Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56493 | Castell de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toneu | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI | Sols es conserven alguns trams de mur perimetral molt erosionats. | <p>El castell de Toneu està situat a l'est del casal de Vilaregut i a l'oest dels Tossals, sobre el serrat del Prat al nord d'aquesta masia. Queden escassos vestigis dels llenços i els carreus es troben tapats per vegetació. Es poden trobar petits trams de mur perimetral d'uns 0'50 -1 metre d'altura, sobretot a la part nord i nord-oest, on comença la vessant del serrat. Sobre el serrat es pot observar un planell que té una altura més elevada que la resta. També s'hi troben forats trinxera, possiblement utilitzats durant la Guerra Civil espanyola.</p> | 08151-101 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El castell de Toneu apareix com a tal l'any 1045, en el testament de Bernat Guifré de Balsareny. Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny.</p> | 41.9644600,2.1119300 | 426411 | 4646212 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||
| 56497 | Hostal del Trumfo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-trumfo | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Edifici en estat de ruïna. Ha crescut vegetació a l'interior. | L'hostal del Trumfo es troba situat a la carena per on passava l'antic camí ral a tocar de l'actual carretera B-433, al sud-est de la masia de Vilaroger. Es tracta d'un edifici en estat de ruïna on es pot observar la planta i part dels murs, construïts en maçoneria de pedra, i de diversa alçada conservada, alguns dels quals conservats fins a 1'5 metres. També s'observen les cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Malgrat la vegetació també es poden entreveure alguns murs mitgers i per tant intuir algunes de les distribucions interiors. | 08151-105 | Sector est del terme municipal | L'Hostal del Trumfo es troba situat al peu de l'antic camí ramader i camí ral que comunicava Oristà amb Vic. Tal com indica el nom hauria servit com a casa d'hospedatge per a mercaders i traginers. Es troba documentat en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX. Tot i així la seva construcció és anterior, probablement del segle XVIII. | 41.9450000,2.0991700 | 425331 | 4644062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56497-foto-08151-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56497-foto-08151-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56497-foto-08151-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56655 | Castell d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorista | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | X-XII | No es conserva cap estructura. | <p>El castell d'Oristà es deuria trobar situat en un punt sobre la llarga plataforma elevada que protegeix el vent del nord al nucli urbà d'Oristà, delimitada per la riera Gavarresa al nord i oest i el Torrent a l'est. La seva situació, rodejada per cingleres escarpades, suposava un lloc idoni per la defensa i protecció del castell. Actualment però, no es troba cap estructura en superfície i només es conserva el topònim de la Costa del Castell, prop de l'ermita de Sant Sebastià. Es pot deduir, doncs, que l'emplaçament del castell era al cim de la costa, en un petit pla del puig que ha anat veien reduït el seu perímetre a causa de les esllavissades, la qual cosa podria explicar que no hi hagi cap rastre de torre, ni muralla, almenys per sobre del nivell del sòl.</p> | 08151-263 | Sector central del terme municipal | <p>El castell d'Oristà apareix documentat a partir de l'any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comptat de Manresa, al castell d'Oristà. L'any següent, al 909, així com en la majoria del segle X apareix formant part del comtat d'Osona. La documentació conservada fa referència normalment al terme del castell d'Oristà, com a districte administratiu del comtat, però no en fa mai explícitament a l'emplaçament de la fortalesa. Només alguns documents permeten fer deduccions. Així en un document de l'any 944 dóna com a límits d'unes extenses possessions la riera Gavaresa per la part d'orient, el castell d'Oristà per la del migdia, el vilar de Relat per la d'occident i l'església de Santa Eulàlia de Pardines per la del nord. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres de l'actual Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès; incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià de Sacirera. Encara al segle XI i XII es troben notícies del terme d'Oristà: en un document del de 1163 situa el mas Vilasendere dins la parròquia de Sant Andreu i el castrum Orisiti. Els esments del castell d'Oristà desapareixen de la documentació a les acaballes del segle XII. L'antic terme del castell es fracciona, segons apareix, en prendre vida els castells de Tornamira i Olost i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.</p> | 41.9342100,2.0634700 | 422359 | 4642896 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||
| 56656 | Pla de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sant-sebastia | NUIX, José Maria (1968). Revista Ampurias. Vol XXX. Barcelona. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | VIIaC-VdC | Superfície molt erosionada. Fonts orals han constatat l'espoliació per part de diverses persones al llarg dels anys de grans quantitats de material ceràmic extret de l'esplanada de la Costa del Castell. | Jaciment situat al pla de Sant Sebastià en un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. Aquest puig es troba delimitat per uns profund cingles, anomenats Costa del Castell i cingle de Sant Sebastià, cosa que permet una defensa molt fàcil de la zona. No s'hi ha realitzat mai excavacions arqueològiques i l'única notícia que se'n té és la del Sr. Nuix, que recollí en superfície fragments de ceràmica i en publicà una petita nota a la revista Ampúrias el 1968. En la inspecció ocular del jaciment es van apreciar la presència de ceràmiques en superfície tant a les vertents com especialment a dalt del turó, on les restes eren de mides força més grans arribant a amidar entre 10 i 15 cm2. En superfície s'hi ha recollit fragments de ceràmica grollera feta a torn, campanianes, ceràmiques ibèriques rosades fetes a torn i de medievals. Dalt del turó hi ha unes formacions de pedres sense que aparentment tinguin una disposició molt especial, que probablement puguin correspondre a un nucli d'habitació ibèric-romà. El Sr. Nuix en la seva visita del 1968 recollí diversos fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica ibèrica pintada (fragment de Kalathos), romana i medieval vidriada. Informa també de la possibilitat d'un nucli d'habitació ibèric. Es desconeix el seu estat de conservació ja que mai s'hi ha realitzat excavacions arqueològiques. Per altra banda el fet que apareguin en superfície grans fragments de ceràmica, amb possibilitat de recuperar-ne algunes formes, així com algun element de ferro, fan pensar que el jaciment és molt superficial, i tal vegada pot ser que estigui destruït donada la falta d'estructures actualment visibles. | 08151-264 | Sector central del terme municipal | 41.9340800,2.0628900 | 422310 | 4642882 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56657 | Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigciutat | LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | VIIaC-VdC | L'ús de bona part de l'esplanada per explotació agrícola causant una erosió generalitzada de la part central del jaciment, així com les nombroses espoliacions amb detectors de metalls que s'han fet al llarg dels anys han deteriorat sensiblement el jaciment ibèric. | El jaciment de Puigciutat es troba situat dalt d'una península elevada solcada per un meandre de la riera Gavarresa a l'est del castell de Tornamira. Les vessants escarpades d'aquesta península permeten una bona defensa de l'emplaçament i el pla del damunt de la península un bon lloc per habitar-hi. L'assentament ocupa un altiplà de 400 x 160 metres (amb una extensió de prop de 4 ha) amb cobertura forestal i agrícola. Es tracta d'un poblat, que no ha estat mai excavat arqueològicament, amb estructures a l'aire lliure, entre les que destaquen diversos fragments de grans parets construïdes amb grans carreus i altres murs i parets fetes amb pedra seca. Segons informacions del Sr. Camil Vilalta (l'any 1990) sota els camps de conreu existeixen diverses parets i paviments d'habitació amb gran quantitat de cendres i carbons i l'existència d'urnes amb cendres a l'interior. El Sr. Vilalta, juntament amb altres aficionats de la zona han fet diverses perforacions al jaciment, i actualment tenen en el seu poder una quantitat extraordinària de material arqueològic. Es va poder observar en el domicili del Sr. Vilalta, a Prats de Lluçanès, més de 60 monedes de bronze i plata, d'èpoques ibèrica i romana (algunes amb la indicació de la seca de CESSE), algunes de les quals amb molt bon estat de conservació. També hi té peces ceràmiques de vernís negre completament senceres i ceràmica rosada feta a torn; gran quantitat d'utillatge agrícola, domèstic i industrial fet de ferro; pesos de teler, fusioles, peces de plom per fones i una gran quantitat de peces fetes amb bronze: anells, sagetes, escultures en miniatura, així com restes de bronze que segons el Sr. Vilalta procedeixen d'uns grans recipients de més d'un metre d'altura. Tot i que no va poder ser vista, el Sr. Vilalta va indicar que té en el seu poder un element mixt de ferro i plom, on s'hi observen inscripcions de tipus ibèric. Recentment estudis realitzats per l'empesa SOT, prospecció arqueològica a través de tres tipus de prospeccions (geomagnètica, georadar i geoelèctrica) han aportat noves informacions sobre el jaciment. La prospecció magnètica ha permès descriure parcialment l'estructura urbana de l'assentament on es diferencien diferents grups constructius, carrers i on hi destaca un edifici central de 12,5 x 12,5 de robusta construcció. També s'ha detectat una possible zona de treball metal·lúrgic indicat tant per les restes d'escòries en superfície com en els senyals detectats en la prospecció magnètica. Tot i que segons les prospeccions fetes en la part central del jaciment no correspongui a una estructura típica d'assentament d'oppidum ibèric ens trobem amb un jaciment de considerables dimensions d'època ibèrica digne de ser protegit i estudiat correctament. | 08151-265 | Sector central del terme municipal | El jaciment de Puigciutat és conegut popularment per a molta gent i veïns del municipi i del Lluçanès. La seva existència és coneguda a la zona des de temps immemorials per el seu propi topònim, documentat ja l'any 1000 quan un home anomenat Faquiló comprà un molí situat a la Gavarresa al lloc de Ciutat (civitas), i un altre al mateix lloc dos anys després. La orografia de l'entorn converteix Puigciutat en un enclavament d'alt valor estratègic i de fàcil defensa des del qual permet el control a l'accés a les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès vers el nord i un fàcil control vers el sud, amb l'engorjada vall tancada per les cingleres de Camp de Devesa, de la Costa del Castell i les de Sant Sebastià, a la zona del nucli urbà d'Oristà. La denominació de Puigciutat com a civitas significa que la seva ubicació i funció era coneguda popularment en algun moment de domini lingüístic del llatí i se li pot atribuir una perduració de les seves restes identificables fins com a mínim la romanització (segles I aC- I dC). Així mateix els materials ceràmics trobats en superfície ofereixen un ventall cronològic centrat entre els segles III i I aC i una adscripció a les cultures romanes i ibèrica tardana. El context històric on cal emmarcar el jaciment arqueològic és doncs, el dels darreres temps de l'hegemonia de la cultura ibèrica i l'inici de l'anomenada romanització (LAFUENTE I SALA; 2006). | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Nombrosa informació arqueològica s'ha perdut com a conseqüència de les actuacions indiscriminades dels furtius buscadors de metalls. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56716 | Esgrafiats de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII | Algunes persones han ratllat els esgrafiats així com també hi han escrit a sobre. | <p>Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).</p> | 08151-324 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9202000,2.0439700 | 420725 | 4641358 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria fer un estudi en profunditat dels grafits i dels dibuixos, símbols, etc. així com prendre les mesures necessàries per la seva protecció i conservació. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||
| 56720 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-4 | L'edifici només conserva dos contraforts i alguns murs de càrrega, amb altures conservades de poc més d'un metre. | El Casalot es troba situat a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a pocs metres de la vella església de Sant Genís de Caraüll, actualment en runes, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix al Casalot i a la vella l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes d'un edifici situat a l'extrem oest d'una esplanada elevada, defensada pel cantó sud per un precipici, molt erosionat. Es conserven dos contraforts a la part sud, on el desnivell és més important, i diversos murs de càrrega a la resta, amb alçades que no superen la barrera del metre i mig. | 08151-328 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56720-foto-08151-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56720-foto-08151-328-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56722 | Necròpolis del serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-serrat-dels-moros | Tot i haver estat profanades, les tres tombes conserven la seva estructura. | La necròpolis del serrat dels Moros està situada en un turó elevat a l'oest del serrat de les Deveses, en un punt amb una bona visibilitat des d'on es domina bona part de la vall de la riera de Sagalés. Es tracta d'una necròpolis formada per tres tombes de cista disposades a pocs metres una de l'altra en un petit turó. Les tres estan formades per tres grans lloses, dues de llargues i paral·leles que formen els laterals de la tomba i una de menors dimensions que tanca la tomba per un dels dos costats restants. Les tres tenen una orientació aproximada de sud a nord i són de mides diferents. La més gran, situada a la part est del turó, amida 186 centímetres de llargària per 39 d'amplada. Les altres dues són de menors dimensions, amb una llargada que en els dos casos és de 104 centímetres. La que es troba a l'extrem oest del conjunt amida 31 centímetres d'amplada i la central, situada just al límit sud del turó on comença el pendent més pronunciat, amida 39 centímetres d'amplada. Les tres tombes es troben obertes i parcialment excavades, sense que es conservi cap dels elements que hi havia a l'interior. | 08151-330 | Sector sud-est del terme municipal | 41.9290600,2.1024400 | 425583 | 4642289 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56722-foto-08151-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56722-foto-08151-330-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns coneixen la zona on es troba la carena com el serrat dels Moros, tot i que la cartografia existent indica aquest topònim diversos centenars de metres al nord-est. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56696 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-2 | XX | L'aplec de Sant Sebastià es celebra a l'ermita de Sant Sebastià en honor el copatró del poble, Sant Sebastià. L'aplec de Sant Sebastià no es celebra el dia del Sant (20 de gener) sinó el primer diumenge de maig i és un aplec instaurat fa 8 anys pels administradors de la capella i feligresos de la parròquia en motiu de trobada i festa. A les dotze del migdia es fa una missa a l'ermita de Sant Sebastià solemnitzada pel cor parroquial. Al sortir es fa una rifa de pernils i es ballen sardanes. A partir de les dues hi ha un dinar popular amb una arrossada. | 08151-304 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'aplec va començar a celebrar-se l'any 1999. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56697 | Diada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-sebastia | XVIII | Hi participen veïns d'Oristà i de la Torre ja que és un dia festiu al municipi. | La diada de Sant Sebastià es celebra el dia 20 de gener, dia de sant Sebastià, en honor a Sant Sebastià co-patró del poble protector contra la pesta. A dos quarts de dotze del migdia es puja en processó a l'ermita de Sant Sebastià, des del nucli urbà d'Oristà, cantant les lletanies dels Sants. A les dotze es fa una missa acompanyada del cor de cantadors i cantadores d'Oristà i en acabar es canten els goigs de Sant Sebastià. A les cinc de la tarda hi ha el rosari cantat a l'ermita. | 08151-305 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià, advocada a aquest sant protector contra la pesta, en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Les pregàries dels vilatans i les veneracions a Sant Sebastià provenen, per tant, d'aquesta època i cal pensar que l'origen dels goigs es remunta a la tradició oral que s'ha transmès al llarg del temps de generació en generació. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56698 | Processó de Corpus d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne d'invocació de glòria al Santíssim i a les cinc de la tarda hi ha el rosari a l'església parroquial. Abans es feia el trisagi cantat però actualment es fa l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava antigament amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. A partir d'aquí es torna a l'església es fa una pregària de comiat i es torna el santíssim al sagrari al seu lloc. | 08151-306 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56699 | Processó de Corpus de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-de-la-torre-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus de la Torre d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les deu del matí s'inicia la processó encapçalada per un portant de la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de la Torre d'Oristà. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església la qual es troba decorada amb boniques catifes de flors i ressegueix tot el carrer Mossèn Riba Pont fins al pedró de Sant Jaume on hi ha un altar i una altra catifa de flors. Un cop beneït l'altar la processó gira i torna altra vegada pel carrer Mossèn Riba Pont fins a l'església. | 08151-307 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56700 | Processó del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-divendres-sant | Molta participació dels veïns ja que la processó s'ha entès com una activitat festiva tradicional d'Oristà. | La processó del Divendres Sant es celebra el Divendres Sant al vespre, en el marc de Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers de la població recordant el davallament de Jesucrist de la Creu i el recorregut fins al sepulcre. La processó a Oristà, s'inicia a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà a les 9h del vespre. A dins l'església s'inicia amb la pregària de la Corona dels 7 Dolors de Maria, una invocació a la dolorosa; un cop es surt de l'església, la processó silenciosa, solemnitzada pels cants del cor parroquial, segueix un recorregut estipulat: de la plaça de l'església segueix cap al camí de la font, la plaça Major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es torna pel carrer de Vic, la plaça Major i l'església parroquial. El seguici està encapçalat per un escolanet que porta la creu processional i el segueixen els veïns disposats en dues files paral·leles, els portants de la Dolorosa (jovent del poble) que va al centre de la processó, el sacerdot, els portants del Sant Crist custodiat per dues torxes enceses i el grup de cantadors i cantadores d'Oristà que canten estrofes de la Passió i l'Stabat Mater, cançó dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 08151-308 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | A moltes poblacions de Catalunya, el Divendres Sant al vespre, es poden veure desfilar multitud de processons que són la narració i escenificació de diferents passatges de la Passió de Crist. Cadascun dels passos que participen en la processó del Divendres Sant representen tridimensionalment una de les escenes d'aquesta narració. Els passos que surten a la processó són una manifestació de religiositat i reflecteixen la devoció de les persones que els treuen al carrer, però també són fruit de l'esforç d'una confraria, que antigament unien un grup de persones sota la mateixa devoció o per pertinença a un mateix gremi, i que avui en dia ho està per vincles associatius molt més personals. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56701 | Processó de la Minerva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-minerva | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | La processó de la Minerva es celebra l'últim diumenge d'agost i és una festa pròpia de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. És una processó instituïda en acció de gràcies pels beneficis de la collita de l'any i per extensió en acció de gràcies als veïns de la parròquia. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne amb invocació al Pare Celestial i a les cinc de la tarda hi ha el rosari amb l'exposició del Santíssim i l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanya amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acaba a l'església parroquial. | 08151-309 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56701-foto-08151-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per l'ajuntament d'Oristà. La segona imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56702 | Processó de cap de mes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cap-de-mes | Ja fa uns 40 anys que no es celebren les processons del cap del mes. | La Processó de cap de mes era una processó que es celebrava cada últim diumenge de mes menys els mesos de Quaresma. A l'agost tampoc es feia ja que coincidia amb la processó de la Minerva. Era una processó celebrada en honor a la mare de Déu i el Santíssim. A dos quarts de cinc de la tarda es passava el rosari a l'església parroquial i seguidament s'iniciava la processó encapçalada per un escolanet que portava la creu processional amb un màstil; a darrere hi anava la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota ombrel·la amb la custòdia petita custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'iniciava a la plaça de l'església passava pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi havia un altar, es beneïa, es girava i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi havia una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acabava a l'església parroquial. | 08151-310 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56703 | Processó del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-ram | Ja no es surt en processó el dia diumenge de Rams a la tarda. | La processó del Ram es celebrava el diumenge de Rams a la tarda. A les cinc de la tarda es passava el rosari i a fora es feia l'exercici del viacrucis solemne pels carrers del nucli urbà d'Oristà. L'itinerari era: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major i a l'església. Encapçalava la processó la creu processional i es treia també el Sant Crist custodiat per dues torxes. Els veïns es distribuïen en dues filades i el capellà anava al mig. | 08151-311 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Ja fa uns setze anys que aquesta processó de tarda no es celebra. La part que avui en dia encara és vigent és la del matí del diumenge de Rams. Es beneeix la palma abans d'entrar a missa i s'entra a l'església en processó. Una petita processó que s'inicia al camí de la font es dirigeix cap a la plaça de l'església fins entrar a l'església parroquial se Sant Andreu d'Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56705 | Caramelles d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dorista | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. Actualment, a Oristà, les caramelles es canten el diumenge de Pasqua, al matí fent una passada pels carrers del nucli urbà d'Oristà i al migdia davant l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Les caramelles estan organitzades per l'AMPA de l'escola CEIP Llevant d'Oristà i les canten un grup de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys del poble anomenats la Colla Pessigolla que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois porten pantalons de vellut negre, camisa blanca, barretina i faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades de flors, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles, vel, xal i mitenes reixades de color negre. Un cop acabades les caramelles es dansen uns balls tradicionals catalans i tot seguit hi ha un sorteig de pernils. Posteriorment amb els diners de la recapta s'organitza una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apunti. | 08151-313 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Fins als anys 60 del segle XX els caramellaires eren els components del grup de cantadors del cor parroquial de Sant Andreu d'Oristà, format només per homes. Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava al Tint, la Quintana, Caraüll, Sagalés, Vilasendra, el Pla, etc. La tradició de passar a cantar per les masies s'ha anat perdent de mica en mica. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56705-foto-08151-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56708 | Grillades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grillades | Les Grillades, juntament amb altres ornaments com flors i plantes, ornamenten als altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà que es celebra el Divendres Sant al matí. Grillades són testos de blat, ordi, etc. fet germinar en una habitació fosca. Com que, sense llum, no pot realitzar la funció clorofíl·lica es manté blanc i es treuen a l'exterior el mateix matí del Viacrucis. Durant tot el dia tant els altars com les Grillades s'exposen al carrer. | 08151-316 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Antigament les Grillades ornamentaven el Monument de l'altar major de l'església per Setmana Santa ja que per Quaresma no es podien posar flors a les esglésies (calia esperar a la Vetlla Pasqual). D'aquesta manera es donava vistositat al monument respectant les normes. Fa poc temps que el Grup d'Exposicions Populars ha recuperat aquesta pràctica però en comptes de guarnir el Monument de l'església es guarneixen els altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà. | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns de la Torre d'Oristà guarneixen i preparen amb gran entusiasme els altars i les Grillades pel Divendres Sant. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56709 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-1 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | XVI | Progressivament s'ha anat perdent aquesta tradició. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Actualment a Oristà s'ha perdut aquesta tradició però fins fa dos anys encara es mantenia al nucli de la Torre d'Oristà on s'encenia una gran foguera al carrer Nou. També al nucli d'Oristà s'havien encès el foc de Sant Isidre que cremava a la plaça Major quan aquesta encara no es trobava asfaltada, però d'això ja fa uns vint anys. Així mateix cada masia encenia la seva foguera i d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. A poc a poc la gent ha deixat d'encendre fogueres també a causa de la perillositat i les restriccions de fer foc al bosc. | 08151-317 | Diferents punts del terme muncicipal | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 41.9550100,2.0489000 | 421176 | 4645218 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56710 | Via Crucis d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-dorista | El Viacrucis d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A Oristà es comença a les deu del matí des de l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional, el capellà, dos portants de torxes, un o dos portants del Sant Crist petit (el de l'altar major de l'església) i els veïns del poble L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on giren, tornen pel carrer de Vic, carrer de la Roqueta, plaça Major i església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc on antigament era recordat amb una creu de fusta que penjava a la façana les cases. Actualment aquesta creu ha anat desapareixent de les cases però la gent recorda on era el lloc de parada. Després de cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis. La cloenda de la processó es fa a l'església amb la pregària al Sant Pare. A continuació el poble és invitat a venerar la creu i es finalitza cantant un cant de comiat. | 08151-318 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56710-foto-08151-318-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56711 | Via Crucis de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-crucis-de-la-torre-dorista | El Viacrucis de la Torre d'Oristà es celebra el Divendres Sant al matí, en el marc de la Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus o estacions que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla des de casa de Pilat fins al Calvari. A la Torre d'Oristà es comença a les onze del matí des de l'església de Santa Maria de la Torre. La processó va encapçalada per un portant de la creu processional de fusta, el capellà, diversos portants del Sant Crist i els veïns del poble. L'itinerari que segueix la processó és el següent: plaça de l'església, carrer Mossèn Riba Pont, cementiri on giren, tornen pel Mossèn Riba Pont fins altra cop a l'església. Durant aquest recorregut es paren a cada estació, lloc recordat amb una creu de fusta que penja de la façana les cases. Actualment a part de la creu de fusta, a la Torre d'Oristà s'hi posen uns altars decorats amb teles, el nom de l'estació, una imatge o il·lustració de l'estació, flors, plantes i les Grillades. A cada estació es canta un tema relacionat amb el Viacrucis i la cloenda de la processó es fa a l'església. | 08151-319 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cireneo ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és enterrat | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56711-foto-08151-319-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56712 | Festa Major de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-la-torre | Bona assistència de públic. | La festa Major de Santa Maria de la Torre es celebra el cap de setmana proper al dia de la patrona de la parròquia, així com el mateix dia 8 de setembre, dia del naixement de la Mare de Déu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 8 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església de Santa Maria de la Torre i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: activitats infantils (jocs de cucanya, festa de l'espuma, pallassos), balls, concerts, gimcanes per petits i grans, correfocs, sopars populars, etc. | 08151-320 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56713 | Festa Major de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-dorista | Bona assistència de públic. | La festa Major de Sant Andreu d'Oristà es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia, així com el mateix dia 30 de novembre, sant Andreu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 30 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà amb la participació dels cantador i cantadores d'Oristà i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, actuació de bastoners de poblacions veïnes, activitats lúdiques i infantils, jocs de cucanya, partits de futbol, concerts, etc. | 08151-321 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56714 | Festa Major del Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pont-del-blanquer | Bona assistència de públic. | La festa Major del Pont del Blanquer es celebra el dissabte proper al dia de santa Eulàlia, 10 de desembre. És una festa Major organitzada pels veïns de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, honor a la patrona. Els veïns participants són tant del terme municipal de Prats de Lluçanès com d'Oristà però formen part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. La festa Major celebrada a una esplanada propera al pont del Blanquer s'inicia a partir de les set de la tarda i consisteix bàsicament en un sopar i el ball de festa Major. | 08151-322 | Pont del Blanquer. Sector nord-oest del terme municipal | La festa del pont del Blanquer es va recuperar l'any 2001 empesa per veïns i exveïns de la parròquia, alguns residents a la població de Sant Feliu Sasserra i els geganters d'aquesta població, després de 19 anys de no celebrar-se. La festa Major es va reprendre al voltant d'unes bones fogueres i els nombrosos assistents van poder gaudir d'una bona botifarrada i ball. | 41.9773300,2.0211200 | 418902 | 4647723 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56715 | Fira d'artesania d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesania-dorista | XX | La fira d'artesania d'Oristà es celebra a finals de novembre. No té un dia fix de celebració sinó que va es regeix per la festa Major d'Oristà (30 de novembre). Així si el dia de la festa Major d'Oristà cau en dijous, divendres o dissabte la fira d'artesania es celebra al cap de setmana abans, i si el dia de festa Major cau en dilluns dimarts o dimecres la fira es celebra dos caps de setmana abans. La fira d'artesania, celebrada sempre al diumenge, consisteix en una demostració de productes artesanals i es desenvolupa al centre del nucli urbà d'Oristà, bàsicament a la plaça Major i a la plaça de l'església. Compta amb diverses parades de productes fets a mà, de bona qualitat i d'artesania tradicional tant de gent del propi nucli com forans. Entre les parades de productes es poden trobar embotits, coques, davantals, coixins, pots de mel, formatges, caramels, jocs de fusta, espelmes, encens, etc. Alguns anys també hi ha hagut demostració d'oficis antics com l'esmolador de ganivets, tisores i altres utensilis de cuina així com demostracions amb màquines de moldre, esgrunar blat de moro o moldre cereals, o el funcionament d'una bomba d'aigua manual. La fira s'inicia a les vuit del matí amb l'esmorzar del Bandoler, obert a tothom; els beneficis d'aquest esmorzar es lliuren a la Marató de la Televisió de Catalunya (TV3) i hi participa molta gent del poble. Durant la diada també es poden contemplar exposicions d'obres artesanals i manuals que s'exposen o bé al Centre Cívic o bé a una sala del Museu de Terrissa (Museu Rocaguinarda) a la rectoria. El dia de la fira al Museu de Terrissa hi ha jornada de portes obertes i durant la resta del dia diverses activitats amenitzen la diada: cercaviles amb gegants i grallers de poblacions veïnes, jocs infantils, i una representació teatral al vespre organitzat per la Comissió de Festes. | 08151-323 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fira d'artesania es va començar a organitzar l'any 1994. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56729 | Caramelles de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-la-torre-dorista | Des del 2005 no es canten les caramelles a la Torre d'Oristà. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. A la Torre d'Oristà les caramelles es cantaven el diumenge de Pasqua al matí. A les 9h del matí es feia una cantada per les cases de pagès; passaven per la Coromina, Cabanas, Altarriba, Salelles, Puigsaulens i la Sella. Un cop acabada la missa, aproximadament a dos quarts d'onze del matí, es feia una passada pels principals carrers del nucli urbà; es passava pel carrer Nou, el carrer de Baix i el carrer Mn. Riba Pont, en els quals es paraven unes tres vegades a cada carrer per cantar les caramelles. Els donatius que recollien en una cistella guarnida eren bàsicament ous i diners, amb els quals unes setmanes més tard s'organitzava una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apuntés. Les caramelles, recuperades de les que es cantaven antigament, estaven organitzades per l'AMPA de l'escola de la Torre d'Oristà i les cantaven un grup de nens i nenes d'entre 3 i 12 anys del poble que anaven vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois portaven camisa blanca, faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles. Un cop cantades les caramelles s'iniciava una ballada de balls de bastons. | 08151-337 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Fins l'any 66 del segle XX el grup de caramellaires de la Torre d'Oristà estava format només per homes. A partir d'aquests anys 1966-1969 es van poder incorporar al grup les noies. Les caramelles a la Torre d'Oristà van deixar de cantar-se durant un temps i es van recuperar l'any 1996 gràcies a l'impuls del Grup d'exposicions de la Torre i l'AMPA de l'escola de la Torre, els quals van continuar organitzant les caramelles fins l'any 2005, quan tancada l'escola i per falta de cantadors es va deixar de fer. Tot i així un grup de gent gran, cantadors del cor de l'església, continuen cantant una caramella de les recuperades antigament en acabar la missa del diumenge de Pasqua per tal que aquesta tradició no es perdi i recordar la tradició. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9567800,2.0527900 | 421501 | 4645411 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56729-foto-08151-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56729-foto-08151-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56642 | Roure de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-serrajordia | El roure de Serrajòrdia es troba situat uns dos-cents metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge d'un camp al costat del qual transcorre un dels ramals del camí ramader. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 380 centímetres a un metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. El roure conserva la brancada intacte i es troba situat en una zona ocupada principalment per alzines i pins. | 08151-250 | Sector oest del terme municipal | 41.9312700,2.0309900 | 419662 | 4642599 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56521 | Font Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canaleta | La font Canaleta està situada en un punt enclotat al nord-oest de Sant Salvador de Serradellops, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt en direcció nord de la masia de Sansalvador i condueix, en un recorregut descendent d'uns 600 metres, fins a la font, situada en una fondalada humida ocupada per un bosc de pins. La font, situada just al marge per sobre el que es passa a l'arribar al fons de la petita vall, està formada per un brollador plàstic que sobresurt d'una paret adossada al marge i completament coberta d'heura. Davant el brollador hi ha diverses lloses que faciliten l'accés a la font. L'aigua que brolla de la font, i la que es filtra per diversos punts al voltant és recollida al fons de la petita vall donant origen al torrent de la font Canaleta. Aquest torrent, de llarg recorregut, segueix sempre una direcció sud-oest creuant bona part del terme municipal d'Oristà fins abocar les seves aigües a la riera de Sagalés. | 08151-129 | Sector est del terme municipal | 41.9581900,2.1286700 | 427791 | 4645501 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56522 | Font de Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra | L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. | La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. | 08151-130 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9199800,2.0352200 | 419999 | 4641342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56532 | Font de l'horta vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella | L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. | La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. | 08151-140 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. | 41.9752900,1.9975600 | 416948 | 4647519 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56635 | Gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-llana | El gorg de la Llana, també anomenat gorg del molí de la Riba, està situat al riu Bassí, a mig camí entre les masies dels Pèlags i de la Riba i pocs metres al nord-oest del malmès molí de la Riba. Es tracta d'un gorg ample i pràcticament circular, situat al límit d'una esplanada rocosa. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns quatre metres. Pel costat est i oest, el gorg també queda delimitat per un cingle rocós que assoleix altures pròximes al cinc metres i que forma petites balmes i cavitats. En pràcticament tot el perímetre del gorg hi creix abundosa vegetació, fent inaccessible el gorg pels laterals. | 08151-243 | Sector oest del terme municipal | El gorg de la Llana és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Ho demostren dos llegendes, anomenades 'La fondària del gorg de la Llana' i 'Quan es pon el sol al gorg de la Llana' i descrites en una fitxa individual. | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56635-foto-08151-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pocs metres al nord del gorg hi havia el punt on començava el canal que omplia la bassa del molí de la Riba, situat uns metres al sud-est del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56636 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre | L'aigua s'estanca al gorg provocant que l'aigua adquireixi un color verdós. | El gorg Negre està situat al riu Bassí, una mica abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa, just al sud del pont del riu Bassí. Es tracta d'un gorg gran, ample i pràcticament circular, situat al límit d'una gran esplanada rocosa, que s'estén des del pont del riu Bassí cap al sud, amb una orientació sud, fins acabar de cop sobre el gorg Negre. El gorg queda delimitat al nord pel límit d'aquesta esplanada rocosa, provocant que l'aigua que baixa pel riu Bassí entri en el gorg amb una caiguda vertical d'uns deu metres. Pel costat oest, el gorg també queda delimitat per un alt cingle rocós que forma diverses balmes, prop d'on hi havia la font de l'Animeta. Al sud i a l'est, per on segueix el riu Bassí, el gorg queda delimitat per vegetació espessa, provocant que el gorg sigui difícilment accessible. | 08151-244 | Sector oest del terme municipal | El gorg Negre és un espai natural feréstec, fet que l'ha situat tradicionalment com un espai màgic i misteriós. Prova d'això és la rondalla 'L'animeta del gorg Negre', descrita en una fitxa individual. | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56636-foto-08151-244-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||
| 56637 | Pla Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixo | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | Pla Moixó és una esplanada parcialment ocupada per bosc situada a l'extrem nord del terme municipal, al sud de la Caseta del coll de l'Arç i a l'oest de Cabanas. És un lloc de pas dels antics camins ramaders, on hi conflueixen dos serrats, el de les Gatoses que prové del sud i el dels Tres Hereus, que prové de l'oest. A la part nord d'aquest pla hi ha unes formacions rocoses que popularment són conegudes com la ramada encantada. Es tracta d'una petita esplanada ocupada per bosc on apareixen a la superfície nombroses roques amb formes arrodonides, quedant exemptes una de l'altre amb la terra que s'ha dipositat enmig, donant un aspecte màgic, que queda reflectit en la rondalla 'la ramada encantada', descrita en una fitxa individual. | 08151-245 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56637-foto-08151-245-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-3 | La riera Gavarresa, en alguns punts del seu curs, manté un ecosistema força bén conservat, amb espècies autòctones, tot i que la presència d'espècies introduïdes hi és molt important. | La riera Gavarresa és un afluent del Llobregat mitjà per l'esquerra. El seu naixement és prop del nucli d'Alpens, a uns 875 metres d'altitud, i creua el Lluçanès de nord a sud, creuant o delimitant els termes municipals de Lluçà, Perafita, Sant Martí d'Albars, Olost, Oristà i Sant Feliu Sasserra, on abandona el Lluçanès a uns 407 metres d'altitud, entrant al Bages pel nord-oest del Moianès. És la riera que té el recorregut més llarg del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat de la zona lluçanenca, és de trajecte llarg, amb desnivells suaus i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. En el seu pas per Oristà, la riera Gavarresa entra el terme municipal a uns 520 metres d'altitud, prop de la masia de Cabanas, on rep les aigües de la riera Lluçanès on es troba el molí de Cabanas, i en surt a l'oest de Sant Nazari de la Garriga, a uns 407 metres sobre el nivell del mar, just sota el cingle de les Nou Hores. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Gavarresa passa pel molí de la Coromina, el molí de Tornamira, el molí del Bach, el molí del Solà, els molins de la Quintana i el molí del Miquelet, tot i que de la majoria de rescloses i canals només en queden alguns vestigis. La riera és travessada per diverses passeres, com les de Cabanas, del molí de la Coromina o del molí de Tornamira, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament per a poder facilitar el pas a peu per sobre la riera. A més de les passeres, també es troben diversos ponts al llarg del recorregut de la Gavarresa dins d'Oristà, com el pont de Cabanas o el d'Oristà. La riera Gavarresa també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb cingles excavats a la roca al llarg dels segles. Aquests cingles de gres vermell ressegueixen tot el curs de la riera Gavarresa en terme d'Oristà, des dels cingles de Cabanas, a l'extrem nord fins al de les Nou Hores a l'extrem sud, passant pels cingles que fan de Puigciutat un enclavament estratègic i pels cingles dels Tres Còdols, també anomenats de Rocaguinarda. Al llarg del seu recorregut, la riera forma nombrosos meandres i alguns gorgs, com el del molí de Cabanas o la Gorga, situada prop del molí de Tornamira. Els principals afluents de la riera Gavarresa en el terme d'Oristà són el riu Bassí, descrit en una fitxa individual, la riera de Sagalés i els torrents d'Olost, de la font Salada i de la font Canaleta. Tots ells tenen un recorregut llarg que travessa el terme municipal de nord-est a sud-oest, formant un paisatge accidentat amb diverses carenes paral·leles ocupades per grans zones boscoses. El torrent d'Olost aflueix a la riera Gavarresa prop de Camp de Devesa, envoltant l'enclavament de Puigciutat, i el de la font Salada hi aflueix al nord-oest del nucli d'Oristà, prop del molí del Bach. El torrent de la font Canaleta, en canvi, és un afluent de la riera de Sagalés, a la que s'ajunta a mig camí entre les masies de Caraüll i Sagalés, fins arribar a la riera Gavarresa, ja fora del terme municipal d'Oristà. | 08151-246 | Sector nord, central i sud del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 41.9500700,2.0656000 | 422554 | 4644655 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56638-foto-08151-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua han afectat diverses vegades el municipi d'Oristà, com ho demostra la línia gravada al pont d'Oristà, que marca el nivell on va arribar l'aigua en una 'gavarresada' del juliol de 1992. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56639 | Riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-bassi | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. | El riu Bassí és un afluent de la riera Gavarresa. El seu naixement és al sud-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a uns 615 metres sobre el nivell del mar, i entra el terme municipal d'Oristà prop del molí del Blanquer, a uns 577 metres d'altitud, on es troba la font de la Casanova de la Pedragosa. El riu recorre tot el sector oest del terme municipal fins confluir amb la riera Gavarresa a uns 440 metres sobre el nivell del mar, just en el meandre que forma la riera Gavarresa després de passar per la Quintana. Es tracta d'una riera humanitzada amb rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, el riu Bassí passa pel molí del Blanquer, el desaparegut molí de la Balma i el molí de la Riba, tot i que d'aquests molins i les seves rescloses i canals només en queden alguns vestigis. El riu Bassí també forma diversos espais d'interès paisatgístic amb nombrosos gorgs al llarg del seu recorregut, des del gorg de la Pedragosa, al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès fins al feréstec gorg Negre passant pel gorg de Pahonellas o el del molí de la Riba, també conegut com el gorg de la Llana. | 08151-247 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riu Bassí es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 920 on apareix el riu citat com a 'Rivo Vasilli'. | 41.9544000,2.0362100 | 420124 | 4645162 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56639-foto-08151-247-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | De tots els afluents de la riera Gavarresa només dos tenen el qualificatiu de riu: el riu Bassí i el riu d'Ases. Es desconeix el motiu d'aquesta distinció ja que, basant-nos en criteri de cabal d'aigua, el riu Bassí no podria ser considerat més que una riera. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56640 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous-0 | La balma dels Bous està situada al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la Tosca, que prové de la Costa de Degollats, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 30 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que varia entre el metre i mig en els punts més baixos i uns tres metres en els punts més alts, i una profunditat que oscil·la entre els tres i els quatre metres. | 08151-248 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9744200,1.9972300 | 416919 | 4647422 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim de la balma es deu al fet que antigament els bous que s'utilitzaven per conrear l'horta vella de la masia de Vallgatina anaven a abeurar-se a la balma. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56641 | Balma Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-gran | La balma Gran està situada al nord de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la font de la Roca i orientada al sud-oest, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 35 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que assoleix els quatre metres en els punts més alts, a l'extrem exterior, tot i que en la major part el sostre de la balma és més aviat baix. La balma té una profunditat que arriba als vuit metres a la part central, tot i que en les parts laterals no és tan profunda. A la part oest, per on transcorre el rec de la font de la Roca, hi ha una formació de pedra tosca completament plena de molsa formada pel constant degoteig d'aigües. Aquesta pedra parteix la balma en dos parts tot i que deixa un pas molt estret. | 08151-249 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9767000,1.9975900 | 416952 | 4647675 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56643 | Alzinar de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-serrajordia | L'alzinar de Serrajòrdia es troba situat a la carena on es troba la masia que li dóna nom i per on passa una pista forestal que coincideix en bona part amb el camí ramader. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions d'alzina (Quercus ilex ssp ilex) distribuïts al llarg de la carena de Serrajòrdia, especialment concentrats a la zona propera a la masia. Una de les alzines més grans, tot i que no en destaca únicament una, es troba situada al sud-oest de la masia de Serrajòrdia, al costat est de la pista forestal que recorre la carena; aquest exemplar té una alçada propera als deu metres i un perímetre de tronc de 300 centímetres a un metre d'alçada, i una gran brancada que es recolza cap al costat sud arribant pràcticament a nivell de terra. | 08151-251 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9332500,2.0293100 | 419525 | 4642821 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56400 | Capella de Sant Josep de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. | 08151-8 | Sector central del terme municipal | Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. | 41.9595700,2.0676900 | 422739 | 4645708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56404 | Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeras | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVI | Ha estat restaurada recentment | Boladeras està situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a la serra de Boladeras, prop de la masia de Vilasendra. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per un volum central i diversos cossos adossats. Està composada per planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, reajuntats recentment, amb cantonades diferenciades de pedres treballades de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-oest, està tancada per una lliça delimitada per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries. A la part esquerra s'hi adossa perpendicularment la masoveria en la qual s'hi ha obert, recentment, dues arcades sustentades per una columna. En una pedra cantonera d'un cobert annex hi ha la data inscrita de 1848. La façana té una eixida que sobresurt de l'edifici, sustentada amb pilars de pedra, sota la qual hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb la inscripció IHS/1580/VI. A l'esquerra s'hi obre una espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures: sota la teulada de l'eixida hi ha dues portes, la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i a la dreta de la façana hi ha una finestra balconera. Al segon pis hi ha tres obertures: dues finestres balconeres i una finestra a l'esquerra, totes elles emmarcades amb pedra treballada. A les golfes, sota el carener, s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la façana sud-est s'hi obren sis obertures: a la planta baixa hi ha una espitllera; al primer pis hi ha quatre finestres, de les quals dues són de nova construcció, i una ha estat modificada. També s'hi observa una finestra tapiada, la qual conserva els emmarcaments de pedra treballada. Sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est està formada per un porxo i un cos adossat central de planta baixa i un pis amb teulada d'una vessant que té diverses obertures coronades amb llindes de fusta. De la façana original s'observen tres finestres a nivell de segon pis i una petita finestra central a les golfes, sota carener, totes elles emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest està reforçada per un contrafort a la part baixa esquerra. A la planta baixa s'hi obren dues petites finestres quadrades; al primer pis hi ha dues grans finestres amb balcó que tenen la base de pedra motllurada, als extrems, i una finestra central de menors dimensions. Sota teulada hi ha una finestra d'alineació vertical amb la del primer pis. Totes elles estan emmarcades amb pedra treballada. Al cos que s'allarga a la banda dreta correspon a la masoveria. Té dues obertures: una petita finestra o fornícula amb coronació d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració dentada a la llinda, parcialment conservada. | 08151-12 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, l'edificació actual de la masia de Boladeras data de finals del segle XVI, amb reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII. Hi ha constància d'una renovació l'any 1824. | 41.9243200,2.0880800 | 424387 | 4641776 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc