Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93405 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-4 | XVII | <p>La promesa de misses i processons en honor de Sant Sebastià es continua fent 370 anys més tard, però amb un caire més festiu i completada amb altres activitats en el que és considerat la Festa Major Petita de Sant Genís.</p> <p>Aquest és un dels sants invocats pels habitants de Sant Genís l’any 1652 quan la pesta assotava tot Catalunya. Per demanar protecció al sant els veïns van fer un vot de vila amb la intenció de renovar-lo anualment com agraïment. Es fa la renovació del vot de vila en un acte religiós a la parròquia romànica de Sant Genís en la que hi assisteixen les autoritats locals i que, a més, compta amb la presència de la Coral Palatiolo.</p> <p>Des de ja fa uns anys, però, al voltant de la renovació del vot de vila s’han agrupat altres activitats festives convertint-se així en la festa petita de Sant Genís.</p> | 08155-75 | Sant Genís de Palafolls | <p>L’any 1652, els vilatans de Sant Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”.</p> <p>A canvi de la curació, el poble de Sant Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1652 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 93407 | Espai de dol perinatal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dol-perinatal | XXI | <p>L'espai de dol perinatal, gestacional i neonatal es troba dins el Cementiri Municipal.</p> <p>Ocupa una parcel·la rectangular i en destaquen un banc realitzat en formigó i un plafó vertical i acabat en angle, fet en ferro, on hi ha retallades les formes d'estels.</p> <p>Hi ha una placa commemorativa basada en el disseny de la jove palafollenca Laia Vives Salcedo, que va presentar aquesta realitat amb molta sensibilitat. Les plaques contenen, també, un fragment de la cançó 'Et faig un lloc' del grup Xiula, dedicada al dol perinatal, gestacional i neonatal, i un poema de la coneguda escriptora Rosa Leveroni. En aquestes, s'hi pot trobar també uns codis QR explicatius per als visitants.</p> | 08155-77 | Cementiri de Palafolls | 41.6609860,2.7375376 | 478149 | 4612171 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta d'una iniciativa conjunta amb l'Associació A Contracor, que treballa per eliminar tabús i donar visibilitat a aquesta realitat. Portada a terme el 2022. El Govern palafollenc havia estat treballant per fer realitat el compromís expressat en l'Acord de Ple del 16 desembre de 2021 per tenir un espai de dol perinatal, gestacional i neonatal al Cementiri de Palafolls, després que el plenari donés suport per unanimitat a una moció impulsada a tot el país per l'Associació A Contracor. El dissabte 15 d'octubre de 2022 i coincidint amb el Dia Internacional de la mort gestacional, perinatal i neonatal, es va realitzar l'acte d'inauguració d'aquest espai que consisteix en una zona habilitada en un dels parterres de la part nova del cementiri, on hi ha la fossa comuna ja habilitada per aquests casos. L'espai, que està ben diferenciat de la resta del cementiri, es va dignificar amb la descoberta de dues plaques commemoratives, un banc i un ametller. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||||
| 93945 | Foneria can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-can-valldejuli | XIX | Algunes parets presenten esquerdes, forats i fissures. Parts dels murs han perdut l'arrebossat de ciment. | <p>La foneria es troba dins la finca de Valldejuli, on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del segle XVI. Encara es poden veure els murs i les antigues finestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria.</p> <p>Es tracta d'un edifici de dues plantes amb sostre de teules a dues aigües. Destaquen finestres d'obertura vertical i una porta amb arc de mig punt. </p> <p>En la banda occidental hi ha un mur on es veuen parts amb maons, pedra vista i arrebossat, i que envolta part de la finca.</p> | 08155-144 | Vall de Sant Genís | <p>Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat 'la Amistad' comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material era la llenya de la zona, fet que va esdevenir el fracàs de l'empresa degut a la poca productivitat.</p> | 41.6580603,2.7255157 | 477147 | 4611849 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 93947 | Font de can Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabreta | XX | Presenta pèrdues, esquerdes i verdet en les parets del recinte i en la pròpia font. | <p>En la Font de Can Cabreta, al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a mitjan segle XVII.</p> <p>La font, amb brocada metàl·lica, té una estructura realitzada en pedra. L'espai del seu davant està construït amb de pedra a banda i banda. Aquestes guien el camí fins a la font. </p> <p>Damunt de la font hi ha una placa de ceràmica feta amb vuit peces on apareix Sant Sebastià. Trobem la inscripció 'Sant Genís de Palafolls. Agraït a Sant Sebastià en el seu vot de poble (1681). Ciutat Jardí, setembre 1973'.</p> | 08155-145 | Veïnat de Sant Genís, urbanització de Ciutat Jardí. | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 93950 | Mina o mines de can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-mines-de-can-valldejuli | XIX | La mateixa natura i la manca de conservació fa que es vegin pèrdues, esquerdes i fissures en aquesta construcció. | <p>Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.</p> <p>Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.</p> <p>Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.</p> <p>Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra. </p> <p>L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins. </p> | 08155-146 | Vall de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro. <br /> <br /> <span>Segon</span><span>s not</span><span>a de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís. <br /> <br /> Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.<br /> <br /> I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> <br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.<br /> <br /> Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,2.7264600 | 477225 | 4611771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 93951 | Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-miraculosa | XX | <p>La Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa té un sol nivell i un sostre a dues aigües. Està arrebossada i pintada de blanc. </p> <p>Té una entrada o porta principal coronada amb arc de mig punt i un ull de bou damunt.</p> <p>De petites dimensions adquireix un volum horitzontal. La part del basament presenta tres esglaons en la porta d'entrada. Aquests esglaons ajuden a superar el desnivell del terra per accedir a la capella. </p> | 08155-147 | Vall de Sant Genís, Can Gibert Disseminats 89 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2019), el mas de can Gibert, que es troba en la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part baixa de l’aulet, l</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>’onze de juliol de 1948, es va celebrar un segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec. Aquell any ja s’havia construït pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La capella fou dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qual hi tenia molta devoció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava temporades a la masia. En conèixer la intenció del propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als Estats Units. I així el 26 de maig de 1949 es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La creació l’any 1948 de les taules entorn de la font, i després de la capella, ha estat també l’origen del restaurant que a poc a poc ha arribat a ser un referent a la comarca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1949 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-img20190525203530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Martí | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 93959 | Parada de bus Mias Architects | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-mias-architects | XXI | <p>La parada d'autobús està composta per una estructura d'acer i per dues bigues que formen una creu. Aquesta estructura cerca l'equilibri i es converteix en el suport de les diferents finestres. Els marcs de fusta s'organitzen sobre les bigues d'acer en diferents formes. La parada té com a funció protegir la gent de la pluja i el sol. Durant la nit s'il·lumina.</p> <p>Les finestres es pleguen i organitzen sobre una estructura metàl·lica buscant un espai amb diferents funcions: descans, esperar l'autobús, llegir o socialitzar-se. La localització també ha estat pensada: el contacte del camp amb el món més urbà. </p> <p>Hi ha un banc realitzat en formigó a terra i l'estructura de la parada serveix d'aixopluc per deixar passar la llum. Es combinen quatre materials: la fusta, l'acer, el formigó i el vidre. L'estructura dona sensació de moviment.</p> | 08155-148 | Avinguda Costa Brava | 41.6683690,2.7507950 | 479255 | 4612987 | 2013 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93959-parada-autobusos.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mias Arquitectes | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94126 | Barraca d'en Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-cerda | XX | Presenta brutícia i petites pèrdues en les parets. Una de les parets té una esquerda remarcable. Ha patit ocupacions humanes que han embrutat l'interior. | <p>La Barraca d'en Cerdà és una barraca de vinya realitzada en formigó. Presenta forma de caixa quadrada tot i que amb sostre elevat. Ens recorda el passat del cultiu lligat a la vinya. </p> <p>Aquest sostre té una superfície corba o voltada. Té una sola porta d'entrada de línies verticals. Encara manté, força bé, l'estructura original.</p> | 08155-150 | Veïnat de Sant Genís | 41.6638460,2.7287230 | 477415 | 4612491 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ha patit ocupacions humanes. El propietari era de Malgrat. Hi passaven el dia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||
| 94129 | Passera de ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu | XX | L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. | <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> | 08155-153 | Riera de Can Jordà | 41.6758008,2.7245765 | 477075 | 4613818 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 94141 | MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mid | XXI | <p>El MiD és un equipament municipal en el qual s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, i les Àrees d'Educació i Cultura de l'Ajuntament. </p> <p>El MiD compta amb diverses sales: un auditori, una sala amb miralls per fer dansa, sales més petites que serveixen d'aula o sales de reunions, una sala d'exposicions i alguns despatxos.</p> <p>L'edifici, de nova planta, presenta diferents cossos en forma de cubicles i rectangles. Es posiciona com a arquitectura racionalista que combina el vidre en la part de baix i les parets blanques en el nivell superior. </p> <p>La teulada presenta una superfície horitzontal. Es troba, en el terrat superior, un piano que contextualitza l'edifici com a espai musical. Fou inaugurat el 2002. </p> | 08155-155 | Fòrum Palatiolo s/n | 41.6690300,2.7488500 | 479093 | 4613061 | 2002 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Meritxell Inaraja | Si poden trobar les àrees d'Educació i Cultura on es realitzen:- Activitats relacionades amb la promoció de la música i de la dansa.- Aules d'assaigs per a instruments individuals o per a grups (instrumentals o vocals).- Sala d'exposicions temporals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 94142 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-28 | XX | <p>El cementiri de Palafolls està situat a l’oest de la població i a una certa distància del nucli urbà.</p> <p>El més notable d’aquest equipament és, sens dubte, el nou recinte que s’ha habilitat al costat mateix de l’antic cementiri. Es tracta d’un espai caracteritzat per la sensació d’amplitud, acuradament enjardinat i amb abundant gespa.</p> <p>Els grups nous de nínxols estan situats a la part nord d’aquest espai, orientats a ponent i protegits per una porxada. Les línies són funcionals, netes i aconsegueixen una notable sensació d’harmonia.</p> <p>El cementiri antic és de planta quadrada amb un pati central on es poden apreciar xiprers. El 2015 s’hi van construir 54 nínxols nous.</p> <p>Destaca el mur exterior de color blanc i una línia de més d'una dotzena de xiprers. També una porta d'entrada, potser la principal, adovellada i d'arc de mig punt. Trobem, també, realitzat en ceràmica un petit text de Miquel Martí i Pol. </p> | 08155-156 | Camí de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2021) l’últim camí que prenien els palafollencs era cap a Sant Genís. Al llarg dels segles tots han estat enterrats a l’església de Sant Genís i al seu cementiri fins al desembre de 1933, quan l’Ajuntament de Palafolls inaugurarà el Cementiri Municipal, a mig camí entre Sant Genís i les Ferreries. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la revolució liberal del XIX van aparèixer els primers cementiris civils, especialment a les grans ciutats, però a Palafolls no serà fins a l’arribada de la Segona República que es crearà el cementiri de titularitat municipal. Fou ben habitual fins als segles XIX i XX que tots els cementiris parroquials fossin entorn de les esglésies, dins l’espai de les celleres, un fet que ja venia de molt enrere. Amb les assemblees de Pau i Treva, fa mil anys, es va establir un espai de trenta passes entorn de les esglésies on era, sota pena d’excomunió, prohibida la violència a les persones i als seus béns. Aquest fou també el motiu del naixement de molts pobles, com Sant Genís, a redós de les esglésies amb el seu espai sagrat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els enterraments més antics que tenim documentats són a dins l’església, diverses llicències donades pel bisbe de Girona ens ho certifiquen. Autoritzacions donades a persones rellevants de la comunitat que demanaven ser inhumades a l’interior. El gruix de la població era enterrada en sepultures a l’exterior, la no necessitat de demanar llicència i la destrucció de l’arxiu parroquial durant la Guerra Civil n’ha esborrat les proves. Sí que en el llarg llistat d’últimes voluntats de molts palafollencs, conservades en arxius notarials, deixen dit que volen ser enterrats al vas o túmul dels seus avantpassats, sense deixar clar a quin lloc era situat. Evidentment que el gruix de la població no podia ser enterrat en cap altre lloc i estem segurs d’aquesta continuïtat d’enterraments a l’exterior des d‘època medieval fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6611400,2.7377500 | 478166 | 4612187 | 1933 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94143 | Passera de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-lluis | XXI | <p>La Passera de Sant Lluís és un pont que uneix el barri de Sant Lluís i el de les Ferreries. La passera està situada sobre la carretera B-682. </p> <p>És una passera de secció triangular, de perfils tubulars, sustentada per pilars en branques que creen la imatge que observem. Les formes geomètriques ajuden a equilibrar els esforços de torsió, flexió i tallant. Els materials emprats són el vidre, el ciment i el ferro. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-157 | Rambla de les Ferreries amb sector de Can Jordà | 41.6640077,2.7473706 | 478968 | 4612504 | 2010-2014 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Miàs Gifré | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94244 | Maquinària de la sínia o sénia de Cal Viudu Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-la-sinia-o-senia-de-cal-viudu-ric | XIX | Es troba a l'aire lliure, ple d'herbes, amb rovells i trencament d'argamassa. | <p>La sínia presenta una roda vertical de ferro de gran mida. La construcció té planta circular. </p> <p>També es pot veure una roda horitzontal (rodet) -què en el seu moment s'accionava amb la força animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal-, i aconseguia fer girar un eix vertical amb engranatge. </p> <p>Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.</p> | 08155-200 | Vora del riu Tordera. | 41.6711327,2.7600902 | 480029 | 4613291 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Una sínia o sénia és una màquina que eleva aigua. Té una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua, té planta circular i està situada a una tanca destinada a l'hort. Es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres tècniques.Màquina d’elevar aigua, emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds. Té una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes lligat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical i mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva longitud, l’extrem inferior de la qual es submergeix a l’aigua del pou. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94245 | Mina d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-puig | XIX | Alguns maons s'han trencat. Pèrdues importants de l'estructura de la volta. Al voltant està coberta per canyissars. | <p>La mina forma una volta de canó. Està feta amb maons i argamassa, i té una porta d'entrada o única obertura. </p> <p>La funcionalitat és la de conduir aigua subterrània o semi-subterrània per canalitzar l'abastament d'aigua del municipi.</p> | 08155-201 | Vora del riu Tordera | 41.6721790,2.7580010 | 479856 | 4613408 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Segons Salicrú (2021) l’aigua s'agafava en tres punts, un a l’alçada de l’església de Tordera, al lloc conegut com a Pas de les Palanques. Aquest es feia a través d’una mina dins el riu, l'aigua era canalitzada fins al molí d’en Puigvert, a través d’un rec anomenat llavors com a Rec d’en Puigvert. Aquí un cop utilitzada era abocada al rec Viver en un principi, i més tard es va connectar la sortida amb un altre rec que voltava el molí d’en Puigvert i que passava a pocs metres, ara l'anomenem el Rec del molí d’en Puigvert, en el punt conegut com a les Comportes sota el mas Tortós. El segon punt era el que alimentava el rec del molí d’en Puigvert a l’anomenat Pas de la Ginesta, la mina s’endinsava dins el riu a l’alçada de la masia de can Puigvert. Aquest rec portava l’aigua fins al molí de la Pedrera.I el tercer punt, fet una mica més amunt del que és ara el Parc Fluvial de la Tordera, també amb una mina, ara coneguda com la mina d’en Puig, que aflorava uns metres més enllà de la mota creant el rec de Sabadell. Aquest portava l’aigua fins a Malgrat a la Fàbrica de l’Aigua i al molí de Sabadell. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94247 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-0 | XIII-XIV | S'ha perdut gran part de l'estructura original. Pèrdues importants d'argamassa i pedres originals. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2019) quan es passa la Ciutadella i se segueix el camí que ens porta cap al castell, abans de passar per sobre de cal Sastre, es troben les restes del que s'anomena la Capella de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les restes situades en un petit replà del pendent de la muntanya, al turó del Castell, ocupen una superfície 54 </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>m2. Són<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> de planta rectangular amb una amplada de 6 m per una longitud de 9 m, i es troben orientades d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la paret que mira al sud és on es troba més parament conservat, hi ha un tros de paret d'1,8 m de llargada on interiorment fa 2 m d’alçada i exteriorment, pel desnivell del terreny, 3 m, hi ha a mitjana alçada una petita obertura de 20 x 10 cm. La resta de parets conservades, en la zona nord i oest no sobrepassen els trams conservats de 70 cm d’alçada La paret est ha desaparegut completament a causa de l’erosió del terreny. El gruix de tots els murs se situa entre els 80 i 90 cms.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No es pot distingir per on es feia l’accés a l’edifici, es descarta la paret de ponent per la conservació de la base de tots els paraments, la paret sud és de difícil accés pel pendent, la nord es pot descartar per la seva mala orientació i la paret que mira l’est és la que tindria més possibilitats tot i que l’erosió del terreny i la desaparició del pany de paret fa impossible ubicar-la.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Diverses fonts parlen de la capella de Sant Andreu a la muntanya del Castell i pròxim a ell, però cap tant orals com escrites no s'ha pogut contrastar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-203 | Passat el camí de la Ciutadella, direcció al Castell de Palafolls | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Només s'ha tingut ocasió de localitzar un document d’època medieval que en parla. Es tracta d'una llicència a Berenguer de Palafolls, cavaller, on la cúria de Girona dona llicència el dia 14 d’abril 1344 per traslladar els altars de Sant Andreu i Sant Longinus d’una capella situada al terme de Palafolls a la capella del Castell de Palafolls, on es tindrà més cura de les llànties. És probable que la capella no fos massa concorreguda i s'acabés abandonant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6762000,2.7375600 | 478155 | 4613859 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-6.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94248 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-11 | XX | Ha perdut gran part de l'estructura original. Queda algun angle del pont. | <p>Pont vell que es troba en la carretera de Sant Genís. Només en queden les restes. Està fet en formigó i maons. </p> <p>En poden veure part d'un estrep i del tauler. Queda endinsada en el terreny. La resta del tauler s'ha perdut. L'altre estrep no es pot veure.</p> | 08155-204 | Carretera Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2020) el sis d’abril de 1914 es creava la Mancomunitat de Catalunya, la unió de les quatre diputacions provincials, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Fou el reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la unitat territorial de Catalunya d’ençà de l’any 1714.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El seu primer president</span></span>,<span><span> Enric Prat de la Riba, va dir </span></span><span><span>“</span></span><span>que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu tel</span><span><span>è</span></span><span>fon i la seva carretera</span><span><span>”</span></span><span>, i que</span><span><span> resumeix molt b</span></span><span><span><span>é</span></span></span><span><span> els objectius</span></span><span><span> que tenia la nova administraci</span></span><span><span><span>ó. T</span></span></span><span><span>ot i la seva curta vida, dissolta per Primo de Rivera l</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>any 1925, va incidir en molts d</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>aquests aspectes al llarg del territori. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’</span></span><span>Ajuntament de Palafolls va rebre un comunicat on se li preguntava quines millores necessitava. El vint-i-sis d'abril de 1914</span><span> es comunicarien les millores a la Mancomunitat a trav</span><span><span>é</span></span><span>s d</span><span><span>’</span></span><span>un ple presidit per l</span><span><span>’</span></span><span>alcalde Dami</span><span><span>à</span></span><span> Puig. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es varen sol·licitar cinc actuacions, una carretera d<span>’</span></span><span>Hostalric a Malgrat</span><span>, una carretera del nucli de Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s fins a la carretera de Madrid a Fran</span><span><span>ç</span></span><span>a, arreglar el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries a Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s de tres quil</span><span><span>ò</span></span><span>metres, arreglar tamb</span><span><span>é</span></span><span> el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pas del Roig tocant al riu Tordera en direcci</span><span><span>ó</span></span><span> a Blanes d</span><span><span>’</span></span><span>un quil</span><span><span>ò</span></span><span>metre, i finalment arranjar tamb</span><span><span>é</span></span><span> un altre cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pla de la Ginesta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>De totes aquestes obres proposades, l'única que va executar la Mancomunitat va ser la de la carretera de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La nova carretera es va construir paral·lela a la riera, tal com és encara. Llavors es va construir amb l’obra un pont a l’alçada del camp d’en Rabassa, que va ser ensorrat per l’aiguat de la tardor del 1970. Durant l'època de la República es va construir un segon pont de fusta just abans del camp del Pi. Aquest de fusta va ser renovat, i corregit el seu traçat en forma de quatre, per un d’obra als anys cinquanta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6600500,2.7293600 | 477467 | 4612068 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94249 | Rec Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 | XV | <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> | 08155-205 | Carretera de Malgrat de Mar a Blanes | <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> | 41.6613350,2.7580310 | 479855 | 4612205 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 94251 | Placa telèfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons | XX | Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. | <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> | 08155-207 | Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. | <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> | 41.6600800,2.7224900 | 476895 | 4612074 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94253 | Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis | XX (mitjans) | La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. | <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> | 08155-209 | Carrer de Sant Genís 26 | <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> | 41.6601400,2.7214000 | 476805 | 4612081 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94648 | Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert | XX | <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> | 08155-210 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1954 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Clarà | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 94651 | Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-palafolls | XX | <p>Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls. Hi ha escrit: 'venerada llarg temps a la Capella de Vivelles i ara a l'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, escrits l'any 1683 pel Doctor Sebastià Pla. Rector de la dita Parròquia'. L'exemplar que tenim fou imprès el 1933, en una edició especial de 30 exemplars en paper de fil d'Els Amics dels Goigs. Any 1933. Imprenta La Renaixensa. Barcelona. </p> <p>Els Goigs comencen:</p> <p>'De gràcies sou adornada</p> <p>i de les virtuts més belles,</p> <p><em>Verge pura intitulada</em></p> <p><em>Mare de Déu de Vivelles</em>.</p> <p>De gràcia fou aquell dia</p> <p>principi de nostre bé</p> <p>quan de l'alta jerarquia</p> <p>Gabriel a Vós vingué,</p> <p>Ave Maria, us digué,</p> <p>plena de gràcies molt belles..'.</p> | 08155-211 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1933 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94651-vivelles-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 94652 | Rellotge de sol de Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> | 08155-212 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94653 | Rellotge de sol de Can Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert | XX | <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> | 08155-213 | Carrer Mas Can Puigvert | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||||||||||
| 94654 | Rellotge de sol del Mas Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> | 08155-214 | Urbanització Mas Carbó | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94655 | Rellotge de sol del Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> | 08155-215 | Polígon sector Riera Roquet | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94656 | Rellotge de sol de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas | XX | <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> | 08155-216 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94659 | Rellotge de sol de Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> | 08155-217 | Disseminat Cal Sastre | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||||||||
| 94660 | Tomba de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada | XX | <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> | 08155-218 | Carretera de Sant Genis, s/n | <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> | 41.6600783,2.7227109 | 476914 | 4612074 | 1956 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-12 00:00:00 | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||||
| 95046 | Forns de calç de Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli | XVIII | Molt destruït. | <p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p> | 08155-220 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p> | 41.6556836,2.7277691 | 477333 | 4611584 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 95057 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-0 | XX | Presenta pèrdues. No hi raja aigua. Està semisoterrada. | <p>En queda la placa de ciment amb el brollador de sortida. Hi ha un petit canó metàl·lic. No hi raja aigua. Queda un esglaó al cantó esquerre, mentre que la part dreta està semisoterrada. </p> <p>Al voltant hi ha alguna taula rodona de ciment sense bancs. L'espai està poc conservat.</p> | 08155-224 | Can Vinyals. Veïnat de Vallplana. | <p>Segons Salicrú (2023) el nom de cal Bolet ve de quan era propietari, a la segona meitat del segle XIX, de la finca el Pau Ribas, àlies el Bolet. La deu d'aigua que nodria la font era agafada més amunt i a través d'una canalització era portada fins a la casa de can Vinyals, encara en queda alguna resta.</p> | 41.6775417,2.7076561 | 475667 | 4614016 | 1935 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 95058 | Goigs a la Mare de Déu de les Ferrereries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-les-ferrereries | XX | <p>En aquests Goigs hi trobem escrit:</p> <p>'Tota pulcra i beneïda</p> <p>nada sou del trono d'Adam</p> <p>i li dareu nova vida</p> <p>de la soca fins al ram.</p> <p>Laudatòries lletanies</p> <p>us endreci el cor humà.</p> <p> </p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.</em></p> <p> </p> <p>Cada poble de la terra</p> <p>com a seva us posa nom,</p> <p>us en posa cada serra,</p> <p>cada lloc, cada tocom.</p> <p>Seves vostres fesomies</p> <p>vol la pols, que us infantà.</p> <p> </p> <p>Nat tot just petit vilatge</p> <p>dins el pla de Palafolls,</p> <p>vostre eximi patronatge</p> <p>implorava de genolls.</p> <p>Les ventures i alegries</p> <p>sap que són a vostre mà.</p> <p> </p> <p>Sota vostra guarda santa</p> <p>el vilatge anà creixent.</p> <p>És encara xica planta</p> <p>mes ja bada flors al vent.</p> <p>Flors d'amor i cortesies,</p> <p>temples bells us dedicà.</p> <p> </p> <p>Nostres cases benamades</p> <p>presserveu de torbs i llamps</p> <p>i allunyeu les pedregades</p> <p>que desolen nostres camps.</p> <p>Pestilències i heretgies</p> <p>no deixeu pas arribar.</p> <p> </p> <p>Que l'amplíssima Tordera,</p> <p>plena d'aigua bogejant,</p> <p>dins la gola un llamp de fera,</p> <p>va les mates assaltant.</p> <p>Ses terribles correnties</p> <p>aparteu del nostre pla.</p> <p> </p> <p>Si del ferro, que s'hi obrava,</p> <p>nostra vila nom cullí,</p> <p>feu que forta sa gent brava</p> <p>com el ferro es pugui dir</p> <p>en treballs i gallardies</p> <p>i en la fe del cristià.</p> <p> </p> <p>Nostre pa de cada dia</p> <p>bé l'havem de menester,</p> <p>el de l'alta Eucaristia</p> <p>i l'humil de blat groller.</p> <p>Junti'ns l'un amb el Messies,</p> <p>sigui'ns l'altre, aliment sa.</p> <p> </p> <p>Nostres barris i masies</p> <p>us veneren d'anys enllà.</p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.'</em></p> <p>Són escrits per Joaquim Ruyra i enviats al mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicats a <em>La Veu de Catalunya</em> el 5-I-1922.</p> | 08155-225 | Església parroquial de Santa Maria Assumpta. Carrer Major, 24 | 41.6681914,2.7493555 | 479135 | 4612967 | 1916 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95058-goigs-mare-de-deu-de-les-ferreries.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Joaquim Ruyra | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 95059 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1 | XX | <p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p> | 08155-226 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 1976 (data de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mn Pere Ribot | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 95060 | Goigs de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles | XX | <p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p> | 08155-227 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles. | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1924 (any de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 95062 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 | XVII | Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. | <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> | 08155-229 | Vall de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 92698 | Cooperativa Agrícola o Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XX (mitjans) | <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> | 08155-33 | Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> | 41.6672888,2.7504967 | 479230 | 4612867 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-08-31 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 92703 | Forn de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XVIII | <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> | 08155-38 | Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís | <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> | 41.6576824,2.7169300 | 476432 | 4611809 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Actualment es troba en desús. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 93243 | El Cafè de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> | 08155-66 | C. Francesc Macià, 1 | 41.6681674,2.7487707 | 479086 | 4612965 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 92658 | Capella de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII | Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. | <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> | 08155-7 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1667 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||
| 92690 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-16 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XVIII | Dins la reforma de 1988, també es va restaurar l'Ajuntament, deixant la pedra vista. | <p>La plaça Major està al nucli de les Ferreries. És el lloc on es troben el carrer Major i el camí vell de Sant Genís. Hi ha l'Ajuntament, un edifici construït en pedra<span lang='CA'><span><span><span><span>, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>on a la portalada hi porta la data de l'any</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> 1701.</span></span></span></span></span> També hi trobem una gran quantitat de cases de planta i pis d'inicis del segle XX. El 1988 es va reformar la plaça i s'hi va col·locar una font, que reutilitzava <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>les lloses de pedra de les antigues voreres.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p>Vista en perspectiva aèria agafa forma de triangle. Esdevé un dels llocs de trobada i socialització de la població de Palafolls.</p> | 08155-25 | Plaça Major | 41.6669877,2.7493460 | 479134 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-4.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 92692 | El Palauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> | 08155-27 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. | 41.6695400,2.7509000 | 479264 | 4613117 | 1991-1996 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||
| 92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||
| 92660 | Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | X-XII/ XI-XV | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. | <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> | 08155-9 | Camí del Castell | <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> | 41.6788078,2.7350512 | 477947 | 4614150 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||
| 92687 | Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p> | 08155-22 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p> | 41.6723190,2.7429060 | 478600 | 4613427 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | |||||||
| 92695 | Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XVIII | <p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p> | 08155-30 | Carrer Joaquim Ruhi | <p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p> | 41.6694197,2.7465071 | 478898 | 4613104 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||||
| 92705 | Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent. | <p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p> | 08155-40 | Carrer Camí de la Font de Ferro | <p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p> | 41.6704380,2.7449320 | 478767 | 4613218 | 1880 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 | ||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/