Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 55880 | Cisterna del Corral de l'Angeló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-corral-de-langelo | XX | Deixalles a l'interior | La cisterna del corral de l'Angeló s'emplaça al fondo del Maset de la Miqueleta, a uns 5 metres a mà esquerra de la carretera en sentit descendent, prop del curs de la torrentera intermitent que hi circula. Es tracta d'una construcció subterrània destinada a emmagatzemar l'aigua d'escorrentia procedent de l a pluja. Té forma piriforme i l'interior està revestit de morter que li proporciona impermeabilitat. La seva boca mesura 0,60 metres d'amplada si bé el seu diàmetre interior assoleix els 2-2,5 metres de diàmetre interior. La fondària màquina conservada mesura 1,70 metres. | 08148-136 | Fondo del Maset de la Miqueleta | És molt possible que fos construït i utilitzat pels habitants del Corral de l'Angeló, situat a escassos metres d'aquesta estructura. | 41.2956600,1.7621800 | 396363 | 4572318 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55880-foto-08148-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Esteve i Gràcia Xavier | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55904 | Rellotge de sol de Mas de Liona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-de-liona | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX-XX | Força malmès, si bé conserva les parts escencials | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la paret, i representat en forma rectangular. El quadrat presenta un marc de color marronós, molt degradat, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia del mateix color molt prima. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, del que no es pot veure res més donat el seu estat de degradació. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró. | 08148-160 | Part de Dalt, 5 | Tot i que actualment és invisible, abans hi havia hagut una inscripció al rellotge amb el nom 'Lliona'. | 41.2982300,1.8175800 | 401005 | 4572538 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55904-foto-08148-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
| 55905 | Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. | 08148-161 | Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 78|79|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55906 | Fons documental de pergamins de la biblioteca museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pergamins-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | Alguns documents s'han anat degradant | Es tracta de sis pergamins, cinc del segle XVI i un del segle XVII. Tots són procedents de la masia de Can Suriol, exceptuant el de l'any 1549 de procedència desconeguda. Pergamí de 1509: full de pergamí de 29,5 x 28 cm, de data 21 de novembre de 1509. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1113. El text es refereix a Carla Valla i la seva dona, de Sant Sadurní que confessen i reconeixen a Antoni Rebentós i la seva dona Anneta del terme del castell de Sant Pere Feliu d'Olivella que li han pagat les 50 ll. En moneda barcelonesa, en diners efectius, com apart de l'herència il·legítima i suplement de les parts. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella... Pergamí de 1538: full de pergamí de 52,4 x 52,90 cm, de data 1 d'octubre de 1538. Document censal. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1114. El text es refereix a Bartomeu Batlle, hereu i propietari del mas de Liona, que està arruïnat i necessita diners, ven i dóna títol de venda a Joan Roig, major, pagès del lloc de la serra a la parròquia de Sant Pere de Ribes, un censal mort de dues quarteres d'ordi bo i net rebedor en recta mesura del terme Ribes perpètuament cada any el dia d ela mare de Déu d'agost, pel preu de 12 lliures en moneda barcelonesa. Respon del censal amb tots els seus béns mobles i immobles. Son avaladors; antoni Mestre, hereu i propietari del mas Pere Esteve de les parelades, Montserrat Carbonell, hereu i propietari del mas Carbonell de les Prellades i Joan Cassals, hereu i propietari del mas Cassalls del lloc del Palau, tots pagesos del terme i parròquia de Sant Pere de Ribes. Signum mei Gabriel Virgili prevere i vicari de l'església parroquial de Sant Pere de Ribes, diòcesi de Barcelona, notari públic en aquesta parròquia del venerable rector... Pergamí de 1540: full de pergamí de 30,1 x 51,20 cm, de data 26 de novembre de 1540. Document de compravenda. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1099. El text es refereix a Bartomeu Batlle, pagès del mas Liona a la parròquia de Sant Pere d'Olivella perquè no té diners crea i ven per ell i els seus sucessors a Vicens Vallès pagès del 'pedre dela...' en el terme del castell de la Verge Maria de Lavid... un censal de pensió de 5 cortans d'oli bo i net en bona mesura de Vilafranca del Penedès pel preu de 25 lliures en monedes barceloneses... Pergamí de 1549: full de pergamí de 32 x 37 cm, de data 14 d'octubre de 1549. Document d'usdefruit . Procedència desconeguda. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1115. El text es refereix a Francesc Robert, prevere de la vila del castell de Sitges, com aprocurador del magnífic senyorTomàs Camps, menor , mercader ciutadà de Barcelona, com a tal procurador i per això administrador general constituït pel reverent senyor Miquel Camps, clergue de Barcelona i prior de la capella de les Onze Mil verges constituïda davant del palau episcopal de Barcelona i com a tal prior, senyor del terme del castell d'Olivella i els seus hereus i successors en dues cases o masos continguts en el terme d'Olivella en el lloc de la roca. Un mas antigament era de Pere Urgell, després va ser de Francesc Mas. L'altre mas, en el que viviu actualment, antigament era d'en Bargalló... L'establiment es fa amb els corresponents drets i obligacions i el pagament d'un cens per Nadal de dos sous i sis diners en moneda barcelonesa... Signum mei Francesc Roberts, feses Antoni Milà i Salvador Olivella, pagesos del terme d'Olivella. Signum Guillem Ferrer Capero, notari públic apostòlic, residents a la vila del castell de Sitges... (Segueix al camp Observacions) | 08148-162 | Av. Narcís Monturiol, 2, Vilanova i la Geltrú | Els pergamins datats els anys 1509, 1538, 1540, 1556 i 1661 són procedents de Can Suriol, donació del Sr. Albareda anterior a 1975 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | (Segueix del camp Descripció): Pergamí de 1556: full de pergamí de 40 x 45 cm, de data 25 de juliol de 1556. Document mercantil. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1116. El text es refereix a Benet Pedralbos, de la vila de sarrià, abans habitant a la ciutat de Barcelona, confessa i reconeix a la seva esposa Elisabet Valla, ..., pagesos del terme d'Olivella, que ha cobrat totalment els diners efectius 20 lliures en moneda barcelonesa que com a dot vanacordar i prometre pagar els seus tutors i curadors Antoni Valla de 'feruntus' en el terme de Masuefa i Perot Valla de la parròquia de Sant Joan (bonum cassium) i Joan Bosch (boselli) 'condammali' de la Pedrosa en el terme de Sant Martí de ... El dot havia estat acordat en els capítols matrimonials de la seva germana na Agnès i Antoni Reventós signats davant de Joan Bartomeu, notari públic de Vilafranca del Penedès... Signum Benet Pedralbos. Festes: Antoni Manso... Antoni Laurentis (Llorens) pagès del terme de França del lloc de la Cappella noba. Signum Guillem Boffiach, prevere, vicari i notari dels Sants Pere i Feliu d'Olivella...Pergamí de 1621: full de pergamí de 36,4 x 52 cm, de data 21 de novembre de 1621. Document testament de Jaume Reventós. Procedent de Can Suriol. Signatura topogràfica Mz 1 Ms. 1117. El text es refereix al testament de Jaume Reventós, pagès de lliona a la a la parròquia de Sant Pere i Feliu d'Olivella. Està malalt però té la parla i el seny clar. Nomena marmessors a la seva mare na Joana Raventosa i a Pere Reventós de les Piques. Vol que es pagui els seus deutes. Vol ser enterrat al cementiri de l'església parroquial dels Sant Pere i Feliu d'Olivella... A continuació relata el repartiment dels seus diners i propietats entre la seva família... Signum Joan Valls, prevere rector de l'església dels Sant Pere i Feliu d'Olivella i notari de la parròquia ... | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55907 | Goigs de Nostra Senyora de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-jafre | CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Tal com diu el text imprès dels goigs estaven ideats per 'que se cantan en la capella del mateix terme, en la Parroquia de Sant Pere y Sant Feliu de Olivella'. El document dels goigs hi ha la imatge de la Mare de Déu, flanquejada per dos símbols marians. Orla amb motius tipogràfics i vegetals. El text és a dos columnes, separades per una vinyeta. Caixa: 271 x 178 mm. Data de publicació deduïda de les característiques físiques i l'època de treball de l'impressor. La tornada dels goigs és: 'Verge en Jafra venerada / Vulgaunos sempre ajudar'. La peça comença així: 'patrona nostra sagrada, Reyba dels Sants y exemplar: Verge en Jafra venerada, vulgaunos sempre ajudar'. | 08148-163 | Olivella | Hi ha una referència als goigs de la dècada de 1860 realitzats per la impremta de la viuda Torras. Un altre l'any 1882 on es menciona 'Los del Mas Nou'. | 41.3104800,1.8105700 | 400437 | 4573906 | 1860 | 08148 | Olivella | Fàcil | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55908 | Marge de pedra de Can Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-muntaner | Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2 metres i la llargada superior a 150 metres. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades de vinya en un nivell superior. | 08148-164 | Can Muntaner | 41.3145200,1.8053800 | 400009 | 4574361 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||||
| 55781 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-2 | BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. La meitat oriental d'Olivella forma part d'aquest parc, amb un total de 2.224,19 hectàrees. El formen dues grans unitats diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08148-37 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Triticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s. XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerrilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55781-foto-08148-37-3.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | A més d'Olivella, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana. El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic. (Continuació història) Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55784 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>L'Espai d'Interès Natural 'Massís del Garraf' inclou la totalitat del Parc del Garraf, exceptuant la zona de Plana Novella, a més de 414 ha de sòl agrícola i forestal localitzat a l'oest d'aquest. Suma un total de 14.764,11 hectàrees, de les quals 2.718,51 hectàrees són d'Olivella. El seu interès ve determinat per l'existència del massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Prelitoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 hectàrees, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600 m (la Morella, 595 m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf (número 348 en l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya), es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf. L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic.</p> | 08148-40 | Massís del Garraf | <p>El 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'espai natural del Garraf' va ser aprovat per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 24 de maig i 16 de desembre de 1986 (DOGC 805 de 18 de febrer de 1987). El Pla Especial va ser modificat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona l'any 1995 i 2001 (DOGC 2157 de 22 de gener de 1996 i DOGC 3592 d'11 de març de 2002).</p> | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55784-foto-08148-40-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
| 55785 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).</p> | 08148-41 | Massís del Garraf | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55796 | Can Suriol / Mas de la Roca / Casa Raventós de la Roca / Ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suriol-mas-de-la-roca-casa-raventos-de-la-roca-ca-lamo | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. DESCALZO, E.; CAMARÓS, E.; MUNUERA, A. (2009). Diari de Pau Raventós i Marcer, pagès d'Olivella (1814-1844). Olivella: Ajuntament d'Olivella. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. ROIG, P. (1998). Masies del Garraf, vol 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2000). Masies del Garraf, vol 2. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. ROIG, P. (2008). Masies del Garraf, vol 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa. | XVIII | Can Suriol és un autèntic caseriu històric d'Olivella i, en termes administratius, un agregat municipal. La casa més destacada des del punt de vista històric i arquitectònic és de grans dimensions, és coneix com ca l'Amo, una casa pairal del segle XVIII, que queda envoltat de diverses construccions annexes. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dues vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna; a l'extrem esquerre, els dos darrers arcs de cada galeria han estat tapiats. La coberta de la galeria és a una vessant, la de la part superior conserva uns frescos policromats a les parets que representen paisatges idíl·lics diversos i les bigues de fusta que aguanten la teulada. L'entrada de la casa es troba en un pati interior al qual s'accedeix per un gran portal. Una composició ceràmica recorda el propietari Josep Raventós de 1791. A l'arc actual de l'entrada de la casa destaca una placa de pedra gravada amb la data de 1866, una refacció de la casa. Els espais interiors presenten la decoració de les parets pròpies de les cases benestants del segle XIX, amb les parets decorades amb pintura. L'annex principal és el celler i el corral dels cavalls. L'agrupament de cases s'estructura mitjançant dos patis interiors. Compartint pati amb la casa pairal hi ha cal Pastor i disseminades al voltant, cal Borrego, cal Xic Borrego, cal peó i cal Sisco de les cases roges o cal Marcel·lino, i can Ramon. Totes les cases presenten similitud en l'estructura i materials de construcció, conformant un nucli identitari. Separades uns metres quedava el corral de les ovelles i el dels bous. | 08148-52 | Km 14 de la carretera BV-2111 | L'origen del mas Can Suriol (dit antigament de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell, tal com mostra un pergamí de 1334 de l'arxiu de Santa Maria de Mataró on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. El nom actual ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el ‘lloc de la roca'. De fet, de hi ha referències als Seriol, Sariol, Soriol o Suriol des del fogatge de 1497 Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i des del 1678, i fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. L'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana de l'últim Raventós i el seu marit, Joan Albareda. Després can Suriol passà a la família Camps i Albareda. | 41.3120100,1.7911800 | 398816 | 4574099 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55796-foto-08148-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|99|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55802 | Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-feliu | CATALÀ, R. (2003). Quaranta anys a la parròquia d'Olivella (Garraf). Anècdotes i vivències d'un rector rural. Olivella. Edita l'autor i l'Ajuntament d'Olivella CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVII | L'edifici es troba situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, la rectoria, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra parament vista de maçoneria de pedra irregular amb la cantonada de pedra regular més gran devastada, presenta porta d'accés amb llinda, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular en el interior del qual hi ha ceràmica moderna amb el símbol del municipi d'Olivella policromat. A la part central de la façana, hi ha una rosassa amb vitralls de color. L'absis i les dues primeres capelles es corresponen a la part més antiga de la construcció. En una d'elles destaca la sepultura de la família Olivella. Les dues capelles més properes a la façana de la portalada, la mateixa façana i el campanar són obra d'ampliació del segle XVII, tal com indiquen les dates gravades sobre la pedra de l'extradós dels seus arcs. Són les dates d'inici i final de l'obra (1625 - 1671). El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. En un dels maons des de l'interior del campanar s'observa la data de 1813, data probable d'una refacció de la teulada d'aquest edifici. A l'interior de l'església destaquen les pintures murals d'Agustí Ferrer Pino pintades l'any 1942, que representen les figures de dos arcàngels situats lateralment, quatre àngels rodejant la un colom, l'esperit sant, centren la composició a la volta de l'absis. | 08148-58 | Pl. de l'Església, 1 | L'existència de l'església és documentada l'any 1508, però podria ser molt més antiga per les mencions indirectes d'alguns documents. L'any 1513 ja era parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. La imatge actual és d'una església bastida al segle XVII. L'altar major es construí els anys 1609 i 1619. La data de 1625 que es pot veure a l'interior correspon a l'inici de les obres d'ampliació, que finalitzaren el 1671, data que també fou gravada al temple. Aleshores es devien erigir diverses capelles, entre els quals cal citar la del Roser, de Sant Isidre i de Sant Crist. El 1936 va ésser incendiada l'església i la casa rectoral. En els fets fou assassinat el rector. La darrera refacció de la façana i el campanar és de 1991. | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55802-foto-08148-58-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 96|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55803 | Forn de calç del Monàs / Forn de calç del Monars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-monas-forn-de-calc-del-monars | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella, Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | XX | Seguint el Camí Antic d'Olivella cap a la Crivellera, en paral·lel al camí es troba el Coster de la Bóta, en les immediacions del qual situem el forn, a les faldes del Puig del Monars. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica, amb uns 4,60 m de diàmetre i 7 m d'alçada. Les parets són construïdes interiorment en pedra calcària irregular lligada amb morter de calç (maçoneria). La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', és de pedra seca, reforçada a la base amb una banqueta també de pedra seca. La boca destaca per les seves mides, un passadís de 2,50 m i una alçada de 2,20 m construït amb arc de maó pla rebaixat. L'alçada conservada del forn és d'uns 8 m. amb un diàmetre màxim de 4,60 m. Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions. | 08148-59 | Puig dels Monars - Costera de la Bóta | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1940 i 1960 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella | 41.3019100,1.7842800 | 398223 | 4572986 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55803-foto-08148-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. | Aquest forn correspon al 'Forn 3' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
| 55805 | Forn de calç de can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-suriol | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | XX | Esfondraments parcials. | Situat dintre del paratge de Can Suriol, poper al nucli poblacional. Seguint en paral·lel la riera del Begues, si hi anem des d'Olivella, es troba al marge dret, una vegada passat el mas de Can Suriol. El forn de calç és una estructura construïda de planta circular que aprofita un desnivell natural com a paret. Consisteix en una cambra de combustió o canó de forma cilíndrica de parets de terra i pedruscall natural, a la base blocs de pedra i a la part superior coronada amb fileres de pedra calcària irregular (la vora) lligada amb morter de calç. La paret on hi ha l'obertura de la boca d'entrada, la 'davantera', conserva una part de paret de pedra seca, semiderruïda. La boca conserva un passadís de 2,00 m i una alçada d'1,40 m oberta en terreny natural. L'alçada conservada del forn és d'uns 4,5 m. amb un diàmetre màxim de 4,40 m. . Les parets interiors estan rubefactades com a conseqüència del seu enduriment per les altes temperatures assolides en les continues coccions. | 08148-61 | Paratge de Can Suriol | Els forns es llogaven als grups de calciners que extreien la pedra, la coïen i més tard la venien sencera o acabada en calç. En aquest cas es coneixen els constructors i calciners a la vegada: Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella i Josep Arnal el Valencià. El forn va funcionar entre 1930 i 1940 aproximadament. El procés de producció d'una fornada podia durar entre un mes i mes i mig de feina. També, de vegades era el mateix propietari qui contractava un grup d'homes que l'ajudessin per a produir una partida de calç. Primer de tot, per fabricar la calç es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc ja que es s'iniciava una combustió del forn i aquest assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra calcària amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Durant el procés de cocció que podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies, la fornada de pedra calcària s'havia transformat en calç viva. Les pedres estaven cuites i es convertien en calç quan adquirien un color blanquinós i a més, quan desapareixien les juntes entre les pedres. La millor estació per fabricar la calç és a l'estiu perquè la humitat no anava bé per fer una fornada. A més, aquesta calç la fabricaven els calciners que s'encarregaven de fabricar-lo correctament. La utilitat de la calç era en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o arena s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures d'entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat de calci s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. D'aquesta antiga activitat, tan estesa a les nostres muntanyes, solament resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. Aquest forn ha estat senyalitzat en el context de l'itinerari creat des de l'Ajuntament d'Olivella com a complement de l'arranjament i recuperació del camí antic d'Olivella. | 41.3113900,1.7890500 | 398637 | 4574032 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55805-foto-08148-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55805-foto-08148-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Josep Arnal el Valencià. Mestre calciner, Ramon Vidal de Ca la Laieta Vella. Mestre calciner | Aquest forn correspon al 'Forn 1' de la senyalització del 'Camí Antic d'Olivella'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
| 55816 | La Plana Novella / Palau Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-novella-palau-novella | BASSEGODA, J.; ALCALÀ, S. (2003). 'El palau Novella. Projecte de restauració del safareig històric', IV Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Es troba situat en un promontori dominant dins la zona d'interès agrícola del P.E. de protecció espai natural de Garraf. El conjunt és de caràcter eclèctic amb predomini estètic 'romàntic' amb una tendència medievalitzant i gust oriental. El conjunt és tancat per una muralla on destaquen unes garites de guaita que l'envolten i recorden una fortalesa d'època gòtica. L'entrada principal del palau és una gran porta ubicada dins d'un arc de triomf on una placa amb una inscripció recorda la data d'adquisició de la finca i l'arquitecte que dirigí les obres. Centrada enmig de l'arc rebaixat destaca l'escultura de mig cos femenina idealitzada de gran bellesa que representa la senyora Maria Vilanova, esposa de Pere Domènech, promotor de la construcció. L'edifici principal és una gran mansió senyorial d'estil antillà de tres plantes. Té estructura simètrica amb dos cossos laterals i un de central més simple d'una alçada superior amb coberta de teula a dues vessants i una torreta mirador de planta quadrada molt sobresortint que descansa damunt el carener de la teulada. S'hi accedeix per una escala de cargol de 122 esglaons que puja als 25 metres d'alçada. A l'entrada del palau, previ a l'entrada de la casa hi ha una font ornamental amb l'escultural d'un nen amb una serp enroscada a la mà. En l'escalinata d'entrada, sobre dos pedestals, es troben uns grius esculpits, obra de Rafel Atché. Al vestíbul trobem dues plaques històriques: en una apareixen els artesans que participaren en la construcció del palau que tenen els seus noms i oficis escrits en una placa commemorativa de marbre. En una altra placa es rememora el moment en què els treballadors van fer la donació de les claus d'or als senyors Domènech. El saló principal del palau fou decorat amb escultures, pintures al fresc i tapissos de Baldomer Gili Roig. Una de les estances més curioses és la sala del bany d'estil neoàrab amb gran profusió de miralls circumdants, una banyera de marbre blanc de Carrara i un insòlit vàter de caoba en forma de trona. Un altre bany, és decorat amb figures humanes. A la segona planta es trobaven les habitacions del servei del palau i les calderes que produïen l'aigua calenta per a tot el palau. La decoració original es barreja actualment amb motius relacionats amb l'ús que actualment té l'edifici: monestir budista. A banda de la peça del palau, dins del recinte murat trobem diferents dependències: una majordomia per al servei extern de la casa; la cotxera on es guardaven els carruatges, , el celler, un pou, la casa dels guardes, quatre cases de planta baixa, els corrals, les quadres, les corts, les dependències de caràcter agrícola amb una superfície total edificada de 5.000 metres quadrats, els trulls per al premsat de la vinya i l'olivera. Destaca la capella cristiana dedicada a la Immaculada Concepció decorada artísticament amb les pintures d'Enric Monserdà i Vidal, especialment les de l'àbsis (La Santíssima Trinitat amb L'Anunciació de la Verge Maria i L'expulsió d'Adam i Eva del Paradís). També és destacable per la seva magnificència i vistositat l'edifici dedicat a les tasques de safareig, d'un marcat estil gaudinià, imitant la fletxa o pinacle d'una església gòtica, d'on surten quatre cossos recolzats en pilars guarnits de peces de ceràmica. Al centre, una font a tres nivells deixava caure el seu contingut en quatre piques. Tot el safareig, molt acolorit, presenta una fesomia molt oriental. A l'exterior del palau, destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies. | 08148-72 | Camí de la Plana Novella | La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis, que formava part de l'antiga baronia de Jafre. El nom prové de l'antiga masia Plana Novella situada darrere de la casa senyorial documentada en el segle XIV amb el nom de Mas Novella. El poblament d'aquesta zona s'inicià durant el segle XVII, abans però havia existit una casa pairal datada del 1601. L'any 1681, la propietat de la Plana Novella constava que era de José Catà i Bertran, senyor de la baronia de Jafra, qui en aquest any establí com a primer emfiteuta José Raventós i Codorniu del Mas de les Piques. El 22 d'agost de 1875, la finca fou adquirida per l'indià Pere Domènech i Grau, nascut a Sitges l'any 1831 i mor a Barcelona el 1898. Indià que va fer una gran fortuna a Cuba, on va aconseguir anar pujant socialment i obtenir alts càrrecs en el govern espanyol de l'illa. Pere Domènech va comprar a Joan Raventós i Girona i Joan Raventós i Amell els masos de la Plana Novella, les piques de la quadra de Jafre i el corral nou de Begues. La venda de la finca Plana Novella a Pere Domènech i Grau de Sitges va suposar un gran escàndol, ja que els senyors Raventós no eren els veritables senyors, sinó que només posseïen el domini útil de la finca. Aquesta venda va ocasionar un sorollós plet entre el senyor Domènech i els descendents del baró de Jafra, els quals posseïen el domini directe i alodial. Després d'aquest succés, el senyor Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada fonamentalment a l'explotació de la vinya. El nou propietari va incloure en les seves possessions el benefici de la Llei de colònies d'Alfons XII, que s'aconseguí el 23 de maig de 1885 i es va obtenir, així, l'exempció de l'impost de consum, l'exacció militar als nascuts a la colònia i també per a les set famílies que vivien a les masies sota el seu auspici i el de les 38 persones que treballaven a la colònia agrícola. El senyor Domènech encarrega la construcció del Palau Novella a l'arquitecte Manel Comas i Thos (distingit professionalment dintre dels estils modernista i neogòtic, autor de notables edificacions a Barcelona) recuperant una antiga masia i construint un palauet enmig del Garraf, destinat a l'època estival, per a la seva dona Maria Vilanova i el seu fill Cristòfor Domènech. Les obres de construcció començaren l'1 de juny de 1887 i acabaren el 29 d'octubre de 1890 amb la benedicció del bisbe de Barcelona, Monsenyor Jaume Català Albora. Aquestes obres consistiren en una reforma total de la propietat amb la construcció d'una mansió senyorial d'estil antillà de grans dimensions. Gràcies a l'impuls emprenedor de la senyor Vilanova, el 3 d'octubre de 1887, es van fer arribar les aigües del naixement dels brolladors de les piques fins a la finca, construint quatre quilòmetres de canonades; informació que es troba en una làpida de marbre a l'entrada del Palau. El celler, segons la descripció de l'època eren el millor equipat de Catalunya: amb 300 bótes de 10 càrregues cadascuna realitzades amb fusta dels boscos de la Plana. A l'època, la família Domènech va viure en un bon moment polític, amb importants amistats de persones influents, una de les quals, que era membre del govern, havia fet estades al palau. La família va fomentar importants esdeveniments culturals i socials: la celebració de grans balls de disfresses o de funcions d'òpera. (Segueix al camp Observacions) | 41.2917900,1.8527200 | 403938 | 4571784 | 1890 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55816-foto-08148-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55816-foto-08148-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55816-foto-08148-72-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Comas i Thos, Manuel. Arquitecte | (Segueix del camp Història): Els projectes colonitzadors dels Domènech no donaren els resultats promesos. Les terres no produïen el que s'havia previst; durant els deu anys que va durar l'aventura, el nombre d'habitants va disminuir i els projectes de nova realització es reduirien únicament a l'embelliment de la casa senyorial; per això el municipi d'Olivella va promoure l'expedient de revocació dels beneficis de la Colònia Agrícola dient que l'existència d'aquesta colònia, amb els beneficis que li havien estat atorgats, el portarien a la ruïna juntament amb el despoblament per no haver-se pogut ingressar res a la caixa del municipi durant els anys posteriors a aquest període. L'any 1893 es declara la fil·loxera i el 1896 la finca passà a mans del Patrimoni de l'Estat i fou subhastada públicament amb 384 hectàrees de superfície i un preu de 178.911 pessetes. El 1898, va ser adjudicada la finca a l'últim descendent del baró de Jafre, Joan Torrents Font que se li va exigir en una reclamació, per part de l'Ajuntament d'Olivella, abonarels impostos darrers dels deu últims anys, que els antics senyors Domènech no havien pagat mai. El palau va passar a principi de segle al senyor Abadal dels transports de Barcelona, adquirida en subhasta pública. Els anys vint, totes les propietats de la Plana Novella foren del Banc Hipotecari i més tard dels senyors Montaner i Simón que les passarien als seus fills Murillo Simón. Els propietaris següents van ser: el senyor Ferrater i, l'any 1969, el senyor Querol Ponsá amb les propietats de les piques i del corral nou, finalment el senyor Lucas-Alsina de Barcelona i el senyor Caminal. El 1967 el palau i les seves terres foren adquirides per quatre associacions anònimes i els monjos de la comunitat religiosa dels Agustins de l'Escorial. L'associació va promoure la parcel·lació de la finca i la urbanització d'una àmplia zona, creant la urbanització Vall dels Reis. El recinte del palau es va separar de les àmplies bodegues i els trulls del palau que en aquesta època es convertiren en un restaurant. L'any 1996 es va convertir el Palau Novella en el Monestir de Sakya Tashi Ling (traduït del tibetà: ‘l'illa dels bons desitjos'), primer monestir budista a Catalunya, de la tradició Sakyapa, una de les quatre escoles de budisme tibetà, sota l'autoritat de Sa Santedat Sakya Trizin, rei de l'antic Tibet. La comunitat ha preservat l'edifici del palau amb campanyes de restauració fomentant-ne la conservació i la investigació de documents històrics referents a l'època de la família i de les colònies d'ultramar. L'edifici té un horari de visites guiades per conèixer la filosofia budista. | 102|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
| 55821 | Mas Milà / La Crivillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mila-la-crivillera | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. VENDRELL, R. (1992). Olivella, notes històriques. Olivella: Akribos. | XVI - XVII | Masia amb diferents cossos units. Molt reformat recentment, sòcol de pedra, ampits, emmarcaments, arcs de pedra i arrebossats nous. L'edifici històric queda enmig del conjunt actual. El cos central sobresurt de la resta i té dos pisos amb una galeria amb arcs rebaixats a sobre. A un costat té una construcció de grans dimensions amb planta baixa i pis; té la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i la resta d'obertures són rectangulars. A l'altre costat, hi ha un cos més petit. La masia ha sofert notables modificacions al llarg del temps però conserva al seu interior uns arc ogivals que podrien ser del segle XVI. | 08148-77 | Av. de Mas Milà, 7 | Antiga masia vinatera coneguda antigament com la Crivellera. La primera referència de la família és de l'any 1497, quan era propietat d'Antoni Milà de la Crivillera. La propietat disposava d'un forn d'obra, documentat l'any 1734. El darrer Milà morí l'any 1975 i el succeí la família ribetana Miret i Milà. Des de fa unes dècades la masia és el centre de la Urbanització de Mas Milà. Actualment la masia s'ha convertit en un restaurant. | 41.2987100,1.7764700 | 397564 | 4572639 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55821-foto-08148-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55821-foto-08148-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55821-foto-08148-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment és un restaurant | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
| 55831 | El Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raurell | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i planta pis i coberta de dues pendents amb el carener paral·lel a la façana. Es troba ubicada dalt d'un turó, a la 'Carena de la Mesquita' i presenta estat d'abandonament i procés d'enrunament. Construïda amb la tècnica de la maçoneria, amb pedra devastada i parets arrebossades originalment amb morter de calç. A l'est del cos principal trobem una porta d'accés a una espai celler, on es conserven les estructures d'obra i fusta per col·locar les bótes de vi. La porta principal (muntants i arc rebaixat de maó) d'accés al patí i a la masia s'ubica a l'est. A la façana sud-est s'annexa un tancament o baluard que tanca un pati interior. Davant d'aquesta façana hi una cisterna i una pica safareig de planta quadrada. En la façana nord-est destaca la construcció d'un forn de pa. | 08148-87 | El Raurell | Documentada amb anterioritat al 1900. Antigament era anomenada 'Masia del Rourell'. Es tracta d'un fenomen que es produeix per dissimilació de la grafia antiga i correcte del topònim, que és un derivat del roure. En el mapes de 1897 com gairebé tots els editats fins avui ja hi figura el nom de 'Raurell'. | 41.3018500,1.8057100 | 400017 | 4572954 | 08148 | Olivella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55831-foto-08148-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
| 55833 | Els Pelagons de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pelagons-de-dalt | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | Masia de planta quadrada amb coberta de dues pendents amb el carener perpendicular a la façana principal. La porta d'entrada és senzilla amb el muntants de maó vista i arc rebaixat. A la façana de ponent hi ha una altra porta d'igual mida i característiques. La casa s'aixeca amb la tècnica de la maçoneria, arrebossada amb morter de calç, consta d'una planta baixa i una planta pis A un costat del portal queden restes dels corrals. Dintre de l'entrada, a la dreta, s'hi veu la cuina, i, a I ‘esquerra, un accés als estables i cellers, i l'escala al primer pis oculta darrere un envà amb un petit forat per veure que hi havia a l‘entrada. No es veu cap annex en el seu entorn. | 08148-89 | Els Pelagons de Dalt | Tot indica que al segle XVIII només hi havia el 'Mas del Pelagons' d'Avinyonet. És a partir de 1827 quan es parla de Josep Raventós de 'Los Palagons Nous' o 'Pelagons de Dal'. La casa era propietat de can Suriol. La família Ràfols deixaren de residir-hi l'any 1914, però en la masia hi restaren uns masovers fins al 1967. | 41.3220200,1.7912200 | 398835 | 4575210 | 08148 | Olivella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55833-foto-08148-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55833-foto-08148-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55835 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita | Pla especial del catàleg de masies, cases rurals i altres construccions del terme d'Olivella. Text refós. 2016. Olivella: Ajuntament d'Olivella. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XIX | En procés d'enrunament. | Masia semiderruïda i envaïda per la vegetació natural, només conserva la coberta parcialment, a doble vessant. La façana al cos principal es paral·lela al carener de la teulada. L'edifici té forma de 'L', de planta baixa i pis. Construïda amb la tècnica de la maçoneria, amb murs de pedra desbastada i arrebossats originalment amb morter de calç, les cantoneres presenten pedra més regular. Destaquen els contraforts per donar suport estructural a l'edifici més important. El cos principal s'annexen estances d'ús agraris habituals en aquest territori. Es conserva cup de planta circular enrajolat amb cairons i estructura de pedra per pou. | 08148-91 | La Mesquita | Antigament es deia 'Mas Torregrassa' o com a 'Casa del Forn'. La primera vegada que es documenta amb el nom de 'La Mesquita' l'any 1817. L'any 1965 tot i estar mig enrunada encara hi vivia un home però dos anys després ja estava abandonada. | 41.3008400,1.8115600 | 400505 | 4572835 | 08148 | Olivella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55835-foto-08148-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55835-foto-08148-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55835-foto-08148-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El mot 'mesquita' no te cap relació amb la fe musulmana. Es coneix com a 'mesquita' el conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per adobar els camps. Segons Vicenç Carbonell (2004), és possible que aquest topònim tingués el seu origen en que els Pau Olivella tinguessin en aquest lloc un femer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
| 55841 | Carrerada de la riera dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-riera-dels-pelagons-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Comença a Sant Pere de Ribes i segueix sempre la llera de la riera de Begues cap amunt, en direcció a Olivella. Una pista serpenteja a dreta i esquerra de la riera en bona part del recorregut. En alguns trams, la carrerada discorre per la mateixa llera. Una mica abans d'arribar a can Suriol (Olivella), el camí ramader deixa la riera de Begues, passa per sota la carretera BV-2111, i puja per la riera que baixa a mà esquerra que és la dels Pelagons. Sempre per la pista que segueix la riera arriba a la casa dels Pelagons de Dalt. En aquest punt entrar al municipi d'Avinyonet per la casa dels Pelagons de Baix, avui semi derruïda. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-97 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.3057400,1.7850000 | 398289 | 4573410 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55841-foto-08148-97-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi A5 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 119 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55843 | Font del rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-0 | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | La font del Rector està situada a l'esquerra del fondo de la masia del Rector (fondo antigament conegut com a coma de Sant Pere). Actualment l'aigua de la font és canalitzada, el punt on raja ha estat protegit amb parets de pedra seca amb banquetes, també de pedra, per seure. Es delimita així un àrea de planta triangular on s'ubiquen els safareigs, una estructura rectangular de 6,70 m x 2,50 m aprox. dividida en dos piques on arriba l'aigua de la font. Part del pedrís superior de l'estructura està fet amb lloses de pedra inclinades per rentar la roba. La resta es delimita amb maons. Avui dia és utilitzat com un punt de seguiment de la fauna. A uns metres de distància pel corriol en direcció sud-est des del safareig, hi ha una peça que sembla una base de molí de pedra, la part passiva, d'1,20 m de diàmetre, a on recolza una pica rectangular de pedra (100 cm x 43 cm)encaixada a una pedra. Les peces semblem disposades per fer la funció de cocó i d'abeurador respectivament. Al bancal inferior de la ubicació de la font, destaca un marge de pedra pel qual s'hi baixa per unes escales volades encastades. Mitjançant un tub l'aigua es portada a aquest nivell inferior on s'omple una petita pica (54 cm x 40 cm) que a la vegada omple un abeurador fet d'obra moderna de quasi 7 metres de llargada per 40 cm. | 08148-99 | Fondo del Rector. Masia del Rector | Aquesta font, documentada l'any 1681 com a font del Castell Vell, proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les feixes d'hort que hi ha sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en època de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris racionalitzaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastilles de sabó fetes a casa, amb sosa i greixos animals. Un cop neta, s'estenia sobre la vegetació. Aquesta activitat s'aprofitava per controlar els safareigs i per dur-hi els ramats a pasturar | 41.3190700,1.8168500 | 400976 | 4574853 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55843-foto-08148-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55843-foto-08148-99-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | L'espai ha estat posat en valor amb senyalització informativa pel projecte de l'itinerari del Camí del Castell Vell d'Olivella. | 119 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55846 | Les campanes d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XX | Llegenda contextualitzada a la Guerra Civil espanyola (1936-39), que narra un episodi en el qual quatre milicians republicans van arribar a Olivella el juliol de 1937 per emportar-se les campanes del poble, amb l'objectiu de convertir-les en munició de guerra. La notícia va arribar a la Sra. Camps, de cal Caçador, que de seguida es presentà a la plaça a parlar amb els milicians, fent-los veure com seria de perillosa la seva aventura. Aquells, amb força gana i molta mandra, decidiren acceptar la invitació d'anar a dinar a casa de la Sra. Camps i deixar la feina per a més tard. Però, arribada la tarda, amb la panxa pleníssima i amb un sol de juliol que cremava van decidir fer una bona migdiada sota una figuera que hi havia sota d'una figuera prop de l'església. El resultat va ser que la Sra. Camps se sortí amb la seva, les campanes van seguir sonant a Olivella i dels milicians, no es va saber mai més res. | 08148-102 | Olivella | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||
| 55847 | El Puig Molí d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-moli-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | Un rector del poble d'Olivella, un xic enèrgic i de caràcter autoritari, que vivia a la masia del rector, ubicada molt a prop de les restes de l'església de Sant Pere del Castell Vell d'Olivella, es proposà construir un molí de vent per moldre el gra de la feligresia. Feu portar de Vilafranca les pesades i enormes moles de pedra circular que dels olivellencs, de no gaire bon grat i bastant a la força, transportaren amb carros fins a un puig proper a la riera de Begues, arran de la Serra dels Carlins. En aquest lloc els arribà la sobtada notícia de la mort del rector. Coneguda la notícia, aquella tasca s'atura i les pesades pedres es van abandonar. | 08148-103 | Olivella | 41.3206400,1.8160100 | 400908 | 4575028 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Llegenda recollida per Pere Sadurní l'any 1967 al Sr. Timoteu Alabreda. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||
| 55848 | Cançoneta Olivella I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-i | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XIX | Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'On van els bous? A la llaurada! Què mengen? Civada! Què beuen? Vi! Salta, Martí, salta, Martí!' | 08148-104 | Olivella | Segons Pere Sadurní, aquesta cançoneta era popular a Olivella l'any 1865 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55849 | Cançoneta Olivella II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconeta-olivella-ii | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | XX | Cançoneta recollida a l'obra de Pere Sadurní amb aquesta lletra: 'El ball del cetrillot, si t'agafo, si t'agafo, el ball del cetrillot, si t'agafo ja has rebut!' | 08148-105 | Olivella | Pere Sadurní, confirma la existència de la cançoneta a Olivella l'any 1945 | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55850 | Tradició nadalenca d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-nadalenca-dolivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | Tradició nadalenca recollida a l'obra de Pere Sadurní. Consistia en deixar anar ocells que voletejaven per l'església mentre el cor cantava les matines la nit de Nadal. | 08148-106 | Olivella | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||||
| 55851 | Pont de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-suriol | Lacuesta, R. González, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria. La longitud és de 57,70 m. El pont consta de tres arcs rebaixats de 10 m de llum i 2,50 de fletxa. Es tracta de l'obra de més magnitud en aquesta tipologia existent al municipi. | 08148-107 | BV-2111, PK 14,078 | El gener de 1903, l'enginyer provincial Jacint Mumbrú redactava un projecte d'obres de rectificació i millora del camí de Sant Pere de Ribes a Olivella, en el qual exposava que aquest poble no disposava d'un camí carreter en condicions, que no podia donar sortida als seus productes i que, en temps de pluja i gelades, la riera de Begues, que s'havia de travessar set vegades, era intransitable i, per aquest motiu, la contrada quedava aïllada. Un dels punts més perillosos del camí carreter era justament el pas de riera de Begues a peu de Can Suriol. Mumbrú feia notar que el camí havia de construir-se amb la pedra del lloc (la famosa pedra del Garraf), de color blavós gris per les seves excel·lents qualitats. Mumbrú va projectar el pont seguint un dels models d'obres de fàbrica de la col·lecció elaborada cap al 1850 per Carlos Aguado, enginyer civil de l'Estat assignat a la província de Barcelona, el qual, amb tota probabilitat, va imitar els models dibuixats per Ildefons Cerdà. Les obres (del camí i dels ponts projectats) es van subhastar el 19 de setembre de 1905, i van ser adjudicades al contractista Sebastià Gumà Surís, com a administrador del Banco de Villanueva, que els va realitzar en 30 mesos. El 22 de maig de 1908 se'n feia la recepció definitiva. | 41.3115900,1.7913400 | 398829 | 4574052 | 1908 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55851-foto-08148-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55851-foto-08148-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Jacint Mumbrú | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
| 55852 | Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-religiosa-a-la-mare-de-deu-del-roser | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 1). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès. | Oració religiosa a la Mare de Déu del Roser. 'Un favor us demanaria Mare de Déu del Roser, que no em falti el pa cap dia, l'alegria, viure en pau i morir bé'. | 08148-108 | Olivella | Recollida per Pere Sadurní, que la documenta en ús l'any 1928 a Olivella | 41.3104800,1.8105900 | 400439 | 4573906 | 08148 | Olivella | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||||
| 55853 | Dites i refranys de la vinya i el vi a Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-refranys-de-la-vinya-i-el-vi-a-olivella | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | Refranys i dites en relació a la temàtica de la vinya i el vi documentats al municipi: - Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam. - Cava que cavaràs, que, a la verema t'ho trobaràs. - Pel gener, a la vinya podar i el vi trascolar. - Si vas de camí, no vagis sense pa i vi. En relació al calendari: - Al juliol, la garrofa porta dol - Si veus els camps verdejar al gener, posa't a plorar -Si veus els camps terrejar al gener, un any de fam ve - Sembra de gener no omple el graner - Qui és pastor que munyi - Pagès gandul i mula vella, ni pa a la post ni oli a la paella. - Qui et veu a sortir, et vegi a pondre D'altres: - Homes i gossos al carrer, dones i gats a casa. - Dona i cabra, mala cosa si és magra. | 08148-109 | Olivella | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Aquestes dites i refranys han estat documentades per Pere Sadurní | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||
| 55854 | Oració supersticiosa per curar l'erisipela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-supersticiosa-per-curar-lerisipela | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | Aquesta oració ha estat documentada a Olivella. Es deia quan hom tenia una malaltia infecciosa que afecta la pell provocant una placa vermella i tensa. Sant Pere se'n va a llaurar i sa mare li porta esmorzar: - Què és aquest foc tan ardent? - És el foc d'Orient. - Com ho farem per apagar-lo? - Una gota d'oli, i sagí de porc, I que sigui aviat mort. | 08148-110 | Olivella | Documentat a Olivella per Pere Sadurní (veure bibliografia). Segons l'autor la gent resava aquesta oració una setmana a Olivella. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 63 | 4.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||||
| 55859 | Fons de pergamins d'Olivella de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-pergamins-dolivella-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIV-XVII | Alguns documents s'han anat degradant. | Es tracta de cinc pergamins que abasten un arc cronològic del segle XIV al XVII Pergamí de 1389: Document (585 x 376 mm) de venda pel qual, Bernat Buçot, procurador reial, ven a Pere Feliu, beneficiat de les 11000 Verges de Barcelona, la jurisdicció del castell d'Olivella, situat a la vegueria de Vilafranca del Penedès, per 180 lliures de Barcelona. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 186, Reg. 10196 Pergamí de l'any 1479: Document (585 x 542 mm) datat el 17 d'abril a Barcelona, de venda davant del notari Pere Pasqual pel qual, Joan Balle i Antònia, d'Eramprunyà, venen a Guillem Balle de Sitges el Mas Cabrefich, situat al terme del castell d'Olivella i sota el domini del dit castell. Document original: Biblioteca de Catalunya. Perg. 132, Reg. 11871 Pergamí de l'any 1535: Document (572 x 730 mm), datat el 13 de març a Barcelona, de venda davant del notari Pau Renard pel qual, Bartomeu Balle, pagès de Sitges, ven a Francesc Raventós d'Olivella un mas dit Cabrafic, situat a Olivella. Pergamí de l'any 1607: Document en llatí (367 x 301 mm). Es tracta d'una àpoca realitzada al castell de Subirats davant del notari Antoni Mas de Vilafranca del Penedès el dia 2 de desembre per la qual, Antoni Joan Sibili, ferrer de Gelida, firma rebut del dot de la seva esposa Mariana Raventós, d'Olivella. Francesc Sibili, sabater d'Esparraguera, firma àpoca a Jaume Guerau de 30 lliures pels drets que li corresponen a l'heretat de Cabrafich Pergamí de l'any 1624: Document en llatí (800 x 630 mm). Es tracta d'un document de censal mort realitzat a Vilafranca del Penedès davant del notari Pere Guasc, de Vilafranca del Penedès, notari reial i per l'autoritat de l'ardiaca del Penedès, el dia 26 de febrer. El contingut explica que Pere Guerau, pagès del mas de Cabrafic, al terme de Sant Pere d'Olivella, i la seva muller Àngela venen als marmessors de Francesc Bellot, pastor de la vila de 'Busanyan', al regne de França -Jaume Sadurní i Felip Ràfols, batlles de Sant Cristòfol de Begues i de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, respectivament, i Joan Martí, pagès de Sant Salvador de Gunyoles- un censal mort de pensió de 104 s. i preu de 104 ll. Amb àpoca (Vilafranca del Penedès, 9 de març de 1624). Acta de donació del censal, feta pels marmessors de Bellot al rector de l'església de Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls, en compliment d'una clàusula testamentària d'aquell que institueix una missa setmanal perpètua per la seva ànima (Olesa de Bonesvalls, 4 de maig de 1624). | 08148-115 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55859-foto-08148-115-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Imatges de la Biblioteca de Catalunya | 94|85 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55860 | Pont del Corb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-corb | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de les carreteres, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 6,10 m de llum. | 08148-116 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 10 i 11 | 41.2895800,1.7763200 | 397537 | 4571626 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55860-foto-08148-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55860-foto-08148-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55861 | Pont del Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-monar | XX | Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi el fondo de Turiols, afluent de la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. L'únic arc del pont té 2 m de llum i 5 d'alçada. | 08148-117 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 12 i 13 | 41.3081100,1.7851600 | 398306 | 4573673 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55861-foto-08148-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55862 | Cementiri del municipi d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-municipi-dolivella | CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup | XIX | El cementiri té una estructura rectangular tancat per un mur de pedra d'uns 630 metres quadrats. El portal principal, està situat a la part nord i està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc rebaixat. El targetó de la porta de ferro hi ha la data inscrita de 1864 al costat d'un motiu que representa un rellotge de sorra amb ales. A la part superior resa la inscripció 'bienaventurados los que mueren en el señor'. Dins el cementiri, situada a la part sud, hi ha una capella que delimita el cementiri inaugurat el segle XIX, més al sud hi ha part nova annexada recentment. La capella és un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït en maó amb les cantonades diferenciades de carreus de pedra de majors dimensions. El portal d'accés, està emmarcat amb brancals i dovelles de pedra treballada formant un arc de mig punt. Sobre el portal s'obre un òcul emmarcat en pedra. A la façana principal s'observen quatre làpides de nínxols disposades simètricament. L'espai del cementiri s'organitza des de l'entrada amb un carrer principal delimitat per xiprers que arriben a la capella. A les bandes est i oest s'ubiquen els blocs de nínxols. La part nova al sud de la capella, ha suposat l'edificació de quatre blocs nous de nínxols. | 08148-118 | c. de Josep Almirall (als afores del nucli) | Segons els estudis de Vicenç Carbonell, l'actual cementiri és el tercer que hi hagut al municipi. El primer devia situar-se prop de l'església romànica. El segon era a tocar les parets de la Rectoria (documentat el 1787). I l'actual, fora de la vila, es començaria a construir l'any 1815. El 1992 el cementiri fou cedit a l'Ajuntament l'any 1993. Posteriorment es va ampliar, la reforma es va inaugurar l'any 2000. | 41.3076300,1.8127400 | 400614 | 4573588 | 1864 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55862-foto-08148-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
| 55863 | Pont dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-pelagons | XX | <p>Pont que serveix perquè la carretera BV-2111 salvi la riera de Begues. La fàbrica és de pedra calcària i morter de calç i presenta parament de maçoneria amb grans contraforts. Amb un únic arc.</p> | 08148-119 | BV-2111, entre els punts quilomètrics 13 i 14 | 41.3131545,1.7889516 | 398631 | 4574228 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55863-foto-08148-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-07-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55864 | Pergamí de l'arxiu històric de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-larxiu-historic-de-vilassar-de-dalt | Alguns documents s'han anat degradant. | Document en llatí (275 x 133 mm). Es tracta d'un document de venda fet per l'escrivà Bernat el dia 30 de març de 1186. El contingut explica que Goball d'Ologia i la seva muller Ermengarda venen a Ramon de Queralt un alou, unes cases, mig ferraginal i altres béns i drets que tenen a Olivella, al lloc anomenat Coma de Puig d'Olivella, pel preu de 45 auris. | 08148-120 | Arxiu històric de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 08339 Vilassar de Dalt | El document original forma part del fons de pergamins del marquesat de Santa Maria de Barberà, que van del segle X al segle XVIII. El fons és de propietat privada i es trobava al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). L'any 2016 el fons va ser cedir a l'arxiu històric de Vilassar de Dalt. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||
| 55870 | Carrerada del camí vell d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-cami-vell-dolesa-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada segueix íntegrament el camí vell o veïnal que unia Ribes i Olesa de Bonesvalls. Comença a la sortida del poble de Sant Pere de Ribes, en el trencall que surt a la dreta de la carretera BV-2111 que va a Olivella i s'enfila pel vial central de la urbanització de can Lloses en direcció a ca l'Almirall. El camí encimentat al principi, es converteix a l'alçada de ca l'Almirall en una pista amplíssima en la que encara es distingeix una mica el camí vell per l'esquerra. La carrerada segueix el GR-5 parcialemnt i sense massa desnivell el camí arriba a can Grau on pren la pista que, per l'esquerra del Puig de la Mola, va a trobar el fondo de l'Astor i arriba al pla de l'Hospital d'Olesa. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-126 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.3010800,1.8325300 | 402261 | 4572838 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55870-foto-08148-126-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D1 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55871 | Carrerada de la creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-0 | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. Aquesta carrerada entra al terme d'Olivella des d'Avinyonet en un recorregut de 600 metres aproximadament per la serra de Caudellops. En síntesi , aquest camí ramader transcorre per la serra de la Llampa i Riés fins la Creu d'Ordal. Es tracta d'un petit brancal que uneix la carrerada de la Cerdanya amb la carrerada de la serra de la Llampa (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-127 | Olivella | 41.3271700,1.7746700 | 397458 | 4575801 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi A7 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||||
| 55872 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord de Catalunya. Es tracta d'una branca de la carrerada de la Cerdanya. La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 4. Quan el GR-92 4 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. (ROVIRA ET AL., 1999). | 08148-128 | Olivella | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et alií, 1999). | 41.2916900,1.8308800 | 402109 | 4571797 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55872-foto-08148-128-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Identificada amb el codi D2 a l'obra de (ROVIRA ET AL., 1999). | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55873 | Camí antic d'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-dolivella | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Des de la plaça major del nucli històric d'Olivella, el camí baixa a l'aparcament de la ronda sud per enfilar-se a la serra de les Basses i baixar fins a creuar la carretera BV.2111 a l'alçada de Can Duran. D'allà segueix paral·lel a la riera de Begues fins a Can Suriol, després de passar pel costat de forn de Can Suriol, per la falda del Puig del Monàs arribem a la cruïlla amb el Camí de Can Turiols. Seguint en direcció de Mas Milà, es passa per un segon fornd e calç i riera avall per l'ombril del Coster de la Bota s'arriba a un forn de calç d emides excepcionals (Forn del Monàs), el camí continua en direcció Sant Pere de Ribes. | 08148-129 | Olivella | Aquest camí era la sortida sud natural del nucli històric d'Olivella abans de la construcció de l'actual BV-2111. | 41.3111400,1.7902800 | 398740 | 4574003 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55873-foto-08148-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el nucli històric d'Olivella amb la zona d'equipament de la Crivellera i connecta amb la xarxa de camins del Garraf senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de 4,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55874 | Camí de Can Turiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-turiols | AJUNTAMENT D'OLIVELLA.'Xarxa Camins d'Olivella,. Camí antic d'Olivella. Camí antic de Can Turiols'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | El camí neix d'una cruïlla amb el Camí antic d'Olivella, travessa la riera de Begues i la carretera BV-2111. El camí s'enfila per la Costa Reba i paral·lel al fondo de Turiols ens porta al Forn de Calç d'en Turiols. Després s'enfila pel solell paral·lel a la carretera BV-2415 fins al Centre Recreatiu Municipal Can Turiols. Després continua per l'antic Mas can Turiols (actual restaurant les Piques) en direcció de l'Arboçar, ja en terres de l'Alt Penedès. | 08148-130 | Olivella | Aquest camí era la sortida natural del nucli històric d'Olivella per arribar a la Plana del Penedès abans de la consolidació de la carretera actual BV-2415 | 41.3093400,1.7816100 | 398011 | 4573814 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55874-foto-08148-130-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat amb ús esportiu cultural, uneix el camí antic d'Olivella amb la zona d'equipament de Can Ganxo i connecta amb la xarxa de camins de l'Alt Penedès senyalitzada per la Diputació de Barcelona. El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut d'1,5 km | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55875 | Camí del Castell Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-vell | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. | Camí històric que uneix en els seus extrems els orígens mil·lenaris d'Olivella. El camí travessa espais significatius del patrimoni municipal. Cal destacar l'era de Can Pau, la Font del Rector, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell o el mateix Castell. És senyalitzat des de l'Ajuntament d'Olivella. | 08148-131 | Oest del nucli antic d'Olivella | Aquest era el camí històric que unia el nucli d'Olivella amb l'església i el castell romànics. | 41.3170300,1.8165600 | 400948 | 4574627 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55875-foto-08148-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Actualment es un camí senyalitzat, un itinerari històric, arquitectònic i etnològic que uneix el nucli històric d'Olivella amb el Castell d'Olivella El camí senyalitzat per l'Ajuntament té un recorregut de2,7 km i passa per diferents elements patrimonials. Des del Castell és possible fer un camí de tornada per espais diferents, formant-se així un circuit circular. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55876 | Escultura 'Margalló' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-margallo | XXI | Escultura realitzada sobre bloc de pedra calcària. Es situa sobre doble pedestal superposat de base quadrada. La mida màxima del bloc és d'1,5 m d'alçada i 1,40 m d'amplada. La cara principal és polida a la seva part central, en contrast amb la rugositat natural de la roca, a la part superior s'esculpeix una fulla de margalló que ocupa la meitat de la composició. A la part inferior hi ha la inscripció 'Lliure com la brisa de mar que acarona la teva verdor. Roca salvatge i margalló'. L'escultura està signada a la part dreta inferior. Una placa metàl·lica sobre el pedestal recorda la inauguració al mes de maig de 2007 i el Títol de l'obra 'Margalló'. | 08148-132 | Plaça Catalunya (Mas Milà). Olivella | 41.2985900,1.7786800 | 397749 | 4572624 | 2007 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55876-foto-08148-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Amb trenta anys de trajectòria, les escultures d'Arlene Sereix són obres plenes, arrodonides, on la figura s'insinua amb línies tibants, com les qualifica ella mateixa, però sempre buscant la simplicitat de les formes per arribar a una màxima expressivitat. En la seva vessant escultòrica treballa sobretot pedres tallades, que l'artista poleix a mà per aconseguir unes superfícies llises, suaus, brillants. | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||
| 55878 | Marge de pedra de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-de-can-suriol | XIX-XX | En un tram hi ha un esvoranc important. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, l'alçada té una mitjana de 2'5 metres i la llargada uns 140 metres aproximadament, amb un vèrtex que serveix per canviar la direcció i vorejar el bancal que forma. Fet amb blocs irregulars de pedra disposats horitzontalment, serveix per delimitar i aguantar les feixes conreades amb vinya a un nivell superior. | 08148-134 | Can Suriol | 41.3106900,1.7918500 | 398870 | 4573951 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55878-foto-08148-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||
| 55892 | El Navà i els Pivens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nava-i-els-pivens | AJUNTAMENT D'OLIVELLA. 'Xarxa Camins d'Olivella. Camí del Castell Vell'. (Fulletó). Ajuntament d'Olivella i Diputació de Barcelona. CARBONELL, V. (1990). Apunts de la història d'Olivella. Quaderns de cultura local VI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. CARBONELL, V. (2004). Noms de lloc d'Olivella. Corpus de toponímia penedesenca, vol. 3 Grup d'Estudis Toponímics. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | Espai natural caracteritzat per la densa massa arbòria formada sobretot per exemplars de pi pinyoner (Pinus Pínea) plantats al segle XVIII, que destaquen quantitativa i qualitativament en el context del medi natural d'Olivella. Visualment, la delimitació de les penyes i penya-segats de la riba dreta de la Riera de Begues, delimiten un espai singular des del punt de vista geogràfic i paisatgístic d'interès. Els pins pinyoners d'aquest espai aconsegueixen entre quinze i vint metres d'alçada, són de capçada densa, generalment eixamplada i aplatada en forma de para-sol. | 08148-148 | El Navà i els Pivens | Aquest paratge està documentat per primera vegada l'any 1277 com 'El Nabar' i després el 1302. El topònim donà lloc a la coma, la penya i el puig del Nabar. Aquesta paraula té arrels basques i vol dir 'pedregar'. Amb la grafia Navar es comença a documentar l'any 1773 i després passa a l'actual nom Navà. Aquest espai era un dels possibles emplaçaments del projecte de pantà de Monàs que es projectava el primer quarts del segle XX. Els Pivens és un indret també conegut per 'bosc de la Marcel·la', situat entre can Muntaner i la riera de Begues. Els Pivens foren plantats en el segle XVIII per la mestressa de Can Suriol. El nom ve de l'espècie de pi plantada, el pi pinyoner (Pinus pínea) | 41.3156400,1.8027700 | 399792 | 4574488 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55892-foto-08148-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55894 | Refugi de fauna salvatge de la Plana Novella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-la-plana-novella | DIARI OFICIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1998): Ordre de 27 de febrer de 1998, per la qual es declara refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. DOGC núm. 2600, del 17 de març de 1998 | XX | Les reserves naturals són espais naturals d'extensió reduïda i d'interès científic. L'objectiu és conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o d'alguna de les seves parts. Aquestes poden ser integrals, parcials o de fauna salvatge. Per l'ordre de 27 de febrer de 1998, es va declarar refugi de fauna salvatge la finca Plana Novella, al terme municipal d'Olivella. La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis. En aquest espai destaca el palau Novella, a l'exterior destaca un llac artificial enmig del que devia ésser el jardí romàntic, avui encara amb arbres de diferents espècies. | 08148-150 | Plana Novella | 41.2922200,1.8548300 | 404115 | 4571829 | 1998 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d'activitat cinegètica, la captura d'animals o la introducció d'espècies al·lòctones dins els límits dels Refugi. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, s'assegura una gestió molt més favorable a l'ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
| 55909 | Pou i piques de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-piques-de-can-suriol | El pou se situa al NNE de Can Suriol, a l'esquerra de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra seca amb falsa cúpula. La part per on s'hi accedeix és de paret de maó. El seu diàmetre exterior és de 2 metres, mentre que el gruix de la paret perimetral ronda els 0,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha una pica de planta quadrada (1,45 m x 1,45 m) a on arriba una canalització que l'omplia. És de maons revestida de morter, servia per la preparació de l'anomenat caldo bordalès (sulfat de coure i calç) per aplicar entre d'altres a la vinya per a lluita de fongs paràsits. Una pica més petita annexa de 100 cm x 70 cm complerta la instal·lació agrícola tradicional. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-165 | Can Suriol | 41.3126400,1.7904400 | 398755 | 4574170 | 08148 | Olivella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55909-foto-08148-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55909-foto-08148-165-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55910 | Pou de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-suriol | El pou se situa al S de Can Suriol, a la dreta de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, a la llera de la riera de Begues. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra i morter sense coberta. La part per on s'hi accedeix és oberta amb ampit de maons i llinda de maons encadellats. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres, Al costat N del brocal del pou destaca un esperó, que es disposa sobre el brocal de planta circular per rompre i desviar l'aigua de la riera, evitant l'impacte directe sobre el pou. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-166 | Al pont de Can Suriol | 41.3110500,1.7907400 | 398778 | 4573993 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55910-foto-08148-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55910-foto-08148-166-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55911 | Pou del Navà i els Pivens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-nava-i-els-pivens | El pou se situa a l'E de Can Muntaner, al marge dret de la riera de Begues, en una zona de camp de conreu. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de pedra lligada amb morter, originalment arrebossat amb morter no té coberta. La part per on s'hi accedeix és refeta amb ciment actual i una porta metàl·lica. El seu diàmetre exterior és de 2,5 metres. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-167 | el Nevar | 41.3156000,1.8023800 | 399759 | 4574484 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55911-foto-08148-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55912 | Pou i safareig de Can Suriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-suriol | El pou se situa a l'est de Can Suriol, al marge de la carretera BV- 2111 en direcció del nucli històric d'Olivella, en una petita àrea d'hort. Es tracta d'un pou excavat en el terreny que presenta brocal de maons de planta quadrada exteriorment d'un metre d'alçada. El seu diàmetre interior és de 2,5 metres. Al costat del brocal del pou hi ha un safareig de planta rectangular (3 m x 2,35 m) revestit amb maó encadellat, mentre que exteriorment és arrebossat amb morter. El pedrís superior de l'estructura que es conserva està fet amb lloses de pedra inclinades per facilitar el rentat de la roba. Els pous bàsicament consisteixen en un forat profund recobert de pedra en sec que capta les aigües subterrànies, que porta un mecanisme manual per treure l'aigua. Les seccions son circulars, que és la forma que més s'adapta al mecanisme d'extracció de l'aigua. Aquest mecanisme consta d'una roda o corriola que penja de la part alta de l'estructura, accionada de manera manual, que gira al voltant d'un eix que descansa sobre les parets laterals del pou. La roda fa de guia d'unes cordes de cànem que pengen fins al nivell de l'aigua i a les quals es subjecten els catúfols, que s'omplen quan arriben a l'aigua del fons del pou, per a després tornar a pujar a la superfície. | 08148-168 | Can Suriol | 41.3123300,1.7901900 | 398734 | 4574135 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55912-foto-08148-168-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
| 55915 | Col·lecció d'objectes d'Olivella del museu Victor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-del-museu-victor-balaguer | Les peces conservades al museu Victor Balaguer procedents d'Olivella són elements arqueològics originals de tres jaciments arqueològics del municipi que han estat dipositats per persones i en moments diferents: - Cova del Montnàs : tres capses de material arqueològic no descrit; restes humanes; dues olles, dos bols, una gerra, un plat, una kràtera, tot d'argila vermella; una fusaiola, set ganivets de sílex, una fletxa de bronze, dos collarets de pedres, closques i os, un botó, un fragemnet de ganívet de sílex, un penjoll d'os, un percusor de síelx i un molí de mà. - Castell vell d'Olivella: 23 fragments ceràmics recollits per persones i moments diferents. Cronologia ibèric-romà-medieval. - Puig de la Mola: dos fragments ceràmics d'època ibèrica. | 08148-171 | Av. Víctor Balaguer s/n, Vilanova i la Geltrú | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 79|81|83 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc