API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92651	Església parroquial de Santa Maria Assumpta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p>	08155-1	Carrer Major, 24	<p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p>	41.6681914,2.7493555	479135	4612967	1888-1910	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg	Legal	Contemporani\|Eclecticisme\|Historicista	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2023-10-05 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Miquel Garriga Roca	Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs.	98\|102\|116	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92653	Església parroquial de Sant Genís de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p>	XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p>	08155-2	Carrer de Sant Genís	<p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p>	41.6601614,2.7224314	476890	4612083		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg	Legal i física	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			92\|93\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92654	Can Florit de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV		<p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-3	Carrer de Sant Genís		41.6601484,2.7210258	476774	4612082		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92656	Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV, XVI-XVII		<p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p>	08155-5	Vall de Sant Genís	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p>	41.6572477,2.7263085	477212	4611758		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	46	1.2	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92657	Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p>	08155-6	Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís.	<p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p>	41.6573334,2.7264192	477222	4611767		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2023-10-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92658	Capella de Sant Pere de Vivelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p>	XVII	Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada.	<p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p>	08155-7	Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686.	<p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p>	41.6751877,2.7224206	476895	4613751	1667	08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			96\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92659	Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p>	08155-8	Urbanització Mas Carbó.	<p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p>	41.6783080,2.7294675	477483	4614096		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92664	Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XV-XIX		<p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p>	08155-11	Camí del Castell	<p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p>	41.6825539,2.7312478	477632	4614566		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92665	Can Roquet o el Mas Roquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p>	08155-12	Polígon sector Riera Roquet	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p>	41.6912310,2.7250790	477122	4615531	1578	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Abans tenia ús agropecuari.	119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92666	Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p>	08155-13	Camí Tordera, 13.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p>	41.6837900,2.7373670	478142	4614702		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94\|119\|93	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92667	Can Sureda o Mas Rupià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV-XV/ XVI-XVII	La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets.	<p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p>	08155-14	Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons.	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p>	41.6829325,2.7394420	478314	4614606		08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià.	93\|94\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92668	Can Tortós o Mas Tortós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII-XVIII		<p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p>	08155-15	Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p>	41.6826881,2.7410565	478449	4614579		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-11-02 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls.	94\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92669	Mas Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior.	<p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-16	Camí de Tordera a Palafolls.	<p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p>	41.6858320,2.7386650	478251	4614928		08155	Palafolls	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92671	Molí d'en Puigvert o Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p>	XIX		<p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p>	08155-18	Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls	<p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p>	41.6858400,2.7441084	478704	4614928		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-11-04 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92672	Can Ribes o Can Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p>	08155-19	Camí del Castell. Veïnat del Castell.	<p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p>	41.6741730,2.7465400	478902	4613632		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia.	94\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92673	Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets.	<p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p>	08155-20	Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p>	41.6722356,2.7476804	478997	4613417		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92686	Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals.	<p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p>	08155-21	Carrer de la Font del Ferro.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p>	41.6703510,2.7418060	478507	4613209		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92687	Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p>	08155-22	Veïnat del Castell	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p>	41.6723190,2.7429060	478600	4613427		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92688	Ca l'Oller, Can Oller, Masia Can Oller, Mas Bages o Mas Bages d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-can-oller-masia-can-oller-mas-bages-o-mas-bages-damunt	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVIII		<p>Can Oller és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. En la part central de la façana trobem el portal de punt rodó, de tretze dovelles i brancals, i la finestra principal, de llinda recta, amb rebaix d'estil gòtic, i ampit i brancals de pedra, possiblement del segle XVII.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La casa té una estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols. Hi ha la boca del forn i un festejador a la finestra principal de la façana. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta masia té teulades a dos vessants als quatre cossos que hi ha. La façana principal mostra la disposició del portal i finestres treballades, com es feia al segle XVIII. La finestra principal té una creueta de tradició gòtica a la llinda de la pedra. La masia, de petites dimensions, no funciona com a habitatge. A poca distància els propietaris han construït un nou edifici. S'ha conservat l'era originària. Al costat del mas hi ha dues cases construïdes a la segona meitat del segle XX. </p> <p>L'edifici antic té planta baixa i primer pis. La façana combina arrebossat de color terrós amb la pedra vista. El cantó oriental de la façana ha tingut una transformació (respecte al projecte antic), ja que si pot veure un cos de nova fàbrica. </p>	08155-23	Camí de La Ciutadella, 52	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1385 quan Francesca, filla de Jaume Bages i dona de Pere Marata, barquer de Lloret, i abans dona del difunt Francesc Saulina, de Tordera, demanava al seu pare rebre tot el dot que va aportar el seu primer marit.</p> <p>El 1435 capbrevava el mas Bages, l'Elionor, muller de Guillem Poch. </p> <p>Ja a la capbrevació de Joan Bages, el 1502 tenim més dades del mas de tres jornals.</p> <p>El Jaume Bages feia capbrevació el 1581. Quatre anys més tard, el 1585, el mas era capbrevat pel pubill Pau Comes de Munt, de Pineda, de qui en desconeixem el motiu com va adquirir la finca, podríem pensar en una compra. En Pere Comes, descendent del Pau, va vendre el mas i les seves terres a l'Anton Oller el 8-12-1724. </p> <p>El fill de l'Anton, Sebastià Oller, capbreva el mas el 1751, anomenant-lo mas Bages de Munt. Francesc Tortós i Maria Oller firmava el 8-2-1807 un debitori de quatre-centes vint-i-cinc lliures a Quirze Bigas, familiar del Sant Tribunal de la Inquisició, amb promesa de tornar-les en cinc anys o fer venda a carta de gràcia, de les quals dues-centes quaranta-quatre lliures, catorze sous i nou diners les van destinar per obtenir la revenda a Quirze Placies de tres trossos de terra firmats a favor del senyor Placies, una per Antoni Poch i Oller i Maria Poch i Oller segons acta del dia 14-4-1764 a la notaria de Pineda, l'altre per Sebastià Oller signada el 27-2-1767.</p> <p>La parella reconeix que es trobaven impossibilitats de tornar la quantitat i van concedir a Quirze Bigas una peça de nou quartans de sembra, que era part d'una peça major al Pla de Grau, sota el marquès d'Aitona, subjecte al delme i la tasca, a canvi del deute. Peça que pertanyia a la Maria Oller, com a filla i hereva de Marianna Oller i Poch, segons testament de 9-12-1793.</p> <p>El 1818 en Francesc Tortós era titular del mas i té 1,75 'fanegas' de secà.</p> <p>Jaume Tortós Juany va vendre el 27-2-1917, segons acta feta a la notaria de Blanes, a Jaume Murgalleda Parès, la casa amb una hectàrea, nou àrees i setanta-quatre centiàrees, i declarava tenir com a hereu i fill a Fèlix Tortós Oller per testament de 30-11-1871.</p> <p>L'any 1936 la família propietària era la Ribot Murgalleda.</p>	41.6730190,2.7429785	478606	4613505		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-4.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Ara és un establiment de turisme rural.	119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92689	Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV/ XIV-XVI		<p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p>	08155-24	Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5	<p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p>	41.6739752,2.7525835	479405	4613609		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig			93\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92691	Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII-XX		<p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p>	08155-26	Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p>	41.6633084,2.7527538	479416	4612425	1686/ 1888-1910	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg	Legal	Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig			98\|105\|119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92695	Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p>	XVIII		<p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p>	08155-30	Carrer Joaquim Ruhi	<p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p>	41.6694197,2.7465071	478898	4613104		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment.	119\|94	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92697	Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p>	08155-32	Plaça Major	<p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p>	41.6670700,2.7494600	479143	4612843		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|98	46	1.2	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92698	Cooperativa Agrícola o Sindicat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p>	XX (mitjans)		<p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p>	08155-33	Carrer Sindicat, 3	<p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p>	41.6672888,2.7504967	479230	4612867		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	BCIL	2023-08-31 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92699	Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p>	XX (mitjans)		<p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p>	08155-34	Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3	<p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6682000,2.7487900	479088	4612968		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	BCIL	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major.	106\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92700	Can Riudarenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p>	08155-35	Carrer Major, 15	<p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p>	41.6678067,2.7488995	479097	4612925		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			102\|119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92701	Can Prats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p>	08155-36	Carrer Major, 34	<p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p>	41.6688887,2.7492056	479123	4613045	1900	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig			102	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92702	Can Calau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p>	08155-37	C. Joaquim Ruhi, 1	<p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p>	41.6696750,2.7457410	478834	4613133		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			98\|119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92703	Forn de Can Borrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p>	XVIII		<p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p>	08155-38	Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís	<p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p>	41.6576824,2.7169300	476432	4611809		08155	Palafolls	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Actualment es troba en desús.	98\|119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92705	Can Puig i el seu entorn, Mas Puig o Mas Puig de la Burgada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-el-seu-entorn-mas-puig-o-mas-puig-de-la-burgada	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- CASTELLAR VILÀ, Sergi (2010). Treball Final de Grau 'Proposta de reforma i canvi d'ús de la masia Can Puig a Palafolls'. Palafolls. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX	Masia agropecuària en desús. Es troba en estat d'abandó. Ha caigut sostre i poc a poc les parets laterals i de façana van desapareixent.	<p>Can Puig és una masia de tres plantes amb planta rectangular de tres naus. La teulada és a dues aigües. La planta baixa té una cuina, un menjador, un despatx i una habitació que dona accés a les antigues quadres. En les altres dues plantes hi ha els dormitoris. L'arrebossat de la façana està pintat de color blanc. </p> <p>La porta d'entrada té arc rebaixat. Les finestres superiors tenen balcó reixat. </p> <p>Actualment, tenim dues cases que reben el nom de can Puig, la vella i la nova, la vella i ara en estat ruïnós, és l'antic mas, que va ser substituïda per una nova construïda a finals del segle XX, possiblement el 1880 ja era construïda. La vella en aquell moment va passar a ser anomenada la masoveria de can Puig.</p>	08155-40	Carrer Camí de la Font de Ferro	<p>Segons Salicrú (2018) en tota la documentació antiga els Puig s'esmenten com a Puig de la Burgada, és així per diferenciar-los del Puig de Vivelles, una família també documentada ja a finals del segle XV al terme. De fet, aquest Puig de Vivelles possiblement es deien Puiggorri, propietaris del mas Puiggorri de Vivelles, l'actual mas Camps.</p> <p>Els primers Puig de la Burgada documentats són Pere i Antoni, pare i fill, el 1429 quan eren establerts al mas Sunyer.</p> <p>Els Puig van arribar al segle XX amb un gran patrimoni, eren un dels més grans propietaris de Palafolls, el 1818 ocupaven la tercera posició en quantitats de 'fanegas' segons el llibre d''Apeo' d'aquell any.</p> <p>Un llegat que arrencava de principis del segle XVI, quan tenim ja coneixement del mas Puig de la Burgada, al capbreu de 1507 que fa Narcís Puig de la Burgada, ja declaraven un gran patrimoni, són propietaris de diversos masos, el mas Trapell, mas Planda, mas Sastre i mas Repàs. </p> <p>El 1585 Antoni Puig encara capbrevava totes les peces i masos anteriors més alguna peça més.</p> <p>Al capbreu del 1682, Antoni Puig continuava declarant més peces i el mas Cellent de nova adquisició, més tot el capbrevat anteriorment. Les peces que van afegir al patrimoni foren, el mas Cellent, una peça sota el mas Roig des Prats de cinc jornals que tenia per compra a Esteve Riera de l'1-8-1663, una peça sota la quintana del mas Fonolleda de dos saions, una peça al Camp dels Perers de sis jornals i una peça a les Anfores de sis jornals que el seu avantpassat Antoni Puig va comprar a Miquel Tapiola i Catarina, senyors del mas Burch, el 9-8-1599, que havia capbrevat Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume l'11-7-1551.</p> <p>El 1725 tenim una mostra de falta de liquiditat per pagar un dot. Antoni Puig pagava cent lliures a Salvi Barrat, de Riudarenes, pel casament amb la seva germana Maria Àngela, cent lliures d'un total de cent doblons d'or, una gran quantitat, per pagar aquesta sumaven una peça de quatre jornals situada a les Artigues a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona a Blanes.</p> <p>El 1790 continuen capbrevant tots els masos i peces de terra anterior, tenim documentat d'aquest final de segle un altre dot de considerable suma, de mil cent lliures, però en aquest rebut pels Puig per part del mas Puigvert, quan Damià Puig Borrell, l'hereu, es casava amb Teresa Puigvert del mas Puigvert, els pares d'ella aporten el dot. </p> <p>Es conserva un inventari fet per Damià Puig dels béns del seu pare el 1803. El 1857 vivia al mas Puig amb la família diversos treballadors; Antoni Rams de 24 anys, Josep Mateu de 19, Francisco Mateu de 16, Salvador Serra de 22, Josep Vilaseca de 15, Josepa Caimel de 22 i Maria Mateu de 14.</p> <p>El 1880 ja era construït el nou mas, els Puig havien passat a viure al nou casal i a l'antic mas hi vivia una família de masovers, els Carbó Moles i a la casa nova amb la família, una serventa, Maria Badia Cadars de 28 anys. El 1911 a la casa vella hi vivia la família Pica i a la nova els Puig. Els Pica al padró de 1924 no hi eren, havien marxat de masovers a can Oms, hi havia a la masoveria els Verdaguer. Els Pica, però hi van tornar, al padró de 1930 ja tornaven a ser a can Puig i hi van continuar fins passada la guerra. </p>	41.6704380,2.7449320	478767	4613218	1880	08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92705-can-puig-1.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Actualment la casa nova resta tancada, pendent de restauració.	119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92707	Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p>	XVIII-XX	Parcialment destruït.	<p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p>	08155-42	Molí d'en Puigverd		41.6874500,2.7438100	478679	4615107		08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|94	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
92710	Cases Barri de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p>	XX		<p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08155-45	Veïnat de Santa Maria		41.6742000,2.7503530	479219	4613634	1940-50	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|98	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93086	El lledoner de Can Gibert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert	<p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p>			<p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p>	08155-59	Can Gibert		41.6578576,2.7218514	476841	4611827		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Científic	Arbre o arbreda d'interès	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat.		2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93243	El Cafè de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p>	XX		<p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p>	08155-66	C. Francesc Macià, 1		41.6681674,2.7487707	479086	4612965	1948	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93383	Can Jordà, Mas Ramis o Can Jordi Casanova.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-mas-ramis-o-can-jordi-casanova	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>Can Jordà és una masia de 353 m2. </p> <p>La casa ha estat molt transformada. Pel testimoni dels seus propietaris era una casa senzilla sense cap element destacable. Havia format part del mas Berga.</p>	08155-67	Camí de Can Jordà	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1583, quan Magdalena era hereva universal del seu marit Miquel Tomàs, propietari útil del mas. Magdalena Tomàs filla i hereva de Magdalena i Miquel Tomàs, es va casar amb Joan Jordà.</p> <p>El 1624 hi havia un masover, Joan Mas, casat amb Bertomeua, que tenen una filla que va casar amb Joan Mabali Sagós de Sant Antoni de Freixenet.</p> <p>El 1666 Bernat Jordà era el propietari del mas i pagès de Vilanova, segons el testament de la seva mare Magdalena fet el 22-7-1619.</p> <p>El 1788 era propietari Francesc Freixa Jordà.</p> <p>Perdem la pista de la finca fins als primers padrons, el 1861 era propietari Joan Mateu, el 1866 i 1880 la casa estava deshabitada, i no va ser fins al 1911 quan hi trobem Francisco Terrades Iglesies, de cinquanta-vuit anys i de Gualba, i Joan Burgada Terrades de trenta-un anys i de Pineda.</p> <p>El 1924 vivien a la casa Francesc Roig Torrent i Maria Rocosa Castella, amb diversos fills.</p> <p>El 1931 van comprar la finca Antoni Guix Serrallonga, d'Osor i la seva muller Caterina Bayer Artigues, de Sant Martí Sapresa, però no van venir a viure a la casa fins el 1933.</p>	41.6635496,2.7169653	476437	4612460	1583	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93384	Can Daniel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p>	08155-68	Camí de can Grinyola	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p>	41.6665470,2.7230870	476948	4612792	1818	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93385	Mas Xuclà o Xuclar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX (finals)	Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada.	<p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p>	08155-69	Veïnat de Sant Genís.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p>	41.6721267,2.7163240	476386	4613413		08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2023-10-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93386	La Casa Gran o Mas Desclapers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-o-mas-desclapers	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XV		<p>La Casa Gran és una masia amb teulada a dues aigües. Té la porta central adovellada amb dovelles vistes. Té una finestra renaixentista molt ben treballada. Aquesta casa fou l'antic mas Desclapers. Es poden veure restes d'antigues parets unides a la masia, antigament la casa era molt més gran, en passades reformes s'anà reduint.</p> <p>Presenta en la mateixa façana dues parts clarament diferenciades: la part dreta amb arrebossat de color terrós, i té una part escapçada o desapareguda (en falta un tros); i la part esquerra de pedra vista.</p>	08155-70	Carrer Montblanc, s/n	<p>Segons Salicrú (2018) el nom de la Casa Gran, es troba ja documentat al 1636 i vindria donat per ser propietat dels Desclapers, batlles de terme.</p> <p>Les primeres notícies del mas són de 1429 quan Guillem Desclapers heretava al seu fill amb el mas. El seu fill Antoni, es va casar amb Margarita, que va aportar un dot de 10 lliures, que va pagar un canonge de Sant Pere d'Arcada. </p> <p>Al capbreu de 1503 Antoni Desclapers declarava ser propietari útil del mas de trenta-sis jornals. </p> <p>El 1583 Joan Francesc Desclapers, mercader, fill i hereu d'Esteve Desclapers mercader i batlle natural del terme del Castell de Palafolls encara capbrevava el mas.</p> <p>Declarava tenir tota la batllia de sac del terme del castell, que li va vendre Gerard Estornell el 13-10-1558.</p> <p>L'any 1636, tenim un masover de la casa, en Joan Alsina, i el 1711 Andreu Oller, fill del masover del mas Galter de Santa Susanna. Això ens fa suposar que els Desclapers no vivien al mas. Els Desclapers ja tenien un nou casal construït a la Vilanova a finals del segle XVI, coneguda com a can Desclapers.</p> <p>El 1681 Miquel Desclapers capbrevava el mas, diverses peces i dues cases a la Vilanova.</p> <p>El 1761 la propietària del mas, i també del mas Estornell, era Maria Mercader Saleta i Desclapers, resident a Barcelona, vídua de Josep Mercader i Sabater.</p> <p>Els Mercader, hereus dels Desclapers, començaren a establir gent a moltes peces que havien format el llegat Desclapers.</p> <p>El 15-2-1835 Ramon de Mercader i de Novell, domiciliat a Mataró, establia a la masia amb la seva gleva de tres quarteres i nou quartans a Segimon Palomer, treballador de Palafolls.</p> <p>Segimon va renunciar a l'establiment el 2-9-1835 de la masia a favor de Mateu Gili i la peça de terra a favor de Jaume Vila Vinyes, carreter. Acorden que Segimon havia d'abandonar la casa abans de Nadal.</p> <p>Mateu va pagar una quartera i cinc mesures de forment. Els descendents de Mateu Gili encara són els propietaris de la Casa Gran.</p>	41.6616950,2.7446190	478738	4612248	1429	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93386-casa-gran.jpg	Legal	Renaixement\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			95\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93387	Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-mas-sastre-mas-torrent-mas-nualart-o-mas-pellicer	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.</p> <p>A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.</p> <p>L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa. </p>	08155-71	Disseminat Cal Sastre	<p>Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.</p> <p>El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís. </p> <p>El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.</p> <p>Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.</p> <p>Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.</p> <p>L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 'fanegas' de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 'fanegas'.</p> <p>La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà. </p> <p>A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera. </p> <p>Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.</p> <p>El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.</p>	41.6771600,2.7356400	477996	4613966	1502	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-5.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93388	Can Bigas, Can Bigues, Mas Bigues o Mas Roig Bitllot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigas-can-bigues-mas-bigues-o-mas-roig-bitllot	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>Can Bigas té el mas, ara mot reformat, ha perdut els elements característics de l'antic casal. Tan sols conserva una sitja al seu interior, però la documentació ens dóna fe de la seva antiguitat.</p> <p>El mas de grans dimensions, amb teulada a dues aigües, té la façana i les parets laterals arrebossades amb guix de color grisenc. La porta principal manté dovelles antigues. Les finestres i les seves obertures s'han fet noves.</p>	08155-72	Camí de la Ciutadella s/n	<p>Segons Salicrú (2018) el mas era conegut com a mas Roig Bitllot. La primera referència als Roig Bitllot és del 1434 quan tenim documentada a Eulàlia, dona pròpia i soliua de l'Hospital de Pobres, muller de Pere Roig Bitllot, i aquest Pere el tenim documentat al capbreu de 1435. </p> <p>Però la primera notícia del mas és al capbreu del 1502, quan Joan Roig Bitllot declarava tenir el mas de cinc jornals pel senyor del terme, el Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1531 capbrevava el mas en Pere Roig Bitllot i no tindrem més notícies del casal fins al 21-10-1643 quan Bernat Bigas fa hereva la seva muller, Catarina Puig.</p> <p>Catarina va transmetre el mas al seu fill Joan Bigas, i aquest segons testament de 20-11-1665 el va deixar al seu fill també dit Joan, que al capbreu de 1665 es declarava senyor útil i propietari del mas Roig Bitllot.</p> <p>En Joan, net de la Catarina, capbrevava també una peça al Goday de quatre jornals, una peça als Pujols de dotze jornals i un altre mas anomenat mas Carbó, del qual no en tenim cap més referència. No tindria res a veure amb el que ara coneixem com a mas Carbó, que en aquell moment era conegut com a mas Muntaner.</p> <p>Al capbreu de 1750 tornem a trobar el mas capbrevat pel Jaume Pere Màrtir Bigas i el 1790 pel Genís Bigas. </p> <p>El 1818 el cap de casa continuava essent Genís Bigas. </p> <p>Vivint amb els propietaris hi trobem algun servent; al 1857 Teresa Sureda de vint-i-vuit anys i Francesca Tió de tretze. Al padró de 1866 hi trobem encara Teresa Sureda.</p> <p>La propietat es mantindrà fins el dia d'avui en mans dels descendents dels Bigas.</p>	41.6744610,2.7423830	478556	4613665	1502	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-6.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93390	Can Borrell o Mas Borrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII		<p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p>	08155-74	Disseminat Can Borrell	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p>	41.6576910,2.7169610	476434	4611810	1254	08155	Palafolls	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93620	Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIX		<p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p>	08155-79	C. Mas Borra, 53	<p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p>	41.6703500,2.7370000	478107	4613210	1885	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93621	Can Camps o Mas Puiggorri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-mas-puiggorri	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVIII		<p>Can Camps és una masia amb mur que envolta el seu pati, i que els propietaris en diuen muralla, amb espitlleres.</p> <p>A la porta d'accés al pati clos, encara es conserva la data de l'antiga porta, 1882, el mur podria ser fet llavors, en aquell moment era el cap de la casa en Pau Camps Bonet, quan la propietat viuria el moment més esplendorós. </p> <p>La casa, de grans dimensions, és fruit de moltes ampliacions i reformes al llarg dels segles. En destaca al primer pis una galeria porxada amb arcades vora l'entrada principal i un portal de pedra amb arc rebaixat. De la part exterior de l'edifici en destaquen diverses finestres amb llinda, protegides en reixa, com si fos una fortificació. </p> <p>Hi ha, també, una era de grans dimensions.</p>	08155-80	Veïnat de les Ferreries	<p>Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.</p> <p>La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.</p> <p>La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria. </p> <p>La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri. </p> <p>El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.</p> <p>En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps. </p> <p>El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin. </p> <p>Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.</p> <p>La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.</p>	41.6739360,2.7301560	477539	4613610		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-37.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-40.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-41.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-44.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-43.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig		La masia conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria, que es pot consultar a Arxius en línia.	119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93643	Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p>	08155-81	Camí del Caravaning	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p>	41.6662850,2.7179260	476518	4612764	1585	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93649	Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XV	En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana.	<p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p>	08155-82	Veïnat de Sant Genís	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p>	41.6580120,2.7120620	476026	4611847	1430	08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol.	119	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93672	Can Morell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morell	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII		<p>La casa és el cos central del que havia estat el mas Burch (part de l'antic casal Burch). Conserva un portal amb brancals de pedra i llinda de fusta i un finestral d'estil gòtic.</p> <p>Del conjunt de tres cases (actual), Can Morell és el que ha mantingut millor l'aspecte original. El sostre és a una aigua recolzat en la casa del costat, Cal Drapaire. S'ha afegit una porta de ferro forjat en la porta principal. En la zona d'entrada s'ha afegit una petita porxada feta en fusta. </p>	08155-83	Veïnat del Castell	<p>Segons Salicrú (2018) el 26-7-1681 Jaume Valls la va comprar a l'encant públic a en Joan Bigas, marmessor de Jaume Tapiola, propietari del mas Burch. El 8-10-1701 la casa es va tornar a vendre a l'encant públic i fou adquirida per Antoni Dalmau.</p> <p>Maria Dalmau, filla d'Antoni i el seu marit en Joan Feixes capbrevaven la casa amb dos jornals de terra el 1751. </p> <p>Maria Dalmau, filla i hereva de l'Antoni, segons el seu testament fet a la notaria de Palafolls el 27-12-1721, deixava la casa i terra a la seva filla Maria Rosés, filla del seu segon matrimoni. El fill d'aquesta última, Ramon Durbau Rosés, va vendre la casa i terra a Francesc Avert, pagès de Sant Genís, el 5-7-1784.</p> <p>Francesc Avert capbrevava la casa amb els dos jornals al 1786, el 1788 tenia també una peça del mas Fonolleda, per la qual pagava també la tasca i el delme.</p> <p>No és fins al 1853 quan tornem a trobar pistes de la casa, a partir del segle XIX el cognom passa d'Avert a Albert, i és també en aquest moment quan trobem la primera menció de cases al lloc anomenat Ciutadella. El titular de la casa era Joaquim Albert Santigosa. </p> <p>La casa a finals del segle XIX fins al 1930 va estar deshabitada. A partir d'aquell moment es va instal·lar Josep Pou Agell i a partir de 1936 hi havia vivint la parella formada per Joan Ribot Fonoll i Anna Llopart Colom amb un nen de tres anys, el Genís.</p>	41.6737560,2.7413360	478469	4613588		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morrell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-2.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig			93\|94\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93675	Can Roure, Can Bonosi o Mas Roig des Prats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-can-bonosi-o-mas-roig-des-prats	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XV		<p>La casa es troba ara absorbida per la trama urbana del nucli de Palafolls. Encara manté l'aspecte de masia a quatre vents, conservant el portal adovellat i alguna finestra originària de pedra amb llinda recta. En la seva restauració s'hi ha afegit alguna finestra de nova fàbrica. </p> <p>Presenta parets i façana amb pedra vista. El sostre és a dues aigües. És un edifici de grans dimensions. La porta principal i algunes finestres mantenen les dovelles originals. </p> <p>Hi ha la inscripció: 'Aquesta casa, dita de Can Bonós, està datada d'abans del 1500 i és considerada la primera casa de la Vila de Palafolls.'</p>	08155-84	Carrer Passada, 13	<p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és del 1434 quan Marc de Colomers i la seva dona Caterina van pagar a Guillem Rossell, àlies Roig, de la parròquia de Pineda i propietari útil del mas Roig 51 lliures per la venda del mas Roig des Prat. Per fer front al pagament van vendre a Pere i Bernat Aragall una feixa a la parròquia de Santa Maria, vora el mas Aragall per 22 lliures i 11 sous.</p> <p>El 1502 era propietari útil del mas Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, el vescomte de Cabrera, qui declarava que el mas tenia vint jornals. </p> <p>El 1585 Antoni Roig des Prats fill i hereu de l'Antoni capbrevava el mateix que el seu pare més una nova peça situada a les Pararoles i de cinc jornals.</p> <p>No sabem quines dificultats devia passar la família, però el mas i totes les seves terres foren venudes a l'encant per la Cúria de Palafolls l'11-1-1599, foren comprades per Pere Riera, que va esdevenir propietari útil del mas.</p> <p>Esteve Riera el 1681 era propietari útil del mas.</p> <p>La neta de l'Esteve es va casar amb Bonosi Vives, a partir d'aquell moment la casa va passar a anomenar-se can Bonosi, l'antic nom ja havia desaparegut de la documentació.</p> <p>El 1750 Francesc Vives, fill i hereu del Bonosi Vives, capbrevava el mas. </p> <p>Del 1785 hi ha un inventari de la casa.</p> <p>La descripció de les afrontacions del mas el 1789 ja deixa veure que el mas era absorbit per la trama urbana, a ponent i al nord afrontava segons un document amb casalots, cases de poca consideració. </p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 el titular de la casa era Jaume Vives Riera, àlies Bonosi, té 2,66 'fanegas' de terra, 1 d'erm i 1,66 de secà.</p> <p>Els Vives emparentaren amb els Roure, i així al registre d'habitatges de 1921 el propietari era Jaume Roure Aluart.</p>	41.6660400,2.7500200	479189	4612728	1434	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos.jpg	Legal	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93730	Mas Burch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-burch	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV		<p>El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.</p> <p>Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.</p> <p>Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.</p>	08155-85	Camí de la Ciutadella, s/n	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.</p> <p>Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.</p> <p>El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.</p> <p>L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.</p> <p>El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.</p>	41.6745306,2.7399727	478356	4613673		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-6.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|85	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93731	Can Bigorra o Cal Drapaire	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-cal-drapaire	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII		<p>Can Bigorra és part de l'antic casal Burch.</p> <p>La casa conserva una sitja que s'endinsa a la casa del costat, a can Morell. El motiu Bigorra estaria lligat a la família Alsina, una altra masia anomenada també Bigorra o can Palomo hauria estat propietat d'aquesta família.</p> <p>La façana ha estat molt reformada. Ha perdut gran part de l'aspecte original. Trobem una teulada a dues aigües i les parets pintades de blanc. Finestres i porta destaquen per la llinda superior feta en fusta.</p>	08155-86	Camí de la Ciutadella s/n	<p>Segons Salicrú (2018) Joan Bigas, marmessor dels Tapiola, va comprar una part de l'antic mas Burch al 27-7-1681, ell va ser qui es va encarregar de la venda del mas Burch.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1750, la casa i el mig jornal és propietat de Jaume Bigas, fill de Joan Bigas.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1789, Florentina Bigas, casada amb Francesc Avert i vídua de Genís Alsina, capbrevava la casa</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Perdem el rastre de la família fins als primers padrons, quan sabem que el 1866 era propietat dels Alsina, descendents dels Bigas, i hi continuaven vivint, però fou per poc. Al padró de 1880 vivien a Santa Susanna i la casa restava deshabitada. A partir d'aquí hi passaren diferents masovers; el 1911 la casa tornava a estar habitada amb la família Mates Freixes, el 1924 la família Puigdefàbregues Pagès i el 1930 els Torrentó Parés.</p> <p>El 1926 Salvador Alsina Cases va fer testament al seu fill i aquest la va vendre al cap d'uns anys a la família Guinart.</p>	41.6737560,2.7413360	478469	4613588		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Té una sitja antiga per guardar el gra.	119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57
93732	Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII		<p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p>	08155-87	Mas Borra, 53	<p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p>	41.6703460,2.7371940	478123	4613210		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-11-23 09:57

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 187,59 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús