del projecte Passionarium. Es tracta d'un centre d'estudis que està elaborant una base de dades, oberta al públic (Corpus Passionarium) i que recull digitalitzat el patrimoni cultural generat per la tradició de la Passió al llarg dels segles. Fruit d'aquest projecte els fons de l'arxiu de la Passió d'Olesa i els fons d'imatges estan en procés de digitalització.</p> | 08147-130 | Teatre de la Passió: Plaça de l'Oli, s/n | <p>L'origen de la Passió cal cercar-lo en una derivació dels Misteris o Actes Sacramentals que, a l'edat mitjana, es feien a dintre dels temples en les festes solemnes de la Pasqua de Pentacosta, i que després es van traslladar als atris o claustres i, finalment, a la plaça de l'església. Aquesta manifestació ja devia ser una realitat a Olesa a mitjan segle XVI, ja que en un inventari de la Sagristia de l'any 1538 (conservat a l'Arxiu Parroquial) s'esmenta una consueta per fer la Passió. El segle següent la Passió apareix vinculada a la confraria de la Puríssima Sang (i més endavant a la dels Dolors). En un llibre de comptes d'aquesta primera confraria, de l'any 1642, hi trobem una relació de vestuari i un esbós del repartiment de papers. A finals del segle XVIII el rector de la Parròquia feia aprendre i representar als infants que assistien al catecisme diverses escenes de la Passió. La tradició oral diu que aleshores es realitzava a l'interior d'un local destinat a guardar els dipòsits de l'oli, potser al molí del castell, que era propietat del monestir de Montserrat. A mida que els infants es feien grans continuaven interpretant els personatges de la Passió i, més tard, els papers van anar passant de pares a fills de manera oral, ja que no es disposava d'obra escrita. L'any 1792 fra Anton de Sant Geroni, un monjo de l'orde dels Trinitaris Descalços de Barcelona, va escriure una primera obra de la Passió de Jesucrist, la qual es va adoptar a Olesa. Malgrat ser una obra religiosa l'Església va fer alguns intents per prohibir-la, tal com demostra una disposició episcopal de 1813, però la Passió va continuar representant-se. Segons la tradició, la Passió es va representar antigament en diferents locals: en un dels molins d'oli de la població, i després al pati de la Casa Mata. Un altre lloc on es devia representar durant la primera meitat del segle XIX és a l'edifici de l'Ajuntament (l'actual Parròquia), ja que damunt d'aquest es té constància que hi havia un petit teatre que fou clausurat l'any 1840 a petició del rector. Davant la necessitat de disposar d'un nou local amb l'ajuda de molta gent del poble i d'algunes famílies barcelonines es va construir el Teatre Principal, inaugurat l'any 1847. Era situat al xamfrà dels carrers Josep Oriol i Clota, i tenia una capacitat de 400 butaques a platea i 200 a la galeria. L'any 1901 es va inaugurar un nou local per representar la Passió: el teatre del Círcol, més modern i espaiós. Els actors d'aquest nou grup eren en bona part dissidents del Teatre Principal, i aquest fet originà una competència que va resultar beneficiosa per a l'obra. L'any 1919 el Teatre Principal va tancar les seves portes però al cap de poc els partidaris del diputat Alfons Sala obriren un altre local amb el nom de Teatre Olesa (popularment els Salistes) on també s'hi representava la Passió. Cadascun dels grups era més o menys afí a una tendència política, i per això la Passió es va seguir representant per duplicat fins l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940 començà de nou a representar-se només en el Teatre Olesa, i aquest mateix any va ser creat el Patronat de la Passió d'Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, amb una capacitat de 2.500 butaques (el més gran que ha tingut mai Olesa) i un escenari molt més ampli. En aquesta època també es portà a terme la renovació de l'obra.</p> | 41.5425400,1.8947400 | 407812 | 4599577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55634-foto-08147-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55634-foto-08147-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El 1947 l'escriptor establert a Olesa Joan Povill i Adserà començà la tasca d'escriure un nou text, aprovat pel bisbat de Barcelona l'any 1949 i estrenat totalment el 1952. També va estrenar-se la música del compositor Josep Maria Roma. L'any 1968 la Passió va tenir una nova reforma i, sota la direcció del dramaturg José Tamayo, es va posar al dia el muntatge i la posada en escena. Es van construir tres escenaris amb l'objectiu d'aconseguir una acció continuada i sense haver de parar en els entreactes, i es va modernitzar l'estructura d'il·luminació. El nou muntatge permetia representar la cinquantena de quadres de l'obra en una sessió única. Des del final dels anys seixanta Joan Mallofré va assumir la direcció de l'espectacle i va mantenir-lo fidel a aquesta remodelació. El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre. Al cap de poc, el 1987, i gràcies a les aportacions de les diferents institucions i de la gent del poble, s'inaugurava el Nou Teatre de la Passió, amb una capacitat per a gairebé 1.500 espectadors. També es van haver de crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l'escenografia. L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat festa tradicional d'interès nacional, i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha estat inclosa dins els 10 tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55635 | Fons d'imatges de l'arxiu de la Passió d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-de-la-passio-dolesa | <p>DALMASES, Amadeu (1983). 'La Passió', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 21 (març) POVILL ADSERÀ, Joan (1988). La Passió i mort de N. S. Jesucrist. Col·lecció vila d'Olesa, 1. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat POVILL ADSERÀ, Joan (2004). La Passió d'Olesa vista per dintre (història d'un espectacle tradicional). Col·lecció vila d'Olesa, 11. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat</p> | XX-XXI | <p>L'Associació de la Passió d'Olesa aplega en el seu local un valuós arxiu, fruit de la important tradició que aquest espectacle teatral ha tingut a la vila. Els fons d'aquest arxiu conté, entre altres documents molt diversos, un ampli fons de fotografies. Aquestes abasten des de principis de segle XX i es troben en procés de classificació. Hi trobem imatges dels espectacles, dels actors, dels visitants il·lustres així com altres fotografies de caràcter més social. L'arxiu fotogràfic, així com l'arxiu general, es troba en procés de classificació per part de voluntaris de l'associació. La Passió d'Olesa forma part, junt amb altres Passions històriques de Catalunya, del projecte Passionarium. Es tracta d'un centre d'estudis que està elaborant una base de dades, oberta al públic (Corpus Passionarium) i que recull digitalitzat el patrimoni cultural generat per la tradició de la Passió al llarg dels segles. Fruit d'aquest projecte els fons de l'arxiu de la Passió d'Olesa i els fons d'imatges estan en procés de digitalització.</p> | 08147-131 | Teatre de la Passió: Plaça de l'Oli, s/n | <p>L'origen de la Passió cal cercar-lo en una derivació dels Misteris o Actes Sacramentals que, a l'edat mitjana, es feien a dintre dels temples en les festes solemnes de la Pasqua de Pentacosta, i que després es van traslladar als atris o claustres i, finalment, a la plaça de l'església. Aquesta manifestació ja devia ser una realitat a Olesa a mitjan segle XVI, ja que en un inventari de la Sagristia de l'any 1538 (conservat a l'Arxiu Parroquial) s'esmenta una consueta per fer la Passió. El segle següent la Passió apareix vinculada a la confraria de la Puríssima Sang (i més endavant a la dels Dolors). En un llibre de comptes d'aquesta primera confraria, de l'any 1642, hi trobem una relació de vestuari i un esbós del repartiment de papers. A finals del segle XVIII el rector de la Parròquia feia aprendre i representar als infants que assistien al catecisme diverses escenes de la Passió. La tradició oral diu que aleshores es realitzava a l'interior d'un local destinat a guardar els dipòsits de l'oli, potser al molí del castell, que era propietat del monestir de Montserrat. A mida que els infants es feien grans continuaven interpretant els personatges de la Passió i, més tard, els papers van anar passant de pares a fills de manera oral, ja que no es disposava d'obra escrita. L'any 1792 fra Anton de Sant Geroni, un monjo de l'orde dels Trinitaris Descalços de Barcelona, va escriure una primera obra de la Passió de Jesucrist, la qual es va adoptar a Olesa. Malgrat ser una obra religiosa l'Església va fer alguns intents per prohibir-la, tal com demostra una disposició episcopal de 1813, però la Passió va continuar representant-se. Segons la tradició, la Passió es va representar antigament en diferents locals: en un dels molins d'oli de la població, i després al pati de la Casa Mata. Un altre lloc on es devia representar durant la primera meitat del segle XIX és a l'edifici de l'Ajuntament (l'actual Parròquia), ja que damunt d'aquest es té constància que hi havia un petit teatre que fou clausurat l'any 1840 a petició del rector. Davant la necessitat de disposar d'un nou local amb l'ajuda de molta gent del poble i d'algunes famílies barcelonines es va construir el Teatre Principal, inaugurat l'any 1847. Era situat al xamfrà dels carrers Josep Oriol i Clota, i tenia una capacitat de 400 butaques a platea i 200 a la galeria. L'any 1901 es va inaugurar un nou local per representar la Passió: el teatre del Círcol, més modern i espaiós. Els actors d'aquest nou grup eren en bona part dissidents del Teatre Principal, i aquest fet originà una competència que va resultar beneficiosa per a l'obra. L'any 1919 el Teatre Principal va tancar les seves portes però al cap de poc els partidaris del diputat Alfons Sala obriren un altre local amb el nom de Teatre Olesa (popularment els Salistes) on també s'hi representava la Passió. Cadascun dels grups era més o menys afí a una tendència política, i per això la Passió es va seguir representant per duplicat fins l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1940 començà de nou a representar-se només en el Teatre Olesa, i aquest mateix any va ser creat el Patronat de la Passió d'Olesa. És a partir d'aquest moment que l'espectacle va prendre una gran volada fins al punt que, amb un moviment d'unes 400 persones a dalt de l'escenari, el teatre resultava clarament insuficient. És per això que, després d'haver retornat a l'antic teatre del Círcol, es va decidir enderrocar-lo i construir un nou teatre al mateix lloc. L'any 1952 començava a funcionar el Gran Teatre de la Passió, amb una capacitat de 2.500 butaques (el més gran que ha tingut mai Olesa) i un escenari molt més ampli. En aquesta època també es portà a terme la renovació de l'obra.</p> | 41.5425400,1.8947400 | 407812 | 4599577 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55635-foto-08147-131-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El 1947 l'escriptor establert a Olesa Joan Povill i Adserà començà la tasca d'escriure un nou text, aprovat pel bisbat de Barcelona l'any 1949 i estrenat totalment el 1952. També va estrenar-se la música del compositor Josep Maria Roma. L'any 1968 la Passió va tenir una nova reforma i, sota la direcció del dramaturg José Tamayo, es va posar al dia el muntatge i la posada en escena. Es van construir tres escenaris amb l'objectiu d'aconseguir una acció continuada i sense haver de parar en els entreactes, i es va modernitzar l'estructura d'il·luminació. El nou muntatge permetia representar la cinquantena de quadres de l'obra en una sessió única. Des del final dels anys seixanta Joan Mallofré va assumir la direcció de l'espectacle i va mantenir-lo fidel a aquesta remodelació. El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre. Al cap de poc, el 1987, i gràcies a les aportacions de les diferents institucions i de la gent del poble, s'inaugurava el Nou Teatre de la Passió, amb una capacitat per a gairebé 1.500 espectadors. També es van haver de crear altra vegada tots els decorats, el vestuari i l'escenografia. L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat festa tradicional d'interès nacional, i el 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha estat inclosa dins els 10 tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55679 | Fons d'imatges de l'arxiu del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-centre-muntanyenc-i-de-recerques-olesa | XX-XXI | <p>Arxiu de fotografies del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) aplegat fonamentalment a partir de les còpies que s'han fet en les diverses exposicions que ha organitzat el centre. Consta d'unes 3.000 fotografies en paper, de formats diversos, les quals documenten fonamentalment els treballs de recerca arqueològica i sobre el patrimoni que, durant els seus anys d'existència, ha portat a terme el CMRO. També es conserven uns 300 clixés de vidre recuperats de cal Bas (al carrer Coscoll). Corresponen a fotografies fetes pel fotògraf Gunfaus, entre els anys 1912-16, i presenten escenes característiques d'Oles amb imatges de molt bona qualitat. A l'Arxiu Històric d'Olesa es conserva còpia d'aquestes imatges. Actualment l'arxiu de fotografia del CMRO està en procés d'ordenació i classificació.</p> | 08147-175 | Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>L'excursionisme té una llarga tradició a Olesa, des dels anys 1930, quan un grup de joves van iniciar una secció de la Unió Excursionista de Catalunya que, durant uns anys, va ser molt activa en l'exploració i la recerca arqueològica i geològica de l'entorn. L'any 1981 una part dels membres de la secció de la UEC es van escindir, junt amb altres excursionistes aleshores afiliats a la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, i van fundar el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Des d'aleshores aquesta entitat ha portat a terme la major part d'estudis històrics i intervencions arqueològiques a Olesa i el seu entorn. Des del 1984 ha estat reconegut com a centre col·laborador de la Generalitat en l'àmbit del patrimoni cultural.</p> | 41.5446300,1.8945800 | 407801 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55690 | Reliquiari de Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquiari-de-santa-oliva | <p>LLOSA M, F (1987). 'Peces d'orfebreria de la parròquia d'Olesa als segles XVI-XVII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37 (febrer), p-8-9</p> | XVII | <p>Urna que conté les relíquies de santa Oliva, patrona d'Olesa, juntament amb les de santa Eufèmia i sant Antolí. Es conserva a l'església parroquial de la vila, junt amb el tresor del temple custodiat a l'Arxiu-Museu parroquial. És feta d'argent blanc i té una forma cilíndrica, amb diversos aplics laterals, i un peu rodó, fet de metall. Està decorada amb un interessant treball d'orfebreria i, a l'interior, conté uns cilindres de vidre amb les relíquies dels sants. Lligat al peu té un reliquiari petit en forma de medalló del Lignum Crucis o Vera Creu, afegit al segle XIX, també d'argent.</p> | 08147-186 | Església parroquial d'Olesa de Montserrat (Plaça Nova, s/n) | <p>Santa Oliva va néixer a Palerm (Sicília) i de jove, coincidint amb l'ocupació dels vàndals, fou enviada captiva a Tunis a causa de la seva fe cristiana. Allà va convertir infidels al cristianisme i va obrar curacions miraculoses. Finalment fou torturada a dintre d'una caldera d'oli bullent i, segons la tradició, decapitada el 10 de juny de l'any 463, diada que ha quedat instituïda a la seva memòria. Posteriorment les seves despulles van ser transportades a la seva pàtria i enterrades junt a un pou, que s'anomena Santa Oliva. La devoció al seu culte va arrelar fortament a Olesa. Hi van influir la important tradició d'Olesa vinculada al conreu de l'olivera i a l'elaboració d'oli, ja que la santa té com a atribut una branca d'olivera. Al final del segle XVI, després de les reformes fetes a l'església, ja hi havia una capella que estava dedicada a santa Oliva. L'any 1664 el papa Alexandre VII va concedir que santa Oliva de Palerm fos la patrona principal d'Olesa. Les seves relíquies havien arribat de Roma aquell mateix any. L'any 1665 es van construir el peu de la custòdia i l'urna de les relíquies, possiblement a Barcelona. El dia 30 de novembre de 1966 les relíquies entraren triomfalment a Olesa i foren instal·lades a l'altar barroc de l'església, junt amb altres relíquies de sant Antolí i santa Eufèmia. Poc després, l'any 1675, es va aixecar una capella de caire popular que es va bastir sobre un dels portals de la muralla. El 1790 ja existia la Confraria de santa Oliva, i els seus membres s'encarregaven d'organitzar totes les festes i actes que es feien en honor seu.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 1665 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55690-foto-08147-186-1.jpg | Física | Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55699 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-historic-comarcal-de-terrassa | XVIII-XIX | Conjunt dels fons notarials de tots els notaris que treballaven a Olesa de Montserrat, concretament entre els anys 1703 i 1883. Els documents originals d'aquests fons es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, mentre que a l'Arxiu Històric d'Olesa se'n conserven els esborranys. | 08147-195 | Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Carrer Pantà, 20, baixos (Terrassa). | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55677 | Falguereta peluda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguereta-peluda | HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 77 | La falguereta peluda (Cosentinia vellea) és una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya (se'n pot trobar a la zona del Cap de Creus). Normalment habita les regions mediterrànies de la zona irano-turaniana (a l'est de l'Anatòlia) i a les illes Açores, Madeira i Canàries, sempre en rocalls secs. A Olesa ha estat identificada a la zona dels Arumins o d'Oromir, en els marges de llicorella (pissarra) de diverses vinyes, prop de can Llimona. | 08147-173 | L'Oromir, prop de can Llimona | 41.5549900,1.8971100 | 408027 | 4600956 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55677-foto-08147-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55505 | Cal Pel·la | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pella | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-01 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 28-30 | XII-XIX | Antiga casa pairal que es compta entre les més antigues de la vila. És una construcció de dimensions més grans que la resta de cases, però d'una tipologia austera. És de planta rectangular irregular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, i té un pati posterior. La façana és força simple, i només en destaquen l'arc de l'entrada, amb dovelles llargues i estretes, i la finestra del damunt, amb la llinda i els brancals decorats amb motllures. La resta d'obertures són irregulars i, recentment, s'hi ha obert una porta metàl·lica. Actualment la façana presenta un arrebossat amb ciment força precari. L'interior de la casa ha conservat elements interessants de la construcció originària. A la planta baixa té un gran vestíbul d'entrada amb un arc lleugerament apuntat i, a l'interior, un altre de romànic. La planta pis ha estat totalment reformada fa pocs anys. | 08147-1 | Carrer de la Creu Real, núm. 39 | Aquesta casa ja consta en el capbreu de la vila de l'any 1496. Va ser de la família Ortigó i posteriorment dels Boada, descendents d'aquests. Al segle XVIII el propietari era Joan Boada i Carreras, sacerdot il·lustrat que va respondre la part relativa a Olesa en el qüestionari de Francisco de Zamora. En un capbreu de principis del segle XVIII hi consta una descripció de com era la casa en aquell moment, i s'especifica que tenia un cens anual molt baix, de només 6 diners, cosa que demostra també l'antiguitat de la casa. L'any 1775 a la casa s'hi va trobar la famosa 'Pedra d'Olesa': un capitell al qual s'havia atribuït erròniament un origen fenici. I també s'hi van localitzar dues pedres amb inscripcions romanes. Al segle XIX l'edifici ja es coneixia amb l'apel·latiu de cal Pel·la, segons consta en un document del 1847. | 41.5458200,1.8943500 | 407784 | 4599941 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55505-foto-08147-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55505-foto-08147-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La casa conserva un arxiu particular molt important. | 85|92|93|94|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55506 | Pedra d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dolesa | GARCÍA DOMÈNECH, M (1981). 'La Pedra d'Olesa', Tribuna Olesana, 24: 22-23 i 25: 16-17. Olesa de Montserrat HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 85, 206 LABORDE, Alexandre (1974). Viatge pintoresc i històric: el Principat (1806). PAM | XII | Escantellaments del relleu. | Capitell de planta quadrada i de forma troncopiramidal, amb quatre cares llises que presenten relleus força atípics i que, durant molts anys, han donat peu a interpretacions diverses en relació a la seva antiguitat i al seu simbolisme. En un dels costats hi ha representada una cara amb quatre ulls i una mitja lluna o banyes al front; en una altra un cap de bou. En les dues cares restants s'hi representa, en una banda, un triangle que s'interpreta com un pubis femení i, en la cara oposada, uns testicles. Segons les proves de laboratori que s'hi van efectuar es tracta d'un capitell del segle XII i, per tant, correspondria a un estil romànic, si bé de formes arcaiques i molt esquemàtiques. Resta, però, la incògnita del significat d'aquestes imatges, que al·ludeixen a la pol·laritat masculí-femení, a un animal salvatge i de tradició pagana com és el bou i, possiblement, a un dimoni. Per això hi ha qui ho ha interpretat com una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. Cal dir que a l'Església Parroquial es conserva una làpida amb un relleu medieval també força atípic, amb les figures d'un bou i un cérvol. | 08147-2 | Arxiu Històric Municipal d'Olesa. Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | La pedra va ser descoberta l'any 1775 quan es feien uns rebaixos al celler de cal Pel·la: casa que pertanyia a Joan Boada (sacerdot il·lustrat que va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora). Segons Boada, antigament la casa havia estat un lloc d'hospedatge. També s'hi trobaren molts ossos de persona, diferents tipus de maons, i dues inscripcions romanes (una amb les lletres 'DD' i una altra amb les lletres 'SC'. Ja des del primer moment aquesta pedra va donar peu a teories que la relacionaven amb un origen fenici. El mateix Joan Boada pensava que era un pedestal de sacrificis dedicat a Diana Lucifera: un culte basat en els principis masculí i femení que haurien introduït els fenicis i que es traduïa en el déu Iluro i la deessa Lluna. L'erudit del segle XVIII Jaume Pasqual va insistir en la teoria fenícia i va sostenir que la pedra representava un cap de toro i la deessa Diana, protectora dels parts en la mitologia fenícia. Aquesta interpretació es va acceptar de manera més o menys acrítica i subsistí en als autors posteriors. També Alexandre de Laborde en fa un ampli comentari, abundant en la mateixa interpretació. Més recentment, les proves de laboratori que s'hi han practicat han determinat que es tracta d'una obra del segle XII. Pel que fa a la iconografia, podria tractar-se d'una representació simbòlica del dimoni i els enemics de l'ànima. La pedra d'Olesa va ser espoliada de cal Pel·la i l'any 1924 es trobava a cal Casas. Més tard va passar a cal Matas, on va quedar entre runes a causa d'unes obres. Mariano Bernadas, arqueòleg aficionat, va rescatar-la i la diposità a l'Ajuntament, junt amb una col·lecció que era un incipient museu municipal que no va reeixir. | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55506-foto-08147-2-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55507 | Porxos Plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-placa-de-les-fonts | Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1989: núm. 44. FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-03 | XIII-XIX | Casa situada a la Plaça de les Fonts que forma un cos avançat amb una poxada respecte a l'alineació de la resta d'habitatges. La façana adopta una distribució en tres eixos, sustentats cadascun en una arcada del porxo i amb balcons al primer i segon pis. Les arcades del porxo tenen com a base uns pilars fets amb carreus regulars però que han sofert diverses refaccions, mentre que els arcs, de mig punt i lleugerament rebaixats, són fets amb maó. La resta de la façana, acabada amb terrat, és arrebossada i pintada. L'interior del porxo és cobert amb voltes d'aresta mixtes. | 08147-3 | Plaça de les Fonts | Segons consta en el capbreu de 1548, en una nota marginal, l'any 1299 es va donar permís a Guillem Coscoll per edificar un porxo amb quatre arcades a la plaça de les Fonts. De tota manera, l'edifici deu haver sofert nombroses modificacions. L'any 1850 els arcs es trobaven deteriorats i foren restaurats en la seva totalitat. | 41.5449700,1.8939200 | 407747 | 4599847 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55507-foto-08147-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55507-foto-08147-3-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55508 | Cal Nicolau Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nicolau-ric | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-05 | XIX | Escrostonats i escletxes en façana. | Casa unifamiliar de composició clàssica que respon a un tipus de casa burgesa de finals del segle XIX. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta baixa més tres pisos. La façana s'estructura en tres crugies, amb grans portals a la planta baixa i balcons als dos pisos superiors, amb baranes de fosa i tancats amb persianes, mentre que el tercer pis té finestres. L'edifici acaba amb un terrat. Destaca el treball de les portes de fusta de l'entrada. La façana posterior consta d'un balcó a la planta primera, on està situada l'habitació principal, que dóna a un jardí privat. Tot i les restauracions que ha tingut, la casa ha conservat els trets essencials. A l'interior destaquen l'escalinata d'accés a les plantes superiors així com els treballs en guix de l'obra originària, amb enteixinats i motllures als sostres en diverses habitacions. | 08147-4 | Carrer Coscoll, núm.17 | Segons el Cadastre, l'edifici va ser construït l'any 1871, any que coincideix amb la data marcada en la façana posterior. La casa va ser restaurada i reformada a la dècada de 1940, quan la va adquirir l'actual propietari, sense que en resultés modificada l'estructura original. | 41.5449700,1.8924500 | 407624 | 4599849 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55508-foto-08147-4-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Data en la façana posterior: 1871La casa també és coneguda com cal Dalmases. | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55509 | Cal Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fortesa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-06 | XIX | Casa d'habitatges entre mitgeres per a tres veïns que fa cantonada amb el carrer de Baix. Consta de planta baixa més dues plantes pis amb golfes. A més, disposa d'una planta soterrani ventilada mitjançant unes obertures a la façana principal. La façana principal destaca per una composició perfectament regular d'orientació neoclàssica. A la planta baixa consta d'una gran portalada amb dues finestres laterals. Al primer pis un balcó corregut uneix les tres balconeres, rematades amb uns entaulaments sobre mènsules d'inspiració clàssica, mentre que al segon pis els balcons són individuals. La façana està decorada amb estucats i encoixinats. A la part del carrer de Baix l'edifici té la façana secundària, que està mancada de l'ornamentació de la principal. | 08147-5 | Carrer Coscoll, núm. 36 | Es tracta d'una construcció de finals del segle XIX, moment en què moltes famílies benestants de Barcelona van fer-se cases d'estiueig a Olesa. | 41.5451700,1.8921200 | 407597 | 4599872 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55509-foto-08147-5-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55510 | Cal Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mila | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-07 Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 12 | XIX | En procés d'una restauració integral. | Edifici d'habitatges que, en el seu origen, fou construït per a ésser destinat a hostal. L'edifici, que sobressurt per les seves dimensions, és un element de referència a la plaça de les Fonts, un dels punts més cèntrics de la vila. Consta de planta baixa més tres plantes pis. La façana principal, de composició clàssica però molt austera, està encarada a la plaça de les Fonts, i té façanes secundàries als carrers Coscoll i Salvador Casas. Les tres crugies centrals tenen una identitat pròpia, ressaltades amb una textura d'encoixinat i amb obertures en forma de balcons: un sol balcó corregut a la primera planta i balcons individuals a la segona, mentre que a la tercera els balcons són més petits que la resta. Per la part superior l'edifici s'acaba amb un gran terrat, delimitat per una cornisa que ressegueix tot el perímetre. Fruit d'una rehabilitació, es mantenen les façanes, mentre que l'interior es refà de nou. | 08147-6 | Plaça de les Fonts, núm. 3 | Aquest edifici inicialment era hostal. El projecte de construcció està datat al 22 d'agost de 1863. Era l'època en que el balneari de la Puda començava a tenir esplendor, i això va portar molts estadants a Olesa, que era la població on el tren arribava més a prop del balneari. Més tard, el 1899, s'inaugurava amb aquest mateix propòsit l'Hotal Gori (actual seu de l'Ajuntament), molt més luxós. L'any 2011 aquest edifici és objecte d'una rehabilitació integral. | 41.5448400,1.8934200 | 407705 | 4599833 | 1863 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55510-foto-08147-6-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55511 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota-0 | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 13 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-08 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 119-120 | XIX | Deteriorament dels estucats. | Casa destinada a habitatge unifamiliar situada en una cantonada. De planta més o menys quadrada irregular, consta de planta baixa més pis i sotacoberta. La façana, de composició clàssica, es distribueix en tres cossos, amb grans obertures, tan als portals de la planta baixa, acabats amb arcs escarsers, com als balcons del primer pis. La façana lateral, al carrer Josep Oriol, segueix aquest mateix esquema. La façana posterior té una interessant galeria vidriada, amb porxo a la part inferior, que dóna al jardí, i una galeria amb arcs de mig punt als pisos. Al pis interior es conserven pintures originals en parets i sostres. La planta baixa és força reformada. Inicialment era dedicada a magatzem i celler, i més endavant, fou reconvertida en habitatge. S'hi va adequar un menjador, i altres habitacions. El jardí, que ocupa una bona part de la illa de cases, és d'especial interès i compta amb diverses espècies d'arbres centenaris. Entre d'altres, pins blancs, llorers (alguns de més de 15 metres d'alçària), pitòspors o palmeres de Canàries. | 08147-7 | Carrer de l'Església, núm. 38 | El topònim de la Clota ja figura en els capbreus d'Olesa de l'any 1496. Actualment aquesta partida ha quedat integrada a l'interior del nucli urbà. Segons documentació de l'arxiu municipal, el projecte de construcció d'aquest edifici té data del 1863, i era destinat a habitatge de Pedro Capdevila, veí d'Olesa. D'altres fonts asseguren que fou Amadeu Capdevila i Casan qui va fer construir la casa. Era un enginyer de Barcelona que venia a prendre les aigües de la Puda i es casà amb Neus Casas. | 41.5444400,1.8946200 | 407804 | 4599788 | 1863 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55511-foto-08147-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55511-foto-08147-7-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55512 | Nau industrial de Vilapou (ca l'Isard, antiga CATEX) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-industrial-de-vilapou-ca-lisard-antiga-catex | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-09 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós | XIX | Façanes i coberta força deteriorades. | Nau industrial d'una antiga fàbrica tèxtil que actualment ha quedat pràcticament adossada a altres naus de construcció moderna, dins d'un polígon industrial. L'edificació està formada per una estructura de gelosies de formigó, de forma corba. Un dels elements més interessants és la coberta: formada entre les gelosies amb una mena de voltes de doblat de rajola que es deixen veure tant a l'interior com a l'exterior. Entre gelosies s'obren uns finestrals allargats al llarg de tot el perímetre. En la part central la coberta té un lluernari central, a un nivell lleugerament més alt, també cobert amb volta de rajola i amb obertures zenitals en el perímetre. Es tracta d'un tipus de coberta industrial que es repeteix en altres fàbriques antigues de la zona, sobretot dels anys 1920 i 1930. L'interior s'utilitza actualment per a treballs industrials. | 08147-8 | Polígon industrial de can Singla. | Aquesta fàbrica va ser fundada al final del segle XIX pels empresaris Belil i Targarona, i era dedicada integrament als acabats de les manufactures de llana i cotó. Pels volts dels anys 1920 la fàbrica passà a mans de l'empresa Isard, i més tard es convertí en 'S.A. Manufacturas Téxtiles'. De 1956 a 1981 s'anomenà Càtex-Vilapou. Va acabar amb uns resultats molt negatius, per la qual cosa el 1981 es constituí la Societat Anònima Laboral 'Manufactura Téxtil Vilapou Sal', que el 1995 aturà la seva activitat. | 41.5365200,1.9013100 | 408351 | 4598901 | 1995 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55512-foto-08147-8-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés restringit per una tancaAquest element és denominat en el Catàleg del Patrimoni d'Olesa 'Nau industrial de Vilapou (antiga CATEX). | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 55513 | Paños Margarit (Vapor Cremat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panos-margarit-vapor-cremat | FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 | XIX-XX | Fàbrica tèxtil que consta de grans naus, amb una façana d'inspiració modernista d'un cert interès arquitectònic. La composició té un ritme que s'aconsegueix mitjançant arcs rebaixats corresponents a les tres naus existents i l'accés al recinte. L'interior de les naus té un interès limitat. La xemeneia, corresponent a l'antic Vapor Cremat, és la més alta del terme d'Olesa. És construïda amb totxo i té un anellat de ferro. Actualment presenta una certa inclinació cap a un costat en la part superior. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. | 08147-9 | Ctra. C-1411, km. 2,5 | El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. | 41.5420500,1.8852700 | 407021 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Es conserva documentació de l'empresa a l'Arxiu Històric d'Olesa. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55514 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua | COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 252-256 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-12 | XX | Dipòsit d'aigua per a l'abastament a la població construit l'any 1902. Consta d'una torre d'estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l'interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola. La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d'inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: 'Sociedad Minera Olesana. 1902'. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d'un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions. | 08147-10 | Carrer Conflent, s/n | Antigament, l'aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l'aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d'aquesta manera s'aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d'altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l'autogestió de l'abastament d'aigua potable. | 41.5506900,1.8923300 | 407622 | 4600484 | 1902 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55514-foto-08147-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55514-foto-08147-10-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55515 | Cal Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-margarit | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 37 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-13 | XIX | Casa unifamiliar aïllada, dissenyada per Francesc de Paula del Villar: un dels més destacats arquitectes catalans de les darreries del segle XIX. Es tracta d'una obra eclèctica, d'un estil romàntic amb influències colonials. L'edifici, que destaca en el seu entorn per una voluntat d'ostentació, està separat del carrer amb una tanca. És de planta quadrada i consta de semisoterrani, planta baixa i planta pis, amb un jardí a la part posterior. Les façanes són d'estucat vermell tot imitant el maó vist, i compten amb elements clàssics, com les columnes i pilastres d'ordre jònic i mixt. La part superior és rematada amb un petit balcó i frontó semicircular que li dóna un aire escenogràfic. La façana posterior té una galeria semicircular amb unes escalinates de caire romàntic que donen al jardí. L'interior de la casa, que ha conservat de manera exemplar les característiques originàries, es distribueix entorn d'un pati central cobert. Les diverses habitacions conserven treballs notables de guix en els sostres en forma de motllures i enteixinats. Destaca especialment el sostre del vestíbul d'entrada i del menjador. La planta superior ha estat habilitada recentment. Rere el jardí la propietat continua amb un terreny terrassat que antigament eren horts. Es conserva una bassa coberta que recollia les aigües residuals per regar aquests horts. | 08147-11 | Carrer Argelines, núm. 49 | Segons el plànol conservat a l'Arxiu Històric Municipal es tracta d'un projecte amb data de 23 de Març de 1899. L'autor és Francesc de Paula del Villar y Carmona (Barcelona 1860 - Ginebra 1927): un arquitecte important però relativament poc conegut, ja que el seu estil clàssic i eclèctic ha quedat fora dels corrents més valorats. Era fill del també arquitecte Francisco de P. del Villar y Lozano, el qual tenia un estudi on va començar a treballar un jove Antoni Gaudí fent les obres d'ampliació del monestir de Montserrat. El fill, Francesc de Paula del Villar i Carmona, va succeir el pare com a arquitecte diocesà i continuà les obres de Montserrat. Així mateix, també es conserven diversos edificis seus a Barcelona. Francesc de P. del Villar va morir a Ginebra. Gràcies a la intervenció de l'arquitecte Bassegoda, els seus projectes es conserven a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Aquest arquitecte treballava amb estreta col·laboració amb el mestre d'obres d'Olesa Pere Vilata. Els dos van fer-se càrrec de la construcció de cal Margarit amb motiu del casament de la filla de Pere Vilata amb Llorenç Margarit, membre d'una important família d'industrials del tèxtil que tenia com a membre destacat a Joan Margarit i Duran. Més tard, la casa fou adquirida per un membre d'una altra branca de la família, i els seus descendents són els actuals propietaris. Pere Vilata és responsable també de diversos edificis d'interès dins el nucli d'Olesa. | 41.5455800,1.8897900 | 407403 | 4599920 | 1899 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55515-foto-08147-11-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francisco del Villar i Carmona (arquitecte) | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||
| 55516 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-4 | Arxiu Històric Municipal. Lligall núm. 227-228 GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-17 GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). 'La Segona República a Olesa de Montserrat' (octubre) MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 594-597 | XX | Recentment rehabilitat. | Edifici d'estil industrial destinat originàriament a escorxador. De caire funcionalista i higienista, s'estructura en tres naus. Les laterals són només de planta baixa, mentre que la central, més alta, consta de dues plantes. Una altra nau, més petita, era destinada a l'oreig dels animals, mentre que al costat de llevant un altre cos sortint fa funcions d'oficines. Es un edifici aïllat situat al centre d'una illa de l'eixample. Les façanes són austeres i funcionals, amb una composició general en la qual destaquen els amplis finestrals quadrats, alguns emmarcats amb maó, així com els forats de ventil·lació permanent. Les parets són arrebossades i en algun punt tenen un sòcol amb revestiment de pedra. Les cobertes són a quatre aigües i amb teula plana. | 08147-12 | Carrer Jacint Verdaguer, núm. 30 | Antigament hi havia dos escorxadors a Olesa: un de més antic, situat al carrer de Santa Oliva, i un de més recent, a l'Eixample. El projecte per construir el nou escorxador té data del mes de juny de 1927, i els autors són l'enginyer C. Molinas ( en l'apartat de les instal·lacions), i l'arquitecte Raimón Durán i Reynals (en l'apartat de la volumetria del conjunt i composició de façanes). L'obra es finalitzà l'any 1929. L'edifici ha estat recentment rehabilitat per l'Ajuntament, i hi ha el projecte per habilitar-hi una Escola Taller. | 41.5400500,1.8953700 | 407861 | 4599300 | 1927 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55516-foto-08147-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55516-foto-08147-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Raimon Durán i Reynals (arquitecte); C. Molinas (enginyer) | Es conserva documentació a l'Arxiu Històric d'Olesa. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/