Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56537 | Font del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-0 | Tot i que ja no s'utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada. | La font del carrer Nou està situada a l'oest del carrer Nou del nucli de la Torre d'Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d'unes granges modernes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s'arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d'un dels revolts de la pista. La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma. A partir de la mateixa font, força abundosa, s'inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d'aquest tipus de recs. | 08151-145 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d'Oristà utilitzaven aquesta font per a l'ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l'aigua, la font s'ha deixat d'utilitzar. | 41.9545100,2.0450400 | 420856 | 4645167 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56540 | Font del Prat de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-de-toneu | XVIII | La font s'asseca fàcilment. | La font del Prat de Toneu està situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en un marge rocós prop d'un camp. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp que hi ha just al sud de la masia. Un cop s'arriba a l'altre costat es troba la font, situada en una petita balma a mig camí entre la pista forestal i el camp. La font està formada per un dipòsit picat a la roca natural i tancat, en la part frontal, per un mur de maçoneria de pedra que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats. A la llinda d'aquesta obertura hi ha la data inscrita de 1704. Al voltant de la font hi ha un antic viver delimitat amb murs de pedra que actualment es troba cobert de vegetació. | 08151-148 | Sector nord-est del terme municipal | La font del Prat del Toneu va ser construïda l'any 1704, tal com ho recorda una inscripció feta a la pedra. | 41.9624600,2.1121300 | 426425 | 4645989 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56600 | Tina de vi de Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-puigsaulens | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La part superior de la tina no es troba en gaires bones condicions i perilla caure-hi. | La tina de vi Puigsaulens es troba adossada a la façana est de masia de Puigsaulens sota una terrassa. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 1'90 metres i una profunditat d'uns 3'20 metres. Conserva l'accés a la part superior de la tina on es xafava el raïm. També presenta una sortida inferior que dóna al celler, a l'interior de la casa. | 08151-208 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9580200,2.0473100 | 421048 | 4645554 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56600-foto-08151-208-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56608 | Tina de vi del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-castellot | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi es troba situada al celler de la masia del Castellot, a la planta baixa i a l'esquerra de l'entrada de la masia. La tina està formada per una petita estructura rectangular de 1,40 x 1,60 metres, construïda amb maçoneria de pedra; conserva una profunditat de 3,50 metres i està arrebossada per l'interior. Servia per emmagatzemar el most que fermentava dins la tina. Actualment es fa servir com a dipòsit d'aigua. | 08151-216 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9379700,2.0278200 | 419408 | 4643346 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56608-foto-08151-216-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56647 | Tina de vi de cal Xanec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-xanec | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Xanec es troba adossada a la façana nord de la casa de cal Xanec del carrer de la Ruixeda. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'30 metres i una profunditat d'uns 2'50 metres. Per la part interior de la casa, al celler, es conserva la boixa per on treien el most una cop havia fermentat. | 08151-255 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9204400,2.0661400 | 422563 | 4641364 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56647-foto-08151-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56647-foto-08151-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56683 | Campana de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-santa-maria-de-la-torre | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 689.03.</p> | XVII | <p>La campana es troba situada al campanar d'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 53 x 52 x 52 centímetres amb batall de ferro i martell, en ús. Està subjectada en un jou de fusta amb un contrapès de pedra. Presenta diverses fines motllures que delimiten unes franges amb inscripcions. Les inscripcions són les següents: 'AVE MARIA GRATIA PLENA' NOSTRA SENIORA DE LA TORRA' 'TORNAMIRA BALLE IOANT ALTARIBA' 'ANTONI BARTRA MARSA (?). 1643'.</p> | 08151-291 | Església de Santa Maria de la Torre. Plaça de l'església. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9568800,2.0528500 | 421506 | 4645422 | 1643 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56683-foto-08151-291-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou és de 106 centímetres. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56684 | Campana gran de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.01.</p> | XVIII | <p>La campana gran es troba situada al costat oest de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una campana de 101 x 101 x 101 centímetres de bronze amb batall de ferro i sis nanses disposades en estrella. El jou, amb la data gravada de 1828, és de fusta sustentat a bigues també de fusta refoses a la paret. El contrapès és de pedra i està subjectat per tirants de ferro. Es troben inscripcions a l'espatlla, en el terç i al mig peu. Al centre s'hi troben relleus de la verge del Roser -amb inscripció -, Sant Miquel Arcàngel, un bisbe amb bàcul i mitra, una creu gran, amb base triglonada, un papa amb tiara -Sant Pere ? -i Sant Andreu. Les inscripcions de l'espatlla diuen: 'CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS INPERAT CHRISTUS ABOMNI MALO NOS DEFENDAT'. Aquesta inscripció es troba emmarcada amb un relleu vegetal quadrat que marca l'inici. 'LAUDATE DEUM IN CIMBALIS BENE SONANTIBUS', emmarcada amb una faixa de relleu que acaba en volta. Al mig: 'SANTA MARIA ORA PRO NOBIS', acompanya al relleu de la Verge del Roser. Mig peu: '1716' acompanya la creu gran 'COROMINA' en escut oval on hi ha altres inscripcions il·legibles</p> | 08151-292 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1716 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou i el contrapès és de 206 centímetres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56685 | Campana petita de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.03.</p> | XIX | <p>La campana petita es troba situada al costat sud de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 40 x 35 x 35 centímetres sense batall, ni jou amb nansa de tres orificis amb algun afegitó en la seva part superior. La campana té gravat en l'espatlla / terç el nom del seu autor. A la part del mig hi ha una creu amb base triglaonada i un escut romboide format per quatre rombes amb una estrella / flor; quatre rombes que es repeteixen per separat en l'espatlla. La inscripció diu el següent: 'EMMANUEL, TEDEUM LAUDAMUS FORCADA ME FECIT ANNO 1831 VIHC' (sic)</p> | 08151-293 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1831 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Emmanuel Forcada | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 93028 | Cabana d'uralita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-duralita | Totes les parets es conserven molt bé però la coberta és nova, feta d'uralita utilitzant una biga central de formigó i dues més primes de fusta a banda i banda de la de formigó clavades a la uralita. | <p>Aquesta és una cabana aèria adossada a un marge de costós accés ja que forma part d'un marge nou que s'ha fet per guanyar terra de conreu on abans hi havia zona de bosc. El marge és nou i encara no hi ha crescut vegetació. En aquest guany de terra s'ha respectat la ubicació de la cabana.<br /> Cabana de planta rectangular amb parets molt ben construïdes, rectes i regulars. S'han utilitzat pedres grans i mitjanes.<br /> La teulada d'uralita és a dues aigües. La construcció a dues aigües fa pensar que havia tingut una coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra o teules.<br /> Té tres finestres una a cada paret menys a la del fons. La de la dreta és més gran i trapezoidal per dins però acaba per fora en forma quadrada.<br /> Al fons en l'angle esquerra té una pedra sortint a mode de lleixa.</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 375 x 420 cm.<br /> Gruix de mur: 60 cm.<br /> Alçada aproximada: 150 cm.<br /> Obertura principal: 170 cm d'alçada i 95 cm. d'ampla.</p> | 08151-358 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9407000,2.0629100 | 422320 | 4643617 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-20210312110717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93028-img3573.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Possible ús per jeure o descansar doncs a sobre d'uns sacs de plàstic gruixut hi ha palla que no sembla gastada. La conservació de la teulada denota interès per conservar-la i donar-li ús. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 93029 | Cabana del Mig (del Solà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-mig-del-sola | <p>La cabana és de tipus aèria aïllada; és de planta pràcticament quadrada. Ha estat construïda amb la tècnica de pedra seca utilitzant pedres de diferents grandàries. La coberta de falsa cúpula té una capa de terra i una mica de vegetació.<br /> La llinda plana de la porta està constituïda per una llosa gran perfecte.<br /> Té dues finestres: una situada al SE i l'altra al NO.<br /> A l'interior té dos armaris, un a la dreta i l'altra al fons a l'esquerra.</p> <p>Orientació SO.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Planta exterior: 400 x 420 cm.<br /> Interior: 320 x 340 cm.<br /> Gruix del mur: 80 cm.<br /> Alçada aproximada: 200 cm.<br /> Obertura principal: 130 x 73 cm</p> <p> </p> | 08151-359 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9313800,2.0762300 | 423413 | 4642570 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-2021-01-3112-42-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93029-img20210131124249.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 93042 | Cabana del tancat de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-tancat-de-la-torre | Presenta vegetació pels costats. | <p>Cabana aèria adossada a un marge a tocar d'un camp. La part posterior forma part del marge i no es veu mur . És de planta rectangular. Està construïda amb la tècnica de pedra seca. Les pedres estan disposades de forma força caòtica. La coberta de lloses és plana però coronada per una part central una mica enlairada amb una teula girada cap a munt i un totxo al capdamunt. Està coberta per poca terra i poca vegetació. . Té un ràfec format per lloses grans, planes i primes. La llinda plana la forma una pedra gran. L'obertura principal té una porta de fusta coberta per la part exterior amb una xapa de ferro. A l'interior hi ha diferents objectes mal disposats (menjadora per animals petits,...).</p> <p>Orientació S.</p> <p>Dimensions aproximades:</p> <p>Exterior: 320cm.<br /> Interior: 200 x 270 cm.<br /> Obertura principal: 155 cm. d'alçada per <br /> 80 cm. d'ampla.<br /> Gruix de mur: 55 cm.<br /> Alçada aproximada: 245 cm.</p> | 08151-372 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>A Oristà destaca el passat vitivinícola que queda palès en les tines que es conserven a motes masies i cases, i en les barraques que servien per guardar les eines o aixoplugar als jornalers. Trobem una tipologia més grossa que s’anomenen cabanes, i que s’havien utilitzat pels pastors i jornalers que vivien a la zona quan es llogaven per fer feines.</span></span></span></p> | 41.9628000,2.0538000 | 421592 | 4646079 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/93042-95c30fdd-bc33-4bfd-aa47-847b8c5a640f.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Ha estat utilitzat per tenir-hi conills de bosc per engegar a l'època de caça. Per aquest motiu té una tanca de reixa a poca distància que la volta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56505 | Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-andreu | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XX | Edifici ha estat adaptat a les funcions del Museu de Terrissa amb el que les diverses sales estan unides per un recorregut. | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al darrere de l'església de Sant Andreu, adossada a la façana sud. Es tracta d'un edifici molt reconstruït amb murs i obertures emmarcades amb pedra treballada subjectades amb ciment. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un cos en forma de torre que sobresurt perpendicularment, coronat amb decoració de merlets piramidals. Aquest cos presenta tres finestres estretes i allargades a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, dues finestres al primer pis i doble galeria de finestres geminades d'arc de mig punt al segon pis. La resta de la façana presenta dos portals d'arc de mig punt amb escales de pedra d'accés i dues finestres a mode d'espitllera a la planta baixa. Al mig dels portals hi ha adossada la tina de vi, d'estructura cilíndrica, que sobresurt perpendicularment. Al primer pis s'hi obren quatre finestres i al segona pis sis finestrals en forma de galeria tancada. La façana sud, arrebossada, presenta 11 finestres, la majoria de les quals emmarcades amb brancals, ampit i llinda de pedra treballada: quatre a la planta baixa, 4 al primer pis i tres a les golfes. | 08151-113 | c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La rectoria de Sant Andreu d'Oristà és un edifici molt reformat, amb la façana principal totalment modificada a principis dels anys 70 del segle XX, quan es bastí amb merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna. Tot i així el seu origen és anterior, lligat probablement amb alguna de les reconstruccions de l'església parroquial. | 41.9321700,2.0599000 | 422060 | 4642672 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56505-foto-08151-113-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la vorera de davant l'edifici es conserven algunes de les lloses mortuòries que es van extreure del paviment de l'església actual quan es va descobrir la tribuna de la primitiva església. A l'interior de la rectoria hi ha el Museu de Terrissa Catalana i també s'hi conserva una gerra de ceràmica d'època romana trobada a Oristà. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56681 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-19 | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament d'Oristà, està situat a la planta baixa de l'ajuntament i al primer pis (secretaria) i la documentació es troba instal·lada amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses de cartró. L'arxiu conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des principis del segle XIX fins a l'actualitat: llicències municipals, factures, comptes municipals, padrons, plànols, cadastres, sessions de ple, permisos, llicències i autoritzacions ambientals per les activitats, expedients de plans d'obres i serveis, el cadastre urbà i el registre civil (naixements, defuncions i matrimonis de finals del segle XIX fins a l'actualitat) així com també el fons del jutjat de pau. | 08151-289 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605300 | 422113 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de finalitzar l'inventari de patrimoni cultural d'Oristà s'està acabant la 1a fase d'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal que es porta a terme dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.Un cop acabada l'organització de l'arxiu, la documentació es trobarà classificada a través de seccions i subseccions amb les seves dates extremes que facilitarà la seva consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56687 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 662. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII-XVIII | <p>La custòdia es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una custòdia de dimensions considerables: 100 x 53 x 24,5 centímetres feta de plata i plata sobredaurada. Està formada per una base oval constituïda per dos graons bombats, amb decoració pseudo-vegetal sobre fons microperlat, i per un tercer pis a mode de segona peanya, del qual arrenca el peu. El segon graó és decorat amb quatre grossos querubins aplicats. El peu s'inicia amb un tambor de planta oval decorat en la faixa central amb dos querubins i amb repussats pseudo-vegetals. La part inferior del nus és decorat amb acanaladures convexes emmarcades per arcuacions. Sobre el nus, una escòcia llisa i reductora porta a un cos abulbat que acaba oferint una base circular on un gros querubí de fosa connecta peu i sol. El sol és format per 3 faixes concèntriques de decoració calada, limitades per cordons trenats. La primera faixa, interior, mostra sis querubins de fosa cisellats, la faixa del mig, més ampla, està omplerta per decoració de motius vegetals calats. La faixa més exterior setze querubins de fosa col·locats de forma més espaiada. Completa la decoració del sol una cresteria de llargs raigs, formada per 20 raigs rectilinis amb estrelles de 8 puntes intercalats amb 20 raigs triangulars ondulats.</p> | 08151-295 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56687-foto-08151-295-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 96 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56690 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 684.</p> | XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar es troba situat en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la Rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat de 110 x 110 x 95 centímetres. Està delimitada per travessers i muntants subjectats amb metxes i falques. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. En el muntant exterior hi ha la inscripció: '19*HI*10' '1737'</p> | 08151-298 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>El rellotge va ser construït a principis del segle XVIII, data que coincideix amb la de la construcció del campanar de l'església de Sant Andreu d'Oristà. Va funcionar fins a finals dels anys 80 del segle XX quan es va substituir per un sistema mecanitzat modern per tocar les campanes que donen l'hora als veïns de la població.</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 1737 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56692 | Objectes del jaciment de Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-jaciment-de-puigciutat | II aC | Diversos objectes procedents del jaciment ibèric de Puigciutat es troben conservats al Museu Municipal Miquel Soldevila dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els objectes estan dins una vitrina de vidre juntament amb objectes trobats a altres jaciments del Lluçanès. Els que fan referència al Poblat ibèric de Puigciutat d'Oristà són: alguns fragments de ceràmica campaniana, monedes, puntes de llança, puntes de fletxa, peces metàl·liques i fusioles de terrissa. A la reserva del museu hi ha més objectes provinents de Puigciutat, conservats en caixes de cartró. | 08151-300 | Museu Municipal Miquel Soldevila. c de la Bona Sort, 28. 08513. Prats de Lluçanès. | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant inventariar les peces que formen el fons per tal de tenir ben documentada la procedència i les característiques de cada objecte. | 81|80 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56715 | Fira d'artesania d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesania-dorista | XX | La fira d'artesania d'Oristà es celebra a finals de novembre. No té un dia fix de celebració sinó que va es regeix per la festa Major d'Oristà (30 de novembre). Així si el dia de la festa Major d'Oristà cau en dijous, divendres o dissabte la fira d'artesania es celebra al cap de setmana abans, i si el dia de festa Major cau en dilluns dimarts o dimecres la fira es celebra dos caps de setmana abans. La fira d'artesania, celebrada sempre al diumenge, consisteix en una demostració de productes artesanals i es desenvolupa al centre del nucli urbà d'Oristà, bàsicament a la plaça Major i a la plaça de l'església. Compta amb diverses parades de productes fets a mà, de bona qualitat i d'artesania tradicional tant de gent del propi nucli com forans. Entre les parades de productes es poden trobar embotits, coques, davantals, coixins, pots de mel, formatges, caramels, jocs de fusta, espelmes, encens, etc. Alguns anys també hi ha hagut demostració d'oficis antics com l'esmolador de ganivets, tisores i altres utensilis de cuina així com demostracions amb màquines de moldre, esgrunar blat de moro o moldre cereals, o el funcionament d'una bomba d'aigua manual. La fira s'inicia a les vuit del matí amb l'esmorzar del Bandoler, obert a tothom; els beneficis d'aquest esmorzar es lliuren a la Marató de la Televisió de Catalunya (TV3) i hi participa molta gent del poble. Durant la diada també es poden contemplar exposicions d'obres artesanals i manuals que s'exposen o bé al Centre Cívic o bé a una sala del Museu de Terrissa (Museu Rocaguinarda) a la rectoria. El dia de la fira al Museu de Terrissa hi ha jornada de portes obertes i durant la resta del dia diverses activitats amenitzen la diada: cercaviles amb gegants i grallers de poblacions veïnes, jocs infantils, i una representació teatral al vespre organitzat per la Comissió de Festes. | 08151-323 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fira d'artesania es va començar a organitzar l'any 1994. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56715-foto-08151-323-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56716 | Esgrafiats de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiats-de-rocaguinarda | <p>ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell.</p> | XVII | Algunes persones han ratllat els esgrafiats així com també hi han escrit a sobre. | <p>Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).</p> | 08151-324 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9202000,2.0439700 | 420725 | 4641358 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56716-foto-08151-324-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria fer un estudi en profunditat dels grafits i dels dibuixos, símbols, etc. així com prendre les mesures necessàries per la seva protecció i conservació. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||
| 56719 | Gerra de ceràmica romana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gerra-de-ceramica-romana | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | <p>Es tracta d'un recipient de ceràmica grisa treballada a torn, en forma de gerra, d'època romana. Amida 36 centímetres d'alt, 78 centímetres de circumferència en el lloc més ample i 7'5 centímetres en l'obertura de la boca. El bon estat de conservació de la peça malgrat, malgrat la seva grandària, sembla indicar que devia haver estat dipositada dins d'una tomba pertanyent a una antiga vil·la romana. Tot i tractar-se d'una gerra d'ús domèstic, pogué ser utilitzada per a contenir alguna vitualla per al difunt, d'acord amb el costum romà, o bé com a urna funerària (ORDEIG:1995).</p> | 08151-327 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bonaire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599800 | 422067 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56719-foto-08151-327-3.jpg | Física | Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La gerra de ceràmica grisa va ser trobada a la casa de cal Mas (antigament coneguda com cal Not o cal Rellotger) entremig d'unes torratxes, i va ser identificada pel doctor Eduard Junyent. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 83|84|80 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56723 | Crucifix de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crucifix-de-sant-andreu-dorista | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XII | <p>Es tracta d'un crucifix romànic conservat al Museu Episcopal de Vic, de fusta d'àlber tallat i policromat procedent de l'església de Sant Andreu d'Oristà que possiblement fou esculpit en els tallers de Vic aproximadament entre els anys 1160 i 1190. La creu amida 134 centímetres d'altura, 84 d'amplada i 3 centímetres de gruix, i la figura esculpida de Crist amida 67 centímetres d'altura, 65 d'amplada i 10 centímetres de gruix. La imatge de Crist representat amb una corona reial i una tovallola de color verd fosc, es presenta mort sobre una creu potençada, en els extrems de la qual s'endevinen les figures pintades de Maria i Sant Joan al davant i les dels evangelistes al darrere.</p> | 08151-331 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El crucifix va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1912. En una visita pastoral de l'any 1666 a l'església de Sant Andreu d'Oristà, el bisbe Antoni Pasqual visità una capella antiga situada sota el presbiteri de l'altar major (antiga església romànica) on hi havia 'un Jesús esculpit a la antigalla' i que es podria identificar amb el crucifix romànic de Sant Andreu d'Oristà.</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56723-foto-08151-331-1.jpg | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 4268. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56724 | Lauda Sepulcral de Berenguer de Salgueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lauda-sepulcral-de-berenguer-de-salgueda | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una lauda sepulcral conservada al Museu Episcopal de Vic, de pedra tallada que amida 124 x 50 x 11 centímetres, de l'any 1339. La imatge esculpida a la part central de la lauda representa al rector d'Oristà Berenguer de Salgueda revestit amb els ornaments presbiterals i envoltat amb una inscripció disposada al llarg de tres cantons de la làpida. La inscripció és la següent: HIC IACET BERENGARIUS DE SAUGUEDA RECTOR ISTIUS ECCLESIE QUI OBIIT VIIIº IDUS IANUARII ANNO DOMINI MCCCXXXIX QUI INSTITUIT II BENEFICIA IN ISTA ECCLESIA ET I IN SEDE VICENSE.</p> | 08151-332 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>El rector Berenguer de Salgueda fou un dels rectors més il·lustres que ha tingut Oristà. Fill del mas Salgueda de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, la primera notícia com a rector d'Oristà data de 1308, en què Guillem de Vilagranada li donà possessió d'un cens sobre unes cases situades en la Sagrera d'Oristà que ell mateix li havia venut. L'any 1316 el procurador de Guillem de Roca, rector de Sant Feliu Sasserra, li donava possessió d'unes cases situades també en la sagrera d'Oristà, una al costat del cementiri i una altra al costat de les cases de la rectoria, i d'un honor anomenat Torrent Pregon. Tot això ho donava el rector de Sant Feliu Sasserra al benefici sacerdotal que Berenguer de Salgueda havia fundat a l'església d'Oristà. Es tractava d'un dels dos beneficis que fundà a Oristà, un en l'altar de Santa Maria i l'altre en l'altar de Sant Martí. La primera relació d'una visita pastoral a Oristà correspon a l'època de seu rectorat. Fou l'any 1331 quan el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, visità l'església de Sant Andreu d'Oristà. El 10 de juliol de 1334, Berenguer de Salgueda, fundà el benefici de Sant Joan i Santa Eulàlia a l'altar de Sant Joan de la catedral de Vic, benefici que dotà amb el mas Comeleda d'Oristà, dues cases en la sagrera de Sant Feliu Sasserra, diferents censos anuals i altres béns i que deixà un preferència als clergues de la seva nissaga. Fou, doncs, un rector important i de moltes recursos econòmics en aquell bisbat de Vic de començament del segle XIV. Morí el dia 6 de gener de 1339. Fou enterrat a l'església romànica d'Oristà, dins un sepulcre cobert amb una lauda on fou esculpida la seva imatge jacent i una inscripció que es podria traduir de la següent manera: 'Aquí jeu Berenguer de Salgueda, rector d'aquesta església, que morí el 6 de gener de l'any del Senyor 1339 i que instituí dos beneficis en aquesta església i un en la seu vigatana' (ORDEIG:1995).</p> | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 1339 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56724-foto-08151-332-1.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La taula va ingressar al Museu Episcopal de Vic l'any 1894. La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10626. La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56725 | Destral de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/destral-de-pedra | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'una destral de pedra corniana tallada i polida que amida 10,6 x 4'6 x 2'5 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquesta destral, juntament amb una altra destral i un raspador de sílex, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-333 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56725-foto-08151-333-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5195. | 78|79 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56726 | Raspador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raspador | <p>ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | 5000-750aC | <p>Es tracta d'un raspador de sílex que amida 3 x 2'9 x 0'6 centímetres que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Aquest raspador, juntament amb dues destrals de pedra, es trobaren en els camps que envolten la casa anomenada actualment cal Mas (antigament coneguda com a cal Not i cal Rellotger).</p> | 08151-334 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9324900,2.0604600 | 422107 | 4642708 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56726-foto-08151-334-1.jpg | Física | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 10914. | 78|79 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56727 | Fons fotogràfic municipal de masies d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-de-masies-dorista | XX | Es tracta d'un recull d'unes 200 fotografies (duplicades) de les masies del terme municipal d'Oristà, en blanc i negre, que s'adjuntaven al cadastre de l'any 1959 . Les fotografies presenten un mateix format de 10'4 x 7'5 centímetres. En moltes d'aquestes fotografies es pot observar la fesomia de l'antiga masia sense les modificacions recents. Així encara es pot observar la masia de la Rierola abans que s'esfondrés, la lliça de la masia de la Coromina abans que es tragués, Vilasendra, Boladeras, Bubons o Coromines abans que es reformessin, etc. També hi ha algunes cases que actualment pertanyen a Olost com Campa o la Riera. Aquestes fotografies són importants testimonis gràfics de les transformacions de les masies al llarg dels anys. | 08151-335 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605800 | 422117 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56548 | Pont de l'aigua de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laigua-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de l'aigua de Cabanas es troba situat a 200 metres a l'oest de la masia de Cabanas travessant la carretera que va d'Olost a Prats de Lluçanès. És un pont de 13 metres de pas amb una orientació oest-est construït amb parets i barana de maçoneria de pedra treballada i volta i cantoneres de maó de 24 x 14 x 5. El pont té una alçada d'uns 10 metres i una barana de 72 centímetres d'altura. | 08151-156 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia un canal que provenia d'uns pous que proporcionava el consum d'aigua a la masia de Cabanas. Quan es va fer la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, a principis del segle XX, calgué fer el pont per tal de no tallar el pas de l'aigua. Actualment l'aigua es troba canalitzada i passa amagada per dins la volta. | 41.9738900,2.0685300 | 422826 | 4647297 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56569 | Passeres del molí de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-cabanas | Les passeres del molí de Cabanas estan situades a 130 metres del molí de Cabanas, travessant la riera Lluçanès de forma transversal en direcció a la resclosa del molí de Cabanas. Estan formades per 15 pedres que mesuren 60 centímetres de llargada per 15 centímetres d'amplada, separades entre si per una distància d'un pas, aproximadament d'uns 80 centímetres i sobresortint uns 55 centímetres de l'aigua. Prop de les passeres hi ha construït un mur amb lloses a plec de llibre que forma un petit saltant d'aigua. | 08151-177 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9786800,2.0695200 | 422914 | 4647828 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56735 | Pou del Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-castell-dolost | XVII | El pou del castell d'Olost es troba situat davant l'entrada principal del castell d'Olost, a l'exterior del recinte tancat per un mur de pedra. Es tracta d'un pou construït per una estructura cilíndrica, sobre un podi també circular, de maçoneria de pedra restaurat amb ciment. Els laterals estan formats per dos pilars de pedra de tres blocs. El bloc inferior és bisellat, el central treballat i el superior a mode de capitell amb una petita motllura. El pilar sud té la data inscrita de 1678. Els pilars sostenen una biga de fusta on es conserva penjat un rodet de fusta on s'hi enrotllava una corda. Corona el pou una barbacana de doble vessant amb teula àrab. | 08151-343 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9769500,2.0934000 | 424890 | 4647614 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56735-foto-08151-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56735-foto-08151-343-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56705 | Caramelles d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dorista | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. Actualment, a Oristà, les caramelles es canten el diumenge de Pasqua, al matí fent una passada pels carrers del nucli urbà d'Oristà i al migdia davant l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Les caramelles estan organitzades per l'AMPA de l'escola CEIP Llevant d'Oristà i les canten un grup de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys del poble anomenats la Colla Pessigolla que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois porten pantalons de vellut negre, camisa blanca, barretina i faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades de flors, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles, vel, xal i mitenes reixades de color negre. Un cop acabades les caramelles es dansen uns balls tradicionals catalans i tot seguit hi ha un sorteig de pernils. Posteriorment amb els diners de la recapta s'organitza una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apunti. | 08151-313 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Fins als anys 60 del segle XX els caramellaires eren els components del grup de cantadors del cor parroquial de Sant Andreu d'Oristà, format només per homes. Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava al Tint, la Quintana, Caraüll, Sagalés, Vilasendra, el Pla, etc. La tradició de passar a cantar per les masies s'ha anat perdent de mica en mica. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56705-foto-08151-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56712 | Festa Major de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-maria-de-la-torre | Bona assistència de públic. | La festa Major de Santa Maria de la Torre es celebra el cap de setmana proper al dia de la patrona de la parròquia, així com el mateix dia 8 de setembre, dia del naixement de la Mare de Déu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 8 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església de Santa Maria de la Torre i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: activitats infantils (jocs de cucanya, festa de l'espuma, pallassos), balls, concerts, gimcanes per petits i grans, correfocs, sopars populars, etc. | 08151-320 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta de la pàgina web de l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||||
| 56713 | Festa Major de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-dorista | Bona assistència de públic. | La festa Major de Sant Andreu d'Oristà es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia, així com el mateix dia 30 de novembre, sant Andreu, en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. El dia 30 a les dotze del migdia es celebra la missa solemne a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà amb la participació dels cantador i cantadores d'Oristà i en sortir hi ha la ja tradicional rifa de pernils. Depenen del dia en què s'escaigui el dia de la festa de la patrona, festiu o no, variaran els actes programats a la tarda. Així mateix hi ha un seguit d'activitats que acompanyen el cap de setmana proper a la festa Major que varien cada any en funció de la seva programació: ball de festa Major, concerts, actuació de bastoners de poblacions veïnes, activitats lúdiques i infantils, jocs de cucanya, partits de futbol, concerts, etc. | 08151-321 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||||||
| 56714 | Festa Major del Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pont-del-blanquer | Bona assistència de públic. | La festa Major del Pont del Blanquer es celebra el dissabte proper al dia de santa Eulàlia, 10 de desembre. És una festa Major organitzada pels veïns de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, honor a la patrona. Els veïns participants són tant del terme municipal de Prats de Lluçanès com d'Oristà però formen part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. La festa Major celebrada a una esplanada propera al pont del Blanquer s'inicia a partir de les set de la tarda i consisteix bàsicament en un sopar i el ball de festa Major. | 08151-322 | Pont del Blanquer. Sector nord-oest del terme municipal | La festa del pont del Blanquer es va recuperar l'any 2001 empesa per veïns i exveïns de la parròquia, alguns residents a la població de Sant Feliu Sasserra i els geganters d'aquesta població, després de 19 anys de no celebrar-se. La festa Major es va reprendre al voltant d'unes bones fogueres i els nombrosos assistents van poder gaudir d'una bona botifarrada i ball. | 41.9773300,2.0211200 | 418902 | 4647723 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56728 | Trobada de cantadors i cantadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cantadors-i-cantadores | REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt'. Caramella. Núm. II. Gener-juny 2000. | XX | La Trobada de cantadors i cantadores es celebra cada primer dissabte de juliol des de l'any 1997 a la Torre d'Oristà, en el marc del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Aquesta trobada és la més antiga que s'organitza en l'àmbit dels Països Catalans i reuneix a gran quantitat de cantadors i cantadores que provenen tant de la zona del Lluçanès i Osona, com de la resta del Principat. Es tracta de recuperar les cançons que recorda la gent gran, cançons que s'havien transmès de forma oral de pares a fills i que s'havien après dels pares i avis. Els participants, individuals o en grup, són d'edat molt variada i van des dels 3 als 90 anys. Aquesta trobada que es celebra cada any ha permès recuperar cançons que es cantaven a la primera meitat del segle XX i que havien quedat en la memòria de la gent gran. L'enregistrament d'aquestes cançons que es canten a la Trobada de cantadors i cantadores ha generat un important arxiu musical de més de 30h de cançons (conservat a l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès), algunes de les quals es van editar en format CD en motiu de la desena edició de les trobades, amb el nom 'Qui canta els seus mals espanta'. | 08151-336 | Plaça de la Torre d'Oristà. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | La trobada de cantadors i cantadores va tenir els seus inicis a Sobremunt l'any 1993 en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès'. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. El tiet de la Teresa, Pere Icart Farrés, es passava moltes estones cantant i també els seves tietes Dolors, Roser i Quima. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 41.9569900,2.0529800 | 421517 | 4645435 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56728-foto-08151-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56467 | Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altarriba | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | XVIII | El poc manteniment a causa del desús com habitatge provoca el deteriorament progressiu de la masia. Hi ha una part de la teulada enfonsada i hi ha crescut vegetació a l'interior. Es poden observar esquerdes als murs. | Altarriba es troba situada al nord-est del nucli de la Torre d'Oristà, al nord del molí de la Coromina i a l'oest de la riera Gavarresa. Es tracta d'una masia de planta rectangular de planta baixa, un pis i golfes, formada per un volum antic que presenta diversos cossos adossats amb cantonades diferenciades integrades, fruit de les ampliacions al llarg del temps, i uns volums adossats, més moderns, construïts amb obra. El volum principal, construït amb maçoneria de pedra irregular presenta els murs arrebossats parcialment escrostonats. Les teulades dels cossos que formen el volum, de diferent alçada, són de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb brancals bisellats i llinda de fusta. A la dreta s'hi obre un a petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra. Al primer pis, i sobre el portal, hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra, reconvertida en balcó. A la dreta s'obren dues finestres més emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals té una decoració d'arc conopial. A les golfes hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra. A l'esquerra de la façana s'hi adossa un cos perpendicular construït amb maçoneria de pedra i obertures i cantonades emmarcades amb maó. Aquesta estructura juntament amb un mur de pedra tanquen un pati davant la façana principal. La façana nord-est queda dominat per un cos que presenta la teulada esfondrada, i on hi ha la tina d'Altarriba, plena d'escombraries. La façana nord-oest presenta el nivell de primer pis i golfes a causa del desnivell del terreny. Té un cos adossat perpendicularment a la part esquerra i diverses obertures senzilles. L'interior serveix de magatzem agrícola. La façana sud-oest queda dominada per les estructures d'ús agropecuari adossades modernament. | 08151-75 | Sector nord del terme municipal | Altarriba està documentada des de l'any 1259 quan un prevere d'Oristà s'anomenava Berenguer d'Altarriba. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553, en una relació de caps de casa on hi ha 'lo hereu Altarriba'. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9645000,2.0626100 | 422324 | 4646260 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56467-foto-08151-75-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56471 | La Caseta del Coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-coll-de-larc | XIX | Ha estat rehabilitada recentment. | La Caseta del coll de l'Arç està situada en l'anomenat coll de l'Arç, un coll natural entre els serrat de la Guineu i el serrat Rodó al límit entre els termes municipals d'Oristà i d'Olost. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal, i dues estructures molt reformades, una de les quals era la pallissa, dedicades també a l'habitatge. Els murs de càrrega del volum principal, de planta baixa i primer pis, són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta una estructura simètric amb un portal amb una finestra a cada costat a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou, i una finestra hi ha la data de 1870 inscrita dues vegades en un brancal. A la façana nord s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur que indica una antiga ampliació. En aquesta façana hi ha set finestres, quatre a la planta baixa i tres la primer pis, emmarcades amb pedra treballada, en alguns casos repicada de nou. La façana oest presenta dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la façana sud s'intueixen dues cantonades diferenciades integrades al mur denotant ampliacions i hi ha adossat un cobert a la part dreta. A la resta de la façana s'observen dues finestres i una porta emmarcats amb pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda repicada i l'altra amb llinda datada l'any 1883. Uns metres al sud del volum principal hi ha un antic cobert reformat i al nord l'antiga pallissa, completament reformada i habilitada per al turisme rural. | 08151-79 | Sector nord del terme municipal | La Caseta del Coll de l'Arç és una masoveria construïda a finals del segle XIX, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, dels anys 1870 i 1883. | 41.9857500,2.0519400 | 421466 | 4648629 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56471-foto-08151-79-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56489 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-3 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | El Solà és una masia situada a l'extrem nord del nucli urbà d'Oristà, als peus de la vessant solellada de la costa sobre la que s'erigeix l'església de Sant Sebastià i a tocar de la carretera B-433. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular, amb una torre de tres pisos integrada a l'extrem nord-oest i diverses estructures reformades adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La torre també té la teulada de doble vessant però col·locada de manera perpendicular a la principal. La façana principal, orientada al sud, presenta, a nivell de planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i un portal adovellat d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada reconvertides en balcons, el central dels quals té la data de 1765 inscrita junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra motllurada especialment treballades: la de l'esquerra té la llinda decorada amb un arc conopial i un medalló amb motius geomètric, la central està doblement motllurada i la de la dreta presenta sis elements circulars foradats en relleu a la part inferior de la llinda i tota la part superior coberta de sanefes que en alguns punts recorden lletres. A la dreta de la façana hi ha dues estructures adossades completament reformades. La façana oest presenta a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra motllurada i dues de reformades, al primer pis tres finestres emmarcades amb pedra motllurada i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial i una creu inscrita a la llinda. De la part esquerra de la façana en sobresurt la torre, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al segon pis i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al tercer pis. La façana nord mostra diverses parts diferenciades. A la dreta hi ha la torre, on s'observa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta tapiat a la planta baixa al que s'accedia a través d'unes escales de pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al tercer, com a la façana oest, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La part central de la façana mostra diverses reformes i té un cos adossat de planta rectangular al centre. En aquesta part s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i una amb pedra bisellada al primer pis. A les golfes hi ha tres pilars quadrats motllurats al capitell i a la base que han quedat integrats al mur, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos, molt reformat, on hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat actualment tapiada. La façana est està dominada pels cossos adossats reformats. S'observa a l'extrem superior, la façana est de la torre amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de tercer pis. | 08151-97 | Carretera de Casa Miquela, 2-4. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | El Solà apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Solà i Pere Solà. L'edificació actual és una construcció dels segles XVII i XVIII. | 41.9344100,2.0602400 | 422091 | 4642921 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56489-foto-08151-97-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Solà era una casa de parada de pastors i ramats que seguien el camí ramader en els seu pas pel nucli d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||
| 56509 | Fàbrica de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres de les finestres trencats. | La fàbrica de cal Barraquer es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 16 x 19 metres aproximadament format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb reformes d'obra, i presenta les cantonades diferenciades amb grans carreus treballats i les obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa emmarcat amb maó i amb un brancal de pedra bisellada que correspon a una antiga llinda reaprofitada, on hi ha una inscripció i una data, parcialment erosionats, emmarcats en un segell: ANTON VILA ... / 17 IHS ... . Sobre el portal hi ha un balcó amb base de pedra sustentat amb mènsules de pedra. Presenta tres arcades d'arc apuntat emmarcades amb maó; l'arcada central es troba tapiada. A la dreta de la façana s'hi annexa un cos que s'allarga perpendicularment. La façana nord presenta 8 finestrals coronats amb arc rebaixat de maó pla a la planta baixa i 8 finestrals de la mateixa tipologia al primer pis. Un dels finestrals conté un petit balcó i una estructura adossada que sembla ser una comuna. | 08151-117 | c de Baix, 29. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Barraquer presenta algunes traces del modernisme a les indústries. La fàbrica es va construir l'any 1900, al mateix temps que la de cal Coc i inclou l'habitatge de l'amo o de l'encarregat. Inicialment fou una fàbrica tèxtil on hi tenien telers manuals. Abans de la Guerra Civil, però, la fàbrica ja havia tancat les portes i durant la Guerra Civil es va convertir en un centre de refugiats. Actualment és un magatzem de cal Barraquer. | 41.9548600,2.0559200 | 421758 | 4645195 | 1900 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||
| 56510 | Fàbrica de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-coc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats. | La fàbrica de cal Coc es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 19 x 16 metres aproximadament formada per planta baixa i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Destaquen les ornamentacions de les finestres amb maó ceràmic a mode de guardapols i el fris que ressegueix tot el perímetre de la teulada amb ornamentacions de maó en forma de T. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal coronat amb arc de mig punt a l'esquerra i 6 finestrals d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. La façana sud presenta 8 finestrals d'arc rebaixat i 2 finestrals de la mateixa tipologia al damunt centrats sota el carener, parcialment tapiats. A la façana est s'hi obren 10 finestrals de la mateixa tipologia que la resta de les façanes. | 08151-118 | c de Baix, 15. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Coc presenta forces traces del modernisme industrial. La fàbrica la van fundar els avis del Sr. J.M Serra l'any 1900 juntament amb altres socis. Inicialment va ser una fàbrica tèxtil que funcionava amb telers manuals. A partir dels anys 20, amb la implantació de l'electricitat s'hi posaren telers de garrot (elèctrics). La fàbrica va funcionar fins a l'any 1973 i hi treballaven unes 20 persones. Tant la fàbrica de cal Coc com la fàbrica de cal Barraquer les van fer els mateixos paletes. A cal Coc hi havia botiga de queviures i els treballadors estaven obligats a comprar-hi. | 41.9558300,2.0560800 | 421772 | 4645303 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56520 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-0 | L'aigua de la font és bombejada cap a la masia de Vallgatina | La font Bona està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, a tocar del rec de la Cogullada i just al límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa entre un bosc de pins fins arribar al rec, a tocar del qual es troba la font, situada en una petita esplanada. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur en una part que es troba en un nivell inferior que l'esplanada del voltant. Just sota aquesta petita esplanada hi ha un dipòsit de 20.000 litres, amb una obertura superior, habitualment tancada, que permet veure el nivell de l'aigua i un sobreeixidor, a la part que dóna al rec, per on surt l'aigua sobrant. A l'altre costat del rec, hi ha una caseta dins la qual hi ha la maquinària que permet bombar l'aigua de la font cap a la masia de Vallgatina, situada en un punt elevat respecte la font. | 08151-128 | Sector nord-oest del terme municipal | La font Bona ha estat tradicionalment la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, ja que si bé hi ha altres fonts més properes a la masia, no són ni tan bones ni abundoses com aquesta. Segons fonts orals, en les últimes dècades la font només s'ha assecat una vegada, quan va deixar de rajar durant dos dies. | 41.9696500,1.9967800 | 416876 | 4646893 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, l'aigua de la font s'analitza periòdicament, amb resultats fins al moment sempre potables. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||
| 56525 | Font de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-devesa | L'aigua no brolla per l'aixeta de la font si no que és conduïda directament a la bassa que hi ha al costat. | La font de la Devesa està situada a mig camí entre la masia que li dóna nom i Sant Nazari, en un punt enclotat sota el serrat de la Pedragosa. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Vilarubí, la Devesa i Sant Nazari amb la carretera B-431. Seguint aquesta pista, un cop havent passat Sant Nazari en direcció a la Devesa s'arriba a una zona de camps a mà esquerra. Pel marge dret d'un d'aquests camps hi passa un camí, que és el que condueix fins la font, situada al marge nord del camp, just sota el serrat de la Pedragosa i als peus d'una alzina. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una paret de roca natural, una estructura d'obra a on es troba l'aixeta metàl·lica i un viver o bassa just davant. El viver, on actualment va a parar l'aigua que raja de la font és de planta rectangular i està delimitat en tot el seu volt per un mur de maçoneria de pedra que presenta un tram amb batents de maó a la part frontal, denotant un antic ús com a safareig. | 08151-133 | Sector nord-oest del terme municipal | La bassa que hi ha al costat de la font havia estat utilitzada com a safareig pels veïns dels masos propers, la Devesa i el mas Sant Nazari. | 41.9803300,2.0276900 | 419450 | 4648049 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56529 | Font de l'hort de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-vallgatina | La font de l'hort de Vallgatina està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, en un marge al costat d'un dels horts de la masia. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa des de la masia en direcció oest, fins arribar a un petit camp delimitat pel desnivell i diversos pollancres, a un costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit picat a la roca delimitat i cobert amb grans blocs de pedra, al fons del qual es va filtrant l'aigua. D'aquest dipòsit l'aigua és conduïda fins a una bassa pràcticament quadrada delimitada amb murs de maçoneria de pedra. Aquesta bassa té batents de pedra treballada en un dels seus costats, denotant un antic ús com a safareig, i lloses que sobresurten cap a l'interior formant una petita escala que permet entrar a la bassa, el terra del qual és enrajolat. L'aigua sobrant és conduïda a través d'un canal que ressegueix tot el lateral de l'hort. | 08151-137 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'hort de Vallgatina havia estat la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, tant per a l'hort, com pel safareig i per la casa, tot i que modernament es va passar a utilitzar per al consum humà la font Bona, més abundosa. | 41.9695100,1.9978200 | 416962 | 4646877 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font no és gaire abundosa i s'asseca amb relativa facilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56530 | Font de l'horta de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-coromines | Convindria canviar la peça d'uralita per un material més adient. | La font de l'horta de Coromines està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada al sud del puig Cornador. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Coromines i creua uns camps en direcció oest fins arribar a l'altre costat d'una petita vall, on s'acaben els camps i es troba la font, situada en un marge. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra integrat al marge d'on sobresurt una peça d'uralita que canalitza l'aigua cap a l'exterior. L'aigua que en brolla s'escola per un petit rec fins a una bassa que hi ha al costat, al marge de la qual creix un gran noguer. | 08151-138 | Sector sud del terme municipal | 41.9183700,2.0738800 | 423203 | 4641128 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font de l'horta de Coromines mai s'asseca del tot. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56531 | Font de l'horta de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-terricabras | A causa de la contaminació, la font s'ha deixat d'utilitzar per al consum humà recentment. | La font de l'horta de Terricabras està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que surt de la masia en direcció a la carena on es troben ca l'Afrau i Sant Salvador de Serradellops. Un cop es deixa la masia de Terricabras enrere es troba, ben aviat, una fondalada amb diverses feixes a mà dreta, a on s'ha de baixar per accedir a la font. La font està formada per un sistema de canalitzacions que permet recollir l'aigua que es filtra per diversos punts al voltant. El primer d'aquest punts es troba en una de les feixes que envolten la bassa que hi ha al fons de la fondalada. Del marge d'una d'aquestes feixes en regalima l'aigua, que és conduïda a través d'una regata cap a la bassa. L'aigua recollida a la bassa és transportada a través d'un tub a un viver ovalat que hi ha uns metres més avall. En aquest viver, delimitat amb murs de pedra, es recull l'aigua de la bassa de dalt i la que surt per altres punts al voltant, l'aigua dels quals és transportada al viver a través de canalitzacions, majoritàriament modernes però en algun cas fetes amb pedra. A pocs metres del viver hi ha un petit camp delimitat amb grans lloses que havia estat, originalment, l'horta de la masia de Terricabras. | 08151-139 | Sector est del terme municipal | 41.9488300,2.1137000 | 426540 | 4644475 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56533 | Font de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sagales | La font de Sagalés està ubicada a l'est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada prop del pas de la riera de Sagalés. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Sagalés i creua la riera de Sagalés en un entorn dominat per boscos de pi amb grans boixos. Seguint el camí s'arriba a l'extrem nord del bosc, on aquest acaba davant d'un cingle força erosionat, i als peus d'aquest cingle es troba la font. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt de la mateixa terra, en un punt on hi ha picat un forat circular, que forma una petit bassal sota el brollador, que a la vegada permet recollir l'aigua del brollador. Al voltant, les roques estan col·locades de tal manera que l'aigua terrosa que baixa pel cingle en cas de pluja es desvií cap als laterals. A un metre de la font hi ha passa un petit rec, el torrent de Bojons, a on va a parar l'aigua de la font, el qual desembocarà a la riera de Sagalés. | 08151-141 | Sector sud del terme municipal | La font de Sagalés ha estat, i segueix essent, utilitzada pels habitants de la masia de Sagalés. | 41.9038500,2.0693600 | 422810 | 4639520 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56541 | Font dels Hortets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-hortets | La font dels Hortets està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en l'enclavament que té Oristà en el terme municipal veí. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del sector oest del nucli urbà de Sant Feliu. El camí, estret i molt sinuós, salva un important desnivell (pràcticament 40 metres en uns 150 de recorregut) fins arribar a la zona d'horts, orientats al sud-oest i al costat dels quals hi ha la font dels Hortets. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un mur de maçoneria de pedra i maó. L'aigua, força escassa, és canalitzada amb tubs i conduccions i aprofitada per a regar els horts que té just al davant, on s'acumulen diversos recipients que permeten acumular i conservar l'aigua. | 08151-149 | Sector oest del terme municipal | Tot i trobar-se en terme municipal d'Oristà, la font és utilitzada pels veïns de Sant Feliu Sasserra que utilitzen la font per regar els horts que hi ha davant. | 41.9434800,2.0190200 | 418685 | 4643966 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||||||
| 56609 | Tines de vi del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Una de les tines encara és utilitzada, l'altra es fa servir com a dipòsit d'aigua. | Les tines de vi del Crespí es troben adossades a la façana nord-est de la masia del Crespí. Les tines estan ubicades dins una estructura arrodonida a la part esquerra i acabada en angle recte a la dreta construïda amb murs de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant. La tina de l'esquerra, probablement afegida posteriorment, té un diàmetre de 2 metres i una profunditat de 2'60 metres i la de la dreta, un diàmetre de 3 metres i una profunditat de 3'70 metres. Les dues estan revestides interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un celler des d'on es pot buidar una de les dues tines, i una sala central on hi ha el forat que permet buidar l'altra tina i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-217 | Sector sud-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9148200,2.0422500 | 420575 | 4640762 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56609-foto-08151-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56609-foto-08151-217-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els habitants de la masia elaboren vi, de manera pràcticament artesanal, per a ús familiar.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56657 | Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigciutat | LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | VIIaC-VdC | L'ús de bona part de l'esplanada per explotació agrícola causant una erosió generalitzada de la part central del jaciment, així com les nombroses espoliacions amb detectors de metalls que s'han fet al llarg dels anys han deteriorat sensiblement el jaciment ibèric. | El jaciment de Puigciutat es troba situat dalt d'una península elevada solcada per un meandre de la riera Gavarresa a l'est del castell de Tornamira. Les vessants escarpades d'aquesta península permeten una bona defensa de l'emplaçament i el pla del damunt de la península un bon lloc per habitar-hi. L'assentament ocupa un altiplà de 400 x 160 metres (amb una extensió de prop de 4 ha) amb cobertura forestal i agrícola. Es tracta d'un poblat, que no ha estat mai excavat arqueològicament, amb estructures a l'aire lliure, entre les que destaquen diversos fragments de grans parets construïdes amb grans carreus i altres murs i parets fetes amb pedra seca. Segons informacions del Sr. Camil Vilalta (l'any 1990) sota els camps de conreu existeixen diverses parets i paviments d'habitació amb gran quantitat de cendres i carbons i l'existència d'urnes amb cendres a l'interior. El Sr. Vilalta, juntament amb altres aficionats de la zona han fet diverses perforacions al jaciment, i actualment tenen en el seu poder una quantitat extraordinària de material arqueològic. Es va poder observar en el domicili del Sr. Vilalta, a Prats de Lluçanès, més de 60 monedes de bronze i plata, d'èpoques ibèrica i romana (algunes amb la indicació de la seca de CESSE), algunes de les quals amb molt bon estat de conservació. També hi té peces ceràmiques de vernís negre completament senceres i ceràmica rosada feta a torn; gran quantitat d'utillatge agrícola, domèstic i industrial fet de ferro; pesos de teler, fusioles, peces de plom per fones i una gran quantitat de peces fetes amb bronze: anells, sagetes, escultures en miniatura, així com restes de bronze que segons el Sr. Vilalta procedeixen d'uns grans recipients de més d'un metre d'altura. Tot i que no va poder ser vista, el Sr. Vilalta va indicar que té en el seu poder un element mixt de ferro i plom, on s'hi observen inscripcions de tipus ibèric. Recentment estudis realitzats per l'empesa SOT, prospecció arqueològica a través de tres tipus de prospeccions (geomagnètica, georadar i geoelèctrica) han aportat noves informacions sobre el jaciment. La prospecció magnètica ha permès descriure parcialment l'estructura urbana de l'assentament on es diferencien diferents grups constructius, carrers i on hi destaca un edifici central de 12,5 x 12,5 de robusta construcció. També s'ha detectat una possible zona de treball metal·lúrgic indicat tant per les restes d'escòries en superfície com en els senyals detectats en la prospecció magnètica. Tot i que segons les prospeccions fetes en la part central del jaciment no correspongui a una estructura típica d'assentament d'oppidum ibèric ens trobem amb un jaciment de considerables dimensions d'època ibèrica digne de ser protegit i estudiat correctament. | 08151-265 | Sector central del terme municipal | El jaciment de Puigciutat és conegut popularment per a molta gent i veïns del municipi i del Lluçanès. La seva existència és coneguda a la zona des de temps immemorials per el seu propi topònim, documentat ja l'any 1000 quan un home anomenat Faquiló comprà un molí situat a la Gavarresa al lloc de Ciutat (civitas), i un altre al mateix lloc dos anys després. La orografia de l'entorn converteix Puigciutat en un enclavament d'alt valor estratègic i de fàcil defensa des del qual permet el control a l'accés a les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès vers el nord i un fàcil control vers el sud, amb l'engorjada vall tancada per les cingleres de Camp de Devesa, de la Costa del Castell i les de Sant Sebastià, a la zona del nucli urbà d'Oristà. La denominació de Puigciutat com a civitas significa que la seva ubicació i funció era coneguda popularment en algun moment de domini lingüístic del llatí i se li pot atribuir una perduració de les seves restes identificables fins com a mínim la romanització (segles I aC- I dC). Així mateix els materials ceràmics trobats en superfície ofereixen un ventall cronològic centrat entre els segles III i I aC i una adscripció a les cultures romanes i ibèrica tardana. El context històric on cal emmarcar el jaciment arqueològic és doncs, el dels darreres temps de l'hegemonia de la cultura ibèrica i l'inici de l'anomenada romanització (LAFUENTE I SALA; 2006). | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Nombrosa informació arqueològica s'ha perdut com a conseqüència de les actuacions indiscriminades dels furtius buscadors de metalls. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | |||||||
| 56718 | Font del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-crespi | La font és utilitzada pels habitants del Crespí. | La font del Crespí està ubicada al nord-oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada per on baixa un torrent habitualment sec. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia del Crespí i ascendeix en direcció nord-oest vorejant un serrat fins que s'arriba a la font, situada en una petita vall enclotada. La font està formada per un dipòsit modern, ubicat a l'interior d'un antic viver, que recull l'aigua de tres punts diferents. El primer d'aquest punts està format per una petita paret de maçoneria de pedra per sota de la qual en regalima l'aigua formant un petit bassal, delimitat amb pedres. Uns metres més avall hi ha una font de mina, és a dir, un forat picat a la roca que s'omple d'aigua formant una petita bassa, delimitada per una petita estructura de pedra i fusta. Uns metres a l'est hi ha un tercer punt on raja l'aigua, situat al capdamunt d'un marge erosionat i amb restes d'una canalització antiga. Actualment, tant l'aigua d'aquest punt, com la dels altres dos és canalitzada fins a un dipòsit modern, a partir del qual es porta l'aigua fins la masia. | 08151-326 | Sector sud-oest del terme municipal | La font del Crespí servia antigament tant per a ús de la masia com per a regar l'horta, que estava situada en el pla que hi ha just sota la font. | 41.9169400,2.0410400 | 420478 | 4640999 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56718-foto-08151-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56718-foto-08151-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 | ||||||||||
| 56740 | Teuleria del Castell d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-castell-dolost | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Presenta la teulada vella i els murs construïts de forma irregular. | La Teuleria del Castell es troba situada a 100 metres a l'oest del Castell d'Olost, prop de la pista que comunica el castell amb la carretera B-432. Es tracta d'un edifici construït amb obra i maó vell, amb teulada de doble vessant i diferents cossos adossats entre els quals es troba, a la banda oest, el secador de les peces d'obra. A la part nord hi ha el terrer i la bassa. A l'interior de l'edificació actual s'ubicava l'antiga teuleria. | 08151-348 | Sector nord-est del terme municipal | La teuleria pertany al Castell d'Olost. Fa uns anys el Castell es va restaurar, es va aterrar el molí i una teuleria molt antiga. L'actual teuleria va ser feta l'any 1890 sobre l'anterior. El teuler actual va arribar el 1952 i s'ha anat ampliant amb diferents coberts fins a tapar el forn antic. | 41.9767000,2.0927000 | 424832 | 4647587 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56740-foto-08151-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment encara hi ha un teuler que durant l'any fabrica peces d'obra.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/