Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56393 Sant Andreu d'Oristà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. 08151-1 Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. 41.9321900,2.0601400 422080 4642674 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg Legal Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. 85|91|92|93|94|96|98|99 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56394 Santa Maria de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. 08151-2 C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). 41.9568900,2.0528100 421503 4645424 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 92|94|96|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56395 Sant Nazari de la Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XII Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. 08151-3 Sector sud del terme municipal Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. 41.9016700,2.0548600 421605 4639291 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. 92|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56396 Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. 08151-4 Sector central del terme municipal Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). 41.9339600,2.0627800 422301 4642869 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56397 Sant Nazari https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Es va restaurar l'any 1993 La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. 08151-5 Sector nord del terme municipal L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. 41.9779100,2.0261800 419322 4647782 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56398 Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. 08151-6 Sector sud-oest del terme municipal Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. 41.9278000,2.0510400 421320 4642195 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg Legal Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. 99|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56399 Capella de Sant Antoni de Vilaroger https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. 08151-7 Sector est del terme municipal Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. 41.9483200,2.0927800 424805 4644436 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56400 Capella de Sant Josep de la Coromina https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XIX La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. 08151-8 Sector central del terme municipal Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. 41.9595700,2.0676900 422739 4645708 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56401 Sant Salvador de Serradellops https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XII L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. 08151-9 Sector est del terme municipal L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. 41.9531300,2.1305400 427940 4644938 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg Legal Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 92|94|95|96|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56402 Sant Genís de Caraüll https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. 08151-10 Sector sud-est del terme municipal Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. 41.9243300,2.1052600 425812 4641762 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg Inexistent Pre-romànic|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 91|92|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56403 Caraüll https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. 08151-11 Sector sud del terme municipal El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. 41.9154700,2.0850100 424122 4640796 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56404 Boladeras https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeras GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVI Ha estat restaurada recentment Boladeras està situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a la serra de Boladeras, prop de la masia de Vilasendra. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per un volum central i diversos cossos adossats. Està composada per planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, reajuntats recentment, amb cantonades diferenciades de pedres treballades de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-oest, està tancada per una lliça delimitada per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries. A la part esquerra s'hi adossa perpendicularment la masoveria en la qual s'hi ha obert, recentment, dues arcades sustentades per una columna. En una pedra cantonera d'un cobert annex hi ha la data inscrita de 1848. La façana té una eixida que sobresurt de l'edifici, sustentada amb pilars de pedra, sota la qual hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb la inscripció IHS/1580/VI. A l'esquerra s'hi obre una espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures: sota la teulada de l'eixida hi ha dues portes, la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i a la dreta de la façana hi ha una finestra balconera. Al segon pis hi ha tres obertures: dues finestres balconeres i una finestra a l'esquerra, totes elles emmarcades amb pedra treballada. A les golfes, sota el carener, s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la façana sud-est s'hi obren sis obertures: a la planta baixa hi ha una espitllera; al primer pis hi ha quatre finestres, de les quals dues són de nova construcció, i una ha estat modificada. També s'hi observa una finestra tapiada, la qual conserva els emmarcaments de pedra treballada. Sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est està formada per un porxo i un cos adossat central de planta baixa i un pis amb teulada d'una vessant que té diverses obertures coronades amb llindes de fusta. De la façana original s'observen tres finestres a nivell de segon pis i una petita finestra central a les golfes, sota carener, totes elles emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest està reforçada per un contrafort a la part baixa esquerra. A la planta baixa s'hi obren dues petites finestres quadrades; al primer pis hi ha dues grans finestres amb balcó que tenen la base de pedra motllurada, als extrems, i una finestra central de menors dimensions. Sota teulada hi ha una finestra d'alineació vertical amb la del primer pis. Totes elles estan emmarcades amb pedra treballada. Al cos que s'allarga a la banda dreta correspon a la masoveria. Té dues obertures: una petita finestra o fornícula amb coronació d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració dentada a la llinda, parcialment conservada. 08151-12 Sector sud-est del terme municipal Tot i que probablement té uns orígens anteriors, l'edificació actual de la masia de Boladeras data de finals del segle XVI, amb reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII. Hi ha constància d'una renovació l'any 1824. 41.9243200,2.0880800 424387 4641776 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-3.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. 95|98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56405 La Pedragosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedragosa IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII Alguns dels cossos ampliats presenten esquerdes als murs de càrrega. La teulada ha estat parcialment reformada. La Pedragosa és una masia situada a l'extrem sud d'una plataforma elevada que s'estén cap al nord, dominant bona part del terme d'Oristà i just al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un cos central i diverses ampliacions posteriors (la més gran adossada al sud), construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, s'assenta sobre roca natural i està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un parament amb diverses filades de carreus mitjans treballats. Al centre hi destaca un imponent portal d'arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, amb un relleu, potser un escut, a la clau junt amb la data inscrita de 1668. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que força desgastat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha la façana lateral del cos adossat al sud, on s'observa una finestra tapiada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Entre els dos cossos sobresurt un desaigua de pedra. A la façana nord s'hi observa una ampliació a la dreta, i una altra en altura. A la part esquerra s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Al cos de la dreta s'hi observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest té adossada al davant una petita lliça, tancada amb una porta emmarcada amb pedra bisellada. A la façana pròpiament s'hi observen, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada reformada com a espitllera. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Dins la lliça s'observa un banc de pedra que recorre tot el volt i un pou de pedra al mig. Aquest pou, amb diverses motllures decoratives, presenta la inscripció 'Joan Pedragosa Any 1767', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Als laterals de la lliça s'observen desaigües de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant, amb una porta tapiada amb llinda de fusta a l'esquerra. La façana sud està dominada quasi completament per les diverses ampliacions que es van fer. Al cos de l'esquerra s'observa una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central està dominada per una gran eixida al primer pis sustentada per un pilar de pedra bisellat amb motllures a la base i el capitell, i amb la data de 1751 inscrita. A la resta del cos central hi ha diverses obertures reformades. Més a la dreta, sobresurt un cos amb una única finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat a les golfes. 08151-13 Sector nord-oest del terme municipal La masia de la Pedragosa apareix documentada l'any 1392, quan formava part de la batllia del Soler de n'Hug. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, que va ser fet per cobrar l'impost de fogatge i reflectia els principals caps de cases, entre els quals hi havia Pere Climent Pedregosa. L'edificació actual és de principis del segle XVII, tal com ho recorda l'escut mig esborrat situat a la clau del portal adovellat. 41.9820900,2.0267400 419374 4648246 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs (Continuació descripció)Davant la façana sud hi ha un pati delimitat amb un mur de pedra al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i a uns metres de la façana oest hi ha la pallissa, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada.Dins del relleu que hi ha a la clau de l'arc del portal adovellat es llegeix la inscripció incompleta a causa de l'erosió:' _ Pedragosa me fecit 166_' 94|96|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56406 La Rierola https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola-0 XVII L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal i la nord-est, cobertes de vegetació, i parts, molt enrunades de les dues façanes restants i la distribució interior. La Rierola és una masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa però en un punt elevat respecte la riera, que fa un meandre just abans de superar el cingles de Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta de vegetació, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana amb carreus treballats emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està situat sobre un cingle rocós que salva l'important desnivell entre la riera Gavarresa, a baix de la vall, i la masia, situada en un petit altiplà. L'edifici originalment tenia una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, però no es conserva i part de l'embigat es troba entre les runes que hi ha dins l'edifici. La façana principal, orientada al sud-est, està parcialment coberta de vegetació. Es conserva un portal d'arc de mig punt, parcialment reformat amb ciment a la planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades totalment amb pedra motllurada, la de l'esquerra de menors dimensions. També al primer pis hi ha una finestra reformada coberta per heura. Antigament davant d'aquesta façana hi havia un pati tancat, amb estructures d'una vessant mig enrunades i un mur de pedra que el delimitava. Del pati, actualment cobert de vegetació, es conserva la porta, orientada al sud-oest, formada amb brancals de carreus treballats en forma d'arc deprimit convex, llinda de fusta i coberta amb petita teulada de doble vessant, molt deteriorada. La façana nord-est, situada a tocar d'un camp, està totalment recoberta d'heura, i les dues façanes restants, la nord-oest, sobre el cingle, i la sud-oest. Estan pràcticament enrunades del tot, amb alguns panys de paret dempeus, entre els runes del mateix edifici. En els murs interiors, conservats en alguns trams, s'observen dues portes emmarcades amb pedra bisellada que estan treballades especialment en les llindes. Una està decorada amb un arc de cortina, i l'altre amb un arc que juga amb formes còncaves i convexes per acabar en una creu, i amb una cercle amb una estrella esculpida a l'interior en la part inferior. A uns metres de la façana principal es conserven els murs de maçoneria de pedra que formaven una pallissa de dos nivells, que actualment no conserva la teulada i amenaça ruïna. 08151-14 Sector sud-oest del terme municipal Tot i no trobar documentació antiga de la Rierola, es pot considerar, per tipologia constructiva, que la masia va ser construïda probablement al segle XVII. 41.9245900,2.0454900 420856 4641844 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56407 Rocaguinarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocaguinarda <p>AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> XVII L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal, amb un important esvoranc just sobre el portal adovellat, i part de la sud-est, situada sobre el cingle. De la resta de l'edifici es conserven parts, molt enrunades i cobertes de vegetació, de les dues façanes restants i de la distribució interior. <p>Rocaguinarda és una masia situada sobre un cingle rocós, al límit d'un altiplà situat just a l'oest de la riera Gavarresa, prop dels cingles de Rocaguinarda, també anomenats cingle dels Tres Còdols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de filades regulars de carreus mitjans, amb carreus treballats emmarcant les obertures, tot i que bona part d'aquestes no es conserven. La masia, de planta baixa, primer pis i golfes, té la façana sud-est situada just a sobre d'un cingle rocós. Originalment estava formada per dos volums, el principal tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i el segon volum, adossat a l'oest tenia la teulada també de doble vessant però en el sentit contrari. Actualment no es conserva cap de les dues teulades i el volum adossat a l'oest està pràcticament enrunat del tot. La façana principal, orientada al nord-est, té un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus treballats de grans dimensions, que es conserven tot i el gran esvoranc que parteix la façana just a sobre. També a la planta baixa hi ha una finestra d'obertura horitzontal emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra a cada costat del gran forat del mur de càrrega, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta amb pedra bisellada. A les golfes es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la façana nord-oest, i el volum adossat a l'oest del principal només se'n conserven parts dels murs de càrrega, molt enrunats i coberts de vegetació. De la façana sud-est, inaccessible ja que es troba situada sobre el cingle, se'n conserva trams del mur de càrrega, amb dos contraforts triangulars que arriben fins al nivell de primer pis. A l'interior de l'edifici es conserven parts dels murs de la distribució, amb algunes obertures.</p> 08151-15 Sector sud-oest del terme municipal <p>Roca Guinarda apareix documentada l'any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l'edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.</p> 41.9186100,2.0439900 420724 4641182 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-3.jpg Inexistent Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A la casa hi nasqué el 18 de desembre de 1582 Perot Rocaguinarda, fill dels esposos Joan Rocaguinarda i Caterina, propietaris del mas Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII. La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. 94|95|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56408 La Venta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venta ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb màxims conservats a les façanes nord i oest, on arriben als cinc metres. La part nord de l'edifici està coberta de vegetació. La Venta és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del nucli d'Oristà, a l'oest del carrer de la Ruixeda, just al sud de la carena coneguda com l'Esquena de l'Ase. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva únicament els brancals de pedra bisellada (fins a un metre i mig d'alçada) del que havia estat el portal principal. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i de la distribució interior, amb altures que no sobrepassen els dos metres, exceptuant la cantonada entre les façanes nord i oest, i sense que s'hagi conservat cap obertura. Adossades a l'est de l'edifici hi ha les runes de diverses estructures agropecuàries. 08151-16 Sector sud del terme municipal L'edifici apareix documentat per primera vegada, amb el nom de d'Aventa, l'any 1147. Les restes constructives que s'han conservat indiquen que probablement la última reedificació de la masia es va fer en els segles XVI o XVII. 41.9225300,2.0613300 422167 4641601 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56409 Mas Bossal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bossal Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII Perill d'esfondrament immediat. Mas Bossal és una masia situada pocs metres a l'est del carrer de la Ruixeda, als peus, pel cantó sud, del puig Cornador, en una zona de camps. Es tracta d'una masia de petites dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal, de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que es conserva parcialment. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i una petita porta a l'extrem esquerre, també emmarcada amb pedra treballada, i al primer pis una única finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1776 inscrita a la llinda. De la façana oest, molt ensorrada, només se'n conserva una part a la dreta, deixant veure, a la resta, alguns dels murs mitgers que formaven la distribució interior. La façana nord, sense cap obertura, té un esvoranc a la part dreta i grans esquerdes a la resta. El mur de càrrega no és completament perpendicular al terra sinó que s'aboca progressivament cap a l'exterior, amenaçant la seva caiguda. Finalment, la façana est conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, a més d'una important esquerda a la dreta. 08151-17 Sector sud del terme municipal El mas Bossal es va construir a finals del segle XVIII, prop d'on actualment hi ha el carrer de la Ruixeda i per on passava tant el camí ral com el ramader. 41.9201200,2.0689300 422794 4641326 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56410 Solà - Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/sola-sagales IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVII L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als tres metres, tot i que completament coberts de vegetació. Conserva alguna obertura, tot i que la majoria de carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. Solà - Sagalés és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del carrer de la Ruixeda, a mig camí entre la Casanova de Solà -Sagalés i la masia de Sagalés. Es tracta d'una masia de grans dimensions molt enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, són de maçoneria de pedra lligada amb morter i actualment estan totalment coberts de vegetació. La façana principal de l'edifici estava orientada al nord-est i és en l'única façana on es conserva alguna obertura, concretament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i dels murs mitgers de la distribució interior, tot i que molt enrunats i tapats per vegetació. Uns metres a l'est de l'edifici, a l'altre costat d'un camp, es conserva una estructura construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que per la seva tipologia podia haver estat la masoveria o algun altre tipus d'habitatge. 08151-18 Sector sud del terme municipal Solà-Sagalés, antigament coneguda com Solà de Sagalés o simplement Solà, es troba documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on es troba Joan Solà de Sagalers. L'edificació actual, molt malmesa, data del segle XVII i alguns dels seus elements arquitectònics, entre els que es compta una porta datada l'any 1689, van ser aprofitats per a la construcció de la Casanova de Solà-Sagalés. 41.9083200,2.0625600 422252 4640022 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56411 Casanova de Solà - Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sola-sagales Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XX Alguns dels elements arquitectònics de la masia es trobaven originalment a la casa pairal, Solà -Sagalés, actualment en runes. La Casanova de Solà -Sagalés està ubicada al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en la carena per on transcorre el camí ral que passa pel Pedró dels Sants Màrtirs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, un cos adossat modernament a l'est també dedicat a l'habitatge i diverses estructures agropecuàries adossades a est i oest. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra petita, arrebossats en tot el nivell de planta baixa i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un gran portal, probablement extret de les runes de la casa pairal. Aquest portal, emmarcat amb un tram de brancals de maó i amb pedra motllurada a la resta, té una inscripció a la llinda on es llegeix: 'YAUMA SOLA SAGALES 1689', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la façana est hi ha adossat un volum modern de planta baixa i primer pis, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. En destaquen els emmarcaments amb pedra motllurada de dues finestres, amb tota probabilitat reaprofitades d'una altra construcció. A la part esquerra de la façana del volum principal, a la que hi ha adossada una estructura d'un sol pis, s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i una gran obertura que forma una eixida. La façana sud presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta i al primer pis, dues grans obertures sustentades amb pilars de maó que formen l'eixida que també té sortida cap a l'est. La façana oest presenta set finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, tres a la planta baixa (una tapiada) i quatre al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana sobresurt un cobert amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada reformada. 08151-19 Sector sud del terme municipal La Casanova de Solà -Sagalés va ser construïda, segons fonts orals, a mitjans del segle XX al costat del camí ramader. En la construcció s'observen elements d'època moderna com la llinda de la porta principal o diversos emmarcaments motllurats d'algunes finestres, que provenen de la casa pairal, Solà - Sagalés, actualment en runes. 41.9162800,2.0630600 422303 4640905 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Davant la porta principal de l'edifici es conserva una gran pedra cilíndrica d'uns 60 centímetres de diàmetre que probablement formava part d'una premsa de vi. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56412 Vilasendra https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment. Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat. 08151-20 Sector sud del terme municipal Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. 41.9220600,2.0812800 423821 4641531 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56413 El Bach https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bach AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII El Bach està situat al nord-est del nucli urbà d'Oristà, en una fondalada humida i obaga travessada pel torrent de la Font Salada. Es tracta d'un gran casal orientat a migdia, en origen de planta quadrada al qual s'hi afegí una galeria al davant amb forma de L, un cos que sobresurt de la planta i tres arcades per pis. L'edifici està format per planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada de quatre vents. Totes les cantoneres són fetes amb pedra picada vista igual que els ampits, brancals i llindes de les finestres i portals. A la façana de ponent, hi ha una finestra d'arc conopial, d'un gòtic tardà d'arrel popular, amb una carota esculpida al seu timpà. Un altre element destacable d'aquesta façana és un matacà aguantat per dos permòdols. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó i a la galeria de tres arcs de mig punt es pot llegir la data de 1773. A la façana nord, hi ha un pou o cisterna de pedra i al primer s'hi obren dues obertures emmarcades amb pedra. Al segon pis hi ha tres finestres de petites dimensions i un gran finestral, tots ells emmarcats amb pedra. A sota teulada s'hi obre un petita finestra. La façana est presenta un cos adossat que ocupa tota la façana fins a nivell de primer pis cobert amb teulada d'una vessant. A la planta baixa hi ha cinc finestres quadrades de petites dimensions, al primer pis sis finestres amb balcó amb tres finestres intercalades i a nivell de segon pis s'hi obren tres finestres. Bona part de l'edifici queda tancat per alts murs de pedra, una part dels quals han estat reconstruïts modernament. La masia es troba barrada amb tanques en tot el seu perímetre. 08151-21 Sector central del terme municipal El Bach es troba documentat des de 1423. Apareix en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Miquel Bach. L'edificació actual data probablement del segle XVIII, tot i que conserva alguns elements arquitectònics del gòtic tarà que fan pensar que la casa es remunta fins el segle XVI. 41.9388500,2.0750600 423325 4643400 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior del Bach hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu del Roser. 93|94|96|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56414 Casanova del Bach https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-bach ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII S'ha rehabilitat recentment. La Casanova del Bach està situada a l'extrem nord d'una gran zona plana entre els torrents d'Olost i de la Font Salada, al nord-est del nucli urbà d'Oristà i al nord de la masia de la que agafa el nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, ampliat en la seva part oest, i amb un cos adossat al sud-est. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, i d'esquerra a dreta, una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura coronada amb una terrassa a la que s'accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una gran obertura a l'extrem dret. A la planta baixa s'hi observa una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb maó d'arc rebaixat que dóna accés a una sala coberta amb volta d'obra. La façana est té adossades diverses estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra, tot i que algunes d'aquestes actualment està derruïdes. Pròpiament a la façana, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra, maó i fusta a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó a la dreta i una gran obertura, tipus eixida, a l'esquerra. La façana nord té en algunes parts un pis menys a causa del desnivell, de manera que es pot accedir directament al primer pis. S'observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la central de les quals reconvertida en porta. La façana oest presenta a la planta baixa una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses idèntica a la de la façana principal. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. 08151-22 Sector central del terme municipal La Casanova del Bach apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9454900,2.0742400 423265 4644138 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56415 Sagalés https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagales BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII Sagalés es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, en una fondalada on s'ajunta el torrent de Bojons amb la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia formada originalment per una planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes i que s'ha anat ampliant adossant-hi diferents cossos donant lloc un conjunt complex. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions, conservant algunes parts amb restes d'arrebossat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal adovellat (de curtes dovelles) d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part esquerra hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment on hi ha cinc finestres: tres petites finestres (una per planta) a la banda sud, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a l'oest. A la part est de la façana també hi ha adossat un cos amb teulada a una sola vessant. Hi ha dues finestres i destaca la del primer pis emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda. A l'interior de la planta baixa hi ha una antiga premsa de vi, encaixada al mur, que presenta el travesser i cargol de fusta i els encaixos picats a la paret. A la façana nord s'hi observa una ampliació a l'oest. Consta d'un portal emmarcat amb pedra treballada que s'hi accedeix a través d'una rampa. A l'interior hi ha una antiga tina de vi, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua. La resta de la façana està formada per cinc finestres sense alineació de petites dimensions. La façana est està formada per diferents cossos: una comuna que sobresurt, una ampliació al sud i un corral que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren 3 finestres, una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i dues a les golfes, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud s'hi observen restes de l'arrebossat a la part dreta. La part inferior constitueix la part del femer i a nivell de primer pis s'hi obra una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la banda sud de la casa hi ha un seguit d'estructures d'ús agropequari. 08151-23 Sector sud del terme municipal Tot i no trobar documentació antiga refent a la masia, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVII i ampliada i reformada posteriorment. La zona en la qual es troba ubicada la masia apareix documentada l'any 951 amb el nom de Segalarios. El topònim de Segalarios provindria d'una zona on es conreava el sègol. 41.9041400,2.0666900 422589 4639554 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56416 Cal Llangardaix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llangardaix ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis, en alguns punts just fins on començava la teulada, actualment inexistent. Una part de l'interior està coberta de vegetació. Cal Llangardaix és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud d'un serrat situat sobre la riera de Sagalés, ocupat actualment per un bosc de pins. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i s'hi observen diverses ampliacions, tant laterals com en alçada. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal era probablement la sud-oest, tot i que actualment és la que es troba més enrunada, amb el mur de càrrega pràcticament aterrat, deixant veure la distribució interior, amb murs mitgers d'entre un i dos metres d'alçada. La façana nord-oest, presenta un important esvoranc a la part dreta. A l'esquerra hi ha dues obertures, una de petita emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part dreta hi ha unes escales de pedra que conduïen a un accés directe al primer pis. La façana nord-est conserva una única obertura, emmarcada amb pedra treballada, que donava accés a una tina de vi, al primer pis, que conserva amb els elements ceràmics de les parets laterals. Just a la dreta d'aquesta obertura sobresurt una estructura de planta quadrada dins la qual hi ha una altra tina de vi, que també conserva l'enrajolat lateral que en aquest cas, a diferència de la tina que hi ha a l'interior del volum principal, té la ceràmica vidriada. La façana sud-est conserva tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis. 08151-24 Sector sud del terme municipal Cal Llangardaix apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.8991800,2.0563600 421726 4639013 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56417 Cal Moliner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-0 ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII No conserva la teulada, presenta murs parcialment esfondrats i se li han extret algunes finestres. Cal Moliner es troba situat a l'extrem sud del terme municipal, uns 200 metres a l'oest de l'església de Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una casa en estat de ruïna, de planta rectangular formada per planta baixa i un pis. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra rogenca irregular units amb morter i presenta cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La teulada, que avui en dia no es conserva, era de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, i s'hi pot observar un ràfec format per lloses. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció gravada de 1699 (amb les cues dels 9 mirant a la dreta). A la part dreta de la façana hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la part central hi havia una finestra que ha estat extreta deixant-hi un forat al mur i els festejadors interiors a la vista. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obra una espitllera a la dreta de la part baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i amb ampit de pedra. La façana nord no presenta obertures però té una estructura semicircular adossada a la planta baixa, coberta amb lloses i terra. La façana oest presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un pou de pedra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i ampit de pedra. A la part dreta de la façana hi ha una estructura de pedra adossada, parcialment derruïda i coberta per arbres i bardissa. 08151-25 Sector sud del terme municipal Cal Moliner apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció a finals del segle XVII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1699. 41.9006800,2.0512900 421308 4639184 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Prop de la casa hi passava el camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56418 El Convent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de poc més de dos metres. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. El Convent és un antic habitatge, actualment en runes, situat pocs metres al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions molt enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, de maçoneria de pedra petita lligada amb morter. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que bona part d'aquests s'han anat extraient de l'edifici. Les ruïnes de l'edifici, on ha crescut vegetació tant a l'interior com a l'exterior, no permeten fer-se una idea clara d'on era l'accés principal. Tot i així es conserven els trams inferiors d'alguns dels murs mitgers, el que permet imaginar-se una distribució de la planta baixa, formada per un mínim de quatre estances. 08151-26 Sector sud del terme municipal El Convent apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9012500,2.0555400 421661 4639243 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56419 Cal Poll https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poll ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII L'edifici es troba en runes. Conserva trams dels murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. Cal Poll és una antiga masia, actualment en runes, situada pocs metres a l'oest de l'església de Sant Nazari de la Garriga, just sota el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i arrebossada i diverses estructures adossades al voltant. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un gran esvoranc a la part central. S'hi conserva únicament un dels brancals de pedra treballada del portal principal. A l'extrem dret hi ha les restes d'una estructura adossada coberta amb volta de maó. A la façana sud-est, just darrera la sala amb volta de maó, s'observa únicament una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord-est té dos estructures adossades, una a l'extrem dret i una altra que sobresurt al centre, probablement ocupada per una cisterna. A la resta de la façana s'hi conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord-oest té adossada al davant diverses estructures agropecuàries parcialment enrunades. En la façana pròpiament no hi ha cap obertura. A pocs metres de l'edifici hi ha dues teuleries amb les seves respectives basses, una a l'oest i l'altra al nord, ambdues descrites en una fitxa individual. 08151-27 Sector sud del terme municipal Cal Poll, antigament denominada cal Teuler apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9022800,2.0532200 421470 4639360 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56419-foto-08151-27-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La casa de cal Poll també havia estat coneguda com cal Teuler, probablement pel fet hi ha dues teuleries situades al voltant de la casa. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56420 La Mallorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mallorca IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVI L'última ampliació de l'edifici, a l'oest, està pràcticament aterrada i en la part antiga s'observen forats i deformitats en els murs de càrrega. La Mallorca és una masia situada en un punt elevat protegit per cingles a oest i sud sobre la riera Gavarresa, al costat de llevant d'aquesta, just a l'altre costat d'on es troben les masies de cal Miquelet i Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors, l'última de les quals és a l'oest, El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter amb alguns trams amb filades regulars de carreus petits, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta una ampliació a l'esquerra i el volum antic dividit en dos parts, ja que el mur de càrrega de l'extrem dret sobresurt cap enfora diferenciant-lo del mur de tram central. Precisament en aquest tram central hi ha un imponent portal adovellat d'arc de mig punt, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat just a sobre. A la part de la dreta, s'observen una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una reformada amb maó al primer pis. A la part esquerra, que correspon a l'ampliació i que és també la part més deteriorada s'hi observa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una eixida al primer pis amb brancals de pedra i sense coronament, ja que en aquesta part no s'ha conservat la teulada. Més a l'esquerra hi ha una estructura adossada construïda amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. La façana est presenta a la part central un important forat al mur de càrrega. A l'esquerra del forat hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta una porta emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. La façana nord presenta, en el volum antic i a nivell de planta baixa una finestra reformada i al primer pis tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i ampit motllurat i l'última reformada. A la dreta, en el cos ampliat s'observa únicament una petita finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. La façana oest té en primer pla una estructura adossada de teulada a una vessant i darrera el mur de càrrega de l'ampliació de l'edifici, bastit amb maó. S'hi observen dues finestres emmarcades amb maó. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. 08151-28 Sector sud del terme municipal La Mallorca apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Gaspar Quintana, que està al mas Rocha Mallorcha. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII amb reformes i ampliacions posteriors. 41.9166000,2.0511600 421316 4640952 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56420-foto-08151-28-3.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 95|98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56421 Obertes https://patrimonicultural.diba.cat/element/obertes ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII Obertes està situada a l'oest del serrat de Sant Nazari davant de la cinglera de les Nou hores, sobre la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia formada per un volum principal i diversos cossos adossats d'ús agropecuari i ampliacions fetes al llarg dels anys amb teulades de diferents nivells d'alçada i vessants. Està composada per planta baixa, un pis i golfes, i construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular parcialment arrebossats amb cantonades diferenciades de pedres de majors dimensions. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, tres finestres al primer pis i un cobert adossat a la part esquerra. La façana nord-est hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis, un cos adossat perpendicularment i dues finestres a nivell de golfes. A la façana nord-oest hi ha un altre cos adossat de teulada a inferior nivell, i una finestra emmarcada amb ampit de pedra i brancals de maó. La façana sud-oest està formada per un complex de cossos adossats. De la façana antiga s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb brancals de maó i pedra a les golfes. En un dels cossos s'hi obre una galeria de tres arcs rebaixats de maó. La part del femer també presenta una obertura en arcada, d'arc de mig punt. 08151-29 Sector sud-oest del terme municipal La masia d'Obertes apareix documentada com Aubertes a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9109500,2.0501800 421228 4640325 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56421-foto-08151-29-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56422 Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines-0 ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XIX Ha estat reformada i ampliada amb obra. Coromines es troba situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a uns 300 metres al sud-est de la vessant del Puig-Cornador. Es tracta d'una casa originalment construïda amb maçoneria de pedra que es va reformar i ampliar amb obra a principis del segle XXI. La part antiga, originalment de planta baixa i un pis, està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta, a la façana principal les obertures emmarcades amb llinda de fusta menys una finestra, al primer pis, emmarcada amb llinda i ampit de pedra. La part de la dreta s'ha ampliat un pis. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana posterior presenta diverses obertures reformades i de nova construcció amb llinda de fusta i una escala d'accés que condueix al primer pis. 08151-30 Sector sud del terme municipal La masia de Coromines apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XIX. 41.9205300,2.0739600 423212 4641367 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56422-foto-08151-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56422-foto-08151-30-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Prop de la masia hi havia hagut un forn de calç però degut a uns moviments de terra en un camp es va treure i actualment no existeix. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56423 El Puig de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-sant-genis ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII Edifici en estat imminent de ruïna El Puig de Sant Genís es troba situat en un punt elevat d'un serrat delimitat pel torrent del Puig i la riera de Sagalés, al nord-est de la masia de les Oliveres i l'església de Sant Genís de Caraüll (nou). Es tracta d'un edifici que es troba en esta imminent de ruïna, de planta rectangular i format per planta baixa i dos pisos. La teulada, actualment esfondrada, era de dues vessants amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-est, presenta dues arcades d'arc de mig punt amb coronació de lloses que donen accés a una sala interior coberta amb volta de creueria en la qual es conserven algunes parts d'una premsa del segle XIX. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer i segon pis es repeteix la disposició de dues arcades geminades al centre, seguint la verticalitat de les de la planta baixa, coronades amb arc rebaixat de maó. Les del primer pis es troben sustentades per pilars de pedra bisellada amb motllures al capitell i a la base i al segon pis es sustenten amb pilars de maó. Flanquegen les arcades del primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una de majors dimensions que l'altra. Al segon pis flanquegen les arcades dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. La façana sud-oest conserva una part del mur de càrrega amb grans esvorancs. La façana nord-oest conserva part del mur exterior amb una capelleta o fornícula i s'observen els murs mitgers de la distribució interior. La façana nord-est es troba parcialment derruïda i amb vegetació al mur. Té adossat perpendicularment diferents estructures d'ús agropequari. 08151-31 Sector sud del terme municipal El Puig de Sant Genís apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Genís de Caraüll. Per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors 41.9222400,2.1011300 425467 4641533 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56423-foto-08151-31-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A la planta baixa de l'edifici hi ha les restes d'una antiga premsa de vi en la qual hi ha gravada la data de 1881 dins un segell de coronació triangular també gravat a la fusta. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56424 Castell de Tornamira https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tornamira <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> XI-XVIII Recentment s'ha restaurat <p>El castell de Tornamira està situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat. Es tracta d'un antic castell que es reconvertí en masia en perdre el sentit defensiu. Està formada per una planta complexa ja que s'ha adaptat a les diferents necessitats dels seus habitants al llarg del temps. De la planta actual cal destacar-ne, principalment una torre circular i una estança de planta rectangular annexa a la part sud-oest a la torre coberta amb volta de canó. La torre, escapçada a nivell de teulada, es troba completament envoltada per edificacions annexes no es veu exteriorment. Es tracta d'una construcció cilíndrica de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,50 metres i un diàmetre interior al pla de terra de 2,20 metres. L'alçada a la primera planta és de 3,10 metres i té un gruix de murs a pla terra de 2,20. Està construïda amb pedres de mitjanes dimensions treballades i ordenades en filades regulars i unides amb morter de sorra i calç de consistència força homogènia i molta duresa; Això fa suposar que la calç era de bona qualitat. Segurament l'accés a l'interior de la torre de la planta baixa és d'obertura moderna ja que s'accedia, originalment des del primer pis, avui integrat dins de la masia. En aquesta alçada el gruix dels murs s'ha rebaixat en 90 centímetres. La resta de l'edifici és d'època posterior. Els altres cossos responen a la transformació de l'edifici, en la que es passà de bastió de defensa a casa de pagès destinada principalment a l'elaboració de vi, tal com indiquen les grans tines fetes amb murs de pedra de 2,50 metres de diàmetre i revestides interiorment amb ceràmica vidriada, i les grans botes del celler. També s'hi conserva una premsa de vi. De les façanes exteriors, actualment arrebossades, cal destacar les espitlleres obertes en diferents bandes, remarcant el conjunt defensiu així com la façana principal dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat; a la clau de la dovella hi ha la inscripció: AVE MARIA/ + JOSEP/ TORNA/ MIRA / 1763. També cal destacar la finestra del primer pis situada sobre el portal, que coincideix amb la gran sala de la masia, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Un mur de pedra ressegueix paral·lelament la façana emmarcant l'accés a través d'uns graons d'ampla pas, ideal per a la cavalleria. La part nord de la masia dóna a un pati tancat amb una rampa d'accés posterior per a carros on hi ha un pou amb la data inscrita de 1797, una cisterna d'aigua i un calabós, excavat sota nivell de terra, on un antiquari hi va trobar un 'geu' per a lligar-hi persones.</p> 08151-32 Sector central del terme municipal <p>El castell de Tornamira defensava una part de l'antic castell d'Oristà, el qual substituí quan aquest desaparegué desmembrant-se en els castells d'Olost, Tornamira, Toneu i el de Cirera, tots ells inclosos dins el gran terme del castell d'Oristà. Les primeres notícies que es troben documentades del castell de Tornamira són del segle XII en el testament de Ramon de Montcada redactat el 17 de novembre de 1120, en el qual llegà el castell de Tornamira al seu fill Ot de Montcada. A partir d'aquesta data la família Montcada va apareixent com a senyor principal del castell, sense que mai no reconegui un domini comtal. L'herència dels Montcada l'any 1309 pel testament de Guillema de Montcada passà, amb el castell de Tornamira, als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. El 1350 en motiu del casament de Margarida de Foix amb Bernat de III de Cabrera, s'originà un plet pel dot que li pertocava a ella. Obligat per una sentència arbitral, Bernat Roger de Foix hagué de cedir coma dot a la seva germana diversos béns i castells, entre els quals Tornamira com a garantia dels 260.000 sous que li pertocaven com a dot. Bernat III de Cabrera no disposà gaire temps d'aquest castell ja que el 1356 entrà en una permuta amb el rei Pere el Cerimoniós. El rei però tampoc el tingué gaire temps en les seves mans ja que el vengué -si la data no és equivocada -, tres anys abans de tenir-lo (1353), al castlà Ramon de Peguera, donzell, senyor d'Olost. La ciutat de Vic no veié en bons ulls aquesta venda, i el 1397 aconseguí redimir-lo de Ramon de Peguera pel preu de mil florins d'or, i el lliurà al rei i a la reina Maria, com a lloctinent del rei Martí l'Humà, el qual incorporà el castell i els habitants a la corona i l'uní a la ciutat de Vic, mentre els Peguera restaven únicament com a castlans. Amb aquesta redempció el castell de Tornamira finí les vicissituds jurisdiccionals i resta coma a lloc realenc sense cap més alteració. El 1666 el castell ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.</p> 41.9494000,2.0599300 422084 4644585 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-3.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-01 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 92|94|98|85 45 1.1 1771 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56425 La Fàbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega-1 IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVIII Presenta algunes deformitats en la teulada. La Fàbrega és una masia situada al nord del nucli d'Oristà i al sud-est del de la Torre d'Oristà, en la vessant sud de la plataforma elevada coneguda com Puigciutat, a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central amb diversos cossos ampliats a l'oest i diverses estructures agropecuàries adossades a est i sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular amb poc morter en algunes parts, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central i amb teulades d'una sola vessant en els dos cossos ampliats cap a l'oest. La façana principal, orientada al sud, forma un petit pati just davant de l'accés principal, delimitat per la pròpia façana, les estructures agropecuàries adossades al sud i la pallissa, a l'est. A la planta baixa s'observa un arc rebaixat de lloses que ha quedat integrat al mur, una porta emmarcada amb maó i fusta, una porta amb llinda de pedra treballada i brancals reformats i una finestra emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una amb llinda de fusta, i una eixida a l'extrem esquerre. A les golfes hi ha dues galeries reformades. La façana est queda dominada totalment per la pallissa, adossada a l'est del volum principal. Es tracta d'una pallissa de dos nivells, recentment reformada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i sustentada amb tres pilars de pedra i maó. La façana nord te menys pisos a causa del desnivell on s'assenta la masia, amb un accés directe a les golfes amb una porta emmarcada amb maó i fusta, a més de dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana oest està dominada per les dos ampliacions del volum principal. En destaquen diverses obertures emmarcades amb maó i una eixida al primer pis que també té sortida a la façana principal. A uns metres davant la façana principal hi ha diverses estructures agropecuàries construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulades tant de doble vessant com d'una sola, que tanquen un petit pati just davant l'edifici. 08151-33 Sector central del terme municipal La Fàbrega apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Pere Fabrega. L'edificació actual data probablement del segle XVIII amb reformes i ampliacions posteriors. Tot i així el lloc on es troba la masia ha estat ocupat des de l'època ibèrica i romana, ja que el topònim Fàbrega provindria de farga, lloc on es treballaven els metalls aprofitant el pas proper de la riera Gavarresa, just al sud-est de l'enclavament de Puigciutat. 41.9473700,2.0630900 422343 4644357 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56425-foto-08151-33-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56426 El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-5 IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVII El Verdaguer està situat a l'est del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la carretera B-433 a l'alçada del punt quilomètric 7'000. És una masia de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes sota teulada amb cossos d'ús agropecuari com una pallissa construïda amb pedra i obertures de maó i diversos coberts adossats. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter. La façana principal, orientada al sud-oest, està formada una galeria oberta al primer pis amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra a l'esquerra i un accés d'arcada que forma una volta de creueria de maó ampliat posteriorment a la planta baixa, deixant al darrere la façana original. Aquesta està formada per un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra al primer pis amb decoració dentada i un rostre desgastat al centre. A l'esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cos, antic femer, de teulada de doble vessant. A la façana nord-oest hi ha dos contraforts i enmig un arc de maó, antic forn actualment desmuntat. També hi ha una doble espitllera que comparteix llinda i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis hi ha tres finestres: la central amb brancals de maó i llinda de pedra i les dels extrems emmarcades amb pedra, una bisellada amb ampit de pedra i l'altra treballada. A les golfes de sota teulada hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de pedra. A la façana nord-est hi ha una cisterna de pedra adossada al centre de planta rectangular amb una obertura emmarcada amb pedra treballada. A la resta de la façana hi ha una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. També s'observen cantonades diferenciades integrades al mur fruit de les ampliacions al llarg del temps. A la façana sud-est s'hi obren cinc finestres: dues emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra, dues emmarcades amb maó i una de nova obertura. A l'esquerra en un dels cossos adossats hi ha una porta d'accés a nivell de primer pis amb llinda de fusta. 08151-34 Sector central del terme municipal El Verdaguer apareix documentat entre finals del segle XIV i principis del segle XV, en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Joan Verdaguer. L'edificació actual data probablement del segle XVII amb reformes i ampliacions posteriors. 41.9349300,2.0858300 424213 4642956 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56426-foto-08151-34-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El Verdaguer es va construir als peus del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56427 Cal Butiron https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-butiron ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb punts on arriben als quatre metres. No conserva cap obertura i a l'interior de l'edifici hi creix vegetació. Cal Butiron és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud del Verdaguer, pràcticament al capdamunt d'un serrat que s'estén en direcció sud-oest seguint la direcció del torrent de la Font Canaleta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropequàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb poc morter i presenta pedres de majors dimensions delimitant les cantonades. De l'edifici se n'ha conservat trams inconnexos dels murs de càrrega, amb altures que arriben als quatre metres a la part oest, i alguns dels murs mitgers amb alçades pròximes al metre i mig. No se conserva cap de les obertures, probablement perquè se'n van extreure els carreus treballats per aprofitar-los en altres construccions. 08151-35 Sector central del terme municipal Tot i no trobar documentació refent a cal Butiron, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVIII. En un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà de mitjans segle XIX no hi apareix, fet que podria suposar que en aquell moment ja havia quedat deshabitada. 41.9274500,2.0845500 424098 4642126 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56427-foto-08151-35-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56428 Cal Misac https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misac ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada pròxima als dos i tres metres amb importants esquerdes. A l'interior hi ha crescut vegetació.. Cal Misac és una antiga masia, actualment en runes, situada a l'est del nucli d'Oristà i al sud-oest del Verdaguer, prop del coll de Garses, per on passa el camí que comunica el Verdaguer, el carrer de la Ruixeda i Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una masia de petites dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, la majoria de les quals no s'han conservat. De l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega, amb alçades d'entre dos i tres metres i de la distribució interior, amb els murs mitgers conservats fins una alçada de metre i mig. Les úniques obertures conservades són dues finestres a la façana nord, emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A uns metres de l'edifici hi ha una barraca d'uns 3 metres de llarg per dos d'ample, bastida aprofitant un marge i formada per grans carreus treballats. Per la grandària i el treball d'aquests carreus sembla molt probable que es construís aprofitant alguns dels carreus que emmarcaven les obertures i delimitaven les cantonades de cal Misac. 08151-36 Sector central del terme municipal Cal Misac apareix documentada com a Maisach a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9304000,2.0813200 423834 4642457 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56428-foto-08151-36-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56429 Bon Veí https://patrimonicultural.diba.cat/element/bon-vei ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII Casa en ruïnes Bon Veí està situada al costat d'un camp a 300 metres a l'oest de la Casanova de Solà Sagalés prop del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una casa actualment en ruïnes que conserva la planta i parcialment el mur sud i est en una altura d'uns 4 metres d'alçada, construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. No s'hi observen obertures. 08151-37 Sector central del terme municipal Bon Veí apareix documentada com a Bonveí a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. 41.9160100,2.0596700 422021 4640878 08151 Oristà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56429-foto-08151-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56429-foto-08151-37-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Al sud de Bon Veí hi havia una font on la gent de la casa hi anava a buscar aigua per a ús domèstic. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56430 Vallgatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. XVII Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. 08151-38 Sector nord-oest del terme municipal Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. 41.9696100,2.0012200 417244 4646884 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56431 El Blanquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-blanquer IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVII El Blanquer és una masia situada en un punt elevat sobre el riu Bassí, a la part interior d'un pronunciat revolt de la carretera B-431, al sud del pont del Blanquer. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats a nord i oest originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té just al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries i una porta a l'extrem nord. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un petit contrafort a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una ampliació moderna d'obra, amb unes escales de pedra a la planta baixa i una eixida al primer pis. A la part esquerra hi ha adossat un cos adossat bastit amb volta de canó. La façana nord té adossades just davant diverses estructures, una a l'extrem esquerre, amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, un forat al costat, al fons del qual hi ha la tina de vi, descrita en una fitxa individual, un cos ample just al costat, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada, que forma una terrassa i la porta que dóna accés a la lliça. A la façana pròpiament s'observa, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1722 inscrita junt amb una creu a la llinda que dóna accés a la terrassa que forma el cos adossat, en la qual hi ha un pou de pedra, format per dos petits pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base, i un gran monòlit que fa de base a tota l'estructura amb la data de 1800 inscrita. Sobre la terrassa, a nivell de golfes hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. També s'observa, en la part superior diverses filades de carreus regulars que acaben en una línia integrada al mur, denotant el lloc on s'assentava la primitiva teulada. La façana est forma un petit queixal. A la part dreta hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la part esquerra hi ha dues espitlleres a la planta baixa, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i les altres dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al queixal hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres reformades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat a la part dreta de dos pisos d'alçada i un sola obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. A la resta de la façana, a més d'una cantonada integrada i una finestra tapiada, hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al voltant de l'edifici hi ha multitud d'estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra, entre les que es compta la masoveria i la pallissa, amb data de 1848 inscrita en una cantonada, ambdues situades al nord del conjunt. 08151-39 Sector nord-oest del terme municipal El Blanquer apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Blanquer. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. 41.9725200,2.0234500 419089 4647186 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs En l'edificació actual del Blanquer, ampliada diverses vegades, hi resten elements constructius que denoten l'antiguitat de la masia com són les filades de carreus regulars que s'han conservat en les part més antigues dels murs de càrrega, o diversos arcs apuntats a la planta baixa de l'edifici. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56432 Pahonellas https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahonellas XVII Pahonellas es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà, prop de la masia de Vilarubí, en el triangle on conflueixen el riu Bassí i torrent Merdinyol. Es tracta d'una masia formada per un volum principal de planta rectangular i alguns cossos i coberts adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. Està constituïda per planta baixa, un pis i golfes sota teulada, la qual és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, parcialment escrostonats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant tancat per una porta de lliça, unes estructures agropecuàries i un mur de pedra aixecat sobre roca natural. La façana està vertebrada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra s'hi obre una petita obertura. Al primer pis destaca la finestra central, situada sobre el portal, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta un bonic guardapols amb decoració superior de serra i amb dos medallons que presenten dos rostres de persona. Flanquegen aquesta finestra central dues finestres: la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data inscrita a la llinda de 1749 amb una creu. A les golfes hi ha dues finestres: una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada amb la data de inscrita de 1769. A l'esquerra de la façana hi ha unes escales de pedra que condueixen a un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i on hi ha una porta amb la llinda datada del 1760. La façana est presenta estructures agropecuàries adossades, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada a una vessant amb unes escales que condueixen a un accés a primer pis i dues obertures. També s'hi obre una finestra emmarcats amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta, a la dreta, un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb una galeria tancada formada per tres arcs rebaixats a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a la planta baixa un portal d'accés protegit sota un cobert de teulada d'una vessant sustentat amb pilars d'obra. 08151-40 Sector nord-oest del terme municipal Tot i no trobar documentació antiga de Pahonellas, es pot datar la masia com una construcció del segle XVII, amb importants reformes i ampliacions al llarg del segle XVIII. 41.9681400,2.0333500 419904 4646691 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 96|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56433 Vilarubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. XVII Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. 08151-41 Sector nord-oest del terme municipal Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. 41.9723300,2.0344300 419999 4647155 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56434 La Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa XX La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. 08151-42 Sector nord-oest del terme municipal Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. 41.9797200,2.0306900 419698 4647979 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56435 Mas Sant Nazari https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-nazari ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII El Mas Sant Nazari està situat al sud del serrat de la Pedragosa, a tocar de l'antic camí ral que seguia la carena d'aquest serrat i a escassos metres de Sant Nazari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un dels quals reformat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est, situada a pocs metres de Sant Nazari, té una cisterna, revestida amb una estructura de planta quadrada, que sobresurt al centre. A la planta baixa hi ha dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb pedra treballada i l'altre amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis, donant accés a la cisterna, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'una altra finestra, reformada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. La façana nord-oest presenta quatre finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Adossat a la dreta de la façana hi ha un habitatge modern i a la dreta d'aquest el convent de les monges, també de construcció recent. La façana sud-oest està dominada completament per aquestes dues construccions modernes, un habitatge i el convent de les monges. 08151-43 Sector nord-oest del terme municipal Hi ha constància documental del mas Sant Nazari l'any 1824 a través del naixement de Caterina Coromina i Agustí que visqué al mas fins als vint-i-vuit anys i fundà l'any 1877 l'Institut de les Josefines de la Caritat a Vic. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. 41.9778300,2.0259200 419301 4647774 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Tal com ho indica un carreu amb inscripcions a la façana principal, la masia va ser reformada l'any 1998. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56436 Molí de Tornamira https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-tornamira ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. XVIII Edifici enrunat i cobert per vegetació. El molí de Tornamira esta situat al sud-est del castell de Tornamira i a uns 100 metres al nord-oest de la masia de la Fàbrega, a la banda est de la riera Gavarresa. Prop del molí hi ha unes passeres que travessen la riera Gavarresa i la Gorga. Es tracta d'un molí en ruïnes que conserva part dels murs de l'estructura de la bassa i algunes parets de l'edifici. Els murs més ben conservats formen un angle de 90º; Aquests estan construïts amb maçoneria de pedres irregulars unides amb morter i conserven una alçada d'uns dos metres. Tot el conjunt està cobert per bardissa i és difícil poder veure quina era la planta de l'edifici. 08151-44 Sector central del terme municipal Es documenta la compra, per part d'un home anomenat Faquiló, de dos molins situats a la Gavarresa, al lloc de Ciutat, l'un l'any 1000 i un altre al mateix lloc al cap de dos anys. Un d'aquests dos molins correspon, probablement, al molí de Tornamira. El molí de Tornamira consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1751, quan Pere Tornamira u va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. 41.9486000,2.0625400 422299 4644494 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56436-foto-08151-44-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs S'ha obert un camí pel mig de les runes del molí i de l'estructura de la bassa. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56437 Molí del Bach https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bach MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. XVIII El desús de l'habitatge i les poques intervencions de manteniment propicia un deteriorament progressiu de l'edifici. El molí del Bach es troba situat al nord-oest del nucli urbà d'Oristà, en el triangle on conflueixen la riera Gavaressa i el torrent de la font Salada. Es tracta d'un edifici format per un volum principal constituït per planta baixa i dos pisos i un cos adossat a l'oest de planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter amb algunes parts reformades amb maó. Presenta cantonades diferenciades amb pedres treballades i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra i amb modificacions amb maó. La resta de la façana està composada per una finestra al primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, reformada amb maó; i una finestra al segon pis emmarcada amb maó. Uns metres davant d'aquesta façana hi ha unes estructures d'ús agropecuàri construïdes majoritàriament amb obra. A la façana nord hi queden restes dels murs de l'estructura que delimitaven la bassa que es trobava adossada a l'edifici. S'hi observen dues finestres emmarcades amb maó, una a nivell de primer pis a l'altra al segon pis. El cos adossat a la dreta presenta una porta d'accés i una finestra tapiada. Seguint en direcció nord-oest es pot resseguir l'antic canal que conduïa l'aigua a la bassa i també una sèquia on s'hi troba una estructura parcialment derruïda on hi havia la turbina que servia per generar electricitat. A dins es conserven les restes de la maquinària. La façana sud hi ha una finestra quadrada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa del volum principal, una finestra al primer pis que combina pedra i maó a l'emmarcament, i dues finestres al segon pis emmarcades amb maó. El volum adossat a la dreta presenta un portal i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, i tres finestres al primer pis, també emmarcades amb maó. A uns metres de distància, paral·lel a aquesta façana hi ha un mur de pedra i enmig, en sentit perpendicular, sembla que hi passa el canal que conduïa l'aigua des del carcabà del molí a la riera. 08151-45 Sector central del terme municipal L'edifici d'estil barroc popular ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg dels segles XIX i XX. Els últims anys el molí va servir de fornera. El canal que portava aigua a la bassa deriva a una sèquia on hi havia una turbina que generava corrent elèctric i la sortida d'aigua servia per regar un hort. Apareix documentat en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà a mitjans segle XIX, tot i que probablement va ser construït al llarg del segle XVIII. 41.9396700,2.0679500 422737 4643498 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56437-foto-08151-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56437-foto-08151-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56437-foto-08151-45-3.jpg Legal Barroc|Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs A l'interior tant de l'edifici com de les estructures agropecuàries es conserven dues moles que han estat reaprofitades per la construcció de murs interiors.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 96|98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56438 Molí de Caraüll https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-caraull MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. XVIII L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva els murs de càrrega fins a l'alçada de mig primer pis, tot i que la part est, corresponent a on s'ubicava la maquinària i la bassa del molí està coberta de vegetació. El molí de Caraüll està situat prop de la masia que li dóna nom, just al sud, en un punt enclotat per on transcorre la riera de Sagalés i que actualment queda encerclat per la carretera C-670. Es tracta d'un antic molí de mitjanes dimensions parcialment enrunat i cobert de vegetació, format per un únic volum de planta pràcticament quadrada construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici conserva els murs de càrrega de la planta baixa, i part del primer pis i tenia originalment una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, però no es conserva. La façana principal, orientada al sud conserva un gran portal emmarcat amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda on es llegeix 'FALIV 17 5X DALMAV', junt amb una creu i els anagrames d'Ave Maria. Sobre aquest portal, a nivell de primer pis, es conserven els brancals de pedra bisellada i l'ampit motllurat. A la façana oest es conserva una petita obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada i els forats on probablement es sustentaven les bigues d'alguna estructura adossada. Tant la façana nord, amb una única obertura emmarcada amb pedra treballada, com l'est, es troben pràcticament colgades de vegetació, que també cobreix l'interior. De la bassa del molí, adossada a l'est, no se'n conserva cap resta visible, com també passa amb el canal que transportava l'aigua cap a la bassa. 08151-46 Sector sud del terme municipal El molí de Caraüll consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1754, quan Francesc Dalmau va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. L'edifici actual data de 4 anys més tard de la concessió, l'any 1758. 41.9143700,2.0856600 424175 4640673 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56438-foto-08151-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56438-foto-08151-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56438-foto-08151-46-3.jpg Inexistent Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 96|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56439 Molí del Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-sola ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII El molí del Solà es troba situat al nord del nucli urbà d'Oristà, uns 200 metres al nord-est de la resclosa del molí de la Quintana, prop de la riera Gavarresa i al peu de la cinglera anomenada Costa del Pla. Es tracta d'un edifici de planta rectangular construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i amb teulada de doble vessant. Consta de un nivell inferior, planta baixa i un pis. La façana sud presenta al nivell inferior dos carcabans de volta coronada amb pedra a plec de llibre i un rec que continua endavant; A la planta baixa s'hi obren dues finestres, una apaïsada emmarcada amb pedra i una altra emmarcada amb maó; Al primer pis hi ha quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb teulada d'una sola vessant en el qual s'hi obre una petita finestra emmarcada amb maó a la banda est. La façana est presenta un portal, a nivell de planta baixa, emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada i una finestra al primer pis amb ampit i llinda de pedra i brancals emmarcats amb maó. Davant aquesta façana hi ha un cobert construït amb maçoneria de pedra. A la façana nord hi ha un accés a nivell de primer pis, emmarcat amb pedra treballada. En aquesta façana s'hi adossa l'estructura de la bassa del molí la qual conserva part dels murs construïts amb maçoneria de pedra. També s'observa el sobreeixidor de la bassa amb un canal que conduïa l'aigua sobrant a la riera Gavarresa. La façana oest presenta dues finestres, una al nivell de planta baixa i una altra a nivell de primer pis coronada amb llinda de fusta. 08151-47 Sector central del terme municipal El molí del Solà apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és probablement anterior, del segle XVIII. 41.9367600,2.0592600 422013 4643183 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56439-foto-08151-47-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56440 Molí de la Coromina https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-coromina MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII Els anys 60 es va arreglar el molí i fa uns 4 o 5 anys es van refer sostres i terres ja que s'havien malmès. El molí de la Coromina es troba situat a l'oest de la masia de la Coromina i a l'est de la Torre d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa. És un edifici de planta complexa format per diversos cossos adossats fruit de l'ampliació al llarg del temps que presenten diferent alçada, alguns sols amb planta baixa, altres amb planta baixa i un pis i un de planta baixa i dos pisos, i de pendents de teulada també a diferent vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus treballats més grossos, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal està orientada al sud. Presenta un gran portal amb brancals de monòlits, molt excepcional, i llinda de pedra treballada amb un arc de descàrrega de maons a sobre. A la dreta del portal hi ha dues finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra treballada i a l'esquerra una petita obertura. A nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra monolítica i una finestra, a l'esquerra emmarcada amb maó. A la part inferior de la façana principal es conserva el carcabà i el conducte de canal cobert amb volta de lloses a plec de llibre que desembocava l'aigua a la riera Gavarresa. La façana est, de forma irregular, presenta tres obertures: dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals en el cos que sobresurt perpendicularment i una espitllera. La façana nord sols presenta dues finestres: una quadrada emmarcada amb monòlits de pedra i una de nova construcció. Adossada a aquesta façana hi ha l'estructura de la bassa del molí amb el canal sobreixidor que permetia desviar l'aigua cap a la riera i a l'horta, i el canal que conduïa l'aigua de la resclosa al molí, la qual es troba situada a uns 150 metres al nord-oest. La façana oest està formada per diversos cossos. Presenta un porxo de teulada d'una vessant amb un portal emmarcat amb pedra treballada i una finestra a l'esquerra emmarcada amb monòlits de pedra. Tant al primer pis com a sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A la dreta, en un dels cossos hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta. Uns metres al nord del molí i al peu del canal que conduïa l'aigua de la resclosa al molí hi ha una estructura de maçoneria de pedra amb espitlleres i una porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballades. Segons fonts orals aquesta estructura havia estat el lloc d'emmagatzematge d'eines de l'hort; aquest hort es troba a l'oest del canal i al nord del molí, delimitat per parets de pedra. 08151-48 Sector central del terme municipal El molí de la Coromina apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Santa Maria de la Torre d'Oristà. Tot i així la seva construcció és probablement anterior, del segle XVIII. 41.9586200,2.0633700 422380 4645606 08151 Oristà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56440-foto-08151-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56440-foto-08151-48-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Conserva la sala de la maquinària del molí amb les màquines i les moles.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56441 Molí de Cabanas https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cabanas PLANES, Josep Albert (1997). Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX). Centre d'Estudis del Lluçanès. XVIII Els interiors es van adaptar per la funció de casa de colònies durant un temps. En aquest procés es van sobrecarregar els murs cimentant els terres. Actualment s'està restaurant. El molí de Cabanas està situat en una zona enclotada al nord-oest de la masia de Cabanas, prop de la riera Lluçanès. Es tracta d'un conjunt format per dos molins, un de petites dimensions i un altre que ha estat habilitat com habitatge. El molí més gran presenta una planta irregular format per dos volums adossats. El volum principal té forma de L i està format per planta baixa i tres pisos - el tercer pis és fruit d'una ampliació amb obra -. Aquest volum té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. El volum adossat a la dreta té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior i està format per planta baixa i dos pisos. Els dos volums estan construïts amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs fruit de les diverses ampliacions que ha tingut el molí al llarg dels anys. També presenta reformes amb obra i maó en algunes parts ampliades i emmarcant algunes de obertures. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, i dues portes parcialment tapiades i reformades una de les quals té la data inscrita (força erosionada) de 17+?6. Al primer pis s'hi obren quatre obertures: dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra, i dues finestres, una de les quals balconera, emmarcades amb brancals i coronament de maó. Al segon pis s'hi obren tres finestres que combinen l'emmarcament dels brancals amb maó i la llinda de fusta. A la part esquerra sobresurt perpendicularment un cos construït amb maó i cantonades de pedra amb tres obertures alineades verticalment A la façana sud s'hi conserva el carcabà a un nivell inferior. A la planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda de fusta. Al primer pis s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al segon pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i sota teulada tres finestres d'obra fruit de l'última ampliació. A la façana nord hi ha conservada l'estructura de la bassa construïda amb murs de maçoneria de pedra amb el pou o caiguda de l'aigua ben conservat. A la façana oest hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis, a causa del desnivell, que s'accedeix a partir d'una rampa, i dues finestres a nivell de segon pis emmarcades amb maó i llinda de fusta. Uns 30 metres al nord-oest hi ha un petit molí construït amb murs de maçoneria de pedra i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. A la façana est hi ha la porta principal emmarcada amb pedra treballada i amb la data inscrita de 1886 que dóna accés a l'interior del primer pis al qual s'accedeix a partir de quatre graons de pedra. A la façana sud hi ha una finestra emmarcada amb maó al primer pis i a nivell inferior la sortida d'aigua, és a dir el carcabà. A dins del carcabà, cobert amb volta d'obra, es conserva part de la maquinària que feia anar el molí: la roda de fusta i l'eix que comunicava amb la part superior i feia rodar les moles. Al vèrtex nord-oest hi ha la bassa del molí, allargada, construïda amb murs de pedra. Seguint en direcció nord encara es pot resseguir part del canal que conduïa l'aigua des de la resclosa a la bassa del molí. 08151-49 Sector nord del terme municipal El molí de Cabanas consta documentat a l'arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1777, quan Vicenç Cabanas va obtenir la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica pel molí. 41.9775400,2.0691200 422879 4647702 08151 Oristà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56441-foto-08151-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56441-foto-08151-49-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons fonts orals, el molí petit podria haver servit per molinar calç. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
56442 Molí de dalt de la Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-la-quintana MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. XVIII Edifici en estat de ruïna cobert de bardissa. El molí de dalt de la Quintana es troba situat a 100 metres a l'oest de la masia de la Quintana i a 50 metres al sud del molí de la Quintana, prop de la riera Gavarresa. Es tracta d'un edifici en estat de ruïna de planta rectangular aproximadament de 11 x 5 metres format per una planta baixa i un pis. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i la teulada, que era de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, es troba esfondrada. A la façana nord s'hi troba una porta d'accés, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la llinda hi ha la data inscrita de 17+86. A l'esquerra i en un nivell inferior hi ha la sortida d'aigua del molí o carcabà i un arcada amb coronada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis s'hi obria una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada, que a l'actualitat es troba parcialment enrunada. Des del carcabà d'aquesta façana en surt un rec que condueix a la bassa del molí de baix de la Quintana situat uns 50 metres al nord. La façana oest presenta una finestra al primer pis emmarcada amb brancals de maó i llinda de pedra i a la façana sud hi havia adossada la bassa del molí amb dues entrades o salts d'aigua emmarcades amb dues arcades d'arc rebaixat amb lloses. A nivell de primer pis s'hi obren dues petites finestres. Sembla ser que el molí estava pensat per alimentar dues moles ja que es troben dues entrades d'aigua i dues estances interiors, però la bassa del molí actualment només en menava a una. A la sortida del carcabà hi ha un rec que condueix a la bassa del molí de baix de la Quintana i sembla que en algun moment els dos molins varen funcionar junts. No obstant ningú no recorda haver vist funcionar aquest molí petit i ja fa anys que es troba en estat de ruïna. 08151-50 Sector sud-oest del terme municipal El molí de la Quintana apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és anterior, del segle XVIII. 41.9280000,2.0500000 421234 4642219 08151 Oristà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56442-foto-08151-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56442-foto-08151-50-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-11-29 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:08
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc