Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92659 Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p> 08155-8 Urbanització Mas Carbó. <p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p> 41.6783080,2.7294675 477483 4614096 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92688 Ca l'Oller, Can Oller, Masia Can Oller, Mas Bages o Mas Bages d'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-can-oller-masia-can-oller-mas-bages-o-mas-bages-damunt <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVIII <p>Can Oller és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. En la part central de la façana trobem el portal de punt rodó, de tretze dovelles i brancals, i la finestra principal, de llinda recta, amb rebaix d'estil gòtic, i ampit i brancals de pedra, possiblement del segle XVII.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La casa té una estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols. Hi ha la boca del forn i un festejador a la finestra principal de la façana. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta masia té teulades a dos vessants als quatre cossos que hi ha. La façana principal mostra la disposició del portal i finestres treballades, com es feia al segle XVIII. La finestra principal té una creueta de tradició gòtica a la llinda de la pedra. La masia, de petites dimensions, no funciona com a habitatge. A poca distància els propietaris han construït un nou edifici. S'ha conservat l'era originària. Al costat del mas hi ha dues cases construïdes a la segona meitat del segle XX. </p> <p>L'edifici antic té planta baixa i primer pis. La façana combina arrebossat de color terrós amb la pedra vista. El cantó oriental de la façana ha tingut una transformació (respecte al projecte antic), ja que si pot veure un cos de nova fàbrica. </p> 08155-23 Camí de La Ciutadella, 52 <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1385 quan Francesca, filla de Jaume Bages i dona de Pere Marata, barquer de Lloret, i abans dona del difunt Francesc Saulina, de Tordera, demanava al seu pare rebre tot el dot que va aportar el seu primer marit.</p> <p>El 1435 capbrevava el mas Bages, l'Elionor, muller de Guillem Poch. </p> <p>Ja a la capbrevació de Joan Bages, el 1502 tenim més dades del mas de tres jornals.</p> <p>El Jaume Bages feia capbrevació el 1581. Quatre anys més tard, el 1585, el mas era capbrevat pel pubill Pau Comes de Munt, de Pineda, de qui en desconeixem el motiu com va adquirir la finca, podríem pensar en una compra. En Pere Comes, descendent del Pau, va vendre el mas i les seves terres a l'Anton Oller el 8-12-1724. </p> <p>El fill de l'Anton, Sebastià Oller, capbreva el mas el 1751, anomenant-lo mas Bages de Munt. Francesc Tortós i Maria Oller firmava el 8-2-1807 un debitori de quatre-centes vint-i-cinc lliures a Quirze Bigas, familiar del Sant Tribunal de la Inquisició, amb promesa de tornar-les en cinc anys o fer venda a carta de gràcia, de les quals dues-centes quaranta-quatre lliures, catorze sous i nou diners les van destinar per obtenir la revenda a Quirze Placies de tres trossos de terra firmats a favor del senyor Placies, una per Antoni Poch i Oller i Maria Poch i Oller segons acta del dia 14-4-1764 a la notaria de Pineda, l'altre per Sebastià Oller signada el 27-2-1767.</p> <p>La parella reconeix que es trobaven impossibilitats de tornar la quantitat i van concedir a Quirze Bigas una peça de nou quartans de sembra, que era part d'una peça major al Pla de Grau, sota el marquès d'Aitona, subjecte al delme i la tasca, a canvi del deute. Peça que pertanyia a la Maria Oller, com a filla i hereva de Marianna Oller i Poch, segons testament de 9-12-1793.</p> <p>El 1818 en Francesc Tortós era titular del mas i té 1,75 'fanegas' de secà.</p> <p>Jaume Tortós Juany va vendre el 27-2-1917, segons acta feta a la notaria de Blanes, a Jaume Murgalleda Parès, la casa amb una hectàrea, nou àrees i setanta-quatre centiàrees, i declarava tenir com a hereu i fill a Fèlix Tortós Oller per testament de 30-11-1871.</p> <p>L'any 1936 la família propietària era la Ribot Murgalleda.</p> 41.6730190,2.7429785 478606 4613505 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-4.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Ara és un establiment de turisme rural. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92693 Biblioteca Enric Miralles https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> XXI <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> 08155-28 Parc de les Esplanes <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> 41.6705897,2.7527833 479421 4613233 2006 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural Inexistent 2024-01-25 00:00:00 Àlvar Saez Puig Enric Miralles i Benedetta Tagliablue 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92695 Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> XVIII <p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p> 08155-30 Carrer Joaquim Ruhi <p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p> 41.6694197,2.7465071 478898 4613104 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment. 119|94 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92696 Monument a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-9 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XXI <p>El monument a Lluís companys presenta una estructura amb dimensió àuria realitzada en formigó, ceràmica i tubs d'acer inoxidable. Com a textos, inscrits damunt ceràmica, apareixen: 'El 15 d'octubre de 1940 de matinada al fosar de Montjuich morí afusellat el President de Catalunya Lluís Companys i Jover', 'President Lluís Companys i Jover' i 'Per Catalunya'. </p> <p>Mesura 2 m d'alçada, 80 cm de longitud i 80 cm de profunditat. L'obra és de Jaume Marés. </p> 08155-31 Plaça Saló Mas Pedrer, 20 41.6654164,2.7471044 478946 4612660 2007 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Jaume Marès Import de la factura 2.976,00€ 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92703 Forn de Can Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> XVIII <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> 08155-38 Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> 41.6576824,2.7169300 476432 4611809 08155 Palafolls Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Actualment es troba en desús. 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92704 Monument 'L'altra història' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08155-39 Carrer Roig i Jalpí, 28 41.6754572,2.7501305 479202 4613774 1991 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Antoni Selvaggi i Narcís Ribas 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92707 Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> XVIII-XX Parcialment destruït. <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> 08155-42 Molí d'en Puigverd 41.6874500,2.7438100 478679 4615107 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92709 Antiga Escola Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> 08155-44 Carrer Sant Genís <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.6601300,2.7216000 476821 4612079 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92710 Cases Barri de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> XX <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08155-45 Veïnat de Santa Maria 41.6742000,2.7503530 479219 4613634 1940-50 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92711 Fanalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> 08155-46 Casal de la Dona. Masia Can Florenci. 41.6675800,2.7510800 479278 4612899 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92712 Fanal Torre de Guaita https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> XX <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> 08155-47 Casal de la Dona. Masia Can Florenci 41.6675800,2.7510800 479278 4612899 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Manolo Medina 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
92714 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46 <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p> 08155-49 Ajuntament de Palafolls <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6671300,2.7491400 479116 4612850 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93088 Les Rieres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> 08155-61 41.6710600,2.7095300 475820 4613296 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93089 Fons documental Can Ribas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas <p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p> <p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p> 08155-62 Can Ribas. Camí del Castell. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p> 41.6743100,2.7466200 478909 4613647 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg Física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Fons documental consultable a Arxius en línia 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93222 Col·lecció del Molí d'en Puigvert https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> 08155-64 Gorg el moli de Puigvert, 1 41.6882300,2.7388300 478265 4615195 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg Física Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93238 Teatre de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-palafolls <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls. (1999). Arquitectura, textos i textures. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>El Teatre de Palafolls està situat al centre del poble i compta amb un escenari, vestidors i butaques que no són fixes i es poden moure segons l'ocasió i les necessitats.</p> <p>És un equipament cultural destinat a tots aquells actes de promoció artística en qualsevol format i expressió que tinguin lloc a Palafolls. El Teatre és la seu de diversos concerts, festivals, etc. Alhora, aquest espai es posa a disposició de totes les associacions, tenint en compte i respectant el destí últim de l'equipament.</p> <p>L'edifici de dues plantes està pintat de color blau. En destaquen algunes finestres amb arc de mig punt i una porta, en la façana del darrere, decorada amb un fals frontó trencat (mostrant certs classicismes). Presenta un sostre a dues aigües. </p> 08155-65 Carrer Francesc Macià, 1 <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948.</p> <p>El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, és l'epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programació pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'un vessant transformador i crític.</p> 41.6682936,2.7483778 479054 4612978 1948 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-teatre.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93243 El Cafè de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> XX <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> 08155-66 C. Francesc Macià, 1 41.6681674,2.7487707 479086 4612965 1948 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93405 Festa de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-4 XVII <p>La promesa de misses i processons en honor de Sant Sebastià es continua fent 370 anys més tard, però amb un caire més festiu i completada amb altres activitats en el que és considerat la Festa Major Petita de Sant Genís.</p> <p>Aquest és un dels sants invocats pels habitants de Sant Genís l’any 1652 quan la pesta assotava tot Catalunya. Per demanar protecció al sant els veïns van fer un vot de vila amb la intenció de renovar-lo anualment com agraïment. Es fa la renovació del vot de vila en un acte religiós a la parròquia romànica de Sant Genís en la que hi assisteixen les autoritats locals i que, a més, compta amb la presència de la Coral Palatiolo.</p> <p>Des de ja fa uns anys, però, al voltant de la renovació del vot de vila s’han agrupat altres activitats festives convertint-se així en la festa petita de Sant Genís.</p> 08155-75 Sant Genís de Palafolls <p>L’any 1652, els vilatans de Sant Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”.</p> <p>A canvi de la curació, el poble de Sant Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor.</p> 41.6671100,2.7491600 479118 4612847 1652 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98|119|94 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93406 Contrapàs de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-sant-genis <p>- Ajuntament de Palafolls. (2021). Vilelles. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Nº 1. Palafolls.</p> <p>- AMADES I GELATS, Joan (1946). <em>Cançons populars històriques i de costums.</em> Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2021). 'El contrapàs de Sant Genís de Palafolls'<em>,</em> dins<em> Vilelles</em> 1. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. 2021. p. 28-39. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVII <p>El contrapàs és una dansa popular catalana de caràcter solemne que va sorgir durant el segle XVII al Principat i al Rosselló. S’interpretava al so d’una cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, cornamusa i tarota). Els dansaires es donen les mans en rengle i són guiats per dos o tres balladors (el cap, el mitjaner i la cua). Hi ha dos passos principals: els <em>curts </em>i els <em>llargs</em>.<br /> La música alterna fragments amb ritme binari (2/4 i 6/8) i ternari (3/4, 3/8, 9/8) els més antics són de caràcter modal amb reminiscències al cant pla.</p> <p>El contrapàs apareix en paral·lel amb la sardana curta, i aquesta darrera acabarà evolucionant en la sardana que es balla al so de la cobla avui en dia. D’aquí que a vegades es digui que la sardana ve del contrapàs, però és erroni, ja que ambdues danses van aparèixer en paral·lel.</p> <p>Els contrapassos es van difondre amb fluïdesa per tradició oral (tant la dansa com la música) fins ben bé la meitat del segle XIX. Aleshores van aparèixer noves formacions i balls que van anar substituint les danses de tradició oral (cal tenir en compte que el 1850 Pep Ventura reformà la cobla i s’establí ja l’estructura de «la sardana» que es balla actualment al so d’aquesta formació, que ja interpreta partitures d’autor, no pas melodies de tradició oral). Això va fer que els contrapassos entressin en crisi, però es van mantenir en llocs més rurals, on les «novetats» hi arribaven diferides, com és el cas de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>A Sant Genís de Palafolls, a principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs <span lang='CA'><span><span><span><span>que es ballava per carnestoltes i</span></span></span></span></span> que s’ha perpetuat amb el seu nom: <em>el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. </em>Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.</p> 08155-76 Sant Genís de Palafolls 41.6671500,2.7491800 479120 4612852 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-012salicru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-028salicru.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Els contrapassos foren ballats en una àrea geogràfica molt extensa: a l’Empordà, a la Selva, a la Garrotxa, al Ripollès, al Berguedà, a Andorra, a la Plana de Vic, al Maresme, al Lluçanès, al Moianès, a la Cerdanya, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Al Cançoner Popular de Catalunya de Joan Amades (una recerca que es dugué a terme a partir del 1921) es parla del contrapàs, i específicament d’aquesta variant, que apareix amb el nom de Contrapàs de Pineda i de Sant Genís de Palafolls (pàgina 185). Sempre en passat, s’hi expliquen tres figures d’aquest contrapàs: el pont, el cargol i la serp. En cito un fragment:«Tant la tonada del contrapàs de Pineda com la de Sant Genís de Palafolls, són fragments curts, més o menys ben conservats, del contrapàs llarg. Aquest contrapàs, la figura del qual té de semblant amb la del contrapàs llarg només el fet de posar-se els balladors en una tira en començar a dansar, fou ballat a Pineda fins més ençà de 1870. Era ballat per parelles en nombre indeterminat, i, a més, un ballador solt. Les parelles s’arrengleraven agafades de la mà, quedant un home al cap i un a la cua, puix amb el ballador solt hi havia sempre un home més que el nombre de dones que ballaven. […] Feien després diverses figures, començant pel pont, que consistia en anar passant les parelles, sense desfer-se de les mans, per dessota els braços alçats de cadascuna d’elles, fins a fer que totes les noies quedessin d’esquena a l’espectador, amb els braços creuats davant el pit: aleshores, fent a la inversa la maniobra, desfeien la figura fins a tornar a formar el rengle primitiu, tots de cara. […] Altra figura era el caragol, que, com el nom indica, consistia en enrotllar-se en espiral tot puntejant, i en desfer després el caragol. També feien una figura que podríem anomenar la serp, que consistia en anar fent zig-zag, amb ondulacions molt accentuades. A Sant Genís de Palafolls recorden que el contrapàs s’acabava amb una sardana curta […] (LLORENS. Cançoner de Pineda) «Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís. La formació que toca amb un esbart és una cobla (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns i contrabaix).Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s’hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos s’impartiren durant uns 10 anys consecutius fins el 2017, gràcies a la iniciativa de l’historiador Xavier Salicrú, molt compromès amb el patrimoni cultural de Sant Genís i el seu entorn, amb l’ajuda de l’associació i altres personatges com la musicòloga Anna Maria Anglada, del poble adjacent de Malgrat de Mar. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.Paral·lelament, hi ha hagut altres moviments de recuperació del Contrapàs, com ara la Contrapassada. Aquí una notícia referida a aquesta trobada on es ballen el Contrapàs de Prats de Molló, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, el Contrapàs de Moià, el Contrapàs de Prats de Lluçanès i el Contrapàs Llarg de Ripoll, el Contrapàs Llarg de Banyoles i el Contrapàs Cerdà de Ripoll. 119|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93407 Espai de dol perinatal https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dol-perinatal XXI <p>L'espai de dol perinatal, gestacional i neonatal es troba dins el Cementiri Municipal.</p> <p>Ocupa una parcel·la rectangular i en destaquen un banc realitzat en formigó i un plafó vertical i acabat en angle, fet en ferro, on hi ha retallades les formes d'estels.</p> <p>Hi ha una placa commemorativa basada en el disseny de la jove palafollenca Laia Vives Salcedo, que va presentar aquesta realitat amb molta sensibilitat. Les plaques contenen, també, un fragment de la cançó 'Et faig un lloc' del grup Xiula, dedicada al dol perinatal, gestacional i neonatal, i un poema de la coneguda escriptora Rosa Leveroni. En aquestes, s'hi pot trobar també uns codis QR explicatius per als visitants.</p> 08155-77 Cementiri de Palafolls 41.6609860,2.7375376 478149 4612171 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Es tracta d'una iniciativa conjunta amb l'Associació A Contracor, que treballa per eliminar tabús i donar visibilitat a aquesta realitat. Portada a terme el 2022. El Govern palafollenc havia estat treballant per fer realitat el compromís expressat en l'Acord de Ple del 16 desembre de 2021 per tenir un espai de dol perinatal, gestacional i neonatal al Cementiri de Palafolls, després que el plenari donés suport per unanimitat a una moció impulsada a tot el país per l'Associació A Contracor. El dissabte 15 d'octubre de 2022 i coincidint amb el Dia Internacional de la mort gestacional, perinatal i neonatal, es va realitzar l'acte d'inauguració d'aquest espai que consisteix en una zona habilitada en un dels parterres de la part nova del cementiri, on hi ha la fossa comuna ja habilitada per aquests casos. L'espai, que està ben diferenciat de la resta del cementiri, es va dignificar amb la descoberta de dues plaques commemoratives, un banc i un ametller. 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93409 Gorg de Xon Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> 08155-78 Zona del Parc per a gossos. 41.6704675,2.7564579 479727 4613219 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Científic Inexistent 2023-07-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93730 Mas Burch https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-burch <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIV <p>El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.</p> <p>Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.</p> <p>Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.</p> 08155-85 Camí de la Ciutadella, s/n <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.</p> <p>Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.</p> <p>El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.</p> <p>L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.</p> <p>El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.</p> 41.6745306,2.7399727 478356 4613673 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-6.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93731 Can Bigorra o Cal Drapaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-cal-drapaire <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII <p>Can Bigorra és part de l'antic casal Burch.</p> <p>La casa conserva una sitja que s'endinsa a la casa del costat, a can Morell. El motiu Bigorra estaria lligat a la família Alsina, una altra masia anomenada també Bigorra o can Palomo hauria estat propietat d'aquesta família.</p> <p>La façana ha estat molt reformada. Ha perdut gran part de l'aspecte original. Trobem una teulada a dues aigües i les parets pintades de blanc. Finestres i porta destaquen per la llinda superior feta en fusta.</p> 08155-86 Camí de la Ciutadella s/n <p>Segons Salicrú (2018) Joan Bigas, marmessor dels Tapiola, va comprar una part de l'antic mas Burch al 27-7-1681, ell va ser qui es va encarregar de la venda del mas Burch.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1750, la casa i el mig jornal és propietat de Jaume Bigas, fill de Joan Bigas.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1789, Florentina Bigas, casada amb Francesc Avert i vídua de Genís Alsina, capbrevava la casa</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Perdem el rastre de la família fins als primers padrons, quan sabem que el 1866 era propietat dels Alsina, descendents dels Bigas, i hi continuaven vivint, però fou per poc. Al padró de 1880 vivien a Santa Susanna i la casa restava deshabitada. A partir d'aquí hi passaren diferents masovers; el 1911 la casa tornava a estar habitada amb la família Mates Freixes, el 1924 la família Puigdefàbregues Pagès i el 1930 els Torrentó Parés.</p> <p>El 1926 Salvador Alsina Cases va fer testament al seu fill i aquest la va vendre al cap d'uns anys a la família Guinart.</p> 41.6737560,2.7413360 478469 4613588 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig Té una sitja antiga per guardar el gra. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93732 Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII <p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p> 08155-87 Mas Borra, 53 <p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p> 41.6703460,2.7371940 478123 4613210 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93733 Can Rosés https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses-2 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII La casa es troba deshabitada i mig enrunada. Es troba en un total estat d'abandó; les portes i finestres estan tapiades. <p>Era part de l'antic mas Burch. No s'aprecia cap element destacable, només davant de la casa hi ha un pou cobert amb volta de pedra i una era.</p> <p>El mas presenta un sostre a dues aigües i parets amb pedra vista. Manté portes, finestres i obertures originals. </p> <p>Per algun testimoni recollit també n'havien dit can Julio.</p> 08155-88 Camí de la Ciutadella, s/n <p>Segons Salicrú (2018) part del casal del mas Burch fou comprat el 26-7-1681 per Pere Rosés a l'encant públic. En tenim notícies en un capbreu de 1750, on Jaume Valls Rosés i la seva muller Maria Rosés Valls declaraven la casa dins una peça de dos jornals.</p> <p>El 1789 tornem a tenir notícies de la casa quan fou capbrevada pel Salvador Valls Rosés. </p> <p>En el llibre d''Apeo' del 1818, Salvador Valls, tot i que en aquest document i altres apareix com a Salvador Rosés, tenia una casa i 0,83 'fanegas' de secà. El motiu moltes vegades tenia més importància que el cognom en aquells moments.</p> <p>Trobem a la família Valls fins al padró de 1924. El 1930 no hi visquè ningú i és a partir del padró de 1936 quan hi trobem a la casa el matrimoni Joan Vendrell Oliver i Encarnació Masó Camps, de Vidreres amb quatre fills menors de deu anys així com l'àvia Madrona Oliver Bagué, de Riudarenes.</p> 41.6735890,2.7421459 478537 4613568 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-5.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93734 Mas Croses https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-croses <p>- BONET I GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XV <p>L'edifici original ha perdut els elements característics, tot i que la memòria dels seus propietaris ens relaten molta part dels elements que van arribar fins al segle XX.</p> <p>Mercè Ribot explica que a la cuina hi havia bugader i forn, i la casa disposava també del cup per trepitjar el raïm. Podem observar parets molt gruixudes, de mig metre, i a l'exterior hi podem veure una era de grans dimensions. Les portes i finestres són de nova factura.</p> <p>El sostre és a dues aigües i l'edifici es troba pintat de color groc.</p> 08155-89 Avinguda Pau Casals, 50 <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas la trobem el 1435, quan fou capbrevat per Pere Crosa, el 1502 tornava a ser capbrevat per Melcior Crosa, ja en aquell moment el mas havia perdut la quasi totalitat de la seva quintana. </p> <p>El 18-1-1605 Montserrat Crosa comprava una peça de quatre jornals, a les Cruquelles, en Ramon i en Joan Fonolleda, pare i fill, per 35 lliures, d'aquesta peça pagaren del delme i tasca dels fruits. En Montserrat, amb el seu casament amb Margarita Galter, incorporava el mas Galter de Santa Susanna, segons constava el 1623.</p> <p>El 9-7-1677 compraren una peça de terra d'un jornal de bou al prevere Pere Jaume Tapiola, propietari del mas Burch.</p> <p>El 1681 capbrevaven una nova peça de cultiu part boscosa al pla de Gassanons, de 18 jornals, per la qual prestaven el delme al senyor del terme.</p> <p>Del segle XVIII, el 1753 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort de Pere Croses.</p> <p>L'últim capbreu què disposem de la família Croses, fou fet pel Pere Croses Domènech el 23-1-1789, el senyor del Terme de Palafolls, que en aquell moment era el Duc de Medinaceli</p> <p>En Pere Croses Domènech, el 1818, sabem que tenia una casa i 3,33 'fanegas' de secà i 0,66 'fanegas' de vinya.</p> <p>A mitjan segle XX comprava el mas el Pompeu Serra, terratinent de Mataró, i a partir d'aquell moment a la casa hi visqueren diferents masovers. La propietat l'heretà la filla de Pompeu, que es va casar amb Albert Quintana i Combis (Torroella de Montgrí 1834- Girona 1907) literat, diputat provincial a Girona i diputat a Corts pel Partit Liberal, i membre d'una família de terratinents originària de Torroella de Montgrí.</p> <p>La finca va passar a mans del fill de la parella, en Pompeu de Quintana i Serra (Mataró 1858-Torroella de Montgrí 1939) advocat, alcalde Torroella i diputat a Corts també pel Partit Liberal.</p> 41.6724300,2.7497970 479173 4613438 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93734-can-croses-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93736 Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> 08155-91 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> 41.6780966,2.7139550 476192 4614077 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93746 Can Jesús de Baix o Can Jaume Gras https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-de-baix-o-can-jaume-gras <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX (finals) <p>Can Jesús de Baix en l'actualitat és un allotjament rural, molt transformat de l'edifici originari, les primeres dades són del primer padró de 1861 quan era propietat de Joan Planes Mundó, fill de can Planes. <span lang='CA'><span><span><span><span>Igual que passa amb can Jesús de Dalt, la casa</span></span></span></span></span> no surt al mapa del parcel·lari de 1856.</p> <p>La façana principal té forma basilical amb sostre a dues aigües. Tant portes com finestres han perdut el caràcter original. Manté una era molt reformada davant la zona d'entrada. L'edifici és de grans dimensions. Està pintat de color blanc.</p> 08155-92 Carrer Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) el 1881 Joan Planes va fer donació al creditor d'uns deutes que no podia assumir, a Llorença Beneit Camps, soltera de Palafolls, de la casa situada al paratge conegut llavors com la Coma d'en Roig. </p> <p>El 1880 en Segimon Planes, fill del Joan, era soldat a Manila.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 s'anomenava com a Jaume Gras. També del testimoni escrit d'una passejada de mossèn Fèlix Paradera de l'any 1923, digué que la casa també era coneguda amb aquest nom i, va afegir que un avantpassat de qui hi vivia llavors havia tocat la coixinera. En aquell moment habitava la casa Jaume Solà Basart amb la seva primera muller, Maria Vilà Pons.</p> 41.6789220,2.7197921 476677 4614166 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93747 Can Jesús o Can Jesús de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-o-can-jesus-de-dalt <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>D'origen era una casa molt senzilla sense cap element destacable, actualment ha estat engrandida i molt transformada.</p> <p>L'edifici actual presenta planta baixa i primera planta amb volums horitzontals. No ha mantingut cap element original. Està pintada de color carn.</p> <p>Finestres, obertures i portes són de nova factura.</p> 08155-93 C. Vallplana, 38 <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa no són fins del padró de 1866 quan hi vivia el propietari, Esteve Vilaseca. No tenim dades anteriors, en el mapa parcel·lari fet el 1856 no hi constava cap casa a la finca propietat de l'Esteve.</p> <p>L'Esteve es va casar amb Gertrudis Bassedes, però no van tenir fills; va continuar la nissaga un fill que van adoptar. Aquest va comprar la casa coneguda com a can Jesús de Baix que va deixar al seu segon fill.</p> 41.6773340,2.7195500 476657 4613990 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9285.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Encara es dediquen al conreu. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93748 Can Nofre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre-1 <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>L'antiga casa va ser enderrocada entorn de 1940 quan la va comprar la família Sarsanedes, que en va construir una de nova al mateix lloc. Fins aquell moment sempre havien viscut a la casa els masovers. </p> <p>La casa, actualment, té un sostre a dues aigües, amb aixecament basilical de la façana. Està pintada de color groc.</p> <p>Finestres, portes i obertures són de nova factura. Les portes de fusta tenen visera. Les finestres presenten reixes de protecció.</p> 08155-94 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència és de 1818, en una peça de 0,66 'fanegas' propietat del Segimon Prats, al primer padró, 1866, era propietat de Rosa Prats, i hi vivien de masovers Maria Fors Roda de setanta-sis anys i la seva filla Rosa Pascual Fors de cinquanta-dos anys.</p> <p>El 1880 hi havia la família formada per Josep Muñoz Cruz de trenta-vuit anys i la seva muller, la Francisca Ruscalleda Sirarols, de trenta-set anys i filla de Vidreres, i quatre fills. En aquell moment la casa era propietat del fill de la Rosa, Joaquim Prats, i anys més tard, al registre d'habitatges de 1921, fou propietat de Miquel Mates, de Tordera, el traspàs dels Prats als Mates no sabem si va per ser herència o per venda. </p> <p>A partir del padró de 1911 localitzem la família Brunet que s'hi va estar fins a la Guerra Civil. L'any 1936 vivia amb la família una neboda, Maria Guixé Brunet de vint-i-cinc anys, i al padró de 1940 estava deshabitada i fou el moment que la va comprar la família Sarsanedes.</p> <p>Durant la primera meitat del segle XX va servir de taverna, on se servien àpats, la seva situació a peu de l'antic traçat de la carretera a França ho va propiciar; alhora també era el punt de trobada dels veïns de Vallplana i zones properes.</p> 41.6805486,2.7211386 476790 4614347 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93749 Can Santpere https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2 <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p> 08155-95 Carrer Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p> 41.6839701,2.7173674 476478 4614727 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93750 Can Segimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> 08155-96 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> 41.6821192,2.7157151 476340 4614522 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93752 Mas Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2 <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p> 08155-98 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p> 41.6812820,2.7181570 476543 4614428 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93753 Mas Planas o Can Planas https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planas-o-can-planas <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>El Mas Planes té un aspecte molt restaurat amb tancaments moderns i parets exteriors arrebossades, no conserva pràcticament cap element original, com ara finestres o portes de pedra. Pel testimoni dels propietaris les pares eren de pedra.</p> <p>Actualment, presenta un sostre a dues aigües i està pintada de blanc. Finestres, obertures i portes són de nova factura. </p> <p>Trobem el nom 'Can Planas' en la façana lateral amb lletres realitzades en ferro forjat.</p> 08155-99 Disseminats, 18 <p>Segons Salicrú (2018) la primera menció de la casa és de l'any 1807, quan era propietat de Josep Planas Nualart. No en tornem a tenir notícia fins als primers padrons conservats a l'Ajuntament.</p> <p>El 1880 hi vivia Narcís Planas i Francisca Oms. No van tenir fills i els va substituir en la propietat la germana de Narcís, Teresa Planas, casada amb Francesc Oms. El 1920 era propietat de Rosa Marsaneda i hi vivia la parella formada per Josep Mongé Noet i la Maria Serres Nonell.</p> 41.6828890,2.7199220 476690 4614607 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93783 Mas Reixach https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reixach <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI <p>El Mas Reixach conserva diversos elements que ens corroboren l'antiguitat documentada als arxius. Es pot veure un portal de pedra amb llinda recta i diverses finestres de pedra.</p> <p>D'ençà del nou traçat del camí reial al segle XVIII, de Malgrat a Tordera, que va allunyar-se del nucli de les Ferreries per on passava, va estar a peu d'aquest camí reial fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redreça la carretera N-II quedant en el que seria un carrer de la futura urbanització.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primera planta. La porta principal té un petit porxo. L'edifici està pintat amb color groc. En la façana trobem un rellotge de sol.</p> 08155-100 Avinguda Mas Reixach, 24. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls. </p> <p>El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.</p> <p>El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.</p> <p>El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.</p> <p>Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.</p> <p>Al llibre d''Apeo' de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 'fanegas' de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.</p> <p>El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.</p> <p>A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.</p> <p>El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.</p> 41.6873350,2.7206330 476750 4615101 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-6.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig El mas ha format sempre part del terme del Castell de Palafolls, pel que respecta a la jurisdicció civil, però eclesiàsticament ha format part de la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Des dels orígens del terme del castell el seu territori no coincidia amb el de la parròquia de Sant Genís, el mas Reixach i dos masos al límit nord, tenien un peu a cada banda. 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93784 Mas Tos https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> 08155-101 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> 41.6809393,2.7210970 476787 4614390 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93785 Mas Vinyals o Mas Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> 08155-102 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> 41.6780860,2.7139550 476192 4614075 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93786 Mas Xalandric https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> 08155-103 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> 41.6822700,2.7162440 476383 4614539 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93787 Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> 08155-104 Veïnat de Casanons <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> 41.6827962,2.7306496 477583 4614594 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93788 Can Bonosi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> 08155-105 Veïnat de Casanons <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> 41.6832800,2.7303300 477556 4614647 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93789 Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p> 08155-106 Disseminats Can Peipoch <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p> 41.6843930,2.7297660 477510 4614771 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93790 Can Romà o Can Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-o-can-casas <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII <p>L'edifici actual té planta baixa i primera planta. El sostre és horitzontal. Està pintada de color groc, tot i que ha perdut capa cromàtica. Edifici senzill i de línies molt sòbries. </p> <p>No ha mantingut cap element original. Porta, finestres i obertures són de nova fàbrica. El sostre, fet amb teules, és horitzontal.</p> 08155-107 Veïnat de Casanons <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és de 1788 quan Pere Casas, treballador de Palafolls, tenia una peça que havia estat el mas Bosch on tenia una casa.</p> <p>Seguint la pista de la casa fins als primers padrons, s'arriba al 1861 quan era propietat de Jacint Mir, casat amb la pubilla de la casa.</p> <p>A principis del segle XX hi passaren diferents famílies per la casa. El 1911 hi trobem a Ramon Torrent Prats amb la seva dona, Carme Turon Vila i dos fills. El 1924 quan era propietat de Ramon Salichs Burgada hi vivia la família formada per Francisco Guixé Duran i Joaquima Brunet Ribes. A partir del 1930 Ramon Salichs Burgada, àlies Romà, visqué a la casa amb la muller i dos fills. El Ramon fou assassinat el 10 de setembre de 1936, durant la repressió al bàndol republicà per milicians descontrolats del Comitè de Palafolls, a Hortsavinyà on s'havia amagat.</p> 41.6840582,2.7302098 477546 4614734 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93790-can-casas.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93791 Can Tap https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tap <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII <p>Can Tap és una casa molt senzilla, sense cap element destacable, ja al primer document que ens parla de la casa, al capbreu del 1789, es defineix com una petita casa d'una habitació, en una finca, separada del mas Bosch, de dos jornals, propietat d'Anton Camps.</p> <p>Té el sostre amb teules a dues aigües, però de diferent nivell (sembla que la part occidental s'hagi pogut realçar, en aquesta veiem una cantonera feta en pedra). Hi ha planta baixa i primer pis. Està pintada de blanc tot i que està quedant un blanc trencat amb el pas del temps. Corona la teulada una xemeneia. La façana principal té finestres i porta d'accés de nova fàbrica (aquesta té una visera realitzada en teules en sentit diagonal).</p> 08155-108 Veïnat de Casanons <p>El 1818, el titular era Josep Camps i tenia 3,25 'fanegas' de terra, dues de secà i una i quart de bosc.</p> <p>Passada la Guerra Civil la casa seguia sent propietat de la família Camps.</p> 41.6869988,2.7248645 477102 4615062 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93792 Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> 08155-109 Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. 41.6696900,2.7474500 478977 4613134 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Altres Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93793 Mas Garso o Cal Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p> 08155-110 Disseminats cal Garso <p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p> 41.6791140,2.7453410 478804 4614180 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93794 Mas Pruna https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pruna <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII <p>Exteriorment, el Mas Pruna conserva pocs elements que corroborin l'antiguitat dels documents, només un portal amb llinda de pedra amb data de 1689.</p> <p>L'edifici actual té la teulada a dues aigües. Té planta baixa, primera planta i golfes. El color que caracteritza la casa és el gris. Té, també, una xemeneia que sobresurt de l'edifici. La façana combina l'arrebossat gris amb la pedra vista.</p> 08155-111 <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas es troben el 1388 quan Berenguer Pruna s'asservia a Sibil·la de Reixach, priora de Valldemaria, per haver entrat al mas Pruna.</p> <p>El 1439 Jaume Albó, àlies Pruna, pel matrimoni amb Joana Pruna, propietària útil del mas, entrava al mas i asservia a la priora de Valldemaria, Beatriu de Balbs.</p> <p>En el capbreu del 1502, al senyor del terme de Palafolls, ens dona més informació de les propietats dels Pruna. .</p> <p>Es perd el rastre del mas fins al 1681 quan era propietat d'Anton Ruscalleda, en aquell moment el mas estava deshabitat. Es torna a perdre el rastre i no és fins al capbreu del 1795 quan era propietat de Joan Estrach, pagès, i Margarida Estrach Badia Vives i Calses, cònjuges. </p> <p>Ja entrat el segle XIX, el mas Pruna era propietat del mas Puigvert.</p> <p>Els Puigvert hi tenien masovers al mas, el 1866 i 1880 la família Fàbregues i el 1911 els Vinyoles.</p> 41.6840530,2.7349290 477939 4614732 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93795 Mas Romaguera, Casa d'en Salvi Cases, Can Pere Xerraire o Cal Malcasat https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romaguera-casa-den-salvi-cases-can-pere-xerraire-o-cal-malcasat <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII <p>Els Mas Romaguera ha sofert diferents reformes i ampliacions al llarg del temps, però encara es deixen entreveure alguns elements interessants, un portal de pedra amb llinda recta i alguna finestra de pedra.</p> <p>La casa conserva vinyes i elabora el vi tradicionalment, com s'havia fet fins no fa massa anys totes les masies del terme.</p> <p>L'edifici té la teulada a dues aigües. Amb el temps s'hi han anat afegint diferents cossos. El cos més alt té planta baixa, primera planta i golfes. Hi ha parts que trobem amb la façana arrebossada de ciment i parts en les quals es poden veure pedres o maons.</p> 08155-112 Casanons, 15 <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és del 1788 quan és propietat del Pere Gibert i és coneguda com a Casa d'en Salvi Cases. El document ens diu que és una finca de tres quarteres que havia format part d'una de més gran on hi havia construït el mas Bosch. </p> <p>El 1799 el fill d'en Pere, en Joan Gibert Fors, va fer capítols matrimonials amb la Teresa Soliva, de Tordera, filla d'en Miquel, vidu de Magdalena Lacor.</p> <p>Josep Gibert Fors va cedir la finca a la seva neboda Maria Caimel, muller de Benet Mates.</p> <p>Al primer padró, de 1861, apareix com a propietari del mas en Benet Mates, de Tordera, muller de Maria Caimel Gibert. Els Maters mai visqueren a la casa. Varen tenir diferents masovers fins a la seva venda. Els Romaguera seran uns dels masovers que acabaran comprant la finca.</p> 41.6831428,2.7324441 477732 4614631 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig Coneguda, també, com a can Romaguera, cognom dels actuals propietaris, i com a cal Malcasat.Segons el propietari, un avi seu que vivia a la casa sol, primer de masover i després com a propietari, es volia casar amb la seva àvia, i com que no ho va poder fer per falta de papers mentre es demanava una dispensa matrimonial, van viure junts sense passar per l'església, i una dona sola que vivia a una casa veïna ara desapareguda, a orient de cal Tap, els va posar el mot. Més antigament al registre d'habitatges de 1921 s'esmenta la casa com a can Pere Xerraire. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93796 Ca l'Oca o Can Pau Maspoch https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loca-o-can-pau-maspoch <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La casa ha estat molt reformada; pel testimoni dels seus propietaris la masia no tenia cap element destacable, simplement hi havia parets de pedra i tapia, moltes d'elles encara conservades a l'estructura actual.</p> 08155-113 Veïnat de les Ferreries <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa no les trobem fins al 1861 quan era propietat del mas Puig de la Burgada, i hi vivien la família de Pau Pol Maspoch: en Pau era fill de Can Pol, casa amb la qual afrontava pel nord.</p> <p>No sabem si en casar-se, el 1854, ja es va instal·lar a la casa. El que sí que se sap és que al padró del 1866 ja hi era. En Pau i el seu germà Damià es van casar amb dues germanes, Maria i Marianna.</p> <p>Els Pol s'hi va estar fins a la dècada de 1890. El 1911 i 1924 hi vivien els Pica Perpiñà quan la casa encara fou de la família Puig. Al padró de 1930 constava deshabitada.</p> 41.6676320,2.7437410 478667 4612906 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
93800 Can Bigorra o Can Palomo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> 08155-114 Veïnat de Ferreries <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> 41.6660660,2.7355060 477981 4612735 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-02-10 09:32
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml