Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
92686 | Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. | <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> | 08155-21 | Carrer de la Font del Ferro. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> | 41.6703510,2.7418060 | 478507 | 4613209 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
92701 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p> | 08155-36 | Carrer Major, 34 | <p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p> | 41.6688887,2.7492056 | 479123 | 4613045 | 1900 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
92703 | Forn de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XVIII | <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> | 08155-38 | Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís | <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> | 41.6576824,2.7169300 | 476432 | 4611809 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Actualment es troba en desús. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
92705 | Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent. | <p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p> | 08155-40 | Carrer Camí de la Font de Ferro | <p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p> | 41.6704380,2.7449320 | 478767 | 4613218 | 1880 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||
92711 | Fanalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> | 08155-46 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci. | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
92712 | Fanal Torre de Guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XX | <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> | 08155-47 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Manolo Medina | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93388 | Can Bigas, Can Bigues, Mas Bigues o Mas Roig Bitllot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigas-can-bigues-mas-bigues-o-mas-roig-bitllot | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Bigas té el mas, ara mot reformat, ha perdut els elements característics de l'antic casal. Tan sols conserva una sitja al seu interior, però la documentació ens dóna fe de la seva antiguitat.</p> <p>El mas de grans dimensions, amb teulada a dues aigües, té la façana i les parets laterals arrebossades amb guix de color grisenc. La porta principal manté dovelles antigues. Les finestres i les seves obertures s'han fet noves.</p> | 08155-72 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el mas era conegut com a mas Roig Bitllot. La primera referència als Roig Bitllot és del 1434 quan tenim documentada a Eulàlia, dona pròpia i soliua de l'Hospital de Pobres, muller de Pere Roig Bitllot, i aquest Pere el tenim documentat al capbreu de 1435. </p> <p>Però la primera notícia del mas és al capbreu del 1502, quan Joan Roig Bitllot declarava tenir el mas de cinc jornals pel senyor del terme, el Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1531 capbrevava el mas en Pere Roig Bitllot i no tindrem més notícies del casal fins al 21-10-1643 quan Bernat Bigas fa hereva la seva muller, Catarina Puig.</p> <p>Catarina va transmetre el mas al seu fill Joan Bigas, i aquest segons testament de 20-11-1665 el va deixar al seu fill també dit Joan, que al capbreu de 1665 es declarava senyor útil i propietari del mas Roig Bitllot.</p> <p>En Joan, net de la Catarina, capbrevava també una peça al Goday de quatre jornals, una peça als Pujols de dotze jornals i un altre mas anomenat mas Carbó, del qual no en tenim cap més referència. No tindria res a veure amb el que ara coneixem com a mas Carbó, que en aquell moment era conegut com a mas Muntaner.</p> <p>Al capbreu de 1750 tornem a trobar el mas capbrevat pel Jaume Pere Màrtir Bigas i el 1790 pel Genís Bigas. </p> <p>El 1818 el cap de casa continuava essent Genís Bigas. </p> <p>Vivint amb els propietaris hi trobem algun servent; al 1857 Teresa Sureda de vint-i-vuit anys i Francesca Tió de tretze. Al padró de 1866 hi trobem encara Teresa Sureda.</p> <p>La propietat es mantindrà fins el dia d'avui en mans dels descendents dels Bigas.</p> | 41.6744610,2.7423830 | 478556 | 4613665 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-6.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||
93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||||||
93620 | Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p> | 08155-79 | C. Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p> | 41.6703500,2.7370000 | 478107 | 4613210 | 1885 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93747 | Can Jesús o Can Jesús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-o-can-jesus-de-dalt | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>D'origen era una casa molt senzilla sense cap element destacable, actualment ha estat engrandida i molt transformada.</p> <p>L'edifici actual presenta planta baixa i primera planta amb volums horitzontals. No ha mantingut cap element original. Està pintada de color carn.</p> <p>Finestres, obertures i portes són de nova factura.</p> | 08155-93 | C. Vallplana, 38 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa no són fins del padró de 1866 quan hi vivia el propietari, Esteve Vilaseca. No tenim dades anteriors, en el mapa parcel·lari fet el 1856 no hi constava cap casa a la finca propietat de l'Esteve.</p> <p>L'Esteve es va casar amb Gertrudis Bassedes, però no van tenir fills; va continuar la nissaga un fill que van adoptar. Aquest va comprar la casa coneguda com a can Jesús de Baix que va deixar al seu segon fill.</p> | 41.6773340,2.7195500 | 476657 | 4613990 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9285.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Encara es dediquen al conreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93749 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p> | 08155-95 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p> | 41.6839701,2.7173674 | 476478 | 4614727 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93793 | Mas Garso o Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p> | 08155-110 | Disseminats cal Garso | <p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p> | 41.6791140,2.7453410 | 478804 | 4614180 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93800 | Can Bigorra o Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-114 | Veïnat de Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> | 41.6660660,2.7355060 | 477981 | 4612735 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93804 | Can Roig o Can Pinadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-o-can-pinadella | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa originària era molt més petita; l'edifici actual té la façana més avançada que l'antiga. La casa es va ampliar per davant. </p> <p>La construcció presenta planta baixa i primera planta. Les golfes, si existeixen, no es poden veure. L'edifici és de línies molt sòbries i d'obertures noves tant en finestres com en la porta d'entrada. Destaca l'era que manté l'estructura original. Té un sostre a dues aigües. L'arrebossat, de totes les façanes, és de color gris. Finestres i porta d'accés són de nova factura. </p> | 08155-117 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1818, quan Josep Pinadella tenia una casa amb 0,66 'fanegas' de terra segons el llibre d''Apeo'.</p> <p>Els Pagès el 1880 ja havien comprat la casa, no hi vindrien a viure de seguida, aquell any hi tenien masovers, els Vila Pica.</p> <p>Els Pagès van anar absorbint peces veïnes, on hi havia l'era vora la casa, era una altra finca, anomenada Xon Gispert.</p> | 41.6745650,2.7337660 | 477839 | 4613679 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93806 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-9 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>L'edifici presenta diversos cossos amb teulada a dues aigües. Aquests cossos tenen planta baixa i primera planta i estan pintats en blanc. Hi ha un edifici de nova planta proper a l'edifici original del segle XVII.</p> <p>Presenta un conjunt senyorial que ha tingut, durant el temps, diverses transformacions. Es veu alguna finestra amb llinda. Es fa complicat, pels arbres i la vegetació del voltant, de tenir una idea més clara de la porta d'accés i de les altres finestres. </p> | 08155-119 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1686 quan el seu propietari, Josep Vila capbrevava una peça de dos jornals a la Vall d'en Moner. Tenia la finca per un canvi amb Joan Verges, pescador de Vilanova i la seva muller Catarina, el 9-3-1670.</p> <p>Josep Vila va deixar la finca a la seva muller, Paula, i ella segons el testament fet el 27-12-1680, va deixar la finca a Susanna Vila, ella va fer testament al seu fill Joan Pedrer el 19-2-1718, i aquest ho va fer al seu fill en Miquel Vila Pedrer, qui el 1736 ja hi va tenir una casa construïda i que capbrevava el 1750.</p> <p>Al capbreu del 1791 Meties Masferrer, com usufructuari, i Josepa Valldejuli Vila, propietària útil del mas, capbrevaven el mas. En aquest document s'anomena la casa d'en Vila, i la peça a la Coma. El cognom Vila l'anaren arrossegant els diferents propietaris, descendents dels Vila.</p> <p>El 1797 Meties i Josepa van fer inventari del mas. Josepa va fer testament el 1797, va anomenar hereu al seu fill Francesc i va donar la legítima al segon fill, Narcís.</p> <p>Meties Masferrer va ser obrer de la parròquia l'any 1798.</p> | 41.6584860,2.7369830 | 478101 | 4611893 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93807 | Mas Crosetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-crosetes | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Hi ha poca informació dels orígens del Mas Crosetes. L'aspecte actual de la casa és fruit d'una reforma dels anys trenta, manté però alguns elements originals, un forn a la part posterior de la casa i un pou de volta de pedra davant la casa. </p> <p>L'aspecte actual del mas és obra de Tomàs Planas Dalmau, encara a l'era de vora la casa es pot veure el seu nom amb l'any 1935. El Tomàs, abans d'heretar la casa, va estar vivint a can Sèndich, casa que era propietat dels seus sogres, els Ruhí Ribes, segons consta al padró del 1911.</p> <p>La casa té planta baixa, primera planta i un sostre a dues aigües. Destaca una finestra de dues arcades de nova construcció. La façana principal cerca una divisió simètrica en dues parts iguals. Hi ha en la part de dalt una placa feta en ceràmica que representa un sant. </p> | 08155-120 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions de la casa són del 1818, quan tenim Joan Damau propietari del mas i de 5,25 'fanegas' de terra, 3,75 de secà i 1,5 de bosc. En Joan era fill de Sebastià Dalmau i Anna Croses Bassals, pubilla del mas.</p> <p>Un document de la comptadoria d'hipoteques sobre una transmissió del mas anomena al propietari, en Joan Dalmau, amb l'àlies Crosetes.</p> | 41.6686190,2.7300150 | 477525 | 4613020 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93847 | Mas Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roca-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>L'edifici té la façana principal pintada de blanc i la resta de parets sense pintar.</p> <p>Presenta planta baixa i primer pis. La porta principal està al primer pis i s'hi accedeix per una escala que prové de la planta baixa. La teulada és a dues aigües. Hi ha diversos cossos afegits a l'edifici principal. Hi ha un espai circular que podria ser l'antiga era. </p> <p>La casa ha sofert diverses transformacions, no manté el caràcter original. </p> | 08155-129 | Veïnat de les Ferrereries | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és de 1854, quan el seu propietari, Salvador Crosas Surell, hipotecava la finca per 750 lliures, deute que va cancel·lar l'1-4-1859.</p> <p>La finca, però, la tenim documentada anteriorment, quan Pau Croses, àlies Tió, i la seva dona Mariana Surell, capbrevava la finca que tenien com hereus de Joan Surell, pare de Marianna, que havia estat establert per Maria Torrent Jovanet vídua d'Antoni Jovanet Torrent, pagès del terme de Palafolls, segons acta notarial feta a la Vilanova el 15-5-1722, i que fou capbrevat davant el notari d'Hostalric per Jaume Torrent al 30-3-1681, que era propietari i senyor útil del mas Pellicer i Vives de la parròquia de Sant Genís.</p> <p>En aquell moment no constava cap edificació o habitatge, igual que el 1788, quan Pere Tió Surell capbrevava la peça de terra de dues quarteres (que havia estat del mas Vives). </p> <p>S'anomenava per primera vegada mas Roca als capítols matrimonials fets a Tordera el 1864 entre Emili Crosas Gibert i Francisca Montaner Torrent. Emili va dividir les propietats entre els seus fills, deixant a l'hereu, Pere Crosas Montaner, el mas Roca, el propietari de la nissaga que hi va anar a viure, anteriorment hi trobem documentades dues famílies de masovers, el 1866 la família Martori Parés i el 1880 els Prats Verdaguer.</p> <p>El nom de la casa té el seu origen en una altra casa que tenien els Croses a la plaça de les Ferreries, que la va heretar l'altre fill, en Salvador Crosas Muntaner.</p> <p>El 1936 la família Croses tenia un mosso vivint amb ells, els Moisès Rovira Pagès, de Sils.</p> | 41.6688150,2.7379700 | 478187 | 4613040 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93870 | Cal Bolet o Can Gibertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolet-o-can-giberto | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Cal Bolet és actualment una masia molt reformada de la qual no en sabem massa cosa.</p> <p>Presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. El conjunt està pintat de color blanc. En la part oriental es veu un cos porxat amb una successió d'arcs de mig punt. </p> <p>L'edifici, de grans dimensions, dona una sensació senyorial. No s'aprecia cap element destacable, si un espai de grans volums.</p> | 08155-135 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són de 1818, del llibre d''Apeo', quan hi havia una casa propietat d'Eudald Salichs, que era propietari d'1,41 'fanegas' de terra, 0,75 de secà i 0,66 d'erm.</p> <p>El 1866 ens constava vivint amb la família Salichs un mosso, en Gaspar Orench, de vint-i-cinc anys. Quan els propietaris eren la família Salichs es coneixia com a can Gibertó.</p> <p>Al padró de 1911, era propietat dels Martorell igual que al registre d'habitatges de 1921. En Joan Martorell Puig no va tenir fills, i va deixar la casa al seu nebot Joan que s'estava de masover a can Vinyals, i arrossegava el motiu Bolet, que havia estat el motiu de Pau Ribes propietari de can Vinyals.</p> | 41.6701730,2.7227600 | 476921 | 4613194 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93870-mas-bolet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93872 | Can Grinyola o Can Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grinyola-o-can-mateuet | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Grinyola ha estat restaurada, adequant-la a les necessitats dels propietaris, però ha conservat els seus elements històrics, diverses finestres de pedra amb llinda recta i brancal i un portal de pedra amb llinda recta i brancal, de grans carreus, subjecte amb permòdols. Davant la casa es conserva l'antiga era.</p> <p>El conjunt està pintat de color blanc. L'edifici principal presenta planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. Per la porta principal s'accedeix mitjançant 4 esglaons, presenta una visera realitzada en vidre i ferro. </p> <p>El cos principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Hi ha, però, un cos que manté la pedra vista i part de la seva estructura original. Hi trobem espitlleres. </p> <p>Part de l'interior, com poden ser les escales i algunes estances, mantenen part de l'estat original.</p> | 08155-137 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) tot i que l'arquitectura de la casa és d'època més antiga, se sap que el 1790 n'era el propietari Sebastià Mateu, que abans havia estat dels Alsina de la Cals, i que havia format part d'una peça més gran anomenada la Coma d'en Rabassa.</p> <p>Ja el 1853, Joan Mateu Suñé hipotecava la casa amb terra al lloc conegut com al Camp Mateu a favor de Miquel Reig per 1.120 reals. </p> <p>Al registre d'habitatges de 1921 apareixia com a propietat de Francesc Mateu Ruhí, qui pagava un cens als Mateu del carrer de Dalt el 1916.</p> <p>Es desconeix la relació que tenen els Mateu d'aquesta casa amb el Mateu del carrer de Dalt, però es pot suposar que els primers eren descendents dels segons.</p> | 41.6679130,2.7227600 | 476921 | 4612943 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-15.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
93875 | Can Puiggorri o Mas Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puiggorri-o-mas-carreres | <p> - BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Ha perdut gran part de les teulades i parets de l'edifici. S'hi contemplen greus fissures, pèrdues i esquerdes. | <p>Can Puiggorri està derruït, es mantenen les parets de la primera planta on encara es pot veure el portal de pedra amb llinda de fusta. </p> <p>L'edifici era, originàriament, de planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. </p> <p>L'arrebossat de ciment és, pràcticament, inexistent en l'estructura interna i externa de l'edifici. Es veu gran part de les pedres originals de l'edifici. </p> <p>Podem veure en algunes parets parts on hi ha combinat el maó i la pedra com a element constructiu. El maó s'ha utilitzat en posteriors reformes. </p> | 08155-140 | Avinguda Flors s/n | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1415 quan Bertomeu Carreres, àlies Simó, i la seva esposa Joana, reberen de Guillem Desclapers, batlle, 6 lliures i 16 sous corresponents a 77 sous d'un bou i 9 sous i 6 diners d'un ase, que com a batlle els va vendre per l'absència que varen fer de tres anys del mas. </p> <p>El 1572 Joan Dalmau de la Franquesa estableia dins el mas al matrimoni Benet i Elisabet Pica, esdevenint propietaris útils del mas Carreres.</p> <p>El 1581 el mestre d'aixa Joan Puiggorri, comprava el mas de tres jornals a Elisabet, vídua de Benet, per set lliures.</p> <p>Al capbreu del senyor de Palafolls, el marquès d'Aitona, el 1664, els Puiggorri capbrevaven el mas i una peça boscosa al veïnat de Sant Genís a l'Aluach.</p> <p>Pau Puiggorri capbrevava el 1732 pel Priorat de Rocarrossa dues peces de nous quartans cadascuna que havien format part del mas Tomàs Rourell, i per les quals prestava anualment sis diners. </p> <p>El 1741 la pubilla del mas, Maria Puiggorri signava capítols matrimonials amb el Francesc Fontseca, treballador de Sant Feliu de Buixalleu, que en aquell moment vivia a Hortsavinyà (fill d'Isidre Fontseca i Maria Torres, tots dos difunts en aquell moment).</p> <p>Josep Fontseca Masjoan signava el 1800 capítols matrimonials amb Maria Reig Planella que aportava 60 lliures de dot.</p> | 41.6587250,2.7130530 | 476109 | 4611926 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93875-can-puiggorri-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93877 | Casa de l'ermità de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-sant-pere-de-vivelles | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Trobem pèrdues, fissures i esquerdes en la totalitat de l'edifici. La teulada corba ha patit despreniments notables. | <p>El seu estat actual és dolent a l'igual que la capella.</p> <p>La caseta està adossada a la capella. És un habitatge mot petit, amb un portal amb brancals de pedra acabats amb permòdols i llinda de fusta. </p> <p>És una construcció d'una sola planta.</p> | 08155-142 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) la tradició oral diu que aquesta capella estava custodiada per un ermità, però l'única constància que en tenim és de finals del segle XIX.</p> <p>Segons el padró de 1866 hi vivien Francisco Bosch de quaranta-tres anys, Agustina Alsina de quaranta anys, amb els nens Leonard de set anys i Segimon de cinc anys, tots dos de pares incògnits, i Joan Alsina Comes de dos anys.</p> <p>L'any 1880 hi vivien Jacint Santvicens Bonet, de seixanta anys i fill d'Oristà, Maria Fontdeglòria Poch, de seixanta-dos anys i de Tordera, i Jaume Coch, de setanta-dos anys i nascut a Maçanet.</p> | 41.6752068,2.7224461 | 476897 | 4613753 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93877-sant-pere-de-vivelles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
93878 | Mas Estiu o Mas Alfós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estiu-o-mas-alfos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>L'actual casal del Mas Estiu és una casa noucentista, al costat d'ella encara queda una part de l'antiga masia. Destaca de la casa una construcció rectangular en forma de torre on hi havia un molí de vent per extreure aigua.</p> <p>Es pot veure, també, l'era originària.</p> <p>La construcció presenta diferents cossos, la part de l'antiga masia i del casal noucentista tenen planta baixa i primer pis amb teulada a dues aigües. Manca la meitat de la teulada de l'antic mas. </p> <p>L'actual casal té la part de baix de la façana (la planta baixa) amb pedra vista i la part alta (primera planta) arrebossada d'un color gris clar que caracteritza part de la construcció. </p> <p>Tan finestres, com balcons i portes es coronen en línia recta. </p> | 08155-143 | Camí de Can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades conegudes del mas són de 1388, quan era propietari útil del mas el Bernat Guerald, àlies Alfons.</p> <p>Ja el 1502, Eulàlia, muller de Pere Oliver (mariner de la pobla de Calella) n'era la propietària útil del mas de quaranta jornals.</p> <p>Entre els segles XVI i XVII la propietat passava a mans dels Estiu.</p> <p>Francesc Estiu anomenava hereu al seu fill Jaume, segons testament fet a la notaria de Montpalau l'1-11-1653.</p> <p>Jaume Estiu es declarava home propi, soliu i afocat pel mas el 1681, i capbrevava les peces que havien declarat els seus predecessors.</p> <p>Jaume Estiu i Pau Estiu, pare i fill, declaraven el 1791 el mas de vint-i-cinc jornals. </p> <p>A finals del segle XIX Pau Estiu venien la finca a la família Oms d'Olot. Aquesta família la venia el 1920 a Lluís Mayà. Aquest nou propietari va fer una venda el 1931 a Josep Julià Clopés, vidu i propietari de Sant Miquel de Cladells, que hi va venir a viure amb els seus cinc fills. Un cop venuda pels Estiu, passaren per la casa diferents masovers: els Roig (1911), els Mayà (1924), parents dels Mayà propietaris.</p> | 41.6625960,2.7243590 | 477052 | 4612353 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93878-mas-estiu.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94126 | Barraca d'en Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-cerda | XX | Presenta brutícia i petites pèrdues en les parets. Una de les parets té una esquerda remarcable. Ha patit ocupacions humanes que han embrutat l'interior. | <p>La Barraca d'en Cerdà és una barraca de vinya realitzada en formigó. Presenta forma de caixa quadrada tot i que amb sostre elevat. Ens recorda el passat del cultiu lligat a la vinya. </p> <p>Aquest sostre té una superfície corba o voltada. Té una sola porta d'entrada de línies verticals. Encara manté, força bé, l'estructura original.</p> | 08155-150 | Veïnat de Sant Genís | 41.6638460,2.7287230 | 477415 | 4612491 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ha patit ocupacions humanes. El propietari era de Malgrat. Hi passaven el dia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94152 | Arbre pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-pilona | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>N'hi ha varis. Realitzats en ferro policromat. Mesuren uns 3 m d'alçada. El tronc està pintat de color marró i les fulles de color verd. Simulen un arbre molt esvelt. </p> <p>L'obra d'art o disseny és de caràcter minimalista i de formes molt sòbries. Aquestes pilones presenten un disseny avantguardista. </p> | 08155-158 | Carrer Major | 41.6682800,2.7490000 | 479105 | 4612977 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94152-arbret-davant-esglesia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94154 | Banc de pneumàtics i ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pneumatics-i-ferro | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc que conté pneumàtics i ferro. Estaria format per 17 pneumàtics desconstruïts que prenen forma de seient i una estructura metàl·lica amb quatre peus i que agafa la forma de banc de gran longitud. </p> <p>El banc fa uns 3 m de longitud per 70 cm d'alçada i 50 cm de profunditat. </p> <p>El trobem dins del recinte del pavelló esportiu El Palauet. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-160 | Carrer Ramón Turró, 53 | 41.6695100,2.7506200 | 479240 | 4613113 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miralda i Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94155 | Banc del Parc de les Esplanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-parc-de-les-esplanes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc fet amb fulls de fusta i ciment. N'hi ha varis de la mateixa tipologia. </p> <p>Banc semicircular de 3 m de longitud per 60 cm d'alçada i per 60 cm de profunditat. El seient està fet amb barres planes de fusta i el respatller i el sota seient amb ciment.</p> | 08155-161 | Parc de les Esplanes | 41.6701300,2.7523700 | 479386 | 4613182 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pol Agustí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94157 | Bancs dobles model Hyde Park | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-dobles-model-hyde-park | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Els bancs dobles model Hyde Park estan realitzats en fusta policromada. N'hi ha diversos exemplars. </p> <p>És un banc doble on caben quatre persones. El seient, respatller, potes i reposabraços són fets en barra de fusta plana.</p> <p>Mesuren 1 m d'alçada, 2,40 m de longitud i 60 cm de profunditat. Estan pintats de color vermell.</p> | 08155-163 | Plaça Joaquim Ruyra, Carrer Mas Pinell amb carrer Costa Brava | 41.6684400,2.7514300 | 479307 | 4612994 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94157-bancs-hyde-park.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
94158 | Columna Fòrum Palatiolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-forum-palatiolo | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Columna del Fòrum Palatiolo està realitzada en ciment i ceràmica.</p> <p>És una columna cilíndrica feta amb ciment. La zona de ceràmica porta inscrita 'Palatiolo'. Porta tres argolles fetes en ceràmica. Mesura 2,50 m d'alçada i 50 cm de diàmetre. Pot recordar les columnes de les victòries romanes.</p> | 08155-164 | Plaça Fòrum Palatiolo | 41.6684100,2.7488200 | 479090 | 4612992 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94158-columna-forum-de-mares-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94160 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-2 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Font del safareig realitzada amb antigues pedres de la vorera. Emprant el reciclatge de materials constructius. </p> <p>De forma rectangular les 12 pedres, reutilitzades de l'antiga vorera, simulen la taula o llosa de pedra on es colpejava la roba amb la mà o la pala de rentar. </p> <p>Mesura 40 cm d'alçada, 2,40 m de longitud i 1 m de profunditat. </p> <p>El trobem davant l'Ajuntament de Palafolls.</p> | 08155-166 | Plaça Major | 41.6669500,2.7493300 | 479132 | 4612829 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94160-font-del-safareig-placa-major0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
94161 | Font oberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-oberta | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Font oberta per la seva forma de cercle trencat o obert. Realitzada en formigó envellit.</p> <p>Destaca una base circular feta amb dovelles. Als peus de la font hi ha quatre lleons jacents, asseguts. La característica més important de la font és l'obertura o trencament del cubicle circular d'aquesta.</p> <p>Mesura 50 cm alçada i 1 m de radi.</p> | 08155-167 | Carrer Major amb Avinguda Costa Brava | 41.6682500,2.7491100 | 479114 | 4612974 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94161-font-oberta-esglesia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Xavier Agraz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94162 | Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Fontana realitzada en marbre blanc. Reproducció de <em>La Città Ideale. </em>De Piero della Francesca. </p> <p>Es caracteritza per 4 esglaons -que conformen la peanya-, en forma octogonal. Cerca les característiques renaixentistes de les simetries, geometria, càlculs matemàtics exactes i proporció àuria. </p> <p>Mesura 80 cm d'alçada per 2 m de longitud i amplada. </p> <p>Porta gravada la inscripció 'Plaça de Poppi'.</p> | 08155-168 | Plaça de Poppi | 41.6681200,2.7479100 | 479014 | 4612960 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94162-fontana-marbre-placa-del-poppi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94162-fontana-marbre-placa-del-poppi-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
94163 | La Porta del Cel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porta-del-cel | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>La Porta del Cel és un monument realitzat amb encofrat, ferro i caragols. Presenta una estructura geomètrica de grans dimensions. Agafa la forma de rectangle vertical. Presenta un disseny avantguardista i minimalista. </p> <p>Es caracteritza per dos peus de gran longitud, dos travessers i una 'llinda' superior duts a terme amb barres quadrades d'encofrat. </p> <p>L'espai està envoltat per un entorn natural.</p> | 08155-169 | Parc de la Tordera, Gorg dels Cans | 41.6704300,2.7569600 | 479768 | 4613214 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94163-la-porta-del-cel-ferro-formigo.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94164 | Palmeres verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-verdes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Les palmeres verdes estan realitzades en ferro pintat.</p> <p>Són palmeres d'uns 3 m d'alçada. Decoren la part del davant, de les façanes de les cases del carrer del Mig. </p> <p>Presenten un tronc verd i tres fulles cadascuna. El disseny és de caràcter minimalista i avantguardista.</p> | 08155-170 | Carrer del Mig. Carrer Pi i Margall, 4 | 41.6690900,2.7471500 | 478951 | 4613068 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94164-palmeres-verdes-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94166 | Piano sobre el MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piano-sobre-el-mid | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Piano situat a la teulada de l'edifici MiD, Escola Municipal de Música i Dansa. Està realitzat en ferro pintat.</p> <p>El piano, de grans dimensions, es presenta com una escultura damunt d'una peanya (el MiD).El piano, de tres potes, es apareix amb la tapa oberta.</p> <p>També pot tenir diverses interpretacions com la música portada a grans alçades, o la música que toca el cel.</p> | 08155-172 | Plaça Forum Palatiolo | 41.6686800,2.7487600 | 479085 | 4613022 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
94167 | Embaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embaras | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Embaràs és un fris o relleu fet amb formigó. Destaca la representació del ventre i els pits de la dona fent referència a l'embaràs.</p> <p>La peça mesura 70 cm per 1,20 m de longitud. El relleu de tres cossos femenins (molt esquemàtics) sobresurt del fris. Presenta formes molt esquemàtiques de la figura femenina, però treballades de forma realista.</p> | 08155-173 | Carrer Sindicat s/n | 41.6684000,2.7527600 | 479418 | 4612990 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94167-embaras-formigo-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Xavier Agraz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94168 | Escala a les Huris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-a-les-huris | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Monument fet en totxanes i arc de ferro. Té un disseny avantguardista. L'arc de ferro rovellat agafa la forma de ferradura. Els dos peus estan fets amb totxanes. </p> <p>El monument agafa la forma d'obertura, d'entrada o de pas d'un cantó a l'altre. Es troba al final de les escales de la plaça, en la part de dalt.</p> <p>És un monument d'una alçada aproximada de 4 m i una amplada d'1,80 m.</p> | 08155-174 | Plaça de la Fasola | 41.6614400,2.7513000 | 479294 | 4612217 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94168-escala-a-les-hurris-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||
94170 | Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-2 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Molí de vent fet amb peces perdudes o reciclades. Els materials són ferro i engranatges. Està pintat a l'eivissenca.</p> <p>El molí de vent, de ferro rovellat, està sustentat per una base amb quatre peus. Té sis aspes o pales i un engranatge giratori. Fomenta la reutilització i reciclatge de materials. </p> <p>Està representat a tall d'escultura o monument de grans dimensions.</p> | 08155-176 | Parc de les Esplanes | 41.6709900,2.7526600 | 479411 | 4613277 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94171 | Cub circular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cub-circular | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Cub circular és una escultura social feta en ferro i materials reciclats. El Pcam- El Forroll és una antiga fàbrica metal·lúrgica incorporada al catàleg d'equipaments municipals.</p> <p>Porta un peu central i un cub fet en ferro al voltant d'aquest. Trobem la representació de figures humanes, un sol i estris possiblement de cuina. És una escultura o monument de 2,60 m d'alçada, 2 m d'amplada i 2 m de profunditat. </p> <p>Fomenta la reutilització de materials. Té un disseny de caràcter avantguardista.</p> | 08155-177 | Carrer Sant Lluís, 1 | 41.6615400,2.7517900 | 479335 | 4612228 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94171-cub-circular-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Marta Soriano i els veïns de Sant Lluís | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94172 | Font de gasolina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-gasolina | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Font de benzina feta en ferro pintat i vidre. Marca CEX. Bomba de benzina de fabricació francesa. La font mesura 2 m d'alçada, 50 cm d'amplada i 50 cm de profunditat. </p> <p>Porta una placa metàl·lica amb la inscripció 'Ateliers mécaniques L'Aster. 6 Rue Baudin Ivry. Distributeur CEX Type. Modele R. 11.1. Núm. 25012. 19-36.'</p> <p>En la part superior hi ha un mesurador de benzina.</p> | 08155-178 | Plaça Valls d'Ax | 41.6690600,2.7516300 | 479324 | 4613063 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94172-font-de-gasolina-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pintat el dia abans de la realització de la fotografia. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94173 | Banc Mesquita de Córdoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-mesquita-de-cordoba | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta pèrdues de maons i argamassa. | <p>El banc Mesquita de Córdoba està realitzat en rajoles i tova. N'hi ha diversos exemplars de diferents longituds. N'hi ha d'un pont, dos ponts i tres ponts. Segons la quantitat de ponts tenen dos peus, tres peus o quatre peus. </p> <p>La part de baix agafa la forma d'arc de mig punt. Seient, respatller i reposabraços són dels mateixos materials: rajola plana i tova.</p> | 08155-179 | Plaça de Sant Genís | 41.6600400,2.7213400 | 476800 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | |||||||
94175 | Banc de trencadís blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-trencadis-blanc | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Banc realitzat en trencadís blanc. És un banc de grans dimensions. El terra està decorat, també, amb la tècnica del trencadís. </p> <p>Les tessel·les del terra són de color blanc i color terrós, mentre que les del peu, seient i respatller del banc són de color blanc.</p> <p>Trobem la inscripció 'N. R. 3. 95' fent referència a Narcís Ribas i el març de 1995. </p> <p>Recorda a la tècnica gaudiniana del trencadís i als antics mosaics romans.</p> | 08155-180 | Plaça de la Pau/ Avinguda Pau Casals | 41.6703774,2.7491248 | 479116 | 4613210 | 1995 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
94187 | Del seu silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-seu-silenci | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Del seu silenci' és un relleu fet en terracota. És obra de Pere Aldama i recull part d'un poema de Miquel Martí i Pol. </p> <p>Hi trobem la inscripció 'Del seu silenci al nostre hi ha l'espai d'un somni. Miquel Martí i Pol.' La composició, de 50 per 50 cm, conté 14 rajoles de terracota i mida petita -què estan trencades-, agafant la forma d'un mapa o territori.</p> | 08155-183 | Cementiri Municipal | 41.6606200,2.7378600 | 478175 | 4612130 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aldama | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||||||||
94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 | ||||||
94190 | Fragment Divina Comèdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-divina-comedia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Fragment de la Divina Comèdia, Purgatori, Cant V-94 (a dalt) i traducció al català de Josep Maria de Sagarra (a sota). </p> <p>Peça realitzada en planxa de ferro i retallada amb formes ondulants. És una peça de grans dimensions feta en format vertical, d'un primer nivell o planta baixa fins a la teulada de l'edifici del Teatre.</p> <p>Porta inscrit o serigrafiat '...a pié del Casentino traversa un'aqua c'ha nome l'Archiano, che sovra l'Ermo nasce in Apenino. Divina Comèdia. Purgatori Cant V-94. Dante Alighieri. ...és el peu del Casentí un riu que Archiano es sol anomenar, i sobre l'Ermo neix l'Apení. Traducció al catala`: Josep Maria de Sagarra.'</p> | 08155-186 | Plaça de Poppi | 41.6681900,2.7482600 | 479044 | 4612967 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94190-placa-del-poppi-dante-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.