Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56069 | Santa Maria d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dolost | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVIII | L'església parroquial de Santa Maria d'Olost es troba situada al centre del nucli urbà d'Olost. L'església, esvelta, d'estil neoclàssic consta d'una espaiosa nau central flanquejada per capelles laterals i acabada en un ampli presbiteri. El seu interior, així com la capella del Santíssim, es troba decorat amb pintures policromes. El temple està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de grans carreus carejats. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. Damunt el portal hi ha un guardapols i a sobre una placa amb la representació de l'Assumpció de Maria. A cada costat del portal hi ha dues falses pilastres amb sòcol, base i coronats amb capitells ornamentats amb volutes i fulles, que sostenen un fris amb decoració de dentell i una inscripció: DOMUS DEI ET PORTA COELI. Sobre el fris s'obre mitja rosassa. La façana es troba flanquejada per dos campanars de planta octogonal acabats en balustrada; en l'últim pis, on s'hostatgen les campanes, s'hi obren quatre finestres. Entre els dos campanars, coronant la façana, s'hi aixeca una petita creu datada l'any 1910. A la façana sud hi ha 4 contraforts de gran alçada, i enmig de cada contrafort hi ha una finestra. En el cos adossat a mitja façana hi ha un finestra emmarcada amb pedra treballada, un carreu rodó amb la inscripció IHS, i dues obertures tapiades. La façana est només presenta una òcul emmarcat amb maó situat sota el carener de la teulada. A la façana nord hi ha diversos cossos adossats amb diferent nivell de teulada, un dels quals correspon a la capella del Santíssim del segle XIX. També hi ha quatre contraforts i enmig de cadascun s'obre una finestra. | 08149-1 | Plaça Major s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | La primitiva església de Santa Maria d'Olost del segle X fou refeta o substituïda a finals del segle XI, en unes obres que es realitzaren al 1064 i que s'allargaren uns quants anys. L'església fou consagrada de nou en una data desconeguda; sabem d'aquesta consagració degut al testament, datat l'any 1114, d'un senyor que havia assistit i que havia participat en la dotació. A 1357 hi havia en el temple els altars de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Nicolau i Sant Joan. Vers el segle XVI el temple s'amplià amb la construcció de capelles laterals, on s'hi col·locaren retaules obrats per Rafael Andreu l'any 1577; a 1547 Jaume Gener havia construït un nou retaule per a l'altar major. Se sap que l'església tenia campanar de torre, al qual es podia pujar des de l'interior. En els darrers temps l'absis es trobava tapiat amb un envà, on es recolzava l'altar major. En el segle XVIII es veié la necessitat de construir un nou temple. La seva construcció resultà plena de polèmica, que l'historiador Ramon Masramon ha resseguit: el projecte fou primerament encarregat a un paleta olostenc, Marià Claris, qui presentà un projecte que agradà a tothom, començant seguidament les obres de construcció. A mig fer -1784-, un cop mort el bisbe Manuel de Artalejo, el rector canvià d'opinió i feu canviar el projecte, encarregant-ne un a l'arquitecte vigatà Josep Morató. L'escàndol fou gran, i hagué d'intervenir un nou bisbe, Francesc de Veyan; tot i que la votació que ell mateix féu fer per saber l'estat d'opinió del poble resultà clarament favorable al projecte de Claris, el 9 de febrer de 1786 decidí que el temple fos construït segons un tercer projecte, obra dels arquitectes barcelonins Marià, Enric i Joan Fàbregues, que resultà el més monumental de tots i que és el que ha arribat als nostres dies. Interiorment s'hi col·locaren retaules neoclàssics, que desaparegueren l'any 1936. En el darrer terç del segle XIX s'hi produïren millores: es tragué el cementiri del seu costat, s'arranjà la façana, es posà una nova pica baptismal, i es construí la capella del Santíssim Sagrament. A 1926 es pavimentà l'església, fent abans un plànol detallat de la ubicació de les sepultures que existien en l'interior del temple. Després de Guerra Civil calgué arranjar l'interior del temple, que havia estat saquejat; l'artista Francesc Vidal i Gomà realitzà l'any 1940 una pintura mural sobre el tema de l'Assumpció de la Verge, en el gran plafó del presbiteri. Altres obres importants es van realitzar l'any 1992, restaurant la teulada i condicionant els dos campanars, que es trobaven malmesos en els coronaments, acabats en balustrada. A principis del 2008 s'han tornat a condicionar els campanars i la façana. | 41.9861100,2.0962300 | 425135 | 4648629 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56069-foto-08149-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56069-foto-08149-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56069-foto-08149-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'any 1854 va ser declarada centre arxiprestal del Lluçanès, compartint categoria amb Prats de Lluçanès. | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56070 | Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-jutglar | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983.</p> | XVIII | <p>L'església de Santa Creu de Jutglar es troba situada en un punt elevat al nucli urbà de Santa Creu, prop de les restes de l'antiga església romànica i la necròpolis medieval. Es tracta d'un església de planta rectangular d'una sola nau, acabada en presbiteri i amb una capella per banda, que allotgen sengles altars. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i cantonades diferenciades amb grans carreus treballats. La coberta és de doble vessant amb aigües laterals coronada amb un campanar de torreta de quatre ulls (dos dels quals tapiats), de teulada piramidal, el qual arrenca de la façana est. La façana principal, orientada al sud, està formada per un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, amb la data de 1733 i una creu intercalada gravats a la llinda. Sobre el portal hi ha una fornícula de pedra motllurada de quart d'esfera i més a munt s'hi obre un petit òcul de pedra motllurada. Sota el carener hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la façana oest s'hi obre una finestra emmarcada amb maó i s'hi adossen dos cossos de pedra amb teulada d'una vessant. La façana queda tancada per un mur de pedra que delimita el cementiri, les escales d'accés del qual estan formades per lloses d'antigues sepultures. Una d'aquestes lloses té la següent inscripció: VAS D / BENE / CIRER / 1751. La façana nord sols presenta una obertura a la part de la sagristia emmarcada amb maó que es troba actualment tapiada. La façana est té adossada la rectoria del segle XIX. A la part dreta de la façana hi ha unes escales de pedra que donen accés al campanar i a un primer pis de la sagristia, en el qual s'hi obre una finestra emmarcada amb maó. A la planta baixa de la sagristia hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra.</p> | 08149-2 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | <p>L'església de Santa Creu de Jutglar es va construir al segle XVIII a un centenar de metres de l'antiga església romànica que fou abandonada als volts de l'any 1730. La seva construcció es deuria acabar vers l'any 1733, data gravada a la llinda del portal d'entrada. El Concordat entre la Santa Seu i el govern espanyol, realitzat el 1851, vingué a normalitzar les relacions entre la Santa Seu i el govern espanyol. El concordat tingué repercussions importants per a Santa Creu de Jutglar: una de les decisions preses fou realitzar un arranjament parroquial en totes les diòcesis de l'estat per racionalitzar la vella xarxa de parròquies. Aquest arranjament erigí Santa Creu de Jutglar en parròquia independent. A 1854 s'iniciaren els tràmits i l'any 1856 un informe aconsellava la independència de Santa Creu argumentat en tres raons: tenir un poble format, amb 230 feligresos i 38 cases reunides; estar a una hora de camí de la parroquial de Santa Maria; i per interposar-se entre les dues esglésies la riera Gavarresa, que en època de pluges dificultava el camí. Després d'uns quants anys de retard per conflictes polítics, finalment, l'any 1878 Santa Creu de Jutglar fou erigida en parròquia independent, i cinc anys més tard li fou adossada la rectoria. L'edifici no ha patit modificacions importants; després de la Guerra Civil el temple es retornà ràpidament al culte. L'any 1940 hi havia tres altars: en el major es venerava la insígnia de la Santa Creu; en l'altar de Sant Isidre es venerava la imatge del sant, de la Verge del Carme, de Sant Jaume i de Santa Teresa; i en l'altar del Roser, es venerava Sant Antoni i Sant Josep. L'any 1957 s'enderrocà l'ala del cementiri que es trobava adossada al presbiteri, i a 1967, a més de consagrar un nou altar major, i realitzar petites millores, Jona Rifà pintà un gran mural al fons del presbiteri. A 1991 es feren en el temple obres importants de conservació, arranjant totalment la teulada i reparant la volta i les parets.</p> | 42.0051800,2.0596600 | 422129 | 4650779 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56070-foto-08149-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56071 | Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-adjutori | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). ROCAGUINARDA, Pere (1980). 'Passat i present de l'ermita de Sant Adjutori'. Setmanari el 9 Nou. 28 de març de 1980. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVIII-XIX | L'ermita de Sant Adjutori es troba situada al serrat de Sant Adjutori, a l'extrem sud-oest del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'ermita de Sant Adjutori que està adossada a la casa dels ermitans. L'ermita no presenta els trets singulars d'un edifici religiós sinó que forma part de la mateix estructura de la casa dels ermitans i en comparteix la teulada. L'edifici és de planta rectangular amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal està orientada al sud. La part esquerra correspon a la casa dels ermitans. A la planta baixa hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha dos balcons, l'accés als quals és emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda del balcó de la dreta hi ha la inscripció següent: 1714 amb una creu intercalada i AVE MARIA amb un cor intercalat. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part dreta de la façana principal de l'edifici hi ha adossada l'ermita. A la planta baixa hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la llinda hi ha la següent data inscrita dins un requadre decorat amb motius florals: ANY 1880. A sobre el portal hi ha una fornícula de pedra de quart d'esfera. A l'interior hi ha una imatge de Sant Adjutori protegida per un vidre. Sobre la fornícula s'obre un òcul emmarcat amb pedra i a la part superior una petita finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. La nau de la capella està coberta amb volta de mig punt amb llunetes sobre pilastre i entaulament classicistes. A la façana est de l'edifici s'hi adossen tres alts contraforts i un cos adossat amb teulada d'una vessant, construït amb maçoneria de pedra i obertura emmarcada amb maó. La façana nord forma un queixal ja que la part de la casa dels ermitans sobresurt més que la part de l'ermita. Aquesta façana presenta diverses obertures, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, un pou, un abeurador i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una campana que corona l'ermita. La façana oest presenta un cos adossat a la part esquerra, amb teulada d'una vessant i dues obertures una al sud i una a l'oest coronada amb arc de mig punt emmarcat amb petites dovelles. La resta de la façana presenta a la planta baixa, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra, i una finestra i un accés de nova obertura. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra; i a les golfes quatre finestres de menors dimensions, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. | 08149-3 | Sector sud del terme municipal | La construcció de l'actual ermita data de l'any 1713 quan l'olostenc Josep Carbonell obtingué el permís d'edificació del bisbe de Vic, cedint el terreny el propietari Joan Cabanes del mas Cabanes d'Oristà. L'ermita fou erigida juntament amb la casa annexa vers l'any 1714. El desembre de 1717, després de dificultosos treballs, es va celebrar a la capella un ofici solemne amb assistència de diferents sacerdots, entre ells el rector de Sallent. Aquest mateix any, en els documents d'oficialització de la capella, es prohibeix celebrar-hi misses en dies festius, per no distreure les celebracions en la parroquial. A 1780 hi havia la intenció de realitzar-hi obres, però s'estava construint l'església parroquial i hagueren de posposar-se fins que aquestes foren acabades, tot i el desig del bisbe que ambdues obres s'acabessin alhora. La capella no devia estar en massa bon estat, ja que el bisbe manà que es portés la imatge de Sant Adjutori a l'església parroquial fins que la capella no estigués en millors condicions. A 1835 es tragueren diners de Sant Adjutori per ajudar a la parroquial, que havia estat saquejada. A 1892 eren recents les obres de restauració de la capella i la col·locació d'un nou altar. Durant la Guerra Civil espanyola 1936-39 Sant Adjutori fou l'església que quedà comparativament més afectada; calgué rehabilitar-la per poder-hi retornar el culte. L'any 1989 es realitzà una campanya popular per a restaurar de manera important la capella i la cada dels ermitans, una campanya que ja s'havia intentat l'any 1984. El 17 de desembre de 1989 s'inaugurà el temple restaurat, amb la presència de Josep Maria Guix. Aprofitant la campanya s'erigí la capella en santuari. | 41.9823300,2.0900300 | 424617 | 4648215 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56071-foto-08149-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56071-foto-08149-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56071-foto-08149-3-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56072 | Sant Gil de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil-de-la-vila | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XVIII-XIX | La capella de Sant Gil de la Vila es troba situada uns metres al nord de la Vila, adossada a la part del darrere de la masoveria de la Vila. Té una planta rectangular amb absis semicircular orientat al sud-oest, decorat amb arcuacions cegues resseguides amb maó. A l'absis s'hi obre una finestra esqueixada emmarcada amb maó a la part nord, i un òcul i dues finestres coronades amb arc de mig punt a la part sud que correspon a la sagristia. Els murs són de maçoneria de pedra irregular lligat amb morter i trossos de peces ceràmiques i cantonades diferenciades de grans carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronada per un petit campanar d'espadanya d'un sol ull amb una campana i una creu de ferro a la part superior. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i curtes dovelles. El portal conserva una porta de fusta amb decoracions florals i un cor al pany de ferro forjat. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de maó i més amunt un carreu amb una inscripció: RENOVADA 1725 / Y/ TRASLADA 1816. A la part superior de la façana s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra. | 08149-4 | Sector nord del terme municipal | La capella de Sant Gil de la Vila va ser sempre dependent de la parròquia de Santa Maria d'Olost. Les primeres notícies de l'església es remunten a l'any 1038. L'edifici antic es trobava situat prop del camí ral d'Olost a Perafita tal com indica la toponímia conservada: el serrat de Sant Gil. L'edifici actual fou traslladat dins el conjunt arquitectònic de la Vila a principis del segle XIX tal com assenyala la inscripció d'un carreu de la capella, i correspon a una construcció dels segles XVIII i XIX. | 42.0112500,2.1050700 | 425897 | 4651413 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56072-foto-08149-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56072-foto-08149-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56072-foto-08149-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa uns anys la capella es feia servir per a celebracions familiars així com també una vegada a l'any per la celebració de l'aplec de Sant Gil. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56073 | Santa Magdalena de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-la-tria | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XIII | Presenta greus problemes estructurals. L'esfondrament dels murs és progressiu. | L'església de Santa Magdalena de la Tria es troba situada uns 90 metres a l'est de la masia de la Tria, al costat d'un camp, sobre un petit turonet voltat pel torrent del Merdinyol. Es tracta d'una església rural, senzilla, d'una sola nau rectangular i volta d'aresta amb coberta de doble vessant. L'interior és arrebossat, lligat amb calç i pintat. Els murs exteriors són de maçoneria de pedra força regular de tipus mitjà. Les pedres estan ben tallades en filades uniformes, ordenadament disposades a trencajunt a mitja peça. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, i està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. A les façanes laterals hi ha quatre contraforts, dos per façana, per reforçar les parets i absorbir l'empenta de la volta, que és ben esquerdada. Actualment es troba derruïda una part del mur central de les dues façanes (sud i nord) deixant al descobert part de la volta interior. A la façana sud hi ha l'antiga portalada principal del temple, d'arc de mig punt amb dovelles mitjanes, que es troba tapiada. La part de l'absis, carrat, hi ha una finestra de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, actualment tapiada. | 08149-5 | Sector oest del terme municipal | L'església de Santa Magdalena de la Tria es trobava inicialment dins l'antic terme del castell d'Oristà i, després de la seva desaparició, restà inclosa en el terme del castell d'Olost. L'església no passà de ser una capella rural vinculada al mas de la Tria que li donà nom. L'església no es troba documentada fins el 1241 en el testament de Beatriu d'Olost, en el qual figurava la de Santa Maria Magdalena. També és atestada al testament de Berenguer de la Rovira l'any 1310. Sempre degué servir com a capella dependent del mas la Tria, situació que es mantingué fins que fou abandonada i restà sense culte, que és el seu estat actual. | 41.9887800,2.0396300 | 420450 | 4648977 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56073-foto-08149-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56073-foto-08149-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56073-foto-08149-5-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església s'havia utilitzat, a l'últim quart del segle XX, com a pallissa de la masia de la Tria. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56074 | Sant Andreu de Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-tresserres | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | L'església està abandonada, els murs presenten greus problemes estructurals i la coberta està a punt de derruir-se. S'observen grans esquerdes a la façana amenaçant ruïna. | Sant Andreu de Tresserres és una petita església situada a uns 20 metres al nord-est de la masia de Tresserres. Es tracta d'una església de planta rectangular, absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts de carreus carejats disposats en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i brancals de pedra. Les grosses dovelles centrals de l'arc no es conserven i s'observen grans esquerdes al mur. Coronava la façana un campanar d'espadanya, avui desaparegut. La façana nord es troba coberta d'heura, a la façana est hi ha una finestra actualment tapiada i al mur de migjorn s'hi obre una finestra esqueixada. L'interior de l'església es va reaprofitar com a galliner i corral per a tancar-hi bestiar i s'hi van bastir murs d'obra partint la nau. | 08149-6 | Sector nord-est del terme municipal | L'església de Sant Andreu de Tresserra sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d'Olost. Les primeres notícies es troben l'any 1241 en el testament de Beatriu d'Olost, on consta que deixa 12 diners a l'església de Sant Andreu de Tresserres. Sant Andreu de Tesserres és atestada al testament de Berenguer de la Rovira l'any 1310. L'any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar fins dempeus fins a l'actualitat, si bé avui en dia es troba abandonada. El temple actual no correspon a l'edifici documentat el segle XIII, si bé alguns elements d'aquesta primera construcció poden trobar-se integrats en l'edifici actual. | 42.0128600,2.1336100 | 428262 | 4651567 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56074-foto-08149-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56074-foto-08149-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56074-foto-08149-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa uns anys l'ara de l'altar de l'església de Sant Andreu de Tresserres fou traslladada a la font de la Torre, coneguda pels veïns com la font de Pela, on fa de taula. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56075 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-5 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVIII | Es tracta d'una masia de dimensions molt grans formada per un volum central de dimensions imponents amb diversos cossos adossats i un volum ampliat a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb una alçada per planta molt important i conté un petit cos que sobresurt enlaire del centre de la teulada a mode de llanterna. La façana principal, orientada al sud, té una distribució simètrica vertebrada a través d'un eix vertical central. A nivell de planta baixa destaca el gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb una motllura que ressegueix tot el portal a mode de guardapols formant diverses angles de 90º a la meitat superior. A la clau de l'arc del portal sobresurt un motiu geomètric a dins del qual hi ha inscrit l'anagrama IHS i la data de 1770. A cada costat del portal hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A nivell de primer pis destaca la gran finestra central emmarcada, com el portal principal, amb una motllura que ressegueix tot el finestral formant diversos angles de 90º. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada, com la central, també amb ampit motllurat. També a nivell de primer pis s'observa un rellotge de sol a la dreta del finestral central, que conté la inscripció: 'Declina 10 Gs y 32 Mis. M. Comalrena y Pou. 1770'. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada al centre i dues emmarcades amb pedra bisellada als laterals, totes tres amb ampit motllurat. A la dreta del volum principal hi ha adossat un petit cos que conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa i una eixida oberta al primer pis, sustentada amb pilars de maó. A l'esquerra del volum principal hi ha adossat un altre volum, de dimensions mitjanes respecte al volum principal. A nivell de planta baixa conté quatre grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, actualment parcialment tapiades, i el primer pis queda obert de banda a banda a mode d'eixida, i sustentat per robustos pilars d'obra vista. La façana est conté dos cossos adossats. En el de l'esquerra s'observen dues finestres emmarcades amb maó al nivell inferior i una eixida al nivell superior, sustentada amb pilars de maó. El cos de la dreta, d'un sol nivell, conté únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observen a nivell de primer pis quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a nivell de golfes quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues amb monòlits de pedra treballada. La façana nord està dominada per un cos adossat de volum cúbic, que forma una terrassa a nivell de primer pis, des d'on s'accedeix a la cisterna. Pròpiament a la façana s'observa, a nivell de planta baixa, un petit portal d'arc rebaixat, una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha únicament dues obertures emmarcades amb pedra bisellada que donen accés a la terrassa. A les golfes també hi ha dues obertures, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest conté dos volums adossats, el que s'estén a l'oest de la façana principal i un de menor alçada, format per dues grans obertures d'arc rebaixat, la de l'esquerra de majors dimensions, emmarcades amb obra vista. El volum de la dreta conté dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al nivell superior dels dos que formen aquest volum. Pròpiament a la façana s'observen dues obertures apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a la planta baixa, cinc finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres finestres a les golfes, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. | 08149-7 | Sector sud-est del terme municipal | Rovira es troba documentada l'any 1039. En un document del 22 de novembre de 1406 apareix la Rovira dins el llistat de caps de cases súbdits del monestir de Lluçà. Pagava censos al segle XV a la batllia de Pecanins del monestir de Lluçà i a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 41.9868100,2.1168100 | 426841 | 4648689 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56075-foto-08149-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56075-foto-08149-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La Rovira està situada en un punt elevat a l'est del nucli urbà d'Olost, a mig camí entre les masies de Campa (a l'est), la Riera (al sud) i Comalrena (al nord).La masia queda ubicada en una zona de feixes limitades amb murs de pedra seca i conserva, en una zona enclotada al nord de la masia, l'antiga horta, també delimitada amb murs de pedra seca. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56076 | Comalrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comalrena | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII-XVIII | Comalrena està situada en un punt elevat al sud del molí de Comalrena i al sud-est de Serrabadal, quedant separada d'aquesta última masia per l'estreta vall per on transcorre el rec del molí de Sallent. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives i diversos cossos adossats al voltant. Té els murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i conserva a la façana principal un tram de mur bastit amb filades regulars de carreus treballats de mida mitjana. Està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat amb un pujador al costat, format per una petita estructura de maçoneria de pedra amb escales laterals, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una gran finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i amb la llinda decorada amb un arc conopial, tot i que molt erosionat. Just sota teulada sobresurten perpendicularment quatre monòlits agrupats en dos parelles a mode de base de matacà. A la part dreta de la façana hi ha un cos adossat que conté un portal a la planta baixa, una finestra situada entre pilars de pedra motllurada al primer pis i una eixida sota teulada a nivell de golfes. A l'esquerra de la façana també hi ha un cos adossat, en aquest cas amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada reconvertida en balcó i amb la data de 1703 inscrita a la llinda al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest conté a la part esquerra un cos d'obra arrebossat adossat. A la resta no s'observa cap obertura i únicament destaca un contrafort a l'extrem esquerre. La façana nord conté una estructura adossada a la dreta i quatre grans contraforts, algun dels quals arriba fins al nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una estructura de planta circular adossada i quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada ubicades entre contraforts. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada, la llinda del qual forma un arc rebaixat. A les golfes hi ha tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada. La façana est conté únicament dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. | 08149-8 | Sector est del terme municipal | L'hereu de Comalrena, masia documentada per primera vegada l'any 1188, era el batlle de la Seu vigatana. En depenien nombrosos masos entre els quals Sallent, Rovira, Tresserres, Torra, Alovet, Casanova. En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Comalrena pagant censos a la batllia de Pecanins. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 41.9937100,2.1184700 | 426986 | 4649454 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56076-foto-08149-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56076-foto-08149-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56076-foto-08149-8-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de l'edifici es conserva un portal amb la data de 1631 inscrita a la llinda. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56077 | Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rexach | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVI | Rexach està situada en un punt elevat al nord-oest del pantà de la Gavarresa i del Reixagó, al límit sud d'una esplanada elevada. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra en el volum principal i més antic, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté dues cantonades integrades que denoten diverses ampliacions de l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda 'FET AL 1368 Y RENOVAT PER LLUIS REXACH 1912', a més de tres finestres emmarcades amb pedra bisellada repicada modernament. Al primer pis hi ha quatre balcons, dos emmarcats amb pedra treballada i dos amb pedra motllurada. El central d'aquests últims, situat sobre el portal, conté la inscripció '1566 IHS MARIA FRANCESC REXAC' i el de l'extrem esquerre, amb decoració d'arc conopial a la llinda, conté la inscripció: 'AVE MARIA MARIANO ROVIRA REXACH 1729', a més d'una creu intercalada que surt de la decoració d'arc conopial. A nivell de golfes hi ha quatre finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha adossat un volum que forma una terrassa a nivell de primer pis i un porxo a la planta baixa. El porxo de la planta baixa està format per una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció 'ANY 1950' en relleu a la clau de l'arc, i en la barana de ferro de la terrassa del primer pis hi ha les inicials 'LL.R.' també en relleu. La façana sud-est queda dominada per una de les ampliacions de l'edifici, amb el mur de càrrega arrebossat i la majoria d'obertures emmarcades amb maó, tot i que en la major part dels casos el maó queda ocult darrera l'arrebossat. A la planta baixa hi ha dues portes i dues finestres, al primer pis tres finestres balconeres i una galeria central formada per tres obertures, la central d'arc de mig punt i les laterals rectangulars, sustentades amb dues columnetes de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres. La façana nord-est mostra dues parts ben diferenciades, amb un volum modern, bastit fa poques dècades a la dreta i un volum d'obra a l'esquerra. En aquesta part s'observa 5 esveltes obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i parcialment tapiades a la planta baixa, i una galeria al primer pis formada per cinc obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó. La façana nord-oest mostra a la meitat esquerra l'últim volum adossat, bastit modernament. A la meitat dreta s'observa el volum antic amb el cos adossat al davant que forma una terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa, en el cos adossat, hi ha una finestra i una porta emmarcades amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat. Al primer pis, ja a la façana del volum antic, hi ha quatre portes, una emmarcada amb pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, una de les quals repicada modernament. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Envolten la masia diverses estructures i edificacions, entre les que es compten la casa del pastor, la masoveria, la tina de glans, l'horta i la pallissa, situada uns metres a l'oest de la masia i bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra vista en el superior. Conté nombroses obertures emmarcades amb maó, essent finestres a la planta baixa ( amb alguna porta intercalada) i portes d'arc rebaixat al primer pis. | 08149-9 | Sector oest del terme municipal | Rexach es troba documentada el segle XI (1050) en una donació de l'hereu Duran Rexac d'una vinya i altres terres. L'any 1364 s'amplia el patrimoni adquirint Rexach mitjà. En un document del 22 de novembre de 1406 apareix Rexach dins el llistat de caps de cases súbdits del monestir de Lluçà. En el capbreu de béns d'aquest mateix monestir de l'any 1434 apareix documentada Rexach pagant censos a la batllia de Pecanins. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0005800,2.0772300 | 423579 | 4650252 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56077-foto-08149-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56077-foto-08149-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56077-foto-08149-9-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserva el llinatge des del segle XI. També tenen recollida tota la genealogia. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56078 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-4 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVI | La Riera està situada en una petita vall per on transcorre l'anomenat torrent de Sant Genís, a l'est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures adossades al voltant tancant una lliça al sud de l'edifici. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i té la teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, amb un escut en relleu a la clau de l'arc on hi ha la data inscrita de 1595, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb la data de 1725 inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes també hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, tot i que en aquest cas de menors dimensions. A la dreta de la façana hi ha adossada una eixida amb un pilar central de pedra treballada on hi ha la data inscrita de 1620. Les façanes oest, nord (on hi ha una eixida amb cisterna i una masoveria moderna adossada) i est (amb diversos contraforts que arriben al nivell de golfes) contenen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada disposades irregularment. També són destacables els dos matacans de planta circular adossats a les cantonades nord-oest i sud-est de l'edifici, bastits amb grans carreus de pedra treballada, amb petites obertures i arrebossats. | 08149-10 | Sector sud-est del terme municipal | La Riera es troba documentada l'any 1358. Apareix documentada també en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost.Torna aparèixer en el fogatge de 1497 formant part de la parròquia d'Olost. | 41.9800100,2.1141400 | 426612 | 4647936 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56078-foto-08149-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56078-foto-08149-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56078-foto-08149-10-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta masia es troba erròniament inclosa en l'inventari de patrimoni arquitectònic d'Oristà ja que en el moment de la realització de l'inventari (anys 80) encara pertanyia al terme municipal d'Oristà. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56079 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XV-XVIII | Presenta grans esquerdes als murs i risc d'esfondrament de la teulada. | La Noguera es troba situada en un punt enclotat a l'est del Pla de les Creus, a tocar de la riera de Perafita. Es tracta d'un conjunt format per un volum principal, la masia, una gran pallissa adossada a l'oest i un seguit d'estructures d'ús agropecuari (corts, corrals, coberts, etc.) que juntament amb un mur de pedra tanquen una lliça a l'interior. A l'oest de la lliça hi ha l'entrada, formada per un portal de lliça que conserva els brancals de pedra treballada, una porta de fusta i els guarda-rodes de pedra. El volum principal és de planta rectangular de 13'5 x 15'5 metres format per planta baixa, un pis i golfes, cobert amb teulada de quatre vents amb forta pendent. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb restes d'arrebossat i cantonades diferenciades de grans carreus. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i dues espitlleres flanquejant-lo emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha un balcó central i dues finestres balconeres flanquejant-lo. Aquestes tres obertures estan decorades amb artístics relleus esculturats d'estil renaixentista. El balcó central i la finestra balconera de l'esquerra presenten els brancals ricament motllurats i un guardapols també motllurat amb dos rostres esculpits a cada costat. A la part central de les llindes d'aquestes dues obertures, dins l'espai del guardapols, hi ha els relleus de dues figures humanes que sustenten un escut familiar del llinatge. La finestra de la dreta del primer pis no és tant treballada tot i que presenta els brancals bisellats i una decoració de quatre motius florals a la zona de la llinda. A les golfes s'obren tres finestres de menors dimensions emmarcades amb monòlits de pedres treballades. A la façana oest hi ha una pallissa adossada que s'estén perpendicularment en direcció oest; presenta quatre grans arcades, dues a la planta baixa, tapiades amb obra, i dues al primer pis, així com diverses obertures disposades irregularment. A la façana de la masia s'obren tres petites obertures entre carreus a la planta baixa, a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres, la de la dreta amb brancals bisellats reconvertida en finestra balconera. A les golfes hi ha tres obertures de menors dimensions, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana nord hi ha un cos adossat, una eixida, coberta amb teulada d'una vessant sustentada amb pilars de maó, on hi ha el pou. L'accés a l'eixida, a nivell de primer pis, presenta els brancals i la llinda de pedra motllurada, amb decoració d'arc conopial. A la dreta de l'eixida hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada i ampit de pedra motllurat. A les golfes s'obren tres finestres de menors dimensions; les dels extrems es troben emmarcades amb monòlits de pedra treballada i la finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada presenta una decoració de tres arcs de cortina a la llinda. A la dreta de la masia hi ha la part posterior de la pallissa que s'estén a l'oest. Presenta diverses obertures, algunes emmarcades amb pedra i altres amb maó i les arcades tapiades. La façana est es troba totalment coberta d'heura. S'entreveu a nivell de primer pis un balcó emmarcat amb pedra motllurada. | 08149-11 | Sector central del terme municipal | Apareix documentada l'any 1291. Al 1383 la Noguera tenia adscrit el mas anomenat Palafolls. En un document del 22 de novembre de 1406 apareix la Noguera dins el llistat de caps de cases súbdits del monestir de Lluçà. En el capbreu de béns d'aquest mateix monestir de l'any 1434 apareix documentada la Noguera pagant censos a la batllia de Pecanins. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost. A mitjans segle XVIII es perd el llinatge ja que un hereu de Comalrena es va casar amb una pubilla de la Noguera i va passar a ser Comalrena i Sobregrau. | 42.0007200,2.1000900 | 425472 | 4650248 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56079-foto-08149-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56079-foto-08149-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56079-foto-08149-11-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56080 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII | És una masia de grans dimensions formada per nombrosos volums adossats i envoltada per diverses edificacions i estructures. La majoria dels volums que formen la masia consten de planta baixa, primer pis i golfes i estan bastits amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, té a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada repicada i la inscripció 'Renovat per J.M.P. l'any 1957' a la llinda, i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha un gran balcó central emmarcat amb pedra bisellada on es llegeix la inscripció, parcialment erosionada 'MERENGESC VILA RECTOR --OSOR' , i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, la de la dreta amb la data de 1694 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una gran obertura d'arc rebaixat tipus eixida emmarcada amb maó, a més de dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. A l'extrem dret hi ha ampliat un altre volum que té un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, una eixida formada per una gran obertura d'arc rebaixat amb maó al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta a les golfes. La façana sud-est queda dominada pel cos ampliat i mostra dues parts diferenciades, de diferent alçada i amb diferent orientació de teulada. A la part esquerra hi ha tres grans obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pilars de pedra treballada i arc de maó, actualment tapiades i amb obertures reformades a l'interior. Al primer pis hi ha una eixida formada per una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó i dos balcons emmarcats amb maó, i a les golfes tres finestres reformades. La part dreta té dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i tres obertures a les golfes, entre les que es compta una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una galeria emmarcada amb fusta. La façana nord-est té alguns trams de mur coberts amb heura i mostra dos volums ben diferenciats que formen un queixal. Al volum esquerre hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb maó i l'altra amb pedra treballada. El volum de la dreta té un cos que sobresurt perpendicularment amb obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i que forma una terrassa a nivell de primer pis, on es troba la cisterna. A la resta s'observen diverses obertures apaïsades emmarcades amb maó a la planta baixa i una gran galeria al primer pis que s'estén de banda a banda fins a l'església de Sant Gil de la Vila. Està formada per quatre obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó a la part dreta i dues obertures més a l'esquerra tancades amb una vidriera, una sustentada amb dos pilars de pedra bisellada, amb motllures al capitell i a la base. La façana nord-oest queda dominada per un volum adossat que correspon a una de les masoveries de la masia. A la part dreta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una altra emmarcada amb maó, i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. El volum adossat en aquesta façana és un volum de planta quadrada bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant. Té la majoria d'obertures emmarcades amb maó tot i que n'hi ha alguna emmarcada amb pedra treballada. | 08149-12 | Sector nord del terme municipal | La Vila es troba documentada l'any 1138. Pagava censos a la batllia de Vilatamar del monestir de Ripoll. El 22 de maig de 1384 Bartomeu de vila d'Olost és citat en un deute que ha contret amb el rector de Sant Boi. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0109800,2.1050900 | 425898 | 4651383 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56080-foto-08149-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56080-foto-08149-12-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La Vila està situada en un punt lleugerament enclotat entre el serrat del molí de la Noguera (al sud) i el Puigxericó (al nord), a l'oest del mas i al nord-est del pla de les Creus.La masia queda envoltada d'un conjunt complex, format per la masia, les seves masoveries, la pallissa, l'horta, diverses estructures d'usos agropecuaris i dues grans basses. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56081 | El Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sallent | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII-XVIII | El Sallent està situat al límit sud d'una carena que s'estén a l'oest del rec de la Torre, al nord del molí del Sallent i al sud de Pelaroger, Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossada, tot i que en algunes parts ha caigut l'arrebossat. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, tot i que queden ocults darrera l'arrebossat, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté a nivell de planta baixa una porta reformada, una finestra emmarcada amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc de mig punt i quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una d'aquestes amb la data de 1721 inscrita a la llinda. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud-oest queda dominada completament per dos cossos adossats, un d'obra vista i l'altre de maçoneria de pedra, on s'observa una volta seccionada que correspon a l'antic forn. La façana nord-oest forma un queixal. A la part dreta, on el parament és de pedra vista, hi ha dues obertures reformades. A la part esquerra hi ha diverses obertures reformades a nivell de planta baixa i una galeria a nivell de primer pis, formada per cinc obertures d'arc de mig punt. La façana nord-est conté un cos adossat a l'esquerra, completament arrebossat, i una estructura rodona bastida amb murs de maçoneria de pedra que correspon a la cisterna. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, amb decoració d'arc de cortina amb motius geomètrics a la llinda, i una porta emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, a la que s'accedeix a través d'una escala exterior. | 08149-13 | Sector est del terme municipal | Sallent documentada el 1342 pagava censos al segle XV a la batllia de Pelaroger del monestir de Lluçà i a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0009300,2.1182500 | 426976 | 4650255 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56081-foto-08149-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56081-foto-08149-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56081-foto-08149-13-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserva una llinda de fusta original amb la data de 1658 i una creu intercalada inscrita. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56082 | Pelaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelaroger | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII-XVIII | Pelaroger està situada en el límit sud d'un serrat elevat sobre el pas del rec de la torre, que més al sud passa a anomenar-se rec del molí de Sallent. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia queda envoltada per diverses estructures que limiten un pati o lliça davant la façana principal, al que s'accedeix a través de dos accessos: una porta de lliça orientada a l'oest que conserva únicament els brancals i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció 'RAMON 1865 COMELLA' a la clau. La façana principal, orientada al sud, conté un cos a la part dreta que sobresurt perpendicularment formant un porxo tant al nivell de planta baixa com al primer pis, sustentats amb pilars de pedra treballada. A nivell de planta baixa hi ha un imponent portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb la data de 1747 junt amb una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana est recorda la forma d'una masia de tipus basilical ja que conté un cos adossat a cada costat, el de l'esquerra forma un porxo davant la façana principal i conté en aquesta façana una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis i el de la dreta no conté obertures i correspon a l'antic forn. A la part central de la façana s'observa una obertura d'arc de mig punt i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, tres d'emmarcades amb pedra bisellada i una amb pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord conté un tram del mur de càrrega bastit amb filades regulars de carreus treballats i un cos adossat a la meitat esquerra que forma una terrassa a nivell de primer pis, des d'on s'accedeix a la cisterna, situada a l'extrem de la terrassa i coronada amb una petita teulada de doble vessant que es sustenta amb tres monòlits de pedra treballada. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una d'emmarcada amb monòlits de pedra treballada actualment tapiada al primer pis, i tres finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest, com la nord, conté una part del mur bastit amb filades regulars de carreus treballats. Únicament conté quatre obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra motllurada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. | 08149-14 | Sector est del terme municipal | Pelaroger es troba documentada l'any 1212. Originalment s'anomenava Palau Rotger o Palatio Rotger que va derivar a Palaroger, Pelaroger i actualment Pela. En un document del 22 de novembre de 1406 apareix Pelaroger dins el llistat de caps de cases súbdits del monestir de Lluçà. En el capbreu de béns d'aquest mateix de monestir de l'any 1434 apareix documentada Pelaroger com a seu de la batllia de Pelaroger. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost. El llinatge es va perdre a partir de 1700. | 42.0075500,2.1185500 | 427009 | 4650990 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56082-foto-08149-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56082-foto-08149-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56082-foto-08149-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pelaroger tenia una capella anomenada Sant Mateu de Pelaroger, avui en dia desapareguda. Era una capella depenent de la parròquia de Santa Maria d'Olost documentada l'any 1287 a partir del testament de Bernat Bassil que fundà una llantia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pelaroger. El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la Parròquia de Santa Maria d'Olost constatà que l'església es trobava en ruïnes. Actualment de l'edifici antic no en queda cap resta visible. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56083 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-3 | XVIII | Presenta la teulada vella de bigues i llates de fusta i s'observa una gran esquerda a la façana est. | El Mas està situat en un punt lleugerament elevat al nord del serrat del molí de la Noguera, prop de la masia de la Vila. Es tracta d'una masia de planta rectangular de 11'5 x 8 metres formada per un edifici principal i diverses construccions annexes que juntament amb un mur de pedra tanquen una lliça. A la banda est de la lliça hi ha una gran porta de lliça formada amb brancals de pedra i coronada per una barbacana de doble vessant. L'edifici principal destinat a l'habitatge està format per planta baixa, un pis i golfes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està construït amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa dos portals: un emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i l'altra d'arc rebaixat emmarcat amb maó. També hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra i una gran arcada actualment tapiada. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra, la de l'extrem dret amb la data de 1731 gravada a la llinda i una creu a sobre, i una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra. També s'hi obre una arcada d'arc rebaixat amb dovelles curtes. A les golfes hi ha dues finestres emmarades amb monòlits de pedra treballada i dues finestres reformades obertes en un tram de mur d'obra vista. La façana est presenta a nivell de planta baixa una estructura d'ús agropecuari amb teulada d'una sola vessant. Al primer pis s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i a les golfes, seguint la mateixa vertical, una finestra també emmarcada amb monòlits de pedra. La façana nord presenta a la planta baixa petites obertures entre carreus. Al primer pis s'hi obren tres finestres emmarcades amb pedra, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra. A les golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana oest presenta a nivell de primer pis dues finestres, una de les quals emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha un gran portal emmarcat amb brancals i de pedra i llinda de fusta al qual s'hi accedeix a través d'una rampa de pedra. | 08149-15 | Sector nord del terme municipal | 42.0102300,2.1097600 | 426284 | 4651295 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56083-foto-08149-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56083-foto-08149-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En documentació d'afrontacions territorials de la veïna masia del Sallent el Mas surt anomenat com el Mas Esperança. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56084 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-9 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVII-XIX | La Torre està situada en un punt lleugerament elevat dins una petita vall per on transcorre del rec de la Torre, que més al sud passa a denominar-se rec del molí de Sallent, a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos adossat al sud que deixa la façana original de l'edifici uns metres endins de l'actual edificació. Precisament a l'entrada actual de la masia hi ha una ample sala que deixa a la vista dues de les obertures de l'antiga façana, una d'aquestes és un portal d'arc de mig punt adovellat i l'altre una porta emmarcada amb pedra treballada, a la llinda de la qual es llegeix la inscripció 'Francus Torra et Comarmena meum hoc mansum renovavi 1843'. Pròpiament a la façana que s'observa exteriorment s'observen, a nivell de planta baixa, dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada, una porta emmarcada amb maó, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra simplement emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres i quatre balcons, tots emmarcats amb maó, i a les golfes quatre finestres reformades modernament. De la part esquerra de la façana en sobresurten diverses estructures d'usos agropecuaris que delimiten un pati davant la façana principal. La façana est es troba parcialment arrebossada i conté una porta emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes, on un tram del parament és d'obra vista, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb monòlits de pedra treballada. La façana nord té diverses estructures d'obra vista adossades al seu davant, conté una cantonada integrada denotant una ampliació i forma un petit queixal. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. En el queixal que forma la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana oest conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A la dreta, en el volum adossat hi ha dues finestres reformades i més a la dreta, la façana posterior dels coberts i altres estructures que limiten el pati davant la façana principal de la masia. | 08149-16 | Sector nord-est del terme municipal | La Torre es troba documentada l'any 1067 pagant censos a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana i era tinguda en indivís en benefici de Sant Miquel d'Olost. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost. Tal com indica una llinda de la masia, aquesta va ser renovada l'any 1843 per Franciscus Torra Comarmena. | 42.0169300,2.1239900 | 427470 | 4652027 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56084-foto-08149-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56084-foto-08149-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56084-foto-08149-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56085 | Tresserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserres-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVII | Una part de la teulada ja ha caigut i el desús provoca un deteriorament progressiu. | Tresserres està situada en un petit serrat elevat des d'on es domina gran part del terme municipal, al sud de la Patina i al nord-est de Pelaroger. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives, tal com indiquen les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams i reformats amb obra vista en altres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que una part està derruïda. La façana principal, orientada al sud-est, mostra tres parts diferenciades per cantonades integrades. A la part central hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, tot i que actualment tapiada, al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part de l'esquerra conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una gran eixida emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó. La façana sud-oest es troba dominada per un cobert adossat que arriba al nivell de primer pis. Únicament s'observa, a nivell de golfes, una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures d'usos agropecuaris. La façana nord-oest es troba totalment coberta de vegetació, especialment d'heura, i no deixa entreveure més que els emmarcaments d'algunes obertures, uns amb maó , altres amb pedra bisellada. La façana nord-est forma un petit queixal. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa, un balcó al primer pis emmarcat amb maó que dóna accés a la cisterna d'obra vista adossada a la façana, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La part dreta, en canvi, no conté cap obertura i en sobresurt una petita estructura adossada. Davant d'aquesta façana hi havia diverses estructures d'usos agropecuaris que actualment només conserven la base dels murs. | 08149-17 | Sector nord-est del terme municipal | Tresserres, documentada l'any 1234, pagava censos a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana. Durant el segle XV Tresserra va formar part de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. En diversos capítols matrimonials i testaments es té notícia de la família Tresserra. L'any 1427 Constança Tresserra fa compromís de testament al seu nebot Pere Bernat fill de Pere Savell de Tona. El 3 de juny de 1486 Bernat Tresserra es casà amb Eulàlia Falguera de Gurb. En el fogatge de 1553 apareix Jaume Tresserra dins la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. Al segle XVII Francisca Tresserra es casà amb Joan Codina de Sant Bartomeu del Grau. | 42.0126100,2.1333000 | 428236 | 4651540 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56085-foto-08149-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56085-foto-08149-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56086 | La Patina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patina | XVIII | La Patina està situada en uns plans elevats a l'extrem nord-est del terme municipal, als peus del turó de Sant Isidre que s'alça a l'est de la masia. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta i una finestra emmarcats amb maó, una espitllera entre carreus i el portal principal de la masia, emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, on s'intueix una data molt erosionada, probablement 1781. Un dels blocs que forma part del brancal del portal és una llinda reaprofitada de la Torre, on s'intueix la inscripció 'Franco Torra Comamena 184-'. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, una de les quals balconera, i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. La façana est es troba dominada completament per un cobert adossat, tancat parcialment amb murs d'obra vista i sustentat amb pilars d'obra. La façana nord conté quatre petites obertures a la planta baixa, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb maó, una amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una altra amb pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest conté únicament quatre finestres emmarcades amb maó, tres a la planta baixa i una al primer pis. Uns metres davant la façana principal hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. | 08149-18 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0186700,2.1328100 | 428202 | 4652213 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56086-foto-08149-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56086-foto-08149-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 56087 | El Teixell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-teixell | XVIII-XIX | El Teixell està situat en una zona boscosa entre el Puigxericó i el serrat del Mas, uns 400 metres al nord del Mas i al nord-oest de la Vila. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions i de planta rectangular formada per un volum de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada al centre, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis es repeteix la disposició, amb un balcó central i una finestra a cada costat, tots emmarcats amb pedra treballada. A l'extrem esquerre hi ha un cos adossat que queda obert a tant al nivell de planta baixa com al del primer pis. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. La façana nord conté a nivell de planta baixa dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta, actualment tapiades. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest, dominada pel cos adossat, no compta amb cap obertura. | 08149-19 | Sector nord del terme municipal | 42.0142400,2.1102200 | 426327 | 4651740 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56087-foto-08149-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56087-foto-08149-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56087-foto-08149-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 56088 | Garduixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garduixeres | PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XVIII | Garduixeres està situada a l'extrem nord del terme municipal, en un punt elevat sobre la carretera BP-4653 des d'on es domina una àmplia extensió de terreny. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts arrebossades, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, diverses de les quals han quedat integrades al mur denotant les diverses etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A la dreta de la façana hi ha adossat un cobert de dos nivells que segueix el nivell de la teulada del volum principal. La façana oest conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres reformades al primer pis i una finestra a les golfes emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data de 1745 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A les golfes hi ha dues finestres amb la mateixa tipologia, emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A la part esquerra de la façana s'observa el mur posterior del cobert adossat a l'est de la façana principal, que conté dos accessos, un emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana est es troba completament dominada pel cobert adossat, que en aquesta façana no conté cap obertura. A pocs metres es conserva un pou de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i coronat per una biga travessera que és sustentada per dos pilars de pedra treballada. | 08149-20 | Sector nord del terme municipal | En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Garduixeres que pagava censos a la batllia de Pelaroger. | 42.0187000,2.0917400 | 424802 | 4652251 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56088-foto-08149-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56088-foto-08149-20-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56089 | Campa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campa | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici amenacen ruïna. | Campa és una masia situada en un altiplà elevat a l'extrem est del terme municipal, al sud-oest de l'anomenat turó de Campa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes, fruit de múltiples ampliacions, i diverses estructures i cossos adossats a tot el voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, té diverses estructures al davant que tanquen un pati just davant la meitat esquerra de la façana, amb accés des del sud-oest, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada que encara conserva els guarda-rodes. Just al costat hi ha un altre portal, corresponent a una estructura adossada, amb les mateixes característiques i amb la inscripció 'Genis Comas 1867' a la llinda. Pròpiament a la façana, concretament a la meitat esquerra d'aquesta, s'observen dues portes emmarcades amb maó i un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra tosca força erosionada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i dues llindes integrades al mur en la cantonada sud de l'edifici, una amb la data inscrita de 1615, i l'altra amb els anagrames IHS i Ave Maria. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A la meitat dreta de la façana hi ha un cos adossat amb grans obertures a mode de pallissa formant una gran eixida a nivell de primer pis. La façana sud-oest té adossada a nivell de planta baixa una estructura bastida amb maçoneria de pedra a la meitat esquerra i amb obra vista a la meitat dreta i conté una cantonada integrada al mur que denota una ampliació. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1784 a la llinda. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una finestra petita emmarcada amb maó. La façana nord-oest conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, on també s'observen tres contraforts. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó, una amb monòlits de pedra bisellada i una amb pedra bisellada i ampit motllurat, i un balcó, emmarcat amb pedra treballada i la data de 1752 junt amb una creu intercalada a la llinda, actualment tapiat. A les golfes hi ha una petita finestra emmarcada amb maó i tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-est queda dominada per una de les ampliacions, actualment en mal estat de conservació. Conté una petita obertura entre carreus a la planta baixa i tres finestres al primer pis, dues emmarcades amb maó i una amb monòlits de pedra treballada. Completen el conjunt diverses estructures que hi ha al voltant de la masia, la majoria de les quals construïdes modernament amb obra vista. | 08149-21 | Sector sud-est del terme municipal | Campa coneguda com a Campalosell es troba documentada l'any 1396. Apareix documentada també en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost amb el nom de Camp-pelosell. | 41.9889600,2.1249100 | 427514 | 4648921 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56089-foto-08149-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56089-foto-08149-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56089-foto-08149-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta masia es troba erròniament inclosa en l'inventari de patrimoni arquitectònic d'Oristà ja que en el moment de la realització de l'inventari (anys 80) encara pertanyia al terme municipal d'Oristà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56090 | Pecanins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pecanins | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). | XVIII | Pecanins està situada en un punt elevat, pocs metres a l'est de la carretera BV-4405 i al sud-oest del serrat de Sant Gil. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, fruit de diverses ampliacions. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dues parts diferenciades. En la part central hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1786 a la llinda, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la cantonada d'aquesta façana amb la façana est hi ha un carreu molt treballat integrat al mur com a pedra cantonera. Es tracta d'un carreu amb un relleu motllurat que probablement prové d'una altra construcció. A la part esquerra de la façana, de teulada més baixa i sense el nivell de golfes, hi ha un portal reformat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La façana est es troba pràcticament adossada a la pallissa i als coberts que hi ha en aquesta part, deixant un estret passadís entre els diferents volums. En aquesta façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord té adossat un cobert a nivell de planta baixa. A nivell de primer pis hi ha tres finestres en el volum central, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra amb maó, i dues en el cos de la dreta d'alçada menor, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha únicament dues finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i té adossades diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra que, junt amb un mur de pedra, delimiten un pati davant la façana principal. | 08149-22 | Sector central del terme municipal | En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Pecanins com a seu de la batllia anomenada batllia de Pecanins. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0054500,2.0896600 | 424614 | 4650782 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56090-foto-08149-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56090-foto-08149-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56091 | Puig Refagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-refagut | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982. | XVII-XVIII | Puig Refagut està situat en un punt elevat, prop de la confluència de les carreteres BV-4405 i la BP-4653, a uns 200 metres al nord del turó conegut com Puig Refagut. El conjunt és compost d'un edifici principal i una construcció separada de la casa. L'habitatge està ubicat dalt d'un turó envoltat d'una gran extensió de zona enjardinada. A pocs metres de la casa hi ha un pou, un estable de cavalls i un espai esportiu amb piscina, frontó i pista de tennis. L'habitatge consisteix en una construcció de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia. En l'actualitat l'edifici compta amb tres cossos, de planta baixa, pis i golfes, amb façanes laterals allargades. El nucli inicial de construcció era de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. A aquesta s'hi anaren afegint altres cossos secundaris a la façana. L'afegit de la façana lateral de llevant ens indica el creixement de la casa de sud a nord. La teulada, de dos vessants, de teula àrab i barbacana genovesa i amb un petit campanar a l'extrem nord, mostra el carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de pedra en molt bon estat. La façana principal presenta galeries adossades, amb arcs rebaixats. A la planta de les golfes, les arcades de les galeries desapareixen i en el seu lloc hi trobem un espai més obert. La porta d'accés a l'habitatge és a l'interior de les galeries. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt adovellat. En sentit vertical a la porta hi ha un balcó emmarcat amb pedra treballada, i en una de les columnes de la galeria arcada s'hi veu un rellotge de sol; en la columna de les golfes hi ha inscrita la data ?. La façana est presenta diverses obertures: finestres, balcons i espitlleres emmarcades amb brancals, llindes i ampits de granit. S'observa un cantell en la línia cantonera que divideix la façana. A la façana oest hi destaca l'entrada a la petita capella dedicada a la mare de déu de la Concepció i una obertura de forma circular. A la llinda de la porta s'hi llegeix la inscripció de l'any 16?? A la cara nord s'hi ubica un terrat amb unes escales de pedra per accedir-hi des del exterior, un pou i dues portes d'accés a l'habitatge. | 08149-23 | Sector nord-oest del terme municipal | Puig Refagut es troba documentada l'any 1026. Pagava censos a la batllia de Vilatamar del monestir de Ripoll. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 pagant censos a la batllia de Lluçà. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 42.0104600,2.0780000 | 423654 | 4651349 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56091-foto-08149-23-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56092 | El Reixagó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-reixago | XVIII | Reformada modernament. | El Reixagó està situat en un punt lleugerament elevat a l'est del pantà de la Gavarresa i al sud-oest de Rexach. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa i primer pis, i diversos cossos adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant ampliacions. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada, tot i que només algunes conserven l'emmarcament original. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, conté un portal emmarcat amb pedra bisellada amb l'anagrama IHS inscrit a la llinda, tot i que molt erosionat, i dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'altra amb pedra treballada. La meitat esquerra de la façana té adossat un cos que forma una terrassa a nivell de primer pis, a la que s'accedeix a través de dos accessos. Aquest cos té totes les obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Més a l'esquerra encara hi ha un altre cos adossat, en aquest cas amb les obertures emmarcades amb maó. La façana sud-oest conté únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana nord-oest conté a nivell de planta baixa dos portals i una finestra emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-est conté cinc finestres emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis, la central de les quals situada en un nivell lleugerament superior. Envolten la masia nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals han estat construïdes modernament. | 08149-24 | Sector oest del terme municipal | 41.9971000,2.0746000 | 423357 | 4649868 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56092-foto-08149-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56092-foto-08149-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56092-foto-08149-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56093 | El Sanatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sanatori | ALTIMIRAS, Jacint (1990). ' El sanatori català d'Olost de Lluçanès. Aproximació històrica' dins la revista Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 14, any 1990. | XX | El Sanatori està situat en un petit pla delimitat per la carretera BV-4405 i travessat pel torrent de Rexach, uns 200 metres a l'oest de Pecanins. Es tracta d'un antic sanatori que s'ha habilitat modernament com a habitatge, conservant el volum central, eliminant l'ala est de l'edifici original i transformant l'ala oest en estructures d'usos agropecuaris. Està bastida amb murs de càrrega de totxo massís d'uns 15 centímetres d'amplada, completament arrebossats, i amb les cantonades delimitades amb maó. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i està coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb maó amb una finestra a cada costat, també emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una galeria central amb un balcó, reformat amb formigó, a cada costat. A les golfes hi ha un balcó central reformat amb formigó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat. La façana est té un cobert bastit amb obra vista adossat. Pròpiament a la façana s'observa un tram del mur d'obra vista, que indica el lloc on s'adossava l'ala est de l'edifici, i cinc finestres de nova obertura, dues al primer pis i tres a les golfes. La façana nord conté a nivell de planta baixa cinc finestres, dues de nova obertura i tres emmarcades amb maó, tot i que dues d'aquestes estan tapiades. Al primer pis s'observa com s'ha transformat el model original, amb quatre finestres emmarcades amb maó actualment tapiades, per tres de nova obertura. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada. La façana oest conté un cobert adossat i quatre finestres, dues de nova obertura al primer pis i dues emmarcades amb maó a les golfes. Adossada a l'oest del cobert hi ha una pallissa allargada bastida amb obra vista que originalment era l'ala oest del Sanatori. | 08149-25 | Sector central del terme municipal | El Sanatori es va construir a principis del segle XX, en un moment en que la tuberculosi era freqüent i es començava a tractar amb el clima. Per a la seva creació es va constituir la Junta del Sanatori, formada per dos metges, un dels quals era el Dr. Girona, i el Sr. Masó, propietari de la Vila i principal impulsor econòmic del projecte. La construcció del Sanatori es va fer aproximadament entre els anys 1906 i 1910, i la inauguració va ser l'any 1911, tot i que no es va fer oficialment fins 1913, just després d'unes reformes a l'edifici. Durant els primers anys de funcionament del Sanatori els principals responsables eren el doctor Girona, que n'era el director-metge, i els doctors Reventós i Darder, que portaven la part científica. Les experiències del Dr. Reventós a l'Hospital Clínic de Barcelona i al Sanatori d'Olost van portar-lo a publicar un llibre l'any 1920 anomenat 'El pneumotòrax artificial' i el Dr. Darder també va publicar els seus avanços en les primeres etapes per a obtenir la tuberculina, base de la prova del Mantoux, a la revista 'Therapia'. Entre els anys 1915 i 1916 es va dur a terme un canvi de personal ja que el Sr. Masó volia portar el control directe de tot el procés. D'aquesta manera van passar a dirigir el Sanatori el Dr. Pons de Barcelona i el Mn. Soler d'Olost. Tot i així la mala administració del Sanatori va provocar que aquest acabés tancant definitivament entre finals del 1917 i principis de 1918. Actualment l'edifici s'ha transformat en masia, conservant el volum original, eliminant l'ala est de l'edifici i adaptant per a usos agropecuaris l'ala oest. | 42.0062600,2.0872000 | 424411 | 4650874 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56093-foto-08149-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56093-foto-08149-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56094 | La casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-0 | <p>TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.</p> | XVI-XXI | <p>La casa Gran està situada pocs metres al sud de l'església de Santa Creu de Jutglar, en un punt elevat al sector nord-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que ha quedat pràcticament integrada al nucli de Santa Creu de Jutglar. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia està formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos volums i estructures adossats al voltant, formant una lliça davant la façana principal de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada costat i un portal central emmarcat amb pedra bisellada al que s'accedeix a través de tres graons de pedra d'accés. Aquest portal conté la inscripció '1533 RESTAURAT PER JOSEP REXACH COLL 2003', indicant la última reforma de l'edifici, en la que es van repicar bona part dels emmarcaments de les obertures. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, essent la central de majors dimensions i la de l'esquerra decorada amb un arc a la llinda. La façana est conté dues cantonades integrades al mur i tres petits contraforts adossats. Al nivell de planta baixa hi ha tres petites obertures emmarcades amb monòlits de pedra, la central de les quals, emmarcada amb pedra bisellada, decorada amb motius geomètrics a la llinda. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb decoració d'arc conopial a la llinda i la de la dreta amb una decoració de motius lobulats amb una petita creu al centre, a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i forma un queixal. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada al primer pis i en la part dreta, en un cos que sobresurt, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, també al nivell de primer pis. La façana oest, com la nord, té un pis menys pel desnivell. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una porta també emmarcada amb pedra bisellada i amb unes escales de pedra d'accés. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem dret de la façana hi ha un cos adossat que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de primer pis. Completen el conjunt les diverses estructures d'usos agropecuaris que tanquen un pati o lliça al sud del conjunt, davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'est.</p> | 08149-26 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | <p>La casa Gran havia fet d'hostal i alhora era casa de parada i acolliment dels ramats transhumants. Al ser un punt d'encreuament de camins, hi solien coincidir diferents ramats. La gent de Santa Creu recordaven haver vist fins a sis ramats fent parada a la Casa Gran i al seu entorn. També hi solien pernoctar els traginers ja que aquí coincidien el camí ral i els camins ramaders.</p> | 42.0049400,2.0600200 | 422159 | 4650752 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56094-foto-08149-26-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56095 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-6 | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XIX-XX | La Sala està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Lluçanès, a tocar del camí ramader que comunica el Coll de l'Arç amb el nucli de Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i una finestra emmarcada amb maó a cada costat, també amb llinda d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha un balcó central i una finestra balconera a cada costat, tots tres emmarcats amb maó i llinda d'arc rebaixat, i una finestra reformada a l'extrem dret. A les golfes hi ha una obertura central d'arc de mig punt amb una finestra a cada costat. A la dreta d'aquesta façana hi ha adossat un altre volum dedicat a l'habitatge, tot i que construït modernament. La façana oest té una estructura adossada d'usos agropecuaris. Conté una finestra a la planta baixa, tres al primer pis, dues a les golfes i una just sota teulada. Algunes d'aquestes obertures estan emmarcades amb pedra treballada, tot i que l'emmarcat queda ocult darrera l'arrebossat. La façana nord té un cobert adossat al davant i un volum adossat a l'esquerra amb les obertures disposades irregularment. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres reformades tant al primer pis com a les golfes. La façana est està dominada per diversos volums adossats amb les obertures emmarcades amb maó, algun dels quals construït modernament. Envolten la masia diverses estructures d'usos agropecuaris entre les que destaca la pallissa, amb un carreu treballat integrat al mur on hi ha inscrit 'M.C. 1909' referint-se a Melcior Camprubí, un antic propietari de la masia. | 08149-27 | Sector oest del terme municipal | Apareix documentada en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost. Era un mas remença. | 41.9926500,2.0544900 | 421686 | 4649393 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56095-foto-08149-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56095-foto-08149-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56095-foto-08149-27-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta masia havia estat casa de parada del camí ramader. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56096 | Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-larc | XVIII | El Coll de l'Arç està situada en un coll natural, anomenat coll de l'Arç com la masia, per on transcorre la carretera B-432, prop del límit amb el terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diversos cossos i estructures adossats al voltant però especialment davant la façana principal, tancant un pati estret davant d'aquesta. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Davant la façana s'obre un pati estret amb estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra a banda i banda, que queda tancat a l'extrem exterior per una portal de lliça. La façana oest conté l'antiga comuna adossada i una finestra per planta, essent la del primer pis emmarcada amb pedra bisellada i la de les golfes amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord conté dues estructures de planta circular adossades. La de l'esquerra, més baixa i ampla, és l'antiga forn, i la central més esvelta i coronada amb teulada sustentada amb dos pilars de maó és la cisterna. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis que dóna accés a la cisterna. La façana est conté una finestra reformada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. | 08149-28 | Sector oest del terme municipal | 41.9873600,2.0519000 | 421465 | 4648808 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56096-foto-08149-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56096-foto-08149-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56096-foto-08149-28-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 56097 | Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutglar | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | Restaurada recentment | El mas Jutglar es troba situat al capdamunt d'un turó lleugerament elevat sobre el pas de la carretera BV-4653 i la riera Lluçanès, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. L'edifici s'ha reformat recentment, conservant l'estructura original i canviant únicament algunes obertures. La majoria d'estructures d'us agropecuari que envoltaven la masia estan aterrades. La façana principal, orientada al sud-est, té un pati tancat al davant, delimitat per estructures i murs de pedra, i amb l'accés principal orientat al nord-est. A nivell de planta baixa s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada, un portal emmarcat amb pedra bisellada, una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda, i una gran eixida sustentada amb pilars de pedra treballada. A l'extrem esquerre de la façana hi ha adossat un cobert de grans dimensions, sustentat amb un robust pilar de pedra treballada. La façana nord-est conté un contrafort adossat al centre. A la resta s'observa l'antiga boca de forn, emmarcada amb monòlits de pedra treballada, a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al primer pis. La façana nord-oest forma un queixal, quedant a la dreta el volum més ample de l'edifici i a l'esquerra el més estret. A la part esquerra hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la meitat dreta s'observen dos portals emmarcats amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, i dues grans obertures reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. En el tram orientat al nord-est que forma el queixal s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de maó al primer pis. La façana sud-oest forma dues meitats, quedant la de la dreta ocupada pel gran cobert que també té sortida a la façana principal. A la resta s'observa una obertura apaïsada emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una obertura reformada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. | 08149-29 | Sector nord-oest del terme municipal | El topònim Jutglar sota la forma Gugulares apareix documentat l'any 984, en una donació que fan uns particulars, d'una peça de terra prop de Santa Creu (Sancta Crucis), a l'església de Sant Pere de Vic. | 42.0092100,2.0545100 | 421708 | 4651231 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56097-foto-08149-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56097-foto-08149-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56097-foto-08149-29-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56098 | La Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina | XX | La Cantina està situada pocs metres al nord de la carretera BV-4653, a l'est del carrer Nou del nucli de Santa Creu de Jutglar i al nord-oest de les Planes. Es tracta d'una casa de petites dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb estructures adossades als laterals. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i les cantonades estan delimitades amb maó, imitant els carreus treballats de les construccions antigues. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó al centre i una finestra a cada costat, la de l'esquerra emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha una finestra balconera central i una finestra a cada un dels laterals, totes tres emmarcades amb maó. A ambdós costats de la façana hi ha adossats coberts amb pilars cantoners de maó que segueixen la vessant de la teulada principal. La façana est queda dominada completament per un dels coberts adossats, sustentats amb pilars d'obra vista. La façana nord té adossat a la meitat esquerra una estructura d'obra vista construïda modernament. A la meitat dreta s'observen dues finestres reformades a nivell de primer pis. La façana oest queda dominada per un cobert adossat que conté dues portes emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta. | 08149-30 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0108600,2.0653500 | 422607 | 4651404 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56098-foto-08149-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56098-foto-08149-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56098-foto-08149-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta casa també és coneguda amb el nom de cal Mallola. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56099 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-7 | XVIII | Les Planes es troba situada a l'est del nucli de Santa Creu de Jutglar a tocar de la carretera que condueix a Prats de Lluçanès. Es tracta d'una casa de planta quadrada de 10 x 10 metres formada per planta baixa, un pis, golfes i un nivell de soterrani. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de blanc. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa tres portes d'accés. Al primer pis s'obren dues finestres, la de l'esquerra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada vistes i ampit també de pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres apaïsades. La façana nord presenta dues finestres a nivell de primer pis i una a les golfes. La façana est presenta dues finestres a nivell de primer pis, la de l'esquerra amb brancals i llinda de pedra vista i ampit també de pedra. A les golfes s'hi obren dues finestres apaïsades. La façana sud presenta un nivell inferior degut al desnivell del terrenys en que està bastida la casa. A nivell de soterrani hi ha dos portals i enmig s'hi adossa un alt contrafort que arriba al nivell de planta baixa. Al nivell de planta baixa s'obren tres finestres, les dues dels extrems emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A nivell de primer pis s'hi obren quatre finestres. La finestra de l'extrem dret està emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i la finestra de l'extrem esquerre està emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada. Finalment a les golfes s'hi obren dues finestres. | 08149-31 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0103900,2.0668700 | 422733 | 4651351 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56099-foto-08149-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56099-foto-08149-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56099-foto-08149-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 56100 | Bojons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bojons | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII-XX | Bojons es troba situada a l'extrem oest del terme municipal a l'est del serrat de les Balmes, sota l'altiplà on s'ubica el poble de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de planta rectangular de 14 x 10 metres formada per un volum principal de planta baixa, un pis i golfes i diverses construccions separades d'ús agropecuari. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i els murs són de maçoneria de pedra i tapia arrebossats i la façana est és construïda amb obra. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal principal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament amb llinda d'arc deprimit convex. A la llinda hi ha la inscripció: REDIFICADO PER JOSE MARGINET 1919. A la part dreta hi ha un portal i a l'esquerra s'obre una petita finestra rectangular protegida amb una reixa de ferro (estripagats). Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A l'esquerra s'obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a la part dreta hi ha dues obertures modernes. A les golfes, seguint la vertical de la finestra balconera i el portal principal, s'hi obre una finestra de menors dimensions, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra. A la dreta s'hi obren dues obertures rectangulars modernes. La façana oest presenta quatre finestres, dues al primer pis i dues a les golfes. La finestra situada a l'esquerra del primer pis està emmarcada amb brancals i llinda de pedra, i les tres finestres restants estan emmarcades amb maó. La façana nord presenta a nivell de planta baixa tres petites finestres disposades longitudinalment emmarcades amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi obren quatre finestres, la de l'extrem esquerre emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes s'obren dues finestres, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra. La façana est està construïda amb obra i maó i presenta dues finestres per planta disposades regularment. Al davant de la masia, extrem sud-oest, hi ha una pallissa construïda amb murs de maçoneria de pedra i obertures emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. També hi ha altres estructures agropecuàries construïdes amb obra i un cobert amb base de murs de pedra i pilars de maó. | 08149-32 | Sector oest del terme municipal | Bojons es troba documentada l'any 1417. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia de Santa Creu. | 42.0022800,2.0482200 | 421178 | 4650467 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56100-foto-08149-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56100-foto-08149-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56100-foto-08149-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56101 | Mas Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roca | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVIII | El mas Roca està situat en un punt elevat al nord-est del nucli urbà d'Olost, als peus de la pista forestal que comunica el nucli amb les masies de Sallent, Pelaroger o el Mas. Es tracta d'una masia de dimensions reduïdes formada per un únic volum de planta baixa i un pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. Està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, consta de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'MAS ROCA 1776' gravada a la llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana oest està dominada per un porxo adossat modernament, coronat amb una teulada de doble vessant. Pròpiament a la façana s'observa una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, i tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis. La façana nord conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana est conté tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues a la planta baixa i una al primer pis. Al voltant de la masia hi ha una pallissa i coberts construïts recentment i uns metres a l'oest, s'estén un petit jardí al centre del qual hi ha una escultura de Toni Batllori. | 08149-33 | Sector est del terme municipal | Apareix documentada en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost. | 41.9923300,2.1065700 | 425999 | 4649311 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56101-foto-08149-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56101-foto-08149-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56101-foto-08149-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest mas és conegut popularment com a Marroca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56102 | Serrabadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabadal | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | La façana nord està completament coberta de vegetació. El desús de l'habitatge provoca un deteriorament progressiu. | Serrabadal es troba situada en una esplanada elevada envoltada de roures i alzines centenaris, prop del pas d'una línia elèctrica d'alta tensió. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, tot i que un d'ells es troba ampliat amb el nivell de golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades exceptuant la cantonada sud-oest on l'edifici no acaba en angle recte sinó en punt rodó. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté tres parts diferenciades. El cos central, de major alçada i un pis més, conté un portal emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa, on hi ha una inscripció molt erosionada de la que només es conserven els extrems, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una galeria reformada a les golfes. A la seva dreta hi ha un cos de menor alçada que conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A l'extrem esquerra, on la façana fa un petit queixal per acabar rematada en angle rodó, hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'extrem dret de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. La façana oest conté únicament dues finestres emmarcades amb maó a nivell de primer pis. Les façanes nord i est són completament inaccessibles, la primera per la gran quantitat d'heura i vegetació que té i la segona per estar oculta darrera una estructura d'obra vista. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures d'ús agropecuari que tancaven un pati, tot i que actualment es troben parcialment aterrades. | 08149-34 | Sector est del terme municipal | Serrabadal es troba documentada l'any 1392. | 41.9958900,2.1139600 | 426615 | 4649700 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56102-foto-08149-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56102-foto-08149-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56102-foto-08149-34-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56103 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-0 | XVIII | Els Plans està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal, a l'oest de Sant Adjutori i al nord-est de Cabanas, masia del municipi d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats donant origen a un conjunt complex. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'edifici, de planta baixa i un pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té un cos d'obra adossat al davant que forma una galeria al primer pis i un porxo cobert a la planta baixa. Al fons del porxo, en la façana principal del volum primitiu, s'observa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana est té un cobert adossat a la meitat dreta. A la resta s'observa una boca de forn emmarcada amb monòlits actualment tapiada i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta la primer pis. La façana nord forma un queixal i també té un cobert adossat. Tant a nivell de planta baixa com al de primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb maó. La façana oest també forma un queixal, en el que hi ha una finestra emmarcada amb maó tant a la planta baixa com al primer pis. En la part central de la façana es repeteix la distribució, tot i que en aquest cas, també amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha un cos adossat de menor alçada que tanca l'entrada al pati que s'estén davant la façana principal. Aquest pati queda delimitat per nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, reformades i ampliades amb obra vista. | 08149-35 | Sector sud del terme municipal | 41.9826200,2.0824700 | 423991 | 4648254 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56103-foto-08149-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56103-foto-08149-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56103-foto-08149-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia també és coneguda com els Plans de Cabanas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56104 | Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gavarresa | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII-XX | El mas Gavarresa està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal, en un punt lleugerament elevat sobre la riera Gavarresa, sota l'anomenat pla de la Gavarresa Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria de les obertures (bona part de les quals tenen els carreus que les emmarquen repicats modernament). La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est té un pati tancat al davant, delimitat per la mateixa façana i una pallissa reformada que hi ha uns metres al davant, i amb l'accés principal orientat al nord-est, concretament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i brancals de pedra treballada. Pròpiament a la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb la data de 1902 inscrita i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra i dos balcons emmarcats amb pedra treballada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una altra emmarcada amb pedra motllurada. A la dreta del volum principal hi ha adossat un volum que conté, en aquesta façana, cinc obertures emmarcades amb maó. La façana sud-oest, arrebossada a nivell de primer pis i golfes, conté un balcó i una finestra reformada amb llinda de fusta al primer pis, i una finestra reformada amb llinda de fusta a les golfes. La façana nord-oest conté tres espitlleres emmarcades amb maó a la planta baixa, un balcó i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis, i tres finestres emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord-est està dominada per un volum adossat al davant, amb obertures i cantonades emmarcades amb maó. Per sobre aquest volum s'observa dues finestres emmarcades amb maó al primer pis i una finestra, també emmarcada amb maó, a les golfes. | 08149-36 | Sector sud del terme municipal | Apareix documentada en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost. | 41.9860500,2.0769000 | 423534 | 4648639 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56104-foto-08149-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56104-foto-08149-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56104-foto-08149-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56105 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria-0 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVII | Algun dels murs de càrrega presenta esquerdes. | La Tria està situada en una fondalada per on transcorre el torrent Merdinyol, uns 100 metres a l'oest de l'església de Santa Magdalena de la Tria i als peus del serrat de la Pedragosa, prop del límit amb els termes municipal de Prats de Lluçanès i Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté una cantonada integrada que separa la façana en dues parts. A la dreta, on es conserva una generosa barbacana i dos contraforts a la planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, ampit motllurat i la data de 1621 inscrita a la llinda, i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles petites de pedra bisellada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida horitzontal just sota teulada. La façana sud també conté una cantonada integrada, a més d'un cobert adossat a l'extrem esquerre. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals tapiada, i a les golfes dues finestres de nova obertura emmarcades amb pedra treballada. La façana oest conté dues cantonades integrades i un pati tancat al davant, delimitat per diverses estructures d'usos agropecuaris, alguna de les quals amenaça ruïna. En una d'aquestes estructures es conserva una porta emmarcada amb pedra treballada amb la data de 1727 inscrita a la llinda. Pròpiament a la façana s'observen tres parts diferenciades: a la dreta un tram on el mur de càrrega s'ha reformat amb obra nova, al centre s'observa una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, a la que s'accedeix a través d'unes escales de pedra exteriors, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Finalment a l'esquerra hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat a la meitat dreta que forma un porxo al primer pis, sustentat amb dos pilars de pedra treballada i amb teulada d'una vessant. A la part esquerra hi ha un contrafort a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada i l'altra reformada com a accés al porxo, i dues finestres a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La masia queda envoltada d'estructures a l'oest i al sud, a més d'una estructura de dos nivells reformada modernament bastida amb murs de maçoneria de pedra. | 08149-37 | Sector oest del terme municipal | La Tria documentada l'any 1274 pagava censos a la batllia de Soler de Pedrós de la Seu vigatana. Apareix en el fogatge de 1553 en la parròquia de Sant Vicenç de Prats. | 41.9886200,2.0384500 | 420352 | 4648960 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56105-foto-08149-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56105-foto-08149-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56105-foto-08149-37-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56106 | El Lliscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lliscas | XVII | El Lliscàs està situat en un punt lleugerament elevat sobre el torrent de Bartrons al límit sud del terme municipal, al sud-est del nucli urbà d'Olost i a tocar del càmping d'aquesta població. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums dedicats a l'habitatge adossats en L, un dels quals construït modernament, i diverses estructures al voltant que delimiten un pati tancat davant la façana principal, amb l'accés principal orientat al sud. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa dos portals i una espitllera emmarcats amb pedra treballada, tot i que els emmarcaments queden ocults darrera l'arrebossat. Al primer pis hi ha una finestra, que conserva la llinda de pedra bisellada amb la data inscrita de 1620. A les golfes hi ha dues espitlleres. La façana sud conté únicament una espitllera a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una finestra de nova obertura a les golfes. La façana oest conté un cos adossat al centre que sobresurt perpendicularment formant una terrassa a nivell de primer pis. A la planta baixa hi ha una espitllera, al primer pis una finestra i una porta d'accés a la terrassa i a les golfes, dues espitlleres més. A l'extrem esquerre hi ha adossat un cos que forma un portal a la planta baixa i una eixida al primer pis, sustentada amb un pilar cantoner d'obra vista. La façana nord conté una obertura per planta, essent una espitllera a la planta baixa i una finestra tant al primer pis com a les golfes. A la dreta hi ha el cos adossat que forma una eixida al primer pis i a l'esquerra el volum dedicat a l'habitatge construït modernament sobre unes antigues estructures d'usos agropecuaris. Completen el conjunt les diferents estructures que hi ha davant la façana principal, algunes bastides amb murs de maçoneria de pedra i altres amb obra vista. El pati que limiten té un únic accés orientat al sud, que conserva els brancals de pedra bisellada. | 08149-38 | Sector sud del terme municipal | 41.9792200,2.0994300 | 425392 | 4647861 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56106-foto-08149-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56106-foto-08149-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56106-foto-08149-38-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Des de l'any 1986, l'habitant de la masia és l'encarregat de recollir les dades meteorològiques per al Servei Meteorològic de Catalunya a l'estació meteorològica que hi ha al jardí de la masia. Aquesta estació també forma part de l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56107 | Costa Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-xica | XVIII | Algunes parts de l'edifici amenacen ruïna i l'entorn es troba ple de deixalles. | La Costa Xica està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Lluçanès, al nord-oest de la Sala i al sud de Bojons. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades, i diversos cossos i estructures adossats al voltant. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i que actualment es troba tapiat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat i a la dreta hi ha diverses estructures adossades en paral·lel seguint la línia de la façana principal. La façana oest conté un cobert adossat. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana nord conté únicament tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est, parcialment coberta d'heura, conté una estructura adossada bastida parcialment amb obra vista que forma un porxo a nivell de primer pis. A pocs metres d'aquesta façana hi ha diverses estructures adossades, delimitant una esplanada davant la façana principal. La primera d'aquestes estructures, de grans dimensions i bastida amb murs de maçoneria de pedra, es troba actualment molt malmesa. | 08149-39 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9963200,2.0494000 | 421269 | 4649805 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56107-foto-08149-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56107-foto-08149-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56107-foto-08149-39-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56108 | Pla de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-tria | XIX | El Pla de la Tria està situada sobre una plataforma rocosa que aflora a la superfície en una zona plana que s'estén al sud del serrat Alt. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté una cantonada integrada al mur. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1802 inscrita a la llinda, una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra reformada i una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ah tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada, i a les golfes, tres finestres més, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada. A la dreta de la façana hi ha uns coberts adossats i a l'esquerra, un cos d'obra adossat i diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud queda dominada pels coberts adossats. Únicament s'observa una finestra reformada amb llinda de fusta al primer pis i una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb maó a nivell de golfes. La façana est està dominada per dos cossos adossats d'obra vista. A la meitat esquerre s'observa únicament una porta i dues finestres reformades. La façana nord conté diversos cossos adossats, bastits amb murs de maçoneria de pedra i amb les obertures emmarcades amb maó. Únicament s'observa a nivell de golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha adossades nombroses estructures d'usos agropecuaris que delimiten un pati davant la façana principal. | 08149-40 | Sector oest del terme municipal | 41.9902400,2.0474200 | 421097 | 4649131 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56108-foto-08149-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56108-foto-08149-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56108-foto-08149-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||||
| 56109 | Valldou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldou | XIX | Edifici en estat de ruïna. | Valldou es troba situada en un punt enclotat al nord de la masia nova de Valldou (d'Oristà) i al sud-est de la masia de la Sala, prop de riera Lluçanès. Es tracta d'un edifici en ruïnes format per un volum principal destinat a l'habitatge i diverses construccions adossades d'ús agropecuari (graner, corts i corral), també en ruïnes, que tancaven, juntament amb un mur, una lliça davant la façana principal. L'edifici, bastit sobre una esplanada de roca, estava construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i tapia, arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La teulada, que no es conserva, era de doble vessant, amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una alçada conservada d'uns 5 metres. La part de la façana que es conserva (centre i esquerra) presenta a la planta baixa un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. A l'esquerra del portal hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, seguint la vertical de la finestra de la planta baixa, hi ha una finestra balconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, en la qual hi ha la data inscrita de: 1872. La façana oest conserva el mur a una alçada d'uns 2 metres. En un carreu de la cantonada esquerra hi ha la data de 1882. En aquesta façana, a nivell de planta baixa, es conserva un ampit de pedra en el qual repenjaven les portadores de raïm al tirar-lo cap a l'interior on hi havia hagut una tina. La façana nord conserva una alçada d'uns 4 metres. A la planta baixa presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis s'hi obre una finestra. A la part dreta de la façana s'hi adossen diverses estructures de pedra: una comuna que donava al femer, i un forn de pa. La façana est que conserva una part del murs amb grans esvorancs es troba pràcticament coberta de bardissa i heura. | 08149-41 | Sector oest del terme municipal | 41.9899000,2.0594000 | 422089 | 4649083 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56109-foto-08149-41-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els voltants de la masia hi havia hagut molt conreu de vinya. Prop de la casa hi ha la font de Valldou. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56110 | Coll del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-del-ram | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Coll del Ram és una masia que ha quedat integrada a l'extrem nord-est del nucli urbà d'Olost, al final del carrer Ripoll i prop de la zona industrial. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un imponent volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb un volum ampliat a l'est. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt adovellat i tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada i una altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals reformada, i dos balcons també emmarcats amb pedra bisellada, el central amb la data de 1685 junt amb una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta. A l'extrem dret hi ha adossat un volum de planta baixa i primer pis, que en aquesta façana conté dues portes d'arc rebaixat emmarcades amb maó a la planta baixa, i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una galeria formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana sud-est queda dominada en part pel volum adossat. En aquesta façana conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i al primer pis, una finestra emmarcada amb maó i una galeria formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A la part dreta, on s'observa un tram de façana del volum principal, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord-est està dominada per una gran estructura adossada amb teulada d'una sola vessant que forma una terrassa coberta a nivell de primer pis, on es troba la cisterna. Al primer pis hi ha únicament una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a la terrassa i a les golfes, destaca el coronament del mur de càrrega just per sota la teulada, amb una filada de grans blocs de pedra que acaben sobresortint a la cantonada formant un arc còncau i un convex. A l'extrem esquerre de la façana hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana conté una gran obertura amb brancals de pedra treballada a la planta baixa que dóna accés a una sala coberta amb volta, i una galeria al primer pis formada per dos obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. La façana nord-oest conté una cantonada integrada denotant una ampliació. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat reformat i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada i a les golfes dues finestres més, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra treballada. Completa el conjunt la pallissa de dos nivells, situada uns metres al nord del volum principal, i bastida en el nivell inferior amb murs de maçoneria de pedra i amb obra vista al nivell superior. | 08149-42 | Mas Coll del Ram. Nucli urbà d'Olost. Olost | Apareix documentada en el capbreu de la cambreria de l'estany en temps del cambrer Antoni Bet (finals del segle XIV i principis del XV) formant part de la batllia d'Olost amb el nom de mas Ram. Coll del Ram es troba documentada també en el fogatge de 1553. | 41.9871900,2.0976500 | 425254 | 4648748 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56110-foto-08149-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56110-foto-08149-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56110-foto-08149-42-3.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||||
| 56111 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-2 | IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983. | XVIII | Les Cases és una masia situada en un punt elevat en el quadrant sud-est del nucli urbà d'Olost, uns 100 metres al nord-oest del molí de les Cases. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats en paral·lel originant un edifici de dimensions notables. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que conserven restes de l'arrebossat en alguns trams, i delimitada a les cantonades amb carreus treballats, que són bisellats a la cantonada sud-est i nord-est fins al nivell de primer pis. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Davant la façana principal i la façana est hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris que tancant un pati o lliça en aquesta part. La façana principal, orientada al sud, mostra tres volums diferenciats. En el de la dreta, el més antic, està dominat per un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb dovelles de grans dimensions, motllurades a la part interior. A la clau de l'arc hi ha la inscripció: 'MAS CASAS RENOUAT 1758' emmarcat amb motius geomètrics. També a nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. Tant a primer pis com a les golfes hi ha una distribució idèntica d'obertures, amb quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat per planta. Adossat a l'esquerra hi ha un segon volum, separat del primer per una cantonada integrada. Aquest volum conté una galeria de tres arcs en cada una de les tres plantes. A la planta baixa les tres obertures són d'arc de mig punt, estan emmarcades amb pedra treballada i actualment mig tapiades. Al primer pis la galeria queda formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base. La galeria del nivell de golfes està formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb robustos pilars de pedra bisellada. A l'extrem oest de l'edifici hi ha un altre volum adossat, que en aquesta façana conté dues petites obertures d'arc de mig punt al primer pis i una galeria de tres petites obertures d'arc de mig punt a les golfes. La façana est conté tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, cinc finestres al primer pis, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una altra amb pedra treballada, i tres finestres al nivell de golfes, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord té un volum adossat de forma pràcticament cúbica que forma una terrassa a nivell de primer pis i que està bastit amb volta de canó de pedra a la planta baixa. Aquest volum conté la cisterna, adossada a l'extrem oest i està rematat amb una barana de blocs de pedra motllurats. Pròpiament a la façana hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, quatre obertures al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. A la part dreta, la façana forma un queixal ja que els volums ampliats a l'oest són de menor amplada que el volum original. En aquesta part hi ha una porta i una finestra emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a nivell de golfes. la façana oest queda separada en dos parts, la que correspon al volum original, parcialment tapada pels volums ampliats, i la del volum ampliat a l'oest. En la façana del volum original hi ha una accés reformat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha transformat en accés directe al primer pis amb unes escales exteriors s'obra vista. | 08149-43 | Mas les Cases. Nucli urbà d'Olost. Olost | Les Cases es troba documentada l'any 1005. En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Casa o Cases d'Olost pagant censos a la batllia de Lluçà. Torna aparèixer en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia d'Olost. | 41.9843100,2.0964400 | 425151 | 4648429 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56111-foto-08149-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56111-foto-08149-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56111-foto-08149-43-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana oest del volum situat a l'extrem oest del conjunt conté una finestra bisellada al primer pis que s'ha transformat en accés directe al primer pis, amb escales exteriors construïdes modernament, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes.A la cantonada nord-est de l'edifici hi ha adossada l'antiga porta de la lliça, que actualment només conserva els brancals de pedra bisellada. A l'interior d'aquesta porta hi ha un pati tancat o lliça que conté nombroses estructures d'ús agropecuari, entre els que es compta la pallissa, corts o l'era enllosada. La majoria d'aquestes estructures estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra. En una d'aquesta estructures, just davant el portal adovellat de la masia, es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'FET PER JUAN CASAS Y LEONOR SALVATELLA 1891' picada a la llinda. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56112 | Molí de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-cases | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | El molí de les Cases està situat en un punt enclotat a l'extrem sud-est del nucli urbà d'Olost, uns 100 metres al sud-est de la masia que li dóna nom i a tocar de la riera d'Olost. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un únic volum, fruit de diverses ampliacions, de planta baixa i un pis. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, actualment completament arrebossats, amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord, està formada per tres trams definits i té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta el molí. En la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, en la central un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '1770 2003' picada de nou a la llinda, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada; i finalment en la part dreta no hi ha cap obertura. La façana oest conté una obertura emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. A l'extrem dret forma un queixal que conté en la part que mira a l'oest un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, el portal original de l'habitatge, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. La façana sud conté una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada en el queixal de l'extrem esquerre i cinc obertures a la resta. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una estructura quadrada adossada al mur formant un pou dins del qual s'aprecia l'antic carcabà, bastit amb volta de canó de maçoneria de pedra. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, una balconera, emmarcades amb pedra bisellada. La façana est conté únicament tres finestres emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i dues al primer pis. Adossada al nord del molí hi havia la bassa, actualment ocupada per horts i de la que no se'n conserva res. Tampoc es conserva el canal que comunicava la resclosa amb la bassa. | 08149-44 | Molí de les Cases. Nucli urbà d'Olost. Olost | El molí de les Cases va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1770, essent-ne propietari Enric Cases. L'edifici actual ha estat reformat en els últims anys. El molí va deixar de moldre al llarg del primer terç del segle XX. | 41.9835100,2.0971700 | 425210 | 4648340 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56112-foto-08149-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56112-foto-08149-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56113 | Molí del Coll del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coll-del-ram | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, desembre de 2006. | XVIII | El molí del Coll del Ram es troba situat a 500 metres al nord de la masia de Coll del Ram, proper al rec d'Olost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per planta baixa, un pis i golfes. Està format per un volum principal i dues ampliacions laterals (la del sud amb obra) i està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis hi ha una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra a la dreta emmarcada amb pedra. Al costat del portal hi ha una placa de ceràmica amb el nom: Molí del Coll del Ram. A les golfes s'hi obre una finestra coronada amb arc rebaixat emmarcat amb maó. La façana sud presenta un cos adossat amb teulada a diferent nivell, construït amb murs i pilars d'obra, on hi ha un porxo al primer pis i una finestra. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. A l'esquerra del portal s'hi obre una petita finestra a mode d'espitllera emmarcada amb pedra. La façana est presenta una espitllera i una obertura quadrada a nivell de planta baixa i dues finestres geminades emmarcades amb brancals de maó i llinda compartida de fusta. S'observa una finestra tapiada. La façana nord no presenta obertures. Adossada a la façana hi havia la bassa del molí. Conserva el mur de maçoneria de pedra del final de la bassa amb el pou o saltant d'aigua que conduïa a l'interior del molí. La bassa actualment està tapada amb terra i actualment hi ha un camp. | 08149-45 | Sector sud del terme municipal | El molí del Coll del Ram va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1723, essent-ne propietari Bernat Colldelram. Uns 200 metres riera amunt es troba la resclosa del molí. | 41.9909000,2.1003000 | 425478 | 4649157 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56113-foto-08149-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56113-foto-08149-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56113-foto-08149-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Em motiu del projecte 'Millora General. Variant d'Olost p.k 18+000 de la carretera C-154 al p.k 1+300 de la carretera BV-4405, tram: Olost' en el mes d'agost de l'any 2006 es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva consistent a la prospecció arqueològica dels terrenys afectats pel projecte. En els camps adjacents es localitzaren en superfície fragments de ceràmica vidriada i blava catalana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56114 | Molí de Rexach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-rexach | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | Edifici derruït. | El molí de Rexach es trobava situat a tocar de la riera Gavarresa, prop del salt d'aigua on la companyia La Hidràulica de la Gavarresa produïa electricitat. El molí va ser derruït i només es conserva les restes d'un mur. Es coneix l'espai que ocupava per documents i fotografies antigues. Uns 20 metres al sud es conserva la pallissa del molí, una estructura independent, que presenta el nivell de planta baixa amb murs de maçoneria de pedra i el primer pis d'obra. Uns centenars de metres més amunt de la Gavarresa hi havia l'antiga resclosa del molí. Actualment en aquest lloc hi ha la presa del pantà de la Gavarresa. | 08149-46 | Sector oest del terme municipal | El molí del Rexach va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1772, essent-ne propietari Francesc Rexach. | 41.9930900,2.0748100 | 423369 | 4649423 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56114-foto-08149-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56114-foto-08149-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres a l'est es va construir un nou edifici destinat a l'habitatge. Actualment és una casa de turisme rural. | 94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56115 | Molí del Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sallent | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | El nivell de soterrani queda habitualment cobert d'aigua. | El molí de Sallent està situat en un punt enclotat al sud de la masia de Sallent, just on s'uneixen el rec de l'Alouet i el rec que prové de la Torre, passant per prop de Pelaroger i el Sallent. Es tracta d'un molí de petites dimensions format per un volum principal de planta baixa i primer pis amb diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est té un cobert adossat a la meitat esquerra, i queda dominada pel portal principal, emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció 'LLUCIA SALLENT Y JOSEPH SALLENT MARE Y FILL 1781', junt amb una creu intercalada, a la llinda. Al primer pis hi ha una finestra amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra. La façana nord no conté cap obertura ja que es troba adossada a la bassa del molí. La façana oest conté un cobert adossat a nivell de planta baixa i dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra. La façana sud conté el carcabà, actualment força malmès, que dóna accés a una sala a nivell de soterrani on hi havia part de la maquinària del molí i que actualment està negada d'aigua. A nivell de planta baixa hi ha una porta emmarcada amb maó i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al primer pis una finestra emmarcada amb brancals de maó, llinda de pedra i ampit motllurat de pedra. Completa el conjunt la bassa del molí, adossada al nord del molí i reformada modernament amb formigó. | 08149-47 | Sector est del terme municipal | El molí de Sallent va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1779, essent-ne propietari Josep Sallent. | 41.9978700,2.1179300 | 426946 | 4649916 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56115-foto-08149-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56115-foto-08149-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56115-foto-08149-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||
| 56116 | Molí de Comalrena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-comalrena | PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. | XVIII | Edifici en ruïnes, només conserva les parets nord i parcialment la est i la oest. | El molí de Comalrena es troba situat a l'oest de la masia de Comalrena, a tocar del torrent del molí de Sallent sota el pla del pedró de Sant Martí de Comalrena. Es tracta d'un edifici en ruïnes, construït amb murs de maçoneria de pedra i format per un nivell soterrani on hi havia el carcabà (colgat sota terra), planta baixa, on hi havia la sala de màquines coberta amb volta en la qual es conserva el forat on hi anaven encaixades les moles, i un primer pis, la zona de l'habitatge. Conserva el mur est on s'hi adossa la bassa del molí construïda amb murs de maçoneria de pedra i conserva el pou o salt d'aigua; parcialment es conserven el mur sud on s'hi obre una finestra a nivell de primer pis i el mur nord, amb un accés al primer pis: una porta que conserva el brancal esquerre de pedra treballada i una llinda (actualment a terra) que conté una data 17 -- . El mur oest es troba totalment derruït i s'observa la distribució interior. A l'esquerra de la sala de màquines, a nivell de planta baixa, hi ha una obertura que dóna a una sala coberta en volta. A uns 75 metres torrent amunt, just la pista travessa el torrent del molí de Sallent, hi havia la resclosa del molí. Actualment no es conserva ja que una riuada se la va endur. | 08149-48 | Sector est del terme municipal | El molí de Comalrena va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica, l'any 1780, essent-ne propietari Jaume Comalrena. | 41.9927700,2.1135200 | 426575 | 4649354 | 08149 | Olost | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56116-foto-08149-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56116-foto-08149-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la masia de Comalrena es conserven les moles del molí. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | |||||||
| 56117 | Molí de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-noguera | XVIII | El molí de la Noguera es troba situat a uns 240 metres al nord de la masia de la Noguera, a la banda est de la riera de Perafita també coneguda com riera d'Olost. El conjunt el componen dos volums, un edifici principal i una ampliació orientada al sud formant dos queixals, un a l'oest i l'altre a l'est. L'edifici està construït amb murs de maçoneria de pedra irregulars amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un queixal i a nivell de planta baixa hi ha dos portals coronats amb llindes de fusta i brancals de pedra. Un dels portals presenta un arc deprimit còncau amb una decoració de rosetons a la part exterior i rosetons molt erosionats a la part interior. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llindes de pedra. Una de les finestres presenta decoració d'arc conopial amb un rosetó a la llinda i una creu gravada i a l'altra finestra hi ha la data de 1748. A les golfes s'hi obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord es troba coberta d'heura i la façana est que forma un queixal. A nivell de golfes hi ha un accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta amb una rampa de terra d'accés. En aquesta façana s'hi adossava la bassa del molí, la qual conserva alguns dels murs de pedra. La façana sud forma part del cos ampliat on hi ha un gran porxo sustentat amb pilars d'obra. La porta d'accés a l'interior està emmarcada amb brancals i llinda de pedra. | 08149-49 | Sector central del terme municipal | L'actual edificació del molí de la Noguera data del segle XVIII tal com ho indica una llinda datada de l'edifici. Tot i així podria ser un edifici bastit anteriorment. | 42.0029500,2.0993900 | 425417 | 4650496 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56117-foto-08149-49-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 | ||||||||||
| 56118 | Molí de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | El Molí de la Riera es troba situat a uns 150 metres al sud-est de la masia de la Riera, a tocar del torrent de Sant Genís. El molí està format per dos volums adossats que formen una L: el volum principal (habitatge) i un volum antigament d'ús agropecuàri (corts). L'edifici està format per planta baixa, un pis i golfes, construït amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de blanc, cobert amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al nord-est, presenta un portal a nivell de primer pis, emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Flanquejant el portal s'obren dues petites finestres. A les golfes també s'obren dues petites finestres. A la façana sud-est es pot veure fins on arribava l'antiga estructura del molí que posteriorment fou ampliada. Presenta tres portals i una petita finestra a l'extrem esquerra de la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres i seguin la mateixa vertical, a les golfes, també s'obren dues finestres. La façana sud-oest presenta un queixal ja que hi ha un cos adossat. A la part dreta, façana que sobresurt endavant i que correspon al cos adossat, sols hi ha una petita obertura a mode d'espitllera; la façana que queda enfonsada presenta cinc obertures disposades irregularment. A la façana nord-oest presenta una finestra. Davant la façana s'hi adossava la bassa del molí. Actualment la bassa està tapada de terra i sobre s'hi ha fet horts. La resclosa del molí, avui en dia derruïda, es trobava uns 300 metres riera amunt. | 08149-50 | Sector sud-est del terme municipal | Fa més de 60 anys que el molí no funciona. El molí, que era molt petit, va ser ampliat i reformat per a fer-ne un habitatge. | 41.9789500,2.1153700 | 426713 | 4647818 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56118-foto-08149-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56118-foto-08149-50-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest molí es troba erròniament inclòs en l'inventari de patrimoni industrial d'Oristà. La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml