API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92714	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>			<p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p>	08155-49	Ajuntament de Palafolls	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6671300,2.7491400	479116	4612850		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia	119	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93077	Riu La Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera	<p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p>	08155-50	Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls).	<p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p>	41.6730400,2.7595900	479988	4613503		08155	Palafolls	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades.		2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93078	Turó del Castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p>	08155-51	Camí del Castell		41.6789200,2.7351100	477952	4614162		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	BPU	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2153	5.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93079	Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p>	08155-52	Carretera de Tordera a Palafolls		41.6606333,2.7016926	475164	4612140		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	BPU	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV.		2153	5.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93080	Gorg de Can Oms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p>	08155-53	Masia de Can Oms	<p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p>	41.6633400,2.7521500	479366	4612428		08155	Palafolls	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2153	5.1		21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93081	Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p>			<p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p>	08155-54	Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls.		41.6857769,2.7439910	478694	4614921		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2153	5.1	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93082	Entorn de la Serra de Can Gibert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert	<p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p>			<p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p>	08155-55	Vall de Sant Genís		41.6578700,2.7216700	476826	4611828		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	BPU	2023-09-20 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2153	5.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93083	L'alzina del Carlí o Can Nan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-carli-o-can-nan	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>Entre Cal Nan i Can Fonolleda, se situen dues alzines majestuoses i centenàries. Una d’elles es coneix com l’alzina del Carlí, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, arbre perennifoli de la família de les fagàcies, nadiu de la regió mediterrània. Aquests arbres maduren d'octubre a desembre, i l’edat mínima a la qual comencen a produir-se se situa entre els 15 i els 20 anys de la seva vida, condicionada per les característiques mediambientals.</p>	08155-56	Entre Cal Nan i Can Fonolleda	<p>Rep aquest nom perquè, segons la llegenda, en aquesta alzina s’hi va penjar l’únic carlí que hi havia a Palafolls, durant la primera guerra Carlina.</p>	41.6706318,2.7415368	478485	4613240		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93083-alzina-del-carli-2.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Científic	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat.		2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93085	El lledoner de Can Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-puig	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p>			<p>Davant de can Puig, es localitza el lledoner de can Puig, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol mena de terreny.</p>	08155-58	Carrer Camí de la Font de Ferro.		41.6706300,2.7444900	478730	4613239		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93085-lledoner-de-can-puig-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Saéz Puig	La fusta de lledoner és flexible i dura alhora. Era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp. És molt comú trobar lledoners davant les masies.		2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93086	El lledoner de Can Gibert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p>			<p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p>	08155-59	Can Gibert		41.6578576,2.7218514	476841	4611827		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat.		2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93087	El lledoner del camí de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p>			<p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p>	08155-60	Camí de Sant Genís de Palafolls		41.6667147,2.7483146	479047	4612803		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93088	Les Rieres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p>			<p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p>	08155-61			41.6710600,2.7095300	475820	4613296		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93089	Fons documental Can Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas	<p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p>			<p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p>	08155-62	Can Ribas. Camí del Castell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p>	41.6743100,2.7466200	478909	4613647		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Cultural	Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Fons documental consultable a Arxius en línia		56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93222	Col·lecció del Molí d'en Puigvert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert	<p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p>		Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs.	<p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p>	08155-64	Gorg el moli de Puigvert, 1		41.6882300,2.7388300	478265	4615195		08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg	Física		Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent.		53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93409	Gorg de Xon Puig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig				<p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p>	08155-78	Zona del Parc per a gossos.		41.6704675,2.7564579	479727	4613219		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Científic	Inexistent	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya.		2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92706	Jaciment del Castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p>	IX-XIX	S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació.	<p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p>	08155-41	Carrer Camí del Castell, 28-54		41.6789700,2.7351000	477952	4614168	800-1879	08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Cultural	BCIN	2023-09-18 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.	94\|85	1754	1.4	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92663	Capella del castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	X-XII		<p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p>	08155-10	Castell de Palafolls		41.6787547,2.7357164	478003	4614143		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIN	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre.	92\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92660	Castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p>	X-XII/ XI-XV	Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació.	<p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p>	08155-9	Camí del Castell	<p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p>	41.6788078,2.7350512	477947	4614150		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Cultural	BCIN	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles.	92\|93\|85	46	1.2	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92653	Església parroquial de Sant Genís de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p>	XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p>	08155-2	Carrer de Sant Genís	<p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p>	41.6601614,2.7224314	476890	4612083		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg	Legal i física	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		92\|93\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93390	Can Borrell o Mas Borrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII		<p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p>	08155-74	Disseminat Can Borrell	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p>	41.6576910,2.7169610	476434	4611810	1254	08155	Palafolls	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
94247	Capella de Sant Andreu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-0		XIII-XIV	S'ha perdut gran part de l'estructura original. Pèrdues importants d'argamassa i pedres originals.	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2019) quan es passa la Ciutadella i se segueix el camí que ens porta cap al castell, abans de passar per sobre de cal Sastre, es troben les restes del que s'anomena la Capella de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les restes situades en un petit replà del pendent de la muntanya, al turó del Castell, ocupen una superfície 54 </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>m2. Són<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> de planta rectangular amb una amplada de 6 m per una longitud de 9 m, i es troben orientades d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la paret que mira al sud és on es troba més parament conservat, hi ha un tros de paret d'1,8 m de llargada on interiorment fa 2 m d’alçada i exteriorment, pel desnivell del terreny, 3 m, hi ha a mitjana alçada una petita obertura de 20 x 10 cm. La resta de parets conservades, en la zona nord i oest no sobrepassen els trams conservats de 70 cm d’alçada La paret est ha desaparegut completament a causa de l’erosió del terreny. El gruix de tots els murs se situa entre els 80 i 90 cms.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No es pot distingir per on es feia l’accés a l’edifici, es descarta la paret de ponent per la conservació de la base de tots els paraments, la paret sud és de difícil accés pel pendent, la nord es pot descartar per la seva mala orientació i la paret que mira l’est és la que tindria més possibilitats tot i que l’erosió del terreny i la desaparició del pany de paret fa impossible ubicar-la.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Diverses fonts parlen de la capella de Sant Andreu a la muntanya del Castell i pròxim a ell, però cap tant orals com escrites no s'ha pogut contrastar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08155-203	Passat el camí de la Ciutadella, direcció al Castell de Palafolls	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Només s'ha tingut ocasió de localitzar un document d’època medieval que en parla. Es tracta d'una llicència a Berenguer de Palafolls, cavaller, on la cúria de Girona dona llicència el dia 14 d’abril 1344 per traslladar els altars de Sant Andreu i Sant Longinus d’una capella situada al terme de Palafolls a la capella del Castell de Palafolls, on es tindrà més cura de les llànties. És probable que la capella no fos massa concorreguda i s'acabés abandonant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6762000,2.7375600	478155	4613859		08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-6.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-09-29 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		85	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92654	Can Florit de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV		<p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-3	Carrer de Sant Genís		41.6601484,2.7210258	476774	4612082		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92669	Mas Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior.	<p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-16	Camí de Tordera a Palafolls.	<p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p>	41.6858320,2.7386650	478251	4614928		08155	Palafolls	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		93\|119\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92672	Can Ribes o Can Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p>	08155-19	Camí del Castell. Veïnat del Castell.	<p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p>	41.6741730,2.7465400	478902	4613632		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia.	94\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92673	Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets.	<p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p>	08155-20	Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p>	41.6722356,2.7476804	478997	4613417		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92686	Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals.	<p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p>	08155-21	Carrer de la Font del Ferro.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p>	41.6703510,2.7418060	478507	4613209		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig		93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92656	Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV, XVI-XVII		<p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p>	08155-5	Vall de Sant Genís	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p>	41.6572477,2.7263085	477212	4611758		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		93\|119\|85	46	1.2	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92689	Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV/ XIV-XVI		<p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p>	08155-24	Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5	<p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p>	41.6739752,2.7525835	479405	4613609		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig		93\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93730	Mas Burch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-burch	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.</p> <p>Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.</p> <p>Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.</p>	08155-85	Camí de la Ciutadella, s/n	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.</p> <p>Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.</p> <p>El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.</p> <p>L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.</p> <p>El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.</p>	41.6745306,2.7399727	478356	4613673		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-6.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|85	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93846	Mas Pedrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pedrer	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>La casa encara conserva alguns elements que ens porten als seus antics orígens, podem veure-hi diverses finestres de pedra i un portal de pedra amb llinda quadrada.</p> <p>L'edifici, pintat de groc, té planta baixa i primera planta. El sostre és a dues aigües, realitzat en teules. </p>	08155-128	Veïnat de les Ferreries	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1388 quan Bernat Albertí, administrador del Joan Gerald Albertí de la casa de Sant Julià, redimia per dos sous i vuit diners a Eulàlia, filla del Guillem Pedrer. </p> <p>El 1585 Francesc Pedrer, propietari útil del mas, capbrevava pel comte d'Aitona diverses peces. </p> <p>Josep Pedrer, el 1681, era propietari útil del mas de deu jornals.</p> <p>L'any 1860, a la mort de la propietària Josepa Pedrer Mateu, anomenava marmessor de la finca de catorze quarteres de conreu, vinya i bosc, al seu marit, Ignasi Mateu Torrent de Malgrat, i al seu cunyat, Andreu Mateu, segons el seu testament fet el 14-4-1855.</p> <p>Els Mateu ja no hi visqueren a la casa. Al padró del 1866 constava la família Dalmau Negre de masovers. Ja el 1921 el propietari era Salvador Esquena Forroll, de Malgrat, i a la casa hi vivien els Torrentó Fontrodona, també documentats ja el 1911.</p>	41.6649700,2.7437100	478664	4612611		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-2_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-3_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-4_0.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-17 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|85	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93848	Mas Tosell de les Boïgues o Mas Boïgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tosell-de-les-boigues-o-mas-boigues	<p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>El Mas Tosell de les Boïgues no ens ha arribat fins avui, però sí que en queda algun vestigi: les cases de can Calau i can Mateu. Són el fruit de la venda de la masia en diferents parts a la primera meitat del segle XVIII. Les terres del mas foren venudes a parts i acabaran nodrint de cossos els futurs carrers Joaquim Ruhí (de Dalt), Pi i Margall (del Mig) i de Baix. Una part de les terres del mas van ser segregades mot abans per formar una nova masia, la casa dels Ferrari que amb el temps serà coneguda com a Montràs i més modernament com a can Serrat, casa situada darrere l'Ajuntament. I de rebot la parcel·lació d'aquest mas Montràs va nodrir de cossos tota la vorera esquerra baixant del carrer Major fins al carrer Francesc Macià.</p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis. Està pintat de color blanc. La teulada és horitzontal. Portes, finestres i obertures són de nova fàbrica. </p> <p>Es pensa que la casa de can Calau i can Mateu varen ser reformades conservant part de l'estructura de l'antiga masia, de la que no en va quedar cap element destacable. Només ens queda un element del mas, l'era, coneguda com l'era de can Calau, que corona el carrer de Dalt.</p>	08155-130	C. Joaquim Ruhí	<p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és de 1388, quan el Bernat Albertí, procurador de Bernat de Cabrera, va redimir a l'Arnau Boïga per 11 lliures i 11 sous. El mas estava sota domini del senyor del Terme de Palafolls, com podem veure al capbreu que fa del mas i altres peces de terres el 1502 el Pere Boïga, propietari útil. </p> <p>Al següent capbreu, el mas havia canviat de família. Es desconeix el motiu, ara, el 1585 el propietari útil és Antoni Tosell, en aquest moment el mas encara serà conegut com a mas Boïgues, però en documentació posterior es començarà a anomenar mas Tosell, afegint-hi l'apel·latiu de les Boïgues per distingir-lo de l'altre mas Tosell que ja hi havia al mateix veïnat.</p> <p>El següent capbreu què tenim dades és el 1664 quan fou capbrevat per Salvador Morell procurador i marit d'Anna Tosell, propietària útil del mas. </p> <p>El 9-11-1719, Joan Batlle vengué al Sebastià Mateu, mestre de cases, un tros de terra del mas Tosell d'una quartera. El 1727 es va fer efectiu el pagament de la venda.</p> <p>Pel capbreu de 1750, se sap que els compradors de la masia s'havien repartit la casa en dues parts, una part per Antoni Ribas i l'altra part per Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Jacint Antoni Joan Carreras, treballador del veïnat capbrevava el 1750 la part d'occident de la masia.</p> <p>El 1788 la vídua de Jacint, Marianna Bruguera, i el seu fill Narcís Bruguera declaraven tenir encara la part de ponent de la masia.</p> <p>Els Batlle l'any 1789, com a successors dels Tosell, prestaven pel mas per Sant Miquel del mes de setembre tres octaus de mill i en temps de verema una portadora de raïms.</p>	41.6697400,2.7459500	478852	4613140		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93848-can-calau.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93878	Mas Estiu o Mas Alfós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estiu-o-mas-alfos	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>L'actual casal del Mas Estiu és una casa noucentista, al costat d'ella encara queda una part de l'antiga masia. Destaca de la casa una construcció rectangular en forma de torre on hi havia un molí de vent per extreure aigua.</p> <p>Es pot veure, també, l'era originària.</p> <p>La construcció presenta diferents cossos, la part de l'antiga masia i del casal noucentista tenen planta baixa i primer pis amb teulada a dues aigües. Manca la meitat de la teulada de l'antic mas. </p> <p>L'actual casal té la part de baix de la façana (la planta baixa) amb pedra vista i la part alta (primera planta) arrebossada d'un color gris clar que caracteritza part de la construcció. </p> <p>Tan finestres, com balcons i portes es coronen en línia recta. </p>	08155-143	Camí de Can Grinyola	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades conegudes del mas són de 1388, quan era propietari útil del mas el Bernat Guerald, àlies Alfons.</p> <p>Ja el 1502, Eulàlia, muller de Pere Oliver (mariner de la pobla de Calella) n'era la propietària útil del mas de quaranta jornals.</p> <p>Entre els segles XVI i XVII la propietat passava a mans dels Estiu.</p> <p>Francesc Estiu anomenava hereu al seu fill Jaume, segons testament fet a la notaria de Montpalau l'1-11-1653.</p> <p>Jaume Estiu es declarava home propi, soliu i afocat pel mas el 1681, i capbrevava les peces que havien declarat els seus predecessors.</p> <p>Jaume Estiu i Pau Estiu, pare i fill, declaraven el 1791 el mas de vint-i-cinc jornals. </p> <p>A finals del segle XIX Pau Estiu venien la finca a la família Oms d'Olot. Aquesta família la venia el 1920 a Lluís Mayà. Aquest nou propietari va fer una venda el 1931 a Josep Julià Clopés, vidu i propietari de Sant Miquel de Cladells, que hi va venir a viure amb els seus cinc fills. Un cop venuda pels Estiu, passaren per la casa diferents masovers: els Roig (1911), els Mayà (1924), parents dels Mayà propietaris.</p>	41.6625960,2.7243590	477052	4612353		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|85	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
94752	Mare de Déu de la Tordera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-tordera	<p>- CODINA, Alfons (2004). <em>El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. Segles XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>La Mare de Déu de la Tordera en alguns casos s’anomena, erròniament, Mare de Déu de les Ferreries.</p> <p>Es tracta d’una talla gòtica de pedra, policromada, datada al segle XIV, d’origen desconegut, que la “Asociación de Amigos de los Castillos” va regalar per posar a la capella restaurada del castell. La imatge va ser beneïda el 6 de juny de 1971.</p> <p>Al cap d’uns anys, patint per la seguretat que pogués tenir la imatge -ja que havia estat robada i recuperada posteriorment-, es decideix traslladar-la a la parròquia de Santa Maria de Palafolls. Situada ara en una capella lateral entrant a mà esquerra, on llueix tota la seva esplendor.</p>	08155-219	Església de Santa Maria. C. Major, 24	<p>Aquesta talla substituïa l'antiga Mare de Déu del Castell, anomenada posteriorment també de les dones o de Vivelles. Aquesta imatge va formar part de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Es va salvar dels incendis i saquejos que es van produir durant la Guerra Civil.</p> <p>Passada la Guerra, Josep Maria Pons i Guri va preguntar per la verge al mossèn de la parròquia i aquest li va contestar que estava molt corcada i li havia quedat desfeta a les mans. Existeixen diverses reproduccions actuals de la imatge encara que de menor mida.</p>	41.6681954,2.7494749	479144	4612968		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-1.jpg	Física	Gòtic\|Medieval	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		93\|85	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92667	Can Sureda o Mas Rupià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV-XV/ XVI-XVII	La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets.	<p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p>	08155-14	Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons.	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p>	41.6829325,2.7394420	478314	4614606		08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià.	93\|94\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92671	Molí d'en Puigvert o Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p>	XIX		<p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p>	08155-18	Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls	<p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p>	41.6858400,2.7441084	478704	4614928		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-11-04 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
92705	Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX	Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent.	<p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p>	08155-40	Carrer Camí de la Font de Ferro	<p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p>	41.6704380,2.7449320	478767	4613218	1880	08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració.	119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93384	Can Daniel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p>	08155-68	Camí de can Grinyola	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p>	41.6665470,2.7230870	476948	4612792	1818	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93620	Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p>	08155-79	C. Mas Borra, 53	<p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p>	41.6703500,2.7370000	478107	4613210	1885	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93736	Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset	<p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p>	08155-91	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p>	41.6780966,2.7139550	476192	4614077		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93747	Can Jesús o Can Jesús de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-o-can-jesus-de-dalt	<p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>D'origen era una casa molt senzilla sense cap element destacable, actualment ha estat engrandida i molt transformada.</p> <p>L'edifici actual presenta planta baixa i primera planta amb volums horitzontals. No ha mantingut cap element original. Està pintada de color carn.</p> <p>Finestres, obertures i portes són de nova factura.</p>	08155-93	C. Vallplana, 38	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa no són fins del padró de 1866 quan hi vivia el propietari, Esteve Vilaseca. No tenim dades anteriors, en el mapa parcel·lari fet el 1856 no hi constava cap casa a la finca propietat de l'Esteve.</p> <p>L'Esteve es va casar amb Gertrudis Bassedes, però no van tenir fills; va continuar la nissaga un fill que van adoptar. Aquest va comprar la casa coneguda com a can Jesús de Baix que va deixar al seu segon fill.</p>	41.6773340,2.7195500	476657	4613990		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9281.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9282.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9284.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9285.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Encara es dediquen al conreu.	119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93749	Can Santpere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p>	08155-95	Carrer Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p>	41.6839701,2.7173674	476478	4614727		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93750	Can Segimon	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p>	08155-96	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p>	41.6821192,2.7157151	476340	4614522		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93752	Mas Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p>	08155-98	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p>	41.6812820,2.7181570	476543	4614428		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93753	Mas Planas o Can Planas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planas-o-can-planas	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>El Mas Planes té un aspecte molt restaurat amb tancaments moderns i parets exteriors arrebossades, no conserva pràcticament cap element original, com ara finestres o portes de pedra. Pel testimoni dels propietaris les pares eren de pedra.</p> <p>Actualment, presenta un sostre a dues aigües i està pintada de blanc. Finestres, obertures i portes són de nova factura. </p> <p>Trobem el nom 'Can Planas' en la façana lateral amb lletres realitzades en ferro forjat.</p>	08155-99	Disseminats, 18	<p>Segons Salicrú (2018) la primera menció de la casa és de l'any 1807, quan era propietat de Josep Planas Nualart. No en tornem a tenir notícia fins als primers padrons conservats a l'Ajuntament.</p> <p>El 1880 hi vivia Narcís Planas i Francisca Oms. No van tenir fills i els va substituir en la propietat la germana de Narcís, Teresa Planas, casada amb Francesc Oms. El 1920 era propietat de Rosa Marsaneda i hi vivia la parella formada per Josep Mongé Noet i la Maria Serres Nonell.</p>	41.6828890,2.7199220	476690	4614607		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93784	Mas Tos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p>	08155-101	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p>	41.6809393,2.7210970	476787	4614390		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93785	Mas Vinyals o Mas Valls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p>	08155-102	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p>	41.6780860,2.7139550	476192	4614075		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93786	Mas Xalandric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p>	08155-103	Veïnat de Vallplana	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p>	41.6822700,2.7162440	476383	4614539		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93789	Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p>	08155-106	Disseminats Can Peipoch	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p>	41.6843930,2.7297660	477510	4614771		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93793	Mas Garso o Cal Pastor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p>	08155-110	Disseminats cal Garso	<p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p>	41.6791140,2.7453410	478804	4614180		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-07-11 00:00:00	Àlvar Saez Puig	Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés.	119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42
93796	Ca l'Oca o Can Pau Maspoch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loca-o-can-pau-maspoch	<p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La casa ha estat molt reformada; pel testimoni dels seus propietaris la masia no tenia cap element destacable, simplement hi havia parets de pedra i tapia, moltes d'elles encara conservades a l'estructura actual.</p>	08155-113	Veïnat de les Ferreries	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa no les trobem fins al 1861 quan era propietat del mas Puig de la Burgada, i hi vivien la família de Pau Pol Maspoch: en Pau era fill de Can Pol, casa amb la qual afrontava pel nord.</p> <p>No sabem si en casar-se, el 1854, ja es va instal·lar a la casa. El que sí que se sap és que al padró del 1866 ja hi era. En Pau i el seu germà Damià es van casar amb dues germanes, Maria i Marianna.</p> <p>Els Pol s'hi va estar fins a la dècada de 1890. El 1911 i 1924 hi vivien els Pica Perpiñà quan la casa encara fou de la família Puig. Al padró de 1930 constava deshabitada.</p>	41.6676320,2.7437410	478667	4612906		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-20 01:42

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús