Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55667 | L'hora dels fasos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhora-dels-fasos | Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (butlletí mensual), p. 172-173 DURAN, Josep (1965). 'L'hora dels fasos (tres i la Maria Sola)' (revista 'Olesa'- abril), recollit a Olesa aimada, UEC - Olesa, p. 126-128 Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 59 (abril) | XIX-XX | Tradició en desús. | La manera exclusivament olesana de 'fer els fasos' era diferent de la més estesa, amb els carraus que s'utilitzaven arreu per 'matar jueus'. A Olesa consistia en armar-se d'una canya de prop de tres metres de llargària, esberlada fins a la meitat, que s'anomenava 'la petadora'. Abans de la missa els voltants de l'església s'omplien amb tots els xicots de la vila armats amb les seves petadores. El campaner anunciava l'acte litúrgic per mitjà de les matraques o tenebres (ja que aquest dia no es podien fer servir les campanes) i l'hora dels fasos el marcava amb exactitud el candeler alt en forma de triangle, anomenat 'Tenebrari'. Quan dels quinze ciris del tenebrari no en quedaven encesos més que 'tres i la Maria sola' el porter obria les portes del temple i entraven els xicots en fila índia. En el moment oportú el campaner donava l'ordre de començar i llavors els nois, subjectant la canya entre les cames per un extrem, la feien brandar amb les mans, produint així un fort repiqueig durant molta estona. Al final, els xicots acabaven colpejaven frenèticament les canyes directament a terra, entremig de la cridòria general, fins que totes les canyes quedaven esmicolades. | 08147-163 | Església parroquial | Costum que tenia lloc durant l'acabament de l'Ofici de Tenebres, que es celebrava les tardes de dimecres, dijous i divendres sant. | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55668 | Porra del Comú d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porra-del-comu-dolesa | Anònim (1987). 'Peces d'orfebreria del Comú d'Olesa als segles XVI-XVII (IV)'. Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 40. | XVI | Algunes parts estan una mica malmeses. | Antiga porra o maça del Comú d'Olesa. Es tracta d'una peça d'argent de 72 x 10 x 2,5 cm, repussada i cisellada damunt d'una ànima de fusta. El cap de la maça el forma una espècie de piràmide truncada invertida, de planxa repussada amb molt poc relleu i cisellada, decorada en els seus angles per elements ornamentals de fosa, la mateixa decoració que es repeteix a manera de galeria coronant la peça. A les quatre cares de la maça es representen gravades en medallons ovalats el Crist crucificat, la Verge del Roser, la patrona del gremi de Paraires, Sant Joan Baptista, patró d'Olesa, i sant Sebastià, advocat contra la pesta. Segons el punxó amb el contrast de la localitat, la peça va ser fabricada a Barcelona, i es pot datar en els darrers anys del segle XVI. Es pot considerar una peça de transició cap a renaixentisme, que en orfebreria no s'adoptà plenament fins entrat el segle XVII. La decoració cisellada, però, sí que es pot considerar renaixentista. | 08147-164 | Arxiu Històric Municipal (Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, núm. 26) | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55668-foto-08147-164-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 95 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55669 | Mines subterrànies d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-subterranies-daigua | Anònim (1989). 'Retrobant el casc antic. Una casa pairal olesana del s. XVI', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 43 (abril) Anònim (1989). 'Pagesos, paraires i l'aigua', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. Núm. 45 (octubre) COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 252-256 | XVI-XX | Estat de conservació irregular i força desconegut. | Xarxa de mines que, des d'antic, canalitzen subterràniament l'aigua dels aqüífers i torrents d'Olesa, una vila que es caracteritza per l'abundància d'aigua. Aquestes mines es troben situades a la zona del nucli antic i ja estan documentades al segle XVI. El seu recorregut, que no necessàriament coincideix amb els carrers, és el següent: una mina ve del pou del carrer de Santa Oliva i es dirigeix cap als carrers de la Creu Reial i Hospital, plaça Nova, carrer de l'Església i plaça de les Fonts. Aquí té un punt d'accés per la tapa de clavegueram que hi ha al costat de la font. Una altra mina surt de la plaça de les Fonts en direcció nord-oest cap a la plaça de la Cendra i travessa els carrers de Dalt i de Baix fins a la font d'en Roure, on hi ha un punt d'accés a la mina. Un altre tram de mina conservat discorre pel carrer del Coscoll i, a l'alçada del carrer de Dalt, es bifurca en un ramal que continua fins al final de carrer i un altre que va cap a la font de can Solé. Antigament de la mina d'aquest carrer en sortia una canonada que subministrava aigua a la colònia Sedó. També hi ha una mina que canalitza l'aigua des de la part alta de la vila fins a la font de Vilapou i, probablement, n'hi ha una altra encara al carrer de les Escales. Normalment consisteixen en una canalització excavada directament al terra i sense cap revestiment, tot i que en alguns casos s'han recobert amb una volta d'encanyissat. Aquesta xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. Els accessos a les mines es poden fer a través de les cases particulars o en alguns accessos públics, com els que existeixen al carrer Coscoll, número 23 (actualment tapiat amb una fusta), o bé els que ja hem esmentat de la plaça de les Fonts o de la font d'en Roure. Aquest últim consisteix en una finestreta, actualment tapiada, sobre la font. Més recentment, la Societat Minera Olesana ha aprofitat algunes de les mines per fer-hi passar canonades d'aigua de la xarxa d'abastament públic. | 08147-165 | Nulci antic d'Olesa | Olesa és un lloc amb abundància d'aigua. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l'actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d'aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l'aigua). L'aigua d'aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l'actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d'en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d'estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l'aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l'aigua s'anaven enfonsant. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. | 41.5448900,1.8938200 | 407738 | 4599839 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55669-foto-08147-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55670 | Bosc de llorers del Raguener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llorers-del-raguener | <p>HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 157-159, 230-232.</p> | Bosc en precari i en perill d'extinció. | <p>A la zona propera al torrent de Raguener, a l'alçada on hi ha les ruïnes del mas del mateix nom, hi trobem una lloreda que es pot considerar la més gran i ben conservada de Catalunya. Té una extraordinària importància ecològica, geobotànica i fitogeogràfica, ja que és un dels pocs vestigis de laurisilva, un tipus de vegetació artoterciària que es va pràcticament extingir en les glaciacions quaternàries. El descobriment d'aquestes lloredes residuals ha permès demostrar que el llorer és una arbre autòcton que manté uns boscos estables i ben constituïts. Els llorers d'aquest bosc (laurus nobilis) formen associació amb el roure (Rusco aculeati), cosa que genera un gran nombre de plantes característiques d'aquesta aliança.</p> | 08147-166 | Prop del torrent del Raguener | <p>La lloreda és un exponent d'un tipus de vegetació, la laurisilva, que va estendre's durant l'era terciària per una gran part de l'hemisferi boreal, però que les glaciacions quaternàries van eliminar en bona part. En l'actualitat només en queden boscos ben constituïts a les Açores i a les Canàries. En la Península Ibèrica existeixen fragments de laurisilva a les muntanyes d'Algesires, amb unes característiques semblants a l'ecosistema dels torrents olesans; és a dir, humits i arrecerats, amb un microclima que s'ha mantingut durant milions d'anys i que ha resistit l'embat de les glaciacions. De les lloredes que es conservaven a Olesa moltes van desaparèixer en els incendis de l'any 1994. Per exemple, el paratge conegut com el Pessebre, on hi havia exemplars centenaris de llorer, els més vells de Catalunya. Així mateix, l'acció espoliadora va causar la tallada d'alguns llorers al torrent de Raguener. Segons la mitologia grega, la ninfa Dafne, perseguida per Apol·lo, es va convertir en llorer. Per això el llorer és una planta que està associada al déu Apol·lo, que se n'encasquetà una corona, costum que a l'antiga Grècia seguiren els sacerdots i sacerdotesses.</p> | 41.5608900,1.9061500 | 408789 | 4601602 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-02-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa en el PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55671 | Olivera de la font d'en Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-font-den-roure | El rebrot viu és encara fràgil. | Olivera centenària situada a la font d'en Roure. Es tracta d'un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats. D'aquest n'ha brotat un tronc més jove i prim, no gaire alt, que és el que floreix. L'olivera és l'arbre emblemàtic d'Olesa, ja que el seu conreu i l'eleboració de l'oli tenen una llarga tradició a la vila. Al costat de la font d'en Roure hi havia una casa amb un trull d'oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font. | 08147-167 | Font d'en Roure (carrer de Baix) | 41.5464300,1.8925200 | 407632 | 4600011 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55671-foto-08147-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55672 | Olivera palomar olesana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-palomar-olesana | DALMASES, A i altres (1991). 'Olesa de Montserrat', Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), p. 365 HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 125-128 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 379-384 VENDRANES, Gusman; RULLIER, Chantale (1996). Oli d'Olesa, la passió d'un poble. Col·lecció Vila d'Olesa, 5. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat | Olivera d'una varietat autòctona que té una gran tradició en l'elaboració d'oli de qualitat d'Olesa. Ocupa unes 1.000 ha a la demarcació de Barcelona, principalment a la zona d'Olesa de Montserrat. Aquesta varietat té un vigor elevat i exigent pel que fa a les condicions de clima i sòls, que a Olesa són molt favorables a aquest conreu. El moment de la florida és precoç. La productivitat és elevada però alternant, i afectada pel fenomen de la contranyada, i els fruits són de pes mitjà. Pel que fa a l'eleboració de l'oli, té un rendiment en extracció elevat, molt bones qualitats organolèptiques i una gran estabilitat. Una característica és que les fulles de les branques inferiors tenen tendència a doblar-se cap amunt. | 08147-168 | Olesa de Montserrat | L'oli d'Olesa ha estat tradicionalment un producte de qualitat i molt apreciat. S'elabora amb una varietat autòctona d'olivera, anomenada palomar olesana. Ja a l'edat mitjana els arxius religiosos són plens d'al·lusions a l'oli d'Olesa, que era selecte i 'digne de ser utilitzat per obtenir el perdó de Déu'. En el segle XVIII es té constància que s'utilitzava amb finalitats medicinals. Entre d'altres guardons, el 1929 va guanyar la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona. La producció d'oli augmentà molt durant el segle XVIII. L'any 1788 l'olivera ocupava un 61 % de la terra conreada i era, de molt, el principal conreu. Aquest mateix any hi havia 12 molins d'oli a la vila, als quals cal afegir-hi els de les masies (uns cinc). El molí més important, i probablement el més antic, era el del castell, situat davant de l'actual església. Era propietat del monestir de Montserrat, senyor del terme. Cal dir que en època medieval el senyor tenia el monopoli d'aquest servei i tothom tenia l'obligació d'utilitzar aquest molí, però al llarg dels segles XVII i XVIII el domini senyorial es va afeblir i és sobretot aleshores quan els pagesos comencen a dotar-se dels seus propis trulls. Aquests trulls o obradors d'oli de les cases particulars estaven situats majoritàriament a l'exterior del recinte murallat, prop dels portals. El nombre de molins va mantenir-se força constant al llarg dels anys. Així mateix, hi havia un gran nombre de traginers que es dedicaven al transport i comercialització de l'oli, sobretot cap a Barcelona. Al segle XIX el conreu de l'olivera continua sent important, però comparteix protagonisme amb la vinya, en apogeu a tot Catalunya en aquells anys. El nombre de molins es manté entorn dels 12. A la fi del segle XIX, però, havia hi hagué una recessió del conreu de les oliveres. L'any 1912 un grup de petits pagesos s'uniren per crear la Premsa Nova, inspirada en les instal·lacions més modernes que hi havia a les comarques de Lleida. L'any 1913 l'edifici ja es va ampliar amb una segona nau que consta de 12 voltes catalanes. L'any 1917 els pagesos de la Premsa Nova, enfrontats als grans propietaris que monopolitzaven els trulls, s'uniren per crear el Sindicat Agrícola Olesà. Malgrat una certa recuperació del conreu de l'olivera els anys de postguerra el 1956, justament en el moment d'inaugurar-se les noves instal·lacions del Sindicat, es produí una forta glaçada que matà bona part dels olivars, cosa que va fer entrar el sector en un declivi important. A la dècada de 1970 i principi dels 80 la crisi de la indústria i el tancament de fàbriques va motivar una lleu recuperació de la producció d'oli d'Olesa, però actualment ha tornat a disminuir, per culpa sobretot dels greus incendis de 1994. Des de fa uns anys alguns productors s'han agrupat sota la marca conjunta Oulesa (Oliveraries Palomar Olesana). Cal remarcar que l'edifici del Molí Nou és dels pocs testimonies que ha quedat a Olesa d'aquesta antiga tradició. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55673 | Pou del carrer Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-santa-oliva | XVI-XX | Acabats poc curosos amb l'obra originària. | Pou d'aigua situat al carrer de Santa Oliva, que és representatius dels molts que hi havia a Olesa. Es tracta d'una construcció senzilla, amb dos cossos que tanquen el pou. Un de davanter, que té una porta de fusta tancada i, adossada, una font de ferro de fosa. I un altre cos més alt adossat a la part posterior, que té una porta d'accés més gran. A l'interior hi ha instal·lada una bomba mecànica. Aquest pou connecta amb la mina subterrània que, almenys des del segle XVI, canalitza aigua cap a la plaça de les Fonts. De fet, la xarxa de mines connecta amb els pous que tenien moltes cases, sobretot les de la part alta de la vila, alguns dels quals encara es conserven, tot i que sovint han estat colmatats. | 08147-169 | Carrer Santa Oliva | Olesa és un lloc amb abundància d'aigua. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. Un fet que corrobora aquesta hipòtesi és que a l'actual plaça de les Fonts hi havia una surgència natural d'aigua que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicament suggereix un lloc on brolla l'aigua). L'aigua d'aquesta bassa, que posteriorment es convertí en una font, servia per a regar els horts que hi havia a la zona de l'actual Eixample i també per al consum domèstic. Des de molt antic aquesta aigua va ser canalitzada en diferents indrets de la vila, i al segle XVI aquestes mines ja estan documentades. A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins segles més tard i que permetia aprofitar els sobrants d'aigua d'algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts públiques. Era el Comú de la vila qui regulava l'ús de les aigües públiques de les mines que subministraven les fonts públiques: de la Plaça, de les fonts d'en Roure i de Vilapou. Al segle XVIII els paraires estaven situats majoritàriament al carrer de Baix, i tenien la zona d'estricadors al costat de la riera, amb diverses instal·lacions relacionades amb l'aigua que es nodrien de les mines. Periòdicament, les mines estaven subjectes a reparacions i treballs de manteniment, ja que amb el curs de l'aigua s'anaven enfonsant. L'any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l'objectiu d'explotar el subministrament d'aigües: la Sociedad Minera Olesana, que encara està en actiu. Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d'alguns torrents cap a la vila. Això va permetre aprofitar més encara el ric aqüífer del subsòl olesà per a l'abastament del consum domèstic, agrícola i industrial. | 41.5472300,1.8959400 | 407918 | 4600096 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55673-foto-08147-169-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55674 | Col·lecció d'objectes diversos del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-del-centre-muntanyenc-i-de-recerques-olesa | <p>AADD. (1992). Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI a.C. al XIV). Col·lecció Vila d'Olesa, 3. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 90-91 PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992). 'Castell de Sacama', Catalunya romànica, vol. XX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual. 1986: núm. 35; 1987: núms. 37, 38, 39. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (2011). Plafons de l'exposició '6.000 anys fent ceràmica. El nostre patrimoni arqueològic'</p> | prehist-XX | <p>Col·lecció conservada al Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO). Aquesta associació ha anat aplegant al llarg dels seus anys d'existència un conjunt molt important de material, fruit de les seves recerques i excavacions arqueològiques a la zona d'Olesa i les seves rodalies; especialment a la Cova de la Puda (Esparreguera), Cova dels Lladres (Vacarisses), Sant Pere Sacama i mas Puigventós (Olesa), mas Oliva i masia de can Puig (Esparreguera), castell Voltrera (Abrera) i can Puig (Ullastrell). En destaca una col·lecció de ceràmica que es pot considerar de primer nivell en l'àmbit català, sobretot pel que fa a ceràmica d'època medieval i moderna, amb fons especialment destacats de vaixella blava primerenca (segles XV-XVI) i policroma catalana (segles XVII-XVIII). Un dels conjunts més interessants és el procedent del castell de Voltrera, amb un bon nombre de plats i escudelles de principis del segle XVII. També cal remarcar una gran gerra, recuperada d'una casa d'Olesa, amb un interessant repertori decoratiu, datada a principis del segle XVI. I, pel que fa a la prehistòria, l'aixovar recuperat al jaciment neolític de la Cova dels Lladres, amb una gerreta sencera amb decoració geomètrica de tipus postcardial (a la delegació d'Olesa de la Unió Excursionista de Catalunya se'n conserva una altra) i collarets. Així mateix, el centre també conserva un conjunt d'elements petris de procedència diversa, entre altres una part de l'antiga creu de terme anomenada Creu Reial o tres capitells romànics que podrien haver format part del portal de Sant Pere Sacama, i que van ser adquirits a un antiquari de Barcelona. Són de factura molt rústega i es podrien datar al segle XII. Un té representades dues figures d'animal, possiblement felins, i l'altre és decorat amb un rostre barbat i unes figures que semblen àligues. Al Centre també es conserven algunes mostres d'enteixinats de guix de cases d'Olesa.x</p> | 08147-170 | Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>L'excursionisme té una llarga tradició a Olesa, des dels anys 1930, quan un grup de joves van iniciar una secció de la Unió Excursionista de Catalunya que, durant uns anys, va ser molt activa en l'exploració i la recerca arqueològica i geològica de l'entorn. L'any 1981 una part dels membres de la secció de la UEC es van escindir, junt amb altres excursionistes aleshores afiliats a la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, i van fundar el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Des d'aleshores aquesta entitat ha portat a terme la major part d'estudis històrics i intervencions arqueològiques a Olesa i el seu entorn. Des del 1984 ha estat reconegut com a centre col·laborador de la Generalitat en l'àmbit del patrimoni cultural.</p> | 41.5446300,1.8945800 | 407801 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55674-foto-08147-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55674-foto-08147-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55674-foto-08147-170-3.jpg | Física | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2021 l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va signar un conveni de donació de la col·lecció que ara és municipal i s'està procedint a la seva documentació. | 80|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||
| 55675 | Cavall d'albergínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavall-dalberginia | Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (butlletí mensual), p. 172-173 | XIX-XX | Costum en desús. | Antigament a Olesa era costum que els nens fessin joguines amb diversos fruits o productes vegetals. Una joguina molt coneguda era el cavall d'albergínia, fet amb aquesta hortalissa i quatre tronquets que feien de potes i dos de més petits que feien d'orelles. Els micos o fruits de l'escarxol (és a dir, l'atzavara) també eren utilitzats amb finalitats similars. | 08147-171 | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55676 | Bassa de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-puigventos | Anònim (1992). 'Notícia d'una antiga bassa prop de Puigventós', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 52 (abril) PÉREZ, Antoni (1989). 'Puigventós, vestigis d'una gran masia', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 43 (abril) | XVI | Pou d'una antiga font i bassa que pertanyien a la masia de Puigventós. Es trboa a uns 200 m cap a llevant de les ruïnes de la casa. L'any 1990 a conseqüència dels incendis va quedar parcialment visible el pou de la font, i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme una excavació que va permetre desenterrar una bassa que estava adossada al pou. El pou, que té tres metres de fondària, havia estat una deu d'aigua perduda amb el temps a causa de l'acumulació de terra. Adossada al pou hi ha una bassa de dimensions mitjanes (6,20 x 4 x 2,50 m). Sobre un dels murs hi ha dues lloses inclinades a manera de safareig. Aquesta bassa s'utilitzava per canalitzar les aigües cap a les feixes de conreu situades més avall. Segons la ceràmica apareguda en l'excavació, al segle XVI ja estava en funcionament i no gaire més tard va ser emplenada de terra per aconseguir una gran terrassa de conreu. L'any 1995 es van completar els treballs d'excavació de la bassa i s'arranjà la zona. La bassa ha estat impermeabilitzada i serveix com a punt d'abastament en cas d'incendi. Cal dir que aquest pou va merèixer una poesia del conegut excursionista Rubricatus. | 08147-172 | Prop de la masia de Puigventós | Les excavacions realitzades han aportat materials que es poden datar al segle XII, i probablement el mas ja existia en aquesta època. Les primeres referències documentals són de principis del segle XIV, quan un tal Oriol es va casar amb una filla del propietari. L'any 1386 hi ha notícia d'un mas anomenat Colldoriol. Des d'aleshores ha estat ocupat amb més o menys intensitat. La edificació paral·lela que existia davant la façana principal, al sud, fa pensar els investigadors del CMRO en l'existència d'un barri fortificat construït a mitjan segle XVI que arribà a la plenitud durant el regnat de Felip III (1598-1621). La casa de Puigventós gaudí d'una gan prosperitat durant aquest període, com ha fa pensar la troballa d'enteixinats. A partir de mitjan segle XVI el nom dels propietaris, que anteriorment era Colldoriol, és Puigventós. Un document de l'any 1738 descriu la casa en perfecte estat de conservació. En aquesta època tenia una bassa per a regar els horts i també un trull d'oli, i tot el conjunt quedava tancat per un clos. La inscripció conservada a la casa, amb data de 1748, ha fet pensar a Àngel HERNÁNDEZ (1997: 256) que aquesta va ser reconstruïda després del terratrèmol de l'any 1748. Sembla, en tot cas, que la casa es va remodelar de nou en elgun moment entre el final del segle XVIII i principi del XIX, aprofitant els antics carreus i elements constructius. La masia va estar en funcionament fins a mitjan segle XX, quan va ser abandonada i va començar el seu deteriorament. Entorn de 1987 aquest mas va ser objecte d'una excavació arqueològica per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Durant aquesta campanya es va trobar enmig de la pedra i la runa una destraleta de basalt polimentada de tipus neolític. Aquest fet, amb moltes reserves, podria ser un indici de vida prehistòrica en aquest indret. La masia es troba situada dins el PEIN de Montserrat i en terrenys adquirits l'any 2000 per la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa, amb la intenció de preservar les característiques naturals d'aquest entorn. | 41.5693800,1.9023100 | 408481 | 4602549 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55676-foto-08147-172-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55677 | Falguereta peluda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falguereta-peluda | HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 77 | La falguereta peluda (Cosentinia vellea) és una planta escassa a la península ibèrica i una de les espècies vegetals més rares de Catalunya (se'n pot trobar a la zona del Cap de Creus). Normalment habita les regions mediterrànies de la zona irano-turaniana (a l'est de l'Anatòlia) i a les illes Açores, Madeira i Canàries, sempre en rocalls secs. A Olesa ha estat identificada a la zona dels Arumins o d'Oromir, en els marges de llicorella (pissarra) de diverses vinyes, prop de can Llimona. | 08147-173 | L'Oromir, prop de can Llimona | 41.5549900,1.8971100 | 408027 | 4600956 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55677-foto-08147-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55679 | Fons d'imatges de l'arxiu del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-del-centre-muntanyenc-i-de-recerques-olesa | XX-XXI | <p>Arxiu de fotografies del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) aplegat fonamentalment a partir de les còpies que s'han fet en les diverses exposicions que ha organitzat el centre. Consta d'unes 3.000 fotografies en paper, de formats diversos, les quals documenten fonamentalment els treballs de recerca arqueològica i sobre el patrimoni que, durant els seus anys d'existència, ha portat a terme el CMRO. També es conserven uns 300 clixés de vidre recuperats de cal Bas (al carrer Coscoll). Corresponen a fotografies fetes pel fotògraf Gunfaus, entre els anys 1912-16, i presenten escenes característiques d'Oles amb imatges de molt bona qualitat. A l'Arxiu Històric d'Olesa es conserva còpia d'aquestes imatges. Actualment l'arxiu de fotografia del CMRO està en procés d'ordenació i classificació.</p> | 08147-175 | Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>L'excursionisme té una llarga tradició a Olesa, des dels anys 1930, quan un grup de joves van iniciar una secció de la Unió Excursionista de Catalunya que, durant uns anys, va ser molt activa en l'exploració i la recerca arqueològica i geològica de l'entorn. L'any 1981 una part dels membres de la secció de la UEC es van escindir, junt amb altres excursionistes aleshores afiliats a la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, i van fundar el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Des d'aleshores aquesta entitat ha portat a terme la major part d'estudis històrics i intervencions arqueològiques a Olesa i el seu entorn. Des del 1984 ha estat reconegut com a centre col·laborador de la Generalitat en l'àmbit del patrimoni cultural.</p> | 41.5446300,1.8945800 | 407801 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55679-foto-08147-175-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55680 | Col·lecció d'enteixinats del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-denteixinats-del-centre-muntanyenc-i-de-recerques-olesa | <p>Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxes E01-E32</p> | XVI-XVII | Estat de conservació desigual. | <p>Al local del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà es conserven algunes mostres d'enteixinats de guix procedents d'algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI.</p> <p>Alguns es troben a cal Puigjaner.</p> | 08147-176 | Ajuntament d'Olesa de Montserrat | <p>El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics.</p> | 41.5446300,1.8945600 | 407800 | 4599809 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55680-foto-08147-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55680-foto-08147-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55680-foto-08147-176-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2021 l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va signar un conveni de donació de la col·lecció que ara és municipal i s'està procedint a la seva documentació. | 95|96|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||
| 55681 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-2 | XX-XXI | Col·lecció de pintura aplegada al llarg dels anys a partir dels concursos de pintura que es celebren per la Festa Major. Segons les bases del concurs, les obres guanyadores són cedides a l'Ajuntament. El conjunt és format per un centenar de pintures, que es troben repartides bàsicament en diferents estances de la Casa Consistorial i també en altres dependències públiques. La col·lecció compta amb obres d'Agustí Panadés, J. Vila-Arimany o Ernest Descals, entre altres artistes locals que han pres part als concursos. A l'Ajuntament també s'exposa el quadre titulat 'Crist del segle XX', donació de Macari Gómez Quibus: artista reusenc que ha excel·lit com a cartellista cinematogràfic. | 08147-177 | Ajuntament. Plaça Fèlix Figueras Aragay, s/n | L'Escola Municipal d'Arts i Oficis organitza per la Festa Major el concurs de pintura local, que l'any 1971 es va celebrar per primera vegada, i el concurs de pintura ràpida, que va iniciar-se el 1975. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55681-foto-08147-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55682 | Col·lecció de mobiliari de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-lajuntament | XVIII-XX | Col·lecció formada per diferents mobles propietat de l'Ajuntament. A la Casa Consistorial hi ha una taula dels segles XVIII-XIX,amb tres cadires, que fou adquirida en un antiquari entorn de 1970 per formar part del despatx de l'alcalde. En un magatzem de la Casa de Cultura es conserven dos bancs-sofàs de fusta decorats de finals del segle XIX o principis del XX. Un d'ells, encoixinat, és més antic i procedia de l'antic hotel Gori. També es conserven diverses cadires i tamborets de l'antic saló de sessions de l'Ajuntament. | 08147-178 | Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55682-foto-08147-178-3.jpg | Física | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|106|98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55683 | Teler manual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-manual-0 | XIX | Teler manual equipat amb maquineta de llisos. Originariament procedia de la fàbrica Margarit, i més endavant va ser utilitzat a les classes pràctiques de teoria de teixits a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis. Quan aquesta assignatura s'abandonà fou cedit a l'Ajuntament. | 08147-179 | Casa de Cultura. Carrer Salvador Casas, 26 | 41.5443800,1.8922800 | 407609 | 4599784 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 55684 | Forn de can Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-singla | PIÑERO, Jordi; SERRA, Ramon (2008). 'El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí)', Dovella, núm. 98, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-14. | -V/XVIII | Ruïnes conservades parcialment. | Forn de teules d'època indeterminada, associat un seguit de sitges corresponents a un possible jaciment ibèric. Del forn en queda la part posterior i respon a la tipologia característica dels forns d'obra: és una construcció semisoterrada a la part més baixa, en aquest cas al marge d'un camí que es va obrir posteriorment i que retalla el terreny natural. Té planta quadrada i se'n conserven vestigis de la fogaina, a la part inferior, i de la cambra de cocció, a la part superior. Aquest tipus de forn és característic dels segles XVIII i XIX. Si aquest fos el cas, devia pertànyer al mas de can Singla, avui desaparegut i que estava situat a l'altra banda de la carretera, on actualment hi ha el polígon industrial. Tanmateix, no es pot descartar del tot que sigui un forn d'època antiga, ja que en una recent acció de neteja membres del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà van poder recollir al seu interior fragments de ceràmica ibèrica i àtica. Així mateix, pocs metres al costat nord-est del forn es poden observar dues sitges retallades per l'esvoranc del camí. A l'interior de les sitges i al seu entorn s'hi ha localitzat fragments d'una olla medieval i més ceràmica ibèrica. | 08147-180 | Prop del cementiri de can Singla | Aquest jaciment es troba situat en un altiplà que domina el pas del riu Llobregat. Es tracta d'un lloc de pas que podria haver acollit un assentament ibèric de control d'aquesta zona, amb un possible camp de sitges. És probable que el camí antic d'època ibèrica i romana que seguia la vall del Llobregat, des del Pont del Diable cap al Bages, transcorregués per aquest indret. Més tard, en aquesta zona s'hi establí el mas de can Singla, que fou destruït fa unes quantes dècades per ampliar la zona industrial. | 41.5366500,1.9083300 | 408937 | 4598908 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55684-foto-08147-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55684-foto-08147-180-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94|81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55685 | Forn de cal Vicentó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-vicento | XVIII | Conservació molt parcial. | Restes d'un forn de teules d'època indeterminada, situat al marge d'un camí, prop de la zona de cal Vicentó, entre el camí de la Creu i el de les Roviroles. El forn ha estat en bona part destruït per l'obertura del camí, i només en queda la part posterior. Respon a la tipologia característica dels forns d'obra: és una construcció en bona part soterrada que devia tenir, probablement, planta més o menys quadrada. Se'n conserven vestigis de la fogaina, a la part inferior, i de la cambra de cocció, a la part superior. Al costat del forn, en el mateix retall del camí, hi ha restes d'un mur que ha quedat soterrat i d'una mena d'empedrat. Al damunt d'aquests elements s'hi observa un estrat de sedimentació artificial força potent. Aquest tipus de forn és característic dels segles XVIII i XIX, però no es pot descartar que sigui més antic, ja que els forns d'època romana són de tipologia similar i, en el forn de can Singla, relativament a prop d'aquest i de les mateixes característiques, s'hi ha localitzat material d'època antiga. En tot cas, seria interessant poder localitzar materials arqueològics a l'entorn d'aquest element que poguessin donar alguna idea sobre la seva datació. | 08147-181 | Zona de cal Vicentó | 41.5405800,1.9038300 | 408567 | 4599349 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55685-foto-08147-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55686 | Oliveres de Gatillepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-gatillepes | HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 210-211 | Oliverar situat a la part alta d'un turó, prop del torrent de la Creu de Beca, que conserva un conjunt d'oliveres d'una gran antiguitat, probablement les més velles del terme d'Olesa. Els exemplars de més valor són uns 25, que es troben a la part més alta. Són de la varietat autòctona de la zona d'Olesa, la Palomar olesana i, per l'amplada dels troncs, alguns podrien arribar a tenir una antiguitat d'uns 300 o 400 anys. Destaquen també uns marges de pedra seca de molt bona qualitat, fets amb petits fragments de pissarra (també anomenada licorella) i adaptats de manera precisa i individualitzada per protegir els arbres més vells i de més valor. El turó és situat enmig d'un paisatge típic olesà, envoltat per oliverars i amb bones vistes sobre l'aliplà de la vila. L'olivera més gran és coneguda com l'olivera del capella perquè, segons diu una llegenda, era la favorita d'un sacerdot que hi anava a llegir i fins i tot s'afirma que hi havia celebrat misses. | 08147-182 | Prop del torrent de la Creu de Beca | L'oli d'Olesa ha estat tradicionalment un producte de qualitat i molt apreciat. S'elabora amb una varietat autòctona d'olivera, anomenada palomar olesana. Ja a l'edat mitjana els arxius religiosos són plens d'al·lusions a l'oli d'Olesa, que era selecte i 'digne de ser utilitzat per obtenir el perdó de Déu'. En el segle XVIII es té constància que s'utilitzava amb finalitats medicinals. Entre d'altres guardons, el 1929 va guanyar la medalla d'or de l'Exposició Internacional de Barcelona. La producció d'oli augmentà molt durant el segle XVIII. L'any 1788 l'olivera ocupava un 61 % de la terra conreada i era, de molt, el principal conreu. Aquest mateix any hi havia 12 molins d'oli a la vila, als quals cal afegir-hi els de les masies (uns cinc). El molí més important, i probablement el més antic, era el del castell, situat davant de l'actual església. Era propietat del monestir de Montserrat, senyor del terme. Cal dir que en època medieval el senyor tenia el monopoli d'aquest servei i tothom tenia l'obligació d'utilitzar aquest molí, però al llarg dels segles XVII i XVIII el domini senyorial es va afeblir i és sobretot aleshores quan els pagesos comencen a dotar-se dels seus propis trulls. Aquests trulls o obradors d'oli de les cases particulars estaven situats majoritàriament a l'exterior del recinte murallat, prop dels portals. El nombre de molins va mantenir-se força constant al llarg dels anys. Així mateix, hi havia un gran nombre de traginers que es dedicaven al transport i comercialització de l'oli, sobretot cap a Barcelona. Al segle XIX el conreu de l'olivera continua sent important, però comparteix protagonisme amb la vinya, en apogeu a tot Catalunya en aquells anys. El nombre de molins es manté entorn dels 12. A la fi del segle XIX, però, hi hagué una recessió del conreu de les oliveres. L'any 1912 un grup de petits pagesos s'uniren per crear la Premsa Nova, inspirada en les instal·lacions més modernes que hi havia a les comarques de Lleida. L'any 1913 l'edifici ja es va ampliar amb una segona nau que consta de 12 voltes catalanes. L'any 1917 els pagesos de la Premsa Nova, enfrontats als grans propietaris que monopolitzaven els trulls, s'uniren per crear el Sindicat Agrícola Olesà. Malgrat una certa recuperació del conreu de l'olivera els anys de postguerra el 1956, justament en el moment d'inaugurar-se les noves instal·lacions del Sindicat, es produí una forta glaçada que matà bona part dels olivars, cosa que va fer entrar el sector en un declivi important. A la dècada de 1970 i principi dels 80 la crisi de la indústria i el tancament de fàbriques va motivar una lleu recuperació de la producció d'oli d'Olesa, però actualment ha tornat a disminuir, per culpa sobretot dels greus incendis de 1994. Des de fa uns anys alguns productors s'han agrupat sota la marca conjunta Oulesa (Oliveraries Palomar Olesana). Cal remarcar que l'edifici del Molí Nou és dels pocs testimonies que ha quedat a Olesa d'aquesta antiga tradició. | 41.5598000,1.8931000 | 407699 | 4601495 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55686-foto-08147-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55686-foto-08147-182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55687 | Casa de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-palmeres | XVIII-XX | Antiga casa de pagès completada posteriorment amb un jardí d'estil colonial amb dues característiques palmeres. La casa és de planta rectangular força gran, amb planta baixa més un pis i golfes. La coberta és a dues vessants i les parets són arrebossades i encalcinades. La façana principal és a sud-est i consta d'un portal adovellat i, a la part superior, una línia de tres balcons. Aquesta part dóna al pati enjardinat, delimitat per un mur arrebossat de blanc, amb un gran portal que dóna personalitat al conjunt. Es tracta d'un dels pocs exemples a la vila que ha conservat sense gaires modificacions la tipologia d'una casa pagesa, posteriorment adaptada i tranformada en una casa d'indianos. | 08147-183 | Carrer Argelines, núm. 11A | 41.5450400,1.8908700 | 407492 | 4599858 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55687-foto-08147-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55687-foto-08147-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la reixa del portal exterior: 1861 | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55689 | Camí Vell d'Olesa a Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-dolesa-a-vacarisses | GARCÍA DOMÈNECH, Miquel (1980). El llibre d'Olesa. Història i tradició d'una vila montserratina, p. 18 MORERA, Jaume (1992). 'Les creus de terme', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 53 (octubre) PIÑERO, Jordi; SERRA, Ramon (2008). 'El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí)', Dovella, núm. 98, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-14. | XVIII-XIX | L'itinerari tradicional s'ha perdut o ha estat modificat. | Als segles XVIII i XIX el camí pujava per la vall del Torrent de la Creu de Beca i la Roureda. A la Creu de Beca, situada en un lloc on el terreny deixa de ser pla per convertir-se en muntanyós, hi havia un encreuament de camins. El camí ral passava per la font de la Pastora, fins al pla del Fideuer, ja en terme de Vacarisses. Allà es bifurcava d'una banda entre el que es dirigia en direcció nord-est cap a Vacarisses, passant per l'estret coll de la Pedra de la Bossa i, de l'altra, el que es dirigia per coll de Bram i la serra de l'Hospici en direcció a Palà (una cruïlla de camins i punt estratègic on hi havia un hostal), i després continuava cap a Castellbell i Manresa. | 08147-185 | Zona nord-oest del terme d'Olesa de Montserrat | El camí ral que anava cap a Vacarisses i Manresa deriva probablement d'un camí romà que seguia més o menys la vall del Llobregat. | 41.5564700,1.8907400 | 407498 | 4601128 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55689-foto-08147-185-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55690 | Reliquiari de Santa Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reliquiari-de-santa-oliva | <p>LLOSA M, F (1987). 'Peces d'orfebreria de la parròquia d'Olesa als segles XVI-XVII', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 37 (febrer), p-8-9</p> | XVII | <p>Urna que conté les relíquies de santa Oliva, patrona d'Olesa, juntament amb les de santa Eufèmia i sant Antolí. Es conserva a l'església parroquial de la vila, junt amb el tresor del temple custodiat a l'Arxiu-Museu parroquial. És feta d'argent blanc i té una forma cilíndrica, amb diversos aplics laterals, i un peu rodó, fet de metall. Està decorada amb un interessant treball d'orfebreria i, a l'interior, conté uns cilindres de vidre amb les relíquies dels sants. Lligat al peu té un reliquiari petit en forma de medalló del Lignum Crucis o Vera Creu, afegit al segle XIX, també d'argent.</p> | 08147-186 | Església parroquial d'Olesa de Montserrat (Plaça Nova, s/n) | <p>Santa Oliva va néixer a Palerm (Sicília) i de jove, coincidint amb l'ocupació dels vàndals, fou enviada captiva a Tunis a causa de la seva fe cristiana. Allà va convertir infidels al cristianisme i va obrar curacions miraculoses. Finalment fou torturada a dintre d'una caldera d'oli bullent i, segons la tradició, decapitada el 10 de juny de l'any 463, diada que ha quedat instituïda a la seva memòria. Posteriorment les seves despulles van ser transportades a la seva pàtria i enterrades junt a un pou, que s'anomena Santa Oliva. La devoció al seu culte va arrelar fortament a Olesa. Hi van influir la important tradició d'Olesa vinculada al conreu de l'olivera i a l'elaboració d'oli, ja que la santa té com a atribut una branca d'olivera. Al final del segle XVI, després de les reformes fetes a l'església, ja hi havia una capella que estava dedicada a santa Oliva. L'any 1664 el papa Alexandre VII va concedir que santa Oliva de Palerm fos la patrona principal d'Olesa. Les seves relíquies havien arribat de Roma aquell mateix any. L'any 1665 es van construir el peu de la custòdia i l'urna de les relíquies, possiblement a Barcelona. El dia 30 de novembre de 1966 les relíquies entraren triomfalment a Olesa i foren instal·lades a l'altar barroc de l'església, junt amb altres relíquies de sant Antolí i santa Eufèmia. Poc després, l'any 1675, es va aixecar una capella de caire popular que es va bastir sobre un dels portals de la muralla. El 1790 ja existia la Confraria de santa Oliva, i els seus membres s'encarregaven d'organitzar totes les festes i actes que es feien en honor seu.</p> | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 1665 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55690-foto-08147-186-1.jpg | Física | Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55691 | Portal neoclàssic de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-neoclassic-de-lesglesia-parroquial | ROTA BOADA, Xavier (2006). L'església a Olesa: passat i present. Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat. | XVIII | Element desmuntat en estat de conservació desigual. | Conjunt d'elements petris que formaven el portal neoclàssic de l'antiga església parroquial, la qual fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936. Aquest portal, que constituïa l'entrada principal al temple per la façana de migdia, es va desmuntar i les pedres es conserven en tota la seva integritat a les dependències de la parròquia. Consta d'un frontó amb columnes i un fris ornamentat i coronat amb imatges de sant Joan Baptista, la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. | 08147-187 | Església parroquial d'Olesa de Montserrat (Plaça Nova, s/n) | Situada al costat del castell, l'església es troba a dalt d'un petit turó, tot formant un nucli fortificat; per això en alguns documents és anomenada castell església, i consta com una de les més antigues del bisbat. La primera notícia documental coneguda és de l'any 1012, però devia existir de molt abans, segurament des del segle X. L'any 1073 ja consta que hi havia una sagrera al seu voltant, nucli originari de la vila medieval. L'any 1110 la família noble dels Castellví es va implicar en la construcció d'un nou temple romànic, consagrat el 1147. Inicialment era dedicada a santa Maria i a sant Joan, i no fou fins el 1664 que, per autorització papal, es dedicà exclusivament a Santa Maria. Sabem que l'any 1342 l'església havia quedat petita i el bisbe Ferrer Abella va ordenar la construcció d'un temple nou. L'any 1359 el prior del monestir de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar al rei Pere III tota la jurisdicció de la vila d'Olesa, juntament amb el castell de Sant Pere Sacama. Des de llavors el prior de Montserrat (i posteriorment l'abat) passa a exercir al mateix temps de baró de la vila i rector de la parròquia. L'església va patir diferents transformacions al llarg del temps. El 1589 per determinació del Consell de la Vila s'acordà portar a terme una important ampliació per construir una església de tres naus, que no va estar enllestida fins el 1624. En aquest moment també es construí el retaule major, dedicat a Santa Maria, obra dels escultors Pau Boixadell, d'Esparreguera, i Joan Generes, de Manresa. Al segle XVIII amb la construcció de les capelles dels Dolors i del Santíssim l'església va prendre el seu aspecte definitiu. Durant la Guerra Civil de 1936 l'església fou incendiada i en els primers anys de la postguerra es va portar a terme una primera reconstrucció molt provisional del temple, però aviat va fer-se evident la necessitat de dur a terme una intervenció més planificada. Després de diversos intents que no van prosperar, finalment l'any 1954, sota el rectorat de mossèn Lluís Sitjà, s'aprovà un projecte definitiu basat en una idea del jove delineant olesà Pere Solernou i confiat a l'arquitecte Jordi Figueras. Les principals novetats de l'obra és que es modifica l'orientació de l'absis i de l'entrada, s'eixampla la nau central i es construeix un important conjunt d'edificis destinats a usos parroquials. Entre els anys 1955 i 1956 es portà a terme la construcció de l'església amb el presbiteri i la cripta. Entre els anys 1964-66 es realitzà una nova etapa del projecte amb la construcció dels edificis annexos: la nova sagristia, el Baptisteri i la capella del Santíssim. | 41.5454000,1.8933600 | 407701 | 4599896 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55691-foto-08147-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55691-foto-08147-187-2.jpg | Física | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|99|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55692 | Conjunt carrer Creu Real i carrer Ample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-creu-real-i-carrer-ample | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa C-02 MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XX | Conjunt dels carrers Creu Real i carrer Ample, que formen part del nucli d'origen baix-medieval de la vila d'Olesa, tot i que substancialment transformats en els anys posteriors. Actualment hi trobem un conjunt de cases destinades a habitatges on hi destaquen la uniformitat de volums, la composició de les façanes i, com a característica plural de moltes d'elles, els arcs de pedra dels portals d'entrada, que creen un vial interessant en direcció cap a la capella de Santa Oliva, patrona de la vila. Destaquen com a edificis del conjunt del carrer Creu Real els núms. 18 (Cal Puigjaner), 19 i 25. En aquest darrer habitatge, on es conserva l'arc de pedra del portal d'entrada en molt bon estat, es diu que hi va néixer en Jaume d'Olesa, personatge històric de la Vila. Del carrer Ample destaquen cal Pel·la i tota una sèrie d'edificis clàssics de mitjans i finals del segle XIX que tenen com a característica comuna el fet de tenir balcons i reixes treballades a les finestres de la planta baixa. | 08147-188 | Carrers Creu Real i carrer Ample | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5462100,1.8944400 | 407792 | 4599984 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55692-foto-08147-188-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55693 | Conjunt carrer Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-coscoll | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa C-03 MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. | XIV-XX | Carrer que forma part del nucli d'origen baix-medieval de la vila d'Olesa, tot i que ha estat substancialment transformat en els anys posteriors. S'hi poden distingir dos sectors. El primer comprèn les cases amb números parells, des del carrer Forn fins el núm. 14 del carrer Coscoll. Es un conjunt d'edificis que tenen en comú la uniformitat d'alçades, en una prolongació de les façanes de la Plaça de les Fonts. Com a elements singulars destaquen dos arcs de pedra que resten als portals dels habitatges núms. 2 i 4, i una finestra gòtica restaurada al núm. 2. El segon sector comprèn el conjunt de sis edificis d'habitatges amb números senars (del 23 al 35) fins el carrer Argelines. D'aquest conjunt en destaca una mateixa composició a les façanes dels sis habitatges, que formen part d'una operació conjunta feta a finals del segle XIX. L'alçada també és uniforme. Pel subsòl d'aquest carrer hi discorre una de les antigues mines d'Olesa. | 08147-189 | Carrer Coscoll | Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Del portal de Coscoll en resten encara alguns carreus al final del carrer. Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. | 41.5450900,1.8925700 | 407634 | 4599862 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55693-foto-08147-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55694 | Xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-fabrica-vella-del-moli | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-41 | XIX | Element mutilat. | Part inferior de la xemeneia de la Fàbrica Vella del Molí. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós, disposats en franges horitzontals alternades i amb anelles de ferro). El totxo és aparellat a trencajunt i unit amb morter de calç. La base té forma cilíndrica, coronada amb una motllura convexa a manera de brocell de secció semicilíndrica, feta amb totxo aplantillat col·locat a plec de llibre. El seu fust és troncocònic, subjecte perimètricament per una sèrie d'anelles de ferro, de les quals encara en queden 8, ja que el fust ha estat recentment escapçat aproximadament a la meitat de la seva alçada original. El coronament ha desaparegut. | 08147-190 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5361200,1.8911600 | 407504 | 4598868 | 1875 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | També coneguda com la Cuspinera. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55695 | Xemeneia d'Indústria Olesana, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-dindustria-olesana-sa | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-42 | XX | Xemeneia conservada dins del conjunt industrial del Molí, conegut antigament com a Indústria Olesana, S.A. Es tracta d'una xemeneia de totxo refractari disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars, de forma troncocònica. Actualment només en queda dempeus la meitat inferior. | 08147-191 | Polígon industrial CATEX-Molí | Antigament en aquest indret hi havia el molí d'Olesa. La primera notícia és la concessió de les aigües del riu Llobregat a favor de la vila d'Olesa, en un establiment fet a l'any 1647. Una mica més tard, el 1676 el batlle general de Catalunya va concedir a la vila permís per la construcció del molí. El 1695 l'Ajuntament va cedir el molí, que estava a mig construir i havia sofert desperfectes a causa de diverses riuades, a Bartomeu Minuart. Els veïns d'Olesa tenien l'obligació d'anar a moldre el gra a aquest molí. El 1795 els hereus de Minuart eren Francesc i Maria Gualba. Al segle XVIII aquesta família va donar nom al molí, i durant aquesta època s'hi van instal·lar batans. El 1865 els hereus de Minuart vénen el molí a Jaume Bernadas. Durant el segle XIX el molí va passar per diverses mans. El 1922 fou aportat per Comercial Anónima Vilà a la Indústria Olesana S.A. Cap a l'any 1946 aquesta societat decidí tancar el molí i construir-ne un de nou al final del Passeig del Progrés, on hi ha el Grup Escolar. Anteriorment, en l'emplaçament de l'antic molí s'hi havia instal·lat una fàbrica, coneguda com el Molí. Sobre la fàbrica del Molí, cal dir que la va fundar l'industrial de Barcelona Josep Cuspinera. L'any 1880 consta que tenia 1.000 fusos, mentre que el 1906 ja arribava als 5.488. Als inicis funcionva com una nau on es llogava l'energia a tercers, en aquest cas hidràulica i de vapor. Aquesta última amb una força de 6.000 kg. Entorn de 1923 van entrar nous inversors a l'empresa, com els Vilà, de Barcelona, i la raó social es convertí en Indústria Olesana S.A. De llavors endavant la fàbrica s'ampia amb la construcció de noves naus. Durant les dècades de 1940 i 50 l'empresa va aprofitar el moment de gran expansió del tèxtil i continuà ampliant el conjunt, on hi van arribar a treballar unes 1.000 persones. Era l'empresa que ocupava més olesans, després de la colònia Sedó (en terme d'Esparreguera). Amb la crisi dels anys 70 tot el complex va haver de tancar. L'any 1981 fou adquirit per Immobiliària Catalana Tèxtil, empresa que des d'aleshores ofereix naus a lloguer. En els darrers anys s'ha reurbanitzat el conjunt i s'ha ampliat amb noves naus al sector de llevant. | 41.5357000,1.8920300 | 407576 | 4598820 | 1924 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55696 | Xemeneia de cal Sánchez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-sanchez | <p>GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-43</p> | XX | Fa un temps va ser restaurada. | <p>Xemeneia de l'antiga fàbrica Sánchez. És feta de totxo refractari, disposat a trencajunt en filades horitzontals regulars. La base, de planta quadrada, s'enlaira sobre el nivell del carrer en sentit longitudinal. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana i les arestes són aixamfranades. Es corona amb una cornisa amb motllures inferior i superior, de secció rectangular, entre les quals discorre un fris de maó disposat en dents de serra. El fust és de forma troncopiramidal amb planta octogonal. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos octogonal llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en files avançades. És una de les xemeneies més completes i interessants que queden a Olesa, i l'única que és feta amb fust octogonal.</p> | 08147-192 | Antiga fàbrica de cal Sánchez (Carrer Calvari, núm. 57) | <p>L'empresa més antiga en aquest sector fou la fàbrica Sánchez, fundada el 1898 per Luís Sánchez Merlin. Més tard, el 1905 passà a ser dirigida per la seva vídua. A aquesta fàbrica pertanyia la xemeneia i altres construccions que no s'han conservat al sector sud-est. Una altra fabrica que hi havia en aquest sector era la fàbrica Pons, que començà el 1904. La major part de les naus actuals corresponien a l'antiga fàbrica Muntané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes i, posteriorment, s'hi va instal·lar la fàbrica de galetes Rochina, que va tancar l'any 1980. Més endavant les naus han tornat a estar ocupades en el sector del tèxtil. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca.</p> | 41.5417400,1.8982100 | 408100 | 4599484 | 1921 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55697 | Xemeneia de cal Montané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-montane | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-44 | XX | Xemeneia de l'antiga fàbrica de cal Montané. És feta de totxo refractari de dues tonalitats (vermellós i grogós) disposat a trencajunt amb morter de calç. La base té forma de prisma quadrangular, amb cornisa de coronament formada per diverses filades de maó que sobresurten del pla vertical. La cara sud forma un rectangle refós respecte el pla de façana, amb la part superior en arc pseudoconopial invertit. L'obertura d'accés, tapiada actualment amb maó, es troba també en aquesta cara. El fust és de forma troncocònica, amb una anella de ferro de subjecció cap a mitja alçada. El coronament està constituït per una primera motllura, a manera de collarí, un cos cilíndric llis i una segona motllura de tres gruixos de maó en filades avançades. Es tracta d'una de les tres xemeneies industrials que queden completes a Olesa. | 08147-193 | Antiga fàbrica de cal Montané (Carrer Margarida Biosca, núm. 28) | L'any 1898 s'havia fundat, al sud de l'actual illa de cases, la fàbrìca Sánchez, que és la més antiga d'aquest sector. Aquestes naus del sector nord corresponien a l'antiga fàbrica Montané, que va començar a funcionar l'any 1921 com a indústria tèxtil, coneguda amb el nom de Muntanné i Cia. L'any 1923 canvià el nom i passà a dir-se 'Juan Montanné Font', nom que va perdurar fins a 1933, quan passà a denominar-se 'J. Montané Font, S.L.'. El 1963 va tancar les portes. Més endavant, les naus han estat habilitades de nou per a altres usos industrials. Cal dir que, en aquest conjunt hi havia altres naus industrials, les quals han estat enderrocades: al solar que queda enmig de la illa de cases i a l'altra banda del carrer Joan Coca. | 41.5421800,1.8988000 | 408150 | 4599532 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55698 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XX | Dins el fons de la Causa General hi ha un volum important de documentació que va ser sostreta d'Olesa de Montserrat. Aquests fons s'han restituït a la Generalitat de Catalunya i avui es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on es poden consultar. | 08147-194 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51 (Sant Cugat del Vallès) | La documentació de l'anomenada 'Causa General', impulsada pel règim franquista després de la Guerra Civil de 1936 amb l'objecte de recopilar informació que fos útil per a les accions de repressió, fou conservada durant molts anys a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca. | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55699 | Fons documental referit a Olesa de Montserrat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-a-olesa-de-montserrat-a-larxiu-historic-comarcal-de-terrassa | XVIII-XIX | Conjunt dels fons notarials de tots els notaris que treballaven a Olesa de Montserrat, concretament entre els anys 1703 i 1883. Els documents originals d'aquests fons es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, mentre que a l'Arxiu Històric d'Olesa se'n conserven els esborranys. | 08147-195 | Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Carrer Pantà, 20, baixos (Terrassa). | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55700 | Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament | XIX-XX | Bona part dels objectes estan força malmesos. | Col·lecció d'objectes diversos de diferents procedències propietat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, els quals durant molts anys s'han guardat a les dependències de l'Escorxador Municipal. La part més nombrosa consisteix en elements de mobiliari: cadires, bancs encoixinats, sillons, taules... Alguns d'aquests mobles procedeixen de l'antic hotel Gori i altres eren de l'Ajuntament. També es conserven diverses màquines tèxtils d'una certa antiguitat. | 08147-196 | Escorxador (Carrer Jacint Verdaguer, núm. 30) | 41.5400500,1.8953700 | 407861 | 4599300 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55700-foto-08147-196-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||
| 55701 | Font de can Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sole | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XXI | Font de construcció recent que consisteix en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurt de la façana d'una casa. Per sota hi transcorre l'aigua d'una de les mines d'Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflora a la superfície per sota de la casa. Antigament al costat de l'anterior font hi havia un safareig públic. | 08147-197 | Passatge de la Font de can Solé | 41.5453500,1.8918400 | 407574 | 4599892 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55702 | Font de Ventura Gassol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ventura-gassol | XX | Font situada en un racó de la plaça Ventura Gassol, la font fou construïda en una remodelació d'aquest sector a la dècada de 1980. Antigament hi havia hagut la masia de cal Capó, que també tenia una font. | 08147-198 | Plaça de Ventura Gassol | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | 41.5481000,1.8863600 | 407121 | 4600203 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Legal | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55703 | Font del Frare Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare-pau | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Alguns elements es troben una mica abandonats. | Font situada en una esplanada prop del torrent de la Creu de Beca que conserva una interessant vegetació de ribera. La font consta d'un brollador sobre una paret enrajolada l'any 1955 (segons consta en una inscripció) i, al davant, una petita bassa amb safareig. | 08147-199 | Torrent de la Creu de Beca | 41.5575100,1.8864800 | 407144 | 4601248 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55703-foto-08147-199-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||
| 55704 | Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pastora | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada en un serrat prop de la masia de Puigventós. Consisteix en una cavitat al terra, reforçada amb una paret de pedra, on hi ha el brollador. A uns metres hi ha una petita bassa tancada amb una porteta. | 08147-200 | Prop de Puigventós | 41.5738900,1.8983000 | 408153 | 4603053 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Accés a peu per un corriol senyalitzat des de la masia de Puigventós.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55705 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XX | Font situada al costat del camí que va al pla del Fideuer i prop del torrent de la Font de la Pastora. El brollador de la font està encastat en un terreny terrassat amb marges de pedra seca. | 08147-201 | Camí al pla del Fideuer | 41.5713400,1.8936200 | 407759 | 4602775 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55706 | Font de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-illes | GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39 | XIX-XX | Element força modificat. | Als baixos de la casa antiga del mas de les Illes hi ha una surgència natural d'aigua, que és canalitzada cap a una bassa que hi ha al costat de les cases noves d'aquest mas. Adossat a la bassa hi ha un cobert que conserva restes d'un pou i del que antigament havia estat una sínia. Antigament era tradició venir a aquesta font, especialment el Dijous llarder, però ara ha quedat tancada dins l'explotació agrícola del mas. | 08147-202 | Al mas de les Illes | El nucli originari del mas de les Illes ja surt esmentat en alguns pergamins del segle XIV. És la construcció situada uns 100 metres al sud-est. L'any 1860 el mas consta com a propietat de Casals i Cortès. Aquesta família també posseïa el mas Vilapou i el mas Gori, en el qual després s'hi va construir l'hotel Gori. El 1910 ja s'havia traspassat a un italià: Lucas Diomedes. Aquest any el mas tenia una extensió de 18 ha i hi vivien masovers (set persones en total). Tot sembla indicar que, amb el canvi de propietari, la masia va ser objecte d'una reforma substancial. Fou aleshores quan va adquirir l'aparença actual, que es caracteritza per una estètica força allunyada de l'estil rural tradicional. Probablement va ser en aquesta època, o una mica més endavant, que es van construir les dues cases noves. Segons informació oral, van ser dos fills de la família propietària qui les van construir. Antigament el mas tenia dues sínies (una enmig dels camps i una altra al costat de la bassa gran de la font), cinc pous i dues basses (aquestes s'han conservat). L'any 1971 es van inundar les terres on estan situades les cases, cosa que va obligar a una important reforma. Des de fa uns anys tota la finca, que ocupa una bona esplanada coneguda amb el mateix nom del mas, està orientada al conreu d'arbres fruiters i als manipulats de la fruita. | 41.5482700,1.8786300 | 406476 | 4600230 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55707 | Pas de la capelleta de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-sagrada-familia | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa una capelleta de l'església parroquial dedicada a la Sagrada Família. Es tracta d'una petita capella de fusta, força moderna, amb imatges de Sant Josep, Maria i el Nen Jesús. La capelleta va passant per una quinzena de cases del nucli antic que estan adherides a aquesta tradició i s'està un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar als fons de la parròquia. | 08147-203 | Església Parroquial de Santa Maria | 41.5455300,1.8934800 | 407711 | 4599910 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||||
| 55708 | Pas de la capelleta de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-capelleta-de-la-miraculosa | XX-XXI | Tradició de passar de casa en casa unes capelletes del convent de les monges Paül·les dedicades a la Verge Miraculosa, titular d'aquest orde religiós. Es disposa d'unes 30 capelletes, unes de mida més grossa i altres de més petites, cadascuna de les quals té assignades una quinzena de cases, agrupades entre els diferents barris d'Olesa. Les capelletes, de construcció molt recent, són petits caixons de fusta amb una imatge de la Verge Miraculosa. Van passant per les cases i s'estan un dia o dos a cadascuna. Les famílies solen fer una donació, que va a parar al convent i és destinat a obres socials. Aquesta tradició es fa des de principis del segle XX, quan les monges Paül·les van establir-se a Olesa. Per la diada de la Miraculosa es fa una celebració especial al convent, amb missa i diversos actes als quals hi assisteixen els devots d'aquest culte. | 08147-204 | Convent de les monges Paül·les (Carrer Santa Oliva, núm. 34) | Les monges paül·les es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat també ha portat a terme habitualment, i encara ho continua fent, tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats. | 41.5470500,1.8954200 | 407875 | 4600077 | 08147 | Olesa de Montserrat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||||
| 55709 | Barraca del Torrent Reganer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-reganer | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, coberta amb falsa cúpula de pedra i adossada a un terreny en pendent. | 08147-205 | Prop del torrent de Reganer | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5658800,1.9076500 | 408921 | 4602154 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55709-foto-08147-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inclosa en el PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55710 | Barraca de la Font de la Pastora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-pastora | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, coberta amb falsa cúpula de pedra. | 08147-206 | Prop de Puigventós | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5715000,1.9008200 | 408360 | 4602785 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55710-foto-08147-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55711 | Barraca del Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-les-espases | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 15. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular, amb falsa cúpula de pedra coberta amb terra i parcialment encastada en un desnivell del terreny. | 08147-207 | Prop de Puig Cendrós | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5750800,1.8909300 | 407540 | 4603193 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55711-foto-08147-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55712 | Barraca de la Tosca de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-tosca-de-les-valls | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca excavada en un terreny amb desnivell que forma una cavitat més o menys quadrada. Té una paret davantera amb una porta d'entrada rematada amb arc escarser. | 08147-208 | Prop del torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5664700,1.8938400 | 407771 | 4602234 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55712-foto-08147-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra I) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra J en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat.Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55713 | Barraca a Gatillepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-gatillepes | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada prop del torrent de la Creu de Beca. És de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-209 | Torrent de la Creu de Beca | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5638000,1.8914900 | 407571 | 4601941 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55713-foto-08147-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En la publicació sobre barraques (MORERA et alii 2011) la situació en el mapa d'aquesta barraca (identificada amb la lletra J) té una errada. En realitat es correspon amb la situació de la lletra I en el mapa.Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55714 | Barraca mixta a les Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mixta-a-les-roviroles | MORERA, Jaume (1996). 'Barraques de pedra seca al nostre terme i rodalies', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 60 (juny). MORERA, Jaume; SOLER, Joan; VALLDEPERAS, Natàlia (2011). El nostre patrimoni social i ecològic: la pedra seca a Olesa de Montserrat i entorns. Quaderns d'Olesa, núm. 3, p. 17. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta més o menys rectangular, amb coberta a dues vessants, feta amb bigues i pedra. | 08147-210 | Les Roviroles | Després dels incendis de 1994 el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va poder documentar algunes barraques de pedra seca que havien quedat al descobert dins el terme d'Olesa i les rodalies. Concretament, es van localitzar sis barraques que es troben en terme d'Olesa (MORERA et alii 2011). Uns anys després, alguna d'aquestes barraques ja tornen a estar embrossades i són difícilment localitzables. | 41.5375800,1.9140800 | 409418 | 4599006 | 08147 | Olesa de Montserrat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55714-foto-08147-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Les coordenades d'aquest element són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||
| 55715 | Monòlit de Coll de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-coll-de-les-espases | XX | Monòlit de pedra de conglomerat situat al Coll de les Espases en memòria d'uns escaladors olesans que van morir en una expedició. El monument té una placa del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà amb la següent inscripció: 'Lentament ens alcem per sobre els nostres somnis. Josep Graño, Albert Ibáñez. Expedició d'Olesa - Hidden Peak. Agost 90. CMRO'. | 08147-211 | Coll de les Espases | 41.5738000,1.8907900 | 407527 | 4603052 | 1990 | 08147 | Olesa de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Situat en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | ||||||||||||
| 55716 | Enteixinats de la farmàcia Tobella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-farmacia-tobella | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-01 | XVI-XVII | Restaurats recentment. | En aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), rectangulars, de 46,5 x 33 cm, disposats entre bigues de fusta de talla. | 08147-212 | Carrer Coscoll, núm. 7 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5449200,1.8929200 | 407663 | 4599843 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55717 | Enteixinats de can Sabanés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-sabanes | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-02 | XVII | Enteixinats que es conserven a la planta baixa d'aquesta casa (tipus I: rectangulars de 46x33 cm ) i a la planta primera (tipus III: quadrats de 42x42 cm ) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Les de la planta baixa estan disposats entre bigues de fusta de talla de més qualitat . Ocupen una superfície de 32,8 m2 els quadrats i de 6,25 m2 els rectangulars. Els models decoratius del tipus I són els 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo'. Els models del tipus III són els 21,26,27,28, 29 i 30; és a dir: estel, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601 i flor. | 08147-213 | Carrer Creu Real, núm. 6 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els plafons del tipus III corresponen a l'any 1601. La casa ha estat objecte de reformes recentment. | 41.5464200,1.8944500 | 407793 | 4600008 | 1601 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 | |||||||||||
| 55718 | Enteixinats de cal Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bas | Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-04 | XVI-XVII | En una cambra d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 8,9m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5; és a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. | 08147-214 | Carrer Coscoll, núm. 19 | El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. | 41.5450000,1.8922800 | 407610 | 4599852 | 08147 | Olesa de Montserrat | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.