Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56580 | Teuleria de la Casanova de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-casanova-de-vallgatina | Es troba en estat de ruïna. | La teuleria de la Casanova de Vallgatina es troba situada a uns 1350 metres a l'oest de la masia de Vallgatina seguint una pista forestal, i a 170 metres al sud-oest de la Casanova de Vallgatina, prop del rec que baixa de la font d'en Pere Costa. La teuleria està derruïda i conserva la planta de 4 x 4 metres aproximadament. Construïda en la vessant d'un marge conserva el revestiment d'una de les parets, feta amb obra. L'interior està cobert per bardissa i vegetació i no s'observen les boques de la zona de cocció que, o bé estan tapades per l'esfondrament i la bardissa o bé ja no es conserven. Al voltant de la teuleria es troben trossos de rajols i teules. | 08151-188 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9713200,1.9916600 | 416454 | 4647084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56579 | Teuleria de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-tosca | Conserva les boques del forn i només el tram inferior del mur exterior. La vegetació omple l'interior. | La teuleria de la Tosca es troba situada al nord-oest de la masia de Vallagatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un racó molt humit i ombrívol cobert de vegetació. Es tracta d'una teuleria de grans dimensions, uns 7 per 7 metres, bastida amb murs de maçoneria de pedra, conservats a poca alçada. A la part frontal de la teuleria es conserven les dues boques del forn d'arc rebaixat, emmarcades amb grans carreus treballats. Per sobre les boques, el mur que tancava la zona de cocció del forn s'ha esfondrat, quedant a molt poca alçada en tot el seu perímetre. | 08151-187 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9757700,1.9959400 | 416814 | 4647574 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56579-foto-08151-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56520 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-0 | L'aigua de la font és bombejada cap a la masia de Vallgatina | La font Bona està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, a tocar del rec de la Cogullada i just al límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa entre un bosc de pins fins arribar al rec, a tocar del qual es troba la font, situada en una petita esplanada. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur en una part que es troba en un nivell inferior que l'esplanada del voltant. Just sota aquesta petita esplanada hi ha un dipòsit de 20.000 litres, amb una obertura superior, habitualment tancada, que permet veure el nivell de l'aigua i un sobreeixidor, a la part que dóna al rec, per on surt l'aigua sobrant. A l'altre costat del rec, hi ha una caseta dins la qual hi ha la maquinària que permet bombar l'aigua de la font cap a la masia de Vallgatina, situada en un punt elevat respecte la font. | 08151-128 | Sector nord-oest del terme municipal | La font Bona ha estat tradicionalment la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, ja que si bé hi ha altres fonts més properes a la masia, no són ni tan bones ni abundoses com aquesta. Segons fonts orals, en les últimes dècades la font només s'ha assecat una vegada, quan va deixar de rajar durant dos dies. | 41.9696500,1.9967800 | 416876 | 4646893 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, l'aigua de la font s'analitza periòdicament, amb resultats fins al moment sempre potables. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56640 | Balma dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-bous-0 | La balma dels Bous està situada al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la Tosca, que prové de la Costa de Degollats, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 30 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que varia entre el metre i mig en els punts més baixos i uns tres metres en els punts més alts, i una profunditat que oscil·la entre els tres i els quatre metres. | 08151-248 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9744200,1.9972300 | 416919 | 4647422 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56640-foto-08151-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El topònim de la balma es deu al fet que antigament els bous que s'utilitzaven per conrear l'horta vella de la masia de Vallgatina anaven a abeurar-se a la balma. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||||
| 56532 | Font de l'horta vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella | L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. | La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. | 08151-140 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. | 41.9752900,1.9975600 | 416948 | 4647519 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56641 | Balma Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-gran | La balma Gran està situada al nord de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. La balma es troba situada en el curs del rec de la font de la Roca i orientada al sud-oest, en una zona ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'una balma força ample, d'uns 35 metres d'amplada formant un semicercle, amb una alçada que assoleix els quatre metres en els punts més alts, a l'extrem exterior, tot i que en la major part el sostre de la balma és més aviat baix. La balma té una profunditat que arriba als vuit metres a la part central, tot i que en les parts laterals no és tan profunda. A la part oest, per on transcorre el rec de la font de la Roca, hi ha una formació de pedra tosca completament plena de molsa formada pel constant degoteig d'aigües. Aquesta pedra parteix la balma en dos parts tot i que deixa un pas molt estret. | 08151-249 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9767000,1.9975900 | 416952 | 4647675 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56641-foto-08151-249-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56529 | Font de l'hort de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-vallgatina | La font de l'hort de Vallgatina està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, en un marge al costat d'un dels horts de la masia. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa des de la masia en direcció oest, fins arribar a un petit camp delimitat pel desnivell i diversos pollancres, a un costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit picat a la roca delimitat i cobert amb grans blocs de pedra, al fons del qual es va filtrant l'aigua. D'aquest dipòsit l'aigua és conduïda fins a una bassa pràcticament quadrada delimitada amb murs de maçoneria de pedra. Aquesta bassa té batents de pedra treballada en un dels seus costats, denotant un antic ús com a safareig, i lloses que sobresurten cap a l'interior formant una petita escala que permet entrar a la bassa, el terra del qual és enrajolat. L'aigua sobrant és conduïda a través d'un canal que ressegueix tot el lateral de l'hort. | 08151-137 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'hort de Vallgatina havia estat la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, tant per a l'hort, com pel safareig i per la casa, tot i que modernament es va passar a utilitzar per al consum humà la font Bona, més abundosa. | 41.9695100,1.9978200 | 416962 | 4646877 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font no és gaire abundosa i s'asseca amb relativa facilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56598 | Tina de vi de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vallgatina | XVIII | La tina de Vallgatina es troba situada a 50 metres a l'oest de masia la marge d'un camp. Està formada per una estructura rectangular exterior d'uns 2,5 metres de profunditat i una tina cilíndrica interior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. Presenta una accés a la banda sud-oest amb una obertura de brancals i llinda de pedra treballada que condueix a la zona on s'extreia el vi formada per una gran roca natural amb un orifici i un encaix a la part inferior. La tina, cilíndrica, té un diàmetre de 1,95 metres i presenta un terra amb rajoles de ceràmica. També hi havia una escala amb graons de pedra per accedir a la zona on es tirava el vi dins de la tina. | 08151-206 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9698000,2.0004100 | 417177 | 4646906 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56581 | Teuleria de la roca de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-roca-de-la-sal | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Conserva bona part de l'estructura de la teuleria, tot i que la part inferior ha quedat coberta de terra. | La teuleria de la roca de la Sal es troba situada al nord de la masia de Vallgatina, a tocar de l'esplanada coneguda com el pla de la Calç, on es troba un forn de calç, descrit en una fitxa individual. Es tracta d'una teuleria de planta quadrada, d'uns 2'70 metres per costat i uns 3 metres d'alçada conservats. Els murs són de maó per la part interior del forn i de maçoneria de pedra a la part exterior. La boca del forn actualment queda coberta per la terra. Al voltant del forn es troben peces ceràmiques, amb tota probabilitat cuites en aquest forn. | 08151-189 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9739400,2.0010700 | 417237 | 4647365 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56582 | Teuleria de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-vallgatina | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Conserva una part de l'estructura de la teuleria. | La teuleria de Vallgatina es troba situada a uns 40 metres al nord-est de la masia, al costat d'uns coberts d'obra. La teuleria conserva, a la banda sud, una boca que donava accés al a zona de combustió formada per una arcada d'arc de mig punt coronada amb maons a plec de llibre així com també el mur d'uns 1,30 metres construït amb maçoneria de pedra. La teuleria tenia a sobre la zona de cocció i estava coberta; a la banda nord hi havia l'obrador, la zona on s'assecaven les peces i també una bassa, estructures que actualment ja no es conserven. | 08151-190 | Sector nord-oest del terme municipal | La teuleria de Vallgatina va deixar de funcionar l'any 1945 i es va desmuntar als anys 50 del segle XX. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9699500,2.0016700 | 417281 | 4646922 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la masia tenen una llibreta on hi consten els tractes que hi havia amb els teulers, el preu de les peces, etc.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56577 | Forn de calç del pla de la Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-la-calc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | El forn de calç del pla de la Calç es troba situat al nord-oest de la masia de Vallgatina, en una esplanada elevada coneguda com el pla de la Calç on apareix a la superfície una veta de roca calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,70 metres per costat i una alçada conservada d'uns 3 metres. Conserva, a la part inferior, diverses filades d'arcs que separaven la zona de combustió de la de cocció. Els murs exteriors eren originalment de maçoneria de pedra, tot i que actualment pràcticament no son visibles, com la boca del forn, avui amagada sota la terra. | 08151-185 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. | 41.9715800,2.0017400 | 417289 | 4647103 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56578 | Forn de calç del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-coll-de-la-creueta | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment enrunat i cobert de vegetació. | El forn de calç del coll de la Creueta es troba situat al nord-est de la masia de Vallgatina, en una vessant pronunciada sota la qual passa la pista forestal que condueix a la masia, uns metres per sota del pla de la Calç, una esplanada on apareix una veta de pedra calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,60 per 2'80 metres per costat i una alçada conservada inferior als 2 metres. No s'observa cap mur ja que tot el forn és excavat a terra. La boca del forn, possiblement encarada cap al sud, està completament tapada de terra. | 08151-186 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. | 41.9740000,2.0079400 | 417806 | 4647365 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56460 | Les Comasòlives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comasolives | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Les Comasòlives és una masia situada al sud-oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en un enclavament que té el municipi d'Oristà dins la comarca del Bages, tot i que relativament a prop de les masies Pla Moixons i cal Martí, situades a l'extrem oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal fruit de diverses ampliacions i diversos cossos adossats. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, algunes de les quals han quedat integrades al mur, i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta fins a quatre cossos delimitats per cantonades diferenciades. Al de l'extrem dret hi ha un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i diverses obertures petites a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una eixida emmarcada amb pedra treballada i pilar central també de pedra treballada a les golfes. El cos central dret presenta un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc de cortina a la llinda al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. El cos central esquerre presenta una finestra per planta destacant la de la planta baixa, de forma apaïsada i emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada. Finalment al cos de l'extrem esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i pedra a la planta baixa, un galeria de dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó al primer pis i una eixida reformada a les golfes. A la façana oest també hi ha una cantonada diferenciada integrada al mur que delimita dues parts. A la dreta hi ha, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb maó i una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis i a les golfes hi ha diverses obertures disposades irregularment, totes emmarcades amb maó. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó i una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada; al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada convertida en balcó i una finestra de nova obertura i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana nord té un cos adossat modernament al centre que forma un porxo a nivell de primer pis. A la resta de la façana s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres obertures al primer pis, una finestra emmarcada amb maó, una altra emmarcada amb pedra bisellada i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés al porxo. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb maó i les altres dues amb monòlits de pedra treballada. De la façana est en sobresurten, a nivell de planta baixa, dues estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulada d'una vessant. A la resta de la façana s'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Al voltant de la masia es conserva l'era enrajolada i diverses estructures d'ús agropecuari. | 08151-68 | Sector oest del terme municipal | Les Comasòlives apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Ramonet de les Comes. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9381600,2.0125800 | 418145 | 4643382 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56460-foto-08151-68-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56541 | Font dels Hortets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-hortets | La font dels Hortets està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en l'enclavament que té Oristà en el terme municipal veí. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del sector oest del nucli urbà de Sant Feliu. El camí, estret i molt sinuós, salva un important desnivell (pràcticament 40 metres en uns 150 de recorregut) fins arribar a la zona d'horts, orientats al sud-oest i al costat dels quals hi ha la font dels Hortets. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un mur de maçoneria de pedra i maó. L'aigua, força escassa, és canalitzada amb tubs i conduccions i aprofitada per a regar els horts que té just al davant, on s'acumulen diversos recipients que permeten acumular i conservar l'aigua. | 08151-149 | Sector oest del terme municipal | Tot i trobar-se en terme municipal d'Oristà, la font és utilitzada pels veïns de Sant Feliu Sasserra que utilitzen la font per regar els horts que hi ha davant. | 41.9434800,2.0190200 | 418685 | 4643966 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56714 | Festa Major del Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-pont-del-blanquer | Bona assistència de públic. | La festa Major del Pont del Blanquer es celebra el dissabte proper al dia de santa Eulàlia, 10 de desembre. És una festa Major organitzada pels veïns de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, honor a la patrona. Els veïns participants són tant del terme municipal de Prats de Lluçanès com d'Oristà però formen part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. La festa Major celebrada a una esplanada propera al pont del Blanquer s'inicia a partir de les set de la tarda i consisteix bàsicament en un sopar i el ball de festa Major. | 08151-322 | Pont del Blanquer. Sector nord-oest del terme municipal | La festa del pont del Blanquer es va recuperar l'any 2001 empesa per veïns i exveïns de la parròquia, alguns residents a la població de Sant Feliu Sasserra i els geganters d'aquesta població, després de 19 anys de no celebrar-se. La festa Major es va reprendre al voltant d'unes bones fogueres i els nombrosos assistents van poder gaudir d'una bona botifarrada i ball. | 41.9773300,2.0211200 | 418902 | 4647723 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56714-foto-08151-322-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per Vilaweb. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56552 | Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta vegetació als murs i brutícia a l'entorn (vidres, plàstics, etc.). | El pont del Blanquer està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès, sobre el riu Bassí, prop del trencant que condueix al mas Sant Nazari. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació nord-sud, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 4,5 metres està format per tres ulls de 10 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-160 | Sector nord-oest del terme municipal | Modernament, el pont del Blanquer dóna nom a la festa Major de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, que s'ha passat a anomenar festa Major del Pont del Blanquer. | 41.9768100,2.0214600 | 418930 | 4647665 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56553 | Tina de glans del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | S'han desprès algunes pedres del costat sud. | La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny. | 08151-161 | Sector nord-oest del terme municipal | La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9722600,2.0228700 | 419041 | 4647158 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56501 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-2 | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Martí està situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al costat de Pla Moixons. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter, actualment recoberts amb ciment fruit d'una restauració recent. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada on hi ha la inscripció 17 + 71. Altres accessos i portes no presenten emmarcaments de pedra. Al primer pis i sobre el portal principal hi un balcó emmarcat amb pedra bisellada i a l'esquerra una finestra baconera també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana s'obre una galeria tancada formada per tres arcades a la banda sud i dues a la banda oest. Al segon pis hi ha dues finestres balconeres disposades seguint la alineació de les obertures del primer pis i la planta baixa. La resta de la façana hi ha diverses obertures fruit de reformes i ampliacions. A la façana nord hi ha diverses obertures, una de les quals emmarcada amb brancals i llinda de pedra, situada al nivell d'un porxo de ciment que s'adossa a la façana. Davant d'aquesta façana hi ha un hort tancat per un mur de pedra. Uns metres davant la façana principal hi ha una petita pallissa que es feia servir com a graner construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant que presenta dos nivells, un de planta baixa on hi ha un estret accés, i un nivell de primer pis on s'hi obre una estreta obertura coronada amb arc de mig punt. En una reforma feta a la pallissa es va elevar el sostre però es va conservar l'accés original. | 08151-109 | Sector oest del terme municipal | Cal Martí va ser edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1771. | 41.9399400,2.0238700 | 419083 | 4643569 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56501-foto-08151-109-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56431 | El Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-blanquer | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | El Blanquer és una masia situada en un punt elevat sobre el riu Bassí, a la part interior d'un pronunciat revolt de la carretera B-431, al sud del pont del Blanquer. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb multitud d'ampliacions i cossos adossats a nord i oest originant un conjunt complex. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té just al davant una lliça tancada per diverses estructures agropecuàries i una porta a l'extrem nord. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un petit contrafort a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. De la part dreta de la façana en sobresurt una ampliació moderna d'obra, amb unes escales de pedra a la planta baixa i una eixida al primer pis. A la part esquerra hi ha adossat un cos adossat bastit amb volta de canó. La façana nord té adossades just davant diverses estructures, una a l'extrem esquerre, amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, un forat al costat, al fons del qual hi ha la tina de vi, descrita en una fitxa individual, un cos ample just al costat, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada, que forma una terrassa i la porta que dóna accés a la lliça. A la façana pròpiament s'observa, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1722 inscrita junt amb una creu a la llinda que dóna accés a la terrassa que forma el cos adossat, en la qual hi ha un pou de pedra, format per dos petits pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base, i un gran monòlit que fa de base a tota l'estructura amb la data de 1800 inscrita. Sobre la terrassa, a nivell de golfes hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. També s'observa, en la part superior diverses filades de carreus regulars que acaben en una línia integrada al mur, denotant el lloc on s'assentava la primitiva teulada. La façana est forma un petit queixal. A la part dreta hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. A la part esquerra hi ha dues espitlleres a la planta baixa, tres finestres al primer pis, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i tres finestres a les golfes, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i les altres dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. Al queixal hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i tres finestres reformades amb maó. La façana sud presenta un cos adossat a la part dreta de dos pisos d'alçada i un sola obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. A la resta de la façana, a més d'una cantonada integrada i una finestra tapiada, hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al voltant de l'edifici hi ha multitud d'estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra, entre les que es compta la masoveria i la pallissa, amb data de 1848 inscrita en una cantonada, ambdues situades al nord del conjunt. | 08151-39 | Sector nord-oest del terme municipal | El Blanquer apareix documentat en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha Joan Blanquer. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada al segle XVIII. | 41.9725200,2.0234500 | 419089 | 4647186 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56431-foto-08151-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En l'edificació actual del Blanquer, ampliada diverses vegades, hi resten elements constructius que denoten l'antiguitat de la masia com són les filades de carreus regulars que s'han conservat en les part més antigues dels murs de càrrega, o diversos arcs apuntats a la planta baixa de l'edifici. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56491 | Pla Moixons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-moixons | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Pla Moixons és una masia situada al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, just al límit oest del terme municipal d'Oristà, als peus d'un empriu, anomenat l'empriu de Pla Moixons, de l'antic camí ramader. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta un cos adossat a la dreta, força reformat. A la resta de la façana s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1790 junt amb una creu inscrita a la llinda, a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana sud presenta dues obertures per planta. A la planta baixa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis una finestres emmarcada amb pedra bisellada i una emmarcada amb pedra treballada repicada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals repicada. La façana oest està completament arrebossada i té dos contraforts adossats que sobresurten del centre de la façana. S'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera a nivell de planta baixa, i una finestra reformada tant al primer pis com a les golfes. La façana nord fa un queixal, quedant a mà esquerra un cos adossat reformat modernament. En aquesta façana només s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb maó situada en el queixal i que dóna accés a la cisterna que hi ha adossada en aquesta façana. | 08151-99 | Sector oest del terme municipal | Pla Moixons va ser edificada a finals del segle XVIII, tal com indica una llinda de l'edifici datada l'any 1790. | 41.9403000,2.0240000 | 419094 | 4643608 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56491-foto-08151-99-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant la casa hi ha l'empriu de Pla Moixons que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56597 | Tina de vi del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Presenta l'arrebossat interior escrostonat, aigua estancada i vegetació al voltant. | La tina de vi del Blanquer es troba situada a la façana nord de la masia del Blanquer, al costat esquerra de l'eixida on hi ha el pou. La tina està formada, interiorment, per una estructura cilíndrica de parets de pedra petita (còdols) arrebossades, amb un diàmetre de 2'20 metres i una profunditat aproximada de 3 metres. Exteriorment està formada per una estructura rectangular, construïda amb maçoneria de pedra, de 1,20 metres d'alçada conservada. A l'interior hi ha aigua i s'està cobrint de vegetació. | 08151-205 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9725300,2.0235200 | 419095 | 4647187 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56484 | Molí del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | El volum antic es troba pràcticament cobert de vegetació i el modern té la teulada esfondrada. | El molí del Blanquer està situat al nord-est de la masia que li dóna nom, a la banda de llevant del riu Bassí Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta rectangular, el primitiu dels quals es troba al nord i el modern, adossat al sud. El volum primitiu està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures, el modern, en canvi, combina els murs de maçoneria de pedra amb els d'obra i la pedra i el maó en les cantonades i obertures. Els dos volums, de planta baixa, primer pis i golfes estan coronats amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana oest, la principal tenint en compte l'ampliació de l'edifici, presenta un portal i dues finestres d'arc rebaixat emmarcats amb maó a nivell de planta baixa, i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. El volum antic, situat a mà esquerra queda en aquesta façana totalment ocult darrera el volum modern i la vegetació. La façana sud està dominada pel cos modern. En aquest s'observen dues finestres al primer pis i dues més a les golfes, tres de les quals emmarcades amb maó i la restant amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret la façana fa un queixal, mostrant una petita part de la façana sud del volum primitiu. En aquesta part, amb grans carreus molt erosionats s'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una a la planta baixa i l'altra al primer pis. La façana est està parcialment coberta de vegetació. En la única part visible, corresponent al volum modern, no s'aprecia cap obertura. La façana nord es troba completament coberta d'heura. En aquesta façana és on hi havia adossada la bassa, actualment desplaçada uns metres al nord, de la que es conserven els dos orificis per on sortia l'aigua, emmarcats amb pedra treballada. Adossat a la façana sud de l'edifici hi ha el carcabà, tot i que completament tapat per la vegetació i parcialment soterrat. L'aigua que sortia per aquest carcabà era conduïda per un canal fins al riu Bassí. D'aquest canal se'n conserva un tram, construït amb volta de lloses a plec de llibre. | 08151-92 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap constància documental es pot considerar el molí del Blanquer com una edificació del segle XVIII, molt ampliada i reformada posteriorment. El 14 d'agost de l'any 1950 una forta riuada es va emportar la resclosa i part del molí que no va tornar a funcionar més. Aquesta riuada també es va fer malbé el molí de Galobardes i el molí situat prop de cal Rodelles. | 41.9733300,2.0242200 | 419154 | 4647276 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56484-foto-08151-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56435 | Mas Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-nazari | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | El Mas Sant Nazari està situat al sud del serrat de la Pedragosa, a tocar de l'antic camí ral que seguia la carena d'aquest serrat i a escassos metres de Sant Nazari. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un dels quals reformat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana nord-est, situada a pocs metres de Sant Nazari, té una cisterna, revestida amb una estructura de planta quadrada, que sobresurt al centre. A la planta baixa hi ha dues finestres de petites dimensions, una emmarcada amb pedra treballada i l'altre amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis, donant accés a la cisterna, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a més d'una altra finestra, reformada, emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit de pedra desgastat. La façana nord-oest presenta quatre finestres reformades emmarcades amb pedra treballada. Adossat a la dreta de la façana hi ha un habitatge modern i a la dreta d'aquest el convent de les monges, també de construcció recent. La façana sud-oest està dominada completament per aquestes dues construccions modernes, un habitatge i el convent de les monges. | 08151-43 | Sector nord-oest del terme municipal | Hi ha constància documental del mas Sant Nazari l'any 1824 a través del naixement de Caterina Coromina i Agustí que visqué al mas fins als vint-i-vuit anys i fundà l'any 1877 l'Institut de les Josefines de la Caritat a Vic. L'edificació actual data probablement del segle XVIII. | 41.9778300,2.0259200 | 419301 | 4647774 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56435-foto-08151-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica un carreu amb inscripcions a la façana principal, la masia va ser reformada l'any 1998. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56499 | Gurrians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurrians | ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Gurrians és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, just al límit entre els termes municipals d'Oristà i Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb molt morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant, delimitat per un mur de pedra, la mateixa façana i una estructura de dos nivells que tanca el pati per l'oest. A la façana s'observa un ample portal d'arc de mig punt adovellat, i dues finestres petites, una emmarcada amb maó, a la planta baixa; i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, la central de les quals, de majors dimensions, té decoració d'arc conopial a la llinda. A la façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de nova obertura, dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada. La façana nord té una estructura quadrada adossada al centre de la façana i diverses estructures d'ús agropecuari, actualment en desús a uns metres, la majoria de les quals bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb maó. A la façana hi ha únicament una porta emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis. La façana est té un cos adossat modernament a la part esquerra a nivell de planta baixa. A la resta de la façana s'observa una disposició simètrica, amb cinc finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis, just sobre les cinc de la planta baixa, i dues finestres emmarcades amb maó a les golfes. | 08151-107 | Sector oest del terme municipal | Gurrians es troba documentada entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Berenguer de Gurians formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9502500,2.0267700 | 419336 | 4644711 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56499-foto-08151-107-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56405 | La Pedragosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedragosa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Alguns dels cossos ampliats presenten esquerdes als murs de càrrega. La teulada ha estat parcialment reformada. | La Pedragosa és una masia situada a l'extrem sud d'una plataforma elevada que s'estén cap al nord, dominant bona part del terme d'Oristà i just al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un cos central i diverses ampliacions posteriors (la més gran adossada al sud), construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, s'assenta sobre roca natural i està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un parament amb diverses filades de carreus mitjans treballats. Al centre hi destaca un imponent portal d'arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, amb un relleu, potser un escut, a la clau junt amb la data inscrita de 1668. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que força desgastat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha la façana lateral del cos adossat al sud, on s'observa una finestra tapiada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Entre els dos cossos sobresurt un desaigua de pedra. A la façana nord s'hi observa una ampliació a la dreta, i una altra en altura. A la part esquerra s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Al cos de la dreta s'hi observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest té adossada al davant una petita lliça, tancada amb una porta emmarcada amb pedra bisellada. A la façana pròpiament s'hi observen, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada reformada com a espitllera. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Dins la lliça s'observa un banc de pedra que recorre tot el volt i un pou de pedra al mig. Aquest pou, amb diverses motllures decoratives, presenta la inscripció 'Joan Pedragosa Any 1767', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Als laterals de la lliça s'observen desaigües de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant, amb una porta tapiada amb llinda de fusta a l'esquerra. La façana sud està dominada quasi completament per les diverses ampliacions que es van fer. Al cos de l'esquerra s'observa una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central està dominada per una gran eixida al primer pis sustentada per un pilar de pedra bisellat amb motllures a la base i el capitell, i amb la data de 1751 inscrita. A la resta del cos central hi ha diverses obertures reformades. Més a la dreta, sobresurt un cos amb una única finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat a les golfes. | 08151-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de la Pedragosa apareix documentada l'any 1392, quan formava part de la batllia del Soler de n'Hug. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, que va ser fet per cobrar l'impost de fogatge i reflectia els principals caps de cases, entre els quals hi havia Pere Climent Pedregosa. L'edificació actual és de principis del segle XVII, tal com ho recorda l'escut mig esborrat situat a la clau del portal adovellat. | 41.9820900,2.0267400 | 419374 | 4648246 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Davant la façana sud hi ha un pati delimitat amb un mur de pedra al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i a uns metres de la façana oest hi ha la pallissa, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada.Dins del relleu que hi ha a la clau de l'arc del portal adovellat es llegeix la inscripció incompleta a causa de l'erosió:' _ Pedragosa me fecit 166_' | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||
| 56608 | Tina de vi del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-castellot | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi es troba situada al celler de la masia del Castellot, a la planta baixa i a l'esquerra de l'entrada de la masia. La tina està formada per una petita estructura rectangular de 1,40 x 1,60 metres, construïda amb maçoneria de pedra; conserva una profunditat de 3,50 metres i està arrebossada per l'interior. Servia per emmagatzemar el most que fermentava dins la tina. Actualment es fa servir com a dipòsit d'aigua. | 08151-216 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9379700,2.0278200 | 419408 | 4643346 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56608-foto-08151-216-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56490 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-2 | AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. MASRAMON, Ramon (1983). 'Identificació del Castellot de Sant Feliu Sasserra'. Ausa, volum 11, núm. 105. 1983. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIII-XVIII | El Castellot es troba situat a 700 metres al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra i al nord de la masia de Serrajòrdia. Es tracta d'una masia que conserva uns vestigis ben espectaculars de construcció medieval. De planta rectangular està formada per planta baixa i dos pisos, el segon construït amb obra al 1940 i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Bona part dels murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra treballada disposats en filades regulars i presenta cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat central a la planta baixa. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada i al segon pis tres finestres d'obra. Davant l'extrem esquerre de la façana hi ha una pallissa construïda amb pedra que presenta els emmarcaments de les obertures amb maó. A la façana est hi ha adossada una estructura agropecuària, de teulada d'una vessant, que ocupa tota la planta baixa. A nivell de primer pis hi ha dues finestres, la de la dreta emmarcada amb pedra treballada, i al segon pis una finestra d'obra. La façana oest presenta un cos d'obra que forma una terrassa amb una porta d'accés. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada, i al segon pis una finestra de nova construcció. La façana nord presenta una finestra emmarcada amb maó i coronada amb maó pla al primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un cos adossat de teulada d'una vessant que sobresurt perpendicularment. Els murs estan construïts amb pedres treballades disposades en filades regulars i s'hi obre un portal d'accés coronat amb una llinda de fusta on hi ha la data inscrita de 18 + 96. Al costat d'aquest cos s'hi conserva una paret d'uns 6 metres d'altura que formava part d'un 'castell'. Es pot suposar, per tant, que pel bastiment de la masia s'haguessin aprofitat les restes arquitectòniques i les pedres treballades d'aquest antic castell / casal medieval anomenat el Castellot. | 08151-98 | Sector oest del terme municipal | La masia del Castellot es va bastir sobre la planta original, sòlidament assentada sobre murs, arcades i voltes medievals. Fins fa un temps ningú sabia donar raó de la seva història, ni tant sols de la seva condició: un castell? Una torre d'observació? Una domus?. La teoria més divulgada era la que hom suposava que es tractava d'una 'guàrdia' a mig camí entre els castells de Tornamira i de la Cirera. Una altra teoria la considerava com una 'domus' que havia de ser seu dels senyors Tord (Turdo), llinatge de Donzells que habitaven a la zona. Ramon Masramon va identificar el Castellot amb la Sala de Sant Feliu Sasserra a través de la coincidència de d'heretats del mas Coma de Borrassers 'És Patró Coma de Borracès com apossehint lo mas Sala Castell [sic] de St. Feliu Çasserra y lo Capítol per la Tresoria ' i el fet que el Castellot és una de les heretats més velles del patrimoni de la Coma de Borrassers. La Sala estava ubicada dins el terme del castell de Tornamira i era una batllia del Paborde de Palau, del monestir de Ripoll documentada al segle XIV, en donació que feu Pere de Sala de Borredà, de la parròquia de Sant Feliu Sasserra, 'i la batllia de la dita casa al seu germà Guillem ça Sala, per serveis de ell rebuts'. La Sala però apareix documentada l'any 1237 quan un tal Guillem Sala de Borredà signa com a testimoni d'una absolució operada pel Paborde de Desembre de la Seu de Vic. Aquest personatge era senyor del a Sala de Sant Feliu i estava maridat amb Berenguera de Pinós. Fou pare de Mateu, de Guillem (que fundà el benefici de Nostre Senyora del Cor a la Seu de Vic, l'any 1298), de Berenguera i de Brunissendis. La descendència d'aquesta germandat s'anà estenent per la comarca del Lluçanès i per la Plana de Vic, de tal manera que durant la baixa Edat Mitjana i tota la Moderna veiem la genealogia entroncada amb un bon pilot de cases dels voltants. És a partir del segle XVII que l'hereu de la Coma apareix amo de la Sala, que ha arribat a les seves mans en raó del seu matrimoni amb Maria Anna Golobardes, filla de Ramon i de Maria, celebrat l'any 1685. L'esmentada Maria Anna havia heretat la Sala per raó de pubillatge. Així doncs, des de finals del segle XVII l'amo de la Sala de Sant Feliu Sasserra era l'hereu de la Coma de Borrassers i encara avui l'amo de 'el Castellot' de Sant Feliu és l'hereu de la Coma de Borassers. | 41.9379900,2.0278600 | 419411 | 4643348 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56490-foto-08151-98-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior es conserven unes tines de vi reconvertides en dipòsits d'aigua. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56525 | Font de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-devesa | L'aigua no brolla per l'aixeta de la font si no que és conduïda directament a la bassa que hi ha al costat. | La font de la Devesa està situada a mig camí entre la masia que li dóna nom i Sant Nazari, en un punt enclotat sota el serrat de la Pedragosa. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Vilarubí, la Devesa i Sant Nazari amb la carretera B-431. Seguint aquesta pista, un cop havent passat Sant Nazari en direcció a la Devesa s'arriba a una zona de camps a mà esquerra. Pel marge dret d'un d'aquests camps hi passa un camí, que és el que condueix fins la font, situada al marge nord del camp, just sota el serrat de la Pedragosa i als peus d'una alzina. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una paret de roca natural, una estructura d'obra a on es troba l'aixeta metàl·lica i un viver o bassa just davant. El viver, on actualment va a parar l'aigua que raja de la font és de planta rectangular i està delimitat en tot el seu volt per un mur de maçoneria de pedra que presenta un tram amb batents de maó a la part frontal, denotant un antic ús com a safareig. | 08151-133 | Sector nord-oest del terme municipal | La bassa que hi ha al costat de la font havia estat utilitzada com a safareig pels veïns dels masos propers, la Devesa i el mas Sant Nazari. | 41.9803300,2.0276900 | 419450 | 4648049 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56653 | Raval de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-sant-feliu-sasserra | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com es van construir i altres s'han reformat, en menor o major mesura. | El Raval de Sant Feliu Sasserra és un conjunt de cases, que pertanyen al terme municipal d'Oristà, ubicades pocs metres a l'est i al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. La majoria d'aquestes cases es troben unides al carrer del Gafarró, un petit carrer amb orientació sud-nord per on passa el camí ramader. Iniciant el carrer des del sud, a tocar de la carretera B-433, es troba cal Gall, una casa molt reformada que únicament conserva una llinda de pedra, parcialment tapada, on s'intueix una data del segle XVIII. La següent casa s'anomena cal Galobardes, i conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el portal principal, amb una llinda on apareix una creu i una data del segle XVIII molt esborrada. A la seva esquerra hi ha cal Cabrera, on es conserven tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb data de 1785. Ja al final del carrer hi ha cal Cirera, una casa molt reformada amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada repicada de nou. Pocs metres al nord del carrer, es troba la Rectoria vella, una casa que s'ha reformat conservant algunes obertures emmarcades amb maó. A l'altre costat de la carretera B-433, just al sud del carrer del Gafarró seguint l'antic camí ramader, es troba cal Poll, una casa on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada. En destaca la llinda d'una finestra, originalment la llinda del portal principal, on hi ha una creu amb l'anagrama IHS, la data de 1676 i un nom molt esborrat. Al sud de cal Poll i a tocar de la carretera B-433 hi ha ca la Marçala, una casa ampliada amb un cos d'obra on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. Al sud-oest del carrer del Gafarró i al sud del nucli de Sant Feliu Sasserra hi ha un altre petit agrupament de cases que pertany a Oristà format per cal Martí i Pla Moixons, descrits en una fitxa individual, per una banda, i per cal Fermí, cal Congre i cal Xacó per l'altra. Cal Fermí és una casa totalment reformada que no conserva elements originals adossada a cal Congre, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca el portal principal, amb llinda datada l'any 1782. A pocs metres de cal Fermí i cal Congre hi ha cal Xacó, una casa on es conserven diverses obertures emmarcades tant amb pedra bisellada com treballada, entre les que destaca el portal principal, amb la inscripció : 'ADJUTORI SERRA 1761' a la llinda. També pertanyen al raval de Sant Feliu Sasserra Puig Ferrat i cal Fartet, uns situada a l'est i l'altra al nord i ambdues descrites en una fitxa individual. | 08151-261 | Sector oest del terme municipal | El Raval de Sant Feliu Sasserra va néixer, en la seva major part, a peus del camí ramader que transcorria a l'est de Sant Feliu Sasserra, especialment al llarg del segle XVIII. | 41.9442800,2.0282500 | 419451 | 4644046 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56653-foto-08151-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56653-foto-08151-261-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56527 | Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-0 | La font de la Serra està situada a mig camí entre les masies de Serrajòrdia, al sud, i el Castellot i Llobertera, al nord, al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, amb tot un grup de masies d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra com Serrajòrdia, el Crespí o la Traveria. Seguint aquesta pista, poc abans d'arribar a la masia de Serajòrdia s'ha d'agafar un trencant a mà dreta. Al cap d'uns metres es deixa la pista i s'agafa un corriol que gira a l'esquerra i descendeix poc més de 100 metres fins la font. La font està formada per una estructura de volta apuntada de maó, arrebossada amb un esgrafiat que imita carreus de pedra. A l'interior de l'estructura hi ha un banc a cada costat i al fons, una imatge d'una Mare de Déu feta en rajols ceràmics. Sota la imatge, a la part inferior del mur, hi ha l'aixeta metàl·lica, completament envoltada de molsa. Al voltant de la font hi ha unes amples escales fetes amb maó i una taula amb quatre bancs de pedra, un dels quals és una llinda on apareix la inscripció mig esborrada 'JOSEPH SE_ 179_'. Tot el conjunt queda ubicat en un racó fresc, ombrejat per tres plataners de grans dimensions que custodien la font. | 08151-135 | Sector oest del terme municipal | Els veïns de Sant Feliu Sasserra tenien el costum de celebrar dinars populars prop d'alguna font. Aquests dinars, coneguts com a fontades, s'havien celebrat diverses vegades a la font de la Serra, en terme municipal d'Oristà. | 41.9350100,2.0290100 | 419503 | 4643016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de font de la Serra es deu a l'abreviatura de la masia de Serrajòrdia com a Serra, utilitzada pels veïns de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56643 | Alzinar de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-serrajordia | L'alzinar de Serrajòrdia es troba situat a la carena on es troba la masia que li dóna nom i per on passa una pista forestal que coincideix en bona part amb el camí ramader. Es tracta de diversos exemplars de grans dimensions d'alzina (Quercus ilex ssp ilex) distribuïts al llarg de la carena de Serrajòrdia, especialment concentrats a la zona propera a la masia. Una de les alzines més grans, tot i que no en destaca únicament una, es troba situada al sud-oest de la masia de Serrajòrdia, al costat est de la pista forestal que recorre la carena; aquest exemplar té una alçada propera als deu metres i un perímetre de tronc de 300 centímetres a un metre d'alçada, i una gran brancada que es recolza cap al costat sud arribant pràcticament a nivell de terra. | 08151-251 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9332500,2.0293100 | 419525 | 4642821 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56643-foto-08151-251-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56558 | Xup gros de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-gros-de-serrajordia | Una part del ràfec del xup ja no es conserva i els murs exteriors estan força deteriorats | El xup gros de Serrajòrdia està situat a uns metres de la masia de Serrajòrdia, en l'esplanada que s'estén davant la façana principal d'aquesta. Es tracta d'una estructura pràcticament quadrada (uns 5 per 5 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana, amb pedres de majors dimensions delimitant les cantonades i l'entrada principal, de forma rectangular i orientada al sud. El xup està coronat amb una volta de lloses a plec de llibre, que exteriorment queda coberta per terra i vegetació i un ràfec de grans lloses del que només se'n conserva una part. La façana principal del xup, orientada al sud té una única obertura que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. El forat interior, pràcticament cúbic, està picat a la roca natural en tota la seva meitat inferior. | 08151-166 | Sector oest del terme municipal | Aquest xup també havia estat utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua ja que, segons fonts orals, l'aigua hi neix. | 41.9332500,2.0298400 | 419569 | 4642820 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56558-foto-08151-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56456 | Llobertera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llobertera | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Llobertera és una masia situada en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí, a l'est del Castellot i al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i un volum reformat adossat al nord. El volum central, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort adossat a la part dreta i una cantonada diferenciada integrada al mur. S'hi observa un portal emmarcat amb pedra bisellada repicada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1747 i una creu inscrites a la llinda. A les golfes hi ha una obertura reformada d'arc rebaixat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. La façana est té dos contraforts adossats, un a l'extrem esquerre i un altra de menors dimensions a la dreta. A la planta baixa s'observen dos petites obertures entre carreus i una finestra reformada emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada i la data de 1748 junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta d'aquesta façana hi ha adossat un cos de dos nivells, amb dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, i al seu costat una gran estructura, també de dos nivells. D'aquesta estructura, dedicada originalment a usos agropecuaris, en destaca un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb guarda-rodes a l'extrem inferior. La façana nord té un pis menys a causa del desnivell, de manera que s'accedeix directament al primer pis i en el cas de l'estructura, que queda a mà esquerra, al nivell superior. En la façana s'observa una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra treballada, ambdues reformades, al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana oest té adossat un contrafort a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis tres finestres, dues de reformades emmarcades amb pedra treballada i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes dues finestres, una reformada emmarcada amb pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08151-64 | Sector oest del terme municipal | Llobertera va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici, datades els anys 1747 i 1748. | 41.9374600,2.0299300 | 419582 | 4643288 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56456-foto-08151-64-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56557 | Xup xic de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-xic-de-serrajordia | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació a la coberta i la part del darrera presenta força erosió. | El xup xic de Serrajòrdia es troba situat uns 10 metres davant la façana principal de la masia de Serrajòdrdia. Es tracta d'un xup excavat a terra que presenta una zona d'accés descendent amb unes escales i un dipòsit d'emmagatzematge d'aigua, sota terra, de 6 x 3,8 metres cobert amb una volta de pedra. La part que es veu des de l'exterior correspon a l'estructura d'accés a l'interior. És una estructura feta amb maçoneria de pedra irregular de 1,50 x 3 x 1,30 m i coberta amb teulada d'una vessant de fusta i lloses. Presenta una entrada orientada a l'oest i un sobreeixidor de pedra a la part nord. | 08151-165 | Sector oest del terme municipal | El xup de Serrajòrdia recollia l'aigua de la pluja de les canals de la masia. Es va utilitzar per l'ús de la casa fins que va arribar l'aigua corrent. | 41.9330300,2.0304900 | 419623 | 4642795 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56455 | Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajordia | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en mal estat. | Serrajòrdia és una masia situada en una esplanada elevada amb grans alzines al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions, i diverses estructures adossades al sud. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a nivell de planta baixa, un portal d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un dels quals era originalment una finestra, entre els que hi ha un rellotge de sol mal conservat. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana nord conserva part d'una premsa de vi integrada al mur a nivell de planta baixa. Concretament conserva el travesser de fusta i els grans blocs de pedra amb encaixos als laterals. A la resta de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1864 a la llinda, a les golfes. La façana est té adossat a la part dreta un cos de planta quadrada dins el qual es conserva una tina de vi. S'observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana sud de l'edifici té un pati tancat just davant, delimitat per diverses estructures d'ús agropecuari, la majoria de les quals construïdes amb murs de maçoneria de pedra i reformades amb obra modernament. A la façana s'observen quatre finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues a la planta baixa, una al primer pis i una a les golfes, i una gran eixida a nivell de primer pis, situada en un cos adossat modernament. Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra, com els dos xups, descrits en una fitxa individual. | 08151-63 | Sector oest del terme municipal | Serrajòrdia podria tenir uns orígens medievals ja que una de les batllies documentades en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany, datat entre finals del segle XIV i principis del XV, s'anomena batllia del mas Serra de Sant Feliu. Tot i així l'edificació actual data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9330000,2.0306200 | 419634 | 4642792 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56455-foto-08151-63-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56599 | Tina de vi de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-serrajordia | XVIII | Part de la teulada que cobria la tina ha caigut i comença a créixer vegetació a l'interior. | La tina de vi de Serrajòrdia es troba adossada a la façana est de la masia de Serrajòrdia. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulada d'una sola vessant que es conserva només parcialment. A dins hi ha una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2'60 metres i una profunditat d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales que permetien accedir a la tina i algunes peces d'una premsa de vi integrada a la façana nord de l'edifici. | 08151-207 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9330900,2.0306900 | 419640 | 4642802 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56599-foto-08151-207-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56458 | Puigferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigferrat | XVIII | Puig Ferrat és una masia situada a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar de l'anomenat raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum central ampliat modernament. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra dos parts ben diferenciades, la primitiva a la dreta i l'ampliació moderna a l'esquerra, que sobresurt del volum principal formant una terrassa. A la part primitiva de la façana s'hi observa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada a nivell de planta baixa, el portal amb la inscripció 'PUIG FARRAT 1757' junt amb una creu a la llinda. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la façana est hi ha adossat un petit contrafort a la part esquerra, A la resta de la façana hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una de reformada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes. La façana nord, situada a tocar d'un camp, té dues obertures a nivell de primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb maó, i cinc obertures repartides entre la planta baixa i les golfes, totes reformades. La façana oest, que es correspon amb la part on es va anar ampliant l'edifici, està bastida barrejant la pedra i l'obra i compta amb diverses obertures disposades irregularment, totes reformades. | 08151-66 | Sector oest del terme municipal | Puig Ferrat va ser construïda a mitjans del segle XVIII, tal com ho indica la llinda del portal principal, datada l'any 1757. | 41.9454100,2.0306700 | 419653 | 4644170 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56458-foto-08151-66-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El cognom Puigferrat es va mantenir a la masia fins a mitjans de segle XX quan la van comprar els avantpassats dels actuals propietaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56642 | Roure de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-serrajordia | El roure de Serrajòrdia es troba situat uns dos-cents metres al sud de la masia que li dóna nom, en un marge d'un camp al costat del qual transcorre un dels ramals del camí ramader. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 380 centímetres a un metre d'alçada i una alçada total propera als 15 metres. El roure conserva la brancada intacte i es troba situat en una zona ocupada principalment per alzines i pins. | 08151-250 | Sector oest del terme municipal | 41.9312700,2.0309900 | 419662 | 4642599 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56642-foto-08151-250-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||||
| 56654 | Cal Fartet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fartet | XIX | S'està rehabilitant actualment. | Cal Fartet és una masia situada en punt enclotat anomenat el sot de cal Fartet, al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar del raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures reformades adossades al nord. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb algunes parts de tàpia i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra d'arc rebaixat reformada. Al primer pis hi ha tres finestres, una, reformada, emmarcada amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i la restant emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra emmarcada amb maó. A la dreta d'aquesta façana hi ha un volum adossat, que antigament tenia usos agropecuaris i actualment s'ha reformat com a part de l'habitatge. A la façana nord hi ha adossada aquesta estructura de dos nivells, tapant d'aquesta manera el volum principal. La façana oest, situada a tocar d'un camp, té tres obertures, dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i reformada amb maó. A la façana sud hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una finestra reformada d'arc rebaixat emmarcada amb maó, una finestra amb brancals de maó i llinda de pedra, i a les golfes, una gran eixida emmarcada amb maó i una finestra petita també emmarcada amb maó. | 08151-262 | Sector oest del terme municipal | Cal Fartet va ser construïda probablement, segons tipologia constructiva, a la primera meitat del segle XIX. | 41.9487100,2.0311500 | 419697 | 4644535 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56654-foto-08151-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56654-foto-08151-262-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56434 | La Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-devesa | XX | La Devesa és una masia situada a l'est de Sant Nazari i al sud del serrat de la Pedragosa, quedant a recer del vent del nord, a l'extrem nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central i diverses estructures adossades a l'oest. El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, arrebossats deixant a la vista les pedres de majors dimensions en els nivells de planta baixa i primer pis, i amb obra a les golfes. Les cantonades estan delimitades amb carreus treballats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, presenta una porta emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta al centre de la planta baixa, amb una finestra emmarcada amb maó a cada costat. Al primer pis, on el mur de càrrega ha estat reformat amb obra, s'hi observen tres finestres i a les golfes una gran eixida sustentada amb dos pilars de maó. La façana est presenta dues petites finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó, una de les quals tapiada, al primer pis i dues petites obertures a les golfes, actualment tapiades. La façana nord està dominada per una estructura d'obra que sobresurt del volum principal i en la que s'hi observa una finestra. La façana oest té una lliça tancada just davant, delimitada al nord, per un petit cobert, a l'oest per la pallissa de dos nivells, al sud per un mur de pedra i a l'est per la mateixa façana. En aquesta s'observa un portal emmarcat amb maó tapiat i dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites obertures a les golfes, dues de les quals tapiades. | 08151-42 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia, es pot considerar per tipologia constructiva que és una masoveria construïda probablement a finals de segle XIX o principis del XX. | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56434-foto-08151-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56631 | Por per no beneir la casa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/por-per-no-beneir-la-casa | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | 'S'explica que a la Pedragosa, al municipi d'Oristà, hi havia uns masovers. L'hereu ja estava casat, però encara quedaven alguns fadristerns per casar. El Ton ja feia un temps que festejava i es volia casar, però no trobava cap masoveria que li fes el pes. Un dia va comentar el seu problema a l'amo de la Pedragosa i aquest li va dir: - Mira si vols continuar sent el meu masover et faré una casa nova sota mateix de la Devesa El Ton va acceptar l'oferta de l'amo i mentre els paletes feien la masoveria de la Devesa es va casar. De moment vivien a la Pedragosa, però quan la casa va estar acabada el matrimoni va agafar les seves pertinences i es va traslladar a la Devesa. En aquell temps quan una família mudava de casa els veïns hi anaven a donar un cop de mà. Una de les persones que ajudà la parella fou la majordoma del capellà de Santa Eulàlia. Era costum que la majordoma anés ficant el nas a les cases, així amb la informació que portava el capellà podia controlar millor les famílies. Quan baixaven de la Pedregosa cap a baix a la Devesa, just a mitja baixada si fa o no fa, a l'indret del forn de la Pedragosa, la majordoma va dir a l'esposa del Ton: - Ja us en fieu d'anar a viure en una casa nova i sense beneir. La jove mestressa de la Devesa, un xic sorpresa va respondre: - Però què vols que ens passi? La majordoma digué: - Mira noia, amb aquestes coses mai no se sap. Moltes vegades passen coses i ningú no troba cap explicació del per què passen, jo no estaria pas tranquil·la en una casa sense beneir. Quan el jove matrimoni va estar instal·lat a la nova masoveria, la dona va explicar al seu marit el que li havia dit la majordoma tot baixant de la Pedragosa. El Ton digué: - Noia, prepara't, que abans de dos o tres dies ens faran por. Als pocs dies, pels volts de mitjanit van començar de sentir un soroll igual com si tiressin rocs damunt la teulada i uns cops molt forts a dalt el sostre. En una nit d'aquelles que feia bon clar de lluna i s'hi veia força bé, el Ton es va llevar, va sortir a fora tot mirant els entorns de la casa, però no veia res per cap banda. Va pujar a un turonet que hi ha sobre mateix de la casa, però no es veia res damunt de la teulada, cap roc ni teules trencades. El Ton es va tornar a ficar el llit tot dient a la seva dona: - Prepara't per aguantar unes quantes nits aquest soroll, però tu no preocupis que de mal no ens en faran pas. Si això dura gaires dies els faré una medecina que els traurà les ganes de repetir la broma. Es veu que aquest capellà tenia el costum de tant en tant de donar un tomb per les cases de pagès de la seva parròquia, ja que sovint li venia de bon grat fer una xerrada amb els seus feligresos. Al cap de tres o quatre dies d'haver sentit els primers sorolls va passar el rector de la parròquia i va veure el Ton que llaurava un camp de vora del camí i li va dir: - Escolta Ton, com és que encara no has fet beneir la casa?, no et fa por tenir algun percaç?. Jo de tu no esperaria, igual hi pot sortir por com qualsevol altre mal averany. El Ton li va dir: - Si creu que és menester beneir la casa, vostè mateix, jo en aquest moment no tinc pas cèntims per gastar-me amb aquests romanços. I del fet que pugui sortir por, ja li dic des d'aquest moment que el dia que em tornin a despertar a la nit ja els tinc la medecina preparada i li asseguro que no els quedaran ganes de tornar-hi més. El capellà va anar camí enllà cap a la Devesa. Quan va arribar a la casa la dona era a fer herba per als conills, després de fer una volta a la casa va esperar que la jove masovera arribés. Quan va arribar amb la cistella curulla d'herba van fer la xerrada amb el rector i tot seguit aquest va emprendre el camí de tornada cap a la parròquia. Ho fes el que ho fes, el cas és que des d'aquell dia mai més van sentir cap soroll durant la nit. I la casa encara és per beneir.' | 08151-239 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.9797200,2.0306900 | 419698 | 4647979 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta versió, de nom complet 'Por per no beneir la casa a la Devesa', va ser recollida i transcrita per Jordi Torres i Sociats en el llibre 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||||
| 56461 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-0 | TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. | XVIII | L'edifici s'ha anat ampliant modernament tapant, en part, el volum original de l'edifici. | La Farigola és una masia situada al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, al nord de l'anomenat raval de Sant Feliu, en un punt elevat sobre la vall del riu Bassí. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal ampliat diverses vegades i amb estructures adossades al voltant. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el cos primitiu de l'edifici, i d'una sola vessant en la resta dels cossos adossats. La façana principal, orientada al sud, mostra les diverses ampliacions de l'edifici. En el cos primitiu s'observa un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una gran finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1701 junt amb diversos anagrames inscrits a la llinda, al primer pis, i una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. En el cos adossat just a la dreta, probablement la primera ampliació de l'edifici, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada tapiada i dues finestres reformades. Finalment el cos de l'extrem esquerra està construït amb cantonades diferenciades de maó i amb les obertures emmarcades amb maó i el de l'extrem dret, el més modern, està construït amb obra. A la façana oest està dominada per un dels cossos adossats, on s'observa una finestra emmarcada amb maó. Al darrera d'aquest cos, en la façana lateral del volum principal, s'aprecia una finestra emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. La façana nord és completament inaccessible ja que l'edifici es troba assentat sobre un desnivell que genera un gran pendent darrera la casa completament cobert de vegetació. Únicament es pot intuir l'existència de diverses estructures adossades. La façana est està dominada pel cos adossat construït amb obra, que forma na gran porxo a nivell de primer pis. En aquest porxo es conserven dues obertures d'un dels cossos antics, concretament hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals s'ha convertit en accés al porxo. | 08151-69 | Sector oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació referent a la masia es pot considerar la Farigola, bastida a peus del camí ramader, com una construcció del segle XVIII, ampliada i reformada posteriorment. | 41.9539300,2.0333800 | 419889 | 4645113 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56461-foto-08151-69-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||
| 56554 | Tines de glans de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. | Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. | 08151-162 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9714800,2.0332500 | 419900 | 4647062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||||
| 56432 | Pahonellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pahonellas | XVII | Pahonellas es troba situada al nord-oest del nucli de la Torre d'Oristà, prop de la masia de Vilarubí, en el triangle on conflueixen el riu Bassí i torrent Merdinyol. Es tracta d'una masia formada per un volum principal de planta rectangular i alguns cossos i coberts adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. Està constituïda per planta baixa, un pis i golfes sota teulada, la qual és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, parcialment escrostonats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud, té un pati al davant tancat per una porta de lliça, unes estructures agropecuàries i un mur de pedra aixecat sobre roca natural. La façana està vertebrada per un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A la seva esquerra s'hi obre una petita obertura. Al primer pis destaca la finestra central, situada sobre el portal, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta un bonic guardapols amb decoració superior de serra i amb dos medallons que presenten dos rostres de persona. Flanquegen aquesta finestra central dues finestres: la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i la de l'esquerra emmarcada amb pedra bisellada i amb la data inscrita a la llinda de 1749 amb una creu. A les golfes hi ha dues finestres: una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada amb la data de inscrita de 1769. A l'esquerra de la façana hi ha unes escales de pedra que condueixen a un cos adossat construït amb maçoneria de pedra i on hi ha una porta amb la llinda datada del 1760. La façana est presenta estructures agropecuàries adossades, una finestra petita emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i dues finestres al primer pis emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. A la façana nord hi ha un cos adossat de teulada a una vessant amb unes escales que condueixen a un accés a primer pis i dues obertures. També s'hi obre una finestra emmarcats amb monòlits de pedra treballada. La façana oest presenta, a la dreta, un cos adossat que sobresurt perpendicularment amb una galeria tancada formada per tres arcs rebaixats a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i a la planta baixa un portal d'accés protegit sota un cobert de teulada d'una vessant sustentat amb pilars d'obra. | 08151-40 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de Pahonellas, es pot datar la masia com una construcció del segle XVII, amb importants reformes i ampliacions al llarg del segle XVIII. | 41.9681400,2.0333500 | 419904 | 4646691 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56432-foto-08151-40-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56555 | Tines de glans de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-bauma | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior. | Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua. | 08151-163 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem. | 41.9583000,2.0336100 | 419913 | 4645598 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | ||||||||||
| 56472 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-2 | XIX | Algunes parts estan enrunades i hi ha crescut heura i vegetació als murs. | El mas la Bauma es troba situat a la cavitat de la balma que hi ha enfront de cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) a tocar del riu Bassí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 10 x 4 metres, construït aprofitant la paret posterior i el sostre de la balma. Consta, per tant, de tres parets: les dues laterals i la davantera, coronada amb un ràfec de lloses que fa que quan plou, l'aigua que regalima per la part superior de la balma no caigui directament a l'edifici. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La façana davantera, orientada a l'oest, presenta dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i al centre un portal d'accés. A la paret lateral nord hi ha un accés coronat amb llinda de fusta que condueix a l'interior, distribuït amb dues estances. | 08151-80 | Sector oest del terme municipal | Els habitants de la Bauma no havien de pagar contribució ja que el seu habitatge no tenia teulada. Va ser construïda probablement entre els segles XVIII i XIX. | 41.9576900,2.0337100 | 419921 | 4645530 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56472-foto-08151-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56433 | Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. | 08151-41 | Sector nord-oest del terme municipal | Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 | |||||||||
| 56522 | Font de Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra | L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. | La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. | 08151-130 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9199800,2.0352200 | 419999 | 4641342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:48 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/