Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||
| 93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 94244 | Maquinària de la sínia o sénia de Cal Viudu Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquinaria-de-la-sinia-o-senia-de-cal-viudu-ric | XIX | Es troba a l'aire lliure, ple d'herbes, amb rovells i trencament d'argamassa. | <p>La sínia presenta una roda vertical de ferro de gran mida. La construcció té planta circular. </p> <p>També es pot veure una roda horitzontal (rodet) -què en el seu moment s'accionava amb la força animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal-, i aconseguia fer girar un eix vertical amb engranatge. </p> <p>Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.</p> | 08155-200 | Vora del riu Tordera. | 41.6711327,2.7600902 | 480029 | 4613291 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94244-cal-viudu-ric-noria-sinia-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Una sínia o sénia és una màquina que eleva aigua. Té una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua, té planta circular i està situada a una tanca destinada a l'hort. Es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres tècniques.Màquina d’elevar aigua, emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds. Té una roda horitzontal, accionada per un animal que dona voltes lligat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical i mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva longitud, l’extrem inferior de la qual es submergeix a l’aigua del pou. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 94245 | Mina d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-puig | XIX | Alguns maons s'han trencat. Pèrdues importants de l'estructura de la volta. Al voltant està coberta per canyissars. | <p>La mina forma una volta de canó. Està feta amb maons i argamassa, i té una porta d'entrada o única obertura. </p> <p>La funcionalitat és la de conduir aigua subterrània o semi-subterrània per canalitzar l'abastament d'aigua del municipi.</p> | 08155-201 | Vora del riu Tordera | 41.6721790,2.7580010 | 479856 | 4613408 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Segons Salicrú (2021) l’aigua s'agafava en tres punts, un a l’alçada de l’església de Tordera, al lloc conegut com a Pas de les Palanques. Aquest es feia a través d’una mina dins el riu, l'aigua era canalitzada fins al molí d’en Puigvert, a través d’un rec anomenat llavors com a Rec d’en Puigvert. Aquí un cop utilitzada era abocada al rec Viver en un principi, i més tard es va connectar la sortida amb un altre rec que voltava el molí d’en Puigvert i que passava a pocs metres, ara l'anomenem el Rec del molí d’en Puigvert, en el punt conegut com a les Comportes sota el mas Tortós. El segon punt era el que alimentava el rec del molí d’en Puigvert a l’anomenat Pas de la Ginesta, la mina s’endinsava dins el riu a l’alçada de la masia de can Puigvert. Aquest rec portava l’aigua fins al molí de la Pedrera.I el tercer punt, fet una mica més amunt del que és ara el Parc Fluvial de la Tordera, també amb una mina, ara coneguda com la mina d’en Puig, que aflorava uns metres més enllà de la mota creant el rec de Sabadell. Aquest portava l’aigua fins a Malgrat a la Fàbrica de l’Aigua i al molí de Sabadell. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 92687 | Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p> | 08155-22 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p> | 41.6723190,2.7429060 | 478600 | 4613427 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93672 | Can Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>La casa és el cos central del que havia estat el mas Burch (part de l'antic casal Burch). Conserva un portal amb brancals de pedra i llinda de fusta i un finestral d'estil gòtic.</p> <p>Del conjunt de tres cases (actual), Can Morell és el que ha mantingut millor l'aspecte original. El sostre és a una aigua recolzat en la casa del costat, Cal Drapaire. S'ha afegit una porta de ferro forjat en la porta principal. En la zona d'entrada s'ha afegit una petita porxada feta en fusta. </p> | 08155-83 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) el 26-7-1681 Jaume Valls la va comprar a l'encant públic a en Joan Bigas, marmessor de Jaume Tapiola, propietari del mas Burch. El 8-10-1701 la casa es va tornar a vendre a l'encant públic i fou adquirida per Antoni Dalmau.</p> <p>Maria Dalmau, filla d'Antoni i el seu marit en Joan Feixes capbrevaven la casa amb dos jornals de terra el 1751. </p> <p>Maria Dalmau, filla i hereva de l'Antoni, segons el seu testament fet a la notaria de Palafolls el 27-12-1721, deixava la casa i terra a la seva filla Maria Rosés, filla del seu segon matrimoni. El fill d'aquesta última, Ramon Durbau Rosés, va vendre la casa i terra a Francesc Avert, pagès de Sant Genís, el 5-7-1784.</p> <p>Francesc Avert capbrevava la casa amb els dos jornals al 1786, el 1788 tenia també una peça del mas Fonolleda, per la qual pagava també la tasca i el delme.</p> <p>No és fins al 1853 quan tornem a trobar pistes de la casa, a partir del segle XIX el cognom passa d'Avert a Albert, i és també en aquest moment quan trobem la primera menció de cases al lloc anomenat Ciutadella. El titular de la casa era Joaquim Albert Santigosa. </p> <p>La casa a finals del segle XIX fins al 1930 va estar deshabitada. A partir d'aquell moment es va instal·lar Josep Pou Agell i a partir de 1936 hi havia vivint la parella formada per Joan Ribot Fonoll i Anna Llopart Colom amb un nen de tres anys, el Genís.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93801 | Can Cigala, Can Nan o Forn d'en Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala-can-nan-o-forn-den-moner | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Cigala és una construcció de petites dimensions, protegit per dues grans alzines centenàries, una d'elles conegudes per l'alzina del Carlí.</p> <p>Manté part de l'estructura original de quan havia estat un forn de rajoles. L'edifici és de planta baixa i de teulada a dues aigües. És un petit habitacle. Presenta maons vistos i en moltes zones de les façanes ha perdut part de l'arrebossat.</p> | 08155-115 | Veïnat de les Ferrreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa (sembla que havia estat un forn de rajols) són de 1862, quan Narcís Puig de la Burgada la tenia per herència de la seva mare. D'aquells anys se sap que era una casa en un tros de terra de ceps i cultiu. </p> <p>Als padrons del 1861 i 1866 no hi surt, per tant, deduïm que no hi vivia ningú. Al del 1880 era propietat de Pere Moner Llobet, propietari de can Moner, i hi vivia una família de masovers, els Masferrer. El 1911 i 1924 hi vivia la família Vendrell Oliver.</p> | 41.6707440,2.7414322 | 478476 | 4613252 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-forn-den-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-alzina-al-costat-alzina-del-carli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93621 | Can Camps o Mas Puiggorri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-mas-puiggorri | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Camps és una masia amb mur que envolta el seu pati, i que els propietaris en diuen muralla, amb espitlleres.</p> <p>A la porta d'accés al pati clos, encara es conserva la data de l'antiga porta, 1882, el mur podria ser fet llavors, en aquell moment era el cap de la casa en Pau Camps Bonet, quan la propietat viuria el moment més esplendorós. </p> <p>La casa, de grans dimensions, és fruit de moltes ampliacions i reformes al llarg dels segles. En destaca al primer pis una galeria porxada amb arcades vora l'entrada principal i un portal de pedra amb arc rebaixat. De la part exterior de l'edifici en destaquen diverses finestres amb llinda, protegides en reixa, com si fos una fortificació. </p> <p>Hi ha, també, una era de grans dimensions.</p> | 08155-80 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.</p> <p>La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.</p> <p>La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria. </p> <p>La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri. </p> <p>El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.</p> <p>En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps. </p> <p>El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin. </p> <p>Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.</p> <p>La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.</p> | 41.6739360,2.7301560 | 477539 | 4613610 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-43.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | La masia conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria, que es pot consultar a Arxius en línia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 93796 | Ca l'Oca o Can Pau Maspoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loca-o-can-pau-maspoch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada; pel testimoni dels seus propietaris la masia no tenia cap element destacable, simplement hi havia parets de pedra i tapia, moltes d'elles encara conservades a l'estructura actual.</p> | 08155-113 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa no les trobem fins al 1861 quan era propietat del mas Puig de la Burgada, i hi vivien la família de Pau Pol Maspoch: en Pau era fill de Can Pol, casa amb la qual afrontava pel nord.</p> <p>No sabem si en casar-se, el 1854, ja es va instal·lar a la casa. El que sí que se sap és que al padró del 1866 ja hi era. En Pau i el seu germà Damià es van casar amb dues germanes, Maria i Marianna.</p> <p>Els Pol s'hi va estar fins a la dècada de 1890. El 1911 i 1924 hi vivien els Pica Perpiñà quan la casa encara fou de la família Puig. Al padró de 1930 constava deshabitada.</p> | 41.6676320,2.7437410 | 478667 | 4612906 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93804 | Can Roig o Can Pinadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-o-can-pinadella | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa originària era molt més petita; l'edifici actual té la façana més avançada que l'antiga. La casa es va ampliar per davant. </p> <p>La construcció presenta planta baixa i primera planta. Les golfes, si existeixen, no es poden veure. L'edifici és de línies molt sòbries i d'obertures noves tant en finestres com en la porta d'entrada. Destaca l'era que manté l'estructura original. Té un sostre a dues aigües. L'arrebossat, de totes les façanes, és de color gris. Finestres i porta d'accés són de nova factura. </p> | 08155-117 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1818, quan Josep Pinadella tenia una casa amb 0,66 'fanegas' de terra segons el llibre d''Apeo'.</p> <p>Els Pagès el 1880 ja havien comprat la casa, no hi vindrien a viure de seguida, aquell any hi tenien masovers, els Vila Pica.</p> <p>Els Pagès van anar absorbint peces veïnes, on hi havia l'era vora la casa, era una altra finca, anomenada Xon Gispert.</p> | 41.6745650,2.7337660 | 477839 | 4613679 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93804-mas-roig-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93806 | Can Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-9 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>L'edifici presenta diversos cossos amb teulada a dues aigües. Aquests cossos tenen planta baixa i primera planta i estan pintats en blanc. Hi ha un edifici de nova planta proper a l'edifici original del segle XVII.</p> <p>Presenta un conjunt senyorial que ha tingut, durant el temps, diverses transformacions. Es veu alguna finestra amb llinda. Es fa complicat, pels arbres i la vegetació del voltant, de tenir una idea més clara de la porta d'accés i de les altres finestres. </p> | 08155-119 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1686 quan el seu propietari, Josep Vila capbrevava una peça de dos jornals a la Vall d'en Moner. Tenia la finca per un canvi amb Joan Verges, pescador de Vilanova i la seva muller Catarina, el 9-3-1670.</p> <p>Josep Vila va deixar la finca a la seva muller, Paula, i ella segons el testament fet el 27-12-1680, va deixar la finca a Susanna Vila, ella va fer testament al seu fill Joan Pedrer el 19-2-1718, i aquest ho va fer al seu fill en Miquel Vila Pedrer, qui el 1736 ja hi va tenir una casa construïda i que capbrevava el 1750.</p> <p>Al capbreu del 1791 Meties Masferrer, com usufructuari, i Josepa Valldejuli Vila, propietària útil del mas, capbrevaven el mas. En aquest document s'anomena la casa d'en Vila, i la peça a la Coma. El cognom Vila l'anaren arrossegant els diferents propietaris, descendents dels Vila.</p> <p>El 1797 Meties i Josepa van fer inventari del mas. Josepa va fer testament el 1797, va anomenar hereu al seu fill Francesc i va donar la legítima al segon fill, Narcís.</p> <p>Meties Masferrer va ser obrer de la parròquia l'any 1798.</p> | 41.6584860,2.7369830 | 478101 | 4611893 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93806-can-vila-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93807 | Mas Crosetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-crosetes | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Hi ha poca informació dels orígens del Mas Crosetes. L'aspecte actual de la casa és fruit d'una reforma dels anys trenta, manté però alguns elements originals, un forn a la part posterior de la casa i un pou de volta de pedra davant la casa. </p> <p>L'aspecte actual del mas és obra de Tomàs Planas Dalmau, encara a l'era de vora la casa es pot veure el seu nom amb l'any 1935. El Tomàs, abans d'heretar la casa, va estar vivint a can Sèndich, casa que era propietat dels seus sogres, els Ruhí Ribes, segons consta al padró del 1911.</p> <p>La casa té planta baixa, primera planta i un sostre a dues aigües. Destaca una finestra de dues arcades de nova construcció. La façana principal cerca una divisió simètrica en dues parts iguals. Hi ha en la part de dalt una placa feta en ceràmica que representa un sant. </p> | 08155-120 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions de la casa són del 1818, quan tenim Joan Damau propietari del mas i de 5,25 'fanegas' de terra, 3,75 de secà i 1,5 de bosc. En Joan era fill de Sebastià Dalmau i Anna Croses Bassals, pubilla del mas.</p> <p>Un document de la comptadoria d'hipoteques sobre una transmissió del mas anomena al propietari, en Joan Dalmau, amb l'àlies Crosetes.</p> | 41.6686190,2.7300150 | 477525 | 4613020 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93807-can-crosetes-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93816 | Can Serrats, Can Monràs o Casa dels Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrats-can-monras-o-casa-dels-ferrari | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p><span><span>Actualment -tot i que ha estat molt reformada-, podem intuir el seu passat de masia. La seva ubicació no està alineada al carrer. Té un pati de grans dimensions en la zona d'entrada. </span></span></p> <p><span><span>És una casa a quatre vents. La façana té un portal adovellat i es pot veure, encara, la part de dalt. Damunt del portal hi ha una visera vertical feta en teules. </span></span></p> <p><span><span>Té la teulada a dues aigües. Hi ha un cos amb planta baixa i primera planta. En la banda occidental de la façana hi ha un cos d'una sola planta de dues plantes amb teulada feta en teules. L'arrebossat està pintat d'un color taronja clar.</span></span></p> | 08155-124 | Veïnat de les Ferreries | <p><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són incertes, el 1585 fou capbrevada per Leonor Ferrari, vídua d'Antoni Ferrari. Declarava tenir la casa en una peça plantada de vinya de sis jornals que havia format part del mas Boïgues. </span></span></p> <p><span><span>A continuació declarava tenir la ferreria. Aquesta ferreria seria la primera edificació de la plaça i que va donar el punt de partida d'un nou nucli al terme, el que fou el futur nucli de Palafolls. La llicència per instal·lar la ferreria es va concedir, el 1501, a Pere Orench.</span></span></p> <p><span><span>El 1665 la casa era capbrevada per Isidre Tosell, que li pertanyia per compra del 27-2-1650 a Jacint Ferrer, pagès de Llagostera, fill de Montserrat Ferrari.</span></span></p> <p><span><span>El 1750 la vídua d'Isidre Tosell, Francisca Montràs, propietària, conjuntament amb els cònjuges usufructuaris Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell i Montràs, capbrevaven la casa i dues peces.</span></span></p> <p><span><span>La casa fou heretada pel fill de Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell Montràs, en Josep Tosell Montràs.</span></span></p> <p><span><span>El 1788 Josep Dellunder Montràs començava a fer establiments al que seria el carrer Passada, actualment carrer Major. Aquell any va establir en un cos de setanta pams a Jaume Pedrer.</span></span></p> <p><span><span>El 1792 capbrevaven la casa Miquel Comes Montràs i Anton Comes Montràs, pare i fill, desconeixem el parentiu amb el Josep Tosell Montràs, anterior propietari de la casa. Ara la finca tenia vuit jornals.</span></span></p> <p><span><span>Antoni Comes Montràs continuava establint gent al carrer Passada l'any 1797, establia a Joan Pedrer en un cos de seixanta pams.</span></span></p> <p><span><span>El 1853 Josep Comes Bellvert creava un censal sobre la casa a la comunitat de Germans de Blanes. El Josep Comes no va poder fer front al censal i va adquirir la casa el Jaume Prats, com constava al padró del 1866. La seva vídua va vendre la casa a Joan Moner Alsina per 8.500 pessetes l'any 1884 quan hi vivia de masovers la família Vendrell Perramon. Als padrons del 1911 i 1924 hi vivia la família Riera Llaurador i continuava sent propietat dels Moner, en aquell moment era coneguda com a can Constanci, segons el registre d'habitatges de 1921.</span></span></p> | 41.6670000,2.7479200 | 479015 | 4612835 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93843 | Can Vinyoles, Masoveria de can Camps, Can Pelegrí o Casa d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyoles-masoveria-de-can-camps-can-pelegri-o-casa-den-borrell | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Vinyoles ha estat molt reformada. Aquestes reformes es van fer després de la venda de la casa pels Camps, entorn dels anys setanta del segle XX. Segons els actuals propietaris, la masia abans de la restauració era una casa senzilla sense cap element destacable.</p> | 08155-125 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1762 quan Josep Borrell, resident a Sant Miquel de la Barceloneta, va fer testament i anomenava hereu al seu fill Josep i li deixava la casa anomenada d'en Borrell de quatre quarteres, i també deixava la legítima a la resta de fills. En Josep tenia com a hereva la seva muller, Teresa Fontrodona, segons el seu testament del 5-9-1762. </p> <p>Aquell mateix any, Josep li tornava a Marianna Pasqual Pons, muller en primeres núpcies del seu germà Isidre Borrell, noranta-quatre lliures del dot que havia aportat la Marianna. Per fer front al retorn del dot va vendre una casa a Tordera que havia estat de l'àvia Paula Borraset.</p> <p>Josep Borrell va vendre la finca a Francesc Borrell Thió Martí, per 427 lliures, 12 sous i 6 diners.</p> <p>El 1818 al llibre d''Apeo' ens consta que l'Antònia, vídua de Francesc Borrell, tenia 1,58 'fanegas' i una casa.</p> <p>Ja el 1851, Narcís Camps comprava la finca a Jacinta Borrell, muller de Francesc Busquets, salvant el domini al marquès d'Aitona. Aquell mateix dia Narcís creava un censal de dues-centes lliures amb pensió anual de sis lliures, a favor del Benefici de Sant Esteve de Tordera, que va redimir el 7-11-1871.</p> <p>Un cop venuda la casa als Camps, fou anomenada la masoveria de can Camps, i on hi ha documentats una família que varen donar nom a la casa, els Vinyoles, hereus dels Pica, instal·lats a la masoveria el 1866.</p> | 41.6750060,2.7316940 | 477666 | 4613729 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93846 | Mas Pedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pedrer | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>La casa encara conserva alguns elements que ens porten als seus antics orígens, podem veure-hi diverses finestres de pedra i un portal de pedra amb llinda quadrada.</p> <p>L'edifici, pintat de groc, té planta baixa i primera planta. El sostre és a dues aigües, realitzat en teules. </p> | 08155-128 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1388 quan Bernat Albertí, administrador del Joan Gerald Albertí de la casa de Sant Julià, redimia per dos sous i vuit diners a Eulàlia, filla del Guillem Pedrer. </p> <p>El 1585 Francesc Pedrer, propietari útil del mas, capbrevava pel comte d'Aitona diverses peces. </p> <p>Josep Pedrer, el 1681, era propietari útil del mas de deu jornals.</p> <p>L'any 1860, a la mort de la propietària Josepa Pedrer Mateu, anomenava marmessor de la finca de catorze quarteres de conreu, vinya i bosc, al seu marit, Ignasi Mateu Torrent de Malgrat, i al seu cunyat, Andreu Mateu, segons el seu testament fet el 14-4-1855.</p> <p>Els Mateu ja no hi visqueren a la casa. Al padró del 1866 constava la família Dalmau Negre de masovers. Ja el 1921 el propietari era Salvador Esquena Forroll, de Malgrat, i a la casa hi vivien els Torrentó Fontrodona, també documentats ja el 1911.</p> | 41.6649700,2.7437100 | 478664 | 4612611 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-4_0.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-17 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93847 | Mas Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roca-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>L'edifici té la façana principal pintada de blanc i la resta de parets sense pintar.</p> <p>Presenta planta baixa i primer pis. La porta principal està al primer pis i s'hi accedeix per una escala que prové de la planta baixa. La teulada és a dues aigües. Hi ha diversos cossos afegits a l'edifici principal. Hi ha un espai circular que podria ser l'antiga era. </p> <p>La casa ha sofert diverses transformacions, no manté el caràcter original. </p> | 08155-129 | Veïnat de les Ferrereries | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és de 1854, quan el seu propietari, Salvador Crosas Surell, hipotecava la finca per 750 lliures, deute que va cancel·lar l'1-4-1859.</p> <p>La finca, però, la tenim documentada anteriorment, quan Pau Croses, àlies Tió, i la seva dona Mariana Surell, capbrevava la finca que tenien com hereus de Joan Surell, pare de Marianna, que havia estat establert per Maria Torrent Jovanet vídua d'Antoni Jovanet Torrent, pagès del terme de Palafolls, segons acta notarial feta a la Vilanova el 15-5-1722, i que fou capbrevat davant el notari d'Hostalric per Jaume Torrent al 30-3-1681, que era propietari i senyor útil del mas Pellicer i Vives de la parròquia de Sant Genís.</p> <p>En aquell moment no constava cap edificació o habitatge, igual que el 1788, quan Pere Tió Surell capbrevava la peça de terra de dues quarteres (que havia estat del mas Vives). </p> <p>S'anomenava per primera vegada mas Roca als capítols matrimonials fets a Tordera el 1864 entre Emili Crosas Gibert i Francisca Montaner Torrent. Emili va dividir les propietats entre els seus fills, deixant a l'hereu, Pere Crosas Montaner, el mas Roca, el propietari de la nissaga que hi va anar a viure, anteriorment hi trobem documentades dues famílies de masovers, el 1866 la família Martori Parés i el 1880 els Prats Verdaguer.</p> <p>El nom de la casa té el seu origen en una altra casa que tenien els Croses a la plaça de les Ferreries, que la va heretar l'altre fill, en Salvador Crosas Muntaner.</p> <p>El 1936 la família Croses tenia un mosso vivint amb ells, els Moisès Rovira Pagès, de Sils.</p> | 41.6688150,2.7379700 | 478187 | 4613040 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93748 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre-1 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>L'antiga casa va ser enderrocada entorn de 1940 quan la va comprar la família Sarsanedes, que en va construir una de nova al mateix lloc. Fins aquell moment sempre havien viscut a la casa els masovers. </p> <p>La casa, actualment, té un sostre a dues aigües, amb aixecament basilical de la façana. Està pintada de color groc.</p> <p>Finestres, portes i obertures són de nova factura. Les portes de fusta tenen visera. Les finestres presenten reixes de protecció.</p> | 08155-94 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència és de 1818, en una peça de 0,66 'fanegas' propietat del Segimon Prats, al primer padró, 1866, era propietat de Rosa Prats, i hi vivien de masovers Maria Fors Roda de setanta-sis anys i la seva filla Rosa Pascual Fors de cinquanta-dos anys.</p> <p>El 1880 hi havia la família formada per Josep Muñoz Cruz de trenta-vuit anys i la seva muller, la Francisca Ruscalleda Sirarols, de trenta-set anys i filla de Vidreres, i quatre fills. En aquell moment la casa era propietat del fill de la Rosa, Joaquim Prats, i anys més tard, al registre d'habitatges de 1921, fou propietat de Miquel Mates, de Tordera, el traspàs dels Prats als Mates no sabem si va per ser herència o per venda. </p> <p>A partir del padró de 1911 localitzem la família Brunet que s'hi va estar fins a la Guerra Civil. L'any 1936 vivia amb la família una neboda, Maria Guixé Brunet de vint-i-cinc anys, i al padró de 1940 estava deshabitada i fou el moment que la va comprar la família Sarsanedes.</p> <p>Durant la primera meitat del segle XX va servir de taverna, on se servien àpats, la seva situació a peu de l'antic traçat de la carretera a França ho va propiciar; alhora també era el punt de trobada dels veïns de Vallplana i zones properes.</p> | 41.6805486,2.7211386 | 476790 | 4614347 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93752 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p> | 08155-98 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p> | 41.6812820,2.7181570 | 476543 | 4614428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93784 | Mas Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> | 08155-101 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> | 41.6809393,2.7210970 | 476787 | 4614390 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93786 | Mas Xalandric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> | 08155-103 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> | 41.6822700,2.7162440 | 476383 | 4614539 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 92710 | Cases Barri de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XX | <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-45 | Veïnat de Santa Maria | 41.6742000,2.7503530 | 479219 | 4613634 | 1940-50 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93385 | Mas Xuclà o Xuclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada. | <p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p> | 08155-69 | Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p> | 41.6721267,2.7163240 | 476386 | 4613413 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 93947 | Font de can Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabreta | XX | Presenta pèrdues, esquerdes i verdet en les parets del recinte i en la pròpia font. | <p>En la Font de Can Cabreta, al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a mitjan segle XVII.</p> <p>La font, amb brocada metàl·lica, té una estructura realitzada en pedra. L'espai del seu davant està construït amb de pedra a banda i banda. Aquestes guien el camí fins a la font. </p> <p>Damunt de la font hi ha una placa de ceràmica feta amb vuit peces on apareix Sant Sebastià. Trobem la inscripció 'Sant Genís de Palafolls. Agraït a Sant Sebastià en el seu vot de poble (1681). Ciutat Jardí, setembre 1973'.</p> | 08155-145 | Veïnat de Sant Genís, urbanització de Ciutat Jardí. | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||
| 93649 | Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana. | <p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p> | 08155-82 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p> | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 1430 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||
| 93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 93870 | Cal Bolet o Can Gibertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolet-o-can-giberto | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Cal Bolet és actualment una masia molt reformada de la qual no en sabem massa cosa.</p> <p>Presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. El conjunt està pintat de color blanc. En la part oriental es veu un cos porxat amb una successió d'arcs de mig punt. </p> <p>L'edifici, de grans dimensions, dona una sensació senyorial. No s'aprecia cap element destacable, si un espai de grans volums.</p> | 08155-135 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són de 1818, del llibre d''Apeo', quan hi havia una casa propietat d'Eudald Salichs, que era propietari d'1,41 'fanegas' de terra, 0,75 de secà i 0,66 d'erm.</p> <p>El 1866 ens constava vivint amb la família Salichs un mosso, en Gaspar Orench, de vint-i-cinc anys. Quan els propietaris eren la família Salichs es coneixia com a can Gibertó.</p> <p>Al padró de 1911, era propietat dels Martorell igual que al registre d'habitatges de 1921. En Joan Martorell Puig no va tenir fills, i va deixar la casa al seu nebot Joan que s'estava de masover a can Vinyals, i arrossegava el motiu Bolet, que havia estat el motiu de Pau Ribes propietari de can Vinyals.</p> | 41.6701730,2.7227600 | 476921 | 4613194 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93870-mas-bolet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93872 | Can Grinyola o Can Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grinyola-o-can-mateuet | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Grinyola ha estat restaurada, adequant-la a les necessitats dels propietaris, però ha conservat els seus elements històrics, diverses finestres de pedra amb llinda recta i brancal i un portal de pedra amb llinda recta i brancal, de grans carreus, subjecte amb permòdols. Davant la casa es conserva l'antiga era.</p> <p>El conjunt està pintat de color blanc. L'edifici principal presenta planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. Per la porta principal s'accedeix mitjançant 4 esglaons, presenta una visera realitzada en vidre i ferro. </p> <p>El cos principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Hi ha, però, un cos que manté la pedra vista i part de la seva estructura original. Hi trobem espitlleres. </p> <p>Part de l'interior, com poden ser les escales i algunes estances, mantenen part de l'estat original.</p> | 08155-137 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) tot i que l'arquitectura de la casa és d'època més antiga, se sap que el 1790 n'era el propietari Sebastià Mateu, que abans havia estat dels Alsina de la Cals, i que havia format part d'una peça més gran anomenada la Coma d'en Rabassa.</p> <p>Ja el 1853, Joan Mateu Suñé hipotecava la casa amb terra al lloc conegut com al Camp Mateu a favor de Miquel Reig per 1.120 reals. </p> <p>Al registre d'habitatges de 1921 apareixia com a propietat de Francesc Mateu Ruhí, qui pagava un cens als Mateu del carrer de Dalt el 1916.</p> <p>Es desconeix la relació que tenen els Mateu d'aquesta casa amb el Mateu del carrer de Dalt, però es pot suposar que els primers eren descendents dels segons.</p> | 41.6679130,2.7227600 | 476921 | 4612943 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-15.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93873 | Can Jordi o Ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-o-ca-lestiu | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Jordi està molt reformada, no conserva cap element destacable de l'antic mas.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. Està pintat de color groc. </p> <p>Destaca una zona d'accés porxada. Les teulades es troben a diferents alçades i en la més alta sobresurt una xemeneia. Part de la teulada és a dues aigües tot i que hi ha una part de teulada amb superfície horitzontal. </p> <p>El contorn de l'arc de la porxada s'ha revestit amb pedra vista, així com algunes finestres acabades en línia corva o altres acabades en línia recta. </p> <p>Totes aquestes transformacions han fet que hagi perdut el caràcter original. </p> | 08155-138 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que parlen dels Estiu de Sant Pere són de 1806, quan Ramon Valls Pruna restituïa i tornava a Jordi Estiu, treballador de Sant Pere de Vivelles i fill de Francesc Estiu, un tros d'una quartera a Vallplana anomenat la Coma del mas Roig o del mas Reixach que tenia per la pabordia de Tordera, que fou venut a carta de gràcia per Francesc Estiu i Agnès Torrent.</p> <p>El 1818 ja apareix la casa documentada. El seu propietari era el Jordi Estiu. </p> <p>Al registre de 1921 apareix com a propietari de la masia el Joan Estiu Ribes, tot i que, entre 1924 i 1936 hi visqué el seu germà Jaume.</p> | 41.6759871,2.7244465 | 477064 | 4613839 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93877 | Casa de l'ermità de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-sant-pere-de-vivelles | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Trobem pèrdues, fissures i esquerdes en la totalitat de l'edifici. La teulada corba ha patit despreniments notables. | <p>El seu estat actual és dolent a l'igual que la capella.</p> <p>La caseta està adossada a la capella. És un habitatge mot petit, amb un portal amb brancals de pedra acabats amb permòdols i llinda de fusta. </p> <p>És una construcció d'una sola planta.</p> | 08155-142 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) la tradició oral diu que aquesta capella estava custodiada per un ermità, però l'única constància que en tenim és de finals del segle XIX.</p> <p>Segons el padró de 1866 hi vivien Francisco Bosch de quaranta-tres anys, Agustina Alsina de quaranta anys, amb els nens Leonard de set anys i Segimon de cinc anys, tots dos de pares incògnits, i Joan Alsina Comes de dos anys.</p> <p>L'any 1880 hi vivien Jacint Santvicens Bonet, de seixanta anys i fill d'Oristà, Maria Fontdeglòria Poch, de seixanta-dos anys i de Tordera, i Jaume Coch, de setanta-dos anys i nascut a Maçanet.</p> | 41.6752068,2.7224461 | 476897 | 4613753 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93877-sant-pere-de-vivelles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 94126 | Barraca d'en Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-cerda | XX | Presenta brutícia i petites pèrdues en les parets. Una de les parets té una esquerda remarcable. Ha patit ocupacions humanes que han embrutat l'interior. | <p>La Barraca d'en Cerdà és una barraca de vinya realitzada en formigó. Presenta forma de caixa quadrada tot i que amb sostre elevat. Ens recorda el passat del cultiu lligat a la vinya. </p> <p>Aquest sostre té una superfície corba o voltada. Té una sola porta d'entrada de línies verticals. Encara manté, força bé, l'estructura original.</p> | 08155-150 | Veïnat de Sant Genís | 41.6638460,2.7287230 | 477415 | 4612491 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ha patit ocupacions humanes. El propietari era de Malgrat. Hi passaven el dia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93800 | Can Bigorra o Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-114 | Veïnat de Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> | 41.6660660,2.7355060 | 477981 | 4612735 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93787 | Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> | 08155-104 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> | 41.6827962,2.7306496 | 477583 | 4614594 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93788 | Can Bonosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> | 08155-105 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> | 41.6832800,2.7303300 | 477556 | 4614647 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93790 | Can Romà o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-o-can-casas | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'edifici actual té planta baixa i primera planta. El sostre és horitzontal. Està pintada de color groc, tot i que ha perdut capa cromàtica. Edifici senzill i de línies molt sòbries. </p> <p>No ha mantingut cap element original. Porta, finestres i obertures són de nova fàbrica. El sostre, fet amb teules, és horitzontal.</p> | 08155-107 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és de 1788 quan Pere Casas, treballador de Palafolls, tenia una peça que havia estat el mas Bosch on tenia una casa.</p> <p>Seguint la pista de la casa fins als primers padrons, s'arriba al 1861 quan era propietat de Jacint Mir, casat amb la pubilla de la casa.</p> <p>A principis del segle XX hi passaren diferents famílies per la casa. El 1911 hi trobem a Ramon Torrent Prats amb la seva dona, Carme Turon Vila i dos fills. El 1924 quan era propietat de Ramon Salichs Burgada hi vivia la família formada per Francisco Guixé Duran i Joaquima Brunet Ribes. A partir del 1930 Ramon Salichs Burgada, àlies Romà, visqué a la casa amb la muller i dos fills. El Ramon fou assassinat el 10 de setembre de 1936, durant la repressió al bàndol republicà per milicians descontrolats del Comitè de Palafolls, a Hortsavinyà on s'havia amagat.</p> | 41.6840582,2.7302098 | 477546 | 4614734 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93790-can-casas.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93791 | Can Tap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tap | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Tap és una casa molt senzilla, sense cap element destacable, ja al primer document que ens parla de la casa, al capbreu del 1789, es defineix com una petita casa d'una habitació, en una finca, separada del mas Bosch, de dos jornals, propietat d'Anton Camps.</p> <p>Té el sostre amb teules a dues aigües, però de diferent nivell (sembla que la part occidental s'hagi pogut realçar, en aquesta veiem una cantonera feta en pedra). Hi ha planta baixa i primer pis. Està pintada de blanc tot i que està quedant un blanc trencat amb el pas del temps. Corona la teulada una xemeneia. La façana principal té finestres i porta d'accés de nova fàbrica (aquesta té una visera realitzada en teules en sentit diagonal).</p> | 08155-108 | Veïnat de Casanons | <p>El 1818, el titular era Josep Camps i tenia 3,25 'fanegas' de terra, dues de secà i una i quart de bosc.</p> <p>Passada la Guerra Civil la casa seguia sent propietat de la família Camps.</p> | 41.6869988,2.7248645 | 477102 | 4615062 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 95062 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 | XVII | Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. | <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> | 08155-229 | Vall de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 92657 | Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> | 08155-6 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> | 41.6573334,2.7264192 | 477222 | 4611767 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 95046 | Forns de calç de Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli | XVIII | Molt destruït. | <p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p> | 08155-220 | Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. | <p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p> | 41.6556836,2.7277691 | 477333 | 4611584 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 94140 | Mas Vidal, Can Tin o Valldejuli de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal-can-tin-o-valldejuli-de-munt | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | Està en runes. | <p>La casa està en runes, i forma part de la finca de can Valldejuli, que la va acabar absorbint. Encara enmig de les restes es poden interpretar algunes de les estances amb algun element en peus. </p> <p>Part de l'arrebossat s'ha desprès de les façanes i parets. S'hi poden veure les pedres que formen part del parament de les parets.</p> | 08155-154 | Vall de Sant Genís, Mas Valldejuli | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són de 1430 quan Pere Valldejuli de Munt i el seu fill Ponç, mariner, i Francesca sa muller, propietaris útils del mas, donaren pels serveis prestats a Antoni Berga i la seva muller Antònia, filla de Guillem Dalmau de la Franquesa i Constança, el mas de Valldejuli de Munt. </p> <p>El 1502 Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, de Tordera, era propietari útil del mas Valldejuli de Munt de cent jornals.</p> <p>El 1630 Joan Valldejuli de Munt vengué a Francesc Valldejuli de la Torre o d'Avall el mas per 190 lliures, en aquell moment vuitanta-tres jornals.</p> <p>El 1636 Francesc d'Avall o de la Torre vengué a Pere Vidal el casal del mas Valldejuli de Munt per dos jornals. El fill de Pere Vidal, Francesc, capbrevava la casa el 1677.</p> <p>El nét de Joan Valldejuli d'Avall, el Pere Valldejuli, reclamava el mas el 1681.</p> <p>El 1789 Joan Nualart Comes capbrevava l'antic casal del mas Valldejuli de Munt.</p> <p>A l'amirallament de 1862 el propietari era Joan Marquès.</p> <p>El 1866 ja en consta que era propietat de Joaquim Torrent Vidal, descendent dels Valldejuli de la Torre i propietari també del mas Valldejuli de la Torre. A partir d'aquest moment la finca va quedar integrada dins el mas Valldejuli de la Torre, i durant algun temps hi hagué alguna família de masovers. El 1880 hi havia Sebastià Audel Julià, de setanta anys i Josepa Llauger de vint-i-set anys, el 1924 la família Martí, quan era propietari Ramon Manresa que ho havia comprat als Torrent, el 1930 hi trobem la família Cassany i el 1936 la família Marquès.</p> | 41.6577316,2.7263045 | 477212 | 4611812 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 94648 | Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert | XX | <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> | 08155-210 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1954 (de l'edició) | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Clarà | Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 93951 | Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-miraculosa | XX | <p>La Capella de la Mare de Déu de la Miraculosa té un sol nivell i un sostre a dues aigües. Està arrebossada i pintada de blanc. </p> <p>Té una entrada o porta principal coronada amb arc de mig punt i un ull de bou damunt.</p> <p>De petites dimensions adquireix un volum horitzontal. La part del basament presenta tres esglaons en la porta d'entrada. Aquests esglaons ajuden a superar el desnivell del terra per accedir a la capella. </p> | 08155-147 | Vall de Sant Genís, Can Gibert Disseminats 89 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2019), el mas de can Gibert, que es troba en la riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la part baixa de l’aulet, l</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>’onze de juliol de 1948, es va celebrar un segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al llarg de la vetllada es va comunicar l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer aplec. Aquell any ja s’havia construït pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell any.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La capella fou dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qual hi tenia molta devoció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava temporades a la masia. En conèixer la intenció del propietari, el Francisco Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu, es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als Estats Units. I així el 26 de maig de 1949 es va portar la imatge de la Mare de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La creació l’any 1948 de les taules entorn de la font, i després de la capella, ha estat també l’origen del restaurant que a poc a poc ha arribat a ser un referent a la comarca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6579200,2.7215020 | 476812 | 4611834 | 1949 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93951-img20190525203530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Martí | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | ||||||
| 92656 | Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV, XVI-XVII | <p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p> | 08155-5 | Vall de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p> | 41.6572477,2.7263085 | 477212 | 4611758 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||||||
| 93945 | Foneria can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foneria-can-valldejuli | XIX | Algunes parets presenten esquerdes, forats i fissures. Parts dels murs han perdut l'arrebossat de ciment. | <p>La foneria es troba dins la finca de Valldejuli, on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del segle XVI. Encara es poden veure els murs i les antigues finestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria.</p> <p>Es tracta d'un edifici de dues plantes amb sostre de teules a dues aigües. Destaquen finestres d'obertura vertical i una porta amb arc de mig punt. </p> <p>En la banda occidental hi ha un mur on es veuen parts amb maons, pedra vista i arrebossat, i que envolta part de la finca.</p> | 08155-144 | Vall de Sant Genís | <p>Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat 'la Amistad' comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material era la llenya de la zona, fet que va esdevenir el fracàs de l'empresa degut a la poca productivitat.</p> | 41.6580603,2.7255157 | 477147 | 4611849 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93945-fundicio-can-valldejuli-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 | |||||||
| 93950 | Mina o mines de can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-mines-de-can-valldejuli | XIX | La mateixa natura i la manca de conservació fa que es vegin pèrdues, esquerdes i fissures en aquesta construcció. | <p>Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.</p> <p>Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.</p> <p>Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.</p> <p>Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra. </p> <p>L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins. </p> | 08155-146 | Vall de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro. <br /> <br /> <span>Segon</span><span>s not</span><span>a de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís. <br /> <br /> Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.<br /> <br /> I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> <br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.<br /> <br /> Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,2.7264600 | 477225 | 4611771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:32 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml