Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56172 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes | XIX-XX | La font es troba força deixada, amb deixalles a l'entorn més proper. | La font de les Planes està situada a pocs metres de la carretera BV-4653, uns metres a l'oest de la casa que li dóna nom i al sud de la Cantina. S'accedeix a la font des de la carretera BP-4653, a l'altura de la Cantina. Des d'aquest punt s'ha de creuar la carretera i seguir uns metres en una esplanada entre camps. Al límit d'aquesta esplanada, dins un petit bosc de roures, hi ha la font. La font està formada per una aixeta metàl·lica que sobresurt d'un petit mur d'obra, en un racó ombrívol envoltat de petits roures. Uns metres a l'est de la font hi ha un antic dipòsit, cobert amb volta, que actualment està parcialment enrunat. | 08149-104 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de les Planes, coneguda també com la font del carrer Nou, era una font molt utilitzada pels veïns de la zona. Antigament la font sortia uns metres més amunt de l'emplaçament actual i es va desviar uns metres més avall per a poder recollir millor l'aigua. | 42.0101700,2.0650200 | 422579 | 4651328 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56172-foto-08149-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56172-foto-08149-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56173 | Font del molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-nou-0 | XIX-XX | La font del molí Nou està situada en un punt enclotat a tocar del gorg del molí Nou, en el marge est de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font des de la gran esplanada rocosa que s'estén al davant de la masia de Jutglar, sota la carretera BV-4653. Al límit d'aquesta esplanada rocosa s'inicia un camí estret que davalla ràpidament en zig-zag per les vessants que envolten el gorg del molí Nou. Seguint aquest camí es troba la font a mitja vessant, sota una gran paret de roca natural. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur de pedra, totalment recobert de molsa. Queda envoltada per vegetació típica d'un espai humit, i als peus d'una imponent paret de roca natural. | 08149-105 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0069700,2.0547800 | 421727 | 4650982 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56173-foto-08149-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56173-foto-08149-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56174 | Font de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tria-0 | XIX-XX | El gorg i tot el curs del torrent Merdinyol estan plens de plàstics i altra brutícia. | La font de la Tria està situada sota una balma a tocar del torrent Merdinyol, uns 300 metres al nord de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la carretera B-432 amb la masia de la Tria. Seguint aquesta pista es creua el torrent Merdinyol just per sobre un petit gorg. Al cap de pocs metres es troba un corriol a mà esquerra que baixa fins al gorg, al costat del qual hi ha la font. La font està formada per un safareig quadrat adossat a una balma que recull l'aigua que es filtra per les parets de la balma. Un dels murs que limita el safareig està coronat amb batents i s'observa també un forat lateral que actua com a sobreeixidor. La font està envoltada per un petit gorg delimitat amb parets de roca natural que arriben pràcticament als cinc metres d'alçada. | 08149-106 | Sector oest del terme municipal | 41.9916400,2.0382700 | 420341 | 4649295 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56174-foto-08149-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56174-foto-08149-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56175 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-1 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XVIII-XIX | L'estructura es troba parcialment coberta de terra i vegetació. | La font de la Vila està situada en una fondalada ombrívola i humida per on transcorre un rec al sud de la masia que li dóna nom, sota l'esplanada on es celebrava l'aplec de sant Gil de la Vila. S'accedeix a la font des d'un corriol que baixa cap al rec des de l'extrem sud del conjunt arquitectònic de la Vila, al costat del Cau. Seguint aquest corriol s'arriba al rec, que s'ha de seguir uns metres fins arribar a la font, situada al costat d'una llarga balma. La font està formada per una estructura amb volta de maçoneria de pedra que s'adossa al límit d'una balma. El mur interior de l'estructura es troba totalment recobert de molsa i conté tres elements: l'aixeta metàl·lica a la part inferior, pràcticament coberta per la terra que s'hi ha acumulat, un gran sobreeixidor de pedra a la part central dreta i una obertura a l'extrem superior esquerre que permet l'accés al dipòsit. La font queda envoltada per un espai engorjat per on transcorre el rec que prové de la zona del Teixell. | 08149-107 | Sector nord del terme municipal | 42.0103000,2.1052100 | 425907 | 4651307 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56175-foto-08149-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56175-foto-08149-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56175-foto-08149-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2005 i 2006, la font de la Vila presentava un índex de nitrats de 18'30, 7'10 i 10'9 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||
| 56176 | Font del pont de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont-de-la-vila | XIX-XX | La font del pont de la Vila està situada uns metres al nord del pont de la Vila, en una fondalada per on transcorre la riera de Perafita, anomenada també riera d'Olost. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4405 amb la masia de la Vila. Seguint aquesta pista i just abans de creuar el pont de la Vila s'ha de girar a mà esquerra i agafar una pista que s'inicia en aquest punt. Al cap de pocs metres s'ha de deixar la pista i girar a mà dreta, envoltant el camp que hi ha al nord del pont fins trobar la font, ubicada en un marge sobre el camp. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra del que en sobresurt, a la part central inferior, el brollador metàl·lic, totalment cobert de vegetació. Just sota el brollador hi ha una pica rectangular delimitada amb blocs de pedra. Als costats i al davant de la font hi ha petits murs de pedra que delimiten l'espai i proporcionen un lloc per seure. La font queda situada sota dos grans pollancres i envoltada per un bosc de pins, amb alzines i roures dispersos. | 08149-108 | Sector nord del terme municipal | La font del pont de la Vila s'utilitzava per a regar l'horta de la Vila, situada en el camp que hi ha just sota la font. Aquest camp queda delimitat per roca natural en una part i per murs de maçoneria de pedra en l'altra. | 42.0116700,2.0974000 | 425262 | 4651466 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56176-foto-08149-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56176-foto-08149-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56177 | Font del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-negre | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XIX-XX | Supera els límits tolerables de nitrats. | La font del gorg Negre està ubicada en la petita esplanada amb plataners que s'estén a l'est del gorg Negre, en el curs del torrent del molí de Sallent. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica el nucli urbà d'Olost amb les masies de Comalrena i la Rovira. Seguint aquesta pista s'arriba al punt en què la pista passa per sobre un pont just sobre el gorg Negre. Deixant en aquest punt la pista i vorejant el gorg es troba, enmig d'una petita esplanada, la font del gorg Negre. La font està formada per una petita estructura completament arrebossada i coronada amb una coberta de doble vessant de la que només en sobresurt l'extrem. Del centre del mur frontal de l'estructura en sobresurt un brollador envoltat de molsa i vegetació i tapat amb un tap de suro, i a la part esquerre superior hi ha un tub plàstic que actua com a sobreeixidor del dipòsit interior. En el mur hi ha la data gravada de 1992. Envolta la font una petita esplanada herbada que davalla fins als peus del gorg Negre. | 08149-109 | Sector sud-est del terme municipal | Era una de les fonts més utilitzades pels veïns de la zona. | 41.9875500,2.1099200 | 426271 | 4648777 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56177-foto-08149-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56177-foto-08149-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006, la font del gorg Negre presentava un índex de nitrats de 56'50, 82'40, 80'60 i 66'2 mg/l respectivament superant el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||
| 56178 | Font de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-adjutori | XX | La font no raja i s'observen deixalles al voltant. | La font de Sant Adjutori està situada al nord-est de l'església de Sant Adjutori, en un punt elevat de la costa de Sant Adjutori des d'on es domina el nucli urbà d'Olost. S'accedeix a la font a través de la pista que arriba fins a l'església de Sant Adjutori. Poc abans d'arribar a l'església es troben a mà esquerra diversos corriols que baixen enmig d'un bosc de pins fins la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra bastit amb grans blocs, amb un brollador picat en un dels blocs. Just a sota hi ha una petita pica monolítica. En la petita esplanada que envolta la font hi ha diversos elements bastits també amb maçoneria de pedra, com un pedrís, taules i bancs o fins i tot una xemeneia. Al mig d'aquesta petita esplanada hi ha un roure i al voltant un bosquet de pins que omple la vessant fins al nucli urbà. | 08149-110 | Sector sud del terme municipal | Aquesta font rajava amb aigua de la xarxa municipal del poble. Recentment, pel mal ús que es feia de l'aigua de la font, es va decidir tancar el pas de l'aigua, de manera que actualment aquesta no raja. | 41.9827400,2.0904200 | 424650 | 4648260 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56178-foto-08149-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56178-foto-08149-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56179 | Font de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-costes | XIX-XX | El desús i l'accés del bestiar a la font provoquen un deteriorament progressiu. | La font de les Costes està situada en una vessant pronunciada al sud-est del nucli urbà de Santa Creu de Jutglar, en un punt elevat dins la vall de la riera Lluçanès. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli de Santa Creu de Jutglar amb les masies de Reixagó i Rexach. S'ha d'abandonar aquesta pista a mitja vessant, quan encara no ha començat el descens pronunciat i agafar un corriol, molt perdut, per on abans transitaven a peu els veïns de la zona. Seguint aquest corriol s'arriba a la font, situada sota un petit cingle. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra parcialment arrebossat i amb la data de '23-8-80' inscrita, adossat a un cingle rocós. Del mur en sobresurt una aixeta totalment coberta de vegetació. Just a la dreta hi ha una pica monolítica de forma cúbica amb un sobreeixidor just a sobre, també de pedra treballada. Davant la font hi ha grans rocs dispersos que antigament formaven bancs en la petita esplanada que hi ha davant la font, actualment molt malmesa per l'accés continuat del bestiar a la font. La font queda envoltada per un bosc de pins amb el sotabosc de boixos, en un racó humit i ombrívol delimitat per una paret de roca natural. | 08149-111 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0027100,2.0649800 | 422567 | 4650500 | 08149 | Olost | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56179-foto-08149-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56179-foto-08149-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56180 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-2 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. ARBOIX, Neus (2007). Les fonts d'Olost: anàlisi de l'evolució en la concentració de nitrats (inèdit). Cartell informatiu de la font de la Casanova. GREO, Ajuntament d'Olost. 2003. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XIX-XX | Supera els límits tolerables de nitrats. | La font de la Casanova està situada uns 200 metres al sud de la masia que li dóna nom, la Casanova del Coll del Ram, en un marge sota la pista forestal que comunica la part alta del nucli urbà d'Olost amb la zona de Rexach. S'accedeix a la font des de la pista forestal esmentada, que s'ha de seguir uns centenars de metres des del carrer de Sant Adjutori. Seguint la pista es troba a mà esquerra un petit bosquet al marge del camí, sota del qual hi ha la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra que forma un espai enfonsat al que s'accedeix a través d'unes escales descendents. El mur posterior de l'estructura es troba força recobert de molsa i conté una aixeta metàl·lica a la part inferior central i un tub metàl·lic a l'extrem superior esquerre que actua com a sobreeixidor del dipòsit. L'espai que envolta la font es troba ben condicionat, amb un carreu treballat on indica la data de l'últim arranjament (FEM POBLE 1982), un cartell a la part superior que indica l'emplaçament de la font i una tanca de boixos que separa l'espai de la font del camp proper. | 08149-112 | Sector central del terme municipal | L'any 1982 el grup olostenc Fem Poble va recuperar l'entorn de la font de la Casanova. Van habilitar-ne els seu accés construint unes escalinates i van posar-hi una aixeta per tal de no malgastar l'aigua i regular-ne el volum pensant en èpoques de sequera. Durant els anys 80 del segle Xx, el grup Fem Poble organitzava cada any 'La Gran Fontada' a la font. Era una trobada popular que es celebrava a principis del mes de juny que durava tot el dia. Al matí es feia la curs a de fons que començava a la Plaça Major i s'arribava a les roques de la Font de la Casanova. Al migdia es feia un concurs d'amanides i a la tarda audició i ballada de sardanes. | 41.9910000,2.0887800 | 424524 | 4649179 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56180-foto-08149-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56180-foto-08149-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2000, 2004 i 2006, la font de la Casanova presentava un índex de nitrats de 47'30, 182'20 i 96'0 mg/l respectivament superant el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a no potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||
| 56181 | Roure de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-noguera | El roure de la Noguera està situat a tocar de la masia que li dóna nom, en el reduït espai que hi ha entre la masia i la riera d'Olost, també anomenada riera de Perafita. Es tracta d'un roure martinenc (Quercus pubescens) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 367 centímetres a 1 metre d'alçada. Destaca especialment per la voluminosa brancada que té, que assoleix pràcticament uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08149-113 | Sector central del terme municipal | 42.0007600,2.1002800 | 425488 | 4650252 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56181-foto-08149-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56181-foto-08149-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||||||
| 56182 | Resclosa del molí de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-les-cases | XVIII | Una part del mur de la resclosa s'ha anat desprenent i la vegetació cobreix bona part de l'estructura | La resclosa del molí de les Cases està situada a la riera d'Olost, en un punt enclotat a l'est del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'una resclosa bastida amb murs de maçoneria de pedra, coronats a l'extrem superior amb una filada de blocs de grans dimensions treballats. La resclosa forma una L, amb un mur principal d'uns 3 metres d'alçada que creua la riera transversalment, desapareixent entre el canyissar a l'extrem est i un mur que segueix l'orientació de la riera formant l'inici del canal. Aquest mur, d'uns 4 metres d'alçada, queda unit a l'altre just a on s'iniciava el canal, on encara hi ha un petit mur transversal que desviava l'aigua cap al canal. | 08149-114 | Sector sud del terme municipal | 41.9846000,2.0990100 | 425364 | 4648459 | 08149 | Olost | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56182-foto-08149-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56182-foto-08149-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56183 | Barraca del pla de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-la-tria | XIX | La barraca del Pla de la Tria, referenciada en els mapes com a barraca del calderer, està situada al límit nord del pla que s'estén al nord del Pla de la Tria, Es tracta d'una barraca de mitjanes dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades amb carreus treballats. És de planta pràcticament quadrada (uns 465 centímetres de llarg per 385 d'ample) i està coronada amb volta de canó de carreus força regulars col·locats en filades que assoleix una alçada de poc més de 2 metres. Conté dues obertures: una porta orientada al sud emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1883 inscrita a la llinda, i una finestra esqueixada orientada a l'oest. Exteriorment, a coberta és plena de terra i vegetació. | 08149-115 | Sector oest del terme municipal | 41.9940900,2.0456000 | 420951 | 4649561 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56183-foto-08149-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56183-foto-08149-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56183-foto-08149-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Just al costat de la barraca hi passa un camí ral, que en aquest tram conserva parts del mur de contenció. La proximitat del camí i la tipologia dels carreus que formen la barraca indicarien un reaprofitament de les pedres treballades que formaven el camí per a la construcció de la barraca. A l'entorn immediat de la barraca del pla de la Tria s'han trobat, recentment, fragments ceràmics d'època ibèrica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56184 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-0 | XVIII-XIX | La font Gran està situada en un petita zona verda dins del nucli urbà d'Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l'anomenat Raval d'Olost. La font està formada per una estructura amb volta d'arc rebaixat de maçoneria de pedra que s'adossa a un marge rocós. Dins l'espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s'accedeix a través d'uns graons descendents. A l'extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit. La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais. | 08149-116 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9838100,2.0948700 | 425020 | 4648375 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56184-foto-08149-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56184-foto-08149-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56184-foto-08149-116-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56185 | Font del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-la-font | XIX-XX | La font va ser arranjada als anys 80. | La font del carrer de la Font està ubicada en una raconada sota el carrer que li dóna nom, a l'extrem est del nucli urbà d'Olost. La font està ubicada davant un cingle rocós en el que hi ha bastit un mur de maçoneria de pedra que recorre el cingle deixant una cavitat interior, el dipòsit de la font, en la meitat dreta. Davant la paret exterior del dipòsit, coberta amb grans lloses, hi ha un espai més baix al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra. Al fons de l'escala hi ha l'aixeta metàl·lica, just a sobre d'una pica rectangular que forma el mateix paviment. L'espai que envolta la font queda delimitat per construccions modernes a banda i banda, el cingle rocós i el corriol de poc més de 10 metres que condueix fins al carrer de la Font. | 08149-117 | c. de la Font, s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9860300,2.0977500 | 425261 | 4648619 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56185-foto-08149-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56185-foto-08149-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56186 | Casanova del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-puig | XVIII | La Casanova del Puig està situada a l'extrem nord del terme municipal, uns 500 metres a l'oest de Garduixeres i al nord-est de la masia que li dóna nom, el Puig Refagut. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions que ha estat reformada modernament, conservant només alguna obertura original i els murs de càrrega. Està formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra amb les cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté una cantonada integrada que denota un ampliació. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres i una porta d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, dos portals també emmarcats amb pedra treballada, un dels quals s'ha reconvertit en finestra i conté la data de 1782 inscrita en un dels brancals. A l'extrem dret s'observa l'antic forn de pa, amb la boca formada per quatre monòlits, el superior amb forma d'arc de mig punt, i la volta, actualment seccionada. Al primer pis hi ha dos balcons i tres finestres emmarcats amb pedra treballada, i a les golfes quatre finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest conté a nivell de planta baixa un gran accés reformat, i una finestra i una espitllera emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes una finestra emmarcada amb maó i una galeria formada per dues obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord, com la sud, conté una cantonada integrada. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb maó. Tant al primer pis com a les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb maó. La façana est té adossat al davant un cos que forma un cobert a la planta baixa i una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, una de les quals reformada com a accés a la terrassa, i una galeria formada per dues obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. Uns metres davant la façana principal hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra i un gran pilar central d'obra vista. | 08149-118 | Sector nord del terme municipal | 42.0185800,2.0853200 | 424270 | 4652244 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56186-foto-08149-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56186-foto-08149-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56186-foto-08149-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56187 | Passeres del pas dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-pas-dels-traginers | XVIII | A causa del desús, la vegetació va cobrint progressivament els blocs de pedra. | Les passeres del pas dels Traginers estan situades a la riera Lluçanès, just en el pas de l'antic camí ramader i ral que prové del Coll de l'Arç en direcció a Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'unes passeres formades per 7 grans blocs de pedra que sobresurten del llit de la riera, just al costat d'un pas modern de formigó, salvant un pas d'uns 7 metres d'amplada. Tots els blocs estan separats per un espai d'uns 60 centímetres i tenen formes irregulars exceptuant el més gran, que fa uns 50 centímetres d'ample per 90 de llarg i té una alçada vista de 50 centímetres. | 08149-119 | Sector oest del terme municipal | 41.9995800,2.0560700 | 421825 | 4650160 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56187-foto-08149-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56187-foto-08149-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56188 | Font del Lliscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lliscas | XX | La font encara és utilitzada pels veïns de la masia. | La font del Lliscàs està situada uns metres al sud de la masia que li dóna nom, a tocar de la tanca exterior del càmping d'Olost. S'accedeix a la font des d'un camí estret que surt darrera la masia del Lliscàs i baixa, seguint el límit del càmping, fins al torrent de Bartrons. Poc abans d'arribar al torrent es troba la font a tocar del camí. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra coronat amb una llosa del que en sobresurt un brollador metàl·lic, just sobre un altre brollador que es troba inutilitzat. Bona part del mur queda recobert de molsa i a la part esquerra hi ha una porta que permet l'accés al dipòsit. A tocar de la font hi ha l'antiga horta de la masia, que consisteix en una feixa delimitada al sud per un mur de maçoneria de pedra que reposa just sobre les balmes que forma el torrent de Bartrons en aquest punt. | 08149-120 | Sector sud del terme municipal | Antigament la font del Lliscàs es trobava on hi ha el càmping, concretament al lloc on actualment es troba la piscina. Amb la construcció del càmping es va decidir desviar la font uns metres fins al seu emplaçament actual. | 41.9785900,2.0995400 | 425401 | 4647791 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56188-foto-08149-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56188-foto-08149-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56189 | Nucli de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-santa-creu-de-jutglar | XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El nucli de Santa Creu de Jutglar està situat al sector nord-oest del terme municipal, en la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès. Es tracta d'un nucli petit i força dispers, format únicament per dos carrers separats per la carretera BP-4653, el carrer Nou i el carrer Vell, i diverses cases disperses al seu voltant, la majoria de les quals construïdes modernament. El carrer Vell té una orientació de sud-oest a nord-est i conté cases a banda i banda en l'extrem superior i cases disperses en la meitat inferior. Iniciant el carrer des de l'extrem sud-oest, on hi ha la casa Gran, es van trobant diverses cases construïdes modernament fins arribar al número 20, cal Cisteller, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada. A la seva esquerra hi ha cal Giró on es conserven fins a sis obertures emmarcades amb pedra bisellada i un emmarcada amb maó. Una mica més enllà, en el número 26, hi ha cal Bover que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Al seu costat, en el número 28 hi ha una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. A la seva esquerra hi ha cal Lluís, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1747 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. També conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. A l'altre banda del carrer, iniciant el recorregut des de l'extrem nord-est es troba en el número 33 una casa anomenada cal Racó, que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1770 junt amb una creu intercalada a la llinda. A la seva esquerra hi ha cal Feliu on es conserven tres obertures emmarcades amb pedra bisellada. Unes cases més enllà, en el número 23 hi ha cal Ferrer Curt, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1848 repicada de nou a la llinda. Dues cases a l'esquerra, en el número 19 hi ha cal Casa Gran, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1764 repicada de nou a la llinda a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. A la seva esquerra hi ha cal Soldevila, on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, parcialment tapades per l'arrebossat. Més a l'esquerra hi ha algun habitatge nou i una plaça quadrada. A l'altre costat de la plaça hi ha l'antiga cooperativa, formada originalment només de planta baixa i que conserva 3 portals i quatre finestres emmarcats amb maó al nivell de planta baixa. Seguint el carrer per aquesta banda es troba alguna casa reformada fins arribar al final del carrer, prop de l'església parroquial, on es troben les antigues escoles del nucli, actual seu del Consorci del Lluçanès. El carrer Nou té una orientació sud-nord i té totes les cases al costat est exceptuant-ne dues al costat oest que han estat reformades modernament. Iniciant el carrer des de l'extrem sud es troba en el número 2 cal Teixidor, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1786 inscrita a la llinda. Dues cases a l'esquerra, en el número 6 hi ha cal Cos, on es conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. A la seva esquerra hi ha cal Simon, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la data de 1788 amb una creu intercalada a la llinda. Unes cases més enllà, en el número 14 hi ha cal Jutglar, on es conserva la llinda del portal principal arrebossada amb la inscripció 'JOAN CUNILL'. Finalment, la última casa que conserva elements originals és cal Meliton, on es conserva un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda monolítica d'arc rebaixat, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. | 08149-121 | Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0060200,2.0617600 | 422304 | 4650870 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56189-foto-08149-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56189-foto-08149-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56189-foto-08149-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56190 | Nucli d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dolost | XVII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El nucli urbà d'Olost està situat en una fondalada delimitada a l'est per la riera d'Olost i a l'oest pel serrat de Sant Adjutori, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un nucli gran, en relació als que l'envolten en la zona del Lluçanès, que ja s'estenia des del serrat de Sant Adjutori fins a la riera d'Olost als segles XVII i XVIII. El nucli compta amb diverses masies que hi han quedat integrades, com és el cas de les Cases, el molí de les Cases, cal Cuca, l'Era, cal Codinac, la Costa Roja o el Coll del Ram. El centre neuràlgic d'Olost és la plaça Major, a on es troba l'església parroquial i la casa de la Vila. Des d'aquest punt es vertebra el nucli, tant antiga com actualment. Entre els carrers bastits al llarg dels segles XVII i XVIII es poden comptar a l'oest de la plaça Major el carrer Berga, un dels més llargs del nucli, el carrer Gelada, el carrer Nou i el carrer de Sant Adjutori, situat a la carena. A l'est de la plaça Major, també es troben cases d'època moderna, concretament a la carretera de Vic a Gironella i als carrers Ripoll, Font, i Vic. El tercer i últim sector del nucli que ja es trobava edificat en època moderna és l'anomenat Raval d'Olost, amb cases conservades als carrers Raval del Mig i Raval de Baix. En aquests carrers més antics es poden observar cases bastides amb murs de maçoneria de pedra que conserven llindes datades que indiquen dates de construcció dels segles XVII i XVIII. Iniciant el nucli a l'extrem oest, al carrer de sant Adjutori es troba una inscripció amb l'any 1786 gravada en la casa amb el número 10. Ja sota el serrat, en el carrer Nou, es troba la data de 1753 inscrita en el número 28. També es troben nombroses llindes datades al carrer de Berga, descrit en una fitxa individual. A l'anomenat Raval d'Olost també es troben llindes datades, al carrer Raval de Baix es troba la data de 1800 en el número 1, la inscripció 'RAMON VILA 1646 1889' en el número 5 i la inscripció 'AVE MARIA SINPECADO CONCEBIDA IHS JOAN SOLE 1706' en el número 30. Al carrer Raval del Mig s'hi troba la data de 1740 picada a la llinda de la casa amb el número 31 i una inscripció amb la data de 1759. Al sector est del poble també es troben inscripcions i dates picades a les llindes, concretament al carrer Ripoll, descrit en una fitxa individual i al carrer de Vic on hi ha la inscripció 'JOAN IHS CASAS 1690' en una llinda de la casa amb el número 8. Aquestes zones que ja existien en època moderna contenen també cases dels segles XIX i alguna del XX. En canvi la resta del nucli està format únicament per edificis construïts a partir de mitjans segle XX, com és el cas de tots els carrers que es situen entre el Raval d'Olost i el serrat de Sant Adjutori o els que hi ha al nord del carrer Berga. | 08149-122 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9846900,2.0944600 | 424987 | 4648473 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56190-foto-08149-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56190-foto-08149-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56190-foto-08149-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56191 | Carrer Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ripoll-0 | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Ripoll està situat a l'extrem nord-est del nucli urbà d'Olost, a mig camí entre la plaça de l'església i la zona industrial que hi ha al nord de la masia de Coll del Ram. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, amb cases ubicades a banda i banda, la majoria de les quals, bastides amb murs de maçoneria de pedra i formades per planta baixa, primer pis i golfes. Totes tenen la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i bona part conserven elements originals de l'edificació primitiva. Recorrent la banda est del carrer des de la carretera de Gironella, la BV-4405, es troba en el número 4 una casa amb les obertures reformades, tot i que en una s'ha picat la inscripció d'una de les obertures originals: '17 IHS 93'. Dues cases més enllà, en el número 8 hi ha una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada entre el primer pis i les golfes, quatre balcons i dues finestres, una de les quals amb la data de 1757 inscrita a la llinda. Ja arribant al final del carrer es troba una casa en el número 14 que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció '16 IHS 93' a nivell de planta baixa, a més de dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues d'emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. Al seu costat, en el número 16, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada entre la planta baixa i el primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes. Una de les obertures emmarcades amb pedra motllurada és el portal principal, a la llinda del qual es pot llegir 'Dr FRANco 17 + 30 MANELA'. Tornat a l'inici del carrer, aquest cop pel costat oest, es troba en el número 3 una casa que conserva un estret portal d'arc de mig punt adovellat, amb un escut molt erosionat a la clau, on s'observa la data de 1619 i un nom parcialment esborrat. A la seva dreta, en el número 5, hi ha una casa que conserva un portal motllurat amb la data de 1737 inscrita a la llinda junt amb una creu decorada intercalada, a més de cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada, tres al primer pis i dues a les golfes. Dues cases més enllà, en el número 9, hi ha una casa que conserva fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada, repartides entre els nivells de planta baixa, primer pis i golfes. A la seva dreta, en el número 11, hi ha una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una altra emmarcada amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1772 junt amb una creu intercalada a la llinda. Ja arribant a l'extrem del carrer, en el número 13 hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues al primer pis i dues a les golfes. | 08149-123 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9869200,2.0967300 | 425178 | 4648719 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56191-foto-08149-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56191-foto-08149-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56191-foto-08149-123-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56192 | Carrer Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-berga | XVII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Berga està situat a la zona central del nucli urbà d'Olost, des d'uns metres al sud de la Plaça Major fins a les primeres rampes pronunciades que salven el desnivell fins el serrat de Sant Adjutori Es tracta d'un carrer relativament llarg tenint en compte les dimensions del nucli, lleugerament ascendent, de recorregut est-oest i amb cases ubicades a banda i banda, la majoria de les quals, bastides amb murs de maçoneria de pedra i formades per planta baixa, primer pis i golfes. Totes tenen la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i bona part conserven elements originals de l'edificació primitiva, en molts casos dels segles XVII, però també ampliades i reformades al llarg dels segles XVIII i XIX. Iniciant el recorregut del carrer des del passeig Lleopart, uns metres al sud de la Plaça Major, es troba la primera casa que conserva elements originals en el número 1, on hi ha tres llindes bisellades emmarcant finestres al primer pis, la de la dreta de les quals amb la data de 1694 i una creu intercalada gravades. A la seva dreta, en el número 3, es troba una casa amb un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada. Al davant, en el número 4, hi ha una casa que conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada. Una mica més amunt, en el número 7, hi ha una casa que conserva una llinda en una finestra del primer pis decorada amb motius geomètrics i amb la data de 1677 i l'anagrama IHS inscrits. En el número 10 hi ha una casa que conserva la llinda de pedra bisellada de dos portals i un balcó emmarcat amb pedra bisellada. A la seva esquerra, la següent casa conserva únicament un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada. La següent casa, en el número 14, conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1639 gravada a la llinda, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis. Tornant al costat sud del carrer hi ha, en el número 15, una casa que conserva el portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada. Al seu davant, en els número 16 i 18, hi ha dues cases que conserven obertures emmarcades amb pedra bisellada, la primera un portal i dos balcons al primer pis i la segona únicament el portal. A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva un portal d'arc de mig punt adovellat i un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, a més d'una finestra emmarcada amb pedra motllurada i una altra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. Altra vegada en el costat sud es troba, en el número 23, una casa que conserva el portal i quatre finestres emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1823 inscrita a la llinda i emmarcada amb un motiu geomètric. A la seva dreta hi ha una casa que conserva dos portals i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels portals amb la data de 1688 inscrita junt amb una creu intercalada. En el número 22 es troba una casa que conserva cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada. Ja cap a la part alta del carrer es troba en el número 30 una casa que conserva dos portals emmarcats amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada i un balcó emmarcat amb pedra bisellada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes. La finestra del primer pis té la llinda decorada amb un petit escut en relleu en el que hi ha gravats els anagrames IHS i Ave Maria, i que queda envoltat per la inscripció: '1628 PERA RAIAT'. Al seu davant hi ha una casa que conserva un portal, un balcó i dues finestres emmarcats amb pedra bisellada. A partir d'aquest punt el carrer segueix ascendint, passant entre l'antiga fàbrica de cal Vila, reformada actualment per a habitatges, i cal Codinac. Totes les cases que formen el carrer a partir d'aquesta zona són construccions recents, bastides en la vessant pronunciada del serrat de Sant Adjutori. | 08149-124 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9858700,2.0943700 | 424981 | 4648604 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56192-foto-08149-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56192-foto-08149-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56192-foto-08149-124-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56193 | Cal Codinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codinac | XVII | Reformada als anys 80 del segle XX. | Cal Codinac és una masia integrada al nucli urbà d'Olost, just a l'encreuament del carrer Gelada amb el carrer Berga. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions molt reformada, formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes, amb una pallissa adossada al nord-oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha les dates en relleu de la construcció i la reforma de la masia, 1637 i 1981. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. la façana oest té adossada a l'extrem esquerre la pallissa de dos nivells. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb pedra bisellada, i una porta i una finestra reformades a l'extrem esquerre, donant accés a una terrassa que comunica amb la pallissa. La façana nord conté fins a set obertures disposades irregularment, tot i que només una finestra, emmarcada amb pedra bisellada, sembla original. La façana est conté un accés emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una gran obertura que dóna sortida a una terrassa a la que s'accedeix a través d'unes escales externes al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. Adossada al nord-oest del volum principal hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algun tram reforçats exteriorment per formigó, i sustentada amb robustos pilars de pedra treballada. | 08149-125 | c. Gelada, 2. Nucli urbà d'Olost. Olost | Cal Codinac era una masia que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. | 41.9861400,2.0932600 | 424889 | 4648635 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56193-foto-08149-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56193-foto-08149-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56194 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-3 | XVIII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | La plaça Major d'Olost està situada en una zona central del nucli urbà envoltada pels carrers més antics del poble. Es tracta d'una plaça força estreta, en relació al tamany del nucli urbà i de l'església parroquial, que s'estén a través de tres petits carrerons fins a la carretera de Vic a Gironella a l'est i al carrer Berga a l'oest. En el número 1 de la plaça hi ha la seu de l'Ajuntament, una casa que conserva nombroses obertures emmarcades amb pedra treballada i dues inscripcions, una en un carreu del primer pis on es llegeix 'CASA CONSISTORIAL 1869' i l'altre en una font a la planta baixa, on hi ha l'any de 1968 inscrit. El següents elements originals es conserven en la casa amb el número 4, a tocar del carrer Berga, on es conserven dues obertures emmarcades amb pedra bisellada. Ja al costat sud de la plaça es troba en el número 5 l'antiga fàbrica de ca l'Arola, actualment reformada en botiga i habitatge, i al seu costat la seu del bar Sport, amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres i un portal de grans dimensions central, amb un relleu a la clau molt erosionat. A la seva esquerra hi ha una casa força reformada que conté diversos colls de biga de fusta decorats amb motius vegetals i animals. En el número 8 i 9 es troba la rectoria, descrita en una fitxa individual. La casa amb el número 12, situada en el petit carreró que hi ha al nord de l'església, conegut popularment com el carrer del Vent, conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1788 inscrita, tot i que molt erosionada. També conserva finestres emmarcades amb pedra treballada i bisellada. En el número 14 es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al seu costat, en el número 15, tres obertures emmarcades amb pedra treballada. A la seva esquerra, en el número 16, hi ha una casa que conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra motllurada, i més enllà, ja es troba la seu de la fonda Sala, edifici reformat que s'adossa a la casa consistorial. Completa el conjunt de la plaça l'església parroquial de Santa Maria, situada al bell mig de la plaça i descrita en una fitxa individual. | 08149-126 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859700,2.0959000 | 425108 | 4648614 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56194-foto-08149-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56194-foto-08149-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56194-foto-08149-126-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56195 | Cal Tomassonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomassonet | XVIII | Cal Tomassonet és una casa ubicada al carrer Raval del Mig, en el sector sud del nucli urbà d'Olost, dins l'anomenat Raval d'Olost. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions adossada al nord del carrer de manera que queda exempta per tres de les quatre façanes. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està bastit amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. L'edifici és de planta trapezoïdal ja que es més estreta a l'extrem nord que al sud i està coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i per tant cap al carrer, conté un volum adossat al davant amb els murs arrebossats. Aquest volum conté un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i dues espitlleres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis està dominat per una gran eixida amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat. A la resta de la façana hi ha tres finestres, dues de les quals, al primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord és força estreta i únicament conté una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra a les golfes. La façana est, situada sobre el marge que separa el carrer de la zona d'horts inferior, conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals emmarcat amb pedra bisellada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals amb la inscripció 'PeraCampalosell' gravada a la llinda. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Finalment la façana sud queda totalment adossada a la següent casa del carrer. | 08149-127 | c. Raval del Mig, 3. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9836000,2.0956900 | 425088 | 4648351 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56195-foto-08149-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també era coneguda amb el nom de cal Silot. | 119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56196 | L'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lera-0 | Capbreu de les masies de la parròquia d'Olost. 1446 (inèdit). | XVII-XIX | L'Era és una masia que ha quedat integrada al nucli urbà d'Olost, concretament en el carrer Raval del mig, en l'anomenat Raval d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes, fruit de diverses ampliacions. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un pati tancat ocupat completament per una era enrajolada, tot i que bona part dels rajols estan molt erosionats. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb petites dovelles treballades, una finestra reformada i un portal emmarcat amb pedra bisellada que conté la inscripció 'F.Y. A.R. 1871' a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, dos balcons també emmarcats amb pedra bisellada i amb base de pedra motllurada i una galeria a l'extrem esquerre formada per dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó. A nivell de golfes es repeteix la galeria de dues obertures d'arc rebaixat a l'extrem esquerre i quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada a la resta. La façana oest, orientada al carrer, conté un cos adossat d'obra vista i planta quadrada que correspon a la cisterna. A la resta s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres balconeres al primer pis, emmarcades amb maó, que s'ha arrebossat imitant la pedra. A la dreta de la façana hi ha un petit mur de maçoneria de pedra que separa el pati de la masia del carrer. Aquest mur conté un carreu treballat amb la inscripció 'F. R. 1866'. La façana nord es troba a un metre escàs de la següent casa del carrer i compta amb nombroses obertures disposades irregularment entre les que hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, dues amb pedra bisellada i tres finestres emmarcades amb maó a les golfes. La façana est es troba situada sobre el marge que separa el carrer de la zona d'horts inferior. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada actualment tapiat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada, i a les golfes, on el parament és d'obra vista, hi ha dues finestres. | 08149-128 | c. Raval del Mig, 11. Nucli urbà d'Olost. Olost | L'Era es troba documentada en un capbreu de masies de la parròquia d'Olost de 1446. | 41.9833000,2.0956500 | 425084 | 4648318 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56196-foto-08149-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56197 | Cal Talabart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-talabart | XVIII | La casa no s'ha reformat en les últimes dècades i presenta diversos elements estructurals en mal estat. | Cal Talabart és una casa situada al carrer de Sant Adjutori, en la carena que porta fins a l'ermita de Sant Adjutori, en la part més elevada del nucli urbà d'Olost. Es tracta d'un casa de mitjanes dimensions, situada al costat est del carrer, on només es troben dues cases. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades. Consta de planta baixa, primer pis i golfes i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i al carrer, conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda de maó i una finestra emmarcada amb pedra motllurada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, un balcó emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada, quedant entre aquestes dues últimes obertures, una capelleta integrada al mur, emmarcada amb monòlits de pedra treballada i amb la data de 1765 inscrita sobre l'arc de mig punt que forma. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat molt erosionat. La façana sud conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana est conté diverses estructures adossades bastides amb obra vista. A nivell de planta baixa s'observa un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, al primer pis un portal emmarcat amb pedra treballada que dóna accés a una terrassa, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. Finalment la façana nord està completament adossada a la casa que la precedeix en el carrer de Sant Adjutori. | 08149-129 | c. Font, 3. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9848400,2.0902400 | 424638 | 4648493 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56197-foto-08149-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56197-foto-08149-129-2.jpg | Inexistent | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La casa també és coneguda com a 'cal Misses'. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56198 | Escoles de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-santa-creu | XX | Les antigues escoles de Santa Creu de Jutglar es troben situades al nucli urbà de Santa Creu, a uns 60 metres al nord-est de l'església parroquial. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb diverses estructures modernes adossades. Està format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i construït amb murs de maçoneria de pedra irregular, i cantonades diferenciades i emmarcaments de les obertures amb maó. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una disposició regular amb tres obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal d'accés central i dues finestres flanquejant-lo. Al primer pis s'hi obre una finestra balconera i dues finestres, una a cada costat. Al damunt de la finestra balconera hi ha un òcul també emmarcat amb maó. La façana nord-oest presenta un cos modern adossat a nivell de planta baixa. Al primer pis s'hi obren dues finestres emmarcades amb maó. La façana nord-est queda tapada amb estructures modernes adossades. A la façana sud-est hi ha tres finestres a nivell de planta baixa. La finestra central havia estat un portal que permetia l'accés al pis de la mestra, situat al primer pis de l'edifici. A nivell de primer pis s'obre una finestra balconera emmarcada amb brancals i coronament de maó. | 08149-130 | c. Vell, 3. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0056000,2.0605400 | 422203 | 4650825 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56198-foto-08149-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56198-foto-08149-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és la seu del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56199 | Fàbrica cal Panes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cal-panes | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | La fàbrica de Cal Panes està situada a l'extrem nord del nucli urbà d'Olost, a l'est de la carretera BV- 4405 i al sud del polígon industrial. Es tracta d'un conjunt format per dos volums originals i envoltat per altres estructures fabrils més modernes. Els dos volums són de planta rectangular: el que es troba situat més al nord fa 42 x 15 metres, i l'altra 64 x 19 metres. Els dos estan construïts amb murs de maçoneria de pedra irregular arrebossats i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions, amb teulades de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Estan formats només per planta baixa. A les façanes laterals dels dos volums s'obren grans finestrals i els accessos a l'interior estan formats per grans obertures. El volum més petit, situat al nord, presenta 8 grans finestrals a la façana lateral oest. A la façana principal, sud, presenta un gran accés, un finestral i un petit òcul sota el carener. El volum més gran té adossat a la façana oest un cos també de maçoneria de pedra arrebossat, teulada de doble vessant on s'hi obren grans finestrals seguin la tipologia del volum principal. La façana principal està arrebossada i pintada d'un color ocre. Presenta un gran accés principal i quatre obertures disposades irregularment. | 08149-131 | c. Velluts s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica va ser fundada per la família Argimon (de Barcelona) entre els anys 1910 i 1920. La fàbrica, que inicialment produïa teixits de cotó, va tancar l'any 1960 i la va comprar el Sr. Mateu, fabricant de panes. L'any 1971 funcionava sota el nom Acabats de panes S.A, es produïen teixits de cotó i poliester (balluts) i hi treballaven 44 homes i 51 dones amb 96 telers de tecnologia SNOECK i Picañol. La fàbrica va fer fallida l'any 1986. L'edifici va passar a mans dels creditors (bancs) i les instal·lacions es van fraccionar. Avui en dia hi ha diferents empreses instal·lades en els diferents volums. | 41.9877100,2.0964800 | 425158 | 4648806 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56199-foto-08149-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56199-foto-08149-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||
| 56200 | Fàbrica de Lleixiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-lleixiu | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta la teulada deteriorada. | La fàbrica de Lleixiu es troba situada al nucli urbà d'Olost, al capdamunt del passeig de Montserrat. Es tracta d'un edifici format per un volum rectangular de teulada de doble vessant i una volum quadrat, de major alçada i coronat amb teulada piramidal de quatre vents. Està construït amb murs de maçoneria de pedra, i amb cantonades diferenciades i obertures emmarcades amb maó. La façana orientada a l'est presenta quatre finestrals apaïsats a la planta baixa, dels quals els dels dos extrems estan actualment tapiats i quatre finestrals també apaïsats al primer pis. Sota aquests finestrals hi ha una línia longitudinal de maó que travessa tota la façana. A la part dreta (del volum de la torre) hi ha un finestral vertical. La façana sud presenta un portal a la planta baixa al que s'accedeix a partir de tres graons. Al primer pis s'obren dues finestres apaïsades. La façana oest presenta quatre finestrals apaïsats per planta. A la part esquerra (de la torre) s'hi obre un finestral vertical. Arran de terra s'obre una petita obertura apaïsada. La façana nord que correspon a la torre no hi ha obertures. | 08149-132 | c. Beatriu s/n. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica de Lleixiu va ser construir a principis de segle XX (1920-30) i va ser una iniciativa que va fracassar molt ràpidament, impulsada pel senyor Masó, enginyer i promotor també de Hidràulica Gavarresa S.A que portà l'electricitat al Lluçanès en els anys 1915-20. Recentment va ser magatzem de la companyia elèctrica PYSESA (ENHER). | 41.9864700,2.0932000 | 424885 | 4648672 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56200-foto-08149-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56200-foto-08149-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||
| 56201 | Fàbrica cal Maqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-cal-maqueda | AADD (1981). 'Inicis de la indústria a casa nostra' dins la revista la Martellada. Agost, 1981. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. | La fàbrica tèxtil cal Maqueda, coneguda també com a fàbrica Argimon, es troba situada al nucli urbà d'Olost, prop de la plaça Major, en el carrer Doctor Lleopart. Es tracta d'un conjunt format per tres volums, un de central format per planta baixa i un a cada extrem de planta baixa i un pis. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color blanc, i teulada de doble vessant. La façana est, que dóna al carrer Doctor Lleopart, presenta dos portals i dos finestrals a la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres i una finestra balconera. Davant la façana hi ha dos pilons d'obra coronats amb una estructura piramidal que combina franges arrebossades i pintades de blanc amb franges de maó vist. La façana sud presenta vuit finestrals a nivell de planta baixa del volum central. El volum de la dreta (est) presenta quatre finestrals a la planta baixa i tres finestres al primer pis. El volum de l'esquerra (oest) presenta cinc finestrals a la planta baixa, un dels quals de majors dimensions, i una portal d'accés. Al primer pis s'obren set finestres. La façana oest presenta un coronament escalonat en forma de graons. Sota el carener hi ha un forat de ventilació apaïsat amb elements de ceràmica. A la planta baixa hi ha dos finestrals i un accés que condueix a l'interior i al primer pis hi ha un finestral central i dues finestres flanquejant-lo. | 08149-133 | pg. Dr. Lleopart, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica que produïa teixits de cotó, sembla que va ser construïda per un grup de propietaris del poble d'Olost, entre els quals hi havia els senyors Cases i Riera, i que el senyor Argimon la va tenir llogada fins l'any 1925, any en que es va començar a construir la fàbrica nova. Aquest any la va comprar el senyor Corderes i la va tenir, aproximadament, fins l'any 1940, any en que la va comprar el Senyor Maqueda. La fàbrica va romandre tancada entre els anys 1930 i 1931, aquest any va tornar a obrir les portes i hi van portar telers automàtics de l'exposició de Barcelona, quatre d'amples i quatre d'estrets. En total n'hi havia 30 i en feien anar 2 cada teixidora. Durant la Guerra Civil espanyola la fàbrica va estar parada i per tal que es tornés a obrir, es van recollir firmes entre els treballadors, els quals es van sindicar. Al cap de poc temps el senyor Corderes va vendre la fàbrica al senyor Maqueda. Aquest també tenia una fàbrica a Manlleu i per això s'anomenava 'Manlleu Tèxtil, S.A'. La fàbrica va tancar l'any 1952 i després fou comprada pel Sr. Argimon (un fabricant important d'Olost). Fa temps que no hi ha cap activitat industrial a la fàbrica ( AADD:1981). | 41.9852900,2.0954900 | 425073 | 4648539 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56201-foto-08149-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56201-foto-08149-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica està feta en diferents etapes. Una part estava destinada a l'habitatge.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||
| 56202 | Fàbrica ca l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-larola | AADD (1981). 'Inicis de la indústria a casa nostra' dins la revista la Martellada. Agost, 1981. MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | L'antiga fàbrica de ca l'Arola es troba situada al nucli urbà d'Olost, a la plaça Major. Es tracta d'un edifici de finals del segle XIX amb traces modernistes format per planta baixa i dos pisos construït amb murs arrebossats i planta baixa amb pedra vista. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa tres portals emmarcats amb brancals de pedra i coronats amb arc rebaixat. A l'extrem dret hi ha un portal de menors dimensions, reformat, coronat amb una reixa de ferro amb la data de 1884. Tant el primer pis com el segon tenen una disposició regular de les obertures, formada per dos balcons centrals flanquejats per una finestra a cada extrem. Sota la teulada hi ha una línia de decoració dentada de maó. | 08149-134 | Plaça Major, 5. Nucli urbà d'Olost. Olost | La fàbrica tèxtil de ca l'Arola va ser fundada per la família Arola a finals del segle XIX, els mateixos que també instal·laren una indústria tèxtil a Sant Feliu Sasserra posteriorment. On hi ha la botiga de la ca la Lola hi havia les màquines de fer rodets i a cal Llauner hi havia el 'vogi', consistent en un mecanisme que voltava gràcies a un burro que el feia anar i feia voltar el motor de les màquines de preparació. Al primer i segon pis de cal Llauner hi havia els telers totalment manuals i els ordidors, i a dalt de tot escotiaven. Feien mocadors de quadres foscos i clars, i quan havien de plegar els trossos anaven a la plaça i cap on ara hi ha el passeig Dr. Lleopart ( A principis del segle XX (1910-1920) amb l'arribada de l'electricitat la fàbrica va plegar ( AADD:1981). | 41.9858800,2.0954800 | 425073 | 4648604 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56202-foto-08149-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Olost. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||
| 56203 | Trinxera del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxera-del-mas | XX | Únicament es conserva el forat de la trinxera, molt erosionat. | La trinxera del Mas es troba situada a uns 200 metres al nord-est de la masia del Mas, a l'extrem d'un planell en la vessant oest d'un serrat proper al Mas. Es tracta d'una trinxera, construïda durant la Guerra Civil espanyola, en forma de zig-zag excavada al terra, que ressegueix la vessant del serrat en direcció oest - sud. La trinxera es conserva al llarg d'uns 150 metres, en dos trams, amb una profunditat conservada que varia entre els 20 i 50 centímetres. | 08149-135 | Sector nord del terme municipal | 42.0111300,2.1111700 | 426402 | 4651394 | 08149 | Olost | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56203-foto-08149-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56203-foto-08149-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa uns anys es va netejar el bosc i es van talar arbres en aquesta zona. La fusta que se'n va extreure estava plena de metralla encastada la qual cosa indicaria que s'hi produí un important enfrontament. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56204 | L'Albada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbada | Capbreu de les masies de la parròquia d'Olost. 1446 (inèdit). | XV-XVIII | Estructura en ruïnes. | L'Albada era una casa que es trobava situada uns metres al nord del naixement del torrent del Coll del Ram, prop del camí que des d'Olost comunica amb la masia del Rexach, a l'altura de la masia de la Casanova del Coll del Ram. Era una masia que fa molt temps que està aterrada de la qual es pot observar la planta quadrada (10,40 x 10,40 metres) molt erosionada i algunes restes de murs de pedra i fragments d'obra (teula i maó). En aquest lloc hi ha crescut vegetació i grans roures. | 08149-136 | Sector oest del terme municipal | L'Albada es troba documentada al segle XV formant part de la propietat de Rexach. En un capbreu de 1446 apareixen esmentades l'Albada d'amunt i l'Albada d'avall. | 41.9940700,2.0834700 | 424088 | 4649524 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56204-foto-08149-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56204-foto-08149-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56204-foto-08149-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al sud hi ha la balma dels gitanos. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||
| 56205 | Camí ramader A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | Tot i que bona part del camí transcorre per una pista forestal fàcilment transitable hi ha punts on és difícil de seguir. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Olost procedeix de la Selva i el Vallès Oriental, travessa les Guillaries i la Plana de Vic (pel nord de la ciutat) i entra al Lluçanès per Sant Bartomeu . El camí segueix en direcció a Olost, Santa Creu de Jutglar, Prats de Lluçanès, el Serrat del Grau i segueix cap a la riera de Merlès en direcció a Sagàs i Olvan (AADD: 2000). El camí ramader travessa Olost de sud-est a nord-oest pel sector central del terme municipal. Entra per la zona anomenada de les Roques Blanques procedent dels Tossals i del Permanyer, i segueix en direcció nord-oest cap a la masia del Lliscàs, passant a tocar del càmping Lluçanès. D'aquí el camí es dirigeix al nucli urbà d'Olost travessant el torrent d'Olost per sobre una palanca. Aquesta zona del torrent d'Olost era un punt d'abeurada dels ramats. En aquest punt hi coincideix un ramal de camí ramader que prové de la ruta que passa per la carena de Sant Bartomeu del Grau. Aquest ramal passa pel nord de Sant Jaume de Fenollet, pel sud de l'Alouet i entra a Olost passant per la masia de Campa. A partir d'aquí es dirigeix per la pista fins al nucli urbà d'Olost. Al nucli hi havia una pleta: la pleta de la Plaça d'Olost, i cal Codinac, al capdamunt del carrer Berga, una masia que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. El camí continua en direcció nord-oest passant prop de la masia de la Casanova del Coll del Ram on hi havia una pleta: la pleta de la Casanova. Un cop passada la masia el camí es desvia a l'esquerra i enfila en direcció a la masia de Reixagó. Des d'aquí el camí continua vorejant el pantà de la Gavarresa fins a creuar-lo en la seva part nord, on hi havia el passant de la Gavarresa i ara hi ha un petit pont. El camí segueix salvant un fort pendent fins arribar al nucli de Santa Creu de Jutglar on hi ha la masia de la Casa Gran que constituïa una casa de parada, una bassa d'abeuratge i la pleta de Santa Creu. Aquest punt era una zona important d'encreuament de camins ramaders ja que també hi passa el camí ramader que prové de Sant Feliu Sasserra i es dirigeix, en direcció nord, a Alpens. El camí ramader transversal continua en direcció oest cap al la zona nord del molí Nou on, a través d'un passant, es salvava el pas de la riera Lluçanès. A partir d'aquí el camí enfila en direcció a la masia del Clot del Vilar, entrant en terme municipal de Prats de Lluçanès. | 08149-137 | Sector sud-est, sud, central, oest i nord-oest del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9920300,2.0880500 | 424465 | 4649294 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56205-foto-08149-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56205-foto-08149-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí es troba tancat a l'altura del càmping Lluçanès restringint el seu pas.El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta IV. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56206 | Camí ramader B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-b | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | Tot i que bona part del camí transcorre per una pista forestal fàcilment transitable hi ha alguns punts on és difícil de seguir. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Olost prové del Penedès i entra al Lluçanès per la zona de Sant Feliu Sasserra va en direcció a Alpens i Castellar de n'Hug, passant per Santa Creu de Jutglar on es creua amb el camí ramader transversal. El camí ramader entra al terme municipal d'Olost per l'extrem sud-oest, a l'altura de la masia del Coll de l'Arç procedent de l'anomenada pleta de Pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada. El camí puja en direcció nord passant per masia de la Sala del Coll de l'Arç que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. Passada la masia el camí segueix descendint en direcció nord fins arribar en un punt enclotat on es salva la riera Lluçanès a través de l'anomenat pas dels traginers. A partir d'aquí el camí continua ascendint amb un fort desnivell cap al nucli de Santa Creu de Jutglar on es troba la casa Gran, casa de parada del camí ramader, una bassa d'abeuratge i la pleta de Santa Creu. Aquest punt era una zona important d'encreuament de camins ramaders ja que també hi passa el camí ramader transversal que prové de Sant Bartomeu i Vic, i es dirigeix a Prats i Olvan. El camí continua passant pel carrer Nou de Santa Creu de Jutglar i enfila en direcció nord cap al nucli de Beulaigua, endinsant-se en terme municipal de Sant Martí d'Albars. | 08149-138 | Sector oest i nord-oest del terme municipal | És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins, algunes d'elles conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9995800,2.0559800 | 421818 | 4650161 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56206-foto-08149-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56206-foto-08149-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta I.El traçat d'aquest camí coincideix amb el camí ral o camí de França que connectava Catalunya amb el país franc. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56207 | Rectoria d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-dolost | XVIII | La rectoria d'Olost es troba situada a la plaça Major davant de la façana sud de l'església parroquial de Santa Maria d'Olost. Es tracta d'un edifici de planta rectangular coronat amb teulada de quatre vents i construït amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats que en algunes parts es troben disposats en filades regulars. Presenta cantonades diferenciades amb grans carreus i està format per planta baixa, un pis i golfes. La façana principal, orientada al nord, està totalment arrebossada i pintada de color ocre, deixant a la vista els carreus de pedra de les cantonades. El nivell de primer pis de l'edifici, que en aquesta façana dóna arran de carrer, presenta dos portals, un d'arc rebaixat i l'altre rectangular, els dos emmarcats amb pedra bisellada. El portal de forma rectangular presenta una inscripció al centre de la llinda: CASA PARROQUIAL RESTAURADA 1977. Als dos portals s'accedeix a través d'una ampla base de pedra formada amb tres graons. A la part dreta dels portals s'hi obre una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al nivell de golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana hi ha una porta de lliça que presenta brancals de pedra bisellada, llinda de fusta i coronada amb barbacana de doble vessant. La façana est, antiga façana principal, es troba tancada per un mur de pedra, el portal de lliça i una eixida, formant un pati al davant. La façana presenta el mur bastit amb filades regulars de pedra en tota la planta baixa, en la qual s'hi obre un portal d'accés principal emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i obertures apaïsades a la dreta. A l'esquerra del portal s'adossa un cos que sobresurt perpendicularment de la façana, una eixida. A la part superior de l'eixida hi ha un pou i a la par inferior hi ha un pas en volta de canó que comunica amb la façana sud. Al primer pis, sobre el portal principal, hi ha un finestra baconera emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i coronada amb un guardapols força desgastat. A l'esquerra hi ha un accés a l'eixida emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada. A la part dreta s'obren tres finestres, una de les quals reconvertida en finestra balconera, emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A les golfes s'obren cinc finestres que segueixen la mateixa disposició verticals que les obertures del primer pis. Són de menors dimensions i estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana sud hi ha, a la planta baixa, dos contraforts, dues grans finestres protegides amb una reixa de ferro, dues finestres quadrangulars de menors dimensions i un portal a l'extrem esquerra emmarcat amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb maó arrebossat. A nivell de golfes s'obren quatre finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana oest s'hi adossa un cos amb teulada d'una sola vessant que presenta una terrassa i diverses obertures. La part baixa de la terrassa està construïda amb obra. | 08149-139 | Plaça Major, 9. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9857800,2.0962200 | 425134 | 4648592 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56207-foto-08149-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56207-foto-08149-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56207-foto-08149-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al segon pis de la rectoria hi ha un teatre amb unes 200 butaques on es programen actuacions teatrals i musicals 3 o 4 cops a l'any. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||
| 56208 | Rectoria de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-creu-de-jutglar | XIX | La rectoria de Santa Creu es troba adossada a l'església de Santa Creu de Jutglar, en un punt elevat a mig camí de la rieres Lluçanès i Gavarresa. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud i adossada a la dreta de la façana principal de l'església, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1878 inscrita a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Tant al primer pis com a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra. A la dreta de la façana hi ha un cos adossat completament arrebossat. La façana est està dominada pel cos adossat, que conté una porta emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Per sobre aquest cos s'observa el nivell de golfes del volum principal, on s'observa una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. La façana nord mostra dues parts diferenciades, la de l'esquerra conté una estructura adossada bastida amb obra vista de planta quadrada que correspon a la cisterna, i tres finestres al primer pis, una de les quals dóna accés a la cisterna. A la part dreta, que correspon al volum principal, hi ha a nivell de planta baixa una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada i unes escales laterals de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra. La façana oest queda completament adossada a l'església. | 08149-140 | c. Vell s/n. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0051700,2.0598300 | 422143 | 4650778 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56208-foto-08149-140-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56209 | Cal Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuca | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. | XVIII | L'arrebossat presenta esquerdes. | Cal Cuca és una masia que ha quedat integrada al nucli urbà d'Olost, concretament en una cantonada del carrer Barcelona, on queda envoltada d'horts. Està formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes, amb diversos cossos i estructures adossats, especialment al costat est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color salmó. Les cantonades estan diferenciades amb carreus treballats, tot i que queden ocults darrera l'arrebossat. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1792 inscrita a la llinda i una porta de nova obertura. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues de nova obertura. A la dreta hi ha un cos adossat que conté un portal a la planta baixa i forma una eixida al primer pis i una terrassa a les golfes. La façana oest conté una única finestra, de nova obertura, a nivell de primer pis. La façana nord conté a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada, i a les golfes, dues finestres de nova obertura. A l'esquerra s'observa el cos adossat a l'est de l'edifici, que en aquesta façana no conté cap obertura. La façana est es troba dominada completament pel cos adossat modernament. Conté diverses obertures petites a la planta baixa i de majors dimensions al primer pis on forma una eixida. A nivell de golfes forma una terrassa amb un accés directe des del volum principal. | 08149-141 | c. Barcelona, 25. Nucli urbà d'Olost. Olost | Cal Cuca es troba documentada com a masia l'any 1434. L'edificació actual data de finals del segle XVIII. | 41.9836900,2.0933200 | 424891 | 4648363 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56209-foto-08149-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||
| 56210 | Arxiu municipal d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dolost | Guia informativa de l'arxiu municipal d'Olost. | XIX-XX | L'arxiu municipal d'Olost aplega, conserva i difon el fons documental que genera la mateixa Administració municipal i també recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar mitjançant cessió o donació. presenta un abast cronològic que va des de 1863 fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Olost ocupa 849 unitats d'instal·lació, amb un volum de 99 metres lineals. L'arxiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. A més també hi ha el fons del jutjat de pau i el de 'FET y de las JONS'. La documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Administració General 1.1 Terme Municipal (1889-2001) 1.2 Òrgans de Govern (1924-2002) 1.3 Alcaldia (1930-2002) 1.4 Secretaria (1926-2002) 1.5 Serveis jurídics (1997-2000) 1.6 Personal (1914-2001) 1.7 Correspondència (1909-1999) 1.8 Mitjans de comunicació (1988-1999) 2. Hisenda 2.1 Patrimoni (1899-2002) 2.2 Intervenció (1826-2001) 2.3 Tresoreria (1902-2001) 2.4 Fiscalitat (1807-2001) 2.5 Juntes i comissions (1902-1913) 3. Proveïments 3.1 Proveïment de productes per a consum de la població (1997-2001) 3.2 Aigües, fonts i safareigs (1903-2001) 3.3 Mercats i fires (1993-1994) 3.5 Escorxador (1939-1962) 3.6 Control de proveïments (1934-1971) 3.8 Transport públic (1980-1994) 3.9 Servei de correus (1997-2001) 4. Beneficència i assistència social 4.1 Centres assistencials i de beneficència (1991) 4.4 Subsidi al combatent (1976-1981) 4.5 Assistència social (1987-2001) 4.6 Actuacions contra l'atur laboral (1995-2000) 4.7 Juntes i comissions, Patronats, Junta Local de Reformes Socials (1940-1957) 4.8 Cooperació i solidaritat (1994-1997) 5. Sanitat 5.3 Inspecció sanitària. Laboratori municipal (1984-2002) 5.4 Personal facultatiu, cos mèdic municipal (1973-1975) 5.5 Centres sanitaris municipals (1930-2001) 5.6 Farmàcies (1911-1980) 5.7 Ambulància (1990) 5.9 Inspecció veterinària (1956-1994) 5.11 Juntes i comissions municipals (1885-1973) 6. Obres i urbanisme 6.2 Planejament i gestió urbanística (1964-1997) 6.3 Obres d'infrastructura (1916-2001) 6.4 Serveis viaris (1990-1998) 6.5 Immobles municipals: construcció i manteniment (1936-1999) 6.7 Obres particulars (1923-2001) 6.8 Activitats classificades i obertura d'establiments (1954-1998) 6.9 Promoció de l'habitatge. Habitatges de promoció municipal (1976-1992) 7. Seguretat Pública 7.3 Passaports, passis de radis (1940-1947) 7.5 Guardes jurats (1921-1987) 7.7 Juntes i comissions municipals (1941) 8. Serveis militars 8.2 Quintes, allistaments, lleves forçoses (1881-1995) 8.3 Béns subjectes a requisa militar (1957-1964) 8.5 Prestació social substitutòria (1913-2000) 9. Població 9.1 Estadístiques generals de població. Censos (1897-1991) 9.2 Padró municipal d'habitants (1838-2000) 10. Eleccions 10.1 Eleccions municipals (1844-1999) 10.3 Eleccions Diputats Provincials (1911-1974) 10.4 Eleccions Parlament de Catalunya (1980-1999) 10.5 Eleccions generals. Corts, Senat (1854-2000) 10.6 Eleccions al Parlament europeu (1987-1999) 10.7 Referèndums i plebiscits (1947-1986) 10.8 Cens electoral. Junta municipal del Cens (1843-2001) 11. Ensenyament 11.1 Ensenyament pre-escolar (1991-1999) 11.2 Ensenyament primari (1844-2002) 11.7 Beques (1991-1999) 11.8 Juntes i comissions municipals (1937) 11.9 Cens escolar (1991-1999) 12. Cultura 12.1 Festa Major. Festes Populars (1972-2001) 12.2 Activitats i iniciatives culturals (1986-2000) 12.3 Centres culturals municipals: biblioteca, museu, teatre (1996-2000) 12.5 Relacions amb entitats culturals ( 1992-2001) 12.6 Servei municipal de català (1982-1995) 12.7 Esports (1988-2001) 12.8 servei de Joventut (1990-2000) 12.9 Promoció turística (1988-2002) 12.10 Juntes i comissions municipals (1981) | 08149-142 | Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos d'agost i setembre de 2002. | 41.9860100,2.0956000 | 425083 | 4648618 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)13. Serveis agropecuaris i medi ambient 13.1 Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaders, interrogatoris sobre collites (1879-1994)13.2 Danys a l'agricultura, plagues, extinció animals perillosos (1986)13.3 Foment forestal (1987-1989)13.5 Juntes i comissions municipals (1939-1962)13.6 Medi ambient (1961-2001)13.7 Representativitat agropecuària (1994-2002)14. Col·leccions factícies14.4 Arxiu d'imatges (1900-1970)14.5 Cartells (1971-1994) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56211 | Arxiu parroquial de Santa Maria d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-dolost | <p>www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Santa Maria d'Olost troba conservat en dos emplaçaments diferents: a la casa rectoral d'Olost i a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral de Vic. L'arxiu parroquial de Santa Maria d'Olost conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial. La documentació conservada a la casa rectoral d'Olost no es troba classificada i està formada per una trentena de llibres entre els quals hi ha llibres de testaments (1516-1721), capítols matrimonials (segle XVII), defuncions, matrimonis (segle XVIII), baptismes (segles XVI, XVII, XVIII i XIX), fundacions, etc. La documentació conservada a l'arxiu Episcopal de Vic consta de 3 sèries amb 5 unitats documentals, en suport de paper amb lligall, amb una cronologia que va de l'any 1540 al 1773. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Santa Maria d'Olost conservades a l'arxiu Episcopal de Vic són les següents: - Sèrie: 2.89.56. Aniversaris i celebracions. 1 UD. 1772-1773. - Sèrie: 2.89.59. Consuetes. 2 UD. 1601-1700. - Sèrie: 2.89.68. Manuals notarials. 2 UD. 1540-1630.</p> | 08149-143 | Rectoria d'Olost. Plaça Major, 9. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9857900,2.0962300 | 425135 | 4648594 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56211-foto-08149-143-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56213 | Goigs de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-adjutori | XX | <p>Es tracta dels Goigs a Sant Adjutori que es venera a l'ermita de Sant Adjutori d'Olost. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de Sant Adjutori, flanquejat per dos dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com la tornada. A la part inferior hi ha la partitura amb la música. 'En el més alt Consistori teniu lloc per suplicar: Vulgueu-nos sempre ajudar gloriós Sant Adjutori. Nascut a la Normandia, formós lliri d'innocència, devotíssim de Maria i exemplar de penitència; que en lo cel sou Advocat pel món és ben notori. Fugint del món els enganys i tornat de la Croada, en la flor de vostres anys del desert ne feu morada; i ordenat de sacerdot, és el vostre expiatori. Encès en amor diví desitgeu major puresa; per això al sant Monestir us dirigiu amb prestesa de Bernat de Claraval: deixant bé el món transitori. Una trista calavera i la creu de Jesucrist són formosa capçalera del vostre pobre y dur llit; contempleu-los nit i dia passeu eix món de desori. Amb esperit de profecia i en miracles eminent, prediqueu amb energia la llei de l'Omnipotent; brilla així vostra virtut y mostreu ser adjutori. Vostra santedat admira als monjos vostres germans, i guiats de Déu que inspira les resolucions més grans Abat us feren joiosos, en general Consistori. Vostra fama de gran Sant del Monestir surt i vessa a ciutats i pobles, tant que la gent tota pressa us visita i d'oracions us en fa gran ofertori. A Olost de Lluçanès la vostra imatge es venera, i implora vostres mercès tota la comarca entera; per això una gran capella us dedica en alt cimbori. La capella que us dedica d'Olost la parròquia bella, de presentalles tant rica ostenta la meravella dels favors que heu dispensat als devots de eix oratori. El coix i pobre tullit amb vostra ajuda camina, i el que es troba adolorit en vós troba medicina; a tot malalt que us implora alivieu son purgatori. De pedra guardeu el camp, i de secada la terra; quan amenaça la fam, y la cuca el blat esguerra, si us invoquem de bon cor us mostreu propiciatori. Beneïu Sant gloriós, nostra parròquia i comarca, feu que guardi nom sortós de la Fe del Patriarca; del pecat i pedregada deslliureu eix territori; etc. TORNADA Al qui us ve a visitar en aquest sant oratori: Vulgueu-lo sempre ajudar, gloriós Sant Adjutori. '</p> | 08149-145 | Sector sud del terme municipal | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9823300,2.0900300 | 424617 | 4648215 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Goigs a Sant Adjutori van ser adaptats per Mossèn Ramon Vila, prevere, l'any 1984. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||||
| 56214 | Goigs de Santa Maria d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-dolost | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Maria, patrona de l'església de Santa Maria d'Olost. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics. A la part superior hi ha una imatge de l'assumpció de Maria, flanquejat per dos dibuixos. A la part central hi ha l'entrada, la resposta, les estrofes de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i la tornada, les quals van acompanyades de la partitura amb la música. ENTRADA Flor de verges la més pura cantarem vostra llaor. RESPOSTA Feu-nos ànimes d'altura en la vostra Assumpció. ESTROFES Olost canta i en vos planta l'arbre altíssim de la Fe. Sou l'eterna primavera camps, indústries i quintà. Aquest poble en homenatge us ofrena amb bell esforç. Protegiu nostra comarca les collites i el ramat. Mare pia que ens decanta i ens abté reial mercè. Montserrat vostra bandera, Lluçanès ben ferm altar. El present de vostra imatge, rosa ardent de nostres cors. Oh del Crist immortal arca graner del riquíssim blat. Seny i amor de l'escriptura, allunyeu tota foscor. Oh divina arquitectura de la mà del creador. Vos en canvi en tindreu cura, bell mig de l'altar major. Blat del Crist, la criatura, reb de Vos tota abundor. TORNADA Vostra caritat perdura de celestial regor. RESPOSTA Feu-nos ànimes d'altura en la vostra Assumpció.</p> | 08149-146 | Església de Santa Maria d'Olost . Nucli urbà d'Olost. Olost | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9861100,2.0962300 | 425135 | 4648629 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els Goigs va ser adaptats per a la parròquia de Santa Maria d'Olost per Ramon Vila, prevere, l'any 1969. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | ||||||||||||
| 56215 | Aplec de Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-adjutori | XVIII-XX | L'aplec de Sant Adjutori es troba emmarcat dins els actes de la Setmana Santa i es celebra el Dilluns de Pasqua a l'ermita de Sant Adjutori. Les activitats programades el dia de l'aplec són les següents: al matí hi ha missa a l'ermita de Sant Adjutori, a continuació hi ha cantada de caramelles amb la Coral Noves Veus formada pels nens i nenes del CEIP 'Terra Nostra' d'Olost i seguidament hi ha la ballada de sardanes. Durant el matí es fa el tradicional esmorzar de llonganissa i botifarra. Tots els veïns del poble es porten la cistella amb el pa, la llonganissa i la botifarra, que antigament eren el fruit de les matances de porc que s'havien fet a principis d'any. A l'aplec els veïns comparteixen les seves menges i proven els productes vel veí. | 08149-147 | Sector sud del terme municipal | 41.9821600,2.0901700 | 424629 | 4648196 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56215-foto-08149-147-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56216 | Aplec de Sant Gil de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-gil-de-la-vila | XIX-XX | L'aplec ja fa anys que no es celebra. | L'aplec de Sant Gil es celebrava a la capella de Sant Gil de la Vila el dia 1 de setembre, dia del patró. Aquest dia es celebrava una missa a la capella i es cantaven els goigs en honor al sant. Hi assistien força veïns de les zones properes i s'hi organitzava un berenar i un ball amb sardanes que es feia a l'esplanada amb grans cedres situada al sud de la Vila, enfront de la masoveria anomenada el Cau o casa del Pastor de la Vila. | 08149-148 | Sant Gil de la Vila. Sector nord del terme municipal | 42.0107700,2.1054900 | 425931 | 4651359 | 08149 | Olost | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||||
| 56217 | Aplec de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-isidre | XVIII-XX | La participació de veïns a l'aplec s'ha reduït molt. | L'aplec de Sant Isidre es celebrava a la capella-pedró de Sant Isidre de la Torre el dia 15 de maig. Antigament, el dia de Sant Isidre, es reunien molts veïns de les zones properes que participaven de la diada del patró dels pagesos: al matí deien el rosari i després s'organitzava un ball que es feia en una esplanada propera a la capella. Actualment l'aplec es celebra el diumenge proper al dia de Sant Isidre, la participació s'ha reduït a l'assistència d'uns pocs veïns més propers i s'ha deixat d'organitzar el ball. | 08149-149 | Pedró de Sant Isidre. Sector nord-est del terme municipal | 42.0192400,2.1379600 | 428629 | 4652272 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||||
| 56218 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-13 | AADD (1982). 'Les caramelles' dins la revista la Martellada. Abril, 1982. AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. www.olost.cat | XVIII-XX | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. Actualment, a Olost, les caramelles es canten el Dilluns de Pasqua al matí, en sortir de missa, en el marc de l'aplec de Sant Adjutori. La cantada de caramelles va a càrrec de la Coral Noves Veus d'Olost formada pels nens i nenes del CEIP 'Terra Nostra' d'Olost, els quals van vestits amb la vestimenta tradicional catalana. Els nois porten faixa i llacet vermell, barretina, camisa blanca i espardenyes de betes. Les noies porten faldilla florejada, camisa blanca, mantó i espardenyes de betes. | 08149-150 | Ermita de Sant Adjutori. Nucli urbà d'Olost. Olost | Antigament les caramelles a Olost eren cantades el Diumenge de Pasqua al poble i el Dilluns de Pasqua a Sant Adjutori. A Olost es recorden les caramelles des de l'any 1954 que reproduïen les que es feien antigament. Les colles anaven amb el matxo guarnit de colors a diverses masies del terme d'Olost com a Rexach, Gavarresa, Vila, Pecanins, Sallent, Riera, Pela, Noguera, Comalrena, Serrabadal, etc i també al poble. Primer es cantava o recitava 'l'arribada' al davant de les autoritats: l'alcalde, el jutge, el mestre i el rector, i seguidament es cantaven les Caramelles. Es recaptaven ous i diners que es repartien entre els participants o servien per organitzar, posteriorment una sortida, i es donava esmorzar o berenar als caramellaires. Després es cantaven les caramelles a la plaça Major i pels carrers d'Olost. La tradició de passar a cantar per les masies es va anar perdent de mica en mica i van quedar només les passades que es feien als carrers del nucli urbà d'Olost. Es cantaven les caramelles en sortir de missa de Diumenge de Pasqua a la plaça Major, davant l'església, i continuació es pujava el carrer de Berga; al capdamunt, a la font del carrer de Berga, es tornava a fer una parada per cantar. Després es seguien diversos carrers del poble com el carrer Nou, el carrer del Pont, el carrer de Vic o el carrer Ripoll, fent diverses parades per cantar les caramelles. Fa uns anys acompanyant les caramelles s'havien fet balls de bastons i de cinta. Actualment les caramelles només es canten el Dilluns de Pasqua en el marc de l'aplec de Sant Adjutori. La festa de les caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9821800,2.0901300 | 424625 | 4648198 | 08149 | Olost | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||
| 56219 | Festa Major d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolost | www.olost.cat | XVIII-XX | La festa Major d'Olost es celebra durant la setmana del 15 d'agost, essent el mateix dia 15, l'Assumpció de la Mare de Déu, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. Durant la setmana s'organitzen diferents activitats de tipus lúdiques de caràcter cultural, esportiu o musical com caminades, natació, motor, cinema, balls, concerts, espectacles infantils, etc. que varien en funció de la programació de cada any. El dia de la vigília del dia de la festa Major es fa el pregó de la festa Major. El dia 15 es celebra l'Ofici Solemne i seguidament hi ha la ballada dels gegants d'Olost acompanyats dels grallers d'Olost. A la tarda acostuma a haver-hi sardanes i a la nit concert i ball de festa Major. Una altra activitat ja tradicional que es programa cada any, tot i que varia el dia de la seva realització, és el correfoc que organitza la colla de diables Cremats d'Olost. | 08149-151 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859500,2.0959100 | 425109 | 4648612 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56219-foto-08149-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56219-foto-08149-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa uns anys el dia de tornaboda al migdia es feia un dinar popular a la font Gran d'Olost.Les imatges s'han extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56220 | Festa Major de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-creu-de-jutglar | XVIII-XX | La festa Major de Santa Creu de Jutglar es celebra els dies propers al 14 de setembre així com el mateix dia 14, dia de l'exaltació de la Santa Creu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. Durant els dies de la festa Major s'organitzen diferents activitats de tipus lúdiques de caràcter cultural, esportiu o musical com caminades, dinar popular, ball, espectacles infantils, xocolatada popular, el correfoc amb els Cremats d'Olost, etc. que varien en funció de la programació de cada any. El dia 14, dia de la festa Major, a les 12h del migdia es celebra l'Ofici Solemne i a la tarda-vespre hi acostuma a haver-hi sardanes i ball de festa Major. | 08149-152 | Carrers de la població. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0059600,2.0618200 | 422309 | 4650864 | 08149 | Olost | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dia 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, s'engloba dins la programació de la festa Major de Santa Creu. Aquest dia es fa un dinar popular on participen veïns del poble. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||||||
| 56221 | Fira d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dolost | www.olost.cat | XX | La fira d'Olost es celebra el primer diumenge de novembre de cada any. Es tracta d'un fira artesanal i agrícola on es combina exhibició de bestiar amb exposició i tallers a càrrec dels artesans d'Olost, demostracions d'oficis antics i parades de productes artesanals. Al voltant de la fira s'organitzen diverses activitats com el concurs de pintura ràpida, demostració de talar troncs, concurs de salt hípic, demostració de gos de tura, etc. que varia segons la programació de cada any. | 08149-153 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859200,2.0956300 | 425085 | 4648608 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 | |||||||||
| 56222 | Fira de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-creu-de-jutglar | XIX-XX | La fira cada any incrementa la participació d'assistents. | La fira de Santa Creu es celebra el primer diumenge de maig de cada any. Es tracta d'una fira d'origen ramader que gira entorn als pastors i la transhumància on es combina l'exhibició de tècniques i oficis ramaders com el tondre, el filar o el teixir amb exposicions, caminades, xerrades i activitats entorn els camins ramaders i l'ofici de pastor. Al voltant de la fira s'organitzen diverses activitats com demostració de gossos de tura o animals autòctons del país, concurs de dibuixos entorn de la transhumància, esmorzar de pastor, trobada de gegants, que varia segons la programació de cada any. | 08149-154 | Carrers de la població. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | La fira de Santa Creu té un origen ramader i neix en el context de la transhumància dels ramats que pujaven de les planes cap a les zones altes de pastura durant la primavera. A Santa Creu de Jutglar hi conflueixen dos dels principals camins ramaders que travessen el Lluçanès i per tant era una zona de gran activitat transhumant. | 42.0060200,2.0618100 | 422308 | 4650870 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56222-foto-08149-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56222-foto-08149-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fira s'ha especialitzat entorn el tema de la transhumància i cada any incorpora noves activitats relacionades amb aquest tema. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 10:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml