Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56549 | Pont del torrent de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas | La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. | El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. | 08151-157 | Sector nord del terme municipal | 41.9680000,2.0678200 | 422760 | 4646644 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56550 | Pont del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bach | El pont del Bach està situat a 100 metres a l'oest de la masia del Bach salvant un petit rec. És un pont de petites dimensions d'uns 7 metres de pas. Està construït amb maçoneria de pedra amb algunes parts de filades regulars de carreus treballats i presenta un sol ull d'arc de mig punt amb dovelles, d'un metre de diàmetre. Té una altura de 2,20 metres i una amplada de 3,70 metres. | 08151-158 | Sector central del terme municipal | 41.9383800,2.0737300 | 423214 | 4643350 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al sud-est hi ha un pas que creua el mateix rec, flanquejat per dos grans roures, i un tram d'un antic camí que s'enfila a l'oest. Podria correspondre a l'antic accés a la masia del Bach. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56554 | Tines de glans de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. | Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. | 08151-162 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9714800,2.0332500 | 419900 | 4647062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56555 | Tines de glans de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-bauma | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior. | Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua. | 08151-163 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem. | 41.9583000,2.0336100 | 419913 | 4645598 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56559 | Xup de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-vilaroger | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Vilaroger es troba situat a uns metres al sud-est de la façana principal de la masia, al costat d'unes estructures agropecuàries. Es tracta d'una estructura rectangular de 3 x 3,60 metres construït amb murs de maçoneria de pedra que es troben coronats en pedres de forma piramidal. La porta d'accés, orientada al nord, està tancada per una reixa. | 08151-167 | Sector est del terme municipal | Modernament, el xup s'utilitzava per a recollir l'aigua de la pluja i bombar-la quan s'havia d'utilitzar per regar. Anteriorment, podria haver servit per a guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9480800,2.0931700 | 424837 | 4644409 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56567 | Passeres del molí de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-la-coromina | Falten dos o tres blocs dels que formaven la passera i la vegetació cobreix els blocs laterals a cada extrem, per on actualment ja no hi passa l'aigua. | Les passeres del molí de la Coromina estan situades poc metres a l'oest del molí que els dóna nom, sobre la riera Gavarresa i a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'unes passeres col·locades a la riera Gavarresa per permetre el pas a peu per sobre la riera. Actualment es conserven 14 blocs de pedra, tot i que en falten dos o tres, precisament per lloc on actualment hi passa la major part del cabal de la riera. Els blocs treballats amiden aproximadament uns 50 centímetres de llarg per uns 10/15 d'ample i s'eleven poc més de mig metre sobre la riera. Uns metres al nord d'aquestes passeres, just al costat del pas que actualment permet creuar la riera als vehicles, s'observen les restes d'unes altres passeres, amb 7 blocs conservats de menors dimensions, més baixos i petits. | 08151-175 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9584600,2.0631700 | 422363 | 4645588 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56568 | Passeres del molí de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-tornamira | El desús ha propiciat el creixement de bardissa. Algunes de les pedres que formen la passera s'han fet malbé. | Les passeres del molí de Tornamira estan situades al sud-est del castell de Tornamira, a 40 metres a l'oest del molí de Tornamira i tancant per la part sud la Gorga que forma la riera Gavarresa, un ample gorg envoltat de canyís que mai s'asseca, ja que segons fonts orals hi neix aigua. Les passeres travessen la riera Gavarresa transversalment i servien per comunicar el molí, situat a la banda de llevant de la riera, amb l'altre costat, on es troba el castell de Tornamira. Estan formades per 11 pedres de diverses mides i amplades, algunes d'elles força estretes, i separades també per distancies irregulars. Entre els blocs treballats hi ha també altres pedres, sense treballar, que s'utilitzen igualment per a creuar la riera com és el cas d'una gran roca situada al centre. | 08151-176 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. Fonts orals expliquen que en un any de forta sequera els veïns d'Oristà van arrencar una de les pedres de la passera per tal de permetre que la riera baixés amb més aigua, ja que les passeres tanquen una mica el pas de l'aigua de la Gorga, situada al nord. | 41.9483100,2.0621600 | 422267 | 4644462 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56569 | Passeres del molí de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-cabanas | Les passeres del molí de Cabanas estan situades a 130 metres del molí de Cabanas, travessant la riera Lluçanès de forma transversal en direcció a la resclosa del molí de Cabanas. Estan formades per 15 pedres que mesuren 60 centímetres de llargada per 15 centímetres d'amplada, separades entre si per una distància d'un pas, aproximadament d'uns 80 centímetres i sobresortint uns 55 centímetres de l'aigua. Prop de les passeres hi ha construït un mur amb lloses a plec de llibre que forma un petit saltant d'aigua. | 08151-177 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9786800,2.0695200 | 422914 | 4647828 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56617 | El boc negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' | 08151-225 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56618 | El tresor i la por al Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-i-la-por-al-puig-de-sant-genis | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'En aquesta casa d'Oristà tots els dies de festes assenyalades s'hi sentia por. Com a totes les cases de pagès hi ha la sala que va del davant al darrera. En el cos central de la casa, a la part de davant o façana hi ha l'entrada principal de la casa, la part de darrera de la sala solia donar a una eixida on hi havia la cisterna d'aigua per al consum de la casa. A la casa del Puig de Sant Genís cada any en una festa assenyalada es diu que des de la part del fons de la sala se sentia una veu que feia així: 'Aaii aaiiiii aaaaiiii aaaaiiiii'. Aquest crit començava just a la porta de l'eixida i passava pel bell mig de la sala i sortia per la porta gran de la façana principal. No havien vist mai res, només sentien el gemec i prou' Això es diu que era senyal que en un punt del recorregut que feia aquella veu hi havia diners amagats, però la gent que ho sentia diu que ells mai no hi van trobar res. Ho va explicar una filla del matrimoni que sentien aquest crit de plany en dies de festa assenyalada. Actualment la casa és un munt de ruïnes, no se sap si mai ningú va trobar el tresor que deien que hi havia enterrat.' | 08151-226 | Sector sud del terme municipal | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'El tresor i la por al Puig de Sant Genís', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56619 | El xai blanc de creu Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' | 08151-227 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56620 | Els campaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campaners | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | La majoria dels veïns més grans del municipi recorden, en major o menor mesura, la figura del campaner. | Per tal d'evitar les pedregades d'estiu a causa de la boira del dia cinc de febrer, els campaners del Lluçanès feien una feina molt important: grans repics de campanes en honor de santa Àgata, que estava de festa. La creença era que, per aquest motiu, aquest dia les bruixes quedaven sense control i anaven a la seva. Això posava sobre avís l'advocada contra les pedregades i les bruixes estaven més o menys quietes. Les campanes començaven a tocar des del toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, tot el dia repicant sense parar; això evitava les pedregades a l'estiu. El repic de campanes era un contratemps molt greu per a les bruixes, car el soroll del bronze era terriblement dolent per a les seves orelles. Si tenim en compte que les campanes són beneïdes, el so que rebien era un dring de bronze beneït. Això els provocava una espècie de follia que els obligava d'anar d'un lloc a l'altre sense repòs durant tot el dia. D'aquesta manera, no aconseguien poder preparar cap conjur per causar la pedregada. Quan les bruixes preparaven una malifeta, convenia que ningú les destorbés, ni sentir sorolls de cap mena. Per això, congriaven les grans pedregades des de llocs molt apartats de llur residència i de qualsevol altra persona. Escollien per a les seves reunions els lloc més feréstecs que trobaven i com més apartats dels punts habitats millor, ja que els permetia d'estar molt concentrades amb el que pretenien fer sense cap entrebanc. Els punts més indicats per preparar les grans pedregades eren el Gorg Negre, el Racó Fosc, les Goles de les Heures i la Plaça Balladora, la bauma de la Quintana i les Goles de Fumanya, entre d'altres. Un dels últims campaners de la comarca que repicava les campanes el dia de santa Àgata, des de toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, era en Jaume Bartomeus, campaner de la Torre d'Oristà. A la dècada del 1950 va haver de deixar la feina de campaner per la seva avançada edat. Deia que, encara que en el dia de santa Àgata hi hagués boira baixa, si podia tocar les campanes no hi havia perill que les bruixes fessin mal. Amb el soroll de les campanes les atabalava de tal manera que aquelles no sabien on paraven. Era un campaner molt enamorat del seu ofici. Quan veia que començava a formar-se un temporal, fos allà on fos, ell deixava la feina i anava prest a tocar a bon temps. Com a mostra de la seva fe en el toc de les campanes per salvar les collites la tenim en el llarg recorregut que una vegada va fer per parar un temporal. Un dia d'estiu faltava molt poc per començar el segar. El blat era just ros, a punt per als segadors. En Jaume es trobava treballant a la masia de Torruella (terme de Santa Maria d'Oló), on quadrejava unes bigues. Era un artista en aquesta feina. Al migdia van començar a sortir castells a la muntanya. Tot just quan va acabar de dinar esclatà un tro. Aleshores, el campaner va deixar la destral i ja teniu l'home cames ajudeu-me cap a la Torre d'Oristà. La distància que hi ha des de la casa de Torruella a la Torre és de més de dues hores. Això anant a bon pas. En Jaume va fer tot aquest trajecte per anar a tocar a bon temps i, d'aquesta forma, protegir les collites dels pagesos tot provocant la fugida de les malignes bruixes a cop de campanes. El temporal fou un dels que més es recorden durant molts anys. Després, ell tot cofoi deia: - M'ha costat una bona caminada, però he aconseguit d'espantar-les. Es referia a les bruixes, és clar. En Jaume Bartomeus era una persona que feia l'ofici de campaner amb total convicció. Sempre afirmava que si podia realitzar el repic de la campana abans que el temporal travessés la serralada que hi ha sobre el mas Blanquer (es referia a la serralada de Pinós i serra de Degollats), però no aconseguia desfer-lo sinó en tot cas desviar-lo, era segur que en tot el terme no pedregaria. | 08151-228 | Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Quan el temporal es produïa de nit, en Jaume es llevava, sortia a fora i mirava de quin cantó venia. Si no hi havia perill l'home se'n tornava a dormir, però si veia que la cosa era perillosa llavors es vestia amb la roba de tocar bon temps i cap al cim del campanar falta gent.Per tocar a bon temps, el campaner es posava una brusa negra amb caputxa. Si era de nit llavors també s'emportava la llanterna d'oli.Aquesta versió, de títol complet 'Els campaners i les bruixes del Lluçanès', va ser escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior', | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56621 | La bassa de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-les-animes | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Entre la Casa Nova de Sagalés i Sant Nazari de la Garriga hi ha una bassa vora del camí, coneguda com la bassa de les Ànimes. A la primavera hi apareixia una nena vestida de primera comunió. Quan la gent d'Oristà anava a Sant Nazari en processó resant les lletanies, demanant la protecció dels conreus i que els temporals d'estiu no els malmetessin la sembrada, en arribar a vora de la bassa veien la nena vestida tota ella de blanc. | 08151-229 | Sector sud del terme municipal | 41.9096400,2.0595200 | 422001 | 4640171 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara existeix la bassa de les Ànimes situada al costat del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga.Aquesta versió, anomenada originalment 'La bassa de l'Animeta', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56622 | La bruixa de cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-cal-llangardaix | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Un pastor que vivia a la masia de cal Llangardaix, a prop de Sant Nazari de la Garriga, tenia molta cura del bestiar. El seu ramat era la miroia dels altres pastors de la contrada. La manyaga era la reina del ramat, una ovella d'aquelles que es fan mirar i és l'enveja de qualsevol pastor. Però vet aquí que un d'aquests dies tranquils i pausats de primavera seria el preludi de molts disgustos del bon pastor. Un dia del mes de maig les ovelles es trobaven pasturant una mica més avall del serrat de Sant Nazari. Quan començava a fer una mica de calor, al migdia, just a l'hora de dinar, el pastor com sempre buscava un lloc on les ovelles trobessin bona pastura: així estaven quietes i no calia estar massa pendent del ramat. D'aquesta manera el pastor dinava tranquil i mentre les ovelles murriaven feia la becaina. Això era quasi una rutina, mai tenia cap problema. Quan es va despertar de la becaina, com de costum, va fer una ullada al ramat i no va veure la manyaga per cap cantó. L'home va tornar a mirar i remirar i la manyaga no hi era. Es va fregar els ulls, no fos cas que encara hi portés alguna lleganya. Va fer un bon trago de la botella, va resseguir el ramat i, efectivament, la manyaga havia desaparegut. El pastor l'anava aclamant. Després de llarga estona de cridar-la i aclamar-la, va aparèixer tota ella ben bruta de terra. El pastor, en veure l'estat de l'ovella, es va esverar una mica, ja que no era normal que la manyaga anés amb la llana estarrufada i polsosa. Era una ovella més aviat presumida, sempre anava neta. Després de comprovar que el ramat era complert, tot xino-xano va anar marxant amb el bestiar pasturant, fins que arribà l'hora de tancar-lo. Així va acabar el dia. De d'aquell fet el pastor no treia la vista de la manyaga i la controlava sempre, com tot el ramat. No acabava de veure la cosa gens clara, temia alguna desgràcia li passaria a ell o bé al ramat, ja que des d'aquell dia el comportament de la manyaga no era el mateix de sempre. El pastor no va veure que el marrà s'acostés a l'ovella i si algun cop ho va intentar ella fugia. Era un comportament una mica estrany el de la manyaga, perquè el pastor no va veure mai que la manyaga s'amarrís. Els dies passaven i, a part que la manyaga no es va amarrir, no va passar res més. Un dia el pastor es va adonar que la manyaga començava a posar panxa i estovava braguer. De bell nou havia recuperat l'aspecte d'abans dels fets de Sant Nazari. Es va tranquil·litzar i el temps va anar passant. Quan ja la manyaga estava a punt de xaiar de nou, el pastor va tornar a pensar en els fets: - Com pot ser que aquesta ovella hagi de xaiar si no volia el marrà? No cal que hi doni més voltes, en algun moment es devien entendre. El cas és que la manyaga haurà de criar com cada any, i això és el que compta. La manyaga va parir un formós xai com mai el pastor no n'havia vist cap. Era un mascle molt blanc i cepat. L'ovella el va criar bé i el xai va créixer molt en poc temps. Quan va ser l'hora de vendre moltons el pastor pensà: - Aquest el deixarem, em sembla que serà un bon marrà. Efectivament, era un marrà com pocs se'n veuen, d'una llana molt fina i d'una blancor gens corrent, amb les banyes llargues i cargolades. Era l'enveja dels pastors. Aquest marrà tan envejat pels altres pastors es va convertir en un mar de problemes pel de cal Llangardaix. Quan l'animal va servir per amarrir les ovelles és quan van començar els maldecaps per al pastor. Li passava un fet molt estrany: quan les ovelles, tot pasturant, s'enfilaven al cim del serrat de Sant Nazari, el marrà desapareixia i quan el ramat baixava del cim aquell tornava, però sempre amb la llana polsosa i bruta de terra, igual que aquell dia de la manyaga. Si no anava a pasturar en aquest lloc no es movia del ramat, però sovint li cotava les ovelles i li esgarriava el ramat. El pobre pastor passava moltes penes, ja que des del dia que el marrà va començar a amarrir les ovelles els problemes eren un darrera l'altre. | 08151-230 | Sector sud del terme municipal | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)El pastor va intentar vendre aquell animalot, però no hi va haver manera, no se'l podia treure del damunt. Estava molt avorrit, ja que el ramat cada dia anava més de mal borràs per culpa del marrà. Un dels dies que el pastor va anar a pasturar vora l'església de Sant Nazari, precisament en el lloc on va començar la desventura de la manyaga, tot d'una el marrà va fer uns quants esvalotecs molt forts i, agafant el camí carena avall, va fugir cames ajudeu-me. Des d'aquell dia mai més s'ha sabut res del marrà.El marrà va desaparèixer el dia i a la mateixa hora que moria una dona que vivia a la mateixa casa que el pastor, és a dir, a cal Llangardaix. La llegenda diu que aquesta dona era bruixa i un dia es va barallar amb el pastor. La bruixa, per venjar-se, li va fer la trapelleria del marrà i la manyaga. Com que el marrà i la bruixa eren la mateixa cosa, el dia que va morir la dona de cal Llangardaix, el marrà va fugir.Aquesta versió, de títol complet 'La bruixa de cal Llangardaix i la manyaga del pastor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56623 | La fondària del gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fondaria-del-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La dita era que mai ningú no havia pogut saber quina era la fondària del gorg. Però vet aquí que un pastor que sovint portava el ramat a pasturar per aquell paratge deia: 'Això són coses que explica la gent, però per molta aigua que hi hagi cap disbarat de fondària no la pot pas tenir'. L'home va anar recollint cordills, els anava nuant i en feia un cabdell fins que li va semblar que ja era prou gran com per arribar al fons del gorg. Un dia que les ovelles pasturaven prop del gorg va agafar el cabdell, va lligar un roc que fes un xic de pes al cap del cordill i es va posar en un cap de roc que hi ha vora mateix del cingle. Va deixar anar el roc estacat en el cordill, va anar descabdellant fins que se li va acabar el cabdell i no va poder arribar al fons de l'aigua. El pastor no se'n sabia avenir i va agafar més cordills, els va afegir al cabdell que ja tenia i novament va tornar a vora del gorg, i altra vegada es posà vora del cingle a descabdellar el cordill. Quan ja li faltava ben poc per ascabar el cabdell i encara no arribava al fons, va sentir una veu que sortia de dintre l'aigua i deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que ja mai tu al fons no arribaràs'. L'home diu que va tenir un gran ensurt i se li va posar a tremolar la mà que aguantava el cordill. Des d'aquell dia sempre més va tenir una tremolor a la mà que havia aguantat el cordill. | 08151-231 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El pastor que volia saber la fondària del gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56624 | La minyona de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-minyona-de-vilarubi | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Temps era temps que a la masia de Vilarrobí tenien una minyona que era coixa i sempre estava de molt mal humor, renegava més que un carreter. El dia que renegava estava molt enfadada i feia el justet per justificar el sou que li pagaven. Tot funcionava normal, els de la casa no patien desgràcies ni cap malvestat, però el dia que es llevava al matí molt contenta i feia la feina tot cantant i repartint satisfaccions a tothom, malament rai, ja que en aquell dia passaria algun succés a la casa, és a dir, a l'entorn de la bruixa hi hauria alguna desgràcia, com realment així succeïa. El dia que la dona estava contenta era signe de mal averany; en el millor dels casos moria un cap d'aviram. Si al vespre, quan tancaven la porta, només s'havia mort un conill, pollastre o qualsevol altre animal de ploma, la gent de la casa estava contenta, car això era considerat un mal menor; en alguns casos podia morir una vaca, mula o qualsevol altra bèstia grossa. En ocasions, el mal que pronosticava la bruixa amb la seva alegria era presagi que, tot anant de camí amb el carro quan el portaven ben carregat, aquest bolqués. Si eren sacs de gra es rebentaven i quedava tot malmès; si es donava el cas que portaven algun bot de vi també quedava esbotifarrat i el vi vessat per terra. El temps que millor ho passava la bruixa tombant carros era el temps de garbajar. Quan tenien el carro ben curull de garbes, els pagesos les lligaven ben lligades per tal que cap garba s'esllavissés del carro durant el trajecte que va del camp a l'era. Calia anar amb molt de compte per no bolcar. Durant aquest recorregut solia menar sempre l'animal la persona que més i millor coneixia l'animal que tirava el carro. Normalment, solien fer aquest camí sense complicacions, és a dir, arribaven a l'era amb el carro curull de garbes. El dia que la bruixa estava alegre i cantava, en el moment menys pensat, ¡pataplaf! El carro rodes enlaire, bolcat quasi sempre en un lloc des d'on la mala bèstia de la bruixa ho pogués veure. Quan això passava la bruixa era feliç. El temps del segar, quan tenien els segadors de muntanya, si a trenc d'alba la criada cantava l'amo ja advertia: - Avui no tots el segadors acabaran el jornal, algun contratemps hi haurà. Efectivament, abans del beure de les onze un dels segadors ja s'havia tallat amb el volant. Normalment, això passava en el moment que la criada anava a portar el beure als treballadors. Aquest mateix pagès comentava: - Era tota una visió veure la cara de satisfacció que la mala bèstia posava en aquests casos. Quan hi havia un temporal molt fort i no queia ni un mal gra de pedra, llavors renegava com un oriol i gairebé no podia caminar perquè anava arrossegant la pota. En canvi, si era un temporal de forta pedregada, llavors anava més lleugera que una daina i, tot cantant i xiulant, anava d'una finestra a l'altra contemplant el desastre que la pedra feia als sembrats. Aquella bruixa només estava contenta quan la gent tenia penes, es moria algun cap de bestiar o un temporal malmetia tota la collita; com més malvestats passaven més contenta i feliç es trobava. | 08151-232 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'La minyona de Vilarrobí tombava els carros', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56625 | La venjança del capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venjanca-del-capella | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La família de cal Joan d'Oristà era una gent molt de missa, molt i molt creients i puritans en excés, tot el que deia el capellà per a ells rera dogma de fe. Un dia diu que van tenir algun problema amb el mossèn. El capellà se les va empescar per venjar-se d'ells i fer que es penedissin de la seva malifeta. Vet aquí que un dia al vespre, quan el matrimoni anava a dormir, just al moment en què es ficaven al llit, els van aparèixer al capdavall de l'habitació unes noies totalment nues. Fent uns moviments en forma de dansa. Tots dos van quedar molt astorats d'allò que veien, per a ells era pecat mortal veure una noia nua de pèl a pèl, ja que era motiu més que suficient per condemnar-se. L'endemà al matí la primera cosa que van fer va ser anar a veure el rector i explicar-li el que els passava. El capellà els va dir: - Això és molt greu, segur que no heu fet algun pecat molt gros? - Que ho sapiguem, no. El capellà va comentar: - Aquestes coses solen passar quan alguna persona que viu a la casa té alguna temptació i llavors el dimoni aprofita per entrar dintre de casa. - Com ho podem fer perquè el dimoni marxi? -varen preguntar la gent de cal Joan. - En aquests casos la primera cosa que cal fer és beneir l'habitació. I després fer dir algunes misses. - Doncs ja pot venir cap a casa. El capellà va anar a beneir l'habitació i va dir unes misses, pagant la gent de cal Joan, és clar. A partir d'aquell dia no van aparèixer mai més les damisel·les nues dansant a l'habitació del matrimoni. | 08151-233 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'La venjança del capellà', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56626 | L'animeta del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanimeta-del-gorg-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Gorg Negre, conegut també pel gorg del Pla d'Oristà, es troba sota mateix del pont del riu Bassí, de la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà. A la banda dreta del saltant del gorg, poc més enllà, hi havia la font de l'Animeta. A uns dos-cents metres de la font hi passava el camí ral que anava de Sant Feliu a Oristà, i hi parava molta gent per fer un trago d'aigua o per penjar el morlet a les mules, un lloc tranquil i molt escaient per reposar i agafar forces abans d'emprendre la pujada que mena a Sant Feliu. Un dia van començar a dir que a la font del gorg Negre hi sortia por. Uns determinats dies hi sortia una noia vestida de blanc, però ningú no la podia veure de prop, quan s'hi acostaven desapareixia. Deien que era l'ànima d'una noia que havia mort ofegada al gorg.' La seva ànima tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta. Una altra persona deia que això era degut a l'incompliment d'una deixa. La persona que ho va explicar deia: 'Prop de la font hi ha un camp, que era d'una persona molt gran, que va deixar dit que quan es moris venguessin el camp i amb els diners li fessin dir misses. Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses. Des d'aleshores la font és coneguda com la font de l'Animeta. | 08151-234 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'L'animeta del gorg Negre', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56627 | Les bruixes de la bauma de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-la-bauma-de-la-quintana | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de 'samaniat'. Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu. Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava totes les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia el temporal a la banda de llevant, afirmava 'Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada'. Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava. Aquesta creença es va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura. | 08151-235 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Les bruixes de la bauma de la Quintana i els temporals', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56628 | Les dones d'aigua del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-daigua-del-riu-bassi | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Pep Eures deia: 'Mira Jordi, el riu Bassí està farcit de dones d'aigua, des del gorg del molí de Galobardes fins al del Carburo, és a dir, a tots els gorgs que hi ha hi viuen una espècie de bruixes que les anomenen dones d'aigua. Els diuen aquest nom perquè viuen en les profunditats dels gorgs i només en surten les nits de lluna plena per fer les reunions i trobades amb les que viuen en altres gorgs. Però la seva gran festa és la nit de Sant Joan. Aquesta nit surten de les profunditats dels gorgs i es reuneixen a sota mateix del cingle de l'horta dels Pèlags, és a dir, a les feréstegues balmes del Racó Fosc. Allà organitzen la seva festa anyal amb gran disbauxa, on a més de la presència del mateix Diable, la dirigia la dona d'aigua de la gola de l'Arç. Sant Joan és la nit més important de les goges, en aquesta nit també fan la bugada. Aquestes dones són molt presumides i totes elles van vestida amb túnica de seda blanca'. El Pep sempre em deia: 'Després de la posta de sol no t'ho acostessis pas mai allà al Racó Fosc, perquè un noi com tu, de ben segur se te'n portarien al fons d'algun gorg aquestes males donotes. Ah! I mai se t'acudeixi de banyar-te en cap d'aquests gorgs, perquè home que entra dintre de l'aigua ja no en surt mai més. A la gola de l'Arç s'hi formaven uns grans remolins d'aigua. Qualsevol cosa que queia a dintre de l'aigua l'engolia el remolí fins al fons i mai més en cantava ni gall ni gallina i sempre més restava en la seva profunditat.' La meva família vivia a la Farigola, casa de pagès on jo vaig néixer i créixer. Aquesta masoveria està situada a la vora del riu Bassí i arran del camí ral que va d'Olost a Sant Feliu Sasserra. El Pep Eures era un pastor que amb el seu ramat pasturava les herbes de la finca. Quan jo veia aquest ramat pasturant les herbes d'algun camp tot seguit demanava als meus pares si em deixaven anar allà on hi havia les ovelles, perquè amb el Pep fèiem grans xerrades. Sempre em deia que jo havia de ser el seu hereu. Aquest pastor sovint m'explicava coses del bestiar i també contes, llegendes i històries. Una de les llegendes que més m'agradava sentir és la que fa referència a les fones d'aigua dels gorgs del riu Bassí. Al Racó Fosc, lloc feréstec que es troba sota mateix de la casa del Pèlags, hi ha una font i un cingle de més de deu metres d'alçada i unes grans balmes. El riu Bassí des del seu inici, sota mateix del Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès) fins al seu aiguabarreig amb la riera Gavarresa (Oristà), té tot un seguit de gorgs: el gorg del Molí de Galobardes, gorg del Blanquer i el gorg de Pahonellas. Vora d'aquests tres hi passaven camins molt importants, com el que anava de Sant Feliu Sasserra a Berga i també el camí ral de França, per damunt mateix del saltant o gorg de Pahonellas. Molt a prop del gorg de la Llana passava el camí molt concorregut que anava de Solsona a Vic, conegut com la ruta de la sal. Prop del gorg Negre i del gorg del Carburo passava el camí ral que anava d'Oristà a Sant Feliu Sasserra, conegut també com el camí de Muntanyola, ja que anava de Sant Feliu, passant per Oristà, i pujava el coll de Fontfreda fins a Muntanyola. Tots aquests camins eren molt concorreguts en aquella època. | 08151-236 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'Les dones d'aigua del riu Bassí', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56629 | Les minyones de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minyones-de-terricabras | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Això va passar a Terricabras. Diu que als vespres, quan anaven a dormir, just quan començaven a agafar el son, sentien molt de soroll a la cuina, una fressa com si trenquessin els plats. S'aixecaven del llit i no veien res enlloc, i quan obrien els armaris de la cuina trobaven gots, copes, ampolles, tot capbussat. També es diu que a les vetllades d'hivern, quan estaven a la vora del foc tot coent la caldera de menjar per al bestiar, tot d'un plegat sentien una veu a dalt de la xemeneia que deia: 'Ai que baixo, ai que baixo, ja sóc aquí'. Patatxap, se sentia com si una persona caigués. Els que es trobaven vora del foc s'escapaven corrents i quan hi tornaven no veien res enlloc. Als tres dies la veu deia: 'Que caic, que caic', i queia un dit damunt mateix de les brases. Al cap d'una estona, repetia la mateixa cantarella de sempre i queia una mà, sempre damunt de les brases del foc i desapareixia a l'instant. Al cap de temps que els passessin aquestes coses, van saber que això ho feia un que volia llogar les minyones que tenien a Terricabras. Aquestes tenien fama de ser molt treballadores i bones noies. Un altre propietari els va demanar que anessin a treballar per a ell, però les noies, molt bones elles, li van dir que a Terricabras hi estaven molt bé i no pensaven pas canviar de casa. A partir d'aquell dia a Terricabras van començar de sentir els sorolls i les veus que deien que queien de la xemeneia.' Antigament a les cases de pagès importants que tenien servei, les minyones tenien el seu 'quarto' vora de la cuina, mentre que els amos dormien a la part oposada, és a dir, ben apartats, perquè al vespre quan les minyones feien l'endreça de la cuina, amb el soroll dels plats i cassoles no despertessin els senyors de la casa. Als qui volien les minyones, valent-se de l'art de la màgica feien sorolls per despertar tothom qui dormís. Aquests sorolls els feien a la cuina, perquè hom cregués que eren les minyones que feien l'endreça molt tard i els amos es cansessin del soroll que les minyones feien nit enllà i prescindissin dels seus serveis. Llavors les podrien llogar. | 08151-237 | Sector est del terme municipal | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El propietari que volia llogar les minyones de Terricabras', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56630 | Pel dinar de festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pel-dinar-de-festa-major | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | A la masia Altarriba (terme d'Oristà) cada any, pel dia de la festa major, se'ls moria un bou. Any rere any els passava la mateixa desgràcia. Com era costum, el dia de la festa major la gent s'endiumenjava i, juntament amb les convidats, anaven a missa major. Quan arribaven a casa, el primer que feien era donar el menjar a la mula i els bous. Feien una passada per veure si tot el bestiar estava bé; després es posaven a dinar amb tota la tranquil·litat del món, ja que no hi havia animals ni tampoc persones que patissin cap mal. Així podien gaudir de la festa a taula en companyia de familiars que només veien un cop a l'any. Un dia, quan estaven dinant, sentiren un gall que cantava molt fort però d'una forma diferent. En sentir aquella mena de crit s'aixecaren de la taula i corregueren cap a baix, on trobaren el gall damunt del bou i el bou mort. Aquest fet era atribuït a una bruixa que, segons deien, tenia contactes amb el mateix diable per nafrar i matar el bestiar. | 08151-238 | Sector nord del terme municipal | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Pel dinar de festa major, un gall i el bou mort', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56632 | Quan es pon el sol al gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-es-pon-el-sol-al-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, es coneix també com el de la Llana, un topònim que arrenca de l'època dels paraires, ja que era un dels millors llocs per parar la llana. També era un punt molt ben comunicat, ja que a uns cinc-cents metres passava el camí ral que anava de Sant Feliu Sasserra a la Torre d'Oristà. A pagès hi havia el costum que quan els homes plegaven de treballar al capvespre es capbussaven dintre de l'aigua, així es treien la suor del damunt i passaven millor la nit a l'estiu quan feia calor de veritat. El gorg de la Llana amb el pas del temps fou el lloc on molts joves de Sant Feliu anaven a banyar-se el dissabte. Si ho feien abans de la posta de sol no hi havia cap perill, però si s'hi tiraven quan ja era post, alguna de les goges que hi havia al fons del gorg se'ls podia emportar dintre de l'aigua. La dita és que aquestes goges, quan veien un jove galant nu i ben plantat a dintre de l'aigua se'l quedaven en el fons del gorg per tal de passar una nit esbojarrada de jocs amorosos. Al dia següent, quan sortia el sol, tornava a la superfície de l'aigua, el deixaven en llibertat. A Sant Feliu Sasserra, que en un temps passat hi havia mossos d'esquadra, tenien la posada a l'hostal de cal Serra, conegut actualment com ca la Clotilde. Els mossos que hi havia eren molt joves, alts i ben plantats; i, igual que el jovent del poble, van agafar el costum d'anar a banyar-se al gorg de la Llana. El jovent del país però, hi anava més aviat, quan es ponia el sol ja estaven de tornada. Vet aquí que un dissabte cap al tard tres mossos d'esquadra van anar a banyar-se al gorg de la Llana. Damunt, sobre una roca, com sempre, es van despullar. Just on feia el saltant de l'aigua hi havia unes puntes de roca des d'on es llençaven de cap. L'alçada era de set o vuit metres. Es divertien de veritat, pujaven al cim de la roca per tal de capbussar-se daltabaix. Diu que anaven fent juguesques a veure quin dels tres podia estar més estona sota l'aigua. Quan ja començava a llostrejar van dir que feien l'última capbussada i plegaven. Entre dos dels mossos hi havia molta igualtat en el temps que aguantaven a dintre. L'últim cop només saltarien aquests dos i l'altre seria el que controlaria qui estava més estona dintre l'aigua. Van saltar a la vegada. Al poc temps va sortir un, però l'altre no sortia. Van esperar molta estona i res, el noi seguia dintre de l'aigua. Es va fer fosc, negra nit i el mosso continuava al fons del gorg. Un dels nois s'hi va tornar a tirar, però com que era fosc tampoc no hi veia res. Amb un gran disgust van deixar el company al fons. Van recollir la seva roba i van emprendre el camí de tornada amb el convenciment que havia mort ofegat. Quan tornaven cap a Sant Feliu, uns dels mossos va comentar: I si fos veritat allò que diuen de les goges, que retenen els nois dintre de l'aigua durant una nit? A més, avui és dissabte de lluna plena'. Al dia següent, tan bon punt va puntejar el sol, el mosso apareixia a la superfície de l'aigua, sa i estalvi. Quan va ser a fora de l'aigua va anar al lloc on es despullaven, però no hi va trobar la roba. Ben nu com anava, va anar a una casa de pagès no gaire lluny del lloc a veure si li podien deixar roba per vestir-se. Els va explicar tot el que li havia passat. Havia anat a banyar-se al gorg com feien molts dissabtes, però se li havia fet fosc i havia quedat atrapat dintre de l'aigua. Durant tota la nit hi havia al fons del gorg una claror igual com el clar de lluna. Havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien una túnica blanca. Fins a trenc d'alba no havia pogut sortir del fons del gorg. Quan emprenia el camí direcció a Sant Feliu va trobar els seus companys que anaven a veure si podien rescatar el seu cos. El company que la nit abans havia fet el comentari de les goges, va dir: 'Veus?, doncs és veritat això que expliquen de les Encantades, que retenen els nois als fons del gorg'.' | 08151-240 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56634 | La ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. | 08151-242 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56635 | Gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-llana | El gorg de la Llana, també anomenat gorg del molí de la Riba, està situat al riu Bassí, a mig camí entre les masies dels Pèlags i de la Riba i pocs metres al nord-oest del malmès molí de la Riba. Es tracta d'un gorg ample i pràcticament circular, situat al límit d'una esplanada rocosa. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns quatre metres. Pel costat est i oest, el gorg també queda delimitat per un cingle rocós que assoleix altures pròximes al cinc metres i que forma petites balmes i cavitats. En pràcticament tot el perímetre del gorg hi creix abundosa vegetació, fent inaccessible el gorg pels laterals. | 08151-243 | Sector oest del terme municipal | El gorg de la Llana és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Ho demostren dos llegendes, anomenades 'La fondària del gorg de la Llana' i 'Quan es pon el sol al gorg de la Llana' i descrites en una fitxa individual. | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pocs metres al nord del gorg hi havia el punt on començava el canal que omplia la bassa del molí de la Riba, situat uns metres al sud-est del gorg. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56636 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre | L'aigua s'estanca al gorg provocant que l'aigua adquireixi un color verdós. | El gorg Negre està situat al riu Bassí, una mica abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa, just al sud del pont del riu Bassí. Es tracta d'un gorg gran, ample i pràcticament circular, situat al límit d'una gran esplanada rocosa, que s'estén des del pont del riu Bassí cap al sud, amb una orientació sud, fins acabar de cop sobre el gorg Negre. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns deu metres. Pel costat oest, el gorg també queda delimitat per un alt cingle rocós que forma diverses balmes, prop d'on hi havia la font de l'Animeta. Al sud i a l'est, per on segueix el riu Bassí, el gorg queda delimitat per vegetació espessa, provocant que el gorg sigui difícilment accessible. | 08151-244 | Sector oest del terme municipal | El gorg Negre és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Prova d'això és la rondalla 'L'animeta del gorg Negre', descrita en una fitxa individual. | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56637 | Pla Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixo | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | Pla Moixó és una esplanada parcialment ocupada per bosc situada a l'extrem nord del terme municipal, al sud de la Caseta del coll de l'Arç i a l'oest de Cabanas. És un lloc de pas dels antics camins ramaders, on hi conflueixen dos serrats, el de les Gatoses que prové del sud i el dels Tres Hereus, que prové de l'oest. A la part nord d'aquest pla hi ha unes formacions rocoses que popularment són conegudes com la ramada encantada. Es tracta d'una petita esplanada ocupada per bosc on apareixen a la superfície nombroses roques amb formes arrodonides, quedant exemptes una de l'altre amb la terra que s'ha dipositat enmig, donant un aspecte màgic, que queda reflectit en la rondalla 'la ramada encantada', descrita en una fitxa individual. | 08151-245 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-3 | La riera Gavarresa, en alguns punts del seu curs, manté un ecosistema força bén conservat, amb espècies autòctones, tot i que la presència d'espècies introduïdes hi és molt important. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Oristà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 520 metres d'altitud, prop de la masia de Cabanas, on rep les aigües de la riera Lluçanès on es troba el molí de Cabanas, i en surt a l'oest de Sant Nazari de la Garriga, a uns 407 metres sobre el nivell del mar, just sota el cingle de les Nou Hores. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Coromina, el molí de Tornamira, el molí del Bach, el molí del Solà, els molins de la Quintana i el molí del Miquelet, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les de Cabanas, del molí de la Coromina o del molí de Tornamira, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins d'Oristà, com el pont de Cabanas o el d'Oristà. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb cingles excavats a la roca al llarg dels segles. Aquests cingles de gres vermell ressegueixen tot el curs de la riera Gavarresa en terme d'Oristà, des dels cingles de Cabanas, a l'extrem nord fins al de les Nou Hores a l'extrem sud, passant pels cingles que fan de Puigciutat un enclavament estratègic i pels cingles dels Tres Còdols, també anomenats de Rocaguinarda. Al llarg del seu recorregut, la riera forma nombrosos meandres i alguns gorgs, com el del molí de Cabanas o la Gorga, situada prop del molí de Tornamira. Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme d'Oristà són el riu Bassí, descrit en una fitxa individual, la riera de Sagalés i els torrents d'Olost, de la font Salada i de la font Canaleta. Tots ells tenen un recorregut llarg que travessa el terme municipal de nord-est a sud-oest, formant un paisatge accidentat amb diverses carenes paral·leles ocupades per grans zones boscoses. El torrent d'Olost aflueix a la riera Gavarresa prop de Camp de Devesa, envoltant l'enclavament de Puigciutat, i el de la font Salada hi aflueix al nord-oest del nucli d'Oristà, prop del molí del Bach. El torrent de la font Canaleta, en canvi, és un afluent de la riera de Sagalés, a la que s'ajunta a mig camí entre les masies de Caraüll i Sagalés, fins arribar a la riera Gavarresa, ja fora del terme municipal d'Oristà. | 08151-246 | Sector nord, central i sud del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 41.9500700,2.0656000 | 422554 | 4644655 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua han afectat diverses vegades el municipi d'Oristà, com ho demostra la línia gravada al pont d'Oristà, que marca el nivell on va arribar l'aigua en una 'gavarresada' del juliol de 1992. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56639 | Riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-bassi | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. | El riu Bassí és un afluent de la riera Gavarresa. El seu naixement és al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a uns 615 metres sobre el nivell del mar, i entra el terme municipal d'Oristà prop del molí del Blanquer, a uns 577 metres d'altitud, on es troba la font de la Casanova de la Pedragosa. El riu recorre tot el sector oest del terme municipal fins confluir amb la riera Gavarresa a uns 440 metres sobre el nivell del mar, just en el meandre que forma la riera Gavarresa després de passar per la Quintana. Es tracta d'una riera humanitzada amb rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, el riu Bassí passa pel molí del Blanquer, el desaparegut molí de la Balma i el molí de la Riba, tot i que d'aquests molins i les seves rescloses i canals només en queden alguns vestigis. El riu Bassí també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb nombrosos gorgs al llarg del seu recorregut, des del gorg de la Pedragosa, al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès fins al feréstec gorg Negre passant pel gorg de Pahonellas o el del molí de la Riba, també conegut com el gorg de la Llana. | 08151-247 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riu Bassí es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 920 on apareix el riu citat com a 'Rivo Vasilli'. | 41.9544000,2.0362100 | 420124 | 4645162 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56639-foto-08151-247-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | De tots els afluents de la riera Gavarresa només dos tenen el qualificatiu de riu: el riu Bassí i el riu d'Ases. Es desconeix el motiu d'aquesta distinció ja que, basant-nos en criteri de cabal d'aigua, el riu Bassí no podria ser considerat més que una riera. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56640 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous-0 | La balma dels Bous està situada al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la Tosca, que prové de la Costa de Degollats, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 30 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que varia entre el metre i mig en els punts més baixos i uns tres metres en els punts més alts, i una profunditat que oscil·la entre els tres i els quatre metres. | 08151-248 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9744200,1.9972300 | 416919 | 4647422 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim de la balma es deu al fet que antigament els bous que s'utilitzaven per conrear l'horta vella de la masia de Vallgatina anaven a abeurar-se a la balma. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56641 | Balma Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-gran | La balma Gran està situada al nord de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la font de la Roca i orientada al sud-oest, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 35 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que assoleix els quatre metres en els punts més alts, a l'extrem exterior, tot i que en la major part el sostre de la balma és més aviat baix. La balma té una profunditat que arriba als vuit metres a la part central, tot i que en les parts laterals no és tan profunda. A la part oest, per on transcorre el rec de la font de la Roca, hi ha una formació de pedra tosca completament plena de molsa formada pel constant degoteig d'aigües. Aquesta pedra parteix la balma en dos parts tot i que deixa un pas molt estret. | 08151-249 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9767000,1.9975900 | 416952 | 4647675 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56642 | Roure de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-serrajordia | El roure de Serrajòrdia es troba situat uns dos-cents metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge d'un camp al costat del qual transcorre un dels ramals del camí ramader. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 380 centímetres a un metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. El roure conserva la brancada intacte i es troba situat en una zona ocupada principalment per alzines i pins. | 08151-250 | Sector oest del terme municipal | 41.9312700,2.0309900 | 419662 | 4642599 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56643 | Alzinar de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-serrajordia | L'alzinar de Serrajòrdia es troba situat a la carena on es troba la masia que li dóna nom i per on passa una pista forestal que coincideix en bona part amb el camí ramader. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions d'alzina (Quercus ilex ssp ilex) distribuïts al llarg de la carena de Serrajòrdia, especialment concentrats a la zona propera a la masia. Una de les alzines més grans, tot i que no en destaca únicament una, es troba situada al sud-oest de la masia de Serrajòrdia, al costat est de la pista forestal que recorre la carena; aquest exemplar té una alçada propera als deu metres i un perímetre de tronc de 300 centímetres a un metre d'alçada, i una gran brancada que es recolza cap al costat sud arribant pràcticament a nivell de terra. | 08151-251 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9332500,2.0293100 | 419525 | 4642821 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56648 | Camí ramader A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-0 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams de camí de bosc difícils de seguir i trams paral·lels a carreteres asfaltades. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Oristà forma part de la Ruta I identificada pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. El camí ramader entra al terme municipal d'Oristà pel sector oest a l'altura de Sant Feliu Sasserra. El camí procedeix de la masia del Pilar de Sant Feliu Sasserra i entra al terme d'Oristà per la casa de Pla Moixons, davant la qual hi havia un important empriu anomenat empriu de Pla Moixons, que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. Des d'aquí el camí (empedrat en uns quaranta metres a banda i banda per tal de que el bestiar no es mengés els conreus) continua en l'anomenat pla de cal Martí fins a can Poll. En aquest punt el camí travessa la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà i agafa el carrer del Gafarró. Segueix en direcció nord vorejant el nucli de Sant Feliu Sasserra per la banda de llevant passant prop de la font del Barber fins a l'extrem nord-est del serrat de Gurrians. Aquí el camí gira a la dreta i baixa cap a la casa de la Farigola que tot i no ser una casa de parada sovint hi paraven els ramats. El camí segueix travessant el riu Bassí on aprofitaven per abeurar el bestià i es troba amb una zona de gran esplanada, suficientment gran per fer-hi estada, anomenada la pleta del passant de la Farigola, on aprofitaven per descansar pastors i ramat. El camí continua en direcció nord cap a Salelles on hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Aquesta casa havia estat una casa de parada dels pastors. N'hi havia que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. El camí segueix amunt cap al collet de la Cirera i la remolta de les Gatoses, passa per la creu Moixó (on s'ajunta un ramal de camí ramader procedent de la Torre d'Oristà) i va a parar a la pleta de pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada arran d'una llegenda que té associada. Es reemprèn el camí en direcció a la casa de parada de la Sala del coll de l'arç, zona en la qual es surt del terme municipal d'Oristà per endinsar-se al terme municipal d'Olost (TORRES;2003). A partir d'aquí el camí continua cap al nucli de Santa Creu de Joglars, puja cap a Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens. | 08151-256 | Sector oest, central i nord del terme municipal | És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9627600,2.0411800 | 420546 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha constatat l'apropiació d'una part del terreny de l'empriu de Pla Moixons, prop del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, per part de la casa anomenada Pla Moixons. Els emprius estan protegits per llei (3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries), tenen les mateixes funcions que les revoltes, i gaudeixen dels mateixos drets. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56649 | Camí ramader B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-b-0 | COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit). TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams de camí de bosc difícils de seguir i trams paral·lels a carreteres asfaltades. | Aquest camí ramader prové de Manresa i passa pel nord de Santa Maria d'Oló, prop del Raval de Santa Eulàlia. Segueix cap a la casa de parada de Berengueres (de Santa Maria d'Oló) i un cop traspassada la baga de cal Llop entra al municipi d'Oristà per la zona de cal Moliner, a l'extrem sud del terme. Aquí s'enllaça amb el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga el qual segueix en direcció nord-est seguint el serrat de Sant Nazari. Es passa pel costat de la Casanova de Solà-Sagalés, pel pedró dels Sants Màrtirs, pel carrer de la Ruixeda i voreja el serrat de Puigcornedor per la banda oest. Abans de travessar la carretera C-670 el camí passa pel collet de Coromines i es dirigeix al collet de la Guàrdia. Seguint en direcció nord-est s'arriba al coll de Garça. En aquest punt el camí es bifurca amb un ramal que gira a l'esquerra. El camí que continua per la carena, seguint la direcció nord-est, es dirigeix a la masia del Verdaguer. Des d'aquí i continuant en direcció nord-est seguint l'actual carretera B-433 es passava per l'hostal del Trumfo, actualment aterrat; més amunt es trobava la remolta de Terricabras i encara continuant s'arribava als Tossals. Aquí novament el camí es bifurcava: un ramal anava a la masia del Permanyer on s'enllaçava amb un camí principal (ruta III identificada pel Grup de Transhumància del SOLC) que provenia del Vallès i anava en direcció a Alpens, i un altre ramal girava a l'esquerra passant per la costa roja cap al passant de cal Pep, el Lliscàs i Olost. El ramal que gira a l'esquerra des del coll de Garça pren la direcció al nucli urbà d'Oristà on hi havia la casa de parada del Solà, actualment reformada com a casa de turisme rural. A partir d'aquí el camí travessa la Gavarresa pel passant de la riera Gavarresa, prop del molí del Solà, i continua pujant la cinglera de la Trona fins al pla Noguera. Un cop dalt s'agafa el camí que va d'Oristà a la Torre que segueix en direcció nord passant per sobre la baga de Tornamira. S'arriba a la zona del pedró de la Torre i es passa pel nucli de població de la Torre d'Oristà seguint el carrer principal Mn. Riba Pont. Al final del carrer el camí continua paral·lel a la carretera actual fins arribar a la Casanova del Pla Bassí des d'on es dirigeix a la creu Moixó enllaçant amb el camí ramader que procedeix de Manresa passant per Sant Feliu Sasserra (ruta I identificada pel Grup de Transhumància del SOLC). | 08151-257 | Sector sud, central i est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9302600,2.0798600 | 423713 | 4642442 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56649-foto-08151-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56649-foto-08151-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56650 | Camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-santa-maria-dolo-a-vic | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams paral·lels a carreteres asfaltades i trams de camí de bosc difícils de seguir o totalment perduts. | El terme municipal d'Oristà era creuat per diversos camins rals que unien els principals nuclis de població dels termes propers. Aquests camins, generalment, segueixen la disposició geogràfica de les principals serres i rieres del terme i ressegueixen les valls i les carenes salvant la orografia del terreny, facilitant d'aquesta manera la connexió entre pobles i el pas als usuaris: traginers, carruatges, pastors i ramats, viatjants, etc. Un dels principals camins rals que creuava el terme i del que es coneix el recorregut exacte és el camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic. Aquest camí segueix en part el traçat del camí ramader, entrant al terme municipal per l'extrem sud-oest, prop de Sant Nazari de la Garriga. Travessa tot el terme municipal recorrent diverses carenes en direcció nord-est, passant pel carrer de la Ruixeda, el Puig Cornador, el Verdaguer i l'hostal del Trumfo fins a la zona de Bartrons, on abandona el terme municipal. Té dos ramals diferents que condueixen al nucli urbà d'Oristà, un a l'altura de la Guàrdia i l'altre a l'altura del Verdaguer. El ramal que des de la zona del Verdaguer porta al nucli urbà d'Oristà entra al nucli pel carrer de Vic, nom que agafa de la direcció on conduïa aquest camí. | 08151-258 | En tots els sectors del terme municipal | Els camins rals eren antigament les principals vies de comunicació entre nuclis urbans i formaven, junt amb el camins ramaders, una xarxa de comunicació que generava comerç i oportunitats en un àmplia zona. La majoria d'aquests camins no tenien un recorregut local si no que provenien de zones allunyades com és el cas de l'anomenat camí ral de França, que passa tangencialment pel terme municipal d'Oristà o el camí de la Sal, que provenia del Solsonès derivant-se en diversos ramals, un dels quals passava per Sant Feliu Sasserra i pel Carrer Nou de la Torre d'Oristà. Amb l'arribada de les carreteres asfaltades, moltes de les quals s'han superposat als camins rals, s'ha anat deteriorant aquesta xarxa de camins fins a l'actualitat. | 41.9280700,2.0754700 | 423346 | 4642203 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els camins rals van deixar d'utilitzar-se amb la construcció de carreteres i l'arribada dels vehicles motoritzats. L'arribada de les carreteres d'asfalt a Oristà és relativament recent i la major part de la gent gran recorda quan havien de desplaçar-se a peu fins a la carretera que va de Prats a Olost, la primera que es va construir a la zona. Com a testimoni d'aquests anys han quedat topònims com el vint-i-cinc o el vint-i-set, que són els punts quilomètrics de l'antiga carretera en els llocs on creuava amb els camins rals.El traçat d'aquest camí coincideix en bona part amb el camí ramader B el qual està protegit segons la llei de de vies pecuàries. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56689 | Pica de Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-salvador-de-serradellops | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | Força malmesa. Durant molts anys estigué colgada a l'exterior. | <p>La pica es troba situada a l'interior de la petita església de Sant Salvador de Serradellops. És una pica d'aigua beneita construïda amb pedra arenisca, actualment molt deteriorada a causa del pas dels anys. La peça fa uns 90 centímetres d'alt i pel seu aspecte s'assembla a una columna amb els diversos elements. La base està molt gastada i ha perdut tots els elements (plint, escòcia, etc.) que la componien originàriament. El que correspon al fust té una forma cilíndrica, fa uns 20 centímetres de diàmetres, i té totes les traces d'haver estat esculpit anteriorment. La part superior que forma la pica pròpiament dita, o el vas, té una forma tronco-cònica, a la manera d'un capitell, amb una planta sensiblement hexagonal; fa uns 30 centímetres de diàmetre màxim i uns 25 centímetres d'alt (ADD;1984).</p> | 08151-297 | Sector est del terme municipal | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que aquest element presenta senyals evidents que la pedra fou treballada amb dibuixos en relleu, actualment és impossible d'endevinar-hi cap representació, a causa del mal estat de la pedra. Això fa que també sigui difícil donar-ne una datació. La imatge s'ha extret del llibre: Catalunya Romànica. Osona. Volum II. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56696 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-2 | XX | L'aplec de Sant Sebastià es celebra a l'ermita de Sant Sebastià en honor el copatró del poble, Sant Sebastià. L'aplec de Sant Sebastià no es celebra el dia del Sant (20 de gener) sinó el primer diumenge de maig i és un aplec instaurat fa 8 anys pels administradors de la capella i feligresos de la parròquia en motiu de trobada i festa. A les dotze del migdia es fa una missa a l'ermita de Sant Sebastià solemnitzada pel cor parroquial. Al sortir es fa una rifa de pernils i es ballen sardanes. A partir de les dues hi ha un dinar popular amb una arrossada. | 08151-304 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'aplec va començar a celebrar-se l'any 1999. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56697 | Diada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-sebastia | XVIII | Hi participen veïns d'Oristà i de la Torre ja que és un dia festiu al municipi. | La diada de Sant Sebastià es celebra el dia 20 de gener, dia de sant Sebastià, en honor a Sant Sebastià co-patró del poble protector contra la pesta. A dos quarts de dotze del migdia es puja en processó a l'ermita de Sant Sebastià, des del nucli urbà d'Oristà, cantant les lletanies dels Sants. A les dotze es fa una missa acompanyada del cor de cantadors i cantadores d'Oristà i en acabar es canten els goigs de Sant Sebastià. A les cinc de la tarda hi ha el rosari cantat a l'ermita. | 08151-305 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià, advocada a aquest sant protector contra la pesta, en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Les pregàries dels vilatans i les veneracions a Sant Sebastià provenen, per tant, d'aquesta època i cal pensar que l'origen dels goigs es remunta a la tradició oral que s'ha transmès al llarg del temps de generació en generació. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56698 | Processó de Corpus d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne d'invocació de glòria al Santíssim i a les cinc de la tarda hi ha el rosari a l'església parroquial. Abans es feia el trisagi cantat però actualment es fa l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava antigament amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. A partir d'aquí es torna a l'església es fa una pregària de comiat i es torna el santíssim al sagrari al seu lloc. | 08151-306 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56699 | Processó de Corpus de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-de-la-torre-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus de la Torre d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les deu del matí s'inicia la processó encapçalada per un portant de la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de la Torre d'Oristà. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església la qual es troba decorada amb boniques catifes de flors i ressegueix tot el carrer Mossèn Riba Pont fins al pedró de Sant Jaume on hi ha un altar i una altra catifa de flors. Un cop beneït l'altar la processó gira i torna altra vegada pel carrer Mossèn Riba Pont fins a l'església. | 08151-307 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56700 | Processó del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-divendres-sant | Molta participació dels veïns ja que la processó s'ha entès com una activitat festiva tradicional d'Oristà. | La processó del Divendres Sant es celebra el Divendres Sant al vespre, en el marc de Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers de la població recordant el davallament de Jesucrist de la Creu i el recorregut fins al sepulcre. La processó a Oristà, s'inicia a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà a les 9h del vespre. A dins l'església s'inicia amb la pregària de la Corona dels 7 Dolors de Maria, una invocació a la dolorosa; un cop es surt de l'església, la processó silenciosa, solemnitzada pels cants del cor parroquial, segueix un recorregut estipulat: de la plaça de l'església segueix cap al camí de la font, la plaça Major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es torna pel carrer de Vic, la plaça Major i l'església parroquial. El seguici està encapçalat per un escolanet que porta la creu processional i el segueixen els veïns disposats en dues files paral·leles, els portants de la Dolorosa (jovent del poble) que va al centre de la processó, el sacerdot, els portants del Sant Crist custodiat per dues torxes enceses i el grup de cantadors i cantadores d'Oristà que canten estrofes de la Passió i l'Stabat Mater, cançó dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 08151-308 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | A moltes poblacions de Catalunya, el Divendres Sant al vespre, es poden veure desfilar multitud de processons que són la narració i escenificació de diferents passatges de la Passió de Crist. Cadascun dels passos que participen en la processó del Divendres Sant representen tridimensionalment una de les escenes d'aquesta narració. Els passos que surten a la processó són una manifestació de religiositat i reflecteixen la devoció de les persones que els treuen al carrer, però també són fruit de l'esforç d'una confraria, que antigament unien un grup de persones sota la mateixa devoció o per pertinença a un mateix gremi, i que avui en dia ho està per vincles associatius molt més personals. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56701 | Processó de la Minerva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-minerva | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | La processó de la Minerva es celebra l'últim diumenge d'agost i és una festa pròpia de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. És una processó instituïda en acció de gràcies pels beneficis de la collita de l'any i per extensió en acció de gràcies als veïns de la parròquia. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne amb invocació al Pare Celestial i a les cinc de la tarda hi ha el rosari amb l'exposició del Santíssim i l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanya amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acaba a l'església parroquial. | 08151-309 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56701-foto-08151-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per l'ajuntament d'Oristà. La segona imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56702 | Processó de cap de mes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cap-de-mes | Ja fa uns 40 anys que no es celebren les processons del cap del mes. | La Processó de cap de mes era una processó que es celebrava cada últim diumenge de mes menys els mesos de Quaresma. A l'agost tampoc es feia ja que coincidia amb la processó de la Minerva. Era una processó celebrada en honor a la mare de Déu i el Santíssim. A dos quarts de cinc de la tarda es passava el rosari a l'església parroquial i seguidament s'iniciava la processó encapçalada per un escolanet que portava la creu processional amb un màstil; a darrere hi anava la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota ombrel·la amb la custòdia petita custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'iniciava a la plaça de l'església passava pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi havia un altar, es beneïa, es girava i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi havia una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acabava a l'església parroquial. | 08151-310 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56703 | Processó del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-ram | Ja no es surt en processó el dia diumenge de Rams a la tarda. | La processó del Ram es celebrava el diumenge de Rams a la tarda. A les cinc de la tarda es passava el rosari i a fora es feia l'exercici del viacrucis solemne pels carrers del nucli urbà d'Oristà. L'itinerari era: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major i a l'església. Encapçalava la processó la creu processional i es treia també el Sant Crist custodiat per dues torxes. Els veïns es distribuïen en dues filades i el capellà anava al mig. | 08151-311 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Ja fa uns setze anys que aquesta processó de tarda no es celebra. La part que avui en dia encara és vigent és la del matí del diumenge de Rams. Es beneeix la palma abans d'entrar a missa i s'entra a l'església en processó. Una petita processó que s'inicia al camí de la font es dirigeix cap a la plaça de l'església fins entrar a l'església parroquial se Sant Andreu d'Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56704 | Sagrada família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-0 | Cada vegada hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Oristà hi ha dues capelles de la Sagrada Família que passen en dues rutes diferents al nucli urbà. Les capelles surten de la casa rectoral i l'una fa la ruta de les cases del camí de l'era, la carretera de Casamiquela, el carrer de Vic, el carrer de la Roqueta fins arribar altra vegada a la casa rectoral. La segona capella segueix les cases de la plaça Major, carrer de Barcelona, plaça de l'església, carrer Bonaire i carrer Roqueta fins a la casa rectoral. Hi ha una altra capella de la Sagrada Família que volta per algunes de les cases de pagès habitades de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà (el Verdaguer, Vilaroger, Sagalés, la Quintana i la Garriga), quedant-se una setmana a cada masia. També hi ha dues capelles més a la Torre d'Oristà que recorren les cases i alguna masia de la parròquia de la Torre d'Oristà i encara n'hi ha una altra, la que passa per diverses masies de la parròquia d'Olost, que també passa en el seu recorregut per algunes masies d'Oristà. | 08151-312 | A diverses cases i masies del terme municipal. | 41.9325300,2.0605200 | 422112 | 4642712 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56706 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas | El Salpàs és un costum religiós de caràcter cristià que consisteix en beneir les cases durant el temps pasqual. El Dimecres Sant al les onze del matí es fa la benedicció de la sal i l'aigua a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Els feligresos són els portadors de l'aigua i la sal i un cop beneïda l'escolà la posa en un cubell. A partir d'aquí el mossèn, acompanyat pels escolans, beneeix les cases del poble seguint un procés ritual que consisteix en esquitxar amb aigua beneïda i sal els brancals drets de les portalades. La setmana abans de Setmana Santa aquest ritual es fa a les masies. La pròpia masia aporta la sal i l'aigua i el mossèn fa la benedicció allí mateix. Antigament la benedicció també es feia a les entrades de les corts i quadres de les masies i s'aprofitava per beneir el bestiar. | 08151-314 | A diverses cases i masies del terme municipal | 41.9321600,2.0601500 | 422081 | 4642671 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment es denota el llarg període de pràctica del costum del salpàs a partir de l'erosió de la pedra dels brancals de les portalades de diferents cases i masies. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56707 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser | Els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser es canten pels carrers del nucli urbà d'Oristà el dissabte de Pasqua al vespre. Els tradicionals goigs són cantats pel jovent del poble, un grup heterogeni de nois i noies d'entre 12 i 24 anys, que fan un recorregut per tots els carrers de la població. Gràcies a aquest grup de jovent la tradició de cantar els goigs de la Mare de Déu del Roser es manté viva a Oristà. Els goigs diuen així: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria: puig la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, el Roser molt excel·lent quan us feu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del cel us trametia Déu el Pare que volia fóssiu Mare del Roser. Del Sant ventre produïda la planta del Roser verd, fou dels àngels circuïda i servida en gran concert: i restà pur i sencer vostra cos amb alegria quan florí en l'Establia el celestial Roser. Manà vostra Senyoria als Frares predicadors, que de vostra Confraria fossin instituïdors; i així ells l'han fundada, obeint vostre voler, dignament instituïda Verge i Mare del Roser. Puig mostreu vostre poder fent miracles cada dia, preserveu, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08151-315 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Antigament el quintos eren els encarregats de cantar els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser. Passaven per les masies i pels carrers del poble d'Oristà el diumenge de Pasqua al matí cantant els goigs del Roser i recaptaven diners i donatius diversos. Després de la missa del diumenge de Pasqua es feia el sorteig d'ous, sorteig que també es repetia el dilluns de Pasqua i el dilluns de la segona Pasqua. Modernament es va canviar el dia de cantar els goigs del Roser i va passar a cantar-se el dissabte de Pasqua al vespre. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56708 | Grillades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grillades | Les Grillades, juntament amb altres ornaments com flors i plantes, ornamenten als altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà que es celebra el Divendres Sant al matí. Grillades són testos de blat, ordi, etc. fet germinar en una habitació fosca. Com que, sense llum, no pot realitzar la funció clorofíl·lica es manté blanc i es treuen a l'exterior el mateix matí del Viacrucis. Durant tot el dia tant els altars com les Grillades s'exposen al carrer. | 08151-316 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Antigament les Grillades ornamentaven el Monument de l'altar major de l'església per Setmana Santa ja que per Quaresma no es podien posar flors a les esglésies (calia esperar a la Vetlla Pasqual). D'aquesta manera es donava vistositat al monument respectant les normes. Fa poc temps que el Grup d'Exposicions Populars ha recuperat aquesta pràctica però en comptes de guarnir el Monument de l'església es guarneixen els altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà. | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns de la Torre d'Oristà guarneixen i preparen amb gran entusiasme els altars i les Grillades pel Divendres Sant. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc