Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92979 | Barraca sota el cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-cementiri | Per dins té unes pedres obliqües molt grans i ben col·locades que ajuden a suportar les parets i a que la barraca es mantingui ben conservada. | <p>Barraca situada a uns 30 metres al SO del cementiri d'Oristà. Situada a peu de marge d'un camí molt proper a un camp de conreu.<br /> Es tracta d'una barraca aèria adossada al marge de planta pràcticament quadrada de 350 x 330 cm., amb una alçada de 205 cm. Té al lateral esquerre una finestra, per dins amb forma trapezial però que acaba a l'exterior amb forma rectangular. Al sostre també hi ha una petita obertura de sortida de fum.<br /> Molt ben construïda amb la tècnica de pedra seca. S'han utilitzat pedres irregulars i de diferents dimensions. Algunes pedres petites estan col·locades verticalment omplint buits.<br /> Sobre l'obertura principal té la llinda plana. A la vegada tota la cabana presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre.<br /> Té una coberta de lloses coberta per una capa de terra i vegetació.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-349 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9312500,2.0480900 | 421080 | 4642581 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-3300006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-685223e3-0f6e-4fdc-9c97-347f9316e602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-ad1374c5-f8df-4651-8639-4e1580a780eb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-d863bf81-8cba-48b1-acad-47c18f9ea3fe.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92979-img8333.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 350 x 330 cm.Planta interior: 200 x 175 cm.Alçada exterior:: 205 cm.Alçada interior: 220 cm.Gruix del mur: 70 cm.Obertura en forma de finestra de 26 cm. d'alçada, amb un costat inferior de 25 cm. i un costat superior de 22 cm. Acaba a l'exterior en un rectangle de 24 x 12 cm.l'obertura de la porta es troba a 65 cm. de la dreta de la façana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 92980 | Barraca Mirador del Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-mirador-del-bassi | Força deteriorada. Manté part de les parets. Bona part de la coberta està esfondrada però manté dues bigues de fusta no gaire gruixudes. | <p>Barraca situada al capdamunt del pendent d'una muntanya des d'on es veuen els camps que hi ha a la vora del riu Bassí. Possiblement tenia una utilitat relacionada amb camps propers situats al darrera de la cabana.<br /> És una barraca aèria adossada al marge de planta rectangular. La coberta estava formada per bigues de fusta i lloses de pedra. La porta té una llinda plana. </p> | 08151-350 | Sector Oest del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9347500,2.0472000 | 421010 | 4642971 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92980-img3210.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta exterior: 220 x 200 cm.Obertura de la porta: 70 x 150 cm.Gruix del mur: 50 cm. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 92981 | Barraca ensorrada Mirador del Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ensorrada-mirador-del-bassi | Barraca totalment ensorrada. Es pot apreciar a nivell de terra de la resta del mur a la part dreta d'on hi havia l'obertura de la porta. | <p>Només en queda un munt de pedres. Es pot apreciar la base circular de la cabana.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-351 | Oest del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9345800,2.0480600 | 421081 | 4642951 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92981-img3214.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 92982 | Barraca Marcel i Pep (Barraca d'Alta-riba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-marcel-i-pep-barraca-dalta-riba | La conservació és correcte, però la coberta presenta deformacions; té alguna obertura per on entra aigua i que l'està malmetent. Les parets estan molt ben conservades. | <p>La cabana es troba al costat del camí. És una cabana aèria adossada al marge de planta circular, construïda amb pedra de diferents grandàries. Presenta un ràfec de lloses. La llinda està feta amb dues pedres grans conservades. A l'interior, sobre la llinda, hi trobem un armari; Té una finestra a l'Est i un armari a l'Oest. La coberta està feta amb la tècnica de volta de falsa cúpula.</p> <p>Orientació S.</p> | 08151-352 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9622000,2.0652400 | 422539 | 4646002 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-2200055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-2200061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-20210228131642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0514.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92982-img0511.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Planta circular: diàmetre exterior: 320 cm. diàmetre interior : 185 cm.Gruix del mur: 70 cm.Alçada 220 cm.Obertura principal de 80 x 125 cm.Gruix del mur 70 cm.Alçada aproximada 220 cm. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 92983 | Barraca de vinya del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-raco | <p>Registre wikipedra núm. 9363.</p> | La llinda de la porta la forma una pedra partida en dues parts. La coberta està foradada. És una barraca força ben estat però amb signes d'inici de deteriorament. | <p>Barraca aèria adossada a un marge a peu de camí. És de planta ovalada, pràcticament circular. La porta és rectangular i té una llinda formada per una pedra grossa i gruixuda. La coberta de falsa cúpula està feta amb pedres col·locades en una disposició poc ordenada. A dins a l'esquerra té un armari profund.</p> <p>Orientació SE.</p> | 08151-353 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9413500,2.0577000 | 421889 | 4643694 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img2147.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-img3259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/92983-p2230088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions aproximades:Alçada: 210 cm.Planta interior ovalada: 240 x 220 cm.Armari: 45 cm. fondària x 47 cm. alçada x 40 cm. ample | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||
| 93024 | Cabana del Fons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-fons | Cabana amb estat força deteriorat doncs la major part del sostre està ensorrat. Encara conserva un parell de bigues de fusta, la façana i part de les parets laterals. | <p>La cabana es troba al peu d'un camí, a tocar d'un camp. Està adossada al marge de la base d'un pendent muntanyós. És de planta rectangular construïda amb la tècnica de pedra seca, utilitzant pedres de totes les grandàries i disposades de forma força irregular. La doble llinda estava formada per dues lloses grans, una de les quals està caiguda i l'altra està a punt de caure. La coberta, de bigues de fusta i lloses de pedra, està ensorrada tot i que es conserven bé les parets.<br /> La vegetació ocupa l'interior de la cabana.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 325 x 250 cm.<br /> Interior: 275 x 200 cm.<br /> Gruix del mur: 50 cm.<br /> Obertura porta: 135 x 85 cm.</p> | 08151-354 | Sector Central del Terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9303400,2.0695200 | 422856 | 4642461 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93024-img3924.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 93025 | Barraca amagada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-amagada | Manté les parets però el sostre està ensorrat. | <p>La barraca es troba entre mig de dos camps. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. És una barraca aèria aïllada de planta rectangular. Té les parets ben conservades però la coberta està ensorrada. La cabana tant exterior com interior està envaïda per molta vegetació el que dificulta l'accés. Sembla que tenia una coberta de lloses.</p> <p>Orientació NO</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 340 x 400 cm.<br /> Interior: 270 x 330 cm.<br /> Gruix del mur: 70 cm.<br /> Alçada: 150 cm.<br /> Obertura porta: 130 x 80 cm.</p> | 08151-355 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9293000,2.0754000 | 423342 | 4642340 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93025-2021-01-3112-20-35.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 93026 | Barraca de les Caderneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-caderneres | Molt deteriorada per l'esfondrament de la coberta i la vegetació existent. | <p>La barraca es troba al mig d'un camp. És una barraca aèria aïllada. Està construïda amb la tècnica de pedra seca, utilitzant pedres de totes les grandàries. És de planta rectangular. La coberta era a dues aigües amb bigues de fusta i lloses de pedra, en l'actualitat caigudes. La llinda és una biga de fusta. L'obertura principal està desplaçada a la dreta. Conserva un ràfec de lloses.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 360 x 3440 cm.<br /> Interior: 273 x 268 cm.<br /> Gruix del mur: 60 cm.<br /> Alçada fins ràfec: 125 cm.<br /> Obertura porta: 152 x 108 cm.</p> | 08151-356 | Sector Sud del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9233300,2.0627800 | 422288 | 4641688 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93026-img8437.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 93027 | Barraca dels Cotolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cotolius | La coberta està parcialment ensorrada i l'entrada mig tapiada. | <p>És una barraca aèria adossada a un marge de terra de planta quadrada. La coberta està molt malmesa i l'entrada mig tapiada per la sorra. No té cap finestra.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 80 x 80 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 130 cm.<br /> Obertura principal: 80 cm. d'alçada i 50 cm. d'ampla.</p> | 08151-357 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9383600,2.0569700 | 421825 | 4643362 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93027-3200027.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 93028 | Cabana d'uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-duralita | Totes les parets es conserven molt bé però la coberta és nova, feta d'uralita utilitzant una biga central de formigó i dues més primes de fusta a banda i banda de la de formigó clavades a la uralita. | <p>Aquesta és una cabana aèria adossada a un marge de costós accés ja que forma part d'un marge nou que s'ha fet per guanyar terra de conreu on abans hi havia zona de bosc. El marge és nou i encara no hi ha crescut vegetació. En aquest guany de terra s'ha respectat la ubicació de la cabana.<br /> Cabana de planta rectangular amb parets molt ben construïdes, rectes i regulars. S'han utilitzat pedres grans i mitjanes.<br /> La teulada d'uralita és a dues aigües. La construcció a dues aigües fa pensar que havia tingut una coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra o teules.<br /> Té tres finestres una a cada paret menys a la del fons. La de la dreta és més gran i trapezoidal per dins però acaba per fora en forma quadrada.<br /> Al fons en l'angle esquerra té una pedra sortint a mode de lleixa.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 375 x 420 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 170 cm d'alçada i 95 cm. d'ampla.</p> | 08151-358 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9407000,2.0629100 | 422320 | 4643617 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-20210312110717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3573.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Possible ús per jeure o descansar doncs a sobre d'uns sacs de plàstic gruixut hi ha palla que no sembla gastada. La conservació de la teulada denota interès per conservar-la i donar-li ús. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 93029 | Cabana del Mig (del Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-mig-del-sola | <p>La cabana és de tipus aèria aïllada; és de planta pràcticament quadrada. Ha estat construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres de diferents grandàries. La coberta de falsa cúpula té una capa de terra i una mica de vegetació.<br /> La llinda plana de la porta està constituïda per una llosa gran perfecte.<br /> Té dues finestres: una situada al SE i l'altra al NO.<br /> A l'interior té dos armaris, un a la dreta i l'altra al fons a l'esquerra.</p> <p>Orientació SO.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Planta exterior: 400 x 420 cm.<br /> Interior: 320 x 340 cm.<br /> Gruix del mur: 80 cm.<br /> Alçada aproximada: 200 cm.<br /> Obertura principal: 130 x 73 cm</p> <p> </p> | 08151-359 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9313800,2.0762300 | 423413 | 4642570 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-2021-01-3112-42-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-img20210131124249.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||||
| 93030 | Cabana de Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-sant-nazari | <p>La cabana està situada al costat mateix de l'ermita de Sant Nazari en un entorn molt agradable i ben cuidat. És una cabana aèria adossada a la base d'una petita zona de muntanya. És una cabana petita de planta quadrada. Ha estat construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres de diferents grandàries però força homogènia. Per dins la disposició de pedres és irregular. La coberta de lloses, és bàsicament plana i té una capa de terra i vegetació quedant integrada a l'entorn. També forma part del terreny la part dreta de la cabana. La llinda de la porta està constituïda per una llosa prima i plana, i damunt d'aquesta un ràfec de pedra més prima.</p> <p>Orientació SE.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Planta exterior: 230 x 240 cm.<br /> Gruix del mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 120 x 50 cm.</p> <p> </p> | 08151-360 | Sector Sud del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9014900,2.0548200 | 421601 | 4639271 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3965.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93030-img3967.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Davant de la cabana es troba al terra una pedra de molí. La pedra superior complementària es troba davant de l'ermita. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93031 | Cabana de la Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-maria | Envoltada per molta vegetació. | <p>Aquesta cabana ubicada al mig del bosc no és fàcil de veure-la doncs està envoltada i força coberta per vegetació.<br /> És una cabana aèria aïllada, de planta quadrada. Està construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres molt heterogènies. La llinda plana de l'obertura principal la forma una gruixuda que té forma trapezoidal.<br /> Té quatre finestres, una a cada una de les parets.<br /> A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. També al fons, en l'angle esquerra, hi ha un sortint en forma de pica.<br /> La coberta, feta amb lloses, té forma de falsa cúpula i està recoberta amb molta vegetació.<br /> En una pedra exterior hi ha una inscripció que sembla ser una data.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 400 x 400 cm.<br /> Interior: 330 x 330 cm.<br /> Gruix de mur: 70 cm.<br /> Alçada aproximada: 300 cm.<br /> Obertura principal: 160 cm. d'alçada i 90 cm. d'ampla.</p> | 08151-361 | Sector sud-est del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9285500,2.0911300 | 424645 | 4642243 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93031-img4342.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93032 | Cabana gebrada (La Torre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-gebrada-la-torre | Queda només el perímetre de la base de la cabana. | <p>Cabana de tipus aèria aïllada, de planta circular. Conserva el perímetre baix del mur. Construïda amb la tècnica de pedra seca s'han utilitzat pedres de diferents mides. Actualment envaeix la vegetació baixa tant el que correspondria a la part de dins, com a tota la part perimetral.</p> <p>Orientació NW.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 400 cm.<br /> Diàmetre interior: 240 cm.<br /> 90 cm. d'alçada de mur per la part frontal i 150 cm. de mur en la part posterior.<br /> Gruix de mur: 80 cm.</p> | 08151-362 | Sector Nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9631600,2.0595400 | 422068 | 4646114 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-1160013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93032-img0317.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93033 | Cabana Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-nova | No conserva la coberta. | <p>Cabana aèria aïllada de planta rectangular construïda amb la tècnica de pedra seca i utilitzant pedres de grandàries mitjanes i petites. <br /> L'obertura principal està desplaçada al costat esquerra del mur frontal, no centrada com és habitual.<br /> La coberta està feta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Actualment en queda només alguna biga. A la part de coberta que queda s'hi estén una capa de terra i vegetació. Conserva un pilar central per apuntalar el sostre que és de fusta (biga vertical). </p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre interior: 200 x 270 cm.<br /> Alçada aproximada: 110 cm.<br /> Gruix de mur: 52 /55 cm.<br /> Obertura principal 110 x 75 cm.</p> | 08151-363 | Sector Sud del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9054600,2.0506800 | 421263 | 4639715 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img0497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93033-img7609.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93034 | Cabana Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-tarradellas | Només hi ha les restes de la base dels murs. | <p>Es una cabana àeria adossada al marge, de planta rectangular. L'obertura principal es troba desplaçada a l'esquerra. Construïda amb la tècnica de pedra seca de totes mides; les que queden molt ben posades.</p> <p>Orientació E.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 300 x 410 cm. <br /> Interior: 200 x 310 cm. <br /> Gruix dels murs 50 cm. <br /> Ample obertura principal: 130 cm.</p> <p> </p> | 08151-364 | Sector Sud Est del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9256100,2.0693800 | 422838 | 4641936 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-2170053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-img0498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93034-img2858.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93035 | Cabana Camí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-cami-del-pla | La cabana està molt be conservada a l'interior. A l'exterior presenta un petit esfondrament, probablement provocat per la intrusió de la vegetació. | <p>És una cabana aèria aïllada de planta rectangular, construïda amb pedres grans a la part inferior, mentre que a la resta de la construcció son de mides mitjanes, presenta un petit ràfec de pedra. La porta està desplaçada a la dreta. La coberta de falsa cúpula presenta vegetació intrusiva a l'exterior. La llinda està construïda amb una pedra prima de no grans dimensions. Destaca per la seva alçada interior d'aproximadament 285 cm.</p> <p>Orientació O.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior:: 330 x 280 cm.<br /> Interior: 215 x 195 cm. <br /> Gruix dels murs 60 cm.<br /> Obertura principal: 150 x 65 cm.</p> | 08151-365 | Sector Central del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9437800,2.0522400 | 421439 | 4643969 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93035-img8398.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93036 | Cabana dels Motivats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-motivats | La coberta original ha estat substituïda per una d'uralita. | <p>Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedres de diferents grandàriess, restes de morter en dues de les parets. Té una finestra orientada al sud, molt gran i ben conservada. La coberta, actualment de Uralita, està suportada per bigues de fusta. S'observa un armari en el mur Oest. La porta està desplaçada a l'esquerra i orientada al N. La llinda plana de la porta està formada per una llosa de pedra i una bigueta de fusta.</p> <p>Orientació N.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 300 x 235 cm.<br /> Interior: 241 x 167 cm. <br /> Alçada: 200 cm.<br /> Gruix dels mur: 34 cm.<br /> Obertura principal: 150 x 65 cm.<br /> Finestra: 60 x 47 cm.<br /> Armari: 48 x 45 cm. </p> | 08151-366 | Sector Central del terme Municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9416600,2.0567300 | 421809 | 4643729 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-4121205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93036-img8621.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93037 | Barraca del Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ballester | Actualment és una muntanya de pedres encara que es pot observar una part de la coberta de falsa cúpula. | <p>Barraca aèria adossada a un marge al peu de l'antiga vinya, de planta circular. Malgrat estar practicament derruida, s'observa encara el començament de la coberta de falsa cúpula.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Alçada: 0 cm.<br /> Planta interior ovalada: 240 x 220 cm. aprox.<br /> </p> | 08151-367 | Sector Central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9393100,2.0614500 | 422197 | 4643464 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93037-4121209.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93037-4121212.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93038 | Cabana de cal Misac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-cal-misac | Hi ha una biga que s'ha partit i n'ha caigut una de les parts, quedant l'altre inclinada amb perill de caure. | <p>Cabana aèria adosada al marge, de planta rectangular orientada al Sud molt ben construïda amb pedres mitjanes, grans i petites. La part interna superior acaba amb unes pedres triangulars de grans dimensions ( una de 133 cm. de llargada x 17,5 cm. de gruix i una altra de 185 cm. de llargada x 19 cm. de gruix) en forma de bigues que fan de suport al sostre. La llinda plana de la porta es conserva sencera i en molt bon estat. La coberta de lloses recoberta amb terra i vegetació és plana.<br /> Hi ha una inscripció en una pedra gran (185 cm x 19 cm de gruix) molt ben tallada amb un nom, el que fa pensar que és aprofitada d'alguna casa de pagès. Hi ha alguna altra pedra tallada aprofitada.<br /> Té un armari orientat al sud i una finestra orientada a l'est.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 330 x 260 cm.<br /> Obertura principal: 130 cm. d'alçada per <br /> 61 cm. d'ampla.<br /> Gruix de mur: 65 cm.<br /> Alçada aproximada: 205 cm.</p> | 08151-368 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9301200,2.0817800 | 423872 | 4642425 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93038-img1457.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93039 | Cabana de la Serra del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-serra-del-curt | Hi ha esllavissada de les pedres exteriors de la part dreta de la cabana que no afecta la part interior. La pedra que conforma la llinda de l'obertura principal comença a presentar petites esquerdes. | <p>Cabana aèria aïllada, de planta circular, orientada a l'oest i construïda amb la tècnica de pedra seca. Per la part exterior s'han utilitzat pedres de grandària mitjana i principalment petites, col·locades de forma força caòtica. A la part interior, la base del mur, fins a uns 60 centímetres, està construïda amb pedres petites. A partir d'aquesta alçada el mur té més pedres mitjanes. La part del mur que forma l'obertura de la cabana està construïda amb pedres força grans. La porta té una llinda plana. Té un ràfec al voltant de la cabana. Hi ha tres armaris interiors de diferents dimensions: una gran, al fons de la cabana (60x 50 x 45 cm.) i dos més petites a les parts dreta i esquerra de la cabana (12 x21x 33 cm. i 15x30x40 cm. respectivament). La coberta és de falsa cúpula i està recoberta amb terra i vegetació.</p> <p>Orientació O.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 330 cm.<br /> Diàmetre interior: 270 cm.<br /> Alçada aproximada: 230 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm<br /> Obertura principal: 137 cm. d'alçada per 50 cm. d'ample<br /> Diàmetre interior: 2.4 m.<br /> 90cm. d'alçada de mur per la part frontal i 150 cm. de mur en la part posterior.<br /> </p> <p> </p> | 08151-369 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9335000,2.0552900 | 421680 | 4642824 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93039-img1797.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93040 | Barraca del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla | Molta vegetació frontal i lateral. | <p>Barraca aèria adossada al marge, de planta rectangular construïda amb pedra seca i amb la coberta d'uralita a dos aigües. S'utilitzen pedres petites i mitjanes i alguna de més gran intercalada. El sostre té set bigues de fusta (troncs sencers sense tallar), la biga central amb escorça i una de les laterals una part. La llinda està feta de tres biguetes de fusta una al costat de l'altre. Al fons de la cabana hi ha una llosa del propi terreny que ocupa tota la llargada i aproximadament un metro de profunditat i d'alçada un desnivell de 8 cm. per la part esquerra i uns 18 cm. per la part dreta. A l'interior, penjant d'un pal sortint, hi ha un volant sense mànec de fusta. També hi ha una eina de camp repenjada a la paret (podria ser un estiràs). En desconeixem el seu ús. També hi ha restes d'altres materials (fustes amb anella, bidó...).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Dimensions exterior: 430 x 420 cm. Dimensions interior: 340 x 320 cm.<br /> Alçada aproximada: 200 cm.<br /> Gruix de mur: 53 cm<br /> Obertura principal: 165 cm. d'alçada per 95 cm. d'ample<br /> </p> | 08151-370 | Sector central del terme d'Oristà | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9341400,2.0534800 | 421530 | 4642897 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-5e6dd633-cf97-4170-9a9b-f12cfbf654b2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-img2199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-c65bde63-c6a7-4c22-aae5-d39dcd7696e8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93040-img2202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93041 | Cabana Sorpresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-sorpresa | Presenta perill d'enderroc. La part superior de la porta està enderrocada i la part posterior ha perdut mur exterior possiblement per la força de les branques d'¡un arbre. | <p>Barraca aèria aïllada, de planta circular localitzada entre camps i a pocs metres d'un camí que va a camps. Està construïda amb pedra seca, utilitzant pedres petites i mitjanes disposades de forma caòtica. Les pedres de l'obertura principal són grans. Té dues finestres, una a la dreta i una altra a l'esquerra. Té un petit armari. La llinda plana està formada per una llosa que està molt esberlada. En falta una part que s'ha ensorrat, emportant-se també part de la zona superior de la porta. La part posterior exterior de la cabana està parcialment esfondrada. La coberta de falsa cúpula està coberta de terra i vegetació. A l'interior hi ha un pal sortint per penjar-hi coses i un aparell de camp, visualment en forma d'escala, amb anelles als quatre extrems (possiblement un estiràs).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Diàmetre exterior: 465 cm. Diàmetre interior: 285 cm.<br /> Alçada aproximada: 246 cm.<br /> Gruix de mur: 65 cm a tocar de l'obertura principal i 90 la resta de la cabana<br /> Obertura principal: 144 cm. d'alçada per 75 cm. d'ample<br /> Finestra dreta: 12 x 20 cm i 90 cm de fons<br /> Finestra esquerra: 15 x 15cm. i 90 cm. de fons<br /> </p> | 08151-371 | Sector central del terme municipa | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9319000,2.0738100 | 423213 | 4642630 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0215.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93041-img0546.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | ||||||||
| 93042 | Cabana del tancat de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-tancat-de-la-torre | Presenta vegetació pels costats. | <p>Cabana aèria adossada a un marge a tocar d'un camp. La part posterior forma part del marge i no es veu mur . És de planta rectangular. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. Les pedres estan disposades de forma força caòtica. La coberta de lloses és plana però coronada per una part central una mica enlairada amb una teula girada cap a munt i un totxo al capdamunt. Està coberta per poca terra i poca vegetació. . Té un ràfec format per lloses grans, planes i primes. La llinda plana la forma una pedra gran. L'obertura principal té una porta de fusta coberta per la part exterior amb una xapa de ferro. A l'interior hi ha diferents objectes mal disposats (menjadora per animals petits,...).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 320cm.<br /> Interior: 200 x 270 cm.<br /> Obertura principal: 155 cm. d'alçada per <br /> 80 cm. d'ampla.<br /> Gruix de mur: 55 cm.<br /> Alçada aproximada: 245 cm.</p> | 08151-372 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9628000,2.0538000 | 421592 | 4646079 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93042-95c30fdd-bc33-4bfd-aa47-847b8c5a640f.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Ha estat utilitzat per tenir-hi conills de bosc per engegar a l'època de caça. Per aquest motiu té una tanca de reixa a poca distància que la volta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:52 | |||||||
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56400 | Capella de Sant Josep de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. | 08151-8 | Sector central del terme municipal | Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. | 41.9595700,2.0676900 | 422739 | 4645708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56404 | Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeras | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVI | Ha estat restaurada recentment | Boladeras està situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a la serra de Boladeras, prop de la masia de Vilasendra. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per un volum central i diversos cossos adossats. Està composada per planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, reajuntats recentment, amb cantonades diferenciades de pedres treballades de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-oest, està tancada per una lliça delimitada per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries. A la part esquerra s'hi adossa perpendicularment la masoveria en la qual s'hi ha obert, recentment, dues arcades sustentades per una columna. En una pedra cantonera d'un cobert annex hi ha la data inscrita de 1848. La façana té una eixida que sobresurt de l'edifici, sustentada amb pilars de pedra, sota la qual hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb la inscripció IHS/1580/VI. A l'esquerra s'hi obre una espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures: sota la teulada de l'eixida hi ha dues portes, la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i a la dreta de la façana hi ha una finestra balconera. Al segon pis hi ha tres obertures: dues finestres balconeres i una finestra a l'esquerra, totes elles emmarcades amb pedra treballada. A les golfes, sota el carener, s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la façana sud-est s'hi obren sis obertures: a la planta baixa hi ha una espitllera; al primer pis hi ha quatre finestres, de les quals dues són de nova construcció, i una ha estat modificada. També s'hi observa una finestra tapiada, la qual conserva els emmarcaments de pedra treballada. Sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est està formada per un porxo i un cos adossat central de planta baixa i un pis amb teulada d'una vessant que té diverses obertures coronades amb llindes de fusta. De la façana original s'observen tres finestres a nivell de segon pis i una petita finestra central a les golfes, sota carener, totes elles emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest està reforçada per un contrafort a la part baixa esquerra. A la planta baixa s'hi obren dues petites finestres quadrades; al primer pis hi ha dues grans finestres amb balcó que tenen la base de pedra motllurada, als extrems, i una finestra central de menors dimensions. Sota teulada hi ha una finestra d'alineació vertical amb la del primer pis. Totes elles estan emmarcades amb pedra treballada. Al cos que s'allarga a la banda dreta correspon a la masoveria. Té dues obertures: una petita finestra o fornícula amb coronació d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració dentada a la llinda, parcialment conservada. | 08151-12 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, l'edificació actual de la masia de Boladeras data de finals del segle XVI, amb reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII. Hi ha constància d'una renovació l'any 1824. | 41.9243200,2.0880800 | 424387 | 4641776 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56405 | La Pedragosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedragosa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Alguns dels cossos ampliats presenten esquerdes als murs de càrrega. La teulada ha estat parcialment reformada. | La Pedragosa és una masia situada a l'extrem sud d'una plataforma elevada que s'estén cap al nord, dominant bona part del terme d'Oristà i just al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un cos central i diverses ampliacions posteriors (la més gran adossada al sud), construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, s'assenta sobre roca natural i està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un parament amb diverses filades de carreus mitjans treballats. Al centre hi destaca un imponent portal d'arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, amb un relleu, potser un escut, a la clau junt amb la data inscrita de 1668. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que força desgastat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha la façana lateral del cos adossat al sud, on s'observa una finestra tapiada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Entre els dos cossos sobresurt un desaigua de pedra. A la façana nord s'hi observa una ampliació a la dreta, i una altra en altura. A la part esquerra s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Al cos de la dreta s'hi observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest té adossada al davant una petita lliça, tancada amb una porta emmarcada amb pedra bisellada. A la façana pròpiament s'hi observen, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada reformada com a espitllera. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Dins la lliça s'observa un banc de pedra que recorre tot el volt i un pou de pedra al mig. Aquest pou, amb diverses motllures decoratives, presenta la inscripció 'Joan Pedragosa Any 1767', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Als laterals de la lliça s'observen desaigües de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant, amb una porta tapiada amb llinda de fusta a l'esquerra. La façana sud està dominada quasi completament per les diverses ampliacions que es van fer. Al cos de l'esquerra s'observa una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central està dominada per una gran eixida al primer pis sustentada per un pilar de pedra bisellat amb motllures a la base i el capitell, i amb la data de 1751 inscrita. A la resta del cos central hi ha diverses obertures reformades. Més a la dreta, sobresurt un cos amb una única finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat a les golfes. | 08151-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de la Pedragosa apareix documentada l'any 1392, quan formava part de la batllia del Soler de n'Hug. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, que va ser fet per cobrar l'impost de fogatge i reflectia els principals caps de cases, entre els quals hi havia Pere Climent Pedregosa. L'edificació actual és de principis del segle XVII, tal com ho recorda l'escut mig esborrat situat a la clau del portal adovellat. | 41.9820900,2.0267400 | 419374 | 4648246 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Davant la façana sud hi ha un pati delimitat amb un mur de pedra al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i a uns metres de la façana oest hi ha la pallissa, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada.Dins del relleu que hi ha a la clau de l'arc del portal adovellat es llegeix la inscripció incompleta a causa de l'erosió:' _ Pedragosa me fecit 166_' | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56406 | La Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola-0 | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal i la nord-est, cobertes de vegetació, i parts, molt enrunades de les dues façanes restants i la distribució interior. | La Rierola és una masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa però en un punt elevat respecte la riera, que fa un meandre just abans de superar el cingles de Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta de vegetació, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana amb carreus treballats emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està situat sobre un cingle rocós que salva l'important desnivell entre la riera Gavarresa, a baix de la vall, i la masia, situada en un petit altiplà. L'edifici originalment tenia una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, però no es conserva i part de l'embigat es troba entre les runes que hi ha dins l'edifici. La façana principal, orientada al sud-est, està parcialment coberta de vegetació. Es conserva un portal d'arc de mig punt, parcialment reformat amb ciment a la planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades totalment amb pedra motllurada, la de l'esquerra de menors dimensions. També al primer pis hi ha una finestra reformada coberta per heura. Antigament davant d'aquesta façana hi havia un pati tancat, amb estructures d'una vessant mig enrunades i un mur de pedra que el delimitava. Del pati, actualment cobert de vegetació, es conserva la porta, orientada al sud-oest, formada amb brancals de carreus treballats en forma d'arc deprimit convex, llinda de fusta i coberta amb petita teulada de doble vessant, molt deteriorada. La façana nord-est, situada a tocar d'un camp, està totalment recoberta d'heura, i les dues façanes restants, la nord-oest, sobre el cingle, i la sud-oest. Estan pràcticament enrunades del tot, amb alguns panys de paret dempeus, entre els runes del mateix edifici. En els murs interiors, conservats en alguns trams, s'observen dues portes emmarcades amb pedra bisellada que estan treballades especialment en les llindes. Una està decorada amb un arc de cortina, i l'altre amb un arc que juga amb formes còncaves i convexes per acabar en una creu, i amb una cercle amb una estrella esculpida a l'interior en la part inferior. A uns metres de la façana principal es conserven els murs de maçoneria de pedra que formaven una pallissa de dos nivells, que actualment no conserva la teulada i amenaça ruïna. | 08151-14 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de la Rierola, es pot considerar, per tipologia constructiva, que la masia va ser construïda probablement al segle XVII. | 41.9245900,2.0454900 | 420856 | 4641844 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56407 | Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocaguinarda | <p>AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal, amb un important esvoranc just sobre el portal adovellat, i part de la sud-est, situada sobre el cingle. De la resta de l'edifici es conserven parts, molt enrunades i cobertes de vegetació, de les dues façanes restants i de la distribució interior. | <p>Rocaguinarda és una masia situada sobre un cingle rocós, al límit d'un altiplà situat just a l'oest de la riera Gavarresa, prop dels cingles de Rocaguinarda, també anomenats cingle dels Tres Còdols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de filades regulars de carreus mitjans, amb carreus treballats emmarcant les obertures, tot i que bona part d'aquestes no es conserven. La masia, de planta baixa, primer pis i golfes, té la façana sud-est situada just a sobre d'un cingle rocós. Originalment estava formada per dos volums, el principal tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i el segon volum, adossat a l'oest tenia la teulada també de doble vessant però en el sentit contrari. Actualment no es conserva cap de les dues teulades i el volum adossat a l'oest està pràcticament enrunat del tot. La façana principal, orientada al nord-est, té un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus treballats de grans dimensions, que es conserven tot i el gran esvoranc que parteix la façana just a sobre. També a la planta baixa hi ha una finestra d'obertura horitzontal emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra a cada costat del gran forat del mur de càrrega, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta amb pedra bisellada. A les golfes es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la façana nord-oest, i el volum adossat a l'oest del principal només se'n conserven parts dels murs de càrrega, molt enrunats i coberts de vegetació. De la façana sud-est, inaccessible ja que es troba situada sobre el cingle, se'n conserva trams del mur de càrrega, amb dos contraforts triangulars que arriben fins al nivell de primer pis. A l'interior de l'edifici es conserven parts dels murs de la distribució, amb algunes obertures.</p> | 08151-15 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Roca Guinarda apareix documentada l'any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l'edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.</p> | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la casa hi nasqué el 18 de desembre de 1582 Perot Rocaguinarda, fill dels esposos Joan Rocaguinarda i Caterina, propietaris del mas Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII. La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||
| 56408 | La Venta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-venta | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als dos metres, amb màxims conservats a les façanes nord i oest, on arriben als cinc metres. La part nord de l'edifici està coberta de vegetació. | La Venta és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del nucli d'Oristà, a l'oest del carrer de la Ruixeda, just al sud de la carena coneguda com l'Esquena de l'Ase. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades a l'est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva únicament els brancals de pedra bisellada (fins a un metre i mig d'alçada) del que havia estat el portal principal. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i de la distribució interior, amb altures que no sobrepassen els dos metres, exceptuant la cantonada entre les façanes nord i oest, i sense que s'hagi conservat cap obertura. Adossades a l'est de l'edifici hi ha les runes de diverses estructures agropecuàries. | 08151-16 | Sector sud del terme municipal | L'edifici apareix documentat per primera vegada, amb el nom de d'Aventa, l'any 1147. Les restes constructives que s'han conservat indiquen que probablement la última reedificació de la masia es va fer en els segles XVI o XVII. | 41.9225300,2.0613300 | 422167 | 4641601 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56408-foto-08151-16-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56409 | Mas Bossal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bossal | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Perill d'esfondrament immediat. | Mas Bossal és una masia situada pocs metres a l'est del carrer de la Ruixeda, als peus, pel cantó sud, del puig Cornador, en una zona de camps. Es tracta d'una masia de petites dimensions parcialment enrunada formada per un volum principal, de planta pràcticament quadrada, de planta baixa i primer pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, que es conserva parcialment. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra lligada amb morter i presenta carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La façana principal, orientada al sud, conserva a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i una petita porta a l'extrem esquerre, també emmarcada amb pedra treballada, i al primer pis una única finestra emmarcada amb pedra treballada i la data de 1776 inscrita a la llinda. De la façana oest, molt ensorrada, només se'n conserva una part a la dreta, deixant veure, a la resta, alguns dels murs mitgers que formaven la distribució interior. La façana nord, sense cap obertura, té un esvoranc a la part dreta i grans esquerdes a la resta. El mur de càrrega no és completament perpendicular al terra sinó que s'aboca progressivament cap a l'exterior, amenaçant la seva caiguda. Finalment, la façana est conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis, a més d'una important esquerda a la dreta. | 08151-17 | Sector sud del terme municipal | El mas Bossal es va construir a finals del segle XVIII, prop d'on actualment hi ha el carrer de la Ruixeda i per on passava tant el camí ral com el ramader. | 41.9201200,2.0689300 | 422794 | 4641326 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56409-foto-08151-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56410 | Solà - Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sola-sagales | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega amb una altura mitjana pròxima als tres metres, tot i que completament coberts de vegetació. Conserva alguna obertura, tot i que la majoria de carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | Solà - Sagalés és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud del carrer de la Ruixeda, a mig camí entre la Casanova de Solà -Sagalés i la masia de Sagalés. Es tracta d'una masia de grans dimensions molt enrunada, formada originalment per un volum principal i diverses estructures agropecuàries adossades. Els murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, són de maçoneria de pedra lligada amb morter i actualment estan totalment coberts de vegetació. La façana principal de l'edifici estava orientada al nord-est i és en l'única façana on es conserva alguna obertura, concretament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. De la resta de l'edifici se'n conserven trams dels murs de càrrega i dels murs mitgers de la distribució interior, tot i que molt enrunats i tapats per vegetació. Uns metres a l'est de l'edifici, a l'altre costat d'un camp, es conserva una estructura construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que per la seva tipologia podia haver estat la masoveria o algun altre tipus d'habitatge. | 08151-18 | Sector sud del terme municipal | Solà-Sagalés, antigament coneguda com Solà de Sagalés o simplement Solà, es troba documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on es troba Joan Solà de Sagalers. L'edificació actual, molt malmesa, data del segle XVII i alguns dels seus elements arquitectònics, entre els que es compta una porta datada l'any 1689, van ser aprofitats per a la construcció de la Casanova de Solà-Sagalés. | 41.9083200,2.0625600 | 422252 | 4640022 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56410-foto-08151-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56411 | Casanova de Solà - Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sola-sagales | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XX | Alguns dels elements arquitectònics de la masia es trobaven originalment a la casa pairal, Solà -Sagalés, actualment en runes. | La Casanova de Solà -Sagalés està ubicada al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en la carena per on transcorre el camí ral que passa pel Pedró dels Sants Màrtirs. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, un cos adossat modernament a l'est també dedicat a l'habitatge i diverses estructures agropecuàries adossades a est i oest. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra petita, arrebossats en tot el nivell de planta baixa i presenten carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un gran portal, probablement extret de les runes de la casa pairal. Aquest portal, emmarcat amb un tram de brancals de maó i amb pedra motllurada a la resta, té una inscripció a la llinda on es llegeix: 'YAUMA SOLA SAGALES 1689', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A la façana est hi ha adossat un volum modern de planta baixa i primer pis, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. En destaquen els emmarcaments amb pedra motllurada de dues finestres, amb tota probabilitat reaprofitades d'una altra construcció. A la part esquerra de la façana del volum principal, a la que hi ha adossada una estructura d'un sol pis, s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta i una gran obertura que forma una eixida. La façana sud presenta a la planta baixa un portal emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta i al primer pis, dues grans obertures sustentades amb pilars de maó que formen l'eixida que també té sortida cap a l'est. La façana oest presenta set finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, tres a la planta baixa (una tapiada) i quatre al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana sobresurt un cobert amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i teulada reformada. | 08151-19 | Sector sud del terme municipal | La Casanova de Solà -Sagalés va ser construïda, segons fonts orals, a mitjans del segle XX al costat del camí ramader. En la construcció s'observen elements d'època moderna com la llinda de la porta principal o diversos emmarcaments motllurats d'algunes finestres, que provenen de la casa pairal, Solà - Sagalés, actualment en runes. | 41.9162800,2.0630600 | 422303 | 4640905 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56411-foto-08151-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la porta principal de l'edifici es conserva una gran pedra cilíndrica d'uns 60 centímetres de diàmetre que probablement formava part d'una premsa de vi. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56412 | Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment. | Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat. | 08151-20 | Sector sud del terme municipal | Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9220600,2.0812800 | 423821 | 4641531 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56413 | El Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bach | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Bach està situat al nord-est del nucli urbà d'Oristà, en una fondalada humida i obaga travessada pel torrent de la Font Salada. Es tracta d'un gran casal orientat a migdia, en origen de planta quadrada al qual s'hi afegí una galeria al davant amb forma de L, un cos que sobresurt de la planta i tres arcades per pis. L'edifici està format per planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada de quatre vents. Totes les cantoneres són fetes amb pedra picada vista igual que els ampits, brancals i llindes de les finestres i portals. A la façana de ponent, hi ha una finestra d'arc conopial, d'un gòtic tardà d'arrel popular, amb una carota esculpida al seu timpà. Un altre element destacable d'aquesta façana és un matacà aguantat per dos permòdols. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color salmó i a la galeria de tres arcs de mig punt es pot llegir la data de 1773. A la façana nord, hi ha un pou o cisterna de pedra i al primer s'hi obren dues obertures emmarcades amb pedra. Al segon pis hi ha tres finestres de petites dimensions i un gran finestral, tots ells emmarcats amb pedra. A sota teulada s'hi obre un petita finestra. La façana est presenta un cos adossat que ocupa tota la façana fins a nivell de primer pis cobert amb teulada d'una vessant. A la planta baixa hi ha cinc finestres quadrades de petites dimensions, al primer pis sis finestres amb balcó amb tres finestres intercalades i a nivell de segon pis s'hi obren tres finestres. Bona part de l'edifici queda tancat per alts murs de pedra, una part dels quals han estat reconstruïts modernament. La masia es troba barrada amb tanques en tot el seu perímetre. | 08151-21 | Sector central del terme municipal | El Bach es troba documentat des de 1423. Apareix en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Miquel Bach. L'edificació actual data probablement del segle XVIII, tot i que conserva alguns elements arquitectònics del gòtic tarà que fan pensar que la casa es remunta fins el segle XVI. | 41.9388500,2.0750600 | 423325 | 4643400 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56413-foto-08151-21-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior del Bach hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu del Roser. | 93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56414 | Casanova del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-bach | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | S'ha rehabilitat recentment. | La Casanova del Bach està situada a l'extrem nord d'una gran zona plana entre els torrents d'Olost i de la Font Salada, al nord-est del nucli urbà d'Oristà i al nord de la masia de la que agafa el nom. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, ampliat en la seva part oest, i amb un cos adossat al sud-est. La masia està bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa i primer pis, està coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa, i d'esquerra a dreta, una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una estructura coronada amb una terrassa a la que s'accedeix a través de dues portes emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una gran obertura a l'extrem dret. A la planta baixa s'hi observa una finestra emmarcada amb maó i un portal emmarcat amb maó d'arc rebaixat que dóna accés a una sala coberta amb volta d'obra. La façana est té adossades diverses estructures agropecuàries bastides amb murs de maçoneria de pedra, tot i que algunes d'aquestes actualment està derruïdes. Pròpiament a la façana, s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra, maó i fusta a la planta baixa, i dues obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó a la dreta i una gran obertura, tipus eixida, a l'esquerra. La façana nord té en algunes parts un pis menys a causa del desnivell, de manera que es pot accedir directament al primer pis. S'observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra treballada, la central de les quals reconvertida en porta. La façana oest presenta a la planta baixa una arcada d'arc de mig punt emmarcada amb lloses idèntica a la de la façana principal. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. | 08151-22 | Sector central del terme municipal | La Casanova del Bach apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9454900,2.0742400 | 423265 | 4644138 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56414-foto-08151-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56415 | Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagales | BOLÓS, Jordi i HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau editor. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Sagalés es troba situada a l'extrem sud del terme municipal, en una fondalada on s'ajunta el torrent de Bojons amb la riera de Sagalés. Es tracta d'una masia formada originalment per una planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes i que s'ha anat ampliant adossant-hi diferents cossos donant lloc un conjunt complex. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions, conservant algunes parts amb restes d'arrebossat. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest presenta un portal adovellat (de curtes dovelles) d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i ampit de pedra al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. A la part esquerra hi ha un cos adossat que sobresurt perpendicularment on hi ha cinc finestres: tres petites finestres (una per planta) a la banda sud, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra a l'oest. A la part est de la façana també hi ha adossat un cos amb teulada a una sola vessant. Hi ha dues finestres i destaca la del primer pis emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i una creu inscrita a la llinda. A l'interior de la planta baixa hi ha una antiga premsa de vi, encaixada al mur, que presenta el travesser i cargol de fusta i els encaixos picats a la paret. A la façana nord s'hi observa una ampliació a l'oest. Consta d'un portal emmarcat amb pedra treballada que s'hi accedeix a través d'una rampa. A l'interior hi ha una antiga tina de vi, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua. La resta de la façana està formada per cinc finestres sense alineació de petites dimensions. La façana est està formada per diferents cossos: una comuna que sobresurt, una ampliació al sud i un corral que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obren 3 finestres, una al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i dues a les golfes, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud s'hi observen restes de l'arrebossat a la part dreta. La part inferior constitueix la part del femer i a nivell de primer pis s'hi obra una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la banda sud de la casa hi ha un seguit d'estructures d'ús agropequari. | 08151-23 | Sector sud del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga refent a la masia, es pot considerar que va ser construïda probablement durant el segle XVII i ampliada i reformada posteriorment. La zona en la qual es troba ubicada la masia apareix documentada l'any 951 amb el nom de Segalarios. El topònim de Segalarios provindria d'una zona on es conreava el sègol. | 41.9041400,2.0666900 | 422589 | 4639554 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56415-foto-08151-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56416 | Cal Llangardaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llangardaix | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en runes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de planta baixa i primer pis, en alguns punts just fins on començava la teulada, actualment inexistent. Una part de l'interior està coberta de vegetació. | Cal Llangardaix és una antiga masia, actualment en runes, situada al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud d'un serrat situat sobre la riera de Sagalés, ocupat actualment per un bosc de pins. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions parcialment enrunat, format originalment per un volum principal de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita lligada amb morter i s'hi observen diverses ampliacions, tant laterals com en alçada. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que algunes d'aquestes ja no es conserven. La teulada, actualment inexistent, era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal era probablement la sud-oest, tot i que actualment és la que es troba més enrunada, amb el mur de càrrega pràcticament aterrat, deixant veure la distribució interior, amb murs mitgers d'entre un i dos metres d'alçada. La façana nord-oest, presenta un important esvoranc a la part dreta. A l'esquerra hi ha dues obertures, una de petita emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part dreta hi ha unes escales de pedra que conduïen a un accés directe al primer pis. La façana nord-est conserva una única obertura, emmarcada amb pedra treballada, que donava accés a una tina de vi, al primer pis, que conserva amb els elements ceràmics de les parets laterals. Just a la dreta d'aquesta obertura sobresurt una estructura de planta quadrada dins la qual hi ha una altra tina de vi, que també conserva l'enrajolat lateral que en aquest cas, a diferència de la tina que hi ha a l'interior del volum principal, té la ceràmica vidriada. La façana sud-est conserva tres finestres, dues emmarcades amb pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis, i una altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis. | 08151-24 | Sector sud del terme municipal | Cal Llangardaix apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.8991800,2.0563600 | 421726 | 4639013 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56416-foto-08151-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56417 | Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moliner-0 | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | No conserva la teulada, presenta murs parcialment esfondrats i se li han extret algunes finestres. | Cal Moliner es troba situat a l'extrem sud del terme municipal, uns 200 metres a l'oest de l'església de Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'una casa en estat de ruïna, de planta rectangular formada per planta baixa i un pis. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra rogenca irregular units amb morter i presenta cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La teulada, que avui en dia no es conserva, era de dues vessants amb aigües a les façanes laterals, i s'hi pot observar un ràfec format per lloses. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada, on hi ha la inscripció gravada de 1699 (amb les cues dels 9 mirant a la dreta). A la part dreta de la façana hi ha una petita finestra rectangular emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis s'hi conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i a la part central hi havia una finestra que ha estat extreta deixant-hi un forat al mur i els festejadors interiors a la vista. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment. A la façana s'hi obra una espitllera a la dreta de la part baixa i una finestra al primer pis emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i amb ampit de pedra. La façana nord no presenta obertures però té una estructura semicircular adossada a la planta baixa, coberta amb lloses i terra. La façana oest presenta una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un pou de pedra adossat a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i ampit de pedra. A la part dreta de la façana hi ha una estructura de pedra adossada, parcialment derruïda i coberta per arbres i bardissa. | 08151-25 | Sector sud del terme municipal | Cal Moliner apareix documentada a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció a finals del segle XVII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1699. | 41.9006800,2.0512900 | 421308 | 4639184 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56417-foto-08151-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop de la casa hi passava el camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56418 | El Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | L'edifici es troba en ruïnes. Conserva els murs de càrrega fins a una alçada màxima de poc més de dos metres. No conserva cap obertura, ja que els carreus treballats que les emmarcaven s'han extret, probablement per utilitzar-les en altres construccions. | El Convent és un antic habitatge, actualment en runes, situat pocs metres al sud de l'església de Sant Nazari de la Garriga, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un habitatge de mitjanes dimensions molt enrunat, format originalment per un volum principal amb murs de càrrega, conservats fins al nivell de primer pis, de maçoneria de pedra petita lligada amb morter. Presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats, tot i que bona part d'aquests s'han anat extraient de l'edifici. Les ruïnes de l'edifici, on ha crescut vegetació tant a l'interior com a l'exterior, no permeten fer-se una idea clara d'on era l'accés principal. Tot i així es conserven els trams inferiors d'alguns dels murs mitgers, el que permet imaginar-se una distribució de la planta baixa, formada per un mínim de quatre estances. | 08151-26 | Sector sud del terme municipal | El Convent apareix documentat a mitjans del segle XIX, en un llistat de cases de la parròquia de Sant Nazari de la Garriga. Tot i així, per tipologia constructiva, es pot datar la construcció al segle XVIII. | 41.9012500,2.0555400 | 421661 | 4639243 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56418-foto-08151-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 233,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml