Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92708 | Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> | 08155-43 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 92713 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-2 | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Destaquen les següents activitats: Activitats infantils, cercaviles, concert jove, plantada gegants, xocolatada, elecció de pubilla, dinar popular.</p> <p>S'han vinculat els actes festius a la recuperació i difusió de les tradicions catalanes. En aquest marc festiu hi tenen cabuda des de ballada de sardanes a actuacions de les formacions musicals de l'Escola Municipal de Música i Dansa o a la proclamació de la pubilla i la celebració de cercaviles per part de la Colla de Diables i la Colla de Gegants.</p> <p>Se celebra per Pasqua Florida. </p> | 08155-48 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Organitza: Ajuntament de Palafolls juntament amb entitats (Diables folls, colla gegantera, escola de música i dansa). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 93077 | Riu La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> | 08155-50 | Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). | <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> | 41.6730400,2.7595900 | 479988 | 4613503 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 93080 | Gorg de Can Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p> | 08155-53 | Masia de Can Oms | <p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p> | 41.6633400,2.7521500 | 479366 | 4612428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||||
| 93169 | Fons documental de Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-camps | <p> </p> <p> </p> | XVI | <p>El document de Can Camps està datat el 21 de juliol de 1564, en el Terme del castell de Palafolls. </p> <p>Consisteix en una venda atorgada per Antoni Tomàs, pagès senyor útil i propietari de mas Tomàs de la Serra i mas Puig Gorri, rònec i derruït, al veïnat de Vivelles o del Castell, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, a favor d'Esteve Camps, oriünd de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà i la seva dona Bertomeva, ara habitants a la dita parròquia de Palafolls, de tot el mas Puig Gorri i totes les seves pertinences amb quintana i 14 jornals de terra erma i boscosa.</p> <p>Can Camps afronta a llevant amb Ferran de Capdebou per mitjà d'un torrent; a migdia, part amb la propietat d'Antoni Tomàs que havia estat d'en Vives i part amb una terra que havia estat de mas Puig per mitjà d'un torrent; a ponent, amb la resta de la propietat del venedor per mitjà del dit torrent i a tramuntana, part amb terra del dit venedor que havia estat de mas Puig Gorri i part amb l'esmentat Ferran de Capdebou.</p> <p>El preu ha estat 40 lliures, 20 al comptat i altres vint pel pagament d'un censal mort de 20 lliures de principal i 20 sous de pensió que pagava el venedor. Havia estat comprat per Salvi Tomàs, antecessor del dit Antoni Tomàs, per venda a l'encant a la cúria del terme del castell de Palafolls a 13 de setembre de 1533 davant el notari Antoni Pujades i era tingut sota domini directe del senyor del castell de Palafolls pagant, a 22 d'abril 2 sous 6 diners, 5 octaus de forment per Sant Pere i Sant Feliu d'agost, 3 octaus de mill per Sant Miquel de setembre i per Nadal, 2 gallines i 1 fogassa de fàbrega. Inclou un pacte amb el vescomte de Cabrera per la quintana, aprofitament dels torrents i la possibilitat de fer o refer les cases ara enrunades. I també 1/4 d'això al monestir de Breda per una part de la terra boscosa. Segueix àpoca de la mateixa data pel preu de la venda. Inclou el lluïsme signat per Gregorio de Salazar, governador del vescomtat i d'Antoni Negrell, clavari del mateix. Testimonis: Rafel Xirau, regint la batllia de Palafolls i Pere Tortós, pagès del terme esmentat. Escrivà: Salvador Puig, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, substitut pels hereus de Jaume Joan Manresa, notari i senyor útil d'aquesta notaria.</p> | 08155-63 | Carrer d'en Palau, 32 (Mataró) | 41.6670233,2.7491757 | 479120 | 4612837 | 21 de juliol de 1564 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-12-19 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | [Nota dorsal: En el capbreu de l'abat de Sant Salvador de Breda, en poder de Bernat Homs, notari, a 10 de maig de 1563, la senyoria de l'abat sobre la terra de mas Puig de Vivelles].El fons està format per 42 unitats documentals, que abasten des del segle XV fins al s. XX, dividits en diferents àmbits:- Documentació personal i familiar: inclou donacions i àpoques de dot, testaments i heretaments.- Documentació patrimonial: inclou vendes, debitoris, àpoques, censals morts i establiments emfitèutics.- Documentació administrativa i comptable: inclou àpoques.- Altra documentació: pàgina librària inclou un fragment del segon llibre del tractat De Complexionibus, de Galè.- Documentació sense classificar: pergamins.Fons documental consultable a Arxius en línia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94165 | Utshuroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utshuroi | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | Originalment hi havia un elements d’acer inoxidable que estaven col·locats a mode de cintes que s’iniciaven en un pilar i finalitzaven en el següent, donant a l’escultura un aspecte circular ondulat. Amb el pas del temps, aquestes cintes es van fer malbé i es van retirar, i no es van substituir. | <p>UTSHUROI és una escultura d'acer sobre pilars de formigó. Realitzada per Aiko Miyawaki. Parella d'Arata Isozaki. </p> <p>Va ser un regal de l'artista al municipi. Manca la part d'acer què es va treure per contaminació o soroll acústic. </p> <p>Els pilars de formigó tenen forma cilíndrica i mesuren uns 2,5 m d'alçada.</p> <p>Hi ha una estreta relació amb el concepte de canvi, moviment, espai buit i espai ple, etc. És una mostra de disseny avantguardista.</p> | 08155-171 | Plaça Feixetes dels León | 41.6678900,2.7495900 | 479154 | 4612934 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aiko Miyawaki | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 94166 | Piano sobre el MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piano-sobre-el-mid | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Piano situat a la teulada de l'edifici MiD, Escola Municipal de Música i Dansa. Està realitzat en ferro pintat.</p> <p>El piano, de grans dimensions, es presenta com una escultura damunt d'una peanya (el MiD).El piano, de tres potes, es apareix amb la tapa oberta.</p> <p>També pot tenir diverses interpretacions com la música portada a grans alçades, o la música que toca el cel.</p> | 08155-172 | Plaça Forum Palatiolo | 41.6686800,2.7487600 | 479085 | 4613022 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 94187 | Del seu silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-seu-silenci | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Del seu silenci' és un relleu fet en terracota. És obra de Pere Aldama i recull part d'un poema de Miquel Martí i Pol. </p> <p>Hi trobem la inscripció 'Del seu silenci al nostre hi ha l'espai d'un somni. Miquel Martí i Pol.' La composició, de 50 per 50 cm, conté 14 rajoles de terracota i mida petita -què estan trencades-, agafant la forma d'un mapa o territori.</p> | 08155-183 | Cementiri Municipal | 41.6606200,2.7378600 | 478175 | 4612130 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aldama | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 94191 | Placa ceràmica Manso Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-manso-prats | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XIX | Presenta dues fissures o esquerdes que li donen forma de trencadís. I, també, algunes petites pèrdues en laterals. | <p>Placa de ceràmica de denominació del veïnat de Mas Prats, de petites dimensions. Està realitzada en ceràmica blanca i sanefa blava. Es troba en la part de dalt d'una de les parets, de les cases, del veïnat del Mas Prats.</p> | 08155-187 | Mas Prats, 14 | <p><span><span><span><span><span>Aquesta rajola indicava el veïnat de mas Prats, de finals del XIX. Encara en alguna casa queda algun número de la mateixa època i estil de rajola.</span></span></span></span></span></p> | 41.6657000,2.7450400 | 478775 | 4612692 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 94652 | Rellotge de sol de Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> | 08155-212 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94653 | Rellotge de sol de Can Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert | XX | <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> | 08155-213 | Carrer Mas Can Puigvert | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||||||
| 94654 | Rellotge de sol del Mas Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> | 08155-214 | Urbanització Mas Carbó | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94655 | Rellotge de sol del Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> | 08155-215 | Polígon sector Riera Roquet | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94656 | Rellotge de sol de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas | XX | <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> | 08155-216 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 94659 | Rellotge de sol de Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> | 08155-217 | Disseminat Cal Sastre | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 93083 | L'alzina del Carlí o Can Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-carli-o-can-nan | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Entre Cal Nan i Can Fonolleda, se situen dues alzines majestuoses i centenàries. Una d’elles es coneix com l’alzina del Carlí, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, arbre perennifoli de la família de les fagàcies, nadiu de la regió mediterrània. Aquests arbres maduren d'octubre a desembre, i l’edat mínima a la qual comencen a produir-se se situa entre els 15 i els 20 anys de la seva vida, condicionada per les característiques mediambientals.</p> | 08155-56 | Entre Cal Nan i Can Fonolleda | <p>Rep aquest nom perquè, segons la llegenda, en aquesta alzina s’hi va penjar l’únic carlí que hi havia a Palafolls, durant la primera guerra Carlina.</p> | 41.6706318,2.7415368 | 478485 | 4613240 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93083-alzina-del-carli-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||
| 93084 | La morera del parc de La Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-del-parc-de-la-figuerassa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | XX | <p>És un dels arbres més monumentals de Palafolls.</p> <p>Les moreres, especialment l'espècie <em>Morus alba</em>, es conreen per les seves fulles, únic aliment dels cucs de seda, els capolls dels quals s'utilitzen per a fabricar seda. Tant l'arbre com el teixit procedeixen de l'Àsia i van ser desconeguts a Occident fins que, al segle VI, els monjos nestorians van establir la ruta de la seda.</p> <p>A part del seu ús com a arbres de cultiu, s'usen com a ornamentals en jardins, passejos i carrers.</p> | 08155-57 | Parc de la Figuerassa | <p>Es va plantar poc després de la guerra i és testimoni de la transformació que ha viscut la zona.</p> | 41.6582487,2.7512172 | 479287 | 4611863 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93084-morera-de-la-figuerassa-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.També estan protegides dues zones amb exemplars singulars o d’especial interès comarcal i local. Són les moreres de la Figuerassa i el gorg del Molí d’en Puigverd on es concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres.A Catalunya hi ha una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. És el cas del famós Pi de les Tres Branques que porta mort gairebé un segle, tot i que s’aguanta dret. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93085 | El lledoner de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-puig | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>Davant de can Puig, es localitza el lledoner de can Puig, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol mena de terreny.</p> | 08155-58 | Carrer Camí de la Font de Ferro. | 41.6706300,2.7444900 | 478730 | 4613239 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93085-lledoner-de-can-puig-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | La fusta de lledoner és flexible i dura alhora. Era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp. És molt comú trobar lledoners davant les masies. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||
| 93087 | El lledoner del camí de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-60 | Camí de Sant Genís de Palafolls | 41.6667147,2.7483146 | 479047 | 4612803 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 92665 | Can Roquet o el Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p> | 08155-12 | Polígon sector Riera Roquet | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p> | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 1578 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Abans tenia ús agropecuari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 92666 | Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> | 08155-13 | Camí Tordera, 13. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> | 41.6837900,2.7373670 | 478142 | 4614702 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92668 | Can Tortós o Mas Tortós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XVIII | <p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p> | 08155-15 | Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p> | 41.6826881,2.7410565 | 478449 | 4614579 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92671 | Molí d'en Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | XIX | <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> | 08155-18 | Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls | <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> | 41.6858400,2.7441084 | 478704 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-04 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92672 | Can Ribes o Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p> | 08155-19 | Camí del Castell. Veïnat del Castell. | <p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p> | 41.6741730,2.7465400 | 478902 | 4613632 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 92673 | Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. | <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> | 08155-20 | Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> | 41.6722356,2.7476804 | 478997 | 4613417 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92686 | Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. | <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> | 08155-21 | Carrer de la Font del Ferro. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> | 41.6703510,2.7418060 | 478507 | 4613209 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92689 | Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV/ XIV-XVI | <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> | 08155-24 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92691 | Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XX | <p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p> | 08155-26 | Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p> | 41.6633084,2.7527538 | 479416 | 4612425 | 1686/ 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92697 | Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p> | 08155-32 | Plaça Major | <p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p> | 41.6670700,2.7494600 | 479143 | 4612843 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92698 | Cooperativa Agrícola o Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XX (mitjans) | <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> | 08155-33 | Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> | 41.6672888,2.7504967 | 479230 | 4612867 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-08-31 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92699 | Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> | XX (mitjans) | <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> | 08155-34 | Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6682000,2.7487900 | 479088 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92700 | Can Riudarenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p> | 08155-35 | Carrer Major, 15 | <p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p> | 41.6678067,2.7488995 | 479097 | 4612925 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92701 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p> | 08155-36 | Carrer Major, 34 | <p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p> | 41.6688887,2.7492056 | 479123 | 4613045 | 1900 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92702 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p> | 08155-37 | C. Joaquim Ruhi, 1 | <p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p> | 41.6696750,2.7457410 | 478834 | 4613133 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92705 | Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent. | <p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p> | 08155-40 | Carrer Camí de la Font de Ferro | <p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p> | 41.6704380,2.7449320 | 478767 | 4613218 | 1880 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||
| 93620 | Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p> | 08155-79 | C. Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p> | 41.6703500,2.7370000 | 478107 | 4613210 | 1885 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93643 | Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p> | 08155-81 | Camí del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p> | 41.6662850,2.7179260 | 476518 | 4612764 | 1585 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92656 | Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV, XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> | 08155-5 | Vall de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92660 | Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | X-XII/ XI-XV | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. | <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> | 08155-9 | Camí del Castell | <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> | 41.6788078,2.7350512 | 477947 | 4614150 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92669 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior. | <p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-16 | Camí de Tordera a Palafolls. | <p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p> | 41.6858320,2.7386650 | 478251 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92706 | Jaciment del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> | IX-XIX | S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. | <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> | 08155-41 | Carrer Camí del Castell, 28-54 | 41.6789700,2.7351000 | 477952 | 4614168 | 800-1879 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-18 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml