Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92656 | Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV, XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> | 08155-5 | Vall de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92658 | Capella de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII | Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. | <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> | 08155-7 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1667 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 92659 | Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08155-8 | Urbanització Mas Carbó. | <p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p> | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92666 | Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> | 08155-13 | Camí Tordera, 13. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> | 41.6837900,2.7373670 | 478142 | 4614702 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92669 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior. | <p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-16 | Camí de Tordera a Palafolls. | <p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p> | 41.6858320,2.7386650 | 478251 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92671 | Molí d'en Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | XIX | <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> | 08155-18 | Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls | <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> | 41.6858400,2.7441084 | 478704 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-04 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92673 | Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. | <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> | 08155-20 | Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> | 41.6722356,2.7476804 | 478997 | 4613417 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92686 | Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. | <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> | 08155-21 | Carrer de la Font del Ferro. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> | 41.6703510,2.7418060 | 478507 | 4613209 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92687 | Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p> | 08155-22 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p> | 41.6723190,2.7429060 | 478600 | 4613427 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92689 | Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV/ XIV-XVI | <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> | 08155-24 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92691 | Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XX | <p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p> | 08155-26 | Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p> | 41.6633084,2.7527538 | 479416 | 4612425 | 1686/ 1888-1910 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92697 | Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p> | 08155-32 | Plaça Major | <p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p> | 41.6670700,2.7494600 | 479143 | 4612843 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92698 | Cooperativa Agrícola o Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XX (mitjans) | <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> | 08155-33 | Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> | 41.6672888,2.7504967 | 479230 | 4612867 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-08-31 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92700 | Can Riudarenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p> | 08155-35 | Carrer Major, 15 | <p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p> | 41.6678067,2.7488995 | 479097 | 4612925 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92701 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p> | 08155-36 | Carrer Major, 34 | <p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p> | 41.6688887,2.7492056 | 479123 | 4613045 | 1900 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92702 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p> | 08155-37 | C. Joaquim Ruhi, 1 | <p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p> | 41.6696750,2.7457410 | 478834 | 4613133 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 92707 | Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> | 08155-42 | Molí d'en Puigverd | 41.6874500,2.7438100 | 478679 | 4615107 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92710 | Cases Barri de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XX | <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-45 | Veïnat de Santa Maria | 41.6742000,2.7503530 | 479219 | 4613634 | 1940-50 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 92711 | Fanalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> | 08155-46 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci. | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||
| 92712 | Fanal Torre de Guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XX | <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> | 08155-47 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Manolo Medina | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93078 | Turó del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> | 08155-51 | Camí del Castell | 41.6789200,2.7351100 | 477952 | 4614162 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 93080 | Gorg de Can Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p> | 08155-53 | Masia de Can Oms | <p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p> | 41.6633400,2.7521500 | 479366 | 4612428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 93087 | El lledoner del camí de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-60 | Camí de Sant Genís de Palafolls | 41.6667147,2.7483146 | 479047 | 4612803 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||||||
| 93088 | Les Rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> | 08155-61 | 41.6710600,2.7095300 | 475820 | 4613296 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||||||||
| 93238 | Teatre de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls. (1999). Arquitectura, textos i textures. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El Teatre de Palafolls està situat al centre del poble i compta amb un escenari, vestidors i butaques que no són fixes i es poden moure segons l'ocasió i les necessitats.</p> <p>És un equipament cultural destinat a tots aquells actes de promoció artística en qualsevol format i expressió que tinguin lloc a Palafolls. El Teatre és la seu de diversos concerts, festivals, etc. Alhora, aquest espai es posa a disposició de totes les associacions, tenint en compte i respectant el destí últim de l'equipament.</p> <p>L'edifici de dues plantes està pintat de color blau. En destaquen algunes finestres amb arc de mig punt i una porta, en la façana del darrere, decorada amb un fals frontó trencat (mostrant certs classicismes). Presenta un sostre a dues aigües. </p> | 08155-65 | Carrer Francesc Macià, 1 | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948.</p> <p>El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, és l'epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programació pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'un vessant transformador i crític.</p> | 41.6682936,2.7483778 | 479054 | 4612978 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-teatre.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93243 | El Cafè de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> | 08155-66 | C. Francesc Macià, 1 | 41.6681674,2.7487707 | 479086 | 4612965 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93383 | Can Jordà, Mas Ramis o Can Jordi Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-mas-ramis-o-can-jordi-casanova | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Jordà és una masia de 353 m2. </p> <p>La casa ha estat molt transformada. Pel testimoni dels seus propietaris era una casa senzilla sense cap element destacable. Havia format part del mas Berga.</p> | 08155-67 | Camí de Can Jordà | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1583, quan Magdalena era hereva universal del seu marit Miquel Tomàs, propietari útil del mas. Magdalena Tomàs filla i hereva de Magdalena i Miquel Tomàs, es va casar amb Joan Jordà.</p> <p>El 1624 hi havia un masover, Joan Mas, casat amb Bertomeua, que tenen una filla que va casar amb Joan Mabali Sagós de Sant Antoni de Freixenet.</p> <p>El 1666 Bernat Jordà era el propietari del mas i pagès de Vilanova, segons el testament de la seva mare Magdalena fet el 22-7-1619.</p> <p>El 1788 era propietari Francesc Freixa Jordà.</p> <p>Perdem la pista de la finca fins als primers padrons, el 1861 era propietari Joan Mateu, el 1866 i 1880 la casa estava deshabitada, i no va ser fins al 1911 quan hi trobem Francisco Terrades Iglesies, de cinquanta-vuit anys i de Gualba, i Joan Burgada Terrades de trenta-un anys i de Pineda.</p> <p>El 1924 vivien a la casa Francesc Roig Torrent i Maria Rocosa Castella, amb diversos fills.</p> <p>El 1931 van comprar la finca Antoni Guix Serrallonga, d'Osor i la seva muller Caterina Bayer Artigues, de Sant Martí Sapresa, però no van venir a viure a la casa fins el 1933.</p> | 41.6635496,2.7169653 | 476437 | 4612460 | 1583 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93384 | Can Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p> | 08155-68 | Camí de can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p> | 41.6665470,2.7230870 | 476948 | 4612792 | 1818 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93385 | Mas Xuclà o Xuclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada. | <p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p> | 08155-69 | Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p> | 41.6721267,2.7163240 | 476386 | 4613413 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93386 | La Casa Gran o Mas Desclapers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-o-mas-desclapers | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>La Casa Gran és una masia amb teulada a dues aigües. Té la porta central adovellada amb dovelles vistes. Té una finestra renaixentista molt ben treballada. Aquesta casa fou l'antic mas Desclapers. Es poden veure restes d'antigues parets unides a la masia, antigament la casa era molt més gran, en passades reformes s'anà reduint.</p> <p>Presenta en la mateixa façana dues parts clarament diferenciades: la part dreta amb arrebossat de color terrós, i té una part escapçada o desapareguda (en falta un tros); i la part esquerra de pedra vista.</p> | 08155-70 | Carrer Montblanc, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el nom de la Casa Gran, es troba ja documentat al 1636 i vindria donat per ser propietat dels Desclapers, batlles de terme.</p> <p>Les primeres notícies del mas són de 1429 quan Guillem Desclapers heretava al seu fill amb el mas. El seu fill Antoni, es va casar amb Margarita, que va aportar un dot de 10 lliures, que va pagar un canonge de Sant Pere d'Arcada. </p> <p>Al capbreu de 1503 Antoni Desclapers declarava ser propietari útil del mas de trenta-sis jornals. </p> <p>El 1583 Joan Francesc Desclapers, mercader, fill i hereu d'Esteve Desclapers mercader i batlle natural del terme del Castell de Palafolls encara capbrevava el mas.</p> <p>Declarava tenir tota la batllia de sac del terme del castell, que li va vendre Gerard Estornell el 13-10-1558.</p> <p>L'any 1636, tenim un masover de la casa, en Joan Alsina, i el 1711 Andreu Oller, fill del masover del mas Galter de Santa Susanna. Això ens fa suposar que els Desclapers no vivien al mas. Els Desclapers ja tenien un nou casal construït a la Vilanova a finals del segle XVI, coneguda com a can Desclapers.</p> <p>El 1681 Miquel Desclapers capbrevava el mas, diverses peces i dues cases a la Vilanova.</p> <p>El 1761 la propietària del mas, i també del mas Estornell, era Maria Mercader Saleta i Desclapers, resident a Barcelona, vídua de Josep Mercader i Sabater.</p> <p>Els Mercader, hereus dels Desclapers, començaren a establir gent a moltes peces que havien format el llegat Desclapers.</p> <p>El 15-2-1835 Ramon de Mercader i de Novell, domiciliat a Mataró, establia a la masia amb la seva gleva de tres quarteres i nou quartans a Segimon Palomer, treballador de Palafolls.</p> <p>Segimon va renunciar a l'establiment el 2-9-1835 de la masia a favor de Mateu Gili i la peça de terra a favor de Jaume Vila Vinyes, carreter. Acorden que Segimon havia d'abandonar la casa abans de Nadal.</p> <p>Mateu va pagar una quartera i cinc mesures de forment. Els descendents de Mateu Gili encara són els propietaris de la Casa Gran.</p> | 41.6616950,2.7446190 | 478738 | 4612248 | 1429 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93387 | Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-mas-sastre-mas-torrent-mas-nualart-o-mas-pellicer | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.</p> <p>A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.</p> <p>L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa. </p> | 08155-71 | Disseminat Cal Sastre | <p>Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.</p> <p>El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís. </p> <p>El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.</p> <p>Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.</p> <p>Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.</p> <p>L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 'fanegas' de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 'fanegas'.</p> <p>La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà. </p> <p>A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera. </p> <p>Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.</p> <p>El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.</p> | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93388 | Can Bigas, Can Bigues, Mas Bigues o Mas Roig Bitllot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigas-can-bigues-mas-bigues-o-mas-roig-bitllot | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Bigas té el mas, ara mot reformat, ha perdut els elements característics de l'antic casal. Tan sols conserva una sitja al seu interior, però la documentació ens dóna fe de la seva antiguitat.</p> <p>El mas de grans dimensions, amb teulada a dues aigües, té la façana i les parets laterals arrebossades amb guix de color grisenc. La porta principal manté dovelles antigues. Les finestres i les seves obertures s'han fet noves.</p> | 08155-72 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el mas era conegut com a mas Roig Bitllot. La primera referència als Roig Bitllot és del 1434 quan tenim documentada a Eulàlia, dona pròpia i soliua de l'Hospital de Pobres, muller de Pere Roig Bitllot, i aquest Pere el tenim documentat al capbreu de 1435. </p> <p>Però la primera notícia del mas és al capbreu del 1502, quan Joan Roig Bitllot declarava tenir el mas de cinc jornals pel senyor del terme, el Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1531 capbrevava el mas en Pere Roig Bitllot i no tindrem més notícies del casal fins al 21-10-1643 quan Bernat Bigas fa hereva la seva muller, Catarina Puig.</p> <p>Catarina va transmetre el mas al seu fill Joan Bigas, i aquest segons testament de 20-11-1665 el va deixar al seu fill també dit Joan, que al capbreu de 1665 es declarava senyor útil i propietari del mas Roig Bitllot.</p> <p>En Joan, net de la Catarina, capbrevava també una peça al Goday de quatre jornals, una peça als Pujols de dotze jornals i un altre mas anomenat mas Carbó, del qual no en tenim cap més referència. No tindria res a veure amb el que ara coneixem com a mas Carbó, que en aquell moment era conegut com a mas Muntaner.</p> <p>Al capbreu de 1750 tornem a trobar el mas capbrevat pel Jaume Pere Màrtir Bigas i el 1790 pel Genís Bigas. </p> <p>El 1818 el cap de casa continuava essent Genís Bigas. </p> <p>Vivint amb els propietaris hi trobem algun servent; al 1857 Teresa Sureda de vint-i-vuit anys i Francesca Tió de tretze. Al padró de 1866 hi trobem encara Teresa Sureda.</p> <p>La propietat es mantindrà fins el dia d'avui en mans dels descendents dels Bigas.</p> | 41.6744610,2.7423830 | 478556 | 4613665 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-6.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93390 | Can Borrell o Mas Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII | <p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p> | 08155-74 | Disseminat Can Borrell | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p> | 41.6576910,2.7169610 | 476434 | 4611810 | 1254 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93405 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-4 | XVII | <p>La promesa de misses i processons en honor de Sant Sebastià es continua fent 370 anys més tard, però amb un caire més festiu i completada amb altres activitats en el que és considerat la Festa Major Petita de Sant Genís.</p> <p>Aquest és un dels sants invocats pels habitants de Sant Genís l’any 1652 quan la pesta assotava tot Catalunya. Per demanar protecció al sant els veïns van fer un vot de vila amb la intenció de renovar-lo anualment com agraïment. Es fa la renovació del vot de vila en un acte religiós a la parròquia romànica de Sant Genís en la que hi assisteixen les autoritats locals i que, a més, compta amb la presència de la Coral Palatiolo.</p> <p>Des de ja fa uns anys, però, al voltant de la renovació del vot de vila s’han agrupat altres activitats festives convertint-se així en la festa petita de Sant Genís.</p> | 08155-75 | Sant Genís de Palafolls | <p>L’any 1652, els vilatans de Sant Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”.</p> <p>A canvi de la curació, el poble de Sant Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1652 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93620 | Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p> | 08155-79 | C. Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p> | 41.6703500,2.7370000 | 478107 | 4613210 | 1885 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93643 | Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p> | 08155-81 | Camí del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p> | 41.6662850,2.7179260 | 476518 | 4612764 | 1585 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93672 | Can Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>La casa és el cos central del que havia estat el mas Burch (part de l'antic casal Burch). Conserva un portal amb brancals de pedra i llinda de fusta i un finestral d'estil gòtic.</p> <p>Del conjunt de tres cases (actual), Can Morell és el que ha mantingut millor l'aspecte original. El sostre és a una aigua recolzat en la casa del costat, Cal Drapaire. S'ha afegit una porta de ferro forjat en la porta principal. En la zona d'entrada s'ha afegit una petita porxada feta en fusta. </p> | 08155-83 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) el 26-7-1681 Jaume Valls la va comprar a l'encant públic a en Joan Bigas, marmessor de Jaume Tapiola, propietari del mas Burch. El 8-10-1701 la casa es va tornar a vendre a l'encant públic i fou adquirida per Antoni Dalmau.</p> <p>Maria Dalmau, filla d'Antoni i el seu marit en Joan Feixes capbrevaven la casa amb dos jornals de terra el 1751. </p> <p>Maria Dalmau, filla i hereva de l'Antoni, segons el seu testament fet a la notaria de Palafolls el 27-12-1721, deixava la casa i terra a la seva filla Maria Rosés, filla del seu segon matrimoni. El fill d'aquesta última, Ramon Durbau Rosés, va vendre la casa i terra a Francesc Avert, pagès de Sant Genís, el 5-7-1784.</p> <p>Francesc Avert capbrevava la casa amb els dos jornals al 1786, el 1788 tenia també una peça del mas Fonolleda, per la qual pagava també la tasca i el delme.</p> <p>No és fins al 1853 quan tornem a trobar pistes de la casa, a partir del segle XIX el cognom passa d'Avert a Albert, i és també en aquest moment quan trobem la primera menció de cases al lloc anomenat Ciutadella. El titular de la casa era Joaquim Albert Santigosa. </p> <p>La casa a finals del segle XIX fins al 1930 va estar deshabitada. A partir d'aquell moment es va instal·lar Josep Pou Agell i a partir de 1936 hi havia vivint la parella formada per Joan Ribot Fonoll i Anna Llopart Colom amb un nen de tres anys, el Genís.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93675 | Can Roure, Can Bonosi o Mas Roig des Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-can-bonosi-o-mas-roig-des-prats | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>La casa es troba ara absorbida per la trama urbana del nucli de Palafolls. Encara manté l'aspecte de masia a quatre vents, conservant el portal adovellat i alguna finestra originària de pedra amb llinda recta. En la seva restauració s'hi ha afegit alguna finestra de nova fàbrica. </p> <p>Presenta parets i façana amb pedra vista. El sostre és a dues aigües. És un edifici de grans dimensions. La porta principal i algunes finestres mantenen les dovelles originals. </p> <p>Hi ha la inscripció: 'Aquesta casa, dita de Can Bonós, està datada d'abans del 1500 i és considerada la primera casa de la Vila de Palafolls.'</p> | 08155-84 | Carrer Passada, 13 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és del 1434 quan Marc de Colomers i la seva dona Caterina van pagar a Guillem Rossell, àlies Roig, de la parròquia de Pineda i propietari útil del mas Roig 51 lliures per la venda del mas Roig des Prat. Per fer front al pagament van vendre a Pere i Bernat Aragall una feixa a la parròquia de Santa Maria, vora el mas Aragall per 22 lliures i 11 sous.</p> <p>El 1502 era propietari útil del mas Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, el vescomte de Cabrera, qui declarava que el mas tenia vint jornals. </p> <p>El 1585 Antoni Roig des Prats fill i hereu de l'Antoni capbrevava el mateix que el seu pare més una nova peça situada a les Pararoles i de cinc jornals.</p> <p>No sabem quines dificultats devia passar la família, però el mas i totes les seves terres foren venudes a l'encant per la Cúria de Palafolls l'11-1-1599, foren comprades per Pere Riera, que va esdevenir propietari útil del mas.</p> <p>Esteve Riera el 1681 era propietari útil del mas.</p> <p>La neta de l'Esteve es va casar amb Bonosi Vives, a partir d'aquell moment la casa va passar a anomenar-se can Bonosi, l'antic nom ja havia desaparegut de la documentació.</p> <p>El 1750 Francesc Vives, fill i hereu del Bonosi Vives, capbrevava el mas. </p> <p>Del 1785 hi ha un inventari de la casa.</p> <p>La descripció de les afrontacions del mas el 1789 ja deixa veure que el mas era absorbit per la trama urbana, a ponent i al nord afrontava segons un document amb casalots, cases de poca consideració. </p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 el titular de la casa era Jaume Vives Riera, àlies Bonosi, té 2,66 'fanegas' de terra, 1 d'erm i 1,66 de secà.</p> <p>Els Vives emparentaren amb els Roure, i així al registre d'habitatges de 1921 el propietari era Jaume Roure Aluart.</p> | 41.6660400,2.7500200 | 479189 | 4612728 | 1434 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | ||||||
| 93730 | Mas Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-burch | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.</p> <p>Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.</p> <p>Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.</p> | 08155-85 | Camí de la Ciutadella, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.</p> <p>Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.</p> <p>El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.</p> <p>L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.</p> <p>El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.</p> | 41.6745306,2.7399727 | 478356 | 4613673 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-6.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 | |||||||
| 93732 | Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p> | 08155-87 | Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p> | 41.6703460,2.7371940 | 478123 | 4613210 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml