Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55745 | Avenc de la carena del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carena-del-montnas | Pou gairebé cilíndric d'uns 2 metres de diàmetre i una fondària de 6 metres. El fons és ocupat per materials clàstics. Al fons s'observen indicis d'haver sofert algun intent de desobstrucció. | 08148-10 | Al vessant sud-oest del turó de la Bóta. | 41.2964900,1.7861000 | 398367 | 4572382 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de la carena de Monars / avenc de Mas Milà. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55746 | Avenc de la Nubet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-nubet | Avenc de 29 metres de recorregut i 8,5 metres de desnivell negatiu. Una boca de 0,80×0,65 metres dóna a un pou de 8 metres de fondària. Als 5 metres de baixada s'arriba a la galeria superior. Si seguim, cap al NE per un conducte de 0,40 metres d'amplada per 1,14 metres d'alçada amb formacions al sostre, als dos metres de recorregut descendent trobarem un pou on un ressalt d'1,70 metres que condueix a la seva base. Una petita galeria d'1,50 metres de llargada amb una xemeneia al fons es troba cap a l'est, a la mateixa alçada que la galeria per la que hem accedit. Sota de la galeria d'accés trobem una gatera de 0,40 × 0,50 metres que en direcció SO enllaça amb la base del P-8. A la galeria inferior, direcció oest, avançant un parell de metres, l'amplada és de 0,50 metres. De seguida l'alçada puja i per dalt connecta amb la galeria superior. Si continuem per la galeria inferior pujant un petit ressalt i seguint uns 2,50 metres, gira a la dreta 1 metre més per tornar a girar a l'esquerra on fineix el meandre a 1 metre de distància. A la nostra dreta s'albira una petita fissura. | 08148-11 | A peu del vessant est del turó de Gafatans, prop de la riera de Jafra. | Després de diferents recerques per la riera de Jafre, membres del GE Badalona van descobrir l'agost del 2012 aquesta petita cavitat, la qual van haver de desobstruir per procedir després a la seva exploració i topografia. La van batejar amb el nom de la més petita de la colla, la Nubet García. | 41.2811700,1.8174300 | 400967 | 4570645 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55746-foto-08148-11-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55747 | Avenc de la Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-penya-embassada | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú | Avenc de 32 metres de desnivell negatiu. S'inicia amb un pou de 15 metres de profunditat que, a la seva base i mitjançant una finestra, comunica amb un nou pou, de volta cega i de 9 metres de desnivell, al fons del qual acaba la cavitat en una sala de 6 x 4 metres. | 08148-12 | A peu del vessant est del puig dels Terrers, prop del torrent de Can Grau. | El pou superior de l'avenc va formar-se en va actuar com a desguàs del curs fluvial pròxim. S'observen senyals d'erosió gravitacional. Caient després aquestes aigües en conducció lliure a través de la campana terminal de 9 metres d'alçada.Descobert i explorat per primer cop per membres del GES-CMB l'octubre del 1957. | 41.2936100,1.8300300 | 402041 | 4572011 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de la Penya Embalçada. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55748 | Avenc de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plana-novella | Avenc de 7 metres de desnivell negatiu. Una boca de 1,80 x 3,20 metres ens porta en rampa a una finestra de 0,92 x 1,50 metres on entrem a la cavitat pròpiament dita. Continuem el descens en rampa fins que arribem a la capçalera d'un pou, tapat a la seva base a -1,80 metres, i amb sostre a 3,15 metres, fent una alçada total de quasi 5 metres mesurats des de la base del pou. | 08148-13 | A uns 250 metres al nord de la urbanització de la Plana Novella. | Localitzat en una prospecció l'any 2003 per membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes. | 41.2969100,1.8571600 | 404317 | 4572348 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55749 | Avenc del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cami | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 5 metres de desnivell negatiu. S'hi accedeix per una petita boca circular de 0,60 metres de diàmetre que dóna a un ressalt de poc més d'1 metre. Una curta rampa de pedres porta a una minúscula saleta de sostre més alt, on la cavitat resta tancada per enderrocs. | 08148-14 | A peus del nord-oest del puig Vendrell, prop de la riera de Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 29 de novembre del 1981. | 41.2907900,1.8274600 | 401821 | 4571701 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55750 | Avenc del Cenyidor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-1 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. La seva boca és allargada (1,40 x 0,62 metres) i comunica amb un ressalt d'1,40 metres. Al seu fons s'inicia una galeria de 8,80 metres de minses dimensions que acaba curullada per enderrocs. | 08148-15 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3036600,1.8466500 | 403447 | 4573109 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55751 | Avenc del Cenyidor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-2 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituït per un únic i minúscul pou de poc més de 2 metres de fondària. | 08148-16 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3034500,1.8460800 | 403399 | 4573086 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55752 | Avenc del Cenyidor 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cenyidor-3 | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Format per un minúscul conducte en rampa de pedres que no arriba ni als 2 metres de desnivell. | 08148-17 | Serra de les Conques | La primera exploració coneguda és la dels membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 16 de maig del 1981. | 41.3038200,1.8465300 | 403437 | 4573126 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55753 | Avenc del Donut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-donut | Avenc de 9 metres de desnivell negatiu. S'accedeix per una boca petita de 0,47 x 0,39 metres. Aquesta dóna accés a un petit pou de 3 metres de fondària i 1,87 x 1 metre de diàmetre, de base en pendent. A la part més baixa trobem una estretor que ens aboca a una saleta força concrecionada de 1,40 x 0,90 metres. | 08148-18 | Fondo de Vallgrassa | Descobert durant una prospecció de membres de la SES del GE Ribes l'any 2003. | 41.2969900,1.8572200 | 404322 | 4572356 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55754 | Avenc dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-esquelets | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Avenc de 18 metres de desnivell negatiu. La boca superior (3 x 2 metres) dóna pas a un pou acampanat de 16 metres. A 6 metres per damunt la base s'hi troba una la galeria artificial que, amb un recorregut de 7 metres, porta a l'exterior i constitueix la segona boca d'accés a la cavitat. En l'extrem nord de la base del pou es troba l'estreta entrada d'un petit pou que porta al punt de màxima profunditat (cota - 18). Baixant pel nou i a l'alçada de la galeria artificial, en el seu extrem oposat, hi ha un replà que per la part posterior dóna accés a una acusada rampa i un ressalt de 2 metres que porta a un nou pou d'uns 4 metres. A mig descens i en la paret sud-est existeix un estret conducte horitzontal que comunica amb el pou d'entrada. | 08148-19 | Corral Nou | L'origen de la cavitat s'ha de buscar en l'acció erosiva de la riera de Jafre, en conducció lliure sobre una diàclasi SE-NW. D'aquesta manera es formaria així la peça principal, que va irrompre en uns petits fusos preexistents. Encara queden vestigis dels envans separadors. En ser abandonat el pou per les aigües de la riera va interrompre's la seva fase activa com a engolidor. S'inicià aleshores una època de lentes infiltracions que originaren l'important procés químico-litogènic que recobreix les parets. La primera notícia que es té d'aquesta cavitat és la donada per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (Barcelona) que l'exploren l'any 1958. | 41.3012200,1.8509900 | 403807 | 4572833 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55755 | Castell Vell d'Olivella/el Molinot / Puig Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-vell-dolivellael-molinot-puig-moli | <p>AMORÓS, J. (2014). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2014. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2016). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2015. Arxiu del Servei d'Arqueologia. AMORÓS, J. (2017). Castell Vell, Olivella, Garraf. Memòria de la intervenció arqueològica de juliol de 2016. Arxiu del Servei d'Arqueologia. CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267. VIRGILI, A. (2008). 'El Penedès: un espai conquerit, plataforma de conqueridors (segles X-XIII)', A BENITO I JULIÀ, R. (a cura de), 2008. De la Marca Hispànica a les Terres de Marca: el Penedès, Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. P. 11-24.</p> | X-XV | En ruïna | <p>El Castell Vell d'Olivella està situat al nord del nucli urbà d'Olivella (Garraf), prop del límit nord del seu terme municipal. Des d'aquest punt es té una gran visibilitat sobre l'entorn, amb comunicació visual directa amb el castell d'Olèrdola i bona part del massís del Garraf. Es desconeix quines construccions conformaven aquesta fortificació. S'intueix, però, l'existència d'una torre que estaria emplaçada sota les restes del molí de vent (fitxa 2, el Molí del Rector), així com d'un petit recinte emmurallat de forma trapezoïdal on hi hauria altres dependències del castell. Aquest mur perimetral està construït amb pedres irregulars, d'uns 15-20 centímetres de llargada, lligades amb un morter de calç molt groller. Presenta diferents graus de preservació en funció de la zona, amb una alçària màxim que no supera els 2 metres en el tram oriental. Es conserva una espitllera al mur de ponent. En les intervencions arqueològiques que es duen a terme des de l'any 2014 s'han descobert alguns murs que delimiten espais a l'interior de les muralles. A peu del castell i a la banda nord-est d'aquest, s'emplaça l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella.</p> | 08148-1 | Al cim del Puig Molí | <p>De la troballa de fragments de ceràmica atribuïbles a època ibèrica al capdamunt del puig Molí pot deduir-se l'existència d'algun tipus d'assentament o, si més no, la seva freqüentació en aquell moment. El castell Vell d'Olivella, 'Castrum Olivella', apareix mencionat per primer cop l'any 992 en el testament del jutge Teudiscle (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Del document es desprèn que els actuals termes d'Olesa i Olivella, amb Santa Susanna, eren dels senyors de Cervelló, mentre que la resta d'Avinyonet pertanyia a Olèrdola. Malgrat ser una possessió dels Cervelló, el castell d'Olivella era termenat, ja des del mateix 992 tenia límits amb el terme del Castell d'Olèrdola, del qual es va segregar en aquesta època en un procés de subdivisió dels termes més grans que va ser característic en els segles X i XI (Batet, 2008: 199-202). El 1038, quan la jurisdicció encara és dels Cervelló, té lloc la venda del castell 'd'Ulivela' dins de la mateixa família quan Ramon i el seu germà Bernat el venen a un altre germà seu, Guerau, per 400 diners. El 1164 té lloc un fet que, si bé no té relació directa amb el Castell Vell d'Olivella, sí que n'acabarà afectant l'esdevenidor: en aquest any se signa la carta de població del puig de Cabot, atorgada per Pere de Ferran (feudal dels Cervelló). S'ha arribat a la conclusió que aquest puig de Cabot era el nom de l'emplaçament actual del poble d'Olivella. En el document es diu que cal construir cases sobre el puig, erm, i fortificar-lo en un termini de sis anys, de la qual cosa es dedueix l'origen del que després es va anomenar Castell Nou d'Olivella. El primer esment documental d'aquest castell nou, però és d'un segle més tard (1264), en un document de venda, a en Guillem Cabot de 'castro novo' (Carbonell, 1979: 6-7). Se sap que el 1191, el castell pertanyia a Gombau d'Oluja, nebot dels Cervelló. El 1212 Ramona, filla de Bernat Marcús, vídua de Pere de Ferran, fill, féu donació del castell d'Olivella al seu fill Berenguer d'Olivella. La família Cervelló continuava, doncs, el senyoriu. L'any 1230 calgué posar fermança als homes del castell d'Olivella. Se sap que després del 1236, Galceran de Timor, fill d'Arnau de Timor i Queralt, tingué Rocafort i Olivella (Llorach, Carbonell, 1992: 266). Durant la segona meitat del segle XIII la jurisdicció del terme va passar dels Cervelló (i els seus castlans, els Ferran) a la Seu episcopal de Barcelona, ja que se sap que, el 1294, hi va haver un plet entre el bisbe i el prior de la Capella de la Seu de les Onze Mil Verges (actual Santa Llúcia) sobre la jurisdicció del castell. (segueix al camp Observacions)</p> | 41.3204300,1.8140100 | 400740 | 4575007 | 992 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55755-foto-08148-1-3.jpg | Legal | Romàntic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Els materials arqueològics recuperats estan dipositats al VINSEUM i a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Segueix del camp Història: En una afrontació del 1429 es parla del camí que puja a la parròquia, on hi ha l'església vella i el castell vell. Això indica que ja existia una església nova, situada prop del castell nou, al puig de Cabot o nucli del poble d'Olivella. No coneixem la fi de la vida útil del castell vell, però sabem que, a partir de 1625, quan la parròquia es trasllada a un nou temple bastit sobre el castell nou, a la zona només hi va restar en funcionament la masia del Rector. El 1681 apareix esmentat el 'Castri Veteris', el 1820 el 'Castillo Viejo' i el 1848-50 és anomenat 'el Castellot' (Carbonell, 1979: 6-7). A l'extrem nord-est hi ha l'església de Sant Pere del Castell Vell, un temple romànic que va ser l'antiga parròquia d'Olivella i que actualment està en ruïnes. Amb el desús del conjunt de les estructures el 1833, el rector de poble inicia la construcció d'un molí sobre les runes del castell, una obra que va quedar inacabada. La dècada de 1970 es recolliren materials superficials, que van ser dipositats al Museu de Vilafranca (actual VINSEUM). Des de l'any 2014 s'hi realitzen intervencions arqueològiques per tal d'aprofundir en el coneixement del Castell Vell. Aquests excavacions permeten conèixer que l'ús del castell continuà almenys fins al segle XV. | 101|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||
| 55756 | El Molí del Rector/el Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-del-rectorel-molinot | <p>CARBONELL I VIRELLA, V. (1979). 'Olivella, un petit poble amb una llarga història', a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, n. 12 bis, març de 1979, Sitges. p. 6-7. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). 'Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella', Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. p. 266-267</p> | XIX | Inacabat | <p>El molí de vent, inacabat, consisteix en una estructura de planta circular i secció troncocònica rodejada d'un cos circular, a mode de reforç. El seu parament és de pedra mitjana, sense treballar, lligada amb abundant morter de calç i arrebossat tant per l'interior com per l'exterior. El reforç circular està obert a la façana sud, de manera que dóna accés a l‘interior del molí. A la cara nord hi ha una altra obertura, a més alçada. Al seu interior del molí s'observen els encaixos on s'hi disposaven les bigues de fusta, avui desaparegudes. També a l'interior s'hi poden apreciar les marques de l'emplaçament d'una escala de cargol, adossada a les parets, que segurament mai va arribar a ser construïda.</p> | 08148-2 | Al cim del puig Molí | <p>L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al poble, al costat del Castell Nou. L'any 1833 el rector del poble engegà les obres de construcció d'un molí de vent sobre les runes del castell. A causa de la mort del rector les obres restaren inacabades.</p> | 41.3204100,1.8139300 | 400733 | 4575005 | 1833 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55756-foto-08148-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55756-foto-08148-2-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Segons la tradició les moles que s'estaven pujant cap al molí, en conèixer la notícia de la mort del rector, van quedar abandonades. Hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||
| 55757 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola-3 | BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. CEBRIÀ, A.; ESTEVE, X.; MESTRES, J. (2003) 'Enclosures a la serra del Garraf des de la Protohistòria a la Baixa Antiguitat. Recintes d'estabulació vinculats a camins ramaders', Guitart, J.; Palet, J.M.; Prevosti, M. (eds.) Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia del Baix Penedès. El Vendrell, 8-10 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. p. 313-316. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. El mur de tanca està enrunat. | El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Al seu cim s'hi emplaça també un vèrtex geodèsic i una torre de guaita per la detecció d'incendis. Per gran part del perímetre del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim. | 08148-3 | Puig de la Mola | Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. L'any 2017, durant els treballs per la realització d'aquest Mapa de Patrimoni Cultural es localitzà un fragment de ceràmica informe de ibèrica a la part alta del vessant meridional del puig. Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú). A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et al., 2003). | 41.3193000,1.8478500 | 403571 | 4574844 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55757-foto-08148-3-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55758 | Avenc de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-suriol | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. | La boca, situada dins d'una petita dolina voltada de vegetació, és de forma allargada (1 x 0,60 metres). Dóna inici a un ressalt de gairebé 1 metre de desnivell que ens situa damunt un caos de blocs en situació inestable i pendent descendent. Un cop superats uns metres es desemboca en un pou que arriba a 13 metres de fondària. Una rampa de blocs porta al punt de màxima profunditat (-25 metres), on trobem una sala de 2 x 3 mestres. A mig pou, des d'un replà, es pot accedir a una curta galeria i un tram ascendent. | 08148-4 | Vessant nord del puig del Monars | La cavitat té el seu origen en l'acció inversa de les aigües infiltrades a través d'una diàclasi NE-SW. Posteriorment va patir un procés químic de litogènesi que en l'actualitat presenta ja alguns signes de descalcificació. Sembla que la primera exploració la van dur a terme membres de l'AE Talaia de Vilanova i la Geltrú cap a finals dels anys 1950 o primers de 1960. Segons referències orals d'en Magí Miret, l'any 1982, durant els treballs de topografiat de l'avenc realitzats per Josep Castell i Josep Teixidor, es va localitzar una dent humana aparentment prehistòrica. No s'hi ha realitzat cap estudi arqueològic aprofundit de la cavitat per la qual cosa no es pot precisar la cronologia i tipologia del possible jaciment que acull | 41.3100800,1.7890100 | 398632 | 4573887 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55759 | Avenc del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-montnas | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. GASCA, M.; CASTELL, J. (1968). 'Cova-avenc dels Ossos', Espeleòleg, 5: 156-157. ERE del CEC. Barcelona. GONZÁLEZ-ALCALDE, J. (2006). 'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña.'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 25, p. 187-249. | Avenc de 22 metres de desnivell negatiu utilitzat durant l'edat del bronze com a lloc d'enterrament col·lectiu. S'hi accedeix per una boca de 0,5 x 0,8 metres que comunica mitjançant una curta rampa descendent amb un primer pou de poc més de 6 metres, al fons del qual (Sala dels Cranis) s'assoleix el punt de màxima fondària. El segon pou de l'avenc és paral·lel al principal i té una profunditat de poc més de 4 metres on acaba (sala dels Rocs). | 08148-5 | Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs | Coneguda des de temps immemorial per la gent de la contrada, segons la Carta Arqueològica de 1984, a la dècada de 1930 es van trobar nombrosos cranis i ossos dels quals es desconeix la seva situació actual. L'any 1959, J. Bellmunt, del Museu V. Balaguer de Vilanova i la Geltrú. va realitzar una excavació arqueològica, recollint material comprès entre el neolític i la primera edat del ferro. Concretament s'hi recuperà: 11 fulles o ganivets de sílex, 1 fragment de punta, 4 ascles i 1 fragment de destral polida, diverses denes de collaret de variscita, esteatita, marfil i 2 fragments de placa de pissarra, nombrosos fragments de ceràmica (hi ha 8 vasos reconstruïbles fets a mà i a torn), un botó d'os amb perforació en V, nombrosos penjolls de dents, ossos humans de diversos individus i de fauna. També s'hi va trobar una punta de fletxa de bronze i un fragment de fusaiola. | 41.3080400,1.7862700 | 398399 | 4573664 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55759-foto-08148-5-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenada Cova-avenc del Montnàs. És habitual la confusió entre aquest avenc i la pròxima 'Cova del Montnàs'. Sembla que antigament tenia una boca inferior que fou tapada durant els treballs realitzats en unes antigues feixes. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55760 | Cova del Corral de les Piques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-corral-de-les-piques | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 92-94. Vilanova i la Geltrú. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís de Garraf', Olerdulae, any XVIII. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca. p. 129-148. MIRET, M. (2008). 'Dos nous testimonis d'ocupació humana al massís del Garraf en època ibèrica: el puig d'en Pacurri (Sant Pere de Ribes) i la cova del Corral de les Piques (Olivella)', V Trobada d'Estudiosos del Garraf. Diputació de Barcelona. p. 157-165 | Cavitat situada a l'interior d'una pleta o corral. Aquesta construcció té forma de semicercle pel nord, on tanca la part superior de la cavitat, mentre que per la banda sud, més accessibles, forma un angle recte. Els murs, de maçoneria, estan en bon estat de conservació, assolint en alguns punts una alçada considerable. La superfície de l'interior de la pleta és d'uns 104 metres quadrats. Al mur sud, d'uns 13 metres de longitud, s'hi obre una espitllera. Al mur est, s'hi conserva la porta d'accés. A la part alta del mur oposat, el de l'oest, s'hi observa el que sembla un encaix per col·locar-hi una biga, fet que fa plantejar-nos que una part d'aquesta pleta hagés estat coberta. La boca de la cavitat mesura uns 8 m amplada, una altura màxima de 3,3 m que va decreixent paulatinament i uns 9,7 m de fondària. Al fons, al costat esquerre, hi ha una petita gatera al seu fons, en forma d'embut de 2 metres d'amplada al seu principi per anar-se tancant 2 metres més enllà. Ni a les parets ni al sostre s'observen fenòmens espeleolitològics remarcables, però sí una marcada coloració negrosa conseqüència del fum de nombroses fogueres enceses. L'interior de la cavitat és planer i format per un gruix indeterminat de sediments on s'observen alguns caus excavats per petits mamífers. La morfologia, dimensions i orientació vers el sud-oest de la cavitat han facilitat que fos aprofitada com a aixopluc per persones i animals al llarg del temps. | 08148-6 | Extrem meridional de la serra de les Conques | La cavitat va ser originada per infiltracions d'aigües pluvials sobre un pla d'estratificació de roques calcàries que presenten un lleuger capbussament. L'existència d'aquesta cova va ser donada a conèixer pels espeleòlegs J. Castells i J. Tejedor (1982: 92-94). El juny del 1990, els arqueòlegs Magí Miret , Josep Miret i Jorge Martínez localitzaren materials arqueològics tant a la tartera exterior de la cova com en les terrasses circumdants. Es tracta de: 12 fragments de ceràmica a mà o torn lent (un correspon a una nansa ), pertanyents a un mínim de 7 recipients d'època prehistòrica o ibèrica; 1 fragment de ceràmica a mà corresponent a la base plana d'un vas amb empremtes d'estora (especialment freqüents durant l'edat del bronze antic i mitjà); 1 fragment de destral de pedra, possiblement corniana, prehistòrica; 8 fragments de ceràmica ibèrica a torn oxidada; una vora en forma de T de plat del segle III aC - inicis del segle I aC; una petita base; una vora de petit càlat del segle II-primera meitat del segle I aC; una vora de gerra ibèrica amb arrencament de nansa vertical i decoració pintada de cinc línies obliqües vermelles; una nansa bilobular ibèrica possiblement horitzontal i asimètrica; un coll de gerra ibèrica de vora exvasada amb una línia horitzontal vermellosa pintada; una vora exvasada amb l'inici de l'arrencament vertical d'una nansa; 1 fragment de ceràmica grisa a torn de pasta grollera, potser medieval; 2 fragments de molins manuals de vaivé o de rotació de gres; 1 fragment de gerra de vora exvasada d'època indeterminada, amb una banda ampla i una prima horitzontals, pintades de color ataronjat a la superfície externa; 1 fragment de ceràmica amb superfície vidrada groguenca baixmedieval (segles XIV-XV); 1 fragment de ceràmica a torn grisa, d'època moderna o contemporània, possiblement d'un càntir; fragment de ceràmica a torn vidrada moderna; i una vora i un fons de plats de ceràmica vidrada melada d'època contemporània. L'any 2003 es van trobar a l'interior de la cova dues ascles de sílex melat que podrien estar relacionades amb alguna ocupació de la cavitat durant la prehistòria. Els períodes cronològics que estan més representats pels materials arqueològics són la prehistòria (probablement l'edat del bronze) i l'època ibèrica, mentre que els dels períodes medieval, modern i contemporani són molt més escassos. Aquesta cavitat ha estat citada de diverses maneres a la documentació escrita, tal i com ha posat de manifest l'estudi de Vicenç Carbonell sobre la toponímia del terme d'Olivella. Al capbreu del Priorat de les Onze Mil Verges de l'any 1681 s'esmenta que antigament s'anomenava espluga d'en Font («Spluga dicti mansi que antiquitus fuit seu dicebatur den Font»). Segons Carbonell aquest personatge podria estar relacionat amb un Guillem Font de les Piques citat en un document de l'any 1430 conservat a Can Pau d'Olivella. Tant la cavitat com la pleta haurien tingut, almenys durant part de la seva història, una finalitat ramadera | 41.3045500,1.8479200 | 403555 | 4573206 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55760-foto-08148-6-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat avenc de les Piques. | 81|85|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55761 | Cova del Tramper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tramper | Es desconeix l'estat de preservació de les restes arqueològiques. | Cova d'uns 15 m de llarg dividida en dues sales, la primera molt baixa de sostre. La cavitat presenta dues obertures: l'esquerra, de forma triangular, d'uns 90 cm d'ample per 60 cm d'alçada màxima; la dreta és molt baixa no superant els 40 cm d'alçada. És a l'obertura de l'esquerra on s'observen evidències de l'extracció de sediment del seu interior. | 08148-7 | Serra de Font Tordera | Cavitat descoberta per Magí Miret l'any 1976. Al realitzar-hi un sondeig es va trobar un sediment molt polsós entre el qual hi havien restes humanes, ceràmica feta a mà llisa i raspallada, un esclat de sílex i un botó de petxina piramidal. Segons Josep Mestre, el fragment de ceràmica raspallada correspon el tipus per ell anomenat neolític antic evolucionat penedesenc , que tindria els seus inicis cap al 4.200 aC | 41.3172200,1.8056200 | 400033 | 4574660 | 08148 | Olivella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55761-foto-08148-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55761-foto-08148-7-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | L'accés a la cova és molt dificultós ja que es troba situada en una paret de roca d'uns 3,5 m d'alçada sobre la vertical de la cova de Can Muntaner i molt tapada per la vegetació. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55762 | Cova Xaro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xaro | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | L'entrada, de forma triangular, té una alçada de 2 metres i una amplada a la seva base d'1,40 metres. Aquí s'inicia l'única galeria que forma la cavitat, de poc més de 10 metres de profunditat. A pocs metres de l'entrada la concreció quasi ha barrat la galeria, deixant dos estrets passos sobreposats. Al punt final de la galeria, una estreta gatera dóna a una rampa de terra que poc més enllà l'estretor la fa infranquejable. El sediment de l'interior de la cavitat és argilós. S'hi observen alguns clots excavats fruit d'actuacions no autoritzades. | 08148-8 | Uns 10 metres per sobre de la riera de Jafre. | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 15 de novembre del 1981. En aquesta cova s'hi recolliren alguns ossos humans, una ascla de sílex i alguns ossos de fauna. Podria correspondre a enterraments del calcolític-bronze inicial | 41.2906300,1.8257400 | 401677 | 4571685 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55762-foto-08148-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55762-foto-08148-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | En l'actualitat la cova encara sembla conservar alguna franja de sediment per excavar tot i que presenta evidències clares d'haver estat buidada parcialment. En aquest sentit es pot veure sediment a l'entrada i al pendent sota la cova que sembla provenir del seu interior. | 79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55763 | Avenc de Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-ramonet | BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. 207 p. CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Una boca quasi circular de gairebé un metre de diàmetre dóna pas a un conducte que, als pocs metres de davallar, connecta amb un pou campaniforme de 25 metres de vertical i que aterra al bell mig d'una pronunciada rampa de productes clàstics d'uns 10 metres de longitud total i 6 metres d'amplada. Les formacions parietals són prou notables al llarg de gairebé tot el pou. Antic engolidor de la riera, actualment suspès a uns 15 metres per damunt de la llera. | 08148-9 | Fondo de les Llenties | La primera exploració va ser realitzada per membres de la SES CE Puigmal (Barcelona), cap a l'any 1958. | 41.2769200,1.8485200 | 403564 | 4570138 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55764 | Avenc dels Sitgetans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-sitgetans | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Una boca de 0,80 per 1,20 metres comunica amb un únic pou de gairebé 14 metres de profunditat. Té una secció mitja d'uns 2 metres de diàmetre. A la seva base s'origina un petit corredor en lleuger pendent i d'uns 6 metres de llargària. Tot el sòl està cobert per productes clàstics de petites dimensions. | 08148-20 | Serra de les Conques | Es tracta d'un antic engolidor del fondal de les Piques que evacuava les aigües absorbides mitjançant la galeria terminal excavada sobre una diàclasi NW-SE. Posteriorment aquesta sala va patir un procés clàstic que va cegar els camins recorreguts per les aigües en profunditat, fet que va anar seguit d'una fase químico–litogenètica. La primera exploració es va efectuar el dia 26 de gener del 1964 pels membres del GES J. de Mier i J. Nebot amb el Sr. J. Ossó, entre altres, de Sitges. | 41.3054300,1.8462200 | 403414 | 4573306 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | El nom d'avenc dels Sitgetans ve de que uns nois de Sitges varen ser els que el van trobar i van anar amb els del GES a explorar-lo. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55765 | Avenc Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-prat-de-la-riba | AMETLLER, J. (1978). 'Avenc Prat de la Riba'. GOURS (5):7-9. GEFOMA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de fondària. Una estreta boca dóna accés a un únic pou de 20 metres, a mig pou hi ha una petita finestra sense continuïtat. | 08148-21 | La Plana Novella | 41.2958800,1.8605400 | 404599 | 4572229 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55765-foto-08148-21-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55766 | Balmes del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-puig-de-la-mola | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Conjunt de cinc concavitats situades al llarg d'una balma d'uns 70 metres de llargada. Les cavitats presenten un recorregut lineal que oscil·la entre el 3 i els 6 metres. | 08148-22 | Puig de la Mola | Conegudes des de temps immemorials. Les úniques dades conegudes són les publicades per membres per del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que les topografiaren el juny del 1981. | 41.3177700,1.8472700 | 403520 | 4574674 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55766-foto-08148-22-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55767 | Balmes dels Esquelets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-dels-esquelets | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de tres petites balmes amb sengles conductes de curt recorregut (4, 6 i 5 m.), que sembla tractar-se de les restes d'antigues surgències avui fossilitzades i desmantellades per l'erosió de la propera riera. | 08148-23 | Corral Nou | L'única notícia que tenim és la donada per membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2989800,1.8488100 | 403621 | 4572587 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55767-foto-08148-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55768 | Cova de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-muntaner | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA. 'Cadastre espeleològic del terme d'Olivella'. Butlletí Biblioteca Museu Balaguer. VI època. Vilanova i la Geltrú. BORRÀS, J. (1974). Catálogo espeleológico del macizo del Garraf. Vol. III. Barcelona. p. 152-154. CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRET, J. (1993). 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf', Olerdulae, gener-desembre 1993. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca | Gran boca d'entrada (8,75 metres d'alt per 19 metres d'ample) que inicia en rampa ascendent una galeria de 19 metres de longitud que resta totalment tancada. En el costat dret de la mateixa entrada hi ha una petita galeria hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs. | 08148-24 | Serra de Font Tordera | El maig del 1980 membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) exploraren la cavitat. El desembre de l'any 2006 s'hi excavaren sondejos arqueològics de 2x1 metres(Castellà, 2007). Aquests proporcionaren resultats negatius des del punt de vista arqueològic. Els estrats que es documentaren eren d'aportació fluvial. Es conclou que, sense excloure la possibilitat de que la cavitat hagués estat ocupada en èpoques pretèrites, la riera de Begues l'hauria erosionat i aportat sediments repetidament, esborrant les possibles traces que n'haguessin quedat | 41.3185200,1.8063500 | 400096 | 4574804 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55768-foto-08148-24-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55769 | Cova de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-figuera | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La coveta és formada per un bloc caigut de les penyes de Cal Muntaner o de Nevar que, en caure damunt d'altres, ha deixat sota seu una petita cambra de 3,5 metres de llarg i 3,25 metres d'ample. | 08148-25 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3169500,1.7995400 | 399524 | 4574637 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55770 | Cova del Lledoner 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-1 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Formada per un bloc rectangular de grans dimensions caigut de la paret de les Penyes del Lledoner i que, en caure damunt d'altres blocs caiguts amb anterioritat ha format una cambra sota seu de 6 metres de llargada per 5,25 metres d'amplada. | 08148-26 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploraren el juny del 1980. | 41.3210300,1.7868200 | 398465 | 4575105 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55771 | Cova del Lledoner 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-lledoner-2 | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | La cova és formada per dos blocs de grans dimensions caiguts de la paret de les Penyes del Lledoner, havent quedat damunt d'altres i inclinats uns 50 graus, formant dues petites coves unides per la seva banda lateral esquerra. Tot el conjunt caòtic de conductes entre els blocs suma un recorregut total de 25 metres. | 08148-27 | Penyes del Lledoner | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juliol del 1980. | 41.3212700,1.7867200 | 398457 | 4575132 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55772 | Cova del Montnàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-montnas | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Cavitat estructurada sobre una fractura tot presentant tres boques d'accés. A la zona central de la diàclasi s'arriba al punt de màxima fondària. | 08148-28 | Peu del vessant nord-oest del Puig de Montnàs | L'única referència que tenim és la donada per un grup d'espeleòlegs vilanovins capitanejats per Josep Castell que la van topografiar el març del 1980. | 41.3080700,1.7866500 | 398431 | 4573667 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | És habitual la confusió entre aquesta cova i el pròxim 'avenc del Montnàs'. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55773 | Cova d'en Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-duran | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Antiga surgència, actualment fossilitzada i penjada en el cingle. L'entrada està situada a 50 metres d'alçada sobre la riera de Begues, en un petit replà suspès quasi a la meitat de la paret. La cavitat é una alçada de 3,75 metres i una amplada de 3 metres, que dóna pas a una única galeria de 6,75 metres de longitud amb una inclinació ascendent de 32 graus. | 08148-29 | A les penyes d'en Duran | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3144300,1.8024300 | 399762 | 4574354 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55774 | Cova d'en Nevar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-nevar | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Minúscula cavitat tipus balma, amb una amplada de 4,25 metres on s'origina un conducte de 4 metres de longitud que es va tancant en forma d'embut. | 08148-30 | Penya de Cal Muntaner o de Nevar | Les úniques dades que es coneixen són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166100,1.7991600 | 399491 | 4574600 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55775 | Cova Estreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-estreta | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Constituïda per una única galeria de poc més de 3,50 metres de llarg que es va estrenyent progressivament fins a tancar-se en un pas molt estret. | 08148-31 | Fondo de mas Vendrell | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), el 2 de novembre del 1981. | 41.2859900,1.8307400 | 402089 | 4571165 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55776 | Cova Fumada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fumada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Dins d'una gran balma de 29 metres de llargada es troba un conducte intern, paral·lel a la mateixa, que aïllat parcialment per un important caos de blocs, origina dues obertures als extrems de la balma. | 08148-32 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2944200,1.8307500 | 402102 | 4572101 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55777 | Cova Penjada de Penya Embassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-penjada-de-penya-embassada | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La cova és una balma de 14 metres d'amplada que està formada per tres petites cavitats, totes elles en sentit ascendent per una rampa d'uns 30 graus d'inclinació. Antigues surgències, avui totalment fossilitzades, però que en la zona més interna dels conductes encara conserven mostres d'un antic procés litogènic. | 08148-33 | Penya Embassada | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 18 d'octubre del 1981. | 41.2945200,1.8307300 | 402101 | 4572112 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55778 | Coveta de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-jafre | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | La boca de la coveta té una alçada d'1,60 metres i dóna pas a l'única cambra que forma la cova, de 3,5 metres d'amplada i uns 3 metres de llarg. Al seu fons, una gatera de poc més d'un metre de llarg, tanca la cavitat. | 08148-34 | Jafre | Explorada i catalogada per membres de la Secció d'Espeleologia de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) el 20 de setembre del 1981. | 41.2814400,1.8337000 | 402330 | 4570656 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55779 | Coveta dels Penyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-penyals | CASTELL, J.; TEJEDOR, J. (1982). 'Cadastre Espeleològic de la comarca del Garraf 2a part'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, VI època: 84-152. Vilanova i la Geltrú. | Àmplia balma de 19 metres d'amplada que es va tancant en forma d'embut en la llargada de 5 metres. L'alçada a l'entrada és de 2,5 metres i que es va reduint conforme el sostre va descendint, on al final, tan sols compta amb 0,50 metres d'alçada. | 08148-35 | Penya Embalçada | Sembla producte de l'erosió lateral de la riera de Jafre, quan aquesta passava pel nivell actual de la balma. Membres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que la van topografiar l'agost del 1981. | 41.2971500,1.8366300 | 402599 | 4572397 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55780 | Les Covetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-covetes | CASTELL, J., TEJEDOR, J. (1981). 'Cadastre espeleològic de la comarca del Garraf (1a part)'. Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. VI època: 169-204. Vilanova i la Geltrú. | Es tracta de dues petites balmes que, plegades, tenen una amplada de boca de 12 metres. La primera d'elles té una llargada de 2,50 metres i la segona és una mica més fonda, formant una petita sala d'uns 5,60 metres d'ample amb una llargada de 3,75 metres. L'amplada del fons resta curullat per pedregam. L'alçada màxima és d'1,20 metres. | 08148-36 | A 180 metres al nord-oest de Can Muntaner. | Sembla tractar-se d'unes concavitats originades per l'erosió lateral de la riera de Begues quant aquesta circulava a un nivell més alt. Membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que l'exploren el juny del 1980. | 41.3166600,1.8031900 | 399829 | 4574601 | 08148 | Olivella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||||
| 55781 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-2 | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. La meitat oriental d'Olivella forma part d'aquest parc, amb un total de 2.224,19 hectàrees. El formen dues grans unitats diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08148-37 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Triticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s. XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerrilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | A més d'Olivella, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. (Continuació història) Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||||
| 55782 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues-2 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme d'Olivella en sentit nord-sud. Entra al municipi a peus del vessant occidental del puig Molí per, a partir d'aquí, circular en paral·lel a la carretera BV-2111. Dins el municipi li són tributaris el torrent de la Lloreda, el del Corralot, la riera dels Pelagons, el torrent de Turiols, el de la Romeguera, i el del Querol. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, els esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació i fauna diversa. | 08148-38 | 41.3120300,1.7865800 | 398431 | 4574106 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55782-foto-08148-38-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||||
| 55783 | El Barret del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barret-del-rector | CASTELLÀ, A. (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a la cova de Can Muntaner i de la documentació del Barret del Rector i de la cova del Tramper. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Conjunts de blocs de pedra que, per la seva disposició, recorden a un dolmen, sense ser-ho. Segons la interpretació de Castellà (2007: 17-18), podria ser un gran bloc de pedra desprès de les formacions calcàries que es troben al llarg dels vessants pròxims i que, per atzar, quedà sobre una plataforma rocallosa. Posteriorment, l'acció erosiva de l'aigua i el vent i les fractures produïdes per contrastos tèrmics haurien esberlat el bloc, deixant-lo en la disposició actual. | 08148-39 | Camí del Castell Vell | Tradicionalment s'ha considerat aquesta formació geològica com un dolmen prehistòric. Els estudis arqueològics desmenteixen aquesta possibilitat. | 41.3176300,1.8132200 | 400670 | 4574697 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55783-foto-08148-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||||
| 55784 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.</p> | 08148-40 | Massís del Garraf | <p>El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).</p> | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55785 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).</p> | 08148-41 | Massís del Garraf | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55786 | Jaciment paleontològic de La Roqueta I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-i | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment es la localitat tipus de l'espècie Cyrtothyris middelemissi. Associació fossilífera: Hexactinèl·lides: indeterminats; Bivalves: Chlamys (Chlamys sp); Braquiòpodes: Cyclothyris antidichotoma, C. deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Stereocidaris pyrenaica, Toxaster collegnoi; Crinoïdeus: Isocrinus gevreyi; Rudistes: Polyconites verneuili.</p> | 08148-42 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.2916500,1.7527000 | 395563 | 4571884 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55786-foto-08148-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55786-foto-08148-42-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55787 | Jaciment paleontològic de La Roqueta II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-roqueta-ii | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bio-construït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Hexactinèl·lides: Sarophora aptiensis, Camerospongia asymetrica; Ostreids: Alectyonia sp.; Gasteròpodes: Cerithium cornuelianum; Braquiòpodes: Sellithyris viai, Tamarella tamarindes; Equinoïdeus: Coenholectypus macropygus.</p> | 08148-43 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.2985700,1.7555200 | 395810 | 4572649 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55787-foto-08148-43-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55788 | Jaciment paleontològic de Can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-mila | <p>CALZADA, S. (1975). Braquiópodos infracretáceos del Levante español. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.</p> | Es desconeix l'estat de preservació de les restes paleontològiques. | <p>Aquest jaciment pertany a l'aptià superior (cretaci inferior). Forma una franja orientada de sud-oest a nord-est, que està tallada varis cops per el camí d'accés al turó de La Roqueta. Els materials de l'aptià del sud-est dels catalànids presenten una potència aproximada d'uns 500 m, distribuïts en tres nivells: a) inferior, constituït principalment per calcàries micrítiques amb restes de caròfits i miliòlids, amb intercalacions de margues i zones dolomitizdades en forma de lentilles; b) intermedi, predominantment bioconstruït per coralls, rudistes i orbitolines, amb forta presencia de ammonites i braquiòpodes; c) superior, constituït per margues amb intercalacions de calcàries micrítiques. A la zona de Olivella els materials de l'aptià afloren en diversos punts, un de ells en la zona de La Roqueta. Es poden reconèixer cicles separats per superfícies de discordances erosives. Cadascun està format pels següents trams: Tram basal, clarament retreballat per les tempestes; Intermedi, compost per orbitolines unides per una matriu una mica margosa, completament bioturbat, amb burrows farcits de orbitolines, que inclou, a més de nereids (ammonites), fragments de Rostelaria, braquiòpodes, bivalves, equínids, i coralls; i Superior, així mateix format per orbitolines i petites construccions de rudistes i grans coralls colonials. Aquests cicles han segut interpretats com fenòmens de somerització, podent trobar-se incomplets. Aquest jaciment s'ha localitzat les següents espècies: Braquiòpodes: Terebrirostra arduennensis, Cyclothyris deluci, C. middlemissi; Equinoïdeus: Toxaster collegnoi.</p> | 08148-44 | Turó de la Roqueta | <p>El jaciment va ser estudiat l'any 1974 pel geòleg Sebastián Calzada amb motiu de la realització de la seva tesi doctoral.</p> | 41.3044000,1.7833000 | 398145 | 4573263 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55788-foto-08148-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55788-foto-08148-44-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Museu de Geologia del Seminari de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona hi ha materials recollits en aquest jaciment. | 122 | 1792 | 5.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55789 | Cal Muntaner / cal Montaner / mas Domènec. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntaner-cal-montaner-mas-domenec | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI - XVII | Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums. L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més. A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous. A 48 metres al nord-oest de l'edifici principal s'hi emplaça una edificació de maçoneria, de planta rectangular i una única planta. Compta amb coberta de teula a dues vessants. Té adossat un cobert de teula amb una paret de maó vist. | 08148-45 | Can Muntaner | Antigament coneguda com a mas Domènec, se sap que l'any 1681 estava enrunada i el 1686 l'Isidre Montaner el va comprar i el devia reconstruir tot seguit. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges. A partir del 1758 la casa ja era coneguda com 'can Montaner' o 'can Montaner Nova'. A principis del segle XX va ser adquirida per la família Camps de cal Caçador. | 41.3157000,1.8049000 | 399970 | 4574493 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55789-foto-08148-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55790 | Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-0 | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Can Camps és una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. S'emplaça al 400 metres al sud-est del nucli urbà d'Olivella, al vessant sud-est d'una suau elevació. El conjunt està format per l'agregació de diversos cossos amb cobertes de teula àrab, a una o dues vessants, i una part amb terrassa amb balustrada. Al nord hi trobem l'edifici principal, de planta basilical i encalcinat. Consta de planta baixa, planta pis i sotacobert. El ràfec és de maons disposats formant belles sanefes.. A la planta baixa hi trobem un bell portal adovellat, flanquejat per dues finestres rectangulars, amb ampit de pedra, i enreixades. Al costat esquerre del portal hi trobem un banc corregut de maçoneria i una font, en forma de cap de gos, enrajolada amb rajoles amb vidriat verd. A la planta pis s'hi disposen, simètricament, cinc obertures també amb ampit. Entre les dues finestres més occidentals hi ha una estructura de ferro forjat que antigament hauria servit, possiblement, per il·luminar aquest espai. A la planta sotacobert hi ha dues obertures més amb característiques similars a les anteriors. A la façana del cos que s'obre a llevant, reforçada per un gran contrafort, hi trobem un bell portal adovellat. A la seva esquerra hi ha un banc de maçoneria sobre la qual s'hi ha construït una pèrgola a la qual les fulles d'una parra donen ombra. A la planta pis, en aquesta façana, hi trobem una única obertura, situada sobre el portal. Les altres edificacions adossades no presenten característiques destacables. A l'extrem sud-est del conjunt hi trobem una cisterna que destaca per la superestructura de ferro forjat que sustenta una corriola, ornada amb un bell drac de clara inspiració modernista. A l'extrem nord-est, separat de la casa per un camí, hi trobem una mina que deuria abastir d'aigua la masia. A uns vint metres al sud-est dels edificis descrits s'hi conserva una pallissa de planta rectangular, construïda amb maçoneria i coberta de teula àrab a dues vessants. | 08148-46 | Camí de Jafra | Al segle XIII era coneguda com el mas d'en Pere Ferrer, i del XV al XVII com el mas d'en Mas i després la Casa Vella d'Olivella i mas d'en Puig (segle XVIII). El nom de can Camps prové de la família de masovers que s'hi va estar des d'abans de 1740 fins a 1911, quan el mas era propietat dels Falç, de Sitges. A la restauració de 1955 es va trobar una gran arcada de mig punt. | 41.3068900,1.8170700 | 400976 | 4573500 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55790-foto-08148-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55791 | Can Grau /can Tòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-can-tofol | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVI-XX | Can Grau s'emplaça en un coll de muntanya, en una zona d'interès agrícola del PEIN del Garraf, al costat d'una carrerada. Es tracta d'una gran masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. Consta de diferents edificacions, majoritàriament adossades. L'edifici principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Ha estat força modificat per adaptar-lo als seus usos públics actuals. A la façana principal, que mira a migdia, hi trobem un portal en arc de mig punt fet de maons. En aquesta planta hi trobem cinc finestres rectangulars, amb ampit de rajola, de mides desiguals i totes elles enreixades. A la planta pis hi trobem cinc finestres més, disposades asimètricament i també enreixades, així com un rellotge de sol. Un gran contrafort reforça la cantonada sud-est de l'edificació principal. A l'oest d'aquest edifici hi trobem l'antiga era, a la qual s'accedeix per una porxada d'arcades de mig punt fets amb maons. Aquesta edificació compta amb diversos cossos annexos. Al sud-est d'aquests edificis, a uns 25 metres de distància, s'hi emplaça una altra edificació, can Tòfol, d'una única planta rectangular i coberta a doble vessant convertida avui en un observatori astronòmic. | 08148-47 | Can Grau | La masia de Can Grau, coneguda antigament com mas de Cabrafic o Cabafiga, està documentada des del segle XVI. Als anys seixanta l'edifici patí unes reformes de gran importància que comportaren la destrucció d'un sector força important del conjunt. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona el 1986. Un cop restaurada i rehabilitada, va ser oberta al públic el 1991 com a casa de colònies i a escola de natura de l'espai natural protegit. | 41.3069200,1.8381400 | 402740 | 4573480 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55791-foto-08148-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat mas de Cabrafic. | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55792 | Can Marcer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcer | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII-XVIII | Can Marcer se situa al vessant nord-oest del Serralot, prop del punt on es creuen el camí de Jafre i el que va de Sitges a la Plana Novella, dins d'un àmbit agrícola del PEIN Garraf. Es tracta d'un conjunt d'edificacions que ha anat creixent entorn d'una masia d'obra popular. El conjunt està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. L'edifici principal compta amb baixa, pis i golfes, amb façanes revestides amb morter de calç i teulada a dues vessants. El portal és d'arc escarser i hi consta la data d'una de les reformes de l'edifici (1860). Les finestres són rectangulars i hi ha un rellotge de sol, al costat del balcó. Davant seu s'hi obre un gran baluard, amb la data 1882 gravada a la porta. S'hi ha anat adossant altres dependències. Una d'elles és el corral, una construcció de tipologia popular amb la part d'habitatge i els corrals que formen un pati interior; te les cobertes, a una i a dues vessants, de teules. Consta de planta baixa i un pis i té les obertures amb arcs i muntants de maó vist, solució molt emprada a les masies del Garraf. Hi ha també un estable, més modern, al sud-oest del conjunt. | 08148-48 | Camí de la Fita a Jafra | La història d'aquesta masia no es pot deslligar de la mateixa família, que fa segles que hi viu. Aquesta família està lligada a Olivella almenys des de 1283, si bé els no els podem vincular a Jafre fins el 1637. L'any 1783 Francesc Marcer donà al seu germà Antoni, capellà, el mas de la Font (la Fassina) amb les seves terres. | 41.2767000,1.8339200 | 402341 | 4570130 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55792-foto-08148-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 55793 | Can Pau/Can Pau Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paucan-pau-olivella | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XIII - XIX | Una part de l'era presenta un esvoranc. | Can Pau s'emplaça al nord del nucli històric d'Olivella, a una cota una mica més baixa respecte aquest. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per diversos cossos i dependències, organitzades al voltant de l'edifici principal, d'aire neoclàssic. L'accés principal és a través d'un baluard amb portal carreuat d'arc escarser. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de planta baixa i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, de maçoneria vista, està presidida per un portal adovellat de mig punt. Les obertures, allindades, es distribueixen simètricament amb sengles finestres emmarcades de carreus a banda i banda i tres balcons, també carreuats, al primer pis. A aquest edifici s'hi adossen diferents cossos tant residencials com agropecuaris, formant un potent conjunt arquitectònic. Tot el conjunt està envoltat per un mur d'una alçada aproximada de tres metres amb altres accessos a l'interior. A llevant del nucli murat, molt a prop d'aquest s'hi emplaça l'era, testimoni de l'agricultura cerealística que en alguns moments fou important per aquesta masia. És de planta circular d'uns 20 metres de diàmetre i té tot el perímetre envoltat per un muret de maçoneria coronat per un cinturó en maons disposats de través. | 08148-49 | Carretera d'Olivella | Segons Vicenç Carbonell (2004: 134) aquest és l'antic mas Cabot, documentat quan el 1296 fou venut a la família Messeguer. En el segell XV aquesta família continuava essent-ne propietària fins que el 1429 el mas Messeguer fou venut a la família Raspall. A partir de, possiblement, mitjan segle XV, els Olivella van passar a ser-ne propietaris. En aquesta família tradicionalment l'hereu acostumava a ser batejat com a Pau , motiu pel qual encara perdura aquest nom a la propietat. Part de la masia ha estat rehabilitada recentment per destinar-la a serveis de turisme rural. | 41.3110100,1.8125200 | 400601 | 4573963 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55793-foto-08148-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També anomenat mas Cabot / mas Messeguer. | 94|99|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||
| 55794 | Can Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramonet | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Enrunat. | Can Ramonet es troba ubicada al fondo de Les Llenties, dins l'àmbit del Parc Natural del Garraf. Es tracta d'una masia d'obra popular en estat de ruïna, inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El volum principal compta amb uns 300 metres quadrats en planta. A ponent d'aquest edifici hi ha una petita edificació, també sense teulada, d'uns 30 metres quadrats en planta. L'edifici principal conserva les parets que conformaven la planta baixa de la masia. S'hi combinen les parets de maçoneria amb les de tàpia. Per les fotografies de l'any 1960 constava originalment de planta baixa i pis, amb coberta de teules a dues vessants. Les finestres del primer pis eren rectangulars, amb llindes de fusta. La porta d'entrada a casa tenia llinda i muntants de maó vist. A la banda nord s'hi emplaça un annex adossat amb 2 cups, revestits de cairons. Un d'aquests cups està subdividit en dos mitjançant un envà interior. Adossat per l'est existia un cos adossat, sense arrebossar. A uns 30 metres al nord-oest de l'edifici principal hi ha una petita construcció de maçoneria, d'uns 30 metres quadrats, també enrunada. | 08148-50 | Camí de Can Ramonet | Masia de la demarcació de Jafre se'n tenen dades de l'any 1867 quan li van adjudicar el número 10 del Districte. Propietat dels Marcer de Jafre, van viure entre el 1870-80 els masovers Baqués, després va ser ocupada per pastors. Al 1960 la masia és va quedar deshabitada i fins a data d'avui ha anat deteriorant-se, perdent la teulada i amenaçant ruïna. | 41.2789100,1.8438000 | 403172 | 4570364 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55794-foto-08148-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/