Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92651 | Església parroquial de Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p> | 08155-1 | Carrer Major, 24 | <p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p> | 41.6681914,2.7493555 | 479135 | 4612967 | 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-05 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Garriga Roca | Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs. | 98|102|116 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93783 | Mas Reixach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reixach | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El Mas Reixach conserva diversos elements que ens corroboren l'antiguitat documentada als arxius. Es pot veure un portal de pedra amb llinda recta i diverses finestres de pedra.</p> <p>D'ençà del nou traçat del camí reial al segle XVIII, de Malgrat a Tordera, que va allunyar-se del nucli de les Ferreries per on passava, va estar a peu d'aquest camí reial fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redreça la carretera N-II quedant en el que seria un carrer de la futura urbanització.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primera planta. La porta principal té un petit porxo. L'edifici està pintat amb color groc. En la façana trobem un rellotge de sol.</p> | 08155-100 | Avinguda Mas Reixach, 24. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls. </p> <p>El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.</p> <p>El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.</p> <p>El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.</p> <p>Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.</p> <p>Al llibre d''Apeo' de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 'fanegas' de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.</p> <p>El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.</p> <p>A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.</p> <p>El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.</p> | 41.6873350,2.7206330 | 476750 | 4615101 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El mas ha format sempre part del terme del Castell de Palafolls, pel que respecta a la jurisdicció civil, però eclesiàsticament ha format part de la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Des dels orígens del terme del castell el seu territori no coincidia amb el de la parròquia de Sant Genís, el mas Reixach i dos masos al límit nord, tenien un peu a cada banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93784 | Mas Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> | 08155-101 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> | 41.6809393,2.7210970 | 476787 | 4614390 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93786 | Mas Xalandric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> | 08155-103 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> | 41.6822700,2.7162440 | 476383 | 4614539 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93787 | Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> | 08155-104 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> | 41.6827962,2.7306496 | 477583 | 4614594 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93788 | Can Bonosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> | 08155-105 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> | 41.6832800,2.7303300 | 477556 | 4614647 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93789 | Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p> | 08155-106 | Disseminats Can Peipoch | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p> | 41.6843930,2.7297660 | 477510 | 4614771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93790 | Can Romà o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-o-can-casas | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'edifici actual té planta baixa i primera planta. El sostre és horitzontal. Està pintada de color groc, tot i que ha perdut capa cromàtica. Edifici senzill i de línies molt sòbries. </p> <p>No ha mantingut cap element original. Porta, finestres i obertures són de nova fàbrica. El sostre, fet amb teules, és horitzontal.</p> | 08155-107 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és de 1788 quan Pere Casas, treballador de Palafolls, tenia una peça que havia estat el mas Bosch on tenia una casa.</p> <p>Seguint la pista de la casa fins als primers padrons, s'arriba al 1861 quan era propietat de Jacint Mir, casat amb la pubilla de la casa.</p> <p>A principis del segle XX hi passaren diferents famílies per la casa. El 1911 hi trobem a Ramon Torrent Prats amb la seva dona, Carme Turon Vila i dos fills. El 1924 quan era propietat de Ramon Salichs Burgada hi vivia la família formada per Francisco Guixé Duran i Joaquima Brunet Ribes. A partir del 1930 Ramon Salichs Burgada, àlies Romà, visqué a la casa amb la muller i dos fills. El Ramon fou assassinat el 10 de setembre de 1936, durant la repressió al bàndol republicà per milicians descontrolats del Comitè de Palafolls, a Hortsavinyà on s'havia amagat.</p> | 41.6840582,2.7302098 | 477546 | 4614734 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93790-can-casas.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93791 | Can Tap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tap | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Tap és una casa molt senzilla, sense cap element destacable, ja al primer document que ens parla de la casa, al capbreu del 1789, es defineix com una petita casa d'una habitació, en una finca, separada del mas Bosch, de dos jornals, propietat d'Anton Camps.</p> <p>Té el sostre amb teules a dues aigües, però de diferent nivell (sembla que la part occidental s'hagi pogut realçar, en aquesta veiem una cantonera feta en pedra). Hi ha planta baixa i primer pis. Està pintada de blanc tot i que està quedant un blanc trencat amb el pas del temps. Corona la teulada una xemeneia. La façana principal té finestres i porta d'accés de nova fàbrica (aquesta té una visera realitzada en teules en sentit diagonal).</p> | 08155-108 | Veïnat de Casanons | <p>El 1818, el titular era Josep Camps i tenia 3,25 'fanegas' de terra, dues de secà i una i quart de bosc.</p> <p>Passada la Guerra Civil la casa seguia sent propietat de la família Camps.</p> | 41.6869988,2.7248645 | 477102 | 4615062 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93792 | Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. | <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> | 08155-109 | Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. | 41.6696900,2.7474500 | 478977 | 4613134 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93793 | Mas Garso o Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p> | 08155-110 | Disseminats cal Garso | <p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p> | 41.6791140,2.7453410 | 478804 | 4614180 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93794 | Mas Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pruna | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Exteriorment, el Mas Pruna conserva pocs elements que corroborin l'antiguitat dels documents, només un portal amb llinda de pedra amb data de 1689.</p> <p>L'edifici actual té la teulada a dues aigües. Té planta baixa, primera planta i golfes. El color que caracteritza la casa és el gris. Té, també, una xemeneia que sobresurt de l'edifici. La façana combina l'arrebossat gris amb la pedra vista.</p> | 08155-111 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas es troben el 1388 quan Berenguer Pruna s'asservia a Sibil·la de Reixach, priora de Valldemaria, per haver entrat al mas Pruna.</p> <p>El 1439 Jaume Albó, àlies Pruna, pel matrimoni amb Joana Pruna, propietària útil del mas, entrava al mas i asservia a la priora de Valldemaria, Beatriu de Balbs.</p> <p>En el capbreu del 1502, al senyor del terme de Palafolls, ens dona més informació de les propietats dels Pruna. .</p> <p>Es perd el rastre del mas fins al 1681 quan era propietat d'Anton Ruscalleda, en aquell moment el mas estava deshabitat. Es torna a perdre el rastre i no és fins al capbreu del 1795 quan era propietat de Joan Estrach, pagès, i Margarida Estrach Badia Vives i Calses, cònjuges. </p> <p>Ja entrat el segle XIX, el mas Pruna era propietat del mas Puigvert.</p> <p>Els Puigvert hi tenien masovers al mas, el 1866 i 1880 la família Fàbregues i el 1911 els Vinyoles.</p> | 41.6840530,2.7349290 | 477939 | 4614732 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 93795 | Mas Romaguera, Casa d'en Salvi Cases, Can Pere Xerraire o Cal Malcasat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romaguera-casa-den-salvi-cases-can-pere-xerraire-o-cal-malcasat | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Els Mas Romaguera ha sofert diferents reformes i ampliacions al llarg del temps, però encara es deixen entreveure alguns elements interessants, un portal de pedra amb llinda recta i alguna finestra de pedra.</p> <p>La casa conserva vinyes i elabora el vi tradicionalment, com s'havia fet fins no fa massa anys totes les masies del terme.</p> <p>L'edifici té la teulada a dues aigües. Amb el temps s'hi han anat afegint diferents cossos. El cos més alt té planta baixa, primera planta i golfes. Hi ha parts que trobem amb la façana arrebossada de ciment i parts en les quals es poden veure pedres o maons.</p> | 08155-112 | Casanons, 15 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és del 1788 quan és propietat del Pere Gibert i és coneguda com a Casa d'en Salvi Cases. El document ens diu que és una finca de tres quarteres que havia format part d'una de més gran on hi havia construït el mas Bosch. </p> <p>El 1799 el fill d'en Pere, en Joan Gibert Fors, va fer capítols matrimonials amb la Teresa Soliva, de Tordera, filla d'en Miquel, vidu de Magdalena Lacor.</p> <p>Josep Gibert Fors va cedir la finca a la seva neboda Maria Caimel, muller de Benet Mates.</p> <p>Al primer padró, de 1861, apareix com a propietari del mas en Benet Mates, de Tordera, muller de Maria Caimel Gibert. Els Maters mai visqueren a la casa. Varen tenir diferents masovers fins a la seva venda. Els Romaguera seran uns dels masovers que acabaran comprant la finca.</p> | 41.6831428,2.7324441 | 477732 | 4614631 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Coneguda, també, com a can Romaguera, cognom dels actuals propietaris, i com a cal Malcasat.Segons el propietari, un avi seu que vivia a la casa sol, primer de masover i després com a propietari, es volia casar amb la seva àvia, i com que no ho va poder fer per falta de papers mentre es demanava una dispensa matrimonial, van viure junts sense passar per l'església, i una dona sola que vivia a una casa veïna ara desapareguda, a orient de cal Tap, els va posar el mot. Més antigament al registre d'habitatges de 1921 s'esmenta la casa com a can Pere Xerraire. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93796 | Ca l'Oca o Can Pau Maspoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loca-o-can-pau-maspoch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada; pel testimoni dels seus propietaris la masia no tenia cap element destacable, simplement hi havia parets de pedra i tapia, moltes d'elles encara conservades a l'estructura actual.</p> | 08155-113 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa no les trobem fins al 1861 quan era propietat del mas Puig de la Burgada, i hi vivien la família de Pau Pol Maspoch: en Pau era fill de Can Pol, casa amb la qual afrontava pel nord.</p> <p>No sabem si en casar-se, el 1854, ja es va instal·lar a la casa. El que sí que se sap és que al padró del 1866 ja hi era. En Pau i el seu germà Damià es van casar amb dues germanes, Maria i Marianna.</p> <p>Els Pol s'hi va estar fins a la dècada de 1890. El 1911 i 1924 hi vivien els Pica Perpiñà quan la casa encara fou de la família Puig. Al padró de 1930 constava deshabitada.</p> | 41.6676320,2.7437410 | 478667 | 4612906 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93800 | Can Bigorra o Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-114 | Veïnat de Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> | 41.6660660,2.7355060 | 477981 | 4612735 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93801 | Can Cigala, Can Nan o Forn d'en Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala-can-nan-o-forn-den-moner | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Cigala és una construcció de petites dimensions, protegit per dues grans alzines centenàries, una d'elles conegudes per l'alzina del Carlí.</p> <p>Manté part de l'estructura original de quan havia estat un forn de rajoles. L'edifici és de planta baixa i de teulada a dues aigües. És un petit habitacle. Presenta maons vistos i en moltes zones de les façanes ha perdut part de l'arrebossat.</p> | 08155-115 | Veïnat de les Ferrreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa (sembla que havia estat un forn de rajols) són de 1862, quan Narcís Puig de la Burgada la tenia per herència de la seva mare. D'aquells anys se sap que era una casa en un tros de terra de ceps i cultiu. </p> <p>Als padrons del 1861 i 1866 no hi surt, per tant, deduïm que no hi vivia ningú. Al del 1880 era propietat de Pere Moner Llobet, propietari de can Moner, i hi vivia una família de masovers, els Masferrer. El 1911 i 1924 hi vivia la família Vendrell Oliver.</p> | 41.6707440,2.7414322 | 478476 | 4613252 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-forn-den-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-alzina-al-costat-alzina-del-carli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93803 | Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florenci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Florenci és ara un equipament municipal destinat a seu del Casal de la Dona. Quan va adquirir la finca l'Ajuntament es va restaurar de manera curosa, respectant els elements originaris. La masia té una aparença que ens fa situar en els seus orígens al segle XIX.</p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És destacable la construcció en pedra vista. La porta d'entrada, feta en fusta, presenta un arc rebaixat. Té planta baixa, primera planta i golfes. Els interiors han mantingut part de l'aspecte original tot i que s'han adaptat a noves funcions com poden ser les lúdiques i les culturals. Els tres nivells estan clarament delimitats, per una línia horitzontal feta en doble rajola fina que divideix les tres plantes. </p> <p>En la façana es veu un rellotge de sol però sense dibuix. Només hi ha la placa i l'agulla (gnòmon).</p> | 08155-116 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | <p>Segons Salicrú (2018) en el padró del 1861 el propietari era Josep Bonet. En aquest padró del qual només es conserva una còpia parcial dels propietaris de cada casa, alguns d'ells no surten amb el seu cognom sinó amb el motiu pel qual eren coneguts com a Bonet, perquè vivien a can Bonet de Santa Susanna.</p> <p>El 1866 hi vivia la família Balmes Riera i s'hi van estar almenys fins al 1890. Ja a inicis del segle XX hi vivia en Florenci Soley, provinent de can Oms, que encara li dona el nom a la casa. </p> <p>El 1880 era propietat de Catalina Vila, de Malgrat.</p> | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-4.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per la seva situació sembla que la casa hauria estat construïda en terres que havien estat del mas Joanysacreu, tot i que no en tenim cap document que ho corrobori, la seva presència a la documentació coincidiria amb la desfeta i venda a parts de totes les terres del mas Joanysacreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93804 | Can Roig o Can Pinadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-o-can-pinadella | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa originària era molt més petita; l'edifici actual té la façana més avançada que l'antiga. La casa es va ampliar per davant. </p> <p>La construcció presenta planta baixa i primera planta. Les golfes, si existeixen, no es poden veure. L'edifici és de línies molt sòbries i d'obertures noves tant en finestres com en la porta d'entrada. Destaca l'era que manté l'estructura original. Té un sostre a dues aigües. L'arrebossat, de totes les façanes, és de color gris. Finestres i porta d'accés són de nova factura. </p> | 08155-117 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1818, quan Josep Pinadella tenia una casa amb 0,66 'fanegas' de terra segons el llibre d''Apeo'.</p> <p>Els Pagès el 1880 ja havien comprat la casa, no hi vindrien a viure de seguida, aquell any hi tenien masovers, els Vila Pica.</p> <p>Els Pagès van anar absorbint peces veïnes, on hi havia l'era vora la casa, era una altra finca, anomenada Xon Gispert.</p> | 41.6745650,2.7337660 | 477839 | 4613679 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93805 | Can Sèndich o Cal Sèndic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sendich-o-cal-sendic | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Sèndich ha estat molt reformada. Fou comprada, la propietat, als descendents del propietari que tenim documentat al registre d'habitatges del 1921, en Joaquim Ruhí Ribes. </p> <p>Presenta una teulada a dues aigües. L'edifici nou s'ha construït formant un cos únic, però amb diferents nivells d'alçada. Les obertures de finestres i porta són de nova construcció com tot l'edifici, en general. És una casa pintada de blanc envoltada per mur de protecció. Davant la façana principal de l'edifici hi ha un gran pati exterior.</p> | 08155-118 | Disseminats can Sèndic | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la masia és del 1747 quan la Maria Codina va fer inventari de la casa a la mort del seu marit, Francesc Borrell.</p> <p>Hi ha més dades de la finca abans d'haver-hi la masia. Ramon Sèndich capbrevava el 1681 una peça de terra del mas Vives de Vivelles.</p> <p>Ramon la tenia com a hereu i fill d'Esteve Sèndich, i aquest hereu i fill d'Antoni Sèndich que havia comprat la peça a Joan Carreres i Marianna Verges, cònjuges, el 7-11-1632, i que Marianna Verges tenia com a filla i hereva de Pere Verges, que havia comprat a Pere Vives el 27-2-1605, que tenia com a fill i hereu de Joan Vives que ho havia capbrevat el 1583.</p> <p>Ramon Sèndich la va vendre a Lino Mir, sastre de Riudarenes, i aquest el 29-9-1720 la va vendre a Francesc Borrell.</p> <p>El 1788, el Guerau Borrell capbrevava el mas de vuit jornals, i una peça de cinc quartans que havia estat també del mas Vives.</p> <p>El llibre d''Apeo' del 1818 la finca encara era dels Borrell.</p> <p>La finca era propietat de Mariano Pla segons documents del 1856 al 1861, no sabem com es produeix aquest canvi de propietat ni el següent, el 1880 el propietari era Ramon Ruhí, de can Calau.</p> <p>Per la finca hi passaren diferents masovers, entre el 1866 i el 1890 hi trobem la família Muñoz Cruz, i el 1924 la família Mercader Pignatelli. </p> | 41.6713310,2.7322380 | 477711 | 4613320 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93805-can-sendich-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93805-can-sendich-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93805-can-sendich-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93805-can-sendich.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93806 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-9 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>L'edifici presenta diversos cossos amb teulada a dues aigües. Aquests cossos tenen planta baixa i primera planta i estan pintats en blanc. Hi ha un edifici de nova planta proper a l'edifici original del segle XVII.</p> <p>Presenta un conjunt senyorial que ha tingut, durant el temps, diverses transformacions. Es veu alguna finestra amb llinda. Es fa complicat, pels arbres i la vegetació del voltant, de tenir una idea més clara de la porta d'accés i de les altres finestres. </p> | 08155-119 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1686 quan el seu propietari, Josep Vila capbrevava una peça de dos jornals a la Vall d'en Moner. Tenia la finca per un canvi amb Joan Verges, pescador de Vilanova i la seva muller Catarina, el 9-3-1670.</p> <p>Josep Vila va deixar la finca a la seva muller, Paula, i ella segons el testament fet el 27-12-1680, va deixar la finca a Susanna Vila, ella va fer testament al seu fill Joan Pedrer el 19-2-1718, i aquest ho va fer al seu fill en Miquel Vila Pedrer, qui el 1736 ja hi va tenir una casa construïda i que capbrevava el 1750.</p> <p>Al capbreu del 1791 Meties Masferrer, com usufructuari, i Josepa Valldejuli Vila, propietària útil del mas, capbrevaven el mas. En aquest document s'anomena la casa d'en Vila, i la peça a la Coma. El cognom Vila l'anaren arrossegant els diferents propietaris, descendents dels Vila.</p> <p>El 1797 Meties i Josepa van fer inventari del mas. Josepa va fer testament el 1797, va anomenar hereu al seu fill Francesc i va donar la legítima al segon fill, Narcís.</p> <p>Meties Masferrer va ser obrer de la parròquia l'any 1798.</p> | 41.6584860,2.7369830 | 478101 | 4611893 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92665 | Can Roquet o el Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p> | 08155-12 | Polígon sector Riera Roquet | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p> | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 1578 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Abans tenia ús agropecuari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 93807 | Mas Crosetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-crosetes | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Hi ha poca informació dels orígens del Mas Crosetes. L'aspecte actual de la casa és fruit d'una reforma dels anys trenta, manté però alguns elements originals, un forn a la part posterior de la casa i un pou de volta de pedra davant la casa. </p> <p>L'aspecte actual del mas és obra de Tomàs Planas Dalmau, encara a l'era de vora la casa es pot veure el seu nom amb l'any 1935. El Tomàs, abans d'heretar la casa, va estar vivint a can Sèndich, casa que era propietat dels seus sogres, els Ruhí Ribes, segons consta al padró del 1911.</p> <p>La casa té planta baixa, primera planta i un sostre a dues aigües. Destaca una finestra de dues arcades de nova construcció. La façana principal cerca una divisió simètrica en dues parts iguals. Hi ha en la part de dalt una placa feta en ceràmica que representa un sant. </p> | 08155-120 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions de la casa són del 1818, quan tenim Joan Damau propietari del mas i de 5,25 'fanegas' de terra, 3,75 de secà i 1,5 de bosc. En Joan era fill de Sebastià Dalmau i Anna Croses Bassals, pubilla del mas.</p> <p>Un document de la comptadoria d'hipoteques sobre una transmissió del mas anomena al propietari, en Joan Dalmau, amb l'àlies Crosetes.</p> | 41.6686190,2.7300150 | 477525 | 4613020 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93808 | Mas Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carreres | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>La casa ha estat molt reformada tant exteriorment com interiorment. El que es conserva encara del mas antic és el portal, de pedra amb llinda recta on posa una data, podria ser el 1685.</p> <p>És un edifici de planta baixa i primera planta de línies molt sòbries. Té dos tipus de teulada: a dues aigües i de línia horitzontal. El color de la casa és el gris clar. </p> <p>Hi ha, també, un balcó en la façana principal. Destaca la porta d'accés amb llinda superior i brancals motllurats realitzats en grans carreus. Aquesta té una visera feta en teules.</p> | 08155-121 | Can Carreres, Disseminats, 59 | <p>Segons Salicrú (2018) els primers documents que ens parlen del mas són del 1760 quan Miquel Carreras era propietari del mas. Va continuar la nissaga la seva filla que es va casar amb un Valls. La família va passar a anomenar-se Valls, però continuaran arrossegant el cognom Carreres.</p> <p>Pau Valls Carreres i Josep Valls Carreres, pare i fill, van vendre el 1807 una peça de terra a Josep Bonet i Hosta, germà de Francesc, d'una quartera de blat que era part de la quintana del mas, que deien tenir per la senyora Maria Francisca Duran Llampillas i Poch que en tenia el domini directe.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 era propietat de Joan Vilaseca Carreres.</p> | 41.6675513,2.7333238 | 477800 | 4612900 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93808-can-carreres.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93808-can-carreres-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93808-can-carreres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93808-can-carreres-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93814 | Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet | <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. | <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> | 08155-122 | Plaça de Mas Tit | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> | 41.6783720,2.7295260 | 477488 | 4614102 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93816 | Can Serrats, Can Monràs o Casa dels Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrats-can-monras-o-casa-dels-ferrari | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p><span><span>Actualment -tot i que ha estat molt reformada-, podem intuir el seu passat de masia. La seva ubicació no està alineada al carrer. Té un pati de grans dimensions en la zona d'entrada. </span></span></p> <p><span><span>És una casa a quatre vents. La façana té un portal adovellat i es pot veure, encara, la part de dalt. Damunt del portal hi ha una visera vertical feta en teules. </span></span></p> <p><span><span>Té la teulada a dues aigües. Hi ha un cos amb planta baixa i primera planta. En la banda occidental de la façana hi ha un cos d'una sola planta de dues plantes amb teulada feta en teules. L'arrebossat està pintat d'un color taronja clar.</span></span></p> | 08155-124 | Veïnat de les Ferreries | <p><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són incertes, el 1585 fou capbrevada per Leonor Ferrari, vídua d'Antoni Ferrari. Declarava tenir la casa en una peça plantada de vinya de sis jornals que havia format part del mas Boïgues. </span></span></p> <p><span><span>A continuació declarava tenir la ferreria. Aquesta ferreria seria la primera edificació de la plaça i que va donar el punt de partida d'un nou nucli al terme, el que fou el futur nucli de Palafolls. La llicència per instal·lar la ferreria es va concedir, el 1501, a Pere Orench.</span></span></p> <p><span><span>El 1665 la casa era capbrevada per Isidre Tosell, que li pertanyia per compra del 27-2-1650 a Jacint Ferrer, pagès de Llagostera, fill de Montserrat Ferrari.</span></span></p> <p><span><span>El 1750 la vídua d'Isidre Tosell, Francisca Montràs, propietària, conjuntament amb els cònjuges usufructuaris Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell i Montràs, capbrevaven la casa i dues peces.</span></span></p> <p><span><span>La casa fou heretada pel fill de Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell Montràs, en Josep Tosell Montràs.</span></span></p> <p><span><span>El 1788 Josep Dellunder Montràs començava a fer establiments al que seria el carrer Passada, actualment carrer Major. Aquell any va establir en un cos de setanta pams a Jaume Pedrer.</span></span></p> <p><span><span>El 1792 capbrevaven la casa Miquel Comes Montràs i Anton Comes Montràs, pare i fill, desconeixem el parentiu amb el Josep Tosell Montràs, anterior propietari de la casa. Ara la finca tenia vuit jornals.</span></span></p> <p><span><span>Antoni Comes Montràs continuava establint gent al carrer Passada l'any 1797, establia a Joan Pedrer en un cos de seixanta pams.</span></span></p> <p><span><span>El 1853 Josep Comes Bellvert creava un censal sobre la casa a la comunitat de Germans de Blanes. El Josep Comes no va poder fer front al censal i va adquirir la casa el Jaume Prats, com constava al padró del 1866. La seva vídua va vendre la casa a Joan Moner Alsina per 8.500 pessetes l'any 1884 quan hi vivia de masovers la família Vendrell Perramon. Als padrons del 1911 i 1924 hi vivia la família Riera Llaurador i continuava sent propietat dels Moner, en aquell moment era coneguda com a can Constanci, segons el registre d'habitatges de 1921.</span></span></p> | 41.6670000,2.7479200 | 479015 | 4612835 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93843 | Can Vinyoles, Masoveria de can Camps, Can Pelegrí o Casa d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyoles-masoveria-de-can-camps-can-pelegri-o-casa-den-borrell | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Vinyoles ha estat molt reformada. Aquestes reformes es van fer després de la venda de la casa pels Camps, entorn dels anys setanta del segle XX. Segons els actuals propietaris, la masia abans de la restauració era una casa senzilla sense cap element destacable.</p> | 08155-125 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1762 quan Josep Borrell, resident a Sant Miquel de la Barceloneta, va fer testament i anomenava hereu al seu fill Josep i li deixava la casa anomenada d'en Borrell de quatre quarteres, i també deixava la legítima a la resta de fills. En Josep tenia com a hereva la seva muller, Teresa Fontrodona, segons el seu testament del 5-9-1762. </p> <p>Aquell mateix any, Josep li tornava a Marianna Pasqual Pons, muller en primeres núpcies del seu germà Isidre Borrell, noranta-quatre lliures del dot que havia aportat la Marianna. Per fer front al retorn del dot va vendre una casa a Tordera que havia estat de l'àvia Paula Borraset.</p> <p>Josep Borrell va vendre la finca a Francesc Borrell Thió Martí, per 427 lliures, 12 sous i 6 diners.</p> <p>El 1818 al llibre d''Apeo' ens consta que l'Antònia, vídua de Francesc Borrell, tenia 1,58 'fanegas' i una casa.</p> <p>Ja el 1851, Narcís Camps comprava la finca a Jacinta Borrell, muller de Francesc Busquets, salvant el domini al marquès d'Aitona. Aquell mateix dia Narcís creava un censal de dues-centes lliures amb pensió anual de sis lliures, a favor del Benefici de Sant Esteve de Tordera, que va redimir el 7-11-1871.</p> <p>Un cop venuda la casa als Camps, fou anomenada la masoveria de can Camps, i on hi ha documentats una família que varen donar nom a la casa, els Vinyoles, hereus dels Pica, instal·lats a la masoveria el 1866.</p> | 41.6750060,2.7316940 | 477666 | 4613729 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93844 | Mas Pol o Can Maspoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pol-o-can-maspoch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>La casa actual es va reformar als anys seixanta del segle passat, només es va aprofitar alguna paret mestra, per tant, de l'edifici anterior no en podem veure cap element. Del record dels propietaris actuals hi havia una sitja i al menjador una capelleta tipus fornícula a la paret amb una imatge de Sant Isidre.</p> <p>L'edifici actual té diversos cossos. Destaca la part residencial amb planta baixa, primera planta i sostre a dues aigües.</p> <p>Hi ha davant de la façana principal l'antiga era. Hi ha força exemples de portes amb arc rebaixat i alguna finestra amb arc de mig punt. Totes de nova fàbrica. </p> <p> </p> | 08155-126 | Carrer Can Pol, 56 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació que tenim de la casa és de 1789 quan Fèlix Maspoch Matheu, treballador, capbrevava una casa amb hort i tros de terra dos jornals de bou que havia estat del Mas Clapers. </p> <p>Fèlix es va casar amb Teresa Reig Soler, i al mateix dia del 1768, la mare d'en Fèlix, Teresa, es va casar en segones núpcies amb el pare de Teresa Reig Soler, Miquel Reig, també vidu i propietari de can Reig de Sant Genís. Era un cas bastant comú, que pares vidus acordèssin casament seu i el del fill o filla de cada un d'ells.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, el marit de Margarita Maspoch, Francesc Pol actuant en nom d'ella declarava tenir una casa i 1,33 'fanegas' de terra.</p> <p>El 1880 Damià Pol Maspoch heretava de la seva mare, Margarita Maspoch Reig, segons el seu testament fet davant el rector de Sant Genís el 6-12-1854, la casa i una peça de dues quarteres, valorades amb 1.500 pessetes.</p> <p>L'any 1918 Josep Pol Bassedas va fer testament i deixava la legítima als seus dos fills, Dolors i Manel Pol Serra, de 2.500 pessetes.</p> <p>Ramon Pol Ribas, nascut el 1912, va pagar de legítima 10.000 pessetes al seu únic germà que havia quedat, en Casimir. Els altres dos germans Enric i Joaquima havien mort joves; Joaquima va morir d'un infart quan era treballant a la SAFA de Blanes a conseqüència d'un bombardeig durant la Guerra Civil.</p> <p>La dona d'en Ramon, l'Enriqueta, fins que es va casar vivia a can Sèndich; els seus dos germans, solters, van anar de grans a viure a can Pol també.</p> | 41.6683510,2.7440970 | 478697 | 4612986 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93845 | Placa ceràmica Ferreria Pequeña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-ferreria-pequena | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XIX | Presenta petites pèrdues i alguna esquerda. | <p>Es tracta d'una pllaca quadrada blanca, de ceràmica, de denominació de carrer 'Ferreria/s Pequeña/s'. La inscripció està realitzada amb sanefa blava. </p> <p>Està situada a l'antic carrer de Dalt, damunt el parament arrebossat de color blanc d'una de les cases d'aquest carrer, sota la placa de 'Calle de Joaquim Ruhi'.</p> | 08155-127 | Carrer Joaquim Ruhí, 25. Carrer de Dalt | <p>Segons Salicrú (2016) aquesta rajola és de finals del XIX. Encara en alguna casa queda algun número de la mateixa època i estil de rajola. <span lang='CA'><span><span><span><span>Tot i que està situada al carrer Joaquim Ruhí en els padrons antics fa referència a l’actual carrer de Baix.</span></span></span></span></span></p> | 41.6698700,2.7467500 | 478918 | 4613154 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93846 | Mas Pedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pedrer | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>La casa encara conserva alguns elements que ens porten als seus antics orígens, podem veure-hi diverses finestres de pedra i un portal de pedra amb llinda quadrada.</p> <p>L'edifici, pintat de groc, té planta baixa i primera planta. El sostre és a dues aigües, realitzat en teules. </p> | 08155-128 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1388 quan Bernat Albertí, administrador del Joan Gerald Albertí de la casa de Sant Julià, redimia per dos sous i vuit diners a Eulàlia, filla del Guillem Pedrer. </p> <p>El 1585 Francesc Pedrer, propietari útil del mas, capbrevava pel comte d'Aitona diverses peces. </p> <p>Josep Pedrer, el 1681, era propietari útil del mas de deu jornals.</p> <p>L'any 1860, a la mort de la propietària Josepa Pedrer Mateu, anomenava marmessor de la finca de catorze quarteres de conreu, vinya i bosc, al seu marit, Ignasi Mateu Torrent de Malgrat, i al seu cunyat, Andreu Mateu, segons el seu testament fet el 14-4-1855.</p> <p>Els Mateu ja no hi visqueren a la casa. Al padró del 1866 constava la família Dalmau Negre de masovers. Ja el 1921 el propietari era Salvador Esquena Forroll, de Malgrat, i a la casa hi vivien els Torrentó Fontrodona, també documentats ja el 1911.</p> | 41.6649700,2.7437100 | 478664 | 4612611 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-4_0.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-17 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93847 | Mas Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roca-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>L'edifici té la façana principal pintada de blanc i la resta de parets sense pintar.</p> <p>Presenta planta baixa i primer pis. La porta principal està al primer pis i s'hi accedeix per una escala que prové de la planta baixa. La teulada és a dues aigües. Hi ha diversos cossos afegits a l'edifici principal. Hi ha un espai circular que podria ser l'antiga era. </p> <p>La casa ha sofert diverses transformacions, no manté el caràcter original. </p> | 08155-129 | Veïnat de les Ferrereries | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és de 1854, quan el seu propietari, Salvador Crosas Surell, hipotecava la finca per 750 lliures, deute que va cancel·lar l'1-4-1859.</p> <p>La finca, però, la tenim documentada anteriorment, quan Pau Croses, àlies Tió, i la seva dona Mariana Surell, capbrevava la finca que tenien com hereus de Joan Surell, pare de Marianna, que havia estat establert per Maria Torrent Jovanet vídua d'Antoni Jovanet Torrent, pagès del terme de Palafolls, segons acta notarial feta a la Vilanova el 15-5-1722, i que fou capbrevat davant el notari d'Hostalric per Jaume Torrent al 30-3-1681, que era propietari i senyor útil del mas Pellicer i Vives de la parròquia de Sant Genís.</p> <p>En aquell moment no constava cap edificació o habitatge, igual que el 1788, quan Pere Tió Surell capbrevava la peça de terra de dues quarteres (que havia estat del mas Vives). </p> <p>S'anomenava per primera vegada mas Roca als capítols matrimonials fets a Tordera el 1864 entre Emili Crosas Gibert i Francisca Montaner Torrent. Emili va dividir les propietats entre els seus fills, deixant a l'hereu, Pere Crosas Montaner, el mas Roca, el propietari de la nissaga que hi va anar a viure, anteriorment hi trobem documentades dues famílies de masovers, el 1866 la família Martori Parés i el 1880 els Prats Verdaguer.</p> <p>El nom de la casa té el seu origen en una altra casa que tenien els Croses a la plaça de les Ferreries, que la va heretar l'altre fill, en Salvador Crosas Muntaner.</p> <p>El 1936 la família Croses tenia un mosso vivint amb ells, els Moisès Rovira Pagès, de Sils.</p> | 41.6688150,2.7379700 | 478187 | 4613040 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92666 | Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> | 08155-13 | Camí Tordera, 13. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> | 41.6837900,2.7373670 | 478142 | 4614702 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93848 | Mas Tosell de les Boïgues o Mas Boïgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tosell-de-les-boigues-o-mas-boigues | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>El Mas Tosell de les Boïgues no ens ha arribat fins avui, però sí que en queda algun vestigi: les cases de can Calau i can Mateu. Són el fruit de la venda de la masia en diferents parts a la primera meitat del segle XVIII. Les terres del mas foren venudes a parts i acabaran nodrint de cossos els futurs carrers Joaquim Ruhí (de Dalt), Pi i Margall (del Mig) i de Baix. Una part de les terres del mas van ser segregades mot abans per formar una nova masia, la casa dels Ferrari que amb el temps serà coneguda com a Montràs i més modernament com a can Serrat, casa situada darrere l'Ajuntament. I de rebot la parcel·lació d'aquest mas Montràs va nodrir de cossos tota la vorera esquerra baixant del carrer Major fins al carrer Francesc Macià.</p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis. Està pintat de color blanc. La teulada és horitzontal. Portes, finestres i obertures són de nova fàbrica. </p> <p>Es pensa que la casa de can Calau i can Mateu varen ser reformades conservant part de l'estructura de l'antiga masia, de la que no en va quedar cap element destacable. Només ens queda un element del mas, l'era, coneguda com l'era de can Calau, que corona el carrer de Dalt.</p> | 08155-130 | C. Joaquim Ruhí | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és de 1388, quan el Bernat Albertí, procurador de Bernat de Cabrera, va redimir a l'Arnau Boïga per 11 lliures i 11 sous. El mas estava sota domini del senyor del Terme de Palafolls, com podem veure al capbreu que fa del mas i altres peces de terres el 1502 el Pere Boïga, propietari útil. </p> <p>Al següent capbreu, el mas havia canviat de família. Es desconeix el motiu, ara, el 1585 el propietari útil és Antoni Tosell, en aquest moment el mas encara serà conegut com a mas Boïgues, però en documentació posterior es començarà a anomenar mas Tosell, afegint-hi l'apel·latiu de les Boïgues per distingir-lo de l'altre mas Tosell que ja hi havia al mateix veïnat.</p> <p>El següent capbreu què tenim dades és el 1664 quan fou capbrevat per Salvador Morell procurador i marit d'Anna Tosell, propietària útil del mas. </p> <p>El 9-11-1719, Joan Batlle vengué al Sebastià Mateu, mestre de cases, un tros de terra del mas Tosell d'una quartera. El 1727 es va fer efectiu el pagament de la venda.</p> <p>Pel capbreu de 1750, se sap que els compradors de la masia s'havien repartit la casa en dues parts, una part per Antoni Ribas i l'altra part per Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Jacint Antoni Joan Carreras, treballador del veïnat capbrevava el 1750 la part d'occident de la masia.</p> <p>El 1788 la vídua de Jacint, Marianna Bruguera, i el seu fill Narcís Bruguera declaraven tenir encara la part de ponent de la masia.</p> <p>Els Batlle l'any 1789, com a successors dels Tosell, prestaven pel mas per Sant Miquel del mes de setembre tres octaus de mill i en temps de verema una portadora de raïms.</p> | 41.6697400,2.7459500 | 478852 | 4613140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93848-can-calau.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93849 | Molí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pedrera | <p>- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). <em>Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls</em> (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Hi ha fissures, pèrdues d'arrebossat, esquerdes, pintades en les parets, les teulades han perdut teules i hi ha grans forats. Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament. | <p>Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior. </p> <p>L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors. </p> <p>En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial. </p> <p>L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.</p> <p>Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals. </p> <p>Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.</p> | 08155-131 | Carretera de Malgrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.</p> <p>Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris. </p> <p>El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.</p> <p>El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.</p> | 41.6611830,2.7568890 | 479760 | 4612187 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93849-moli-vell-la-pedrera-10.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93850 | Mas Jordà o Mas Jordà Moresch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda-o-mas-jorda-moresch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>El mas Jordà actualment està dividit en dos habitatges, un a la part d'orient i l'altre a la part de ponent. Aquest últim té l'entrada principal que havia estat del mas. Hi podem veure un portal adovellat amb brancals i algunes finestres amb llinda recta, i una a la façana de ponent amb rebaix gòtic a la llinda.</p> <p>El mas va absorbir, al segle XVII, el mas Pinell.</p> <p>L'edifici té teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. La façana principal està dividida en dues parts: la part oriental arrebossada i pintada amb color blanc mentre que en la part occidental es percep, en gran manera, la pedra vista.</p> | 08155-132 | Camí can Jordà, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1415 quan Elisenda, vídua de Pere Jordà Moresch, i Margarita, dona de Francesc Jordà Moresch, àlies Parera, devia a Francesc Parera, de la Vilanova, sis lliures de les dinou restants del dot de 40 lliures de la Margarita.</p> <p>El 1502 Eulàlia Jordà Moresch, propietària del mas, declarava al capbreu al vescompte de Cabrera.</p> <p>El 1585 Pere Jordà Moresch declarava tenir un bon nombre de propietats. </p> <p>Al següent capbreu que tenim dels Jordà de 1681, capbrevaven diverses peces i el mas Pinell, abans Cardona. </p> <p>El 1733 Francesc Jordà Moresch anomenava hereva a la seva filla Anna, que es casava amb Josep Vinyes. Francesc, el 1735, va fer capbreu al Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1795 Gertrudis, vídua en primeres núpcies de Francesc Vinyes Jordà Moresch, ara casada amb Salvador Rovira, capbrevava unes quantes peces.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880, els propietaris ja no vivien a la casa, i comencem a trobar famílies de masovers: aquells anys els Martori, el 1891 als Batlle Mercè, el 1924 la família Mercades Vinyoles, en 1930 el Joan Tresserres Saurí, i en 1936 els García Urrea que havien comprat la casa el 1932.</p> | 41.6630280,2.7480260 | 479023 | 4612395 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93850-can-jorda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93850-can-jorda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93850-can-jorda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93850-can-jorda-4.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93869 | Cal Bessó o Can Sidró Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-o-can-sidro-cuni | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha quedat integrada dins la urbanització Ciutat Jardí com una parcel·la més. Havia estat una masia senzilla sense cap pretensió.</p> <p>L'edifici presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. En la part oriental es va afegir un cos de teulada horitzontal i pintat de color blanc, com tot el conjunt. </p> <p>Presenta porta principal i finestres de línies horitzontals amb porticons de fusta. Avui en dia no presenta cap element destacable.</p> | 08155-134 | Avinguda dels Arbres 2005P | <p>Les primeres dades són de 1818, al llibre d''Apeo', en el qual Isidre Cuní apareixia com a propietari de la casa.</p> <p>El motiu Bessó es troba, per primer cop, al registre de finques de 1856. </p> | 41.6618670,2.7076140 | 475657 | 4612276 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93869-cal-besso-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93870 | Cal Bolet o Can Gibertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolet-o-can-giberto | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Cal Bolet és actualment una masia molt reformada de la qual no en sabem massa cosa.</p> <p>Presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. El conjunt està pintat de color blanc. En la part oriental es veu un cos porxat amb una successió d'arcs de mig punt. </p> <p>L'edifici, de grans dimensions, dona una sensació senyorial. No s'aprecia cap element destacable, si un espai de grans volums.</p> | 08155-135 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són de 1818, del llibre d''Apeo', quan hi havia una casa propietat d'Eudald Salichs, que era propietari d'1,41 'fanegas' de terra, 0,75 de secà i 0,66 d'erm.</p> <p>El 1866 ens constava vivint amb la família Salichs un mosso, en Gaspar Orench, de vint-i-cinc anys. Quan els propietaris eren la família Salichs es coneixia com a can Gibertó.</p> <p>Al padró de 1911, era propietat dels Martorell igual que al registre d'habitatges de 1921. En Joan Martorell Puig no va tenir fills, i va deixar la casa al seu nebot Joan que s'estava de masover a can Vinyals, i arrossegava el motiu Bolet, que havia estat el motiu de Pau Ribes propietari de can Vinyals.</p> | 41.6701730,2.7227600 | 476921 | 4613194 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93870-mas-bolet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93871 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-1 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Brunet està molt reformada. Ha sofert diverses transformacions.</p> <p>L'edifici té planta baixa, primer pis i sostre a dues aigües. Les parets estan pintades de color blanc. Les finestres del primer pis estan coronades per llindes de fusta. En la primera planta trobem la porta principal amb arc rebaixat i tres finestres amb reixa i visera. </p> <p>Presenta el sostre a dues aigües. Hi ha altres cossos afegits a l'edifici principal.</p> <p> </p> | 08155-136 | Carretera del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1818 quan Miquel Brunet n'era propietari en una finca d'una 'fanega'.</p> <p>Sabem poca cosa de la finca; no podem seguir la traça dels seus habitants ni propietaris. Al padró del 1924 hi constaven vivint com a masovers Miquel Colomer, nascut el 1896, i Maria Alsina Cuní, nascuda en 1899.</p> <p>La finca la va comprar Esteve Tries Burcet i que s'hi va instal·lar durant els anys trenta. El fill d'aquest, Jaume, la va vendre a Antoni Guix Serrallonga, propietari del mas Jordà, al llarg dels anys cinquanta del segle XX.</p> | 41.6626850,2.7191770 | 476621 | 4612364 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93871-can-brunet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93872 | Can Grinyola o Can Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grinyola-o-can-mateuet | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Grinyola ha estat restaurada, adequant-la a les necessitats dels propietaris, però ha conservat els seus elements històrics, diverses finestres de pedra amb llinda recta i brancal i un portal de pedra amb llinda recta i brancal, de grans carreus, subjecte amb permòdols. Davant la casa es conserva l'antiga era.</p> <p>El conjunt està pintat de color blanc. L'edifici principal presenta planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. Per la porta principal s'accedeix mitjançant 4 esglaons, presenta una visera realitzada en vidre i ferro. </p> <p>El cos principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Hi ha, però, un cos que manté la pedra vista i part de la seva estructura original. Hi trobem espitlleres. </p> <p>Part de l'interior, com poden ser les escales i algunes estances, mantenen part de l'estat original.</p> | 08155-137 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) tot i que l'arquitectura de la casa és d'època més antiga, se sap que el 1790 n'era el propietari Sebastià Mateu, que abans havia estat dels Alsina de la Cals, i que havia format part d'una peça més gran anomenada la Coma d'en Rabassa.</p> <p>Ja el 1853, Joan Mateu Suñé hipotecava la casa amb terra al lloc conegut com al Camp Mateu a favor de Miquel Reig per 1.120 reals. </p> <p>Al registre d'habitatges de 1921 apareixia com a propietat de Francesc Mateu Ruhí, qui pagava un cens als Mateu del carrer de Dalt el 1916.</p> <p>Es desconeix la relació que tenen els Mateu d'aquesta casa amb el Mateu del carrer de Dalt, però es pot suposar que els primers eren descendents dels segons.</p> | 41.6679130,2.7227600 | 476921 | 4612943 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-15.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93873 | Can Jordi o Ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-o-ca-lestiu | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Jordi està molt reformada, no conserva cap element destacable de l'antic mas.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. Està pintat de color groc. </p> <p>Destaca una zona d'accés porxada. Les teulades es troben a diferents alçades i en la més alta sobresurt una xemeneia. Part de la teulada és a dues aigües tot i que hi ha una part de teulada amb superfície horitzontal. </p> <p>El contorn de l'arc de la porxada s'ha revestit amb pedra vista, així com algunes finestres acabades en línia corva o altres acabades en línia recta. </p> <p>Totes aquestes transformacions han fet que hagi perdut el caràcter original. </p> | 08155-138 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que parlen dels Estiu de Sant Pere són de 1806, quan Ramon Valls Pruna restituïa i tornava a Jordi Estiu, treballador de Sant Pere de Vivelles i fill de Francesc Estiu, un tros d'una quartera a Vallplana anomenat la Coma del mas Roig o del mas Reixach que tenia per la pabordia de Tordera, que fou venut a carta de gràcia per Francesc Estiu i Agnès Torrent.</p> <p>El 1818 ja apareix la casa documentada. El seu propietari era el Jordi Estiu. </p> <p>Al registre de 1921 apareix com a propietari de la masia el Joan Estiu Ribes, tot i que, entre 1924 i 1936 hi visqué el seu germà Jaume.</p> | 41.6759871,2.7244465 | 477064 | 4613839 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93874 | Can Plantera o Mas Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantera-o-mas-vidrier | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Plantera està molt reformada. Per testimonis dels actuals propietaris l'antiga casa no tenia cap element destacable i es podria descriure com a una senzilla casa de pagès.</p> <p> </p> | 08155-139 | Camí de Can Plantera | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències que es conserven del mas són de 1799, quan la masia era propietat dels Reixach i la finca havia format part de les terres del mas Tomàs Rourell. En aquell moment era coneguda com a mas Vidrier.</p> <p>El 1870 el mas era anomenat segons les escriptures d'aquell any, mas Rodríguez o Vidrier o Plantera, i afrontava amb el mas Xuclar, amb Salvador Alsina Panadero i abans Josep Alsina, amb Ramon Font i amb Joan Fontseca.</p> <p>Els Reixach van vendre la finca als Alsina de la Casanova. En 1880 encara constava com propietat dels Reixach i ja en 1921 el propietari era Josep Alsina Pujol. </p> <p>A la casa sempre hi va haver masovers fins que, als anys quaranta del segle XX, hi va anar a viure una branca dels Alsina, que vengueren la casa a la família dels actuals propietaris. Entre 1866 i 1911 els masovers van ser la família Puig. El 1924 el Ciril Cases Brunet, germà de la dona de l'últim Puig, visqué a la casa, fins als anys trenta.</p> | 41.6688740,2.7181550 | 476538 | 4613051 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93874-can-plantera.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92667 | Can Sureda o Mas Rupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV-XV/ XVI-XVII | La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets. | <p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p> | 08155-14 | Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p> | 41.6829325,2.7394420 | 478314 | 4614606 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 93875 | Can Puiggorri o Mas Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiggorri-o-mas-carreres | <p> - BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Ha perdut gran part de les teulades i parets de l'edifici. S'hi contemplen greus fissures, pèrdues i esquerdes. | <p>Can Puiggorri està derruït, es mantenen les parets de la primera planta on encara es pot veure el portal de pedra amb llinda de fusta. </p> <p>L'edifici era, originàriament, de planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. </p> <p>L'arrebossat de ciment és, pràcticament, inexistent en l'estructura interna i externa de l'edifici. Es veu gran part de les pedres originals de l'edifici. </p> <p>Podem veure en algunes parets parts on hi ha combinat el maó i la pedra com a element constructiu. El maó s'ha utilitzat en posteriors reformes. </p> | 08155-140 | Avinguda Flors s/n | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1415 quan Bertomeu Carreres, àlies Simó, i la seva esposa Joana, reberen de Guillem Desclapers, batlle, 6 lliures i 16 sous corresponents a 77 sous d'un bou i 9 sous i 6 diners d'un ase, que com a batlle els va vendre per l'absència que varen fer de tres anys del mas. </p> <p>El 1572 Joan Dalmau de la Franquesa estableia dins el mas al matrimoni Benet i Elisabet Pica, esdevenint propietaris útils del mas Carreres.</p> <p>El 1581 el mestre d'aixa Joan Puiggorri, comprava el mas de tres jornals a Elisabet, vídua de Benet, per set lliures.</p> <p>Al capbreu del senyor de Palafolls, el marquès d'Aitona, el 1664, els Puiggorri capbrevaven el mas i una peça boscosa al veïnat de Sant Genís a l'Aluach.</p> <p>Pau Puiggorri capbrevava el 1732 pel Priorat de Rocarrossa dues peces de nous quartans cadascuna que havien format part del mas Tomàs Rourell, i per les quals prestava anualment sis diners. </p> <p>El 1741 la pubilla del mas, Maria Puiggorri signava capítols matrimonials amb el Francesc Fontseca, treballador de Sant Feliu de Buixalleu, que en aquell moment vivia a Hortsavinyà (fill d'Isidre Fontseca i Maria Torres, tots dos difunts en aquell moment).</p> <p>Josep Fontseca Masjoan signava el 1800 capítols matrimonials amb Maria Reig Planella que aportava 60 lliures de dot.</p> | 41.6587250,2.7130530 | 476109 | 4611926 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93876 | Can Reig o Mas Aygues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reig-o-mas-aygues | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Actualment, Can Reig conserva la mateixa quintana que tenim documentada al segle XVI, quan encara no existia la casa. La casa ha estat reformada respectant els elements antics del mas.</p> <p>En destaca un pou amb entrada a dos nivells, un portal d'arc rebaixat coronat amb una espitllera i amb brancals de grans carreus. Hi ha un contrafort a la façana de migdia de grans dimensions.</p> <p>L'edifici és de planta baixa i primer pis. Està pintat d'un color terròs clar. La teulada actual és de superfície horitzontal. Hi ha també alguna finestra amb brancals i llinda de pedra. Té un sostre a dues aigües fet amb teules.</p> | 08155-141 | Carrer Sant Genís, 23 | <p>Segons Salicrú (2018) els orígens de la casa es troben a la primera meitat del segle XVII en una família de teixidors de lli, ofici que varen mantenir fins a finals del segle XIX. Encara Teresa Sensat Reig, que va morir el 1943, recordava haver vist els telers situats a la gran entrada que hi havia a la casa. Al padró de 1861, hi constava com a cap de casa Miquel Reig. També s'hi esmentava com a Miquel Vetes, fet que podria significar que Vetes tingués a veure amb la fabricació d'algun tipus de material fet amb lli.</p> <p>La finca havia format part del mas Tomàs Rourell, el 1503 ja era propietat dels Valldejuli de Munt, aquell any és capbrevada per Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, tutor dels hereus de Joan Miró, àlies Valldejuli de Munt. La peça fou capbrevada el 1585 per Baltasar Valldejuli de Munt i estava sota el domini de la casa de Sant Julià.</p> <p>Els Valldejuli establiren la finca entorn de 1628 al Martí Aygues, teixidor de lli de Cassà de la Selva i la seva muller Antiga, que hi va construir la casa.</p> <p>El seu fill, Jaume Aygues, capbrevava la casa i la quintana el 1665. La seva filla es va casar amb Pau Reig, germà de l'últim propietari útil del mas Reig abans de la seva venda a l'encant. En Pau va continuar amb l'ofici del seu sogre, teixidor de lli.</p> <p>El 26-12-1789 Miquel Reig vengué a carta de gràcia una peça de terra de cinc quartans, part de cultiu i part de vinya al lloc del Crestí, a Ramon Pla i Burguet que recuperava per quaranta lliures el 1798.</p> <p>Miquel Reig rebé el 14-8-1843 vint-i-cinc lliures del dot de Maria Rossell, de les tres-centes acordades pel casament amb el seu fill. El seu net, també anomenat Miquel, rebé de Narcís Camps tres-centes lliures i una calaixera pel casament amb Serafina Camps, segons els capítols matrimonials fets el 17-7-1828.</p> <p>El 1831 se signaren capítols matrimonials entre Cinta Reig, d'onze anys, amb Miquel Sensat, de nou. El matrimoni no es va dur a terme fins a la majoria d'edat de tots dos. Quan es casaren, el pare d'ella, Miquel Reig, i la mare d'ell, Teressa Lacomba, que eren vidus també es casaren. Les dues parelles s'establiren a can Reig. Els Sensat Lacomba tenien una petita propietat amb casa a Gassanons, anomenada can Sensat, on a partir de llavors van tenir masovers.</p> | 41.6598082,2.7211426 | 476783 | 4612044 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93877 | Casa de l'ermità de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-sant-pere-de-vivelles | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Trobem pèrdues, fissures i esquerdes en la totalitat de l'edifici. La teulada corba ha patit despreniments notables. | <p>El seu estat actual és dolent a l'igual que la capella.</p> <p>La caseta està adossada a la capella. És un habitatge mot petit, amb un portal amb brancals de pedra acabats amb permòdols i llinda de fusta. </p> <p>És una construcció d'una sola planta.</p> | 08155-142 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) la tradició oral diu que aquesta capella estava custodiada per un ermità, però l'única constància que en tenim és de finals del segle XIX.</p> <p>Segons el padró de 1866 hi vivien Francisco Bosch de quaranta-tres anys, Agustina Alsina de quaranta anys, amb els nens Leonard de set anys i Segimon de cinc anys, tots dos de pares incògnits, i Joan Alsina Comes de dos anys.</p> <p>L'any 1880 hi vivien Jacint Santvicens Bonet, de seixanta anys i fill d'Oristà, Maria Fontdeglòria Poch, de seixanta-dos anys i de Tordera, i Jaume Coch, de setanta-dos anys i nascut a Maçanet.</p> | 41.6752068,2.7224461 | 476897 | 4613753 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93877-sant-pere-de-vivelles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93878 | Mas Estiu o Mas Alfós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estiu-o-mas-alfos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>L'actual casal del Mas Estiu és una casa noucentista, al costat d'ella encara queda una part de l'antiga masia. Destaca de la casa una construcció rectangular en forma de torre on hi havia un molí de vent per extreure aigua.</p> <p>Es pot veure, també, l'era originària.</p> <p>La construcció presenta diferents cossos, la part de l'antiga masia i del casal noucentista tenen planta baixa i primer pis amb teulada a dues aigües. Manca la meitat de la teulada de l'antic mas. </p> <p>L'actual casal té la part de baix de la façana (la planta baixa) amb pedra vista i la part alta (primera planta) arrebossada d'un color gris clar que caracteritza part de la construcció. </p> <p>Tan finestres, com balcons i portes es coronen en línia recta. </p> | 08155-143 | Camí de Can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades conegudes del mas són de 1388, quan era propietari útil del mas el Bernat Guerald, àlies Alfons.</p> <p>Ja el 1502, Eulàlia, muller de Pere Oliver (mariner de la pobla de Calella) n'era la propietària útil del mas de quaranta jornals.</p> <p>Entre els segles XVI i XVII la propietat passava a mans dels Estiu.</p> <p>Francesc Estiu anomenava hereu al seu fill Jaume, segons testament fet a la notaria de Montpalau l'1-11-1653.</p> <p>Jaume Estiu es declarava home propi, soliu i afocat pel mas el 1681, i capbrevava les peces que havien declarat els seus predecessors.</p> <p>Jaume Estiu i Pau Estiu, pare i fill, declaraven el 1791 el mas de vint-i-cinc jornals. </p> <p>A finals del segle XIX Pau Estiu venien la finca a la família Oms d'Olot. Aquesta família la venia el 1920 a Lluís Mayà. Aquest nou propietari va fer una venda el 1931 a Josep Julià Clopés, vidu i propietari de Sant Miquel de Cladells, que hi va venir a viure amb els seus cinc fills. Un cop venuda pels Estiu, passaren per la casa diferents masovers: els Roig (1911), els Mayà (1924), parents dels Mayà propietaris.</p> | 41.6625960,2.7243590 | 477052 | 4612353 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93945 | Foneria can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-can-valldejuli | XIX | Algunes parets presenten esquerdes, forats i fissures. Parts dels murs han perdut l'arrebossat de ciment. | <p>La foneria es troba dins la finca de Valldejuli, on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del segle XVI. Encara es poden veure els murs i les antigues finestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria.</p> <p>Es tracta d'un edifici de dues plantes amb sostre de teules a dues aigües. Destaquen finestres d'obertura vertical i una porta amb arc de mig punt. </p> <p>En la banda occidental hi ha un mur on es veuen parts amb maons, pedra vista i arrebossat, i que envolta part de la finca.</p> | 08155-144 | Vall de Sant Genís | <p>Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat 'la Amistad' comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material era la llenya de la zona, fet que va esdevenir el fracàs de l'empresa degut a la poca productivitat.</p> | 41.6580603,2.7255157 | 477147 | 4611849 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc