Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92651 Església parroquial de Santa Maria Assumpta https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p> 08155-1 Carrer Major, 24 <p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p> 41.6681914,2.7493555 479135 4612967 1888-1910 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg Legal Contemporani|Eclecticisme|Historicista Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BPU 2023-10-05 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Miquel Garriga Roca Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs. 98|102|116 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92653 Església parroquial de Sant Genís de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> 08155-2 Carrer de Sant Genís <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> 41.6601614,2.7224314 476890 4612083 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg Legal i física Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN 2023-10-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 92|93|85 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92654 Can Florit de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> 08155-3 Carrer de Sant Genís 41.6601484,2.7210258 476774 4612082 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-09-07 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92655 Can Gibert o Mas Jaubert https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> 08155-4 Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> 41.6577923,2.7216894 476828 4611820 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu BPU 2024-01-15 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92656 Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV, XVI-XVII <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> 08155-5 Vall de Sant Genís <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> 41.6572477,2.7263085 477212 4611758 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIN 2023-10-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|119|85 46 1.2 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92657 Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> 08155-6 Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> 41.6573334,2.7264192 477222 4611767 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIN 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 94 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92658 Capella de Sant Pere de Vivelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> XVII Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> 08155-7 Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> 41.6751877,2.7224206 476895 4613751 1667 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BPU 2023-10-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 96|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92659 Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p> 08155-8 Urbanització Mas Carbó. <p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p> 41.6783080,2.7294675 477483 4614096 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92660 Castell de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> X-XII/ XI-XV Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> 08155-9 Camí del Castell <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> 41.6788078,2.7350512 477947 4614150 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg Legal Romànic|Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Cultural BCIN 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. 92|93|85 46 1.2 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92663 Capella del castell de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> X-XII <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> 08155-10 Castell de Palafolls 41.6787547,2.7357164 478003 4614143 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIN 2023-09-07 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. 92|85 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92664 Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XV-XIX <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> 08155-11 Camí del Castell <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> 41.6825539,2.7312478 477632 4614566 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 94|119|85 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92665 Can Roquet o el Mas Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p> 08155-12 Polígon sector Riera Roquet <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p> 41.6912310,2.7250790 477122 4615531 1578 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Abans tenia ús agropecuari. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92666 Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> 08155-13 Camí Tordera, 13. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> 41.6837900,2.7373670 478142 4614702 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg Legal Modern|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 94|119|93 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92667 Can Sureda o Mas Rupià https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIV-XV/ XVI-XVII La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets. <p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p> 08155-14 Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons. <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p> 41.6829325,2.7394420 478314 4614606 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià. 93|94|119|85 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92668 Can Tortós o Mas Tortós https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII-XVIII <p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p> 08155-15 Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p> 41.6826881,2.7410565 478449 4614579 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-11-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. 94|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92669 Mas Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior. <p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p> 08155-16 Camí de Tordera a Palafolls. <p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p> 41.6858320,2.7386650 478251 4614928 08155 Palafolls Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIN 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|119|85 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92670 Masia de Can Puigvert o Puigverd, Mas Puigvert o Mas Bossagay https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-puigvert-o-puigverd-mas-puigvert-o-mas-bossagay <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII-XVIII <p>Can Puigvert té els orígens més antics. Va ser reconstruïda en època barroca. Ha estat reformada i transformada en els darrers temps. S'ha canviat el coronament de la façana, on el cos central és, en aquests moments, més alt i més recte. S'han conservat les obertures originals: el portal adovellat amb brancals i les finestres de llinda recta, amb ampit i brancals de pedra. Al costat de la casa hi ha la pallissa, amb coberta a dos aiguavessos.</p> <p>En aquests moments és una masia que la trobem en un petit turó sobre els conreus del cantó de la ribera de Palafolls. Hi ha al costat un complex industrial de nova construcció. L'edifici té tres cossos de baixos i pis, i el cos central construït amb una golfa. Pel cantó de la façana principal es fa complicat veure el caràcter originari de la masia, ja que està coberta d'una capçalera barroca (com succeeix en altres masies que hi ha al Maresme) tot respectant el portal rodó dovellat. Aquesta masia fou una de les més importants de Palafolls. Amb igual nom trobem l'edifici de l'antic molí d'aigua de la zona.</p> <p>L'arrebossat està pintat d'un color grogós. Destaca un rellotge solar, de nova fàbrica, en la façana principal. </p> 08155-17 Carrer Mas Can Puigvert <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.</p> <p>Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.</p> <p>Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.</p> <p>Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.</p> <p>Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.</p> <p>El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.</p> <p>Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.</p> <p>La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.</p> <p>El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.</p> 41.6882216,2.7393770 478311 4615193 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-mas-bossegai-o-can-puigvertinvarquitalexvilardell.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial - productiu BPU 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Aquest edifici era anomenat en els seus orígens Mas Bossagay, quan era propietat de la família del mateix nom. Actualment, és propietat de l'Ajuntament i està sota concessió d'ús per cinquanta anys d'una empresa química de la zona que es va fer càrrec de la restauració. 96|119|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92671 Molí d'en Puigvert o Puigverd https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> XIX <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> 08155-18 Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> 41.6858400,2.7441084 478704 4614928 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2023-11-04 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92672 Can Ribes o Can Ribas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p> 08155-19 Camí del Castell. Veïnat del Castell. <p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p> 41.6741730,2.7465400 478902 4613632 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia. 94|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92673 Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> 08155-20 Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> 41.6722356,2.7476804 478997 4613417 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-10-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92686 Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> 08155-21 Carrer de la Font del Ferro. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> 41.6703510,2.7418060 478507 4613209 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig 93|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92687 Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p> 08155-22 Veïnat del Castell <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p> 41.6723190,2.7429060 478600 4613427 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92688 Ca l'Oller, Can Oller, Masia Can Oller, Mas Bages o Mas Bages d'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-can-oller-masia-can-oller-mas-bages-o-mas-bages-damunt <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVIII <p>Can Oller és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. En la part central de la façana trobem el portal de punt rodó, de tretze dovelles i brancals, i la finestra principal, de llinda recta, amb rebaix d'estil gòtic, i ampit i brancals de pedra, possiblement del segle XVII.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La casa té una estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols. Hi ha la boca del forn i un festejador a la finestra principal de la façana. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta masia té teulades a dos vessants als quatre cossos que hi ha. La façana principal mostra la disposició del portal i finestres treballades, com es feia al segle XVIII. La finestra principal té una creueta de tradició gòtica a la llinda de la pedra. La masia, de petites dimensions, no funciona com a habitatge. A poca distància els propietaris han construït un nou edifici. S'ha conservat l'era originària. Al costat del mas hi ha dues cases construïdes a la segona meitat del segle XX. </p> <p>L'edifici antic té planta baixa i primer pis. La façana combina arrebossat de color terrós amb la pedra vista. El cantó oriental de la façana ha tingut una transformació (respecte al projecte antic), ja que si pot veure un cos de nova fàbrica. </p> 08155-23 Camí de La Ciutadella, 52 <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1385 quan Francesca, filla de Jaume Bages i dona de Pere Marata, barquer de Lloret, i abans dona del difunt Francesc Saulina, de Tordera, demanava al seu pare rebre tot el dot que va aportar el seu primer marit.</p> <p>El 1435 capbrevava el mas Bages, l'Elionor, muller de Guillem Poch. </p> <p>Ja a la capbrevació de Joan Bages, el 1502 tenim més dades del mas de tres jornals.</p> <p>El Jaume Bages feia capbrevació el 1581. Quatre anys més tard, el 1585, el mas era capbrevat pel pubill Pau Comes de Munt, de Pineda, de qui en desconeixem el motiu com va adquirir la finca, podríem pensar en una compra. En Pere Comes, descendent del Pau, va vendre el mas i les seves terres a l'Anton Oller el 8-12-1724. </p> <p>El fill de l'Anton, Sebastià Oller, capbreva el mas el 1751, anomenant-lo mas Bages de Munt. Francesc Tortós i Maria Oller firmava el 8-2-1807 un debitori de quatre-centes vint-i-cinc lliures a Quirze Bigas, familiar del Sant Tribunal de la Inquisició, amb promesa de tornar-les en cinc anys o fer venda a carta de gràcia, de les quals dues-centes quaranta-quatre lliures, catorze sous i nou diners les van destinar per obtenir la revenda a Quirze Placies de tres trossos de terra firmats a favor del senyor Placies, una per Antoni Poch i Oller i Maria Poch i Oller segons acta del dia 14-4-1764 a la notaria de Pineda, l'altre per Sebastià Oller signada el 27-2-1767.</p> <p>La parella reconeix que es trobaven impossibilitats de tornar la quantitat i van concedir a Quirze Bigas una peça de nou quartans de sembra, que era part d'una peça major al Pla de Grau, sota el marquès d'Aitona, subjecte al delme i la tasca, a canvi del deute. Peça que pertanyia a la Maria Oller, com a filla i hereva de Marianna Oller i Poch, segons testament de 9-12-1793.</p> <p>El 1818 en Francesc Tortós era titular del mas i té 1,75 'fanegas' de secà.</p> <p>Jaume Tortós Juany va vendre el 27-2-1917, segons acta feta a la notaria de Blanes, a Jaume Murgalleda Parès, la casa amb una hectàrea, nou àrees i setanta-quatre centiàrees, i declarava tenir com a hereu i fill a Fèlix Tortós Oller per testament de 30-11-1871.</p> <p>L'any 1936 la família propietària era la Ribot Murgalleda.</p> 41.6730190,2.7429785 478606 4613505 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-4.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Ara és un establiment de turisme rural. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92689 Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIII-XV/ XIV-XVI <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> 08155-24 Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> 41.6739752,2.7525835 479405 4613609 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg Legal Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig 93|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92690 Plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-16 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> XVIII Dins la reforma de 1988, també es va restaurar l'Ajuntament, deixant la pedra vista. <p>La plaça Major està al nucli de les Ferreries. És el lloc on es troben el carrer Major i el camí vell de Sant Genís. Hi ha l'Ajuntament, un edifici construït en pedra<span lang='CA'><span><span><span><span>, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>on a la portalada hi porta la data de l'any</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> 1701.</span></span></span></span></span> També hi trobem una gran quantitat de cases de planta i pis d'inicis del segle XX. El 1988 es va reformar la plaça i s'hi va col·locar una font, que reutilitzava <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>les lloses de pedra de les antigues voreres.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p>Vista en perspectiva aèria agafa forma de triangle. Esdevé un dels llocs de trobada i socialització de la població de Palafolls.</p> 08155-25 Plaça Major 41.6669877,2.7493460 479134 4612834 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-4.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social BPU 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92691 Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII-XX <p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p> 08155-26 Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p> 41.6633084,2.7527538 479416 4612425 1686/ 1888-1910 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg Legal Contemporani|Modernisme|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig 98|105|119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92692 El Palauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> XX <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> 08155-27 Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. 41.6695400,2.7509000 479264 4613117 1991-1996 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic BPU 2023-10-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Arata Isozaki Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). 98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92693 Biblioteca Enric Miralles https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> XXI <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> 08155-28 Parc de les Esplanes <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> 41.6705897,2.7527833 479421 4613233 2006 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Àlvar Saez Puig Enric Miralles i Benedetta Tagliablue 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92694 Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> XVIII <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> 08155-29 Plaça Major, 11 <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> 41.6671100,2.7491600 479118 4612847 1701 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu BCIL 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92695 Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> XVIII <p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p> 08155-30 Carrer Joaquim Ruhi <p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p> 41.6694197,2.7465071 478898 4613104 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment. 119|94 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92696 Monument a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-9 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XXI <p>El monument a Lluís companys presenta una estructura amb dimensió àuria realitzada en formigó, ceràmica i tubs d'acer inoxidable. Com a textos, inscrits damunt ceràmica, apareixen: 'El 15 d'octubre de 1940 de matinada al fosar de Montjuich morí afusellat el President de Catalunya Lluís Companys i Jover', 'President Lluís Companys i Jover' i 'Per Catalunya'. </p> <p>Mesura 2 m d'alçada, 80 cm de longitud i 80 cm de profunditat. L'obra és de Jaume Marés. </p> 08155-31 Plaça Saló Mas Pedrer, 20 41.6654164,2.7471044 478946 4612660 2007 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Jaume Marès Import de la factura 2.976,00€ 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92697 Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX (inicis) <p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p> 08155-32 Plaça Major <p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p> 41.6670700,2.7494600 479143 4612843 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 46 1.2 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92698 Cooperativa Agrícola o Sindicat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> XX (mitjans) <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> 08155-33 Carrer Sindicat, 3 <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> 41.6672888,2.7504967 479230 4612867 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social BCIL 2023-08-31 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92699 Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> XX (mitjans) <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> 08155-34 Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6682000,2.7487900 479088 4612968 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural BCIL 2023-09-07 00:00:00 Àlvar Saez Puig Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. 106|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92700 Can Riudarenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX (inicis) <p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p> 08155-35 Carrer Major, 15 <p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p> 41.6678067,2.7488995 479097 4612925 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 102|119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92701 Can Prats https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX (inicis) <p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p> 08155-36 Carrer Major, 34 <p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p> 41.6688887,2.7492056 479123 4613045 1900 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig 102 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92702 Can Calau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI <p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p> 08155-37 C. Joaquim Ruhi, 1 <p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p> 41.6696750,2.7457410 478834 4613133 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 98|119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92703 Forn de Can Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> XVIII <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> 08155-38 Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> 41.6576824,2.7169300 476432 4611809 08155 Palafolls Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Actualment es troba en desús. 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92704 Monument 'L'altra història' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08155-39 Carrer Roig i Jalpí, 28 41.6754572,2.7501305 479202 4613774 1991 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Antoni Selvaggi i Narcís Ribas 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92705 Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent. <p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p> 08155-40 Carrer Camí de la Font de Ferro <p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p> 41.6704380,2.7449320 478767 4613218 1880 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració. 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92706 Jaciment del Castell de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> IX-XIX S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> 08155-41 Carrer Camí del Castell, 28-54 41.6789700,2.7351000 477952 4614168 800-1879 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural BCIN 2023-09-18 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. 94|85 1754 1.4 1760 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92707 Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> XVIII-XX Parcialment destruït. <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> 08155-42 Molí d'en Puigverd 41.6874500,2.7438100 478679 4615107 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92708 Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat <p> </p> <p> </p> XX <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> 08155-43 Ajuntament de Palafolls 41.6671500,2.7491800 479120 4612852 08155 Palafolls Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2023-11-08 00:00:00 Àlvar Saez Puig Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92709 Antiga Escola Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> 08155-44 Carrer Sant Genís <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.6601300,2.7216000 476821 4612079 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92710 Cases Barri de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> XX <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08155-45 Veïnat de Santa Maria 41.6742000,2.7503530 479219 4613634 1940-50 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92711 Fanalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> 08155-46 Casal de la Dona. Masia Can Florenci. 41.6675800,2.7510800 479278 4612899 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92712 Fanal Torre de Guaita https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> XX <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> 08155-47 Casal de la Dona. Masia Can Florenci 41.6675800,2.7510800 479278 4612899 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Manolo Medina 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92713 Festa Major petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-2 <p> </p> <p> </p> XX <p>Destaquen les següents activitats: Activitats infantils, cercaviles, concert jove, plantada gegants, xocolatada, elecció de pubilla, dinar popular.</p> <p>S'han vinculat els actes festius a la recuperació i difusió de les tradicions catalanes. En aquest marc festiu hi tenen cabuda des de ballada de sardanes a actuacions de les formacions musicals de l'Escola Municipal de Música i Dansa o a la proclamació de la pubilla i la celebració de cercaviles per part de la Colla de Diables i la Colla de Gegants.</p> <p>Se celebra per Pasqua Florida. </p> 08155-48 Ajuntament de Palafolls 41.6671500,2.7491800 479120 4612852 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Organitza: Ajuntament de Palafolls juntament amb entitats (Diables folls, colla gegantera, escola de música i dansa). 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
92714 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p> 08155-49 Ajuntament de Palafolls <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6671300,2.7491400 479116 4612850 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
93077 Riu La Tordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> 08155-50 Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> 41.6730400,2.7595900 479988 4613503 08155 Palafolls Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-04-19 06:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml