Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56650 | Camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-santa-maria-dolo-a-vic | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams paral·lels a carreteres asfaltades i trams de camí de bosc difícils de seguir o totalment perduts. | El terme municipal d'Oristà era creuat per diversos camins rals que unien els principals nuclis de població dels termes propers. Aquests camins, generalment, segueixen la disposició geogràfica de les principals serres i rieres del terme i ressegueixen les valls i les carenes salvant la orografia del terreny, facilitant d'aquesta manera la connexió entre pobles i el pas als usuaris: traginers, carruatges, pastors i ramats, viatjants, etc. Un dels principals camins rals que creuava el terme i del que es coneix el recorregut exacte és el camí ral de Santa Maria d'Oló a Vic. Aquest camí segueix en part el traçat del camí ramader, entrant al terme municipal per l'extrem sud-oest, prop de Sant Nazari de la Garriga. Travessa tot el terme municipal recorrent diverses carenes en direcció nord-est, passant pel carrer de la Ruixeda, el Puig Cornador, el Verdaguer i l'hostal del Trumfo fins a la zona de Bartrons, on abandona el terme municipal. Té dos ramals diferents que condueixen al nucli urbà d'Oristà, un a l'altura de la Guàrdia i l'altre a l'altura del Verdaguer. El ramal que des de la zona del Verdaguer porta al nucli urbà d'Oristà entra al nucli pel carrer de Vic, nom que agafa de la direcció on conduïa aquest camí. | 08151-258 | En tots els sectors del terme municipal | Els camins rals eren antigament les principals vies de comunicació entre nuclis urbans i formaven, junt amb el camins ramaders, una xarxa de comunicació que generava comerç i oportunitats en un àmplia zona. La majoria d'aquests camins no tenien un recorregut local si no que provenien de zones allunyades com és el cas de l'anomenat camí ral de França, que passa tangencialment pel terme municipal d'Oristà o el camí de la Sal, que provenia del Solsonès derivant-se en diversos ramals, un dels quals passava per Sant Feliu Sasserra i pel Carrer Nou de la Torre d'Oristà. Amb l'arribada de les carreteres asfaltades, moltes de les quals s'han superposat als camins rals, s'ha anat deteriorant aquesta xarxa de camins fins a l'actualitat. | 41.9280700,2.0754700 | 423346 | 4642203 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56650-foto-08151-258-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els camins rals van deixar d'utilitzar-se amb la construcció de carreteres i l'arribada dels vehicles motoritzats. L'arribada de les carreteres d'asfalt a Oristà és relativament recent i la major part de la gent gran recorda quan havien de desplaçar-se a peu fins a la carretera que va de Prats a Olost, la primera que es va construir a la zona. Com a testimoni d'aquests anys han quedat topònims com el vint-i-cinc o el vint-i-set, que són els punts quilomètrics de l'antiga carretera en els llocs on creuava amb els camins rals.El traçat d'aquest camí coincideix en bona part amb el camí ramader B el qual està protegit segons la llei de de vies pecuàries. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||||
| 56651 | Teuleria del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Estructura en estat de ruïna. | La teuleria del Crespi es troba situada a 450 metres al sud de la masia del Crespi, a tocar de la Riera Gavarresa en el punt on es creuen dos camins, un que va en direcció sud i l'altre que es desvia cap a l'est. Es tracta d'una teuleria en estat de ruïna de planta quadrada de 3,45 x 3,45 metres a l'interior, construïda amb gruixuts murs de pedra i una alçada conservada d'uns 3,20 metres. La banda sud presenta un gran esvoranc i interiorment es poden observar dues boques del forn que conduïen a la zona de combustió. Exteriorment aquestes boques no es poden veure a causa de la runa i l'acumulació de terra i vegetació. | 08151-259 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9111200,2.0445000 | 420757 | 4640349 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56651-foto-08151-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56651-foto-08151-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa més de 100 anys que no funciona.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||
| 56652 | El recolliment de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-recolliment-de-cabanas | XIX | Una part del mur de càrrega frontal s'ha començat a desprendre. | El recolliment de Cabanas es troba adossat a un marge pocs metres a l'oest de la masia de Cabanas. Es tracta d'una estructura petita, amb un espai interior de poc més de tres metres per dos metres, amb una alçada d'uns 2'40 metres. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb algunes parts d'obra, amb cantonades diferenciades amb carreus treballats i coronada amb un ràfec que és de pedra en els contraforts laterals i d'obra en la part central. L'estructura està formada per una sala coberta amb volta de canó de rajols i dos contraforts adossats al marge que donen solidesa a l'estructura. L'únic accés està orientat al sud-est i es troba en un lateral de l'estructura central, que sobresurt lleugerament respecte els contraforts. Aquesta porta, de petites dimensions, està emmarcada amb carreus treballats. L'altra obertura que hi ha a l'estructura és una petita finestra emmarcada amb rajols situada a la façana principal de l'estructura. | 08151-260 | Sector nord del terme municipal | Els recolliments eren estructures bastides per donar acolliment a la gent més necessitada que passava per una masia o un nucli de cases. D'aquesta manera, quan algú necessitat arribava a una masia demanant ajuda, hi havia una estructura on podia dormir sota aixopluc. Habitualment, els habitants de la masia, no només facilitaven un lloc per pernoctar, el recolliment, si no que també solien donar menjar i beure als més necessitats. | 41.9742900,2.0699200 | 422942 | 4647340 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56652-foto-08151-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56652-foto-08151-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||
| 56653 | Raval de Sant Feliu Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-sant-feliu-sasserra | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, algunes s'han conservat tal com es van construir i altres s'han reformat, en menor o major mesura. | El Raval de Sant Feliu Sasserra és un conjunt de cases, que pertanyen al terme municipal d'Oristà, ubicades pocs metres a l'est i al sud del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. La majoria d'aquestes cases es troben unides al carrer del Gafarró, un petit carrer amb orientació sud-nord per on passa el camí ramader. Iniciant el carrer des del sud, a tocar de la carretera B-433, es troba cal Gall, una casa molt reformada que únicament conserva una llinda de pedra, parcialment tapada, on s'intueix una data del segle XVIII. La següent casa s'anomena cal Galobardes, i conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el portal principal, amb una llinda on apareix una creu i una data del segle XVIII molt esborrada. A la seva esquerra hi ha cal Cabrera, on es conserven tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb data de 1785. Ja al final del carrer hi ha cal Cirera, una casa molt reformada amb totes les obertures emmarcades amb pedra treballada repicada de nou. Pocs metres al nord del carrer, es troba la Rectoria vella, una casa que s'ha reformat conservant algunes obertures emmarcades amb maó. A l'altre costat de la carretera B-433, just al sud del carrer del Gafarró seguint l'antic camí ramader, es troba cal Poll, una casa on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada. En destaca la llinda d'una finestra, originalment la llinda del portal principal, on hi ha una creu amb l'anagrama IHS, la data de 1676 i un nom molt esborrat. Al sud de cal Poll i a tocar de la carretera B-433 hi ha ca la Marçala, una casa ampliada amb un cos d'obra on es conserven diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. Al sud-oest del carrer del Gafarró i al sud del nucli de Sant Feliu Sasserra hi ha un altre petit agrupament de cases que pertany a Oristà format per cal Martí i Pla Moixons, descrits en una fitxa individual, per una banda, i per cal Fermí, cal Congre i cal Xacó per l'altra. Cal Fermí és una casa totalment reformada que no conserva elements originals adossada a cal Congre, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca el portal principal, amb llinda datada l'any 1782. A pocs metres de cal Fermí i cal Congre hi ha cal Xacó, una casa on es conserven diverses obertures emmarcades tant amb pedra bisellada com treballada, entre les que destaca el portal principal, amb la inscripció : 'ADJUTORI SERRA 1761' a la llinda. També pertanyen al raval de Sant Feliu Sasserra Puig Ferrat i cal Fartet, uns situada a l'est i l'altra al nord i ambdues descrites en una fitxa individual. | 08151-261 | Sector oest del terme municipal | El Raval de Sant Feliu Sasserra va néixer, en la seva major part, a peus del camí ramader que transcorria a l'est de Sant Feliu Sasserra, especialment al llarg del segle XVIII. | 41.9442800,2.0282500 | 419451 | 4644046 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56653-foto-08151-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56653-foto-08151-261-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||
| 56654 | Cal Fartet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fartet | XIX | S'està rehabilitant actualment. | Cal Fartet és una masia situada en punt enclotat anomenat el sot de cal Fartet, al nord-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, a tocar del raval de Sant Feliu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures reformades adossades al nord. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb algunes parts de tàpia i carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta, a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra d'arc rebaixat reformada. Al primer pis hi ha tres finestres, una, reformada, emmarcada amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i la restant emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra emmarcada amb maó. A la dreta d'aquesta façana hi ha un volum adossat, que antigament tenia usos agropecuaris i actualment s'ha reformat com a part de l'habitatge. A la façana nord hi ha adossada aquesta estructura de dos nivells, tapant d'aquesta manera el volum principal. La façana oest, situada a tocar d'un camp, té tres obertures, dues finestres reformades emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i reformada amb maó. A la façana sud hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una finestra reformada d'arc rebaixat emmarcada amb maó, una finestra amb brancals de maó i llinda de pedra, i a les golfes, una gran eixida emmarcada amb maó i una finestra petita també emmarcada amb maó. | 08151-262 | Sector oest del terme municipal | Cal Fartet va ser construïda probablement, segons tipologia constructiva, a la primera meitat del segle XIX. | 41.9487100,2.0311500 | 419697 | 4644535 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56654-foto-08151-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56654-foto-08151-262-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||
| 56655 | Castell d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorista | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1990). Els castells catalans, Volum IV. Rafael Dalmau Editor. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | X-XII | No es conserva cap estructura. | <p>El castell d'Oristà es deuria trobar situat en un punt sobre la llarga plataforma elevada que protegeix el vent del nord al nucli urbà d'Oristà, delimitada per la riera Gavarresa al nord i oest i el Torrent a l'est. La seva situació, rodejada per cingleres escarpades, suposava un lloc idoni per la defensa i protecció del castell. Actualment però, no es troba cap estructura en superfície i només es conserva el topònim de la Costa del Castell, prop de l'ermita de Sant Sebastià. Es pot deduir, doncs, que l'emplaçament del castell era al cim de la costa, en un petit pla del puig que ha anat veien reduït el seu perímetre a causa de les esllavissades, la qual cosa podria explicar que no hi hagi cap rastre de torre, ni muralla, almenys per sobre del nivell del sòl.</p> | 08151-263 | Sector central del terme municipal | <p>El castell d'Oristà apareix documentat a partir de l'any 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comptat de Manresa, al castell d'Oristà. L'any següent, al 909, així com en la majoria del segle X apareix formant part del comtat d'Osona. La documentació conservada fa referència normalment al terme del castell d'Oristà, com a districte administratiu del comtat, però no en fa mai explícitament a l'emplaçament de la fortalesa. Només alguns documents permeten fer deduccions. Així en un document de l'any 944 dóna com a límits d'unes extenses possessions la riera Gavaresa per la part d'orient, el castell d'Oristà per la del migdia, el vilar de Relat per la d'occident i l'església de Santa Eulàlia de Pardines per la del nord. Fou un dels grans termes en la reorganització del país a la fi del segle IX i comprenia una bona part de l'actual terme d'Olost, tot Sant Feliu Sasserra i terres de l'actual Avinyó, Muntanyola, Santa Maria de Merlès; incloïa les parròquies de Sant Andreu d'Oristà, Sant Genís de Caraüll, Sant Feliu Sasserra, Sant Salvador de Serradellops, Santa Maria d'Olost, Santa Eugènia de Relat, Sant Amanç de Pedrós i Sant Julià de Sacirera. Encara al segle XI i XII es troben notícies del terme d'Oristà: en un document del de 1163 situa el mas Vilasendere dins la parròquia de Sant Andreu i el castrum Orisiti. Els esments del castell d'Oristà desapareixen de la documentació a les acaballes del segle XII. L'antic terme del castell es fracciona, segons apareix, en prendre vida els castells de Tornamira i Olost i quan la part SE dels territoris, vers Sant Feliu Sasserra, Relat i Pedrós passaren a Lluçà, al monestir de Ripoll i a altres dominis particulars.</p> | 41.9342100,2.0634700 | 422359 | 4642896 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56655-foto-08151-263-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||
| 56656 | Pla de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-sant-sebastia | NUIX, José Maria (1968). Revista Ampurias. Vol XXX. Barcelona. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | VIIaC-VdC | Superfície molt erosionada. Fonts orals han constatat l'espoliació per part de diverses persones al llarg dels anys de grans quantitats de material ceràmic extret de l'esplanada de la Costa del Castell. | Jaciment situat al pla de Sant Sebastià en un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. Aquest puig es troba delimitat per uns profund cingles, anomenats Costa del Castell i cingle de Sant Sebastià, cosa que permet una defensa molt fàcil de la zona. No s'hi ha realitzat mai excavacions arqueològiques i l'única notícia que se'n té és la del Sr. Nuix, que recollí en superfície fragments de ceràmica i en publicà una petita nota a la revista Ampúrias el 1968. En la inspecció ocular del jaciment es van apreciar la presència de ceràmiques en superfície tant a les vertents com especialment a dalt del turó, on les restes eren de mides força més grans arribant a amidar entre 10 i 15 cm2. En superfície s'hi ha recollit fragments de ceràmica grollera feta a torn, campanianes, ceràmiques ibèriques rosades fetes a torn i de medievals. Dalt del turó hi ha unes formacions de pedres sense que aparentment tinguin una disposició molt especial, que probablement puguin correspondre a un nucli d'habitació ibèric-romà. El Sr. Nuix en la seva visita del 1968 recollí diversos fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica ibèrica pintada (fragment de Kalathos), romana i medieval vidriada. Informa també de la possibilitat d'un nucli d'habitació ibèric. Es desconeix el seu estat de conservació ja que mai s'hi ha realitzat excavacions arqueològiques. Per altra banda el fet que apareguin en superfície grans fragments de ceràmica, amb possibilitat de recuperar-ne algunes formes, així com algun element de ferro, fan pensar que el jaciment és molt superficial, i tal vegada pot ser que estigui destruït donada la falta d'estructures actualment visibles. | 08151-264 | Sector central del terme municipal | 41.9340800,2.0628900 | 422310 | 4642882 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56656-foto-08151-264-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||||
| 56657 | Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigciutat | LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | VIIaC-VdC | L'ús de bona part de l'esplanada per explotació agrícola causant una erosió generalitzada de la part central del jaciment, així com les nombroses espoliacions amb detectors de metalls que s'han fet al llarg dels anys han deteriorat sensiblement el jaciment ibèric. | El jaciment de Puigciutat es troba situat dalt d'una península elevada solcada per un meandre de la riera Gavarresa a l'est del castell de Tornamira. Les vessants escarpades d'aquesta península permeten una bona defensa de l'emplaçament i el pla del damunt de la península un bon lloc per habitar-hi. L'assentament ocupa un altiplà de 400 x 160 metres (amb una extensió de prop de 4 ha) amb cobertura forestal i agrícola. Es tracta d'un poblat, que no ha estat mai excavat arqueològicament, amb estructures a l'aire lliure, entre les que destaquen diversos fragments de grans parets construïdes amb grans carreus i altres murs i parets fetes amb pedra seca. Segons informacions del Sr. Camil Vilalta (l'any 1990) sota els camps de conreu existeixen diverses parets i paviments d'habitació amb gran quantitat de cendres i carbons i l'existència d'urnes amb cendres a l'interior. El Sr. Vilalta, juntament amb altres aficionats de la zona han fet diverses perforacions al jaciment, i actualment tenen en el seu poder una quantitat extraordinària de material arqueològic. Es va poder observar en el domicili del Sr. Vilalta, a Prats de Lluçanès, més de 60 monedes de bronze i plata, d'èpoques ibèrica i romana (algunes amb la indicació de la seca de CESSE), algunes de les quals amb molt bon estat de conservació. També hi té peces ceràmiques de vernís negre completament senceres i ceràmica rosada feta a torn; gran quantitat d'utillatge agrícola, domèstic i industrial fet de ferro; pesos de teler, fusioles, peces de plom per fones i una gran quantitat de peces fetes amb bronze: anells, sagetes, escultures en miniatura, així com restes de bronze que segons el Sr. Vilalta procedeixen d'uns grans recipients de més d'un metre d'altura. Tot i que no va poder ser vista, el Sr. Vilalta va indicar que té en el seu poder un element mixt de ferro i plom, on s'hi observen inscripcions de tipus ibèric. Recentment estudis realitzats per l'empesa SOT, prospecció arqueològica a través de tres tipus de prospeccions (geomagnètica, georadar i geoelèctrica) han aportat noves informacions sobre el jaciment. La prospecció magnètica ha permès descriure parcialment l'estructura urbana de l'assentament on es diferencien diferents grups constructius, carrers i on hi destaca un edifici central de 12,5 x 12,5 de robusta construcció. També s'ha detectat una possible zona de treball metal·lúrgic indicat tant per les restes d'escòries en superfície com en els senyals detectats en la prospecció magnètica. Tot i que segons les prospeccions fetes en la part central del jaciment no correspongui a una estructura típica d'assentament d'oppidum ibèric ens trobem amb un jaciment de considerables dimensions d'època ibèrica digne de ser protegit i estudiat correctament. | 08151-265 | Sector central del terme municipal | El jaciment de Puigciutat és conegut popularment per a molta gent i veïns del municipi i del Lluçanès. La seva existència és coneguda a la zona des de temps immemorials per el seu propi topònim, documentat ja l'any 1000 quan un home anomenat Faquiló comprà un molí situat a la Gavarresa al lloc de Ciutat (civitas), i un altre al mateix lloc dos anys després. La orografia de l'entorn converteix Puigciutat en un enclavament d'alt valor estratègic i de fàcil defensa des del qual permet el control a l'accés a les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès vers el nord i un fàcil control vers el sud, amb l'engorjada vall tancada per les cingleres de Camp de Devesa, de la Costa del Castell i les de Sant Sebastià, a la zona del nucli urbà d'Oristà. La denominació de Puigciutat com a civitas significa que la seva ubicació i funció era coneguda popularment en algun moment de domini lingüístic del llatí i se li pot atribuir una perduració de les seves restes identificables fins com a mínim la romanització (segles I aC- I dC). Així mateix els materials ceràmics trobats en superfície ofereixen un ventall cronològic centrat entre els segles III i I aC i una adscripció a les cultures romanes i ibèrica tardana. El context històric on cal emmarcar el jaciment arqueològic és doncs, el dels darreres temps de l'hegemonia de la cultura ibèrica i l'inici de l'anomenada romanització (LAFUENTE I SALA; 2006). | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56657-foto-08151-265-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Nombrosa informació arqueològica s'ha perdut com a conseqüència de les actuacions indiscriminades dels furtius buscadors de metalls. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||
| 56658 | Barraca de vinya d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-daltarriba | <p>Wikipedra, registre 17415.</p> | El mur exterior de la banda est de la barraca presenta un petit esfondrament. La pedra de la llinda de la porta està esberlada en do i amb perill d'esfondrar-se. | <p>La barraca de vinya d'Altarriba es troba situada a 300 metres al sud de la masia d'Altarriba al costat del camí que condueix al molí de la Coromina, prop del torrent d'Altarriba. És una barraca aïllada de planta circular de 2,75 metres de diàmetre interior. Està construïda amb murs de pedra seca de 60 centímetres de gruix i falsa cúpula. Té una alçada aproximada de 2 metres i presenta una porta d'accés orientada al sud coronada amb una llosa trencada i que amida 13 x 90cm. Té una única petita obertura orientada a l'est. El ràfec de lloses que envoltava el perímetre de la barraca és pràcticament imperceptible a causa de l'erosió de la coberta que provoca en algunes parts l'esfondrament dels murs.</p> <p>La part que actualment està esfondrada correspon al mur dret, tot i mantenir l'estructura per la part interior. Exteriorment està envoltada per vegetació baixa.</p> | 08151-266 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9620600,2.0652400 | 422539 | 4645986 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-1160025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-20220116115137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56658-foto-08151-266-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||
| 56659 | Barraca de vinya de Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-rocaguinarda | La llinda de la porta està esberlada i s'aguanta amb una barra de ferro, també falcada amb una pedra.En la part dreta de la barraca un pi tort es recolza sobre la part més elevada d'aquesta, sobre el ràfec i la coberta fent-ne malbé aquestes parts. La coberta està tapada per vegetació baixa. | <p>La barraca de vinya de Rocaguinarda es troba situada en una esplanada elevada a l'oest de la masia de Rocaguinarda i al nord de la masia del Crespi, al mig d'un camp. Es tracta d'una barraca aïllada de planta circular de 3 metres de diàmetre interior, 70 centímetres de gruix de mur i uns 2,30 metres d'alçada. Està construïda amb pedra seca, coberta amb volta de falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses delimitant el perímetre. Té una porta d'accés al sud coronada amb una llosa a mode de llinda i una petita obertura a l'est i a l'oest. Construïda amb pedres mitjanes.</p> | 08151-267 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9182700,2.0411500 | 420488 | 4641146 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-1230036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123113813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-20220123114151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-img0406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56659-foto-08151-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es conserven dues pedres col·locades una sobre l'altre per seure-hi, per tant pot tenir un ús esporàdic.Altres dimensions:Obertura principal: 150 x 72 cm.Les finestres, una mica irregulars, fan aproximadament uns 15 x 20 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||
| 56660 | Barraca de vinya de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-tornamira | <p>La barraca de Tornamira es troba situada al marge d'un camp vorejat per un meandre de la riera Gavarresa, a l'est de Tornamira i al nord de Puigciutat. Es tracta d'una barraca de vinya de grans dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca i falsa cúpula coronada amb una pedra punxeguda, utilitzant majoritàriament pedres mitjanes. Sobre la coberta, coronada amb un caramull, s'hi estén una capa de vegetació baixa. També presenta una ràfec de lloses voltant el perímetre de la barraca. La barraca presenta cinc obertures: la porta principal encarada a l'est formada per grans lloses a mode de llinda i quatre petites obertures orientades al sud-oest, sud-est, oest i nord. Interiorment hi ha una cavitat a mode de lleixa per guardar-hi objectes que s'anomenava armari.</p> <p>Presenta gruixuts murs de 80 centímetres, un diàmetre interior de 3,5 metres i una altura màxima d'aproximadament 3 metres; però el mur té gruixos diferents que s'observa a les obertures. Així en la primera obertura, entrant a la dreta indica un gruix de 100 cm.; la següent obertura, al fons a la dreta, indica un gruix de 90 cm.; la que segueix, al fons una mica a l'esquerra i de majors dimensions, en fa 100 i la del costat esquerra en fa 120. L'obertura principal té un gruix de 80 cm per un costat i 110 per l'altre.</p> | 08151-268 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9518300,2.0670300 | 422675 | 4644849 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202124443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202123623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-20220202124133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-img20220202123540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56660-foto-08151-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algun animal ha fet un cau al fons de la cabana doncs es veu el forat excavat i terra acumulada davant. A l'exterior de la cabana, a tocar de l'obertura principal, hi ha la resta d'ossos d'un animal (crani, maluc...) el que fa pensar que l'animal que ha ocupat el cau era carnívor.Algunes dimensions:Gruix de mur: varia entre 80 i 110 cm.Obertura principal: 170 x 100 cm.Diàmetre exterior: 420 cm.Diàmetre interior: 260 cm.Armari a l'interior: 42 cm. alçada x 52 cm. ampla x 34 cm. profunditatDe la llinda al ràfec: 50 cm. de mur.Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||||
| 56661 | Barraca de vinya del molí del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-moli-del-bach | XIX | La barraca està envoltada de molta vegetació, principalment bardisses. | <p>La barraca de vinya del molí del Bach es troba situada al nord del nucli urbà d'Oristà, al costat d'un camp prop del camí que condueix a la masia de Camp de Devesa, a dos-cents metres al nord del molí del Bach. Es tracta d'una barraca de planta circular aïllada construïda amb murs de la pedra seca. Té un diàmetre interior de més de 2,10 metres una altura aproximada de 2,50 metres. L'obertura principal, que està orientada al sud, es troba coronada per una prima llosa a mode llinda, a l'interior, sobre la llinda hi ha un armari. Presenta dues petites finestres: una orientada a l'est i l'altra al nord. La barraca té coberta de falsa cúpula amb una petita obertura per a sortida de fums i un ràfec de pedres o lloses petites ressegueix tot el seu perímetre. En una pedra del brancal esquerra a l'obertura principal hi ha la data inscrita de 1890 i s'insinua una incisió a la pedra d'una argelaga (planta). Presenta petits despreniments a la banda est de la coberta, en la qual hi ha terra i bardissa. </p> | 08151-269 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9415700,2.0677100 | 422719 | 4643709 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-62e7919a-1892-48af-a44c-e0a329af3169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20220117104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-20210221122934-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56661-foto-08151-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Altres dimensions:Diàmetre interior de 2.10 m. Alçada aproximada exterior de 2.5 m.Obertura principal: alçada de 140 cm i ample de 70cm.gruix de mur: varia 60 cm. aproximadament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | ||||||
| 56662 | Barraca de vinya de Pla Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-pla-noguera | Presenta la teulada ensorrada. | <p>La barraca de vinya de Planoguera es troba situada al sud de la masia de Planoguera, en una zona plena de petites feixes anomenada la Trona, sobre els cingles que solca la riera Gavarresa. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta quadrada de 2,5 x 2,5 metres, adossada al marge d'un camp, actualment sense conrear. Està construïda amb pedra seca, amb pedres de diferents mides, omplint buits amb pedres més petites; coberta amb volta de falsa cúpula de lloses la qual s'ha esfondrat. Presenta una única obertura al sud que constituïa la porta d'accés, amb la llinda formada per una llosa de grans dimensions.</p> | 08151-270 | Sector central del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9385800,2.0622200 | 422260 | 4643382 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312103924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-20210312104324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56662-foto-08151-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes dimensions:Alçada aproximada de 180 cm.Planta quadrada de 240 x 270 cm.Obertura principal: alçada de 125 cm i ample de 60 cm.gruix de mur: varia entre 55 i 70 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:57 | |||||||
| 56663 | Barraca de vinya del Gori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-gori | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> <p>Wikipedra, registre 9364.</p> | Coberta i part del mur esfondrats. | <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, just per sota la carretera C-670, en el tercer revolt sortint d'aquesta població. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca, adossada a un marge. Té un diàmetre de 3'51 metres i una altura aproximada de 2,40 metres. L'ample mur (de més de 70 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant una llosa de majors dimensions, a mode de llinda, que corona l'entrada a la barraca. S'observa l'ús de terra el alguna zona per unir les pedres. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula i un ràfec de lloses petites que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada a l'oest i dues petites obertures, una orientada al sud i l'altra al nord.</p> | 08151-271 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9277700,2.0585500 | 421943 | 4642185 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-img8351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-20210311175033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56663-foto-08151-271-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 56664 | Barraca de vinya del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-coll | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | Ha estat reconstruïda el 2014. | <p>Anomenada també barraca de ca l'Andreu.</p> <p>La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, en un pendent àrid d'un turó sobre la carretera c-670 que condueix a l'Eix Transversal, ubicada entre un camp i l'inici del camí de la ruta verda que surt d'Oristà. És una barraca de planta circular aïllada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre interior de 2,50 metres una altura aproximada de 2,29 metres interiors. L'ample mur d'entre 70 i 110 cm, de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una prima llosa a mode llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula, una porta d'accés orientada al sud-oest i tres petites obertures. Va ser reconstruïda i es va variar la forma de la coberta original que tenia un ràfec de pedres o lloses petites que resseguia tot el seu perímetre. Actualment està construïda a base de cinc capes esgraonades i la coronada amb un caramull. Actualment no té el orat de sortida de fums que tenia originalment. En la rehabilitació es va utilitzar força terra i morter, que ha modificat l'obra de pedra seca dels seus inicis. </p> | 08151-272 | Sector sud del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9291900,2.0590700 | 421988 | 4642342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-2170067.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311173811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-20210311174143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img0506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-img8346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56664-foto-08151-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la part interior de la porta, sobre la llinda, hi havia un forat anomenat en les cartes arqueològiques amb el nom de cocó.Alçada aproximada: 229 cm des de l'interiorDe la llinda fins a la cúpula: 30 cm.Gruix de mur: varia entre 70 i 110 cm.Diàmetre interior: 250 mLes imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 56665 | Barraca de vinya del pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pont-del-riu-bassi | <p>Wikipedra: registre 24421.</p> | Darrerament s'han fet diverses intervencions. El 28/4/2023 es va netejar l'entorn. El 29/4/2023 s'ha fet la reconstrucció dirigida Jordi Guillemot del Grup de Pedra Seca Ballestar de St. Llorenç Savall. El 16/03/2024 es va fer la plantada de lliris a la coberta de la barraca. | <p>La barraca de vinya es troba situada a 100 metres de la carretera que d'Oristà condueix a Sant Feliu Sasserra, al marge d'un camp a la zona propera al pont del riu Bassí i del Gorg Negre. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 3 metres i un d'interior de 1,5 metres. L'ample mur (de més de 60 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula amb una gran llosa central i un ràfec de pedres que resseguia tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra al sud. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes, anomenat armari.</p> | 08151-273 | Sector oest del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9396200,2.0447800 | 420816 | 4643514 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-efc4fb1d-07fa-4691-9d7b-f16146db414e.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img3576.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img5602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-foto-08151-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-img20220126110724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56665-20220126110227.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Diàmetre interior: 126 cm.Alçada: 180 cm.Gruix de mur: entre 80 i 95 cm.Obertura principal: 138 x 65 cm.Armari: 44 x 37 x 37 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 56666 | Barraca de vinya del Pla Foguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-pla-foguetes | <p>La barraca de pla Foguetes es troba situada al marge d'un camp, al nord-est de la Torre d'Oristà, en una zona plana coneguda com Pla Foguetes. Es tracta d'una barraca de vinya de mitjanes dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca, tot i que en algunes parts s'ha reforçat l'estructura amb terra i morter i coronada amb falsa cúpula. Presenta gruixuts murs de 60 centímetres, un diàmetre interior de 2,35 metres i una altura màxima de poc més de 2 metres. Actualment només té una obertura, la porta principal amb llinda plana, encarada a l'oest, però s'observa una altra obertura encarada a l'est tapiada.</p> | 08151-274 | Sector nord del terme municipal | <p>Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.</p> | 41.9653600,2.0561400 | 421789 | 4646361 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-img7679.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56666-foto-08151-274-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. Dimensions:Diàmetre interior: 2.40 cm.Altura màxima: 2m aproximadament.Obertura principal: 125 cm x 80 cm.Gruix del mur: 60 cm. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56667 | Barraca del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-crespi | Conserva els murs però no té coberta. Les bigues del sostre estan caigudes dins de la barraca. No conserva la llinda plana de la porta. | <p>La barraca del Crespí es troba situada a uns 700 metres al sud-oest de la masia del Crespi, prop del camí que enllaça la masia del Crespi amb el camí que va de Sant Feliu Sasserra amb la Traveria. Es tracta d'una barraca aïllada de planta quadrada de 4 x 4 metres construïda amb murs de pedra seca d'una altura conservada que varia entre 1'5 i els 2 metres. Actualment sense teulada estava coberta per una teulada de doble vessant sustentada amb bigues de fusta. Presenta un ràfec de lloses que ressegueix tot el perímetre. Té una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra que s'obre al sud-oest.</p> | 08151-275 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9116800,2.0404200 | 420420 | 4640415 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7423.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img7425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-img0415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56667-foto-08151-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Obertura principal: 150 x 70 cm.Gruix del mur: varia entre 50 i 60 cm. Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56668 | Barraca del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-verdaguer | <p>Wikipedra, registre 14135.</p> | La barraca està esfondrada, queden algunes pedres a la base. | <p>La barraca del Verdaguer es troba situada al costat est d'un camp a més de 200 metres al sud de la masia del Verdaguer. Es tractava d'una barraca de planta quadrada de 3,5 x 3,5 metres i una altura de 2 metres, construïda amb murs de pedra seca i coberta amb de falsa cúpula de lloses. Un petit ràfec de lloses delimitava el perímetre. Presentava l'accés a la façana sud i està envoltada de bardisses i esbarzers. Actualment està esfondrada.</p> | 08151-276 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9326200,2.0852300 | 424161 | 4642700 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-img3877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56668-foto-08151-276-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||
| 56669 | Barraca de cal Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bernat | Presenta vegetació a la coberta i a la banda nord. | <p>La barraca es troba situada a uns 35 metres al nord-est del cementiri d'Oristà, al peu del marge d'un camp i molt ben conservada. Es tracta d'una barraca de planta quasi quadrada de 2,5 x 2,4 metres amb una alçada aproximada exterior de 1'80 metres, però exteriorment la part posterior recolzada al marge té una forma arrodonida. Està construïda amb pedres grans i petites, els murs de maçoneria de 50-60 centímetres de gruix; la coberta amb volta de falsa cúpula de lloses de pedra molt ben disposades i coberta amb vegetació exterior. Presenta un ràfec de lloses envoltant el perímetre i una porta d'accés a la façana sud-oest. S'hi obre una petita finestra a cada mur lateral i interiorment hi ha una cavitat a mode d'armari amb lleixa per guardar-hi objectes. L'obertura corresponent a la porta té una llinda plana a sobre feta amb una pedra gran. En una pedra hi ha la data de 1971 i la inscripció BERNAT. <br /> Es troben a dins de la barraca dues eines abandonades: una forca i una mena de massa de fusta de mànec llarg.<br /> Al fons de la cabana té un tauló de fusta recolzat en una pedra. Podria haver-se util·litzat com a banc per seure.</p> | 08151-277 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9330800,2.0503800 | 421272 | 4642782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-20210304104757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56669-foto-08151-277-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-17 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 250 x 240 cm.L'obertura d'entrada es troba a 127 cm. a la dreta de la façana. Fa 118 cm. d'alçada x 58 cm. d'ampleEl mur té un gruix de 50 cm.L'alçada interior fa uns 170 cm.Obertura lateral esquerra: 12 x 20 cm.Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56670 | Cabana de la terra del Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-terra-del-xaco | A la part frontal de la cabana, sobre l'únic accés, hi manca un tram de mur de càrrega que estava entre la llinda de fusta de la porta i la volta de la cabana. Actualment la llinda de fusta ha caigut al terra davant la porta. | <p>La cabana de la terra del Xacó està situada al sud-oest de Sagalés, a mig camí entre aquesta masia i el sector de Sant Nazari de la Garriga, en una vall, a l'extrem sud del terme municipal, travessada la riera de Sagalés. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions situada sobre un monticle rocós, pràcticament encerclat per un camp, que antigament estava dividit en feixes. La cabana està construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, la porta orientada a l'est, queda emmarcada per dos brancals de pedra treballada i tancada superiorment per una llinda de fusta que actualment està caiguda al terra. La cabana és de planta rectangular, d'uns 6 metres de llarg per 3 d'ample, està coberta amb volta de canó amb lloses a plec de llibre i amb un pilar central quadrat a l'interior que la reforça; exteriorment presenta una capa de terra i vegetació que creix per sobre. A l'extrem oest de l'interior, la barraca té unes menjadores de maçoneria de pedra que configuren una bancada que ocupa tota l'amplada de la paret.</p> | 08151-278 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar. Precisament, eren els bous que havien d'ajudar a conrear les feixes dels voltants d'aquesta barraca, els que pernoctaven a la cabana.</p> | 41.8994100,2.0604000 | 422062 | 4639035 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7579.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-img7586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-2150087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56670-foto-08151-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Dimensions:Planta exterior: 300 x 585 cm.Obertura principal: 250 x 150 cm.Gruix de mur: 53 cm.Columna interior: 54 x 84 cm.Postada: 72 cm. de mur x 54 cm. de fons | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56671 | Cabana de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-boladeras | ES manté molt ben conservada. Sobre la coberta té una mica de vegetació. L'entorn està molt net. | <p>La cabana de Boladeras es troba situada a l'est de la masia de Boladeras, prop d'un camí que transcorre per la serra Venturana i que comunica, verticalment, la serra de Boladeras amb Sant Genís de Caraüll nou. Es tracta d'una cabana aïllada de grans dimensions, de planta quadrada de 4,5 x 4,5 metres i de 2 metres d'alçada construïda amb murs de maçoneria de pedra de 68 centímetres de gruix i amb la tècnica de pedra seca. Presenta una coberta feta amb sistema de falsa cúpula de lloses. Consta d'un accés principal, obert a la façana sud, coronat amb llinda, i dues petites finestres: una oberta a l'est i l'altra oberta al nord. A l'interior, sobre la llinda hi ha un armari.</p> | 08151-279 | Sector sud-est del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9244900,2.0935600 | 424842 | 4641790 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-img4370copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56671-foto-08151-279-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56672 | Cabana del Calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-calvari | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | L'estructura està enrunada. Queden dempeus les quatre parets. Està totalment coberta per vegetació. | <p>La cabana del Calvari està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, per sota de la carretera C-670 en el primer revolt sortint de la població. Emplaçada en el desnivell del terraplè de la carretera conserva una estructura de planta rectangular i un mur al costat. Es poden entreveure dos nivells i una obertura orientada al nord que es conserva parcialment. Està coberta per vegetació i l'accés és complicat.</p> | 08151-280 | Sector sud del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9284000,2.0567500 | 421794 | 4642257 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-foto-08151-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-vistadesdelcamp.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56672-img20220323120538.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56673 | Cabana del Cerdenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-cerdenya | Estructura enrunada, tot i que queden dempeus les quatre parets. | <p>La cabana del Cerdenya es troba situada la zona anomenada coll de Garses, a 550 metres al sud-oest de la masia del Verdaguer, a l'extrem d'un camp. S'accedeix a la cabana a través del camí que condueix de la masia del Verdaguer a la creu del coll de Garses, agafant un corriol a l'oest que voreja uns camps. La cabana és de planta rectangular d'uns 5 x 4 metres, aïllada, adossada a un marge, amb teulada de doble vessant coberta amb teula àrab i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta una porta a la façana nord-oest amb llinda de fusta i una finestra al nord-est que actualment està tapiada. Interiorment es pot observar la boca d'un forn actualment tapiat. Per la part exterior es pot veure com es va treure la volta del forn que ha quedat integrada al mur. A la façana nord hi ha una estructura derruïda que podria haver constituït una habitació o bé un corral.</p> | 08151-281 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9317000,2.0803600 | 423756 | 4642602 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-img3888.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56673-foto-08151-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56674 | Cabana del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-marques | La cabana actualment està molt deteriorada i està tota coberta per vegetació. El sostre està ensorrat tot i conservar algunes teules. Es poden veure restes de les dues estances que la formaven amb les dues portes corresponents. | <p>La cabana del Marquès es troba situada al marge d'un camp al sud-oest de la masia del Verdaguer, en l'anomenat pla del Verdaguer. La cabana està situada en un pendent i està parcialment picada a la roca, és de planta rectangular d'uns 7 x 3 metres, amb teulada d'una sola vessant, tot i que parcialment aterrada, i murs construïts amb maçoneria de pedra irregular amb poc morter. Presenta dues portes emmarcades amb pedra treballada, una a la façana sud-est i l'altra a la nord-est, amb llinda, que donen accés a les dues estances interiors, una de les quals sembla que s'utilitzava per a bestiar, ja que s'hi conserva una menjadora.</p> | 08151-282 | Sector central del terme municipal | <p>Antigament, gran part de la superfície d'Oristà es cultivava en feixes de petites dimensions guanyades al desnivell. La distància d'algunes d'aquestes feixes amb l'habitatge dels pagesos va afavorir la creació d'aquestes cabanes i barraques, que s'utilitzaven per a deixar-hi eines del camp, per resguardar-s'hi en casos de tempesta o altres necessitats i en alguns casos, per guardar-hi bestiar.</p> | 41.9335700,2.0782800 | 423586 | 4642811 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-foto-08151-282-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56674-img3956.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-08 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||
| 56675 | Molí de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riba | ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. | XVIII | Edifici en estat de ruïna. Els murs presenten grans esvorancs, no hi ha teulada i l'interior està esfondrat. La vegetació ha crescut arreu. | El molí de la Riba es troba situat en un punt enclotat al peu del riu Bassí, al nord-est de la masia de la Riba. S'ubica en el triangle que forma la convergència del riu Bassí amb el rec de Munissoles, al sud del gorg de la Llana. Es tracta d'un edifici en estat de ruïna de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Conserva els murs sud i nord a una alçada aproximada d'uns 6 metres amb grans esvorancs, construïts amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades. No conserva la teulada i l'interior esfondrat conserva algunes parets mitgeres i dues sales cobertes amb volta d'aresta a la planta baixa. A la part inferior a la planta baixa, hi ha la zona del carcabà, al costat del qual hi ha adossat un cos que sobresurt perpendicularment de la façana. L'aigua que sortia del carcabà anava a parar al rec de Munissoles i aquest s'ajuntava uns metres més avall amb el riu Bassí. A la façana sud s'hi observen diverses obertures, algunes d'elles emmarcades amb brancals i llinda de pedra, altres emmarcades amb maó i alguna tapiada amb obra. A la banda dreta de la façana hi ha un pont d'un sol ull, construït amb maçoneria de pedra que salvava el pas del rec de Munissoles i permetia l'accés al molí. A la façana nord s'hi adossa la bassa del molí que es troba a un nivell superior a causa del desnivell en el qual està assentat el molí. La bassa conserva les parets sud i oest fins a una alçada aproximada de 3,5 metres. A partir de la bassa es pot resseguir durant uns 300 metres al nord-oest el canal de la bassa fins arribar a la resclosa que es troba situada uns 100 metres al nord del gorg de la Llana. La resclosa conserva una gruixuda paret de pedra i l'inici del canal que en un petit tram es troba cobert. | 08151-283 | Sector oest del terme municipal | El molí de la Riba apareix documentat a mitjans segle XIX, en una relació de cases de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Tot i així la seva construcció és probablement anterior, del segle XVIII. | 41.9434500,2.0410600 | 420512 | 4643942 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56675-foto-08151-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56675-foto-08151-283-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56681 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-19 | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament d'Oristà, està situat a la planta baixa de l'ajuntament i al primer pis (secretaria) i la documentació es troba instal·lada amb prestatgeries metàl·liques i classificada en capses de cartró. L'arxiu conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des principis del segle XIX fins a l'actualitat: llicències municipals, factures, comptes municipals, padrons, plànols, cadastres, sessions de ple, permisos, llicències i autoritzacions ambientals per les activitats, expedients de plans d'obres i serveis, el cadastre urbà i el registre civil (naixements, defuncions i matrimonis de finals del segle XIX fins a l'actualitat) així com també el fons del jutjat de pau. | 08151-289 | Ajuntament d'Oristà. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9324500,2.0605300 | 422113 | 4642703 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56681-foto-08151-289-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de finalitzar l'inventari de patrimoni cultural d'Oristà s'està acabant la 1a fase d'organització, ordenació i classificació de l'arxiu municipal que es porta a terme dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.Un cop acabada l'organització de l'arxiu, la documentació es trobarà classificada a través de seccions i subseccions amb les seves dates extremes que facilitarà la seva consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 56683 | Campana de Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-santa-maria-de-la-torre | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 689.03.</p> | XVII | <p>La campana es troba situada al campanar d'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 53 x 52 x 52 centímetres amb batall de ferro i martell, en ús. Està subjectada en un jou de fusta amb un contrapès de pedra. Presenta diverses fines motllures que delimiten unes franges amb inscripcions. Les inscripcions són les següents: 'AVE MARIA GRATIA PLENA' NOSTRA SENIORA DE LA TORRA' 'TORNAMIRA BALLE IOANT ALTARIBA' 'ANTONI BARTRA MARSA (?). 1643'.</p> | 08151-291 | Església de Santa Maria de la Torre. Plaça de l'església. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà | 41.9568800,2.0528500 | 421506 | 4645422 | 1643 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56683-foto-08151-291-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou és de 106 centímetres. | 96 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56684 | Campana gran de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-gran-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.01.</p> | XVIII | <p>La campana gran es troba situada al costat oest de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una campana de 101 x 101 x 101 centímetres de bronze amb batall de ferro i sis nanses disposades en estrella. El jou, amb la data gravada de 1828, és de fusta sustentat a bigues també de fusta refoses a la paret. El contrapès és de pedra i està subjectat per tirants de ferro. Es troben inscripcions a l'espatlla, en el terç i al mig peu. Al centre s'hi troben relleus de la verge del Roser -amb inscripció -, Sant Miquel Arcàngel, un bisbe amb bàcul i mitra, una creu gran, amb base triglonada, un papa amb tiara -Sant Pere ? -i Sant Andreu. Les inscripcions de l'espatlla diuen: 'CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS INPERAT CHRISTUS ABOMNI MALO NOS DEFENDAT'. Aquesta inscripció es troba emmarcada amb un relleu vegetal quadrat que marca l'inici. 'LAUDATE DEUM IN CIMBALIS BENE SONANTIBUS', emmarcada amb una faixa de relleu que acaba en volta. Al mig: 'SANTA MARIA ORA PRO NOBIS', acompanya al relleu de la Verge del Roser. Mig peu: '1716' acompanya la creu gran 'COROMINA' en escut oval on hi ha altres inscripcions il·legibles</p> | 08151-292 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1716 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56684-foto-08151-292-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'alçada amb el jou i el contrapès és de 206 centímetres. | 96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56685 | Campana petita de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-petita-de-sant-andreu-dorista | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 683.03.</p> | XIX | <p>La campana petita es troba situada al costat sud de la torre del campanar de Sant Andreu d'Oristà. Es tracta d'una petita campana de bronze de 40 x 35 x 35 centímetres sense batall, ni jou amb nansa de tres orificis amb algun afegitó en la seva part superior. La campana té gravat en l'espatlla / terç el nom del seu autor. A la part del mig hi ha una creu amb base triglaonada i un escut romboide format per quatre rombes amb una estrella / flor; quatre rombes que es repeteixen per separat en l'espatlla. La inscripció diu el següent: 'EMMANUEL, TEDEUM LAUDAMUS FORCADA ME FECIT ANNO 1831 VIHC' (sic)</p> | 08151-293 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Plaça de l'església. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321000,2.0601300 | 422079 | 4642665 | 1831 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56685-foto-08151-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Emmanuel Forcada | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56686 | Calze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 665.</p> | XVI-XVII | <p>El calze es troba ubicat dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'un calze de línies renaixentistes, molt treballat i en bon estat de conservació, de plata sobredaurada. Té una alçada de 21,5 centímetres, una amplada de 13,70 i amb un diàmetre de copa de 9,1 centímetres. La base és de planta circular iniciada per unes fines motllures llises i continuada per un tor decorat per una sanefa de cercles llisos envoltats per marcs micropunxats, connectats entre ells. El cos és decorat amb un seguit de franges radials en forma de gota també emmarcades amb franges micropunxades. A continuació segueix una escòcia que fa de base al nus el qual té una forma ovoide, un cos en escòcia i una rodella acaben el peu. La sotacopa segueix el mateix estil de decoració amb franges acabades amb arc de mig punt micropunxades emmarcades amb faixes llises connectades entre elles. La sotacopa s'entrega a la rodella amb una cresteria calada de motius pseudo-flordelisats. La copa és cònica i llisa.</p> | 08151-294 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56686-foto-08151-294-1.jpg | Física | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 95 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 56687 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 662. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII-XVIII | <p>La custòdia es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una custòdia de dimensions considerables: 100 x 53 x 24,5 centímetres feta de plata i plata sobredaurada. Està formada per una base oval constituïda per dos graons bombats, amb decoració pseudo-vegetal sobre fons microperlat, i per un tercer pis a mode de segona peanya, del qual arrenca el peu. El segon graó és decorat amb quatre grossos querubins aplicats. El peu s'inicia amb un tambor de planta oval decorat en la faixa central amb dos querubins i amb repussats pseudo-vegetals. La part inferior del nus és decorat amb acanaladures convexes emmarcades per arcuacions. Sobre el nus, una escòcia llisa i reductora porta a un cos abulbat que acaba oferint una base circular on un gros querubí de fosa connecta peu i sol. El sol és format per 3 faixes concèntriques de decoració calada, limitades per cordons trenats. La primera faixa, interior, mostra sis querubins de fosa cisellats, la faixa del mig, més ampla, està omplerta per decoració de motius vegetals calats. La faixa més exterior setze querubins de fosa col·locats de forma més espaiada. Completa la decoració del sol una cresteria de llargs raigs, formada per 20 raigs rectilinis amb estrelles de 8 puntes intercalats amb 20 raigs triangulars ondulats.</p> | 08151-295 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56687-foto-08151-295-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 96 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 56688 | Veracreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veracreu | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.</p> | XVII | <p>La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.</p> | 08151-296 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat 'conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat'. Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56688-foto-08151-296-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. '+BA' La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 95|96|94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56689 | Pica de Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-sant-salvador-de-serradellops | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | Força malmesa. Durant molts anys estigué colgada a l'exterior. | <p>La pica es troba situada a l'interior de la petita església de Sant Salvador de Serradellops. És una pica d'aigua beneita construïda amb pedra arenisca, actualment molt deteriorada a causa del pas dels anys. La peça fa uns 90 centímetres d'alt i pel seu aspecte s'assembla a una columna amb els diversos elements. La base està molt gastada i ha perdut tots els elements (plint, escòcia, etc.) que la componien originàriament. El que correspon al fust té una forma cilíndrica, fa uns 20 centímetres de diàmetres, i té totes les traces d'haver estat esculpit anteriorment. La part superior que forma la pica pròpiament dita, o el vas, té una forma tronco-cònica, a la manera d'un capitell, amb una planta sensiblement hexagonal; fa uns 30 centímetres de diàmetre màxim i uns 25 centímetres d'alt (ADD;1984).</p> | 08151-297 | Sector est del terme municipal | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-15 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i que aquest element presenta senyals evidents que la pedra fou treballada amb dibuixos en relleu, actualment és impossible d'endevinar-hi cap representació, a causa del mal estat de la pedra. Això fa que també sigui difícil donar-ne una datació. La imatge s'ha extret del llibre: Catalunya Romànica. Osona. Volum II. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 56690 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar-0 | <p>FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 684.</p> | XVIII | <p>La maquinària del rellotge de campanar es troba situat en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la Rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Consta d'una estructura cúbica de ferro forjat de 110 x 110 x 95 centímetres. Està delimitada per travessers i muntants subjectats amb metxes i falques. Enmig hi ha diversos sistemes d'engranatges, rodes dentades, pesos i pales, i tres corrons curts i amples que servien per les hores, els minuts i els segons. En el muntant exterior hi ha la inscripció: '19*HI*10' '1737'</p> | 08151-298 | Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | <p>El rellotge va ser construït a principis del segle XVIII, data que coincideix amb la de la construcció del campanar de l'església de Sant Andreu d'Oristà. Va funcionar fins a finals dels anys 80 del segle XX quan es va substituir per un sistema mecanitzat modern per tocar les campanes que donen l'hora als veïns de la població.</p> | 41.9321700,2.0599500 | 422064 | 4642672 | 1737 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56690-foto-08151-298-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||
| 56691 | Cripta-tribuna de Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-tribuna-de-sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. http://www.turisme.llucanes.cat | La cripta-tribuna de Sant Andreu d'Oristà està situada dins l'església de Sant Andreu d'Oristà, en un nivell inferior. Es troben diverses consideracions entorn a aquest element. Hi ha estudiosos que creuen en la possibilitat de que es tractés d'una cripta i hi ha qui la considera una tribuna de l'antiga església romànica en a línia de les existents com la de Santa Maria de Serrabona. Es tracta d'una construcció, restaurada, de planta rectangular voltat de murs de diferents gruixos. La meitat d'aquest recinte, aproximadament, no té columnes que el sostinguin al sostre, mentre que l'altra meitat en té dues fileres amb tres columnes aïllades a cada una, i una d'adossada a un mur situat a l'est del conjunt. També es poden entreveure dues columnes més, igualment adossades al mateix mur que les altres dues. Així doncs, el conjunt forma tres naus longitudinals per les dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt entre cada dos elements de sosteniment, i formant una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment. Tots els arcs són fets amb pedra tosca. De tots els elements visibles de l'anomenada cripta, tan sols una columna i una base de les centrals són originàries del temple romànic, i també ho són totes les que es troben adossades al mur que dóna a llevant. Adossada al mur de tramuntana hi ha una escala que avui no condueix enlloc, però que devia comunicar amb el nivell superior del conjunt romànic. Als murs de la cripta que no té columnes hi ha finestres de doble esqueixada, que foren afegides a la última restauració. | 08151-299 | Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Les primeres notícies de la cripta-tribuna es troben entorn de l'any 1589 quan tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. Més endavant es troben notícies més detallades. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. L'any 1964, arran de la informació proporcionada pel doctor Eduard Junyent i mossèn Pladevall sobre l'antiga existència d'una cripta, el rector de la parròquia, mossèn Àngel Franquesa i una colla de jovent del poble procediren a l'excavació del subsòl de l'església parroquial d'Oristà. Així aparegué la planta de l'església romànica amb la seva cripta-tribuna. La direcció tècnica de les obres de restauració va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. S'optà per aprofitar tot l'àmbit excavat com a cripta i sobrepujar el nivell de bona part de la nau i de les primeres capelles laterals a l'alçada del presbiteri, de forma que l'altar es traslladà al bell mig de l'església, sobre la tribuna romànica, i els fidels passaren a ocupar els àmbits del presbiteri, del primer tram de la nau i de les dues primeres capelles laterals. L'accés a la cripta s'obrí per les capelles del cantó esquerre per mitja d'una escala de pedra i un ample corredor. L'altar de la cripta se situà al capdavall de l'àmbit de l'església romànica, mentre que en l'espai del seu absis central, visible des de la part superior, s'allotja la pica baptismal. Les obres quedaren acabades l'any 1971. | 41.9321900,2.0600500 | 422073 | 4642675 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56691-foto-08151-299-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'excessiva restauració i la manca d'exploracions arqueològiques sistemàtiques fa que no es pugui precisar gaire més sobre la tipologia i l'exacta natura de l'anomenada 'cripta' de Sant Andreu d'Oristà.La segona imatge s'ha extret de la pàgina web de Turisme del Consorci del Lluçanès. La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 92|85 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 56692 | Objectes del jaciment de Puigciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-del-jaciment-de-puigciutat | II aC | Diversos objectes procedents del jaciment ibèric de Puigciutat es troben conservats al Museu Municipal Miquel Soldevila dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els objectes estan dins una vitrina de vidre juntament amb objectes trobats a altres jaciments del Lluçanès. Els que fan referència al Poblat ibèric de Puigciutat d'Oristà són: alguns fragments de ceràmica campaniana, monedes, puntes de llança, puntes de fletxa, peces metàl·liques i fusioles de terrissa. A la reserva del museu hi ha més objectes provinents de Puigciutat, conservats en caixes de cartró. | 08151-300 | Museu Municipal Miquel Soldevila. c de la Bona Sort, 28. 08513. Prats de Lluçanès. | 41.9489600,2.0647700 | 422484 | 4644532 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56692-foto-08151-300-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Seria interessant inventariar les peces que formen el fons per tal de tenir ben documentada la procedència i les característiques de cada objecte. | 81|80 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||
| 56696 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-2 | XX | L'aplec de Sant Sebastià es celebra a l'ermita de Sant Sebastià en honor el copatró del poble, Sant Sebastià. L'aplec de Sant Sebastià no es celebra el dia del Sant (20 de gener) sinó el primer diumenge de maig i és un aplec instaurat fa 8 anys pels administradors de la capella i feligresos de la parròquia en motiu de trobada i festa. A les dotze del migdia es fa una missa a l'ermita de Sant Sebastià solemnitzada pel cor parroquial. Al sortir es fa una rifa de pernils i es ballen sardanes. A partir de les dues hi ha un dinar popular amb una arrossada. | 08151-304 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'aplec va començar a celebrar-se l'any 1999. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56697 | Diada de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-sant-sebastia | XVIII | Hi participen veïns d'Oristà i de la Torre ja que és un dia festiu al municipi. | La diada de Sant Sebastià es celebra el dia 20 de gener, dia de sant Sebastià, en honor a Sant Sebastià co-patró del poble protector contra la pesta. A dos quarts de dotze del migdia es puja en processó a l'ermita de Sant Sebastià, des del nucli urbà d'Oristà, cantant les lletanies dels Sants. A les dotze es fa una missa acompanyada del cor de cantadors i cantadores d'Oristà i en acabar es canten els goigs de Sant Sebastià. A les cinc de la tarda hi ha el rosari cantat a l'ermita. | 08151-305 | Ermita de Sant Sebastià. Sector central del terme municipal. | L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià, advocada a aquest sant protector contra la pesta, en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Les pregàries dels vilatans i les veneracions a Sant Sebastià provenen, per tant, d'aquesta època i cal pensar que l'origen dels goigs es remunta a la tradició oral que s'ha transmès al llarg del temps de generació en generació. | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 56698 | Processó de Corpus d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne d'invocació de glòria al Santíssim i a les cinc de la tarda hi ha el rosari a l'església parroquial. Abans es feia el trisagi cantat però actualment es fa l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava antigament amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. A partir d'aquí es torna a l'església es fa una pregària de comiat i es torna el santíssim al sagrari al seu lloc. | 08151-306 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 56699 | Processó de Corpus de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-corpus-de-la-torre-dorista | ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006 | La processó de Corpus de la Torre d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les deu del matí s'inicia la processó encapçalada per un portant de la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de la Torre d'Oristà. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església la qual es troba decorada amb boniques catifes de flors i ressegueix tot el carrer Mossèn Riba Pont fins al pedró de Sant Jaume on hi ha un altar i una altra catifa de flors. Un cop beneït l'altar la processó gira i torna altra vegada pel carrer Mossèn Riba Pont fins a l'església. | 08151-307 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006) | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56700 | Processó del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-divendres-sant | Molta participació dels veïns ja que la processó s'ha entès com una activitat festiva tradicional d'Oristà. | La processó del Divendres Sant es celebra el Divendres Sant al vespre, en el marc de Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers de la població recordant el davallament de Jesucrist de la Creu i el recorregut fins al sepulcre. La processó a Oristà, s'inicia a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà a les 9h del vespre. A dins l'església s'inicia amb la pregària de la Corona dels 7 Dolors de Maria, una invocació a la dolorosa; un cop es surt de l'església, la processó silenciosa, solemnitzada pels cants del cor parroquial, segueix un recorregut estipulat: de la plaça de l'església segueix cap al camí de la font, la plaça Major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es torna pel carrer de Vic, la plaça Major i l'església parroquial. El seguici està encapçalat per un escolanet que porta la creu processional i el segueixen els veïns disposats en dues files paral·leles, els portants de la Dolorosa (jovent del poble) que va al centre de la processó, el sacerdot, els portants del Sant Crist custodiat per dues torxes enceses i el grup de cantadors i cantadores d'Oristà que canten estrofes de la Passió i l'Stabat Mater, cançó dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 08151-308 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | A moltes poblacions de Catalunya, el Divendres Sant al vespre, es poden veure desfilar multitud de processons que són la narració i escenificació de diferents passatges de la Passió de Crist. Cadascun dels passos que participen en la processó del Divendres Sant representen tridimensionalment una de les escenes d'aquesta narració. Els passos que surten a la processó són una manifestació de religiositat i reflecteixen la devoció de les persones que els treuen al carrer, però també són fruit de l'esforç d'una confraria, que antigament unien un grup de persones sota la mateixa devoció o per pertinença a un mateix gremi, i que avui en dia ho està per vincles associatius molt més personals. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56701 | Processó de la Minerva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-minerva | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. | La processó de la Minerva es celebra l'últim diumenge d'agost i és una festa pròpia de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. És una processó instituïda en acció de gràcies pels beneficis de la collita de l'any i per extensió en acció de gràcies als veïns de la parròquia. A les dotze del migdia hi ha una missa solemne amb invocació al Pare Celestial i a les cinc de la tarda hi ha el rosari amb l'exposició del Santíssim i l'estació del Santíssim que consisteix amb sis invocacions al Santíssim Sagrament seguides a cada invocació per sis parenostres, acompanyat pel cor de cantadors i cantadores d'Oristà. A continuació s'inicia la processó encapçalada per un escolanet que porta la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanya amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església passa pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi ha un altar, es beneeix, es gira i es torna pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi ha una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acaba a l'església parroquial. | 08151-309 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56701-foto-08151-309-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La primera imatge ha estat cedida per l'ajuntament d'Oristà. La segona imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||
| 56702 | Processó de cap de mes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cap-de-mes | Ja fa uns 40 anys que no es celebren les processons del cap del mes. | La Processó de cap de mes era una processó que es celebrava cada últim diumenge de mes menys els mesos de Quaresma. A l'agost tampoc es feia ja que coincidia amb la processó de la Minerva. Era una processó celebrada en honor a la mare de Déu i el Santíssim. A dos quarts de cinc de la tarda es passava el rosari a l'església parroquial i seguidament s'iniciava la processó encapçalada per un escolanet que portava la creu processional amb un màstil; a darrere hi anava la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota ombrel·la amb la custòdia petita custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de cantadors i cantadores. La processó també s'acompanyava amb el pendó del cor de Maria portat per tres noies. L'itinerari de la processó s'iniciava a la plaça de l'església passava pel camí de la font, la plaça major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on hi havia un altar, es beneïa, es girava i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major on hi havia una altra benedicció a un altre altar. La processó s'acabava a l'església parroquial. | 08151-310 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||||
| 56703 | Processó del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-ram | Ja no es surt en processó el dia diumenge de Rams a la tarda. | La processó del Ram es celebrava el diumenge de Rams a la tarda. A les cinc de la tarda es passava el rosari i a fora es feia l'exercici del viacrucis solemne pels carrers del nucli urbà d'Oristà. L'itinerari era: plaça de l'església, camí de la font, plaça Major, carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es tornava pel carrer de Vic fins a la plaça Major i a l'església. Encapçalava la processó la creu processional i es treia també el Sant Crist custodiat per dues torxes. Els veïns es distribuïen en dues filades i el capellà anava al mig. | 08151-311 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Ja fa uns setze anys que aquesta processó de tarda no es celebra. La part que avui en dia encara és vigent és la del matí del diumenge de Rams. Es beneeix la palma abans d'entrar a missa i s'entra a l'església en processó. Una petita processó que s'inicia al camí de la font es dirigeix cap a la plaça de l'església fins entrar a l'església parroquial se Sant Andreu d'Oristà. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56704 | Sagrada família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-0 | Cada vegada hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Oristà hi ha dues capelles de la Sagrada Família que passen en dues rutes diferents al nucli urbà. Les capelles surten de la casa rectoral i l'una fa la ruta de les cases del camí de l'era, la carretera de Casamiquela, el carrer de Vic, el carrer de la Roqueta fins arribar altra vegada a la casa rectoral. La segona capella segueix les cases de la plaça Major, carrer de Barcelona, plaça de l'església, carrer Bonaire i carrer Roqueta fins a la casa rectoral. Hi ha una altra capella de la Sagrada Família que volta per algunes de les cases de pagès habitades de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà (el Verdaguer, Vilaroger, Sagalés, la Quintana i la Garriga), quedant-se una setmana a cada masia. També hi ha dues capelles més a la Torre d'Oristà que recorren les cases i alguna masia de la parròquia de la Torre d'Oristà i encara n'hi ha una altra, la que passa per diverses masies de la parròquia d'Olost, que també passa en el seu recorregut per algunes masies d'Oristà. | 08151-312 | A diverses cases i masies del terme municipal. | 41.9325300,2.0605200 | 422112 | 4642712 | 08151 | Oristà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatge cedida per l'ajuntament d'Oristà. | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56705 | Caramelles d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dorista | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. | Les caramelles són unes cançons populars, de caire religiós i festiu, que es canten per Pasqua. Actualment, a Oristà, les caramelles es canten el diumenge de Pasqua, al matí fent una passada pels carrers del nucli urbà d'Oristà i al migdia davant l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Les caramelles estan organitzades per l'AMPA de l'escola CEIP Llevant d'Oristà i les canten un grup de nens i nenes d'entre 5 i 17 anys del poble anomenats la Colla Pessigolla que van vestits amb vestimenta tradicional catalana. Els nois porten pantalons de vellut negre, camisa blanca, barretina i faixa vermella, llaç i espardenyes de vetes. Les noies porten faldilles estampades de flors, camisa blanca, cosset negre, espardenyes de vetes vermelles, vel, xal i mitenes reixades de color negre. Un cop acabades les caramelles es dansen uns balls tradicionals catalans i tot seguit hi ha un sorteig de pernils. Posteriorment amb els diners de la recapta s'organitza una excursió gratuïta pels caramellaires i oberta a tothom qui s'apunti. | 08151-313 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | Fins als anys 60 del segle XX els caramellaires eren els components del grup de cantadors del cor parroquial de Sant Andreu d'Oristà, format només per homes. Antigament les caramelles també eren cantades per les masies. Així s'anava al Tint, la Quintana, Caraüll, Sagalés, Vilasendra, el Pla, etc. La tradició de passar a cantar per les masies s'ha anat perdent de mica en mica. La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recaptava es feia tradicionalment una berenada. En molts indrets, les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment, les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56705-foto-08151-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Imatges cedides per l'ajuntament d'Oristà. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||
| 56706 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas | El Salpàs és un costum religiós de caràcter cristià que consisteix en beneir les cases durant el temps pasqual. El Dimecres Sant al les onze del matí es fa la benedicció de la sal i l'aigua a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà. Els feligresos són els portadors de l'aigua i la sal i un cop beneïda l'escolà la posa en un cubell. A partir d'aquí el mossèn, acompanyat pels escolans, beneeix les cases del poble seguint un procés ritual que consisteix en esquitxar amb aigua beneïda i sal els brancals drets de les portalades. La setmana abans de Setmana Santa aquest ritual es fa a les masies. La pròpia masia aporta la sal i l'aigua i el mossèn fa la benedicció allí mateix. Antigament la benedicció també es feia a les entrades de les corts i quadres de les masies i s'aprofitava per beneir el bestiar. | 08151-314 | A diverses cases i masies del terme municipal | 41.9321600,2.0601500 | 422081 | 4642671 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56706-foto-08151-314-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment es denota el llarg període de pràctica del costum del salpàs a partir de l'erosió de la pedra dels brancals de les portalades de diferents cases i masies. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | |||||||||||||
| 56707 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser | Els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser es canten pels carrers del nucli urbà d'Oristà el dissabte de Pasqua al vespre. Els tradicionals goigs són cantats pel jovent del poble, un grup heterogeni de nois i noies d'entre 12 i 24 anys, que fan un recorregut per tots els carrers de la població. Gràcies a aquest grup de jovent la tradició de cantar els goigs de la Mare de Déu del Roser es manté viva a Oristà. Els goigs diuen així: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria: puig la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, el Roser molt excel·lent quan us feu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del cel us trametia Déu el Pare que volia fóssiu Mare del Roser. Del Sant ventre produïda la planta del Roser verd, fou dels àngels circuïda i servida en gran concert: i restà pur i sencer vostra cos amb alegria quan florí en l'Establia el celestial Roser. Manà vostra Senyoria als Frares predicadors, que de vostra Confraria fossin instituïdors; i així ells l'han fundada, obeint vostre voler, dignament instituïda Verge i Mare del Roser. Puig mostreu vostre poder fent miracles cada dia, preserveu, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08151-315 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | Antigament el quintos eren els encarregats de cantar els goigs en honor a la Mare de Déu del Roser. Passaven per les masies i pels carrers del poble d'Oristà el diumenge de Pasqua al matí cantant els goigs del Roser i recaptaven diners i donatius diversos. Després de la missa del diumenge de Pasqua es feia el sorteig d'ous, sorteig que també es repetia el dilluns de Pasqua i el dilluns de la segona Pasqua. Modernament es va canviar el dia de cantar els goigs del Roser i va passar a cantar-se el dissabte de Pasqua al vespre. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 | ||||||||||||||
| 56708 | Grillades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grillades | Les Grillades, juntament amb altres ornaments com flors i plantes, ornamenten als altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà que es celebra el Divendres Sant al matí. Grillades són testos de blat, ordi, etc. fet germinar en una habitació fosca. Com que, sense llum, no pot realitzar la funció clorofíl·lica es manté blanc i es treuen a l'exterior el mateix matí del Viacrucis. Durant tot el dia tant els altars com les Grillades s'exposen al carrer. | 08151-316 | Carrers de la població. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Antigament les Grillades ornamentaven el Monument de l'altar major de l'església per Setmana Santa ja que per Quaresma no es podien posar flors a les esglésies (calia esperar a la Vetlla Pasqual). D'aquesta manera es donava vistositat al monument respectant les normes. Fa poc temps que el Grup d'Exposicions Populars ha recuperat aquesta pràctica però en comptes de guarnir el Monument de l'església es guarneixen els altars de cada estació del Viacrucis de la Torre d'Oristà. | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56708-foto-08151-316-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els veïns de la Torre d'Oristà guarneixen i preparen amb gran entusiasme els altars i les Grillades pel Divendres Sant. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 06:02 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml