Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56620 | Els campaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campaners | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | La majoria dels veïns més grans del municipi recorden, en major o menor mesura, la figura del campaner. | Per tal d'evitar les pedregades d'estiu a causa de la boira del dia cinc de febrer, els campaners del Lluçanès feien una feina molt important: grans repics de campanes en honor de santa Àgata, que estava de festa. La creença era que, per aquest motiu, aquest dia les bruixes quedaven sense control i anaven a la seva. Això posava sobre avís l'advocada contra les pedregades i les bruixes estaven més o menys quietes. Les campanes començaven a tocar des del toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, tot el dia repicant sense parar; això evitava les pedregades a l'estiu. El repic de campanes era un contratemps molt greu per a les bruixes, car el soroll del bronze era terriblement dolent per a les seves orelles. Si tenim en compte que les campanes són beneïdes, el so que rebien era un dring de bronze beneït. Això els provocava una espècie de follia que els obligava d'anar d'un lloc a l'altre sense repòs durant tot el dia. D'aquesta manera, no aconseguien poder preparar cap conjur per causar la pedregada. Quan les bruixes preparaven una malifeta, convenia que ningú les destorbés, ni sentir sorolls de cap mena. Per això, congriaven les grans pedregades des de llocs molt apartats de llur residència i de qualsevol altra persona. Escollien per a les seves reunions els lloc més feréstecs que trobaven i com més apartats dels punts habitats millor, ja que els permetia d'estar molt concentrades amb el que pretenien fer sense cap entrebanc. Els punts més indicats per preparar les grans pedregades eren el Gorg Negre, el Racó Fosc, les Goles de les Heures i la Plaça Balladora, la bauma de la Quintana i les Goles de Fumanya, entre d'altres. Un dels últims campaners de la comarca que repicava les campanes el dia de santa Àgata, des de toc d'oració del matí fins a toc d'oració del vespre, era en Jaume Bartomeus, campaner de la Torre d'Oristà. A la dècada del 1950 va haver de deixar la feina de campaner per la seva avançada edat. Deia que, encara que en el dia de santa Àgata hi hagués boira baixa, si podia tocar les campanes no hi havia perill que les bruixes fessin mal. Amb el soroll de les campanes les atabalava de tal manera que aquelles no sabien on paraven. Era un campaner molt enamorat del seu ofici. Quan veia que començava a formar-se un temporal, fos allà on fos, ell deixava la feina i anava prest a tocar a bon temps. Com a mostra de la seva fe en el toc de les campanes per salvar les collites la tenim en el llarg recorregut que una vegada va fer per parar un temporal. Un dia d'estiu faltava molt poc per començar el segar. El blat era just ros, a punt per als segadors. En Jaume es trobava treballant a la masia de Torruella (terme de Santa Maria d'Oló), on quadrejava unes bigues. Era un artista en aquesta feina. Al migdia van començar a sortir castells a la muntanya. Tot just quan va acabar de dinar esclatà un tro. Aleshores, el campaner va deixar la destral i ja teniu l'home cames ajudeu-me cap a la Torre d'Oristà. La distància que hi ha des de la casa de Torruella a la Torre és de més de dues hores. Això anant a bon pas. En Jaume va fer tot aquest trajecte per anar a tocar a bon temps i, d'aquesta forma, protegir les collites dels pagesos tot provocant la fugida de les malignes bruixes a cop de campanes. El temporal fou un dels que més es recorden durant molts anys. Després, ell tot cofoi deia: - M'ha costat una bona caminada, però he aconseguit d'espantar-les. Es referia a les bruixes, és clar. En Jaume Bartomeus era una persona que feia l'ofici de campaner amb total convicció. Sempre afirmava que si podia realitzar el repic de la campana abans que el temporal travessés la serralada que hi ha sobre el mas Blanquer (es referia a la serralada de Pinós i serra de Degollats), però no aconseguia desfer-lo sinó en tot cas desviar-lo, era segur que en tot el terme no pedregaria. | 08151-228 | Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Quan el temporal es produïa de nit, en Jaume es llevava, sortia a fora i mirava de quin cantó venia. Si no hi havia perill l'home se'n tornava a dormir, però si veia que la cosa era perillosa llavors es vestia amb la roba de tocar bon temps i cap al cim del campanar falta gent.Per tocar a bon temps, el campaner es posava una brusa negra amb caputxa. Si era de nit llavors també s'emportava la llanterna d'oli.Aquesta versió, de títol complet 'Els campaners i les bruixes del Lluçanès', va ser escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior', | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56704 | Sagrada família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-0 | Cada vegada hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Oristà hi ha dues capelles de la Sagrada Família que passen en dues rutes diferents al nucli urbà. Les capelles surten de la casa rectoral i l'una fa la ruta de les cases del camí de l'era, la carretera de Casamiquela, el carrer de Vic, el carrer de la Roqueta fins arribar altra vegada a la casa rectoral. La segona capella segueix les cases de la plaça Major, carrer de Barcelona, plaça de l'església, carrer Bonaire i carrer Roqueta fins a la casa rectoral. Hi ha una altra capella de la Sagrada Família que volta per algunes de les cases de pagès habitades de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà (el Verdaguer, Vilaroger, Sagalés, la Quintana i la Garriga), quedant-se una setmana a cada masia. També hi ha dues capelles més a la Torre d'Oristà que recorren les cases i alguna masia de la parròquia de la Torre d'Oristà i encara n'hi ha una altra, la que passa per diverses masies de la parròquia d'Olost, que també passa en el seu recorregut per algunes masies d'Oristà. | 08151-312 | A diverses cases i masies del terme municipal. | 41.9325300,2.0605200 | 422112 | 4642712 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56706 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas | El Salpàs és un costum religiós de caràcter cristià que consisteix en beneir les cases durant el temps pasqual. El Dimecres Sant al les onze del matí es fa la benedicció de la sal i l'aigua a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Els feligresos són els portadors de l'aigua i la sal i un cop beneïda l'escolà la posa en un cubell. A partir d'aquí el mossèn, acompanyat pels escolans, beneeix les cases del poble seguint un procés ritual que consisteix en esquitxar amb aigua beneïda i sal els brancals drets de les portalades. La setmana abans de Setmana Santa aquest ritual es fa a les masies. La pròpia masia aporta la sal i l'aigua i el mossèn fa la benedicció allí mateix. Antigament la benedicció també es feia a les entrades de les corts i quadres de les masies i s'aprofitava per beneir el bestiar. | 08151-314 | A diverses cases i masies del terme municipal | 41.9321600,2.0601500 | 422081 | 4642671 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment es denota el llarg període de pràctica del costum del salpàs a partir de l'erosió de la pedra dels brancals de les portalades de diferents cases i masies. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56707 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser | Els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser es canten pels carrers del nucli urbà d'Oristà el dissabte de Pasqua al vespre. Els tradicionals goigs són cantats pel jovent del poble, un grup heterogeni de nois i noies d'entre 12 i 24 anys, que fan un recorregut per tots els carrers de la població. Gràcies a aquest grup de jovent la tradició de cantar els goigs de la Mare de Déu del Roser es manté viva a Oristà. Els goigs diuen així: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria: puig la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, el Roser molt excel·lent quan us feu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del cel us trametia Déu el Pare que volia fóssiu Mare del Roser. Del Sant ventre produïda la planta del Roser verd, fou dels àngels circuïda i servida en gran concert: i restà pur i sencer vostra cos amb alegria quan florí en l'Establia el celestial Roser. Manà vostra Senyoria als Frares predicadors, que de vostra Confraria fossin instituïdors; i així ells l'han fundada, obeint vostre voler, dignament instituïda Verge i Mare del Roser. Puig mostreu vostre poder fent miracles cada dia, preserveu, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08151-315 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Antigament el quintos eren els encarregats de cantar els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser. Passaven per les masies i pels carrers del poble d'Oristà el diumenge de Pasqua al matí cantant els goigs del Roser i recaptaven diners i donatius diversos. Després de la missa del diumenge de Pasqua es feia el sorteig d'ous, sorteig que també es repetia el dilluns de Pasqua i el dilluns de la segona Pasqua. Modernament es va canviar el dia de cantar els goigs del Roser i va passar a cantar-se el dissabte de Pasqua al vespre. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||||
| 56617 | El boc negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boc-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: 'Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt'. Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota.' | 08151-225 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9109500,2.0501800 | 421228 | 4640325 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, anomenada originalment 'El boc negre que empaitava el pastor i el festejador', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56618 | El tresor i la por al Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-i-la-por-al-puig-de-sant-genis | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'En aquesta casa d'Oristà tots els dies de festes assenyalades s'hi sentia por. Com a totes les cases de pagès hi ha la sala que va del davant al darrera. En el cos central de la casa, a la part de davant o façana hi ha l'entrada principal de la casa, la part de darrera de la sala solia donar a una eixida on hi havia la cisterna d'aigua per al consum de la casa. A la casa del Puig de Sant Genís cada any en una festa assenyalada es diu que des de la part del fons de la sala se sentia una veu que feia així: 'Aaii aaiiiii aaaaiiii aaaaiiiii'. Aquest crit començava just a la porta de l'eixida i passava pel bell mig de la sala i sortia per la porta gran de la façana principal. No havien vist mai res, només sentien el gemec i prou' Això es diu que era senyal que en un punt del recorregut que feia aquella veu hi havia diners amagats, però la gent que ho sentia diu que ells mai no hi van trobar res. Ho va explicar una filla del matrimoni que sentien aquest crit de plany en dies de festa assenyalada. Actualment la casa és un munt de ruïnes, no se sap si mai ningú va trobar el tresor que deien que hi havia enterrat.' | 08151-226 | Sector sud del terme municipal | 41.9222400,2.1011300 | 425467 | 4641533 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'El tresor i la por al Puig de Sant Genís', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56619 | El xai blanc de creu Moixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xai-blanc-de-creu-moixo | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'Aquesta creu es trobava en el camí ral que va de la Torre d'Oristà a Prats de Lluçanès. Encara hi queden restes del sòcol que suportava la creu, en un petit replà poc abans del serrat dels Tres Hereus, a una mitja hora de camí del poble de la Torre d'Oristà. Era un lloc de pas, molt concorregut tant per pastors com per traginers, com per als ramats de muntanya quan anaven cap a les pastures d'hivern. Una vegada hi havia un pastor que guardava un ramat d'ovelles i pasturava les herbes de la zona de pla Moixó. Un dia les tenia esteses pasturant tranquil·lament, quan de sobte va veure que a la vora de la creu hi havia un xai. El pastor, estranyat, no entenia com carai podia ser que hi hagués un xai si els havia deixat tots tancats al corral. A més era tan blanc i de llana tan fina que mai no n'havia vist cap d'igual. El bon home, molt sorprès, va atansar-se a la creu per veure'l. Potser havia passat un ramat de muntanya i se'ls n'havia esgarriat algun, va pensar el pastor. Just quan estava a vint passes del xai, aquest va quedar fos al peu de la creu. La seva sorpresa va ser molt gran, va estar un estona vora de la creu tot pensant en el que acabava de veure i seguia sense entendre el que havia passat. Va aclamar el ramat i va emprendre el camí de casa, ja que començava de ser hora de tancar. Pel camí anava pensant en el xai que havia vist: 'Renoi, que guapo era!'. No va tornar a pasturar en aquell lloc, ja que tenia altres prats per anar-hi. Però li picava la curiositat per saber què 'conxo' hi feia un xai esgarriat allà dalt de pla Moixó. Havien passat uns quatre o cinc dies i un matí acorriolà les ovelles cap a pla Moixó. Va anar directe on hi havia la creu, per si aquell xai blanc encara rondava mentre les ovelles pasturaven. Després de passar-hi una llarga estona, i ja cansat d'esperar, es va asseure una mica apartat del lloc on l'havia vist, va treure la manduca del sarró i es va posar a fer un mos. Mentre feia el traguet amb la botella, va veure que el xai blanc es tornava a posar de potes damunt de les pedres que aguantaven la creu. Va deixar de beure i just en el moment que va abaixar la botella, el xai va quedar fos igual que el primer dia. Això va durar uns quants dies, sempre apareixia vora de la creu i quan el pastor s'hi atansava el xai desapareixia. El pastor no s'atrevia a comentar aquest cas amb ningú, perquè tenia la certesa que seria la riota de les persones a qui ho expliqués. Un dia de tants en què el pastor tenia el ramat pasturant a pla Moixó va passar un altre pastor; aquest era un home ja força gran, era dels que portava moltes mullenades en les pujades i baixades a muntanya, era una persona de molta experiència. El pastor de pla Moixó li va explicar el que li passava amb el xai. Quan li va preguntar: - Si a vós us passés una cosa així, que faríeu? L'altre pastor que l'havia escoltat molt atentament li va dir: - Mal llamp, això és cosa de diners, mira jo he sentit dir que quan passen aquestes coses hi sol haver un tresor enterrat en el lloc on apareix el xai. Saps que faria jo si fos tu, amb una eina remouria un xic la pila de rocs que hi ha a veure què en surt. Al dia següent el pastor va tornar a portar les ovelles a pla Moixó i novament el moltó va aparèixer damunt de la pila de rocs. Quan va haver tancat el ramat va agafar un pic i el sarró, i cap a creu Moixó novament. En arribar al lloc va començar d'arrancar rocs. Es conta que hi va trobar una olla plena d'or. Aquest pastor, conegut pel pastor de cal Talabart, no tenia família i es va quedar a viure a la casa on guardava el ramat. La dita és que quan el pastor va morir, aquella casa va gaudir d'una gran fortuna.' | 08151-227 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'El xai blanc de creu Moixó i el tresor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56621 | La bassa de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-les-animes | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Entre la Casa Nova de Sagalés i Sant Nazari de la Garriga hi ha una bassa vora del camí, coneguda com la bassa de les Ànimes. A la primavera hi apareixia una nena vestida de primera comunió. Quan la gent d'Oristà anava a Sant Nazari en processó resant les lletanies, demanant la protecció dels conreus i que els temporals d'estiu no els malmetessin la sembrada, en arribar a vora de la bassa veien la nena vestida tota ella de blanc. | 08151-229 | Sector sud del terme municipal | 41.9096400,2.0595200 | 422001 | 4640171 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara existeix la bassa de les Ànimes situada al costat del camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga.Aquesta versió, anomenada originalment 'La bassa de l'Animeta', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56622 | La bruixa de cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-cal-llangardaix | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Un pastor que vivia a la masia de cal Llangardaix, a prop de Sant Nazari de la Garriga, tenia molta cura del bestiar. El seu ramat era la miroia dels altres pastors de la contrada. La manyaga era la reina del ramat, una ovella d'aquelles que es fan mirar i és l'enveja de qualsevol pastor. Però vet aquí que un d'aquests dies tranquils i pausats de primavera seria el preludi de molts disgustos del bon pastor. Un dia del mes de maig les ovelles es trobaven pasturant una mica més avall del serrat de Sant Nazari. Quan començava a fer una mica de calor, al migdia, just a l'hora de dinar, el pastor com sempre buscava un lloc on les ovelles trobessin bona pastura: així estaven quietes i no calia estar massa pendent del ramat. D'aquesta manera el pastor dinava tranquil i mentre les ovelles murriaven feia la becaina. Això era quasi una rutina, mai tenia cap problema. Quan es va despertar de la becaina, com de costum, va fer una ullada al ramat i no va veure la manyaga per cap cantó. L'home va tornar a mirar i remirar i la manyaga no hi era. Es va fregar els ulls, no fos cas que encara hi portés alguna lleganya. Va fer un bon trago de la botella, va resseguir el ramat i, efectivament, la manyaga havia desaparegut. El pastor l'anava aclamant. Després de llarga estona de cridar-la i aclamar-la, va aparèixer tota ella ben bruta de terra. El pastor, en veure l'estat de l'ovella, es va esverar una mica, ja que no era normal que la manyaga anés amb la llana estarrufada i polsosa. Era una ovella més aviat presumida, sempre anava neta. Després de comprovar que el ramat era complert, tot xino-xano va anar marxant amb el bestiar pasturant, fins que arribà l'hora de tancar-lo. Així va acabar el dia. De d'aquell fet el pastor no treia la vista de la manyaga i la controlava sempre, com tot el ramat. No acabava de veure la cosa gens clara, temia alguna desgràcia li passaria a ell o bé al ramat, ja que des d'aquell dia el comportament de la manyaga no era el mateix de sempre. El pastor no va veure que el marrà s'acostés a l'ovella i si algun cop ho va intentar ella fugia. Era un comportament una mica estrany el de la manyaga, perquè el pastor no va veure mai que la manyaga s'amarrís. Els dies passaven i, a part que la manyaga no es va amarrir, no va passar res més. Un dia el pastor es va adonar que la manyaga començava a posar panxa i estovava braguer. De bell nou havia recuperat l'aspecte d'abans dels fets de Sant Nazari. Es va tranquil·litzar i el temps va anar passant. Quan ja la manyaga estava a punt de xaiar de nou, el pastor va tornar a pensar en els fets: - Com pot ser que aquesta ovella hagi de xaiar si no volia el marrà? No cal que hi doni més voltes, en algun moment es devien entendre. El cas és que la manyaga haurà de criar com cada any, i això és el que compta. La manyaga va parir un formós xai com mai el pastor no n'havia vist cap. Era un mascle molt blanc i cepat. L'ovella el va criar bé i el xai va créixer molt en poc temps. Quan va ser l'hora de vendre moltons el pastor pensà: - Aquest el deixarem, em sembla que serà un bon marrà. Efectivament, era un marrà com pocs se'n veuen, d'una llana molt fina i d'una blancor gens corrent, amb les banyes llargues i cargolades. Era l'enveja dels pastors. Aquest marrà tan envejat pels altres pastors es va convertir en un mar de problemes pel de cal Llangardaix. Quan l'animal va servir per amarrir les ovelles és quan van començar els maldecaps per al pastor. Li passava un fet molt estrany: quan les ovelles, tot pasturant, s'enfilaven al cim del serrat de Sant Nazari, el marrà desapareixia i quan el ramat baixava del cim aquell tornava, però sempre amb la llana polsosa i bruta de terra, igual que aquell dia de la manyaga. Si no anava a pasturar en aquest lloc no es movia del ramat, però sovint li cotava les ovelles i li esgarriava el ramat. El pobre pastor passava moltes penes, ja que des del dia que el marrà va començar a amarrir les ovelles els problemes eren un darrera l'altre. | 08151-230 | Sector sud del terme municipal | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)El pastor va intentar vendre aquell animalot, però no hi va haver manera, no se'l podia treure del damunt. Estava molt avorrit, ja que el ramat cada dia anava més de mal borràs per culpa del marrà. Un dels dies que el pastor va anar a pasturar vora l'església de Sant Nazari, precisament en el lloc on va començar la desventura de la manyaga, tot d'una el marrà va fer uns quants esvalotecs molt forts i, agafant el camí carena avall, va fugir cames ajudeu-me. Des d'aquell dia mai més s'ha sabut res del marrà.El marrà va desaparèixer el dia i a la mateixa hora que moria una dona que vivia a la mateixa casa que el pastor, és a dir, a cal Llangardaix. La llegenda diu que aquesta dona era bruixa i un dia es va barallar amb el pastor. La bruixa, per venjar-se, li va fer la trapelleria del marrà i la manyaga. Com que el marrà i la bruixa eren la mateixa cosa, el dia que va morir la dona de cal Llangardaix, el marrà va fugir.Aquesta versió, de títol complet 'La bruixa de cal Llangardaix i la manyaga del pastor', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56623 | La fondària del gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fondaria-del-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La dita era que mai ningú no havia pogut saber quina era la fondària del gorg. Però vet aquí que un pastor que sovint portava el ramat a pasturar per aquell paratge deia: 'Això són coses que explica la gent, però per molta aigua que hi hagi cap disbarat de fondària no la pot pas tenir'. L'home va anar recollint cordills, els anava nuant i en feia un cabdell fins que li va semblar que ja era prou gran com per arribar al fons del gorg. Un dia que les ovelles pasturaven prop del gorg va agafar el cabdell, va lligar un roc que fes un xic de pes al cap del cordill i es va posar en un cap de roc que hi ha vora mateix del cingle. Va deixar anar el roc estacat en el cordill, va anar descabdellant fins que se li va acabar el cabdell i no va poder arribar al fons de l'aigua. El pastor no se'n sabia avenir i va agafar més cordills, els va afegir al cabdell que ja tenia i novament va tornar a vora del gorg, i altra vegada es posà vora del cingle a descabdellar el cordill. Quan ja li faltava ben poc per ascabar el cabdell i encara no arribava al fons, va sentir una veu que sortia de dintre l'aigua i deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que ja mai tu al fons no arribaràs'. L'home diu que va tenir un gran ensurt i se li va posar a tremolar la mà que aguantava el cordill. Des d'aquell dia sempre més va tenir una tremolor a la mà que havia aguantat el cordill. | 08151-231 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El pastor que volia saber la fondària del gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56624 | La minyona de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-minyona-de-vilarubi | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Temps era temps que a la masia de Vilarrobí tenien una minyona que era coixa i sempre estava de molt mal humor, renegava més que un carreter. El dia que renegava estava molt enfadada i feia el justet per justificar el sou que li pagaven. Tot funcionava normal, els de la casa no patien desgràcies ni cap malvestat, però el dia que es llevava al matí molt contenta i feia la feina tot cantant i repartint satisfaccions a tothom, malament rai, ja que en aquell dia passaria algun succés a la casa, és a dir, a l'entorn de la bruixa hi hauria alguna desgràcia, com realment així succeïa. El dia que la dona estava contenta era signe de mal averany; en el millor dels casos moria un cap d'aviram. Si al vespre, quan tancaven la porta, només s'havia mort un conill, pollastre o qualsevol altre animal de ploma, la gent de la casa estava contenta, car això era considerat un mal menor; en alguns casos podia morir una vaca, mula o qualsevol altra bèstia grossa. En ocasions, el mal que pronosticava la bruixa amb la seva alegria era presagi que, tot anant de camí amb el carro quan el portaven ben carregat, aquest bolqués. Si eren sacs de gra es rebentaven i quedava tot malmès; si es donava el cas que portaven algun bot de vi també quedava esbotifarrat i el vi vessat per terra. El temps que millor ho passava la bruixa tombant carros era el temps de garbajar. Quan tenien el carro ben curull de garbes, els pagesos les lligaven ben lligades per tal que cap garba s'esllavissés del carro durant el trajecte que va del camp a l'era. Calia anar amb molt de compte per no bolcar. Durant aquest recorregut solia menar sempre l'animal la persona que més i millor coneixia l'animal que tirava el carro. Normalment, solien fer aquest camí sense complicacions, és a dir, arribaven a l'era amb el carro curull de garbes. El dia que la bruixa estava alegre i cantava, en el moment menys pensat, ¡pataplaf! El carro rodes enlaire, bolcat quasi sempre en un lloc des d'on la mala bèstia de la bruixa ho pogués veure. Quan això passava la bruixa era feliç. El temps del segar, quan tenien els segadors de muntanya, si a trenc d'alba la criada cantava l'amo ja advertia: - Avui no tots el segadors acabaran el jornal, algun contratemps hi haurà. Efectivament, abans del beure de les onze un dels segadors ja s'havia tallat amb el volant. Normalment, això passava en el moment que la criada anava a portar el beure als treballadors. Aquest mateix pagès comentava: - Era tota una visió veure la cara de satisfacció que la mala bèstia posava en aquests casos. Quan hi havia un temporal molt fort i no queia ni un mal gra de pedra, llavors renegava com un oriol i gairebé no podia caminar perquè anava arrossegant la pota. En canvi, si era un temporal de forta pedregada, llavors anava més lleugera que una daina i, tot cantant i xiulant, anava d'una finestra a l'altra contemplant el desastre que la pedra feia als sembrats. Aquella bruixa només estava contenta quan la gent tenia penes, es moria algun cap de bestiar o un temporal malmetia tota la collita; com més malvestats passaven més contenta i feliç es trobava. | 08151-232 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'La minyona de Vilarrobí tombava els carros', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56625 | La venjança del capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venjanca-del-capella | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | La família de cal Joan d'Oristà era una gent molt de missa, molt i molt creients i puritans en excés, tot el que deia el capellà per a ells rera dogma de fe. Un dia diu que van tenir algun problema amb el mossèn. El capellà se les va empescar per venjar-se d'ells i fer que es penedissin de la seva malifeta. Vet aquí que un dia al vespre, quan el matrimoni anava a dormir, just al moment en què es ficaven al llit, els van aparèixer al capdavall de l'habitació unes noies totalment nues. Fent uns moviments en forma de dansa. Tots dos van quedar molt astorats d'allò que veien, per a ells era pecat mortal veure una noia nua de pèl a pèl, ja que era motiu més que suficient per condemnar-se. L'endemà al matí la primera cosa que van fer va ser anar a veure el rector i explicar-li el que els passava. El capellà els va dir: - Això és molt greu, segur que no heu fet algun pecat molt gros? - Que ho sapiguem, no. El capellà va comentar: - Aquestes coses solen passar quan alguna persona que viu a la casa té alguna temptació i llavors el dimoni aprofita per entrar dintre de casa. - Com ho podem fer perquè el dimoni marxi? -varen preguntar la gent de cal Joan. - En aquests casos la primera cosa que cal fer és beneir l'habitació. I després fer dir algunes misses. - Doncs ja pot venir cap a casa. El capellà va anar a beneir l'habitació i va dir unes misses, pagant la gent de cal Joan, és clar. A partir d'aquell dia no van aparèixer mai més les damisel·les nues dansant a l'habitació del matrimoni. | 08151-233 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'La venjança del capellà', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56626 | L'animeta del gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanimeta-del-gorg-negre | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Gorg Negre, conegut també pel gorg del Pla d'Oristà, es troba sota mateix del pont del riu Bassí, de la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà. A la banda dreta del saltant del gorg, poc més enllà, hi havia la font de l'Animeta. A uns dos-cents metres de la font hi passava el camí ral que anava de Sant Feliu a Oristà, i hi parava molta gent per fer un trago d'aigua o per penjar el morlet a les mules, un lloc tranquil i molt escaient per reposar i agafar forces abans d'emprendre la pujada que mena a Sant Feliu. Un dia van començar a dir que a la font del gorg Negre hi sortia por. Uns determinats dies hi sortia una noia vestida de blanc, però ningú no la podia veure de prop, quan s'hi acostaven desapareixia. Deien que era l'ànima d'una noia que havia mort ofegada al gorg.' La seva ànima tornava per fer saber que allà hi havia hagut una mort violenta. Una altra persona deia que això era degut a l'incompliment d'una deixa. La persona que ho va explicar deia: 'Prop de la font hi ha un camp, que era d'una persona molt gran, que va deixar dit que quan es moris venguessin el camp i amb els diners li fessin dir misses. Llavors la seva ànima tornava per reclamar les misses. Des d'aleshores la font és coneguda com la font de l'Animeta. | 08151-234 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'L'animeta del gorg Negre', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56627 | Les bruixes de la bauma de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-la-bauma-de-la-quintana | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de 'samaniat'. Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu. Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava totes les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia el temporal a la banda de llevant, afirmava 'Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada'. Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava. Aquesta creença es va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura. | 08151-235 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9277800,2.0514400 | 421353 | 4642193 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Les bruixes de la bauma de la Quintana i els temporals', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56628 | Les dones d'aigua del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-daigua-del-riu-bassi | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | El Pep Eures deia: 'Mira Jordi, el riu Bassí està farcit de dones d'aigua, des del gorg del molí de Galobardes fins al del Carburo, és a dir, a tots els gorgs que hi ha hi viuen una espècie de bruixes que les anomenen dones d'aigua. Els diuen aquest nom perquè viuen en les profunditats dels gorgs i només en surten les nits de lluna plena per fer les reunions i trobades amb les que viuen en altres gorgs. Però la seva gran festa és la nit de Sant Joan. Aquesta nit surten de les profunditats dels gorgs i es reuneixen a sota mateix del cingle de l'horta dels Pèlags, és a dir, a les feréstegues balmes del Racó Fosc. Allà organitzen la seva festa anyal amb gran disbauxa, on a més de la presència del mateix Diable, la dirigia la dona d'aigua de la gola de l'Arç. Sant Joan és la nit més important de les goges, en aquesta nit també fan la bugada. Aquestes dones són molt presumides i totes elles van vestida amb túnica de seda blanca'. El Pep sempre em deia: 'Després de la posta de sol no t'ho acostessis pas mai allà al Racó Fosc, perquè un noi com tu, de ben segur se te'n portarien al fons d'algun gorg aquestes males donotes. Ah! I mai se t'acudeixi de banyar-te en cap d'aquests gorgs, perquè home que entra dintre de l'aigua ja no en surt mai més. A la gola de l'Arç s'hi formaven uns grans remolins d'aigua. Qualsevol cosa que queia a dintre de l'aigua l'engolia el remolí fins al fons i mai més en cantava ni gall ni gallina i sempre més restava en la seva profunditat.' La meva família vivia a la Farigola, casa de pagès on jo vaig néixer i créixer. Aquesta masoveria està situada a la vora del riu Bassí i arran del camí ral que va d'Olost a Sant Feliu Sasserra. El Pep Eures era un pastor que amb el seu ramat pasturava les herbes de la finca. Quan jo veia aquest ramat pasturant les herbes d'algun camp tot seguit demanava als meus pares si em deixaven anar allà on hi havia les ovelles, perquè amb el Pep fèiem grans xerrades. Sempre em deia que jo havia de ser el seu hereu. Aquest pastor sovint m'explicava coses del bestiar i també contes, llegendes i històries. Una de les llegendes que més m'agradava sentir és la que fa referència a les fones d'aigua dels gorgs del riu Bassí. Al Racó Fosc, lloc feréstec que es troba sota mateix de la casa del Pèlags, hi ha una font i un cingle de més de deu metres d'alçada i unes grans balmes. El riu Bassí des del seu inici, sota mateix del Soler de n'Hug (Prats de Lluçanès) fins al seu aiguabarreig amb la riera Gavarresa (Oristà), té tot un seguit de gorgs: el gorg del Molí de Galobardes, gorg del Blanquer i el gorg de Pahonellas. Vora d'aquests tres hi passaven camins molt importants, com el que anava de Sant Feliu Sasserra a Berga i també el camí ral de França, per damunt mateix del saltant o gorg de Pahonellas. Molt a prop del gorg de la Llana passava el camí molt concorregut que anava de Solsona a Vic, conegut com la ruta de la sal. Prop del gorg Negre i del gorg del Carburo passava el camí ral que anava d'Oristà a Sant Feliu Sasserra, conegut també com el camí de Muntanyola, ja que anava de Sant Feliu, passant per Oristà, i pujava el coll de Fontfreda fins a Muntanyola. Tots aquests camins eren molt concorreguts en aquella època. | 08151-236 | Sector oest del terme municipal | 41.9379400,2.0449400 | 420827 | 4643327 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de 'Les dones d'aigua del riu Bassí', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56629 | Les minyones de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minyones-de-terricabras | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Això va passar a Terricabras. Diu que als vespres, quan anaven a dormir, just quan començaven a agafar el son, sentien molt de soroll a la cuina, una fressa com si trenquessin els plats. S'aixecaven del llit i no veien res enlloc, i quan obrien els armaris de la cuina trobaven gots, copes, ampolles, tot capbussat. També es diu que a les vetllades d'hivern, quan estaven a la vora del foc tot coent la caldera de menjar per al bestiar, tot d'un plegat sentien una veu a dalt de la xemeneia que deia: 'Ai que baixo, ai que baixo, ja sóc aquí'. Patatxap, se sentia com si una persona caigués. Els que es trobaven vora del foc s'escapaven corrents i quan hi tornaven no veien res enlloc. Als tres dies la veu deia: 'Que caic, que caic', i queia un dit damunt mateix de les brases. Al cap d'una estona, repetia la mateixa cantarella de sempre i queia una mà, sempre damunt de les brases del foc i desapareixia a l'instant. Al cap de temps que els passessin aquestes coses, van saber que això ho feia un que volia llogar les minyones que tenien a Terricabras. Aquestes tenien fama de ser molt treballadores i bones noies. Un altre propietari els va demanar que anessin a treballar per a ell, però les noies, molt bones elles, li van dir que a Terricabras hi estaven molt bé i no pensaven pas canviar de casa. A partir d'aquell dia a Terricabras van començar de sentir els sorolls i les veus que deien que queien de la xemeneia.' Antigament a les cases de pagès importants que tenien servei, les minyones tenien el seu 'quarto' vora de la cuina, mentre que els amos dormien a la part oposada, és a dir, ben apartats, perquè al vespre quan les minyones feien l'endreça de la cuina, amb el soroll dels plats i cassoles no despertessin els senyors de la casa. Als qui volien les minyones, valent-se de l'art de la màgica feien sorolls per despertar tothom qui dormís. Aquests sorolls els feien a la cuina, perquè hom cregués que eren les minyones que feien l'endreça molt tard i els amos es cansessin del soroll que les minyones feien nit enllà i prescindissin dels seus serveis. Llavors les podrien llogar. | 08151-237 | Sector est del terme municipal | 41.9481600,2.1123400 | 426426 | 4644402 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'El propietari que volia llogar les minyones de Terricabras', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56630 | Pel dinar de festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pel-dinar-de-festa-major | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | A la masia Altarriba (terme d'Oristà) cada any, pel dia de la festa major, se'ls moria un bou. Any rere any els passava la mateixa desgràcia. Com era costum, el dia de la festa major la gent s'endiumenjava i, juntament amb les convidats, anaven a missa major. Quan arribaven a casa, el primer que feien era donar el menjar a la mula i els bous. Feien una passada per veure si tot el bestiar estava bé; després es posaven a dinar amb tota la tranquil·litat del món, ja que no hi havia animals ni tampoc persones que patissin cap mal. Així podien gaudir de la festa a taula en companyia de familiars que només veien un cop a l'any. Un dia, quan estaven dinant, sentiren un gall que cantava molt fort però d'una forma diferent. En sentir aquella mena de crit s'aixecaren de la taula i corregueren cap a baix, on trobaren el gall damunt del bou i el bou mort. Aquest fet era atribuït a una bruixa que, segons deien, tenia contactes amb el mateix diable per nafrar i matar el bestiar. | 08151-238 | Sector nord del terme municipal | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de títol complet 'Pel dinar de festa major, un gall i el bou mort', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56632 | Quan es pon el sol al gorg de la Llana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quan-es-pon-el-sol-al-gorg-de-la-llana | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'El gorg del Molí de la Riba, a Oristà, es coneix també com el de la Llana, un topònim que arrenca de l'època dels paraires, ja que era un dels millors llocs per parar la llana. També era un punt molt ben comunicat, ja que a uns cinc-cents metres passava el camí ral que anava de Sant Feliu Sasserra a la Torre d'Oristà. A pagès hi havia el costum que quan els homes plegaven de treballar al capvespre es capbussaven dintre de l'aigua, així es treien la suor del damunt i passaven millor la nit a l'estiu quan feia calor de veritat. El gorg de la Llana amb el pas del temps fou el lloc on molts joves de Sant Feliu anaven a banyar-se el dissabte. Si ho feien abans de la posta de sol no hi havia cap perill, però si s'hi tiraven quan ja era post, alguna de les goges que hi havia al fons del gorg se'ls podia emportar dintre de l'aigua. La dita és que aquestes goges, quan veien un jove galant nu i ben plantat a dintre de l'aigua se'l quedaven en el fons del gorg per tal de passar una nit esbojarrada de jocs amorosos. Al dia següent, quan sortia el sol, tornava a la superfície de l'aigua, el deixaven en llibertat. A Sant Feliu Sasserra, que en un temps passat hi havia mossos d'esquadra, tenien la posada a l'hostal de cal Serra, conegut actualment com ca la Clotilde. Els mossos que hi havia eren molt joves, alts i ben plantats; i, igual que el jovent del poble, van agafar el costum d'anar a banyar-se al gorg de la Llana. El jovent del país però, hi anava més aviat, quan es ponia el sol ja estaven de tornada. Vet aquí que un dissabte cap al tard tres mossos d'esquadra van anar a banyar-se al gorg de la Llana. Damunt, sobre una roca, com sempre, es van despullar. Just on feia el saltant de l'aigua hi havia unes puntes de roca des d'on es llençaven de cap. L'alçada era de set o vuit metres. Es divertien de veritat, pujaven al cim de la roca per tal de capbussar-se daltabaix. Diu que anaven fent juguesques a veure quin dels tres podia estar més estona sota l'aigua. Quan ja començava a llostrejar van dir que feien l'última capbussada i plegaven. Entre dos dels mossos hi havia molta igualtat en el temps que aguantaven a dintre. L'últim cop només saltarien aquests dos i l'altre seria el que controlaria qui estava més estona dintre l'aigua. Van saltar a la vegada. Al poc temps va sortir un, però l'altre no sortia. Van esperar molta estona i res, el noi seguia dintre de l'aigua. Es va fer fosc, negra nit i el mosso continuava al fons del gorg. Un dels nois s'hi va tornar a tirar, però com que era fosc tampoc no hi veia res. Amb un gran disgust van deixar el company al fons. Van recollir la seva roba i van emprendre el camí de tornada amb el convenciment que havia mort ofegat. Quan tornaven cap a Sant Feliu, uns dels mossos va comentar: I si fos veritat allò que diuen de les goges, que retenen els nois dintre de l'aigua durant una nit? A més, avui és dissabte de lluna plena'. Al dia següent, tan bon punt va puntejar el sol, el mosso apareixia a la superfície de l'aigua, sa i estalvi. Quan va ser a fora de l'aigua va anar al lloc on es despullaven, però no hi va trobar la roba. Ben nu com anava, va anar a una casa de pagès no gaire lluny del lloc a veure si li podien deixar roba per vestir-se. Els va explicar tot el que li havia passat. Havia anat a banyar-se al gorg com feien molts dissabtes, però se li havia fet fosc i havia quedat atrapat dintre de l'aigua. Durant tota la nit hi havia al fons del gorg una claror igual com el clar de lluna. Havia vist com unes noies molt joves i maques feien una dansa molt bonica i vestien una túnica blanca. Fins a trenc d'alba no havia pogut sortir del fons del gorg. Quan emprenia el camí direcció a Sant Feliu va trobar els seus companys que anaven a veure si podien rescatar el seu cos. El company que la nit abans havia fet el comentari de les goges, va dir: 'Veus?, doncs és veritat això que expliquen de les Encantades, que retenen els nois als fons del gorg'.' | 08151-240 | Sector oest del terme municipal | 41.9440900,2.0385400 | 420304 | 4644016 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'No es pot banyar-se quan es pon el sol al gorg de la Llana', va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56633 | Recull de llegendes de Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-de-llegendes-de-perot-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII-XX | Algunes rondalles es coneixen més que d'altres. | <p>El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l'any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals. A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles. Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat 'A Roca Guinart' que va escriure el Rector de Vallfogona i l'aparició de la figura del Perot a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX. Altres relats o llegendes sobre la figura de Perot Rocaguinarda es troben recollits en el llibre 'Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers' de Xavier Roviró i Alemany. Són, entre d'altres: - La carrera dels Elois. - Les coves d'en Rocaguinarda. - Un llamp féu una cova nova per en Rocaguinarda. - Amagats a les cuines, una noia els va trair. - La mina de la Roca Guinarda al cingle</p> | 08151-241 | Sector sud-oest del terme municipal. | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56633-foto-08151-241-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||
| 56634 | La ramada encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ramada-encantada | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | 'Segons conta la llegenda, la gent de la Torre d'Oristà va començar per tallar les alzines i roures i fer rompuda al pla Moixó. Com més rompuda feien els pagesos, menys pastura per als ramats transhumants. Hi havia pastors que protestaven, discutien fortament amb els parcers, però seguien el seu camí. En canvi n'hi havia que, en comptes de protestar, estenien el ramat pel mig dels camps iguals com si fos un prat d'herba, malmetent la vianda que hi havia plantada. Això és el que va provocar que en un temps passat al pla Moixó hi hagué fortes batusses entre uns i altres. Al final, però, després de molt temps de litigis, pastors i pagesos varen arribar a un acord per respectar els seus interessos contraposats: els ramats respectarien el sembrat i els pagesos no farien més rompuda. Just al capdamunt del quintà deixarien un tros on pastors i ovelles poguessin fer parada i passar la nit en cas que ho creguessin convenient, és a dir, l'espai destinat a poder fer parada seria un terreny que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta. Els pastors, encara un xic de mal grat, varen acceptar el tracte, però amb la condició que quan no hi hagués vianda plantada als camps de conreu, els ramats gaudirien del dret de seguir les herbes. Però entre els pastors n'hi havia un que era molt repatani. Ja el coneixien com un buscabrega que mai estava content de res, i només faltava que uns diguessin blanc perquè ell digués negre. Era un home que tenia un parlar molt fastigós, sovint engegava unes carrendelles de sagrepans que feien esgarrifar; per això, era conegut com el pastor renegaire. Doncs bé, segons la llegenda, aquest pastor mai va voler saber res dels tractes que havien fet els pagesos de pla Moixó i els pastors de muntanya, ell anava a la seva i quan passava amb el ramat tirava pel dret, tant li feia que els camps estiguessin sembrats. Quan un pagès l'escridassava, ell solia contestar amb una llarga lletania del seu repertori renegaire. Diu que era a finals d'octubre, és a dir, pocs dies abans de tots sants, que un dels parcers de pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia. El camp que manava al pla Moixó era just arran del camí ramader. Quan va sortir a les envistes del camp, va veure com un ramat li pasturava la sembrada, i l'home, molt enfadat, va anar tot decidit a fer marxar les ovelles del seu tros. Però es va trobar que qui manava el ramat era el pastor renegaire. Es van esbatussar de mala manera; el pagès no volia que les ovelles li malmetessin la sembrada i el pastor, en canvi, feia que les ovelles se la mengessin. I ca, el pagès poc se'n va sortir; després d'una forta escridassada, renecs i algun cop de roc, el pastor va continuar amb les ovelles dintre del camp, que van seguir pasturant el blat acabat de néixer. El pastor, tot fent mofa del pobre pagès, encara li va dir: 'Mireu, tenia pensat d'anar a dormir al Pilar o als Andreus, però com que encara quedarà menjar, em quedaré a dormir aquí a la vora del camp, així quan les ovelles es llevin al matí podran esmorzar'. Cal dir que aquest camp és el que hi ha vora mateix de la remolta, on molts ramats hi passaven la nit. Al pagès, en sentir el to de mofa que emprava el pastor, només se li va acudir de dir: 'Tan de bo no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat'. Conta la llegenda que així mateix va passar. Al matí pastors i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van adormir al vespre, varen quedar encantats en forma de pedra. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que, per allà on passava, tot ho malmetia. Des d'aquell dia la revolta de pla Moixó es coneix com la ramada encantada'. | 08151-242 | Sector nord del terme municipal | 41.9798000,2.0523200 | 421490 | 4647968 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió de la llegenda de la ramada encantada va ser recollida i publicada per Jordi Torres a 'Ruta de transhumància Santa Creu -la Torre d'Oristà -Santa Creu'. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56736 | Cigró d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cigro-dorista | Fulletó de mà: 'El cigró d'Oristà'. Http://www.gastroteca.cat/ca/productes/cigro_d_orista http://www.turisme.llucanes.cat | XX | El cigró d'Oristà gaudeix d'un gran reconeixement en el món de la cuina de qualitat. | El cigró d'Oristà és una varietat local del cigró cultivat tradicionalment per al consum domèstic a la població osonenca d'Oristà. Aquesta varietat de cigró es caracteritza visualment pel seu tamany reduït i té una producció molt limitada. Es tracta d'un cigró molt gustós i de cocció ràpida, més petit que el cigró habitual i amb pell molt fina. | 08151-344 | Terme municipal d'Oristà | El conreu de cigró d'Oristà es mantenia a nivell d'autoconsum per part d'alguns hortelans del poble. L'any 2006 Miquel Rovira i Imma Costa van expressar al tècnic del servei de desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès la seva inquietud per recuperar el conreu comercial del cigró propi d'Oristà i es va La família del mas Terricabras va aconseguir llavor de les ases del Cal Duranet de la Torre d'Oristà i cal Noi Xic d'Oristà i van sermbrar uns 6 quilos en un camp de la seva finca. La collita va anar molt bé i la producció va arribar a 130 quilos que es guardaran per a la propera campanya. | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia gastronòmica de la Generalitat de Catalunya recull el Cigró d'Oristà com a producte d'alta qualitat. Es comercialitza gairebé exclussivament en botigues de la vila d'Oristà i en alguna localitat veïna.La imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||
| 56681 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-19 | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament d'Oristà, està situat a la planta baixa de l'ajuntament i al primer pis (secretaria) i la documentació es troba instal·lada amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses de cartró. L'arxiu conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des principis del segle XIX fins a l'actualitat: llicències municipals, factures, comptes municipals, padrons, plànols, cadastres, sessions de ple, permisos, llicències i autoritzacions ambientals per les activitats, expedients de plans d'obres i serveis, el cadastre urbà i el registre civil (naixements, defuncions i matrimonis de finals del segle XIX fins a l'actualitat) així com també el fons del jutjat de pau. | 08151-289 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605300 | 422113 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de finalitzar l'inventari de patrimoni cultural d'Oristà s'està acabant la 1a fase d'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal que es porta a terme dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.Un cop acabada l'organització de l'arxiu, la documentació es trobarà classificada a través de seccions i subseccions amb les seves dates extremes que facilitarà la seva consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||
| 56730 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-3 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els goigs són cantats actualment pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà després de la missa el dia 20 de gener en motiu de la diada de Sant Sebastià. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les pestes. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-338 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Galia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva viuda Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la cloaca Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes. El culte a Sant Sebastià com a protector contra la pesta és molt antic i data de l'any 680. En aquest any la ciutat de Roma estava infectada per aquesta epidèmia i els ciutadans van construir un altar amb la imatge del sant a la basílica de Sant Pere. La gent va anar a invocar-lo i la pesta va cessar immediatament. Aquest fet es va divulgar per tot el món ràpidament i des d'aquest moment va ser invocat a tot arreu.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Sant Sebastià és per excel·lència el sant més invocat per protegir els pobles contra les epidèmies, especialment de la pesta. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56731 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Cristòfol, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Cristòfol representat de peu, parcialment nuu, creuant un riu portant el nen Jesús i amb un bastó que germina. Al fons hi ha la figura de l'ermità que va instruir a Cristòfol en la fe de Crist. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-339 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56732 | Goigs de nostra Senyora de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-la-torre | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a nostra senyora de la Torre, patrona de la Torre d'Oristà, que es venera a l'església de Santa Maria de la Torre, dins la parròquia del mateix nom. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria amb el Nen en braços. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Mare de Déu. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-340 | Església de Santa Maria de la Torre. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56733 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu | XX | Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. | 08151-341 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56734 | Goigs de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-nazari | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-342 | Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.</p> | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56727 | Fons fotogràfic municipal de masies d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-de-masies-dorista | XX | Es tracta d'un recull d'unes 200 fotografies (duplicades) de les masies del terme municipal d'Oristà, en blanc i negre, que s'adjuntaven al cadastre de l'any 1959 . Les fotografies presenten un mateix format de 10'4 x 7'5 centímetres. En moltes d'aquestes fotografies es pot observar la fesomia de l'antiga masia sense les modificacions recents. Així encara es pot observar la masia de la Rierola abans que s'esfondrés, la lliça de la masia de la Coromina abans que es tragués, Vilasendra, Boladeras, Bubons o Coromines abans que es reformessin, etc. També hi ha algunes cases que actualment pertanyen a Olost com Campa o la Riera. Aquestes fotografies són importants testimonis gràfics de les transformacions de les masies al llarg dels anys. | 08151-335 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605800 | 422117 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 56692 | Objectes del jaciment de Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-jaciment-de-puigciutat | II aC | Diversos objectes procedents del jaciment ibèric de Puigciutat es troben conservats al Museu Municipal Miquel Soldevila dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els objectes estan dins una vitrina de vidre juntament amb objectes trobats a altres jaciments del Lluçanès. Els que fan referència al Poblat ibèric de Puigciutat d'Oristà són: alguns fragments de ceràmica campaniana, monedes, puntes de llança, puntes de fletxa, peces metàl·liques i fusioles de terrissa. A la reserva del museu hi ha més objectes provinents de Puigciutat, conservats en caixes de cartró. | 08151-300 | Museu Municipal Miquel Soldevila. c de la Bona Sort, 28. 08513. Prats de Lluçanès. | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant inventariar les peces que formen el fons per tal de tenir ben documentada la procedència i les característiques de cada objecte. | 81|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||
| 56683 | Campana de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-santa-maria-de-la-torre | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 689.03.</p> | XVII | <p>La campana es troba situada al campanar d'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 53 x 52 x 52 centímetres amb batall de ferro i martell, en ús. Està subjectada en un jou de fusta amb un contrapès de pedra. Presenta diverses fines motllures que delimiten unes franges amb inscripcions. Les inscripcions són les següents: 'AVE MARIA GRATIA PLENA' NOSTRA SENIORA DE LA TORRA' 'TORNAMIRA BALLE IOANT ALTARIBA' 'ANTONI BARTRA MARSA (?). 1643'.</p> | 08151-291 | Església de Santa Maria de la Torre. Plaça de l'església. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9568800,2.0528500 | 421506 | 4645422 | 1643 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56683-foto-08151-291-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou és de 106 centímetres. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56684 | Campana gran de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.01.</p> | XVIII | <p>La campana gran es troba situada al costat oest de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una campana de 101 x 101 x 101 centímetres de bronze amb batall de ferro i sis nanses disposades en estrella. El jou, amb la data gravada de 1828, és de fusta sustentat a bigues també de fusta refoses a la paret. El contrapès és de pedra i està subjectat per tirants de ferro. Es troben inscripcions a l'espatlla, en el terç i al mig peu. Al centre s'hi troben relleus de la verge del Roser -amb inscripció -, Sant Miquel Arcàngel, un bisbe amb bàcul i mitra, una creu gran, amb base triglonada, un papa amb tiara -Sant Pere ? -i Sant Andreu. Les inscripcions de l'espatlla diuen: 'CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS INPERAT CHRISTUS ABOMNI MALO NOS DEFENDAT'. Aquesta inscripció es troba emmarcada amb un relleu vegetal quadrat que marca l'inici. 'LAUDATE DEUM IN CIMBALIS BENE SONANTIBUS', emmarcada amb una faixa de relleu que acaba en volta. Al mig: 'SANTA MARIA ORA PRO NOBIS', acompanya al relleu de la Verge del Roser. Mig peu: '1716' acompanya la creu gran 'COROMINA' en escut oval on hi ha altres inscripcions il·legibles</p> | 08151-292 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1716 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou i el contrapès és de 206 centímetres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56685 | Campana petita de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.03.</p> | XIX | <p>La campana petita es troba situada al costat sud de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 40 x 35 x 35 centímetres sense batall, ni jou amb nansa de tres orificis amb algun afegitó en la seva part superior. La campana té gravat en l'espatlla / terç el nom del seu autor. A la part del mig hi ha una creu amb base triglaonada i un escut romboide format per quatre rombes amb una estrella / flor; quatre rombes que es repeteixen per separat en l'espatlla. La inscripció diu el següent: 'EMMANUEL, TEDEUM LAUDAMUS FORCADA ME FECIT ANNO 1831 VIHC' (sic)</p> | 08151-293 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1831 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Emmanuel Forcada | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||
| 56687 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 662. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII-XVIII | <p>La custòdia es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una custòdia de dimensions considerables: 100 x 53 x 24,5 centímetres feta de plata i plata sobredaurada. Està formada per una base oval constituïda per dos graons bombats, amb decoració pseudo-vegetal sobre fons microperlat, i per un tercer pis a mode de segona peanya, del qual arrenca el peu. El segon graó és decorat amb quatre grossos querubins aplicats. El peu s'inicia amb un tambor de planta oval decorat en la faixa central amb dos querubins i amb repussats pseudo-vegetals. La part inferior del nus és decorat amb acanaladures convexes emmarcades per arcuacions. Sobre el nus, una escòcia llisa i reductora porta a un cos abulbat que acaba oferint una base circular on un gros querubí de fosa connecta peu i sol. El sol és format per 3 faixes concèntriques de decoració calada, limitades per cordons trenats. La primera faixa, interior, mostra sis querubins de fosa cisellats, la faixa del mig, més ampla, està omplerta per decoració de motius vegetals calats. La faixa més exterior setze querubins de fosa col·locats de forma més espaiada. Completa la decoració del sol una cresteria de llargs raigs, formada per 20 raigs rectilinis amb estrelles de 8 puntes intercalats amb 20 raigs triangulars ondulats.</p> | 08151-295 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56687-foto-08151-295-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56689 | Pica de Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-salvador-de-serradellops | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | Força malmesa. Durant molts anys estigué colgada a l'exterior. | <p>La pica es troba situada a l'interior de la petita església de Sant Salvador de Serradellops. És una pica d'aigua beneita construïda amb pedra arenisca, actualment molt deteriorada a causa del pas dels anys. La peça fa uns 90 centímetres d'alt i pel seu aspecte s'assembla a una columna amb els diversos elements. La base està molt gastada i ha perdut tots els elements (plint, escòcia, etc.) que la componien originàriament. El que correspon al fust té una forma cilíndrica, fa uns 20 centímetres de diàmetres, i té totes les traces d'haver estat esculpit anteriorment. La part superior que forma la pica pròpiament dita, o el vas, té una forma tronco-cònica, a la manera d'un capitell, amb una planta sensiblement hexagonal; fa uns 30 centímetres de diàmetre màxim i uns 25 centímetres d'alt (ADD;1984).</p> | 08151-297 | Sector est del terme municipal | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que aquest element presenta senyals evidents que la pedra fou treballada amb dibuixos en relleu, actualment és impossible d'endevinar-hi cap representació, a causa del mal estat de la pedra. Això fa que també sigui difícil donar-ne una datació. La imatge s'ha extret del llibre: Catalunya Romànica. Osona. Volum II. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56690 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 684.</p> | XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar es troba situat en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la Rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat de 110 x 110 x 95 centímetres. Està delimitada per travessers i muntants subjectats amb metxes i falques. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. En el muntant exterior hi ha la inscripció: '19*HI*10' '1737'</p> | 08151-298 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>El rellotge va ser construït a principis del segle XVIII, data que coincideix amb la de la construcció del campanar de l'església de Sant Andreu d'Oristà. Va funcionar fins a finals dels anys 80 del segle XX quan es va substituir per un sistema mecanitzat modern per tocar les campanes que donen l'hora als veïns de la població.</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 1737 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56724 | Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-de-berenguer-de-salgueda | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.</p> | 08151-332 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: 'Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana' (ORDEIG:1995).</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 1339 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56724-foto-08151-332-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 56545 | Pont de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Li falta el tauler i els dos pilars dels extrems estan coberts per vegetació i pràcticament no es poden veure. | El pont de la Quintana està situat 630 metres al sud del pont d'Oristà travessant la riera Gavarresa, prop del pas que comunica el Tint amb la masia de la Quintana. Era un pont de pas d'uns 15 metres, d'orientació nord oest -sud est i estava construït amb pilars de pedra de 1,5 metres d'amplada i d'uns 4 metres d'alçada aproximadament. Originalment devia tenir tres ulls ja que es conserven quatre pilars, dos centrals i dos als marges de la riera, coberts de vegetació. No es conserva el tauler del pont. | 08151-153 | Sector central del terme municipal | Els anys 50 del segle XX, una riada o gavarresada (nom popular en que es coneixen els cops de riu que provoca la riera Gavarresa) va endur-se el tauler del pont. | 41.9280500,2.0540000 | 421566 | 4642220 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||
| 56546 | Pont d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont d'Oristà està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, a la sortida del nucli urbà d'Oristà travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació d oest-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 7,5 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un i voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. La zona propera al pont està formada per una esplanada de pollancres ben condicionada. També té a prop la zona del camp de futbol i les instal·lacions esportives. | 08151-154 | Sector central del terme municipal | La carretera es va construir el 1912, i per tal de fer-la 'es prengué l'acord d'acudir a la prestació personal de tots els homes compresos entre 16 i 50 anys d'edat, de manera que cadascun d'ells havia de fer tres jornals els dies que l'alcaldia disposés'. | 41.9332000,2.0576300 | 421873 | 4642789 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un dels pilars del pont hi ha indicada una marca de l'altura en que va arribar l'aigua el dia 10 de juliol de 1992, a causa d'un cop de riu de la riera Gavarresa, conegut popularment com una gavarresada. L'altura que va arribar és aproximadament uns dos metres per sota la línia d'imposta on s'inicia l'arc rebaixat d'un ull del pont; uns 4 metres més amunt del nivell actual.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56547 | Pont de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de Cabanas està situat a la carretera que va de d'Olost a Prats de Lluçanès travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 50 metres, d'orientació sud-oest nord-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars i amb formigó. El pont d'una alçada d'uns 11 metres està format per tres ulls de 11 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. L'amplada de la part superior del pont es va ampliar amb un voladís de formigó armat en 1,60 metres per costat donant una amplada total de 8,60 metres. | 08151-155 | Sector nord del terme municipal | El pont va ser dinamitat durant la Guerra Civil espanyola i es va reconstruir els anys 40 del segle XX. | 41.9758300,2.0769300 | 423524 | 4647505 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56548 | Pont de l'aigua de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laigua-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de l'aigua de Cabanas es troba situat a 200 metres a l'oest de la masia de Cabanas travessant la carretera que va d'Olost a Prats de Lluçanès. És un pont de 13 metres de pas amb una orientació oest-est construït amb parets i barana de maçoneria de pedra treballada i volta i cantoneres de maó de 24 x 14 x 5. El pont té una alçada d'uns 10 metres i una barana de 72 centímetres d'altura. | 08151-156 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia un canal que provenia d'uns pous que proporcionava el consum d'aigua a la masia de Cabanas. Quan es va fer la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, a principis del segle XX, calgué fer el pont per tal de no tallar el pas de l'aigua. Actualment l'aigua es troba canalitzada i passa amagada per dins la volta. | 41.9738900,2.0685300 | 422826 | 4647297 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 56549 | Pont del torrent de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas | La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. | El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. | 08151-157 | Sector nord del terme municipal | 41.9680000,2.0678200 | 422760 | 4646644 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||||||
| 56550 | Pont del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bach | El pont del Bach està situat a 100 metres a l'oest de la masia del Bach salvant un petit rec. És un pont de petites dimensions d'uns 7 metres de pas. Està construït amb maçoneria de pedra amb algunes parts de filades regulars de carreus treballats i presenta un sol ull d'arc de mig punt amb dovelles, d'un metre de diàmetre. Té una altura de 2,20 metres i una amplada de 3,70 metres. | 08151-158 | Sector central del terme municipal | 41.9383800,2.0737300 | 423214 | 4643350 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al sud-est hi ha un pas que creua el mateix rec, flanquejat per dos grans roures, i un tram d'un antic camí que s'enfila a l'oest. Podria correspondre a l'antic accés a la masia del Bach. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.