Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
55719 Enteixinats de cal Llombard https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llombard Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-06 XVII Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35x35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat) disposats entre bigues de fusta de talla de 10 cms. Ocupen una superfície de 22,6 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 22,23,24,25,26, 27, 28, 29 i 30; és a dir: ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor, escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor. 08147-215 Carrer Creu Real, núm. 8 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. La casa ha estat objecte de reformes recents. 41.5464700,1.8944000 407789 4600013 1601 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55720 Enteixinats de can Xelmo https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-can-xelmo Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-07 XVI Situats en el vestíbul d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitja. Ocupen una superfície de 30 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33, 34, 35, 36, 37, 38 i 39; és a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó, motiu floral C i 'zetes'. 08147-216 Carrer Montserrat, núm. 1 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa, datats de l'any 1577, van ser reconstruïts amb la seva disposició originària l'any 1988. 41.5459000,1.8940300 407757 4599951 1577 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55721 Enteixinats de cal Segura https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-segura Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-08 XVI Situats en dues cambres i passadís al primer pis (la cambra petita i el passadís estan tapats) es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38,5 x 38,5 cms) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm, amb caps de biga esculpits que representen rostres humans. Ocupen la cambra gran (la no tapiada) una superfície de 18 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 31,32,33,34,35 i 36; és a dir, inscripció 'JHS', cap d'àngel, escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V i motiu floral B. 08147-217 Carrer Ample, núm. 20 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5454100,1.8944100 407788 4599896 1577 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En la mateixa casa ha aparegut recentment una porta amb marc de guix i llinda apuntada amb la inscripció 'Mesa d'abril'. 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55722 Enteixinats de la casa de Virgilia Redondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-la-casa-de-virgilia-redondo Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-09 XVI-XVII Situats en una cambra del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 16,2 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. 08147-218 Carrer Creu Real, núm. 4 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5463200,1.8944600 407794 4599997 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55723 Enteixinats de cal Pons https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-pons Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-10 XVI-XVII Situats en tres cambres al primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 28,8 m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, 5,6,7 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', espina de peix amb mussol, aus i vaques, i rombes i puntes de diamant. 08147-219 Carrer Ample, núm. 48 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5461300,1.8945300 407799 4599976 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55724 Enteixinats de cal Casals https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-casals Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-11 XVI-XVII Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de qualitat mitjana. Ocupen una superfície de 8,75m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4, i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. 08147-220 Carrer de la Senyora, núm. 23 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5447700,1.8950200 407838 4599824 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55725 Enteixinats del carrer Creu Real, núm. 26 https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-del-carrer-creu-real-num-26 Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-12 XVI-XVII Situats al vestíbul d'entrada d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47 x 36cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. 08147-221 Carrer Creu Real, núm. 26 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5469200,1.8942400 407776 4600064 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55726 Enteixinats de cal Bià https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-bia Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-13 XVII Situats en una cambra a la planta baixa d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta rodones irregulars. Ocupen una superfície de 14,6m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 20,21,22,23,24,25,26, 27 i 28. És a dir: pastor amb ramat, estel, ales, gerro, flor de lis, torre entre xipresos, inscripció 'Aragall', Sagrat Cor i escut de Barcelona. 08147-222 Carrer Coscoll, núm. 2 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una remodelació feta l'any 1601. 41.5449900,1.8934900 407711 4599850 1601 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55727 Enteixinats de ca la Planxadora o cal Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-planxadora-o-cal-font Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-17 XVI-XVII Alguns plafons molt malmesos han perdut totalment el dibuix. Situats en una cambra a la planta baixa i en dues del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. Ocupen una superfície de 77,2 m2 total. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4,5,8 i 10. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes, inscripció 'JHS, Maria Virgo', inscripció 'AJYDLI', i rombes i puntes de diamant. 08147-223 Carrer del Forn, núm. 2 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5453600,1.8931600 407684 4599891 08147 Olesa de Montserrat Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55728 Enteixinats de ca la Ferraguets-Mitjapela https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-ferraguets-mitjapela Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-18 XVI Conservació precària els enteixinats tipus I. En aquesta casa es conserven alguns enteixinats. Anteriorment també n'hi havia a les cases veïnes (números 3 i 5), però han estat enderrocades per construir-hi nous habitatges. 08147-224 Carrer de Dalt, núm. 1 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5451900,1.8923300 407614 4599873 08147 Olesa de Montserrat Restringit Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55729 Enteixinats de cal Blasco https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-blasco Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-19 XVI Alguns enteixinats estan en part malmesos. En aquesta casa es conserven en dues cambres a la planta baixa alguns enteixinats del tipus I (rectangulars, de 46,5 x 33cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 8,5 cm. Ocupen una superfície de 33,2m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1, 2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. 08147-225 Carrer de la Mercè, núm. 14 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. Els enteixinats d'aquesta casa corresponen a una reforma del segle XVI. 41.5450200,1.8948300 407823 4599852 08147 Olesa de Montserrat Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55730 Enteixinats de cal Sibina https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-sibina Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-21 XVI-XVII Alguns quadres han perdut el dibuix. Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 47x36 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla. A la casa existeixen els següents models decoratius: 1,2,3,4 i 5. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo'. 08147-226 Carrer Creu Real, núm. 23 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5467300,1.8941200 407766 4600043 08147 Olesa de Montserrat Restringit Regular Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55731 Col·lecció d'objectes diversos de l'Ajuntament a la Casa de Cultura https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-diversos-de-lajuntament-a-la-casa-de-cultura Anònim (1987). 'Peces d'orfebreria del Comú d'Olesa als segles XVI-XVII (IV)'. Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 40. XI-XIX Conjunt format per diversos objectes. Una part d'objectes són de caràcter protocol·lari de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. El més destacat és una porra o maça del Comú d'Olesa, del segle XVI. Altres elements són una col·lecció de medalles dels regidors de l'Ajuntament (del segle XIX) i una col·lecció de vares d'alcalde (del segle XIX). Una altra peça és una petxina d'argent per presentar aigua beneïda a les autoritats, obra de mitjan segle XVIII. Així mateix, a l'Arxiu es conserva també un relleu amb una cara, trobat a sota les escales de l'Església Parroquial (fetes al començament del segle XVII). Es tracta d'una figura exempta d'estil romànic. 08147-227 Arxiu Històric Municipal. Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, núm. 26 41.5443800,1.8922800 407609 4599784 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55731-foto-08147-227-3.jpg Física Modern|Contemporani|Romàntic|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|101|85 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55732 Enteixinats de ca la Pellera https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-la-pellera Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-24 XVII Situats en una cambra del primer pis de l'anterior casa hi havia uns enteixinats, que actualment es conserven fora del seu lloc originari. Són enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat). Ocupaven una superfície de 19,8 m2, i els models decoratius són els següents: 28, 29, 30, 3 i 32. És a dir: escut de Barcelona, cstell amb data 1601, flor, inscripció 'Paula Sasaya' i cap d'àngel. 08147-228 Carrer Salvador Casas, núm. 4 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5447900,1.8932000 407686 4599828 1601 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55733 Enteixinats de ca l'Elàstics https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-ca-lelastics Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-26 XVII Situats en una cambra del primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus III (quadrats, de 35 x 35 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), situats entre bigues de fusta basta rodones. Ocupen una superfície de 15m2. A la casa existeixen els següents models decoratius: 28, 29, 30, 31 i 32. És a dir: escut de Barcelona, castell amb data 1601, flor, inscripció 'JHS' i cap d'àngel. 08147-229 Carrer de Santa Oliva, núm. 10 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5469800,1.8946300 407809 4600070 1601 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55734 Enteixinats de cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-serra Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-27 XVI Malmesos en conjunt i molt fragmentats. Situats en una cambra al primer pis d'aquesta casa es conserven enteixinats del tipus IV (quadrats, de 38 x 38 cm) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. A la casa existeixen els següents models decoratius: 33,34,35,36,37 i 38. És a dir: escut de Montserrat, motiu floral A, escut de Carles V, motiu floral B, escut de Castella - Aragó i motiu floral C. 08147-230 Carrer de la Senyora, núm. 10 El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5447800,1.8946800 407810 4599825 1577 08147 Olesa de Montserrat Restringit Dolent Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55735 Enteixinats de cal Llimona https://patrimonicultural.diba.cat/element/enteixinats-de-cal-llimona Anònim (1985). 'Les Tortugues o relleus dels entrebigats a Olesa durant els segles XVI i XVII. Apartat I. La masia de can Llimona', a Butlletí del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà, núm. 39 (octubre). ARGELICH, Jordi; LLOSA, Francesc; MORERA, Jaume. Enteixinats de guix i emmotllats de sostre dels segles XVI-XVII a Olesa de Montserrat. Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (treball en curs) GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Conjunt especial dels enteixinats: fitxa E-32 XVI Situats a l'estatge-menjador del primer pis i en dues cambres del primer pis es conserven enteixinats del tipus I (rectangulars, de 38 x 50 cm aprox., i en el fris de 38 x16cm.) i del tipus II (rectangulars, de 35 x 58 cm.) (classificació al Pla Especial de Protecció d'Olesa de Montserrat), disposats entre bigues de fusta de talla de 9 cm. Dins del tipus I existeixen els següents models decoratius: 1, 2, 3, 4, 5, 12 i 13. És a dir: aus amb l'arbre de la vida, espina de peix, inscripció 'Paula Sasaya', espina de peix amb signes i inscripció 'JHS, Maria Virgo', trenat a rombes i inscripció 'COLDELEZ'. Dins del tipus II hi ha els següents: 15,16,17,18, 19 i 20. És a dir: centaure amb castell, matança del drac, coloms i gerro, motius florals, trenat d'hexàgons i pastor amb ramat. 08147-231 Masia de can Llimona (Camí de Puigventós) El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) té en curs un exhaustiu estudi sobre un conjunt d'enteixinats de guix que s'han localitzat en algunes cases de la vila. La majoria es poden datar a començaments del segle XVII, encara que alguns pertanyen al segle XVI. Segons l'estudi, s'han establert sis tipologies diferents basant-se en les mides i tipus de format de cadascun dels elements, i per a cada tipologia s'han identificat els diferents motius decoratius: una cinquantena en total. Els motius decoratius són variats, alguns de més populars, i altres que incorporen una clara influència renaixentista o barroca. Segons sembla, aquesta solució constructiva va imposar-se durant un període relativament breu, seguint uns patrons força estandaritzats, però presentava alguns inconvenients i posteriorment fou substituïda per altres sistemes més pràctics. 41.5551200,1.8988600 408173 4600969 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55736 Cal Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-grau XVIII-XIX Casa d'estil popular que ha conservat bé la tipologia tradicional, especialment per la part posterior, amb dues àmplies eixides que donen a un interessant pati amb pou. L'interior de la casa conserva també elements tradicionals com ara la llar de foc i un cup, que són aprofitats en els muntatges pessebrístics. En les diverses cambres de la planta baixa s'hi instal·len uns quadres pessebrístics que cada any es van renovant, ja que durant el cicle de Nadal la casa acull l'anomenat 'Pessebre del carrer de fora', organitzat per l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, amb la col·laboració del veïnat i de l'Esbart, que col·labora amb el vestuari. 08147-232 Carreu Argelines, 53 A principis de segle XX ja hi ha constància que algunes cases particulars obrien als visitants els pessebres que feien a les entrades. Entre d'altres: cal Boter, cal Bià, cal Pepito Tobella (la Farmàcia), cal Bas, i també a l'Església, al Casal Catequístic o a les monges Paül·les. D'aquest últim se n'encarregaven els germans Salvador i Esteve Valldeperes. A la dècada de 1920 una sèrie d'entitats locals van organitzar el primer concurs de pessebres. Pel que fa a l'antiga casa de cal Grau, el 1993 va ser el primer any que s'hi va organitzar un muntatge pessebrístic. Poc abans Albert Parent, de la veïna casa de cal Margarit, havia adquirit aquest immoble adjacent i tot seguit va començar l'activitat de l'Associació de Pessebristes d'Olesa de Montserrat, que l'any 1999 va quedar formalitzada com a entitat. El primer president fou Ricard Vila. Des del primer moment l'associació ha portat a terme una tasca cultural, de recuperació i revitalització de les tradicions, però també una important tasca social, ja que s'ha obert a la participació d'un gran nombre de voluntaris i funciona com a catalitzadora en àmplies capes del teixit social. Un dels seus objectius ha estat obrir al públic la tradició del pessebre i fer-la visible en els carrers de la vila. Per això durant el cicle de Nadal s'organitza una Ruta de pessebres que compta amb una trentena de punts visitables, ja siguin patis, entrades o interiors de cases particulars, entre els quals destaquen el de Joaquim Boada i el de cal Boter, o altres llocs més públics, com ara el Teatre de la Passió, el Centre Cívic Sant Bernat o l'Església. En aquests últims és la mateixa associació qui s'encarrega de realitzar el muntatge. D'altra banda, l'Associació de Pessebristes també organitza cada any una exposició de diorames a la Casa de Cultura. Durant uns anys l'associació va tenir el seu taller i local a la casa de cal Puigjaner, propietat de l'Ajuntament. Recentment s'ha traslladat a dependències de l'antiga escola pública de Sant Bernat. 41.5457600,1.8896900 407395 4599940 08147 Olesa de Montserrat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55736-foto-08147-232-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'Associació de Pessebristes conserva una important col·lecció d'eines d'oficis antics i objectes diversos de la vida quotidiana que han anat recollint fruit de donacions de gent de la vila, pràcticament com si fos un petit museu. Aquests objectes es guarden a cal Grau i s'utilitzen quan cal en algun dels muntatges pessebrístics que porta a terme l'associació, per exemple en el Pessebre del carrer de Fora. 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55737 Xemeneia del Vapor Cremat (Paños Margarit S.A.) https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-del-vapor-cremat-panos-margarit-sa FUSTÉ, Ramon; GALLOFRE, Isidre (1980). Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu. Arxiu històric COAC. GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-10 i B40 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 9 XIX Deformació i inclinació a la part superior. Xemeneia corresponent a l'antic Vapor Cremat. És feta de totxo refractari i anelles de ferro; el totxo és aparellat a trencajunt, disposat en filades horitzontals regulars i unit amb morter de calç. La base té forma de prisma de planta quadrada, amb una banqueta ornamental sobresortida del pla vertical i una cornisa de característiques similars amb filades de totxo escalonades. Les cares formen un rectangle refós respecte al pla de façana. A la cara oest es troba l'obertura d'accés a l'interior, tapiada amb maó. El seu fust és troncocònic, amb 14 anelles de ferro que subjecten la fàbrica de totxo. El coronament és de forma circular amb una motllura a base de filades avançades de totxo. Es tracta de la xemeneia més alta del terme d'Olesa. 08147-233 Paños Margarit (Ctra. C-1411, km. 2,5) El Vapor Cremat tenia un sistema de producció vertical, ja que s'hi elaborava la filatura, els teixits, els acabats i els tints; és a dir, que comptava amb la cadena de producció completa. Aquesta empresa apareix de la fusió de les fàbriques 'Margarit Hermanos' i 'Campaña Hermanos', l'any 1883. Aleshores tingué una gran expansió fins l'any 1887, quan va patir un desafortunat incendi del qual se'n va responsabilitzar a Joan Puig i Llagostera, germà de Josep Puig i Llagostera, propietari de l'empresa que més tard esdevindria la colònia Sedó. Això no obstant, va quedar en llibertat per falta de proves. A causa d'aquest incendi l'empresa era coneguda popularment com a 'Vapor Cremat', tot i que el seu nom iniicial era 'Campaña-Margarit i Compañía'. A partir de 1901 la fàbrica adoptarà diferents noms, però sense canviar de capital. Durant la Guerra Civil l'empresa es va col·lectivitzar i passà a ser dirigida per un comitè de treballadors. A partir de 1940 va rebre el nom de 'Paños Margarit, S.A', fins a la seva desaparició, l'any 1977. Actualment la fàbrica, i tot el polígon, es troben sense ús. 41.5422000,1.8842800 406939 4599550 1855 08147 Olesa de Montserrat Restringit Regular Legal i física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55738 Carrer de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-2 MAURI, Alfred (2010). L'origen del nucli antic: la sagrera d'Olesa de Montserrat. Quaderns d'Olesa, Ajuntament d'Olesa de Montserrat. XIV-XXI Carrer del nucli d'origen medieval d'Olesa, que forma part de la primera expansió de l'antiga Sagrera. Es tracta d'un carrer de traçat sinuós, que va pefilant la forma del petit promontori on s'assenta l'església parroquial. Les cases són de tipologia popular; les més antigues normalment de planta baixa més dos pisos, amb una amplada de parcel·la que no arriba als cinc metres. Algunes han substituït la finestra pel balcó en la primera planta. En alguns trams el ràfec és a la mateixa alçada i forma una línia contínua. Alguns immobles han estat substancialment reformats o construïts de nou. 08147-234 Carrer de Dalt Olesa va anar creixent des del nucli originari de la sagrera en cercles concèntrics. Al segle XIV, arran del decret de Pere III el Cerimoniós, com moltes poblacions catalanes construeix una muralla més àmplia que inclou els nous barris que havien sorgit. Aquest nou recinte constava probablement dels portals del Coscoll, de les Hortes (a la plaça de les Fonts) i un altre que hi havia al carrer Hospital. Els carrers Ample i de la Creu Reial formaven part d'aquest nucli baix-medieval i les seves cases devien constituir el límit oriental del recinte. En els segles posteriors el recinte s'amplià i va quedar amb els 4 portals més coneguts: el de Santa Oliva (en el camí ral que venia de Vacarisses i Terrassa), el de can Carreras (documentat per primera vegada el 1548 i situat al final del carrer de l'Església), el de les Hortes, i el d'en Coscoll (documentat per primera vegada el 1560 i situat al final i a l'esquerra de dit carrer). Possiblement hi havia un cinquè portal, però no se sap amb certesa. 41.5458600,1.8930300 407674 4599947 08147 Olesa de Montserrat Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55738-foto-08147-234-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55739 Església del convent de les Escolàpies https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-convent-de-les-escolapies COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 245 LABARTA, M. Lluïsa (1985). Summarium de la vida, virtudes y fama de Santidad de la Sierva de Diós Paul Montal Fornés. Roma. MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 84-90 XIX-XX Església que forma part del convent de les Escolapies, adossada en un angle del conjunt, de manera que la façana fa un reclau en el carrer. Segueix un estil historicista d'inspiració neoromànica (igual que l'edifici del convent). La façana principal té un portal amb arquivoltes i timpà, on hi ha representats els símbols de les escolàpies sobre el fons de la muntanya de Montserrat. La decoració de les façanes es completa amb diverses finestres geminades i arcuacions llombardes sota el ràfec. L'interior de l'església segueix una decoració d'estil neogòtic. 08147-235 C/ Santa Paula de Montal, núm. 6 Paula Montal i Fornés (Arenys de Mar 1799 - Olesa de Montserrat 1889) fou la fundadora de l'Institut de les Filles de Maria de les Escoles Pies (les Escolàpies), una congregació inspirada en l'obra de sant Josep de Calassanç i en els pares escolapis que, durant el segle XIX, fou de les que més va expandir-se en l'àmbit de l'ensenyament femení. Durant el període de 1829-1859 Paula Montal va realitzar una intensa activitat i fundà personalment set escoles. El col·legi d'Olesa de Montserrat, inaugurat el 15 de desembre de 1859, va ser la setena de les fundacions fetes per Paula Montal i l'última que va realitzar ella directament. A Olesa les escolàpies van cobrir la plaça d'escola pública per a nenes, ja que l'Ajuntament tenia dificultats per complir amb la llei, que obligava a tenir dues escoles, una per a nens i una per a nenes. En un principi l'emplaçament era a la Plaça Nova, i després en una casa del carrer Ample (la número 50, actualment ensorrada). Al cap de pocs anys, gràcies a una donació van traslladar-se a una casa pairal que ja apareix documentada l'any 1771. Posteriorment la casa va reformar-se i es construí l'actual edifici, d'estil historicista. L'any 1929 s'ampliaren les instal·lacions i es construí un segon pis. D'aquesta manera es disposava de més espai per a acollir noies internes. Durant 30 anys, Paula Montal va residir en aquest convent d'Olesa, ja que era el seu preferit, fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 26 de febrer de 1889. Inicialment el col·legi era només per a nenes, fins l'any 1950, quan es va convertir en mixt, però els nens ocupaven un espai separat. L'any 1961 s'hi va fer una important reforma i ampliació, i la residència augmentà amb 20 noves cel·les, que servien per acollir practicants com a casa d'exercicis. Més recentment, el convent s'ha especialitzat com a lloc de residència de les monges de major edat. L'any 1983, durant el procés de beatificació de Paula Montal, les seves restes, que es trobaven al cementiri municipal, van ser identificades i dipositades en una arqueta, situada sota l'altar de l'església. Santa Paula Montal va ser canonitzada l'any 2000 pel Papa Joan Pau II. 41.5453500,1.8951900 407853 4599888 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55739-foto-08147-235-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55740 Xiprers del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-0 Conjunt de dos xiprers (cupressus sempervirens) situats a l'interior del Cementiri Vell. Probablement plantats entorn del 1856, quan es construí aquest cementiri municipal, són clars testimonis de la funció d'aquest recinte, que ha quedat fora de servei des de la construcció d'un nou cementiri a can Singla. 08147-236 Passatge sense nom (entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colom) Anteriroment el cementiri es trobava a un costat de la Plaça Nova, vora l'església, i encara se'n conserven restes de la capella. L'any 1856 es va construir aquest cementiri municipal, més ampli, i el 1860 l'antic cementiri es va netejar de tombes i ossos. A mitjan de la dècada de 1980 s'edificà l'actual cementiri de can Singla i, de manera progressiva, s'hi ha anat traslladant les restes dels difunts, de manera que la gran majoria dels nínxols de cementiri vell ja estan buits. L'any 2005 es va fer una intervenció arqueològica a la recerca d'una fossa comuna al cementiri, on l'any 1939 presumiblement hi havien enterrat els afusellats a Olesa per les tropes franquistes. La intervenció va ser promoguda per familiars de tres dels afusellats, i realitzada per l'Ajuntament i l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya. L'excavació es va encarregar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalment la intervenció no va permetre trobar les restes dels afusellats, sinó de diferents restes procedents de la neteja de nínxols en èpoques posteriors. 41.5421800,1.8877700 407230 4599544 08147 Olesa de Montserrat Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08147/55740-foto-08147-236-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55741 Placa dedicada a Anselm Clavé https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-clave XX Brutícia sota el relleu de bronze Placa de principis de segle XX dedicada a Anselm Clavé, indicadora del carrer que porta el seu nom. Està situada a la façana de cal Perpinyà. Es tracta d'una placa rectangular de marbre que té un relleu en bronze amb l'efígie del personatge entre llorers. A la dreta s'hi llegeix la següent inscripció: 'CALLE DE A. CALVÉ'. Sota aquesta, una placa del nomenclàtor normalitzat de carrers afegeix la següent informació: 'Anselm Clavé (Barcelona 1824 - 1874). Músic, poeta i polític'. 08147-237 Carrer Anselm Clavé - cruïlla carrer Alfons Sala 41.5438500,1.8933900 407701 4599724 08147 Olesa de Montserrat Obert Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 51 2.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55742 Villa Rosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa XIX Casa unifamiliar d'estil classicista que ocupa una cantonada entre els carrers Anselm Clavé i Calvari. És de planta baixa, amb un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants. Té un petit jardí davanter i unes depedències a la part posterior. L'edifici destaca en el context urbà pel seu estil senzill però elegant, amb les façanes arrebossades i pintades d'un color vermellós, en contrast amb el blanc de les motllures de les obertures. Té una cornisa prominent i són interessants, també, els reixats d'algunes finestres i la porta principal, així com les persianes enrotllables de la façana principal, de l'època inicial de la casa. 08147-238 Carrer Calvari, núm. 41 La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1890. 41.5428300,1.8969300 407995 4599607 1890 08147 Olesa de Montserrat Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
55743 Casa amb arc neogòtic https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-amb-arc-neogotic XX Façana no rehabilitada i deteriorada. Casa unifamiliar entre mitgeres, de petites dimensions, amb planta baixa més un pis. Es tracta d'un edifici de començament del segle XX que, a la façana principal, té com a únic element un balcó rematat amb un arc conopial, a manera de trencaaigües sota la porta, acabada amb un arc lobulat. El balcó té una barana de fosa. 08147-239 Carrer Anselm Clavé, núm. 79 La carretera de Viladecavalls-La Puda (l'actual carrer Anselm Clavé) es construí a la dècada de 1880 i constituí el primer eixample de la vila. Segons el cadastre aquesta edificació és de l'any 1924. 41.5423800,1.8958600 407905 4599558 1924 08147 Olesa de Montserrat Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-12-05 08:17
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 325,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc