Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56493 | Castell de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-toneu | <p>Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI | Sols es conserven alguns trams de mur perimetral molt erosionats. | <p>El castell de Toneu està situat a l'est del casal de Vilaregut i a l'oest dels Tossals, sobre el serrat del Prat al nord d'aquesta masia. Queden escassos vestigis dels llenços i els carreus es troben tapats per vegetació. Es poden trobar petits trams de mur perimetral d'uns 0'50 -1 metre d'altura, sobretot a la part nord i nord-oest, on comença la vessant del serrat. Sobre el serrat es pot observar un planell que té una altura més elevada que la resta. També s'hi troben forats trinxera, possiblement utilitzats durant la Guerra Civil espanyola.</p> | 08151-101 | Sector nord-est del terme municipal | <p>El castell de Toneu apareix com a tal l'any 1045, en el testament de Bernat Guifré de Balsareny. Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny.</p> | 41.9644600,2.1119300 | 426411 | 4646212 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56493-foto-08151-101-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||
| 56655 | Castell d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorista | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | X-XII | No es conserva cap estructura. | <p>El castell d'Oristà es deuria trobar situat en un punt sobre la llarga plataforma elevada que protegeix el vent del nord al nucli urbà d'Oristà, delimitada per la riera Gavarresa al nord i oest i el Torrent a l'est. La seva situació, rodejada per cingleres escarpades, suposava un lloc idoni per la defensa i protecció del castell. Actualment però, no es troba cap estructura en superfície i només es conserva el topònim de la Costa del Castell, prop de l'ermita de Sant Sebastià. Es pot deduir, doncs, que l'emplaçament del castell era al cim de la costa, en un petit pla del puig que ha anat veien reduït el seu perímetre a causa de les esllavissades, la qual cosa podria explicar que no hi hagi cap rastre de torre, ni muralla, almenys per sobre del nivell del sòl.</p> | 08151-263 | Sector central del terme municipal | <p>El castell d'Oristà apareix documentat a partir de l'any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comptat de Manresa, al castell d'Oristà. L'any següent, al 909, així com en la majoria del segle X apareix formant part del comtat d'Osona. La documentació conservada fa referència normalment al terme del castell d'Oristà, com a districte administratiu del comtat, però no en fa mai explícitament a l'emplaçament de la fortalesa. Només alguns documents permeten fer deduccions. Així en un document de l'any 944 dóna com a límits d'unes extenses possessions la riera Gavaresa per la part d'orient, el castell d'Oristà per la del migdia, el vilar de Relat per la d'occident i l'església de Santa Eulàlia de Pardines per la del nord. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres de l'actual Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès; incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià de Sacirera. Encara al segle XI i XII es troben notícies del terme d'Oristà: en un document del de 1163 situa el mas Vilasendere dins la parròquia de Sant Andreu i el castrum Orisiti. Els esments del castell d'Oristà desapareixen de la documentació a les acaballes del segle XII. L'antic terme del castell es fracciona, segons apareix, en prendre vida els castells de Tornamira i Olost i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.</p> | 41.9342100,2.0634700 | 422359 | 4642896 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||
| 56683 | Campana de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-santa-maria-de-la-torre | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 689.03.</p> | XVII | <p>La campana es troba situada al campanar d'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 53 x 52 x 52 centímetres amb batall de ferro i martell, en ús. Està subjectada en un jou de fusta amb un contrapès de pedra. Presenta diverses fines motllures que delimiten unes franges amb inscripcions. Les inscripcions són les següents: 'AVE MARIA GRATIA PLENA' NOSTRA SENIORA DE LA TORRA' 'TORNAMIRA BALLE IOANT ALTARIBA' 'ANTONI BARTRA MARSA (?). 1643'.</p> | 08151-291 | Església de Santa Maria de la Torre. Plaça de l'església. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9568800,2.0528500 | 421506 | 4645422 | 1643 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56683-foto-08151-291-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou és de 106 centímetres. | 96 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56684 | Campana gran de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.01.</p> | XVIII | <p>La campana gran es troba situada al costat oest de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una campana de 101 x 101 x 101 centímetres de bronze amb batall de ferro i sis nanses disposades en estrella. El jou, amb la data gravada de 1828, és de fusta sustentat a bigues també de fusta refoses a la paret. El contrapès és de pedra i està subjectat per tirants de ferro. Es troben inscripcions a l'espatlla, en el terç i al mig peu. Al centre s'hi troben relleus de la verge del Roser -amb inscripció -, Sant Miquel Arcàngel, un bisbe amb bàcul i mitra, una creu gran, amb base triglonada, un papa amb tiara -Sant Pere ? -i Sant Andreu. Les inscripcions de l'espatlla diuen: 'CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS INPERAT CHRISTUS ABOMNI MALO NOS DEFENDAT'. Aquesta inscripció es troba emmarcada amb un relleu vegetal quadrat que marca l'inici. 'LAUDATE DEUM IN CIMBALIS BENE SONANTIBUS', emmarcada amb una faixa de relleu que acaba en volta. Al mig: 'SANTA MARIA ORA PRO NOBIS', acompanya al relleu de la Verge del Roser. Mig peu: '1716' acompanya la creu gran 'COROMINA' en escut oval on hi ha altres inscripcions il·legibles</p> | 08151-292 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1716 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou i el contrapès és de 206 centímetres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56685 | Campana petita de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.03.</p> | XIX | <p>La campana petita es troba situada al costat sud de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 40 x 35 x 35 centímetres sense batall, ni jou amb nansa de tres orificis amb algun afegitó en la seva part superior. La campana té gravat en l'espatlla / terç el nom del seu autor. A la part del mig hi ha una creu amb base triglaonada i un escut romboide format per quatre rombes amb una estrella / flor; quatre rombes que es repeteixen per separat en l'espatlla. La inscripció diu el següent: 'EMMANUEL, TEDEUM LAUDAMUS FORCADA ME FECIT ANNO 1831 VIHC' (sic)</p> | 08151-293 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1831 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Emmanuel Forcada | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56689 | Pica de Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-salvador-de-serradellops | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | Força malmesa. Durant molts anys estigué colgada a l'exterior. | <p>La pica es troba situada a l'interior de la petita església de Sant Salvador de Serradellops. És una pica d'aigua beneita construïda amb pedra arenisca, actualment molt deteriorada a causa del pas dels anys. La peça fa uns 90 centímetres d'alt i pel seu aspecte s'assembla a una columna amb els diversos elements. La base està molt gastada i ha perdut tots els elements (plint, escòcia, etc.) que la componien originàriament. El que correspon al fust té una forma cilíndrica, fa uns 20 centímetres de diàmetres, i té totes les traces d'haver estat esculpit anteriorment. La part superior que forma la pica pròpiament dita, o el vas, té una forma tronco-cònica, a la manera d'un capitell, amb una planta sensiblement hexagonal; fa uns 30 centímetres de diàmetre màxim i uns 25 centímetres d'alt (ADD;1984).</p> | 08151-297 | Sector est del terme municipal | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que aquest element presenta senyals evidents que la pedra fou treballada amb dibuixos en relleu, actualment és impossible d'endevinar-hi cap representació, a causa del mal estat de la pedra. Això fa que també sigui difícil donar-ne una datació. La imatge s'ha extret del llibre: Catalunya Romànica. Osona. Volum II. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56730 | Goigs de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-3 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Sebastià, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els goigs són cantats actualment pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà després de la missa el dia 20 de gener en motiu de la diada de Sant Sebastià. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Sebastià representat de peu, parcialment nuu, lligat a un tronc i travessat per múltiples fletxes, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció contra les pestes. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-338 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Sebastià va néixer a la Galia, a la localitat de Narbona, i segons Sant Ambrosi, criat a Milà, era centurió de la primera cohort en els temps de l'emperador Dioclecià. Convertit al cristianisme, va ajudar a altres cristians que estaven reclosos a les presons, i va exhortar als seus amics Marc i Marcel·lí a continuar ferms en la seva fe. Per aquest motiu, l'emperador Dioclecià el va fer lligar a una post al centre del camp de Mart, i va fer de diana dels arquers que el van travessar amb multitud de fletxes. Però no va morir. La seva viuda Irene el va curar de les ferides i li va salvar la vida. Després de la seva curació, Sant Sebastià va retornar davant de Dioclecià per retreure-li la seva crueltat amb els cristians. Llavors va ser flagel·lat i apallissat fins a fer-lo morir, i el seu cos va ser llançat a la cloaca Màxima. Sant Sebastià es va aparèixer en somnis a una cristiana, per revelar-li el lloc on es trobaven les seves restes, i li va demanar que li donés sepultura a les catacumbes. El culte a Sant Sebastià com a protector contra la pesta és molt antic i data de l'any 680. En aquest any la ciutat de Roma estava infectada per aquesta epidèmia i els ciutadans van construir un altar amb la imatge del sant a la basílica de Sant Pere. La gent va anar a invocar-lo i la pesta va cessar immediatament. Aquest fet es va divulgar per tot el món ràpidament i des d'aquest moment va ser invocat a tot arreu.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Sant Sebastià és per excel·lència el sant més invocat per protegir els pobles contra les epidèmies, especialment de la pesta. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56731 | Goigs de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-1 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Cristòfol, màrtir, que es venera a la capella de Sant Sebastià de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Cristòfol representat de peu, parcialment nuu, creuant un riu portant el nen Jesús i amb un bastó que germina. Al fons hi ha la figura de l'ermità que va instruir a Cristòfol en la fe de Crist. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-339 | Església de Sant Sebastià. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.</p> | 41.9339700,2.0627900 | 422302 | 4642870 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56732 | Goigs de nostra Senyora de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-la-torre | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a nostra senyora de la Torre, patrona de la Torre d'Oristà, que es venera a l'església de Santa Maria de la Torre, dins la parròquia del mateix nom. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Maria amb el Nen en braços. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Mare de Déu. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-340 | Església de Santa Maria de la Torre. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56733 | Goigs de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu | XX | Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant. | 08151-341 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Lluís Alemany (lletra) | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56734 | Goigs de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-nazari | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.</p> | 08151-342 | Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.</p> | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56424 | Castell de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-tornamira | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XI-XVIII | Recentment s'ha restaurat | <p>El castell de Tornamira està situat en el punt més elevat d'un turó ubicat al sud-est del nucli de la Torre d'Oristà, just a l'oest de la riera Gavarresa en el meandre que envolta Puigciutat. Es tracta d'un antic castell que es reconvertí en masia en perdre el sentit defensiu. Està formada per una planta complexa ja que s'ha adaptat a les diferents necessitats dels seus habitants al llarg del temps. De la planta actual cal destacar-ne, principalment una torre circular i una estança de planta rectangular annexa a la part sud-oest a la torre coberta amb volta de canó. La torre, escapçada a nivell de teulada, es troba completament envoltada per edificacions annexes no es veu exteriorment. Es tracta d'una construcció cilíndrica de planta circular amb un diàmetre exterior de 6,50 metres i un diàmetre interior al pla de terra de 2,20 metres. L'alçada a la primera planta és de 3,10 metres i té un gruix de murs a pla terra de 2,20. Està construïda amb pedres de mitjanes dimensions treballades i ordenades en filades regulars i unides amb morter de sorra i calç de consistència força homogènia i molta duresa; Això fa suposar que la calç era de bona qualitat. Segurament l'accés a l'interior de la torre de la planta baixa és d'obertura moderna ja que s'accedia, originalment des del primer pis, avui integrat dins de la masia. En aquesta alçada el gruix dels murs s'ha rebaixat en 90 centímetres. La resta de l'edifici és d'època posterior. Els altres cossos responen a la transformació de l'edifici, en la que es passà de bastió de defensa a casa de pagès destinada principalment a l'elaboració de vi, tal com indiquen les grans tines fetes amb murs de pedra de 2,50 metres de diàmetre i revestides interiorment amb ceràmica vidriada, i les grans botes del celler. També s'hi conserva una premsa de vi. De les façanes exteriors, actualment arrebossades, cal destacar les espitlleres obertes en diferents bandes, remarcant el conjunt defensiu així com la façana principal dominada per un portal d'arc de mig punt adovellat; a la clau de la dovella hi ha la inscripció: AVE MARIA/ + JOSEP/ TORNA/ MIRA / 1763. També cal destacar la finestra del primer pis situada sobre el portal, que coincideix amb la gran sala de la masia, emmarcada amb ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Un mur de pedra ressegueix paral·lelament la façana emmarcant l'accés a través d'uns graons d'ampla pas, ideal per a la cavalleria. La part nord de la masia dóna a un pati tancat amb una rampa d'accés posterior per a carros on hi ha un pou amb la data inscrita de 1797, una cisterna d'aigua i un calabós, excavat sota nivell de terra, on un antiquari hi va trobar un 'geu' per a lligar-hi persones.</p> | 08151-32 | Sector central del terme municipal | <p>El castell de Tornamira defensava una part de l'antic castell d'Oristà, el qual substituí quan aquest desaparegué desmembrant-se en els castells d'Olost, Tornamira, Toneu i el de Cirera, tots ells inclosos dins el gran terme del castell d'Oristà. Les primeres notícies que es troben documentades del castell de Tornamira són del segle XII en el testament de Ramon de Montcada redactat el 17 de novembre de 1120, en el qual llegà el castell de Tornamira al seu fill Ot de Montcada. A partir d'aquesta data la família Montcada va apareixent com a senyor principal del castell, sense que mai no reconegui un domini comtal. L'herència dels Montcada l'any 1309 pel testament de Guillema de Montcada passà, amb el castell de Tornamira, als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò. El 1350 en motiu del casament de Margarida de Foix amb Bernat de III de Cabrera, s'originà un plet pel dot que li pertocava a ella. Obligat per una sentència arbitral, Bernat Roger de Foix hagué de cedir coma dot a la seva germana diversos béns i castells, entre els quals Tornamira com a garantia dels 260.000 sous que li pertocaven com a dot. Bernat III de Cabrera no disposà gaire temps d'aquest castell ja que el 1356 entrà en una permuta amb el rei Pere el Cerimoniós. El rei però tampoc el tingué gaire temps en les seves mans ja que el vengué -si la data no és equivocada -, tres anys abans de tenir-lo (1353), al castlà Ramon de Peguera, donzell, senyor d'Olost. La ciutat de Vic no veié en bons ulls aquesta venda, i el 1397 aconseguí redimir-lo de Ramon de Peguera pel preu de mil florins d'or, i el lliurà al rei i a la reina Maria, com a lloctinent del rei Martí l'Humà, el qual incorporà el castell i els habitants a la corona i l'uní a la ciutat de Vic, mentre els Peguera restaven únicament com a castlans. Amb aquesta redempció el castell de Tornamira finí les vicissituds jurisdiccionals i resta coma a lloc realenc sense cap més alteració. El 1666 el castell ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56424-foto-08151-32-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||
| 56478 | Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaregut | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XII-XV | Presenta esquerdes i vegetació als murs de càrrega. Una part de la teulada s'ha esfondrat cap a l'interior de l'edifici. | <p>Vilaregut és un antic casal situat en un punt elevat a l'extrem sud d'una petita carena sobre el torrent de la font Salada, a la meitat est del terme municipal. Es tracta d'un casal de dimensions imponents format per un volum principal i diverses estructures adossades modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, és de grans dimensions, tant per la planta, quasi quadrada, com per l'alçada, ja que els diferents nivells tenen els sostres molt alts, especialment els baixos. Tot l'edifici està bastit amb filades de carreus regulars treballats exceptuant petites reformes a l'extrem superior, especialment al costat oest. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats, de la mateixa altura que els filades que formen el mur de càrrega però de major amplada. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, presenta a la part esquerra un cobert adossat de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra que no formava part de l'edifici original. La part dreta està ocupada per una rampa empedrada que condueix fins a l'entrada principal, situada al centre de la planta baixa. El portal, d'arc rebaixat, està emmarcat amb pedra bisellada i té la data inscrita de 1789 a la clau de l'arc, data que indica una de les reformes de l'edifici. Sobre el portal s'observen les dovelles de grans dimensions, molt erosionades, que formaven el portal d'arc de mig punt adovellat original. A la resta de la planta baixa hi ha diverses obertures tipus espitllera entre els carreus treballats. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i a les golfes tres finestres més, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'última simplement emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-oest, coberta de vegetació a la part central, és probablement la més reformada. El primer pis està dominat per una galeria formada per dos grans obertures d'arc de mig punt delimitades amb pedra treballada i actualment tapiades. A les golfes també hi ha una galeria, formada en aquest cas per tres obertures d'arc rebaixat, sustentades amb pilars bisellats amb el capitell i la base motllurats. A cada costat de la galeria, amb les dues obertures laterals tapiades, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord-oest presenta un esvoranc al mur de càrrega a l'extrem inferior dret. A la resta de la façana s'observen diverses obertures entre carreus tipus espitllera a la planta baixa, i dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada que originalment era un balcó i una finestra d'estil gòtic, formada per dues obertures geminades d'arc de mig punt, sense que s'hagi conservat la petita columna que anava al mig. Aquesta tipus de finestra, repetida a la façana nord-est, està formada amb grans monòlits de pedra que formen els arcs (un sol monòlit per a cada arc), els brancals i l'ampit. La façana nord-est té tota la meitat dreta coberta de vegetació. A la façana s'hi observa un petit accés a la planta baixa, obert modernament, i tres finestres al primer pis. La de l'esquerra és d'estil gòtic, exactament igual que la de la façana nord-oest, la central és emmarcada amb pedra bisellada i la de la dreta no és visible a causa de la vegetació. Prop de l'edifici hi ha diverses estructures d'usos agropecuaris, algunes construïdes amb murs de maçoneria de pedra i altres, més modernes, construïdes amb obra.</p> | 08151-86 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Vilaregut és un casal documentat des de l'any 1185 amb Bertran de Vilaregut. Al llarg del segle XIII, el casal i la família que l'habitava visqué el seu esplendor fins el 21 de maig de 1316 quan Belingerius de Vilariacuto venia a Galceran de Montsoriu i a Guillema de Torrelles el castrum Vilaregut, del qual es diu que es troba situat dins el terme del castell de Tornamira. Entre 1321 i 1330 Arnau de Mont Rubeo, de la ciutat de València, venia a Marc de Santa Eugènia, ardiaca de Vic i sagristà de Barcelona, el mas Vilaregut, en el terme del castell de Tornamira. L'edificació actual conserva bona part de l'estructura original del segles medievals, tot i que reformada posteriorment.</p> | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56478-foto-08151-86-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||
| 56492 | Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dolost | <p>AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVI | <p>El castell d'Olost es troba situat al nord del terme municipal d'Oristà, en una fondalada al sud del nucli urbà d'Olost, prop de la riera d'Olost. Es tracta d'un castell restaurat recentment i habitat temporalment, de planta rectangular, tres pisos d'alçada i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra i presenta cantonades diferenciades. Destaca la torre del segle XV, centrada a la dreta i sobresortint de la façana principal que presenta un coronament amb merlets refet modernament. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una portalada d'arc rebaixat al primer pis a la qual s'accedeix a partir d'una escalinata de pedra moderna, i diverses finestres emmarcades amb pedra treballada. A l'esquerra hi ha les restes d'un possible matacà i diverses fines espitlleres. La façana sud presenta un portal d'arc de mig punt a la planta baixa, que constituïa antiga entrada principal al castell. Flanquegen el portal algunes finestres emmarcades amb pedra i un mica més amunt s'hi obren tres fines espitlleres. Al primer pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra, dues de les quals unides per un balcó. A les golfes hi ha quatre finestres de menors dimensions i tres en forma de galeria. Davant d'aquesta façana hi ha un mur de pedra que salva un alt desnivell del terreny i que s'allarga paral·lelament fins a una torre situada a l'entrada del complex, de planta quadrada, construïda amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb merlets i amb espitlleres com a obertures originals. També s'hi observa un rosetó amb vitrall i unes arcades apuntades a la part inferior de la torre. Enmig del mur nord d'aquesta torre hi ha un pedra monolítica amb un relleu esculpit d'una figura humana nua. A la façana est i nord es pot observar com el castell es troba bastit sobre una plataforma de roca natural. Aquestes façanes estan formades per cossos sobresortints amb teulades d'una vessant i diverses obertures, entre les quals cal destacar dues petites finestres al segon pis, esqueixades i coronades amb arc de mig punt. La part baixa s'hi observen diversos contraforts. Al voltant del castell hi ha diverses construccions annexes que es fan servir d'habitatge pels masovers. Tot el recinte es troba tancat per un mur de pedra coronat amb barbacana de teula. Just a l'entrada del castell, fora el mur del recinte hi ha un antic pou de finals del segle XVII.</p> | 08151-100 | Sector nord-est del terme municipal | <p>Documentat el 1117 en el testament de Bernat Guillem d'Olost el castell va sorgí de la descomposició del terme primitiu de l'antic castell d'Oristà. El castell no fou mai una fortificació estratègica de defensa tal com ho indica la seva situació sinó que fou més aviat una residència rural senyorial, erigit com a aglutinador d'unes possessions feudals. Es coneixen diverses deixes i traspassos consignats als testaments d'una sèrie de personatges que deixen entreveure una estreta relació amb l'Estany, on alguns es feien enterrar, i amb Gurb, que s'havia de fer ferma i efectiva durant el segle XIII. Així a finals del segle XII trobem esmentada Beatriu esposada amb Arnau Pere de Gurb, que tenia el castell de Gurb com a primer castlà. Des del seu matrimoni, Arnau Pere passà a residir al castell d'Olost. El castell fou heretat per Ermessendis, casada amb Guillem de Peguera, descendent de la línia primogènita dels castlans de Peguera, família que s'havia de convertir des d'aquest moment en la titular de la jurisdicció d'Olost i predestinada a aglutinar, sota el seu senyoriu, bona part de les terres del Lluçanès central. El castell fou destruït el 28 de juny de 1465 a resultes de la guerra remença, guerra contra Joan II, acabada el 1472, cosa que consta en la capitulació de la ciutat de Vic a Joan II. Al mateix segle XV el castell fou restaurat i l'any 1571 consta que hi vivia un prevere gascó nouvingut. El 28 de novembre de 1620 es va establir un conveni entre Onofre de Cortit i els seus fills Josep i Agnès de Cortit i de Peguera, hereus del castell, amb Joan Lidon, mestre d'obres francès, habitant a Olost per tal que es reparés el castell. Es tractava de refer íntegrament algunes parets exteriors de la fortalesa -principalment de la façana -i restaurar la teulada i els sostres. Pactaren de començar l'obra el dia 1 de novembre de 1621 i acabar-la el 31 de maig de l'any següent. El preu de la mà d'obra, materials a part, fou de 135 lliures barceloneses, una suma força respectable que fa pensar que les obres fetes foren importants.</p> | 41.9768700,2.0945600 | 424986 | 4647605 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56492-foto-08151-100-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del castell hi ha una capella dedicada a Santa Anna. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56687 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 662. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII-XVIII | <p>La custòdia es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una custòdia de dimensions considerables: 100 x 53 x 24,5 centímetres feta de plata i plata sobredaurada. Està formada per una base oval constituïda per dos graons bombats, amb decoració pseudo-vegetal sobre fons microperlat, i per un tercer pis a mode de segona peanya, del qual arrenca el peu. El segon graó és decorat amb quatre grossos querubins aplicats. El peu s'inicia amb un tambor de planta oval decorat en la faixa central amb dos querubins i amb repussats pseudo-vegetals. La part inferior del nus és decorat amb acanaladures convexes emmarcades per arcuacions. Sobre el nus, una escòcia llisa i reductora porta a un cos abulbat que acaba oferint una base circular on un gros querubí de fosa connecta peu i sol. El sol és format per 3 faixes concèntriques de decoració calada, limitades per cordons trenats. La primera faixa, interior, mostra sis querubins de fosa cisellats, la faixa del mig, més ampla, està omplerta per decoració de motius vegetals calats. La faixa més exterior setze querubins de fosa col·locats de forma més espaiada. Completa la decoració del sol una cresteria de llargs raigs, formada per 20 raigs rectilinis amb estrelles de 8 puntes intercalats amb 20 raigs triangulars ondulats.</p> | 08151-295 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56687-foto-08151-295-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 96 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56690 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 684.</p> | XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar es troba situat en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la Rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat de 110 x 110 x 95 centímetres. Està delimitada per travessers i muntants subjectats amb metxes i falques. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. En el muntant exterior hi ha la inscripció: '19*HI*10' '1737'</p> | 08151-298 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>El rellotge va ser construït a principis del segle XVIII, data que coincideix amb la de la construcció del campanar de l'església de Sant Andreu d'Oristà. Va funcionar fins a finals dels anys 80 del segle XX quan es va substituir per un sistema mecanitzat modern per tocar les campanes que donen l'hora als veïns de la població.</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 1737 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56715 | Fira d'artesania d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesania-dorista | XX | La fira d'artesania d'Oristà es celebra a finals de novembre. No té un dia fix de celebració sinó que va es regeix per la festa Major d'Oristà (30 de novembre). Així si el dia de la festa Major d'Oristà cau en dijous, divendres o dissabte la fira d'artesania es celebra al cap de setmana abans, i si el dia de festa Major cau en dilluns dimarts o dimecres la fira es celebra dos caps de setmana abans. La fira d'artesania, celebrada sempre al diumenge, consisteix en una demostració de productes artesanals i es desenvolupa al centre del nucli urbà d'Oristà, bàsicament a la plaça Major i a la plaça de l'església. Compta amb diverses parades de productes fets a mà, de bona qualitat i d'artesania tradicional tant de gent del propi nucli com forans. Entre les parades de productes es poden trobar embotits, coques, davantals, coixins, pots de mel, formatges, caramels, jocs de fusta, espelmes, encens, etc. Alguns anys també hi ha hagut demostració d'oficis antics com l'esmolador de ganivets, tisores i altres utensilis de cuina així com demostracions amb màquines de moldre, esgrunar blat de moro o moldre cereals, o el funcionament d'una bomba d'aigua manual. La fira s'inicia a les vuit del matí amb l'esmorzar del Bandoler, obert a tothom; els beneficis d'aquest esmorzar es lliuren a la Marató de la Televisió de Catalunya (TV3) i hi participa molta gent del poble. Durant la diada també es poden contemplar exposicions d'obres artesanals i manuals que s'exposen o bé al Centre Cívic o bé a una sala del Museu de Terrissa (Museu Rocaguinarda) a la rectoria. El dia de la fira al Museu de Terrissa hi ha jornada de portes obertes i durant la resta del dia diverses activitats amenitzen la diada: cercaviles amb gegants i grallers de poblacions veïnes, jocs infantils, i una representació teatral al vespre organitzat per la Comissió de Festes. | 08151-323 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fira d'artesania es va començar a organitzar l'any 1994. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56724 | Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-de-berenguer-de-salgueda | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.</p> | 08151-332 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: 'Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana' (ORDEIG:1995).</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 1339 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56724-foto-08151-332-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 93 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56658 | Barraca de vinya d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-daltarriba | <p>Wikipedra, registre 17415.</p> | El mur exterior de la banda est de la barraca presenta un petit esfondrament. La pedra de la llinda de la porta està esberlada en do i amb perill d'esfondrar-se. | <p>La barraca de vinya d'Altarriba es troba situada a 300 metres al sud de la masia d'Altarriba al costat del camí que condueix al molí de la Coromina, prop del torrent d'Altarriba. És una barraca aïllada de planta circular de 2,75 metres de diàmetre interior. Està construïda amb murs de pedra seca de 60 centímetres de gruix i falsa cúpula. Té una alçada aproximada de 2 metres i presenta una porta d'accés orientada al sud coronada amb una llosa trencada i que amida 13 x 90cm. Té una única petita obertura orientada a l'est. El ràfec de lloses que envoltava el perímetre de la barraca és pràcticament imperceptible a causa de l'erosió de la coberta que provoca en algunes parts l'esfondrament dels murs.</p> <p>La part que actualment està esfondrada correspon al mur dret, tot i mantenir l'estructura per la part interior. Exteriorment està envoltada per vegetació baixa.</p> | 08151-266 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9620600,2.0652400 | 422539 | 4645986 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-20220116115137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56659 | Barraca de vinya de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-rocaguinarda | La llinda de la porta està esberlada i s'aguanta amb una barra de ferro, també falcada amb una pedra.En la part dreta de la barraca un pi tort es recolza sobre la part més elevada d'aquesta, sobre el ràfec i la coberta fent-ne malbé aquestes parts. La coberta està tapada per vegetació baixa. | <p>La barraca de vinya de Rocaguinarda es troba situada en una esplanada elevada a l'oest de la masia de Rocaguinarda i al nord de la masia del Crespi, al mig d'un camp. Es tracta d'una barraca aïllada de planta circular de 3 metres de diàmetre interior, 70 centímetres de gruix de mur i uns 2,30 metres d'alçada. Està construïda amb pedra seca, coberta amb volta de falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses delimitant el perímetre. Té una porta d'accés al sud coronada amb una llosa a mode de llinda i una petita obertura a l'est i a l'oest. Construïda amb pedres mitjanes.</p> | 08151-267 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9182700,2.0411500 | 420488 | 4641146 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123113813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123114151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-img0406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserven dues pedres col·locades una sobre l'altre per seure-hi, per tant pot tenir un ús esporàdic.Altres dimensions:Obertura principal: 150 x 72 cm.Les finestres, una mica irregulars, fan aproximadament uns 15 x 20 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56660 | Barraca de vinya de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-tornamira | <p>La barraca de Tornamira es troba situada al marge d'un camp vorejat per un meandre de la riera Gavarresa, a l'est de Tornamira i al nord de Puigciutat. Es tracta d'una barraca de vinya de grans dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca i falsa cúpula coronada amb una pedra punxeguda, utilitzant majoritàriament pedres mitjanes. Sobre la coberta, coronada amb un caramull, s'hi estén una capa de vegetació baixa. També presenta una ràfec de lloses voltant el perímetre de la barraca. La barraca presenta cinc obertures: la porta principal encarada a l'est formada per grans lloses a mode de llinda i quatre petites obertures orientades al sud-oest, sud-est, oest i nord. Interiorment hi ha una cavitat a mode de lleixa per guardar-hi objectes que s'anomenava armari.</p> <p>Presenta gruixuts murs de 80 centímetres, un diàmetre interior de 3,5 metres i una altura màxima d'aproximadament 3 metres; però el mur té gruixos diferents que s'observa a les obertures. Així en la primera obertura, entrant a la dreta indica un gruix de 100 cm.; la següent obertura, al fons a la dreta, indica un gruix de 90 cm.; la que segueix, al fons una mica a l'esquerra i de majors dimensions, en fa 100 i la del costat esquerra en fa 120. L'obertura principal té un gruix de 80 cm per un costat i 110 per l'altre.</p> | 08151-268 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9518300,2.0670300 | 422675 | 4644849 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202124443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202123623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202124133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202123540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algun animal ha fet un cau al fons de la cabana doncs es veu el forat excavat i terra acumulada davant. A l'exterior de la cabana, a tocar de l'obertura principal, hi ha la resta d'ossos d'un animal (crani, maluc...) el que fa pensar que l'animal que ha ocupat el cau era carnívor.Algunes dimensions:Gruix de mur: varia entre 80 i 110 cm.Obertura principal: 170 x 100 cm.Diàmetre exterior: 420 cm.Diàmetre interior: 260 cm.Armari a l'interior: 42 cm. alçada x 52 cm. ampla x 34 cm. profunditatDe la llinda al ràfec: 50 cm. de mur.Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56661 | Barraca de vinya del molí del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-moli-del-bach | XIX | La barraca està envoltada de molta vegetació, principalment bardisses. | <p>La barraca de vinya del molí del Bach es troba situada al nord del nucli urbà d'Oristà, al costat d'un camp prop del camí que condueix a la masia de Camp de Devesa, a dos-cents metres al nord del molí del Bach. Es tracta d'una barraca de planta circular aïllada construïda amb murs de la pedra seca. Té un diàmetre interior de més de 2,10 metres una altura aproximada de 2,50 metres. L'obertura principal, que està orientada al sud, es troba coronada per una prima llosa a mode llinda, a l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. Presenta dues petites finestres: una orientada a l'est i l'altra al nord. La barraca té coberta de falsa cúpula amb una petita obertura per a sortida de fums i un ràfec de pedres o lloses petites ressegueix tot el seu perímetre. En una pedra del brancal esquerra a l'obertura principal hi ha la data inscrita de 1890 i s'insinua una incisió a la pedra d'una argelaga (planta). Presenta petits despreniments a la banda est de la coberta, en la qual hi ha terra i bardissa. </p> | 08151-269 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9415700,2.0677100 | 422719 | 4643709 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-62e7919a-1892-48af-a44c-e0a329af3169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20220117104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20210221122934-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres dimensions:Diàmetre interior de 2.10 m. Alçada aproximada exterior de 2.5 m.Obertura principal: alçada de 140 cm i ample de 70cm.gruix de mur: varia 60 cm. aproximadament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56662 | Barraca de vinya de Pla Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-pla-noguera | Presenta la teulada ensorrada. | <p>La barraca de vinya de Planoguera es troba situada al sud de la masia de Planoguera, en una zona plena de petites feixes anomenada la Trona, sobre els cingles que solca la riera Gavarresa. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta quadrada de 2,5 x 2,5 metres, adossada al marge d'un camp, actualment sense conrear. Està construïda amb pedra seca, amb pedres de diferents mides, omplint buits amb pedres més petites; coberta amb volta de falsa cúpula de lloses la qual s'ha esfondrat. Presenta una única obertura al sud que constituïa la porta d'accés, amb la llinda formada per una llosa de grans dimensions.</p> | 08151-270 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9385800,2.0622200 | 422260 | 4643382 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312104324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes dimensions:Alçada aproximada de 180 cm.Planta quadrada de 240 x 270 cm.Obertura principal: alçada de 125 cm i ample de 60 cm.gruix de mur: varia entre 55 i 70 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56663 | Barraca de vinya 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-2-0 | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> <p>Wikipedra, registre 9364.</p> | Coberta i part del mur esfondrats. | <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, just per sota la carretera C-670, en el tercer revolt sortint d'aquesta població. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca, adossada a un marge. Té un diàmetre de 3'51 metres i una altura aproximada de 2,40 metres. L'ample mur (de més de 70 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant una llosa de majors dimensions, a mode de llinda, que corona l'entrada a la barraca. S'observa l'ús de terra el alguna zona per unir les pedres. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula i un ràfec de lloses petites que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada a l'oest i dues petites obertures, una orientada al sud i l'altra al nord.</p> | 08151-271 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9277700,2.0585500 | 421943 | 4642185 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-20210311175033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56664 | Barraca de vinya 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-3-0 | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | Ha estat remodelada entre 2007 i 2021. | <p>Anomenada també barraca de ca l'Andreu.</p> <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, en un pendent àrid d'un turó sobre la carretera c-670 que condueix a l'Eix Transversal, ubicada entre un camp i l'inici del camí de la ruta verda que surt d'Oristà. És una barraca circular aïllada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre interior de 2,50 metres una altura aproximada de 2,29 metres interiors. L'ample mur d'entre 70 i 110 cm, de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una prima llosa a mode llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula, una porta d'accés orientada al sud-oest i tres petites obertures. Va ser reconstruïda i es va variar la forma de la coberta original que tenia un ràfec de pedres o lloses petites que resseguia tot el seu perímetre. Actualment està construïda a base de cinc capes esgraonades i la coronada amb un caramull. Actualment no té el orat de sortida de fums que tenia originalment. En la rehabilitació es va utilitzar força terra i morter, que ha modificat l'obra de pedra seca dels seus inicis. </p> | 08151-272 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9291900,2.0590700 | 421988 | 4642342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311173811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311174143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img0506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img8346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part interior de la porta, sobre la llinda, hi havia un forat anomenat en les cartes arqueològiques amb el nom de cocó.Alçada aproximada: 229 cm des de l'interiorDe la llinda fins a la cúpula: 30 cm.Gruix de mur: varia entre 70 i 110 cm.Diàmetre interior: 250 mLes imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56665 | Barraca de vinya del pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pont-del-riu-bassi | <p>Wikipedra: registre 24421.</p> | Una part de la barraca, corresponent a la coberta i part del mur a la dreta de l'obertura principal s'ha desplomat. L'entrada i voltant està ple de vegetació herbàcia. | <p>La barraca de vinya es troba situada a 100 metres de la carretera que d'Oristà condueix a Sant Feliu Sasserra, al marge d'un camp a la zona propera al pont del riu Bassí i del Gorg Negre. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 3 metres i un d'interior de 1,5 metres. L'ample mur (de més de 60 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula amb una gran llosa central i un ràfec de pedres que resseguia tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra al sud. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes, anomenat armari.</p> | 08151-273 | Sector oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9396200,2.0447800 | 420816 | 4643514 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-20220126110227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Diàmetre interior: 126 cm.Alçada: 180 cm.Gruix de mur: entre 80 i 95 cm.Obertura principal: 138 x 65 cm.Armari: 44 x 37 x 37 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56666 | Barraca de vinya del Pla Foguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-foguetes | <p>La barraca de pla Foguetes es troba situada al marge d'un camp, al nord-est de la Torre d'Oristà, en una zona plana coneguda com Pla Foguetes. Es tracta d'una barraca de vinya de mitjanes dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca, tot i que en algunes parts s'ha reforçat l'estructura amb terra i morter i coronada amb falsa cúpula. Presenta gruixuts murs de 60 centímetres, un diàmetre interior de 2,35 metres i una altura màxima de poc més de 2 metres. Actualment només té una obertura, la porta principal amb llinda plana, encarada a l'oest, però s'observa una altra obertura encarada a l'est tapiada.</p> | 08151-274 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9653600,2.0561400 | 421789 | 4646361 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. Dimensions:Diàmetre interior: 2.40 cm.Altura màxima: 2m aproximadament.Obertura principal: 125 cm x 80 cm.Gruix del mur: 60 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56667 | Barraca del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-crespi | Conserva els murs però no té coberta. Les bigues del sostre estan caigudes dins de la barraca. No conserva la llinda plana de la porta. | <p>La barraca del Crespí es troba situada a uns 700 metres al sud-oest de la masia del Crespi, prop del camí que enllaça la masia del Crespi amb el camí que va de Sant Feliu Sasserra amb la Traveria. Es tracta d'una barraca aïllada de planta quadrada de 4 x 4 metres construïda amb murs de pedra seca d'una altura conservada que varia entre 1'5 i els 2 metres. Actualment sense teulada estava coberta per una teulada de doble vessant sustentada amb bigues de fusta. Presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el perímetre. Té una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra que s'obre al sud-oest.</p> | 08151-275 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9116800,2.0404200 | 420420 | 4640415 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Obertura principal: 150 x 70 cm.Gruix del mur: varia entre 50 i 60 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56668 | Barraca del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-verdaguer | <p>Wikipedra, registre 14135.</p> | La barraca està esfondrada, queden algunes pedres a la base. | <p>La barraca del Verdaguer es troba situada al costat est d'un camp a més de 200 metres al sud de la masia del Verdaguer. Es tractava d'una barraca de planta quadrada de 3,5 x 3,5 metres i una altura de 2 metres, construïda amb murs de pedra seca i coberta amb de falsa cúpula de lloses. Un petit ràfec de lloses delimitava el perímetre. Presentava l'accés a la façana sud i està envoltada de bardisses i esbarzers. Actualment està esfondrada.</p> | 08151-276 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9326200,2.0852300 | 424161 | 4642700 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 56669 | Barraca del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cementiri-0 | Presenta vegetació a la coberta i a la banda nord. | <p>La barraca es troba situada a uns 35 metres al nord-est del cementiri d'Oristà, al peu del marge d'un camp i molt ben conservada. Es tracta d'una barraca de planta quasi quadrada de 2,5 x 2,4 metres amb una alçada aproximada exterior de 1'80 metres, però exteriorment la part posterior recolzada al marge té una forma arrodonida. Està construïda amb pedres grans i petites, els murs de maçoneria de 50-60 centímetres de gruix; la coberta amb volta de falsa cúpula de lloses de pedra molt ben disposades i coberta amb vegetació exterior. Presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre i una porta d'accés a la façana sud-oest. S'hi obre una petita finestra a cada mur lateral i interiorment hi ha una cavitat a mode d'armari amb lleixa per guardar-hi objectes. L'obertura corresponent a la porta té una llinda plana a sobre feta amb una pedra gran. En una pedra hi ha la data de 1971 i la inscripció BERNAT. <br /> Es troben a dins de la barraca dues eines abandonades: una forca i una mena de massa de fusta de mànec llarg.<br /> Al fons de la cabana té un tauló de fusta recolzat en una pedra. Podria haver-se util·litzat com a banc per seure.</p> | 08151-277 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9330800,2.0503800 | 421272 | 4642782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 250 x 240 cm.L'obertura d'entrada es troba a 127 cm. a la dreta de la façana. Fa 118 cm. d'alçada x 58 cm. d'ampleEl mur té un gruix de 50 cm.L'alçada interior fa uns 170 cm.Obertura lateral esquerra: 12 x 20 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56670 | Cabana de la terra del Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-terra-del-xaco | A la part frontal de la cabana, sobre l'únic accés, hi manca un tram de mur de càrrega que estava entre la llinda de fusta de la porta i la volta de la cabana. Actualment la llinda de fusta ha caigut al terra davant la porta. | <p>La cabana de la terra del Xacó està situada al sud-oest de Sagalés, a mig camí entre aquesta masia i el sector de Sant Nazari de la Garriga, en una vall, a l'extrem sud del terme municipal, travessada la riera de Sagalés. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions situada sobre un monticle rocós, pràcticament encerclat per un camp, que antigament estava dividit en feixes. La cabana està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, la porta orientada a l'est, queda emmarcada per dos brancals de pedra treballada i tancada superiorment per una llinda de fusta que actualment està caiguda al terra. La cabana és de planta rectangular, d'uns 6 metres de llarg per 3 d'ample, està coberta amb volta de canó amb lloses a plec de llibre i amb un pilar central quadrat a l'interior que la reforça; exteriorment presenta una capa de terra i vegetació que creix per sobre. A l'extrem oest de l'interior, la barraca té unes menjadores de maçoneria de pedra que configuren una bancada que ocupa tota l'amplada de la paret.</p> | 08151-278 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar. Precisament, eren els bous que havien d'ajudar a conrear les feixes dels voltants d'aquesta barraca, els que pernoctaven a la cabana.</p> | 41.8994100,2.0604000 | 422062 | 4639035 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-2150087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 300 x 585 cm.Obertura principal: 250 x 150 cm.Gruix de mur: 53 cm.Columna interior: 54 x 84 cm.Postada: 72 cm. de mur x 54 cm. de fons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56671 | Cabana de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-boladeras | ES manté molt ben conservada. Sobre la coberta té una mica de vegetació. L'entorn està molt net. | <p>La cabana de Boladeras es troba situada a l'est de la masia de Boladeras, prop d'un camí que transcorre per la serra Venturana i que comunica, verticalment, la serra de Boladeras amb Sant Genís de Caraüll nou. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions, de planta quadrada de 4,5 x 4,5 metres i de 2 metres d'alçada construïda amb murs de maçoneria de pedra de 68 centímetres de gruix i amb la tècnica de pedra seca. Presenta una coberta feta amb sistema de falsa cúpula de lloses. Consta d'un accés principal, obert a la façana sud, coronat amb llinda, i dues petites finestres: una oberta a l'est i l'altra oberta al nord. A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari.</p> | 08151-279 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9244900,2.0935600 | 424842 | 4641790 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4370copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56672 | Cabana del Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-calvari | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | L'estructura està enrunada. Queden dempeus les quatre parets. Està totalment coberta per vegetació. | <p>La cabana del Calvari està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, per sota de la carretera C-670 en el primer revolt sortint de la població. Emplaçada en el desnivell del terraplè de la carretera conserva una estructura de planta rectangular i un mur al costat. Es poden entreveure dos nivells i una obertura orientada al nord que es conserva parcialment. Està coberta per vegetació i l'accés és complicat.</p> | 08151-280 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9284000,2.0567500 | 421794 | 4642257 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-foto-08151-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-vistadesdelcamp.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120538.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56673 | Cabana del Cerdenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-cerdenya | Estructura enrunada, tot i que queden dempeus les quatre parets. | <p>La cabana del Cerdenya es troba situada la zona anomenada coll de Garses, a 550 metres al sud-oest de la masia del Verdaguer, a l'extrem d'un camp. S'accedeix a la cabana a través del camí que condueix de la masia del Verdaguer a la creu del coll de Garses, agafant un corriol a l'oest que voreja uns camps. La cabana és de planta rectangular d'uns 5 x 4 metres, aïllada, adossada a un marge, amb teulada de doble vessant coberta amb teula àrab i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta una porta a la façana nord-oest amb llinda de fusta i una finestra al nord-est que actualment està tapiada. Interiorment es pot observar la boca d'un forn actualment tapiat. Per la part exterior es pot veure com es va treure la volta del forn que ha quedat integrada al mur. A la façana nord hi ha una estructura derruïda que podria haver constituït una habitació o bé un corral.</p> | 08151-281 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9317000,2.0803600 | 423756 | 4642602 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56674 | Cabana del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-marques | La cabana actualment està molt deteriorada i està tota coberta per vegetació. El sostre està ensorrat tot i conservar algunes teules. Es poden veure restes de les dues estances que la formaven amb les dues portes corresponents. | <p>La cabana del Marquès es troba situada al marge d'un camp al sud-oest de la masia del Verdaguer, en l'anomenat pla del Verdaguer. La cabana està situada en un pendent i està parcialment picada a la roca, és de planta rectangular d'uns 7 x 3 metres, amb teulada d'una sola vessant, tot i que parcialment aterrada, i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta dues portes emmarcades amb pedra treballada, una a la façana sud-est i l'altra a la nord-est, amb llinda, que donen accés a les dues estances interiors, una de les quals sembla que s'utilitzava per a bestiar, ja que s'hi conserva una menjadora.</p> | 08151-282 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9335700,2.0782800 | 423586 | 4642811 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3956.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56400 | Capella de Sant Josep de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. | 08151-8 | Sector central del terme municipal | Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. | 41.9595700,2.0676900 | 422739 | 4645708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml